Hi participen, entre altres, Flàvia Company, Carlos Zanón, Pilar Romera, Rafel Haro, Lluís Villavicencio, Delia García Doménech i Miquel Reverté. Les lletres castellonenques també hi tenen el seu espai. El divendres 13, Joan Gregori Albiol i Manel Pitarch parlaran de la poesia que es fa a les comarques de Castelló en la sessió «Lletres del Maestrat i de la Plana: Poesia Amiga».

El festival s’obri i es tanca amb dos documentals sobre la família Panero, El desencanto, de Jaime Chávarri, i Después de tantos años, de Ricardo Franco.

El programa

Dijous 12 de novembre · Auditori Sixto Mir

• 20.00 h. Presentació oficial de Ràpita Poètica i projecció del documental El desencanto, de Jaime Chávarri.

Divendres 13 de novembre · Església Nova

• 12.30 h. «Ràpit@ Fotopoema». Presentació dels treballs de l’alumnat de 1r de batxillerat de l’Institut Els Alfacs al voltant de la poesia, la imatge i la Ràpita. Comissari: Miquel Reverté, escriptor i professor de literatura del mateix institut.
• 18.00 h. «Lletres del Maestrat i de la Plana: Poesia Amiga». Aproximació a la poesia veïna que es fa a les comarques de Castelló, amb Joan Gregori Albiol i Manel Pitarch. Modera Miquel Reverté.
• 19.00 h. «A les fronteres de la raó: filosofia, poesia i mística», amb Rafel Haro, escriptor, poeta i docent de les Terres de l’Ebre, llicenciat en Filosofia i Premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques 2026; i Lluís Villavicencio, poeta, filòsof i músic, autor d’El camino panteísta (Editorial Kairós).
• 20.00 h. Concert de Seres. El grup rapitenc presenta el seu primer treball discogràfic.

Dissabte 14 de novembre · Església Nova

• 18.00 h. «És possible traduir la poesia?», amb Francesco Spinoglio, escriptor i professor a ESADE; Eduardo Sánchez, periodista cultural, i Eduardo Margaretto, traductor i escriptor.
• 19.00 h. Conversa entorn de La clau / La llave i Els nou llibres / Los nueve libros, de Flàvia Company, amb l’autora i Pilar Romera, escriptora i crítica literària al suplement cultural de La Vanguardia.
• 20.00 h. Concert de Tori Sparks, cantant arribada a Barcelona des de Nashville, que presenta el seu últim EP, Cabinet of Curiosities.

Diumenge 15 de novembre · Església Nova (matí) i Auditori Sixto Mir (tarda)

• 12.00 h. «Diàspora cultural ebrenca». Presentació del llibre El cangrejo rojo, de Delia García Doménech, amb l’autora i Miquel Reverté.
• 13.00 h. Concert. Amordiscos presenta Deseo de ser piel roja, espectacle poètic i musical basat en poemes de Leopoldo María Panero.
• 18.30 h. Projecció del documental Después de tantos años, de Ricardo Franco, i cloenda de Ràpita Poètica.

Dissabte 21 de novembre · Off Ràpita Poètica · Església Nova

• 12.30 h. Presentació d’Objetos perdidos, l’últim llibre de Carlos Zanón, i de la seua obra poètica, amb l’autor —escriptor, director de BCNegra i col·laborador de La Vanguardia— i Pilar Romera.

Al cartell del festival figuren l’Ajuntament de la Ràpita, La Ràpita Llegeix, Mar de Fora, el CineClub la Ràpita, el Col·lectiu Cansomiatruites i l’Institut Els Alfacs.

Dades pràctiques

• Dates: 12, 13, 14, 15 i 21 de novembre de 2026
• Llocs: Auditori Sixto Mir i Església Nova (la Ràpita)
• Horaris: segons el programa de cada jornada

L'entrada Ràpita Poètica 2026 reuneix poesia, documentals i música a la Ràpita del 12 al 21 de novembre ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Divendres 13 de novembre, a les 19 h

Hi intervindran els traductors Marta Vilardaga i Josep Porcar, que signen el prefaci, la selecció i la traducció del volum, el sisé títol de la col·lecció «Traduccions de poesia selecta», dirigida per tots dos.

