L’alcalde de Burjassot, Rafa García, va ser l’encarregat de lliurar a Manel el guardó tradicional del premi, una sitja commemorativa, dotada amb 9.000 euros. L’acompanyaven, entre altres autoritats, el vicerector d’Innovació i Transferència de la Universitat de València, José María Montiel Company, i la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, M. Àngels Francés, junt amb membres de la corporació municipal i de la família de Vicent Andrés Estellés. La cerimònia es va completar amb la proposta musical «Musicant Estellés», a càrrec de la cantautora d’Almenara Eva Gómez, acompanyada per Laura Miñarro, que va posar veu i música als versos del poeta de Burjassot en dues intervencions al llarg de l’acte.

L’Ajuntament va aprofitar també la gala per a anunciar la creació de la nova Càtedra d’Educació Lectora i Literària Vicent Andrés Estellés, fruit d’un conveni amb la Universitat de València i dirigida pel també poeta Josep Ballester, amb una aportació municipal de 30.000 euros anuals durant quatre anys; i per a obrir ja la convocatòria del XXV Premi, igualment dotat amb 9.000 euros.

Sentència 8.000.000, l’obra guardonada

Manel va presentar el seu poemari sota el pseudònim «Nakba», i el jurat —format pels poetes Víctor Benavides, Àngels Gregori i Elm Puig i Mir— el va triar per unanimitat entre totes les obres presentades. Segons l’acta, es tracta d’una obra honesta, de registres rics i variats, capaç d’alternar tons diversos sense perdre mai la cohesió: uns versos aparentment senzills que amaguen, tanmateix, un rerefons profund i que no defugen la incomoditat d’allò que conten. El jurat en va destacar també l’aposta arriscada i la petjada de diverses tradicions i cultures literàries.

Temàticament, Sentència 8.000.000 s’endinsa en les migracions, les fronteres i el desarrelament, amb la mar com a fil conductor: la mar com a camí i com a esperança, però també com a escenari de pèrdua i de tragèdia. Un poemari, en definitiva, que reivindica la dignitat humana davant d’un dels drames més durs del nostre temps.

Manel Xavier Pitarch Font (Vila-real, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana i Literatura Espanyola per la Universitat de València i compagina, des de fa anys, la docència en l’ensenyament públic amb una trajectòria literària que ja acumula bon nombre de reconeixements: el Premi Jacint Verdaguer (2002), per Trajectes del desencís; el Premi Marc Granell (2015), per Primavera entre les runes; i el Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva, per Poemari per a ociosos. Amb Sentència 8.000.000 i el Premi Vicent Andrés Estellés, hi suma ara un dels guardons de poesia en valencià més consolidats, en una de les cites literàries de referència del calendari cultural del País Valencià.

Des d’El Pont Cooperativa de Lletres, l’enhorabona, Manel, i gràcies per continuar posant el nostre territori i la nostra llengua al mapa de la poesia.

Tot seguit podeu escoltar el discurs de Manel Pitarch durant el lliurament:

Font i fotos: Ajuntament de Burjassot

L'entrada El nostre company Manel Pitarch rep el XXIV Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Serà el 16 d’octubre, a les 20.30 h, a l’Espai Cultural de l’ACPV (Ronda Magdalena, 11, Castelló de la Plana). Sopar de pa i porta, seguit de lectura de poesia d’Estellés o dedicada al poeta, amb micròfon obert per a qui també vulga llegir-hi. La vetlada es tancarà amb un Concert de Xiomara Abello.

El tiquet, físic, costa 7 €; es fa així per assegurar-se que qui el compra és qui finalment vindrà. La reserva es fa per Bizum, al 653 10 14 34.

L'entrada Sopar Estellés a Castelló de la Plana 2026 ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Des d’El Pont Cooperativa de Lletres volem fer-nos ressò d’una notícia que ens ha arribat aquests dies i que ens ha tocat de prop, com a associació d’escriptors i escriptores vinculada al territori de les comarques del nord del País Valencià: el tancament de la Galeria Cànem de Castelló, l’última galeria d’art que quedava en actiu a la capital de la Plana.

La carta ens ha arribat firmada per Pilar Dolz, ànima i factòtum del projecte junt amb el seu company Rafael Menezo, que ens explica que «ha arribat el moment de la jubilació, de la celebració de tots els anys de feina» i d’una certa calma al voltant d’un taller de gravat que, diu, «espera en silenci nova activitat». Cinquanta-dos anys de trajectòria ininterrompuda, des del desembre de 1974 fins al juliol de 2026, es tanquen així, amb una missiva d’agraïment adreçada a artistes, col·leccionistes, crítics, comissaris, institucions, museus i companys galeristes.

Cànem no va nàixer com un simple negoci. Va nàixer, en plena dictadura, com un espai de debat i d’agitació cultural impulsat per un grapat de joves —entre els quals hi havia la mateixa Pilar Dolz i Rafael Menezo— en uns anys en què organitzar qualsevol acte públic requeria permís governatiu. L’exposició inaugural, protagonitzada per Manolo Boix, Artur Heras –qui precisament ens deixà fa una setmana– i Rafael Armengol, amb un text de presentació escrit per Joan Fuster, ja marcava el camí: una galeria amb esperit fusterià, compromesa amb la llengua i amb la idea de fer país. Amb el pas dels anys, Dolz i Menezo van ser els únics del grup fundador que van mantindre el projecte viu, i el van convertir en finestra a la modernitat i en refugi de noms tan diversos com Amparo Dols, Antònia Vilà, Francesc Jarque, Manolo Safont o Daniel Argimon, entre molts altres.