El llibre

L’antologia porta per primera vegada al català la poesia de Margherita Guidacci. El nucli n’és Neurosuite (1970), el llibre central de l’autora, traduït íntegrament, al qual s’afig una tria dels poemes més representatius dels llibres anteriors i posteriors. En conjunt, més de cent cinquanta poemes, amb l’original italià al costat de la versió catalana, en un volum de 208 pàgines.

El llibre naix de l’estada de la poeta en una clínica neurològica arran d’una crisi personal greu, i ella mateixa el va considerar el seu «nadir». Malgrat la duresa del punt de partida, els poemes conserven la claredat i la serenitat que defineixen la seua veu, al marge de l’hermetisme i de les modes que dominaven la poesia italiana del seu temps.

L’autora

Margherita Guidacci (Florència, 1921 – Roma, 1992) es va llicenciar a la Universitat de Florència el 1943 amb una tesi sobre Giuseppe Ungaretti. Va debutar el 1946 amb La sabbia e l’angelo, que Giorgio Caproni va saludar com l’aparició d’una veu nova en la poesia italiana. Entre els seus llibres destaquen Paglia e polvere (1961), Neurosuite (1970), Terra senza orologi (1973), Il vuoto e le forme (1977), L’altare di Isenheim (1980) i Inno alla gioia (1983). També va ser traductora i estudiosa de la literatura en llengua anglesa, amb treballs sobre T. S. Eliot i sobre poetes i narradors nord-americans.

Dades de l’acte

• Data: divendres 13 de novembre de 2026
• Hora: 19 h
• Lloc: Llibreria Argot, Sant Vicent, 16, Castelló de la Plana

L'entrada Salze presenta «Neurosuite», de Margherita Guidacci, a la Llibreria Argot de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Per motius d’aforament, l’organització demana confirmar l’assistència per WhatsApp al telèfon 605 399 358.

«Anys de batxillerat»: de l’aula a la vocació docent

Anys de batxillerat és un llibre de records i experiències que comença als anys seixanta del franquisme i arriba fins a les primeres reformes educatives de l’etapa democràtica. L’autor contraposa la vida acadèmica de l’institut vista des de l’alumnat amb la que ell mateix va viure, pocs anys després, des del professorat. Eixe contrast mostra contradiccions i novetats que més tard influiran en l’experiència de l’aula de batxillerat i de l’ESO.

Entremig, els cursos de formació universitària fan de frontissa, plens d’esperances i inquietuds que accentuen la incipient vocació docent, que es va perfilant a poc a poc. Els fets que el lector hi trobarà poden semblar anecdòtics, però són recursos per fer entendre les idees que l’autor vol transmetre sobre les seues vivències com a alumne i com a professor.

El llibre va eixir l’1 de setembre de 2025 a la col·lecció Narratives d’Onada Edicions. Té 256 pàgines, s’edita en rústica amb solapes (15 × 23 cm) i costa 19 €. ISBN: 978-84-10259-66-9.

«Memòria dels vençuts»: vuit anys de postguerra

Memòria dels vençuts segueix les vicissituds del protagonista des que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins al naixement del seu primer fill: vuit anys que van de la detenció immediata a la incorporació a la vida civil. Hi apareixen els anys de presó, amb una petició de pena de mort per part de la fiscalia, i els posteriors en camps de treball forçat, que fan avançar la vida entre la inseguretat, la incertesa i l’absència de futur. L’obra retrata també la situació en què va quedar la família i l’ambient d’un poble en plena postguerra, on els vençuts arrossegaven per sempre l’estigma de «rojos» i patien la por, l’aïllament i el control dels vencedors, que posaven entrebancs a la seua incorporació normal a la societat.

El llibre va eixir el 2019 a la col·lecció La Nau (Minor) d’Onada Edicions. Té 200 pàgines, s’edita en rústica amb solapes (15 × 21 cm) i costa 15,20 €. ISBN: 978-84-17638-44-3.

L’autor

Francisco Mezquita Broch (Vila-real, 1947) és catedràtic de Geografia i Història d’institut jubilat i membre fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Ha publicat nombrosos treballs d’història, entre els quals destaquen Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló (Onada Edicions), Vila-real 1846-1939 (Ajuntament de Vila-real), La platja d’Argelès (Neopàtria, 2019), La historia de las primeras mujeres farmacéuticas del ICOF de Castellón (ICOF, 2022) i L’institut Ribalta en la guerra i la postguerra (Diputació de Castelló, 2023).

Fitxa de l’acte

• Què: presentació i xarrada amb Francisco Mezquita Broch
• Llibres: Anys de batxillerat i Memòria dels vençuts (Onada Edicions)
• Quan: divendres 13 de novembre de 2026, a les 19 h
• On: Lliures, Llibreria & Art, C/ Calvari, 2, Vila-real
• Aforament limitat: confirmeu l’assistència per WhatsApp al 605 399 358

L'entrada Francisco Mezquita Broch presenta a Vila-real «Anys de batxillerat» i «Memòria dels vençuts» ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

J. Rafael Mesado (Betxí, 1962) és un autor que ha fet de la paraula un territori de recerca, de llibertat i de descoberta. Poeta, escriptor, investigador i pintor, la seva trajectòria transita entre la literatura i les arts plàstiques, entre la reflexió i el joc, entre la paraula escrita i la seva dimensió visual. En poemaris com Samsara, Laberintos i Per què l’economia domèstica és tan accidentada, Mesado ha construït una veu singular, oberta a l’experimentació, a la sensualitat, a l’humor i a les preguntes essencials de l’existència. La seva mirada sobre la poesia també s’ha projectat en la investigació literària, especialment en l’obra de Carlos Edmundo de Ory, a qui va dedicar La poesía poliédrica de Carlos Edmundo de Ory. Ara, amb Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor, Mesado torna a endinsar-se en el misteri de la paraula per convertir-la en música, memòria, desig i emoció. Un nou llibre que convida a escoltar la poesia tant com a llegir-la.

L'entrada Presentació a llibreria Babel de ‘Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor’, el nou poemari de J. Rafael Mesado ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Les Normes de Castelló

Amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l’acord ortogràfic que van signar a Castelló de la Plana, el 21 de desembre de 1932, entitats i personalitats de la cultura i del valencianisme, a proposta de la Societat Castellonenca de Cultura. El text, redactat per Lluís Revest amb la col·laboració de Carles Salvador, adoptava, amb algunes adaptacions, la reforma ortogràfica que l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, havia impulsat amb les Normes ortogràfiques de 1913.

La importància de l’acord ve de l’escenari del qual es partia. Abans de 1932 coexistien al País Valencià criteris ortogràfics diversos: alguns se cenyien a les propostes de Fabra, i altres, molt presents en el teatre popular i en les publicacions satíriques, tenien una forta influència del castellà. Les Normes van representar un pas decisiu per superar aquesta dispersió i van establir una base comuna per a la normalització escrita del valencià, que afavoriria progressivament l’edició, la premsa i l’ensenyament. Per això s’han convertit en un símbol de l’entesa entre institucions i persones de sensibilitats ben diferents.

L’acte arriba a les portes del 94é aniversari de la signatura, que serà el 21 de desembre, i el títol del col·loqui proposa tornar-hi amb la mirada d’ara. Les Normes van representar una garantia d’unitat i normalitat de la llengua, i alhora una lliçó d’acord col·lectiu: l’exemple d’uns signants que van saber afrontar els reptes del seu temps, com cal fer ara amb els d’una societat digital, audiovisual i globalitzada.

Qui hi participa

Vicent Pitarch (Vila-real, 1942) és filòleg i sociolingüista, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i guardonat amb la Medalla de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua 2024. Ha estudiat extensament les Normes i és autor, entre altres treballs, de Les Normes de Castelló. Textos i contextos (Ajuntament de Castelló / Caixa Rural Castelló, 2002).

Aina Monferrer (Borriana, 1987) és doctora per la UJI amb una tesi sobre la poesia de Vicent Andrés Estellés, que va rebre el Premi Extraordinari de Tesi 2016. Actualment és professora titular de Didàctica de la Llengua i la Literatura a la Universitat de València. El 2025 va publicar, amb Joaquim Dolz, Ensenyar (llengües) al País Valencià. Reflexions des de l’interaccionisme sociodiscursiu (Publicacions de la UJI).

Dades de l’acte

• Dia: dijous 3 de desembre de 2026
• Hora: 12 h
• Lloc: Biblioteca de la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana)

L'entrada Aina Monferrer i Vicent Pitarch repassen a la UJI les Normes de Castelló des del segle XXI ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Fa unes setmanes vam publicar «Una cambra pròpia de nord a sud: la veu poètica femenina als Països Catalans», un recorregut per la poesia escrita per dones en la nostra llengua, de la trobairitz medieval fins a les poetes d’ara, que és el punt de partida de la taula rodona que El Pont Cooperativa de Lletres porta a la Plaça del Llibre de Castelló el dissabte 7 de novembre, a les 19.30. Aquell text acabava amb una afirmació: la poesia que fan hui les dones en la nostra llengua té una força i una presència que no havia tingut mai. Però una cosa és la força i una altra el reconeixement. Per això, abans de la trobada, presentem les conclusions d’un estudi que posa xifres a aquest reconeixement, com a aportació a la conversa que hi volem obrir.

Què és l’estudi. Després de «Paisatge emergent»: la poesia escrita per dones als Països Catalans (2000-2025) pren com a punt de partida dues antologies del 1999, Paisatge emergent i Contemporànies, que van reivindicar una tradició poètica femenina deixada al marge. Vint-i-cinc anys després, la pregunta és senzilla: el canvi que tothom percep es correspon amb una presència real de les dones allà on es decideix què es publica i què es premia?

Com s’ha fet. S’han revisat, edició per edició, els guanyadors de 34 premis de poesia en català entre el 2000 i el 2025, de Catalunya, el País Valencià i les Illes: 671 guardons en total. Els premis s’han classificat en tres nivells: els de consagració (els grans premis de prestigi nacional, com el Carles Riba, l’Ausiàs March, el Ciutat de Palma o els premis de la crítica), els territorials o locals, i els de debut o per a joves. També s’han comptat els llibres de divuit col·leccions de poesia a partir del registre de l’ISBN: 1.285 llibres originals en català. De cada guardó i de cada llibre s’ha anotat el gènere de qui el signa i, en els premis, el territori.

Per a què. Per tindre dades verificables on fins ara hi havia sobretot impressions; per comparar els territoris, que sovint s’estudien només des del Principat, i per llegir la poesia actual a la llum d’aquestes xifres.

Aquestes són les deu conclusions principals.

1. Les dones són una quarta part

En els premis de consagració, en els territorials i en els catàlegs, al voltant d’una de cada quatre obres o guardons són de dones: el 24 % dels guardons dels premis de consagració, el 26 % dels premis territorials i el 26 % dels llibres publicats en les col·leccions de poesia. Tres fonts diferents donen pràcticament la mateixa xifra.

2. El canvi és real, però recent

Fins al 2019, la presència de les dones en premis i catàlegs es mou entre el 14 i el 30 %, sense una tendència clara (només els premis territorials s’acosten al 30 % des del 2010). El salt arriba en els últims anys: entre el 2020 i el 2025, les dones guanyen el 38 % dels premis de consagració i dels territorials, i signen el 34 % dels llibres. És la xifra més alta del període, però encara per sota de la paritat.

3. Els premis, en conjunt, reflecteixen el desequilibri de la publicació

Sovint s’acusa els jurats de premiar poques dones. Les dades indiquen que, en conjunt, els premis s’acosten al que ja passa en la publicació: si les dones signen una quarta part dels llibres, també guanyen una quarta part dels premis. El desequilibri, doncs, ja hi és abans dels premis, en la publicació; no sabem si també ve de qui s’hi presenta, perquè aquesta dada no és pública. Hi ha excepcions: els premis d’obra inèdita (conclusió 6) i, sobretot, les autores de les Illes (conclusió 9).

4. En els premis per a joves, hi ha paritat

Als premis de debut o per a joves, les dones guanyen la meitat dels guardons (el 51 %), i des del 2010 són majoria. A l’Amadeu Oller, el premi de debut més antic, arriben al 63 %. Amb aquest premi van publicar el primer llibre poetes com Laia Noguera, Maria Cabrera, Mireia Calafell o Glòria Coll.

5. No es detecta desigualtat pel que fa a premis joves o de debut que han possibilitat consolidar una trajectòria

De les dones que van guanyar un premi de debut fins al 2015, sis de quinze n’han guanyat després un de gran; dels homes, set de divuit. La proporció és semblant, tot i que són xifres massa petites per a treure’n conclusions fermes. El que sí que es veu és que els grans premis gairebé no es nodreixen dels de debut: només 22 dels 268 guardons de consagració han anat a persones que abans havien guanyat un premi per a joves. Són dos camins diferents: un de més paritari, el de l’entrada, i un altre, el de la consagració, on pesen les trajectòries llargues.

6. Quan es premia obra ja publicada, hi ha més dones

Els premis de la crítica, que valoren llibres ja publicats en lloc d’originals presentats a concurs, donen el 33 % dels guardons a dones. Els grans premis d’obra inèdita, només el 20 %. Quan el jurat tria entre llibres que ja circulen, les dones hi apareixen més.

7. Les editorials joves van per davant

Les diferències entre col·leccions són enormes. Els Llibres de l’Óssa Menor, la col·lecció més antiga i prestigiosa, on s’editen els llibres guanyadors dels premis Carles Riba i Miquel de Palol, només ha publicat un 15 % de llibres de dones en el conjunt del període. Col·leccions joves com Cadup (52 %) o Edicions del Buc (44 %) arriben o s’acosten a la paritat. Fins i tot comparant els mateixos anys, del 2015 al 2025, la distància és clara: el conjunt de les col·leccions arriba al 32 % i l’Óssa Menor, al 19 %. El canvi entra per les editorials petites i noves, i només en els últims anys arriba al centre del sistema.

8. La geografia és desigual: Catalunya s’emporta més premis

Els grans premis de Catalunya es queden majoritàriament a casa: el 76 % dels guardons van a autors i autores nascuts a Catalunya. Els grans premis valencians i balears, en canvi, només es queden al seu territori en un 39 % i un 40 % dels casos, i la meitat dels seus guardons van a autors de Catalunya. En total, els autors nascuts a Catalunya guanyen el 66 % de tots els guardons de consagració, mentre que Catalunya té prop del 55 % de la població dels tres territoris.

9. Les autores illenques són les menys premiades; les valencianes, un cas singular

Dels 46 grans premis que han anat a poetes de les Illes, només quatre (el 9 %) són per a dones. Tot i que publiquen en col·leccions com Ossos de Sol, amb prou feines arriben als premis. Les valencianes, en canvi, tenen una presència alta en els grans premis (un 35 %, més que les catalanes), gràcies sobretot als premis de la crítica, que han reconegut Teresa Pascual, Anna Montero, Maria Josep Escrivà o Maria Beneyto. En els premis territorials, però, queden per sota de les catalanes: un 20 %, davant d’un 37 %.

10. El reconeixement arriba tard

Més de la meitat dels grans premis que han guanyat dones han anat a autores que ja publicaven abans del 2000. Susanna Rafart, la poeta més premiada del període amb cinc guardons de consagració, o Dolors Miquel, amb quatre, en són exemples. Moltes d’aquestes autores ja eren a les antologies del 1999. El canvi d’aquests anys no és només l’arribada d’una generació nova: és també, en bona part, el reconeixement tardà d’autores amb una llarga trajectòria.

I ara, què?

L’estudi també deixa clar on no arriba. No sabem quantes dones es presenten als premis, perquè les entitats no ho fan públic. No s’han pogut incloure la Catalunya del Nord, Andorra, la Franja ni l’Alguer, perquè no hi ha sèries de premis prou completes. I la pujada dels últims anys pot ser el principi d’un canvi de fons o una oscil·lació: només el temps ho dirà. Algunes d’aquestes preguntes les posarem sobre la taula dissabte a la Plaça del Llibre; totes queden obertes per a estudis futurs.

L’estudi complet, amb les taules, el gràfic, el mètode i la bibliografia, es pot descarregar en PDF:

Descarrega l’estudi complet (PDF)

Les dades completes, amb una fila per guardó i la font de cada registre, són en un full de càlcul obert: descarrega les dades (XLSX).

L'entrada De la cambra pròpia a les xifres: deu conclusions sobre la poesia escrita per dones als Països Catalans ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

La Plaça del Llibre

La Plaça del Llibre és la fira itinerant amb què la Fundació FULL treu al carrer els llibres en valencià. A Castelló s’instal·la des del 2019 i enguany es reuneix a l’Hort dels Corders del divendres 6 al diumenge 8 de novembre, després d’haver-se ajornat respecte de les dates inicials. El programa inclou dinou actes per a públic adult i infantil, i la llibreria obri de 10 a 14 h i de 17 a 21 h.

Qui hi participa

Vicent Usó (Vila-real, 1963) és escriptor i llicenciat en història contemporània, i ha treballat també en el periodisme cultural i en els guions de teatre i televisió. Ha rebut, entre altres guardons, el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa 2015 per Les veus i la boira i el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2019 per No sabràs el teu nom.

Pere Duch ha estat llibreter durant dècades: el 1992 va fundar, amb Lledó Beltrán, la Llibreria Babel de Castelló, que van portar fins al 2023. Ha intervingut en edicions anteriors de la Plaça del Llibre en representació del Gremi de Llibreters de Castelló i Comarques i és autor, entre altres obres, d’Arrapats.

Dades de l’acte

• Data: diumenge 8 de novembre de 2026
• Hora: 12 h
• Lloc: plaça de l’Hort dels Corders, Castelló de la Plana (Plaça del Llibre de Castelló)
• Organitza: Fundació FULL pel Llibre i la Lectura
• Entrada: lliure

L'entrada «Llegir en temps de presses»: conversa entre Vicent Usó i Pere Duch a la Plaça del Llibre de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

La fira itinerant de la Fundació FULL pel Llibre i la Lectura arriba enguany a la sisena edició. Hi participen la Universitat Jaume I, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Onada Edicions, La Veu de Rett i El Pont Cooperativa de Lletres. Totes les activitats són a l’aire lliure i d’entrada lliure.

Divendres 6 de novembre

• 11 h. Activitats escolars, a càrrec de Domingo Chinchilla (Fundació FULL). La fira s’obri amb una sessió adreçada als centres educatius.
• 18 h. Presentació de la revista FULL de lectura (Fundació FULL).
• 18.30 h. Inauguració institucional de la sisena Plaça del Llibre de Castelló.
• 19 h. Fons artístic de la Universitat Jaume I, obra de diversos autors, presentada per Carmen Lázaro, coordinadora, i Raquel Agost, vicerectora de la UJI.
• 19.30 h. Suplicants. Prometeu encadenat i Tristes. Llibres III, IV i V, presentació de les traduccions de dues tragèdies d’Èsquil i de l’obra d’Ovidi. Hi intervindran els traductors Andrea Sánchez Bernet i Lluís Museros, els revisors Rubén Montañés i Lluís Pomer, Rosa Agost, vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Raquel Agost (UJI).
• 20 h. Les veus del Mediterrani. Comunicació i territoris de la Nova Cançó contemporània, assaig de Lluís Meseguer. El presentaran l’autor, el crític cultural Jaume Garcia Llorenç i Raquel Agost (UJI).
• 20.30 h. Amb quatre paraules, poemari solidari de Carme Drago, nom de ploma de la nostra sòcia Rosa Lluch, amb il·lustracions de Luis Bolumar. El presentaran l’autora i l’il·lustrador (La Veu de Rett).

Dissabte 7 de novembre

• 10.45 h. Lletres que estimen el valencià, contacontes de Ricard Tàpera (Escola Valenciana).
• 11 h. Signatura de La impermanència de l’ésser, de Maria Carme Arnau i Orts.
• 11.30 h. Quan la vida entra a l’escola, presentació amb Alfred Ramos, coordinador, Consol Aguilar, coautora, i Ramon Feenstra, delegat del rector de la UJI.
• 12 h. Dones editores valencianes, de Susanna Lliberós, presentat per l’autora i Carme Pinyana (Onada Edicions).
• 12.30 h. Violetes a desdir, presentació a càrrec de M. Carme Arnau, amb Toni Vizcarro (Escola Valenciana).
• 13 h. Lectura per la recuperació, conversa amb Sònia Alejo i Emma Zafón, moderada per Alicia Sellés (Fundació FULL).
• 17.30 h. Perico, contador d’històries, contacontes de Pere Marínez (Acció Cultural del País Valencià).
• 18.30 h. Sentipensem? Escrits teixits amb ecologia emocional i pedagogia crítica, de Laura Villalba (Onada Edicions), presentat per l’autora.
• 19.30 h. Una cambra pròpia de nord a sud: la veu poètica femenina als Països Catalans, taula rodona i recital poètic d’El Pont Cooperativa de Lletres amb Estel Aguilar, Pura Peris i Aina Garcia Carbó. Es parlarà de com les dones han escrit, i escriuen, la nostra poesia, i de per què tantes veus han hagut d’esperar tant per a ser escoltades. L’acte es tancarà amb una lectura de poemes de poetes dones.

Diumenge 8 de novembre

• 11 h. Monstres valencians, cercavila infantil a càrrec de Disparatario (Fundació FULL).
• 12 h. Llegir en temps de presses, conversa amb Vicent Usó i Pere Duch, moderada per Reis Lliberós (Fundació FULL).
• 13 h. Veus per a després de la DANA, lectura dramatitzada a càrrec d’Àngels Fígols, Estela Martínez, Rafa Segura i Mafalda Bellido, que també en té la coordinació i la direcció (Fundació FULL).

Dades de la fira

• Dates: del divendres 6 al diumenge 8 de novembre de 2026
• Horari de la llibreria: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h
• Lloc: plaça de l’Hort dels Corders, Castelló de la Plana
• Organitza: Fundació FULL pel Llibre i la Lectura
• Entrada: lliure

L'entrada La Plaça del Llibre de Castelló, del divendres 6 al diumenge 8 de novembre ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

L’homenatge

Enguany es compleixen vint anys de la mort de Manel Garcia Grau, ocorreguda el 2006. L’acte, que porta per lema «20 anys després, la paraula continua viva», combina la memòria literària de l’autor amb la música i la veu en directe. El cartell inclou fragments d’uns versos que evoquen la figura del poeta.

L’autor

Manel Garcia Grau va nàixer a Benicarló el 12 de febrer de 1962. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, va ser professor de català a l’ensenyament secundari i, des de 1995, de Filologia Catalana a la Universitat Jaume I de Castelló. Va conrear la poesia, l’assaig, la narrativa i la crítica literària, i es definia a si mateix com a «treballador de la paraula».

Com a narrador, va publicar la novel·la El Papa maleït (Planeta, 2003) i, amb Jaume Rolíndez, La profecia del Papa Luna (Prodidacta Abril, 2004). Va morir a Castelló de la Plana el 2006. La seua memòria continua present a Benicarló: la Biblioteca Municipal porta el seu nom i en 2024 el Museu de la Ciutat li va dedicar l’exposició Manel García Grau. Homenatge a un poeta del seu temps. També dona nom a un premi de poesia, que en 2023 va arribar a la novena edició.

Dades de l’acte

• Data: dijous 5 de novembre
• Hora: 18.30 h
• Lloc: sala d’actes de la Biblioteca Pública Municipal, Benicarló
• Música: Inma Martínez Carles (saxofó) i Alma Sales Periró (veu)

L'entrada Benicarló homenatja Manel Garcia Grau, vint anys després, amb un acte de paraula i música ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

El programa comença amb la inauguració, amb parlaments de la Direcció General de Política Lingüística i de Taula de Filologia Valenciana. Seguidament intervindran Josep Saborit, amb El valencià-català com a varietat del diasistema occitanoromànic; Miguel Cervera, amb Pedagogia i ensenyament del valencià mitjançant els refranys; Leo Giménez, amb El federalisme lingüístic com a solució, i Daniel Climent, amb una intervenció Sobre l’informe PISA.

Després del descans, Josep Palomero oferirà una conferència sobre l’Escriptor de l’Any 2026 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Francesc Almela i Vives. A continuació, Ovidi Carbonell parlarà dels arabismes en l’obra lexicogràfica d’Almela i Vives.

La jornada inclou una taula redona, La transmissió intergeneracional del valencià: quin abast té el fenomen dels fills interruptors?, amb Manel Domínguez Pallarés (Mare valenciana, dida castellana. El rebuig a la llengua materna), Joan Garí (Xiquets que parlen castellà als seus pares) i Raquel Casesnoves (Quan la política lingüística familiar sí que funciona: transmissió i socialització lingüístiques a la ciutat de València).

El dinar de germanor tancarà la sessió de matí, i a la vesprada, a les 16.30 h, se celebrarà l’assemblea anual de l’associació, només per a membres.

La Jornada

Taula de Filologia Valenciana és una associació de professionals de la llengua que treballa en l’ensenyament, l’ús social i la normativa del valencià. La Jornada anual i la revista Aula de Lletres Valencianes són els seus instruments principals. La primera Jornada va tindre lloc a Sueca el 2009, i des d’aleshores s’ha celebrat cada any en diferents ciutats valencianes.

L’Escriptor de l’Any 2026

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica enguany la seua campanya a Francesc Almela i Vives, nascut a Vinaròs i mort a València el 1967. Escriptor, periodista i historiador, va presidir La Nostra Parla i va participar en la fundació de la revista Taula de Lletres Valencianes, des de la qual va impulsar la campanya per la unificació ortogràfica que va desembocar en les Normes de Castelló de 1932.

Dades de l’acte

• Data: dissabte 7 de novembre de 2026
• Hora: a partir de les 9.00 h (assemblea anual, a les 16.30 h, només per a membres)
• Lloc: Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà, sala multiusos (primer pis), carrer Arts gràfiques, 13, València
• Organitza: Taula de Filologia Valenciana
• Col·laboren: Acadèmia Valenciana de la Llengua i Caixa Popular
• Més informació: filologiavalenciana.org

L'entrada Taula de Filologia Valenciana celebra la XVIII Jornada sobre el valencià el 7 de novembre a València ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.