El Pont té, a més, amb Cànem un lligam directe i recent. Reis Lliberós, sòcia de la nostra cooperativa, escriptora i fotògrafa nascuda a Sant Joan de Moró, ja hi havia exposat el 2018 dins de la mostra col·lectiva «Llindars de la memòria». Però la seua relació amb la galeria ha anat molt més enllà d’eixa exposició: en la darrera etapa de Cànem, Reis s’ha fet càrrec, amb una dedicació silenciosa i constant, de bona part de la gestió, de la comunicació i de la intendència diària de l’espai, donant-li un nou impuls en uns anys en què mantindre una galeria oberta és cada vegada més difícil. Aquest comiat és, per tant, també un comiat de casa: el d’una companya nostra que ha posat hores i esforç a sostindre, fins al final, un dels últims reductes de l’art contemporani a Castelló.

El tancament de Cànem no és un cas aïllat, i això és, precisament, el que ens sembla més preocupant. Ho recordava fa pocs dies un article d’El Temps que repassava la sort d’altres espais nascuts al mateix Castelló durant la dècada dels setanta —Galerías Porcar, la sala Braulio, la sala Anastasia Klein, la sala Nonell, la sala Cartic, la sala Artex, la sala Garxolí—: totes, amb el temps, han acabat abaixant la persiana. El que va ser, ara fa cinquanta anys, una autèntica eclosió de sales i espais expositius, ha quedat reduït hui a un ermàs. I no parlem només de galeries: llibreries de fons i espais de creació arreu del país van fent, any rere any, el mateix camí, entre lloguers que pugen i unes administracions que solen arribar tard i malament. La cultura de proximitat continua sent la primera a caure quan les coses es posen difícils, i cada tancament és una pèrdua que no es mesura només en metres quadrats, sinó en memòria col·lectiva.

Per això, des d’El Pont volem que aquestes ratlles siguen també un reconeixement. Pilar Dolz, nascuda a Morella el 1945, gravadora ella mateixa, ha fet de Cànem casa oberta i taller de país durant més de mig segle, sempre acompanyada per Rafael Menezo. Ho ha fet, com diu en la seua carta de comiat, posant-hi «l’ànima, la pell, el cervell i tot el temps». Que la jubilació li porte la calma i tot el reconeixement que es mereix.

Gràcies, Pilar. Gràcies, Rafael. Gràcies, Reis. Gràcies, Cànem. El Pont Cooperativa de Lletres.

Vítol per Galeria Cànem! Vítol per Pilar Dolz!

L'entrada Una abraçada d’El Pont a la galeria Cànem de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

La cançó catalana torna a posar-se sobre la taula. La Fundació Lluís Llach i la Fundació SGAE han convocat, a través del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, una trobada per repassar d’on ve i cap on va la cançó en català, en un acte que portarà per títol «Cançó, ahir i avui». La cita serà el dimarts 6 d’octubre, a les 18.00 hores, a la Sala Mompou de la SGAE Catalunya (Passeig de Colom, 6, Barcelona). L’entrada és lliure, tot i que les places són limitades i cal reservar plaça prèviament mitjançant el formulari d’inscripció.

A l’escenari hi pujaran tres veus amb mirades ben diferents sobre la cançó catalana. D’una banda, Lluís Llach, un dels noms de referència de la Nova Cançó i actualment president de la fundació que porta el seu nom i del jurat del Premi Miquel Martí i Pol, dins del Certamen Terra i Cultura. L’acompanyarà el professor Lluís Meseguer, catedràtic de Literatura a la Universitat Jaume I de Castelló i autor de La Nova Cançó. Estudis de literatura i música, que hi aportarà la mirada acadèmica sobre el moviment. La representació de les generacions més joves recaurà en Xantal Rodríguez, cantant del grup Remei de Ca la Fresca, que l’any passat va quedar finalista del XVIII Premi Miquel Martí i Pol amb el poema musicat Lisèrgica espardenya (conjur), de Maria Callís. La conversa serà conduïda per Maria Cusó, periodista i cap de Cultura de RAC1.

Rere l’acte hi ha la mateixa filosofia que impulsa el Premi Miquel Martí i Pol, el guardó del Certamen Terra i Cultura que des del 2008 premia la millor composició musical basada en un poema escrit en català. Amb aquest certamen, la Fundació Lluís Llach busca donar embranzida a la creació de les noves fornades d’artistes a partir d’una figura clau de la cultura catalana recent. Al llarg d’aquestes gairebé dues dècades, el premi ha passat per les mans de més de 30 artistes emergents, alguns dels quals s’han acabat convertint en noms indiscutibles de l’escena musical catalana actual.

La propera fornada de guanyadors se sabrà ben aviat: el veredicte de la XIX edició del Premi Miquel Martí i Pol 2026 es coneixerà l’11 de novembre a Barcelona.

Qui vulgui seguir la pista a aquest projecte i als altres que impulsa la Fundació Lluís Llach pot consultar-los al web www.fundaciolluisllach.cat.

L'entrada Llach, Meseguer i Xantal Rodríguez debatran sobre el present i el futur de la cançó catalana a Barcelona ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Cada dia «Lletres al dia» es nodreix, pràcticament en temps real, d’una gran quantitat de fonts —diaris culturals, editorials, blogs personals i pòdcasts— i n’extrau titulars i textos d’interès literari: novetats eixides del forn de la impremta, recensions, entrevistes que donen veu als autors, breus notícies que passarien potser molt més desapercebudes si ningú les recollira. Tota aquesta informació es classifica en seccions clares que hem gosat batejar —Brancal, Novetats editorials, Crítica i opinió, Breus, Ziga-zagues, Fonts que ragen—, amb la intenció que es puga trobar el que interessa d’un colp d’ull.

Ningú redacta «Lletres al dia» cada matí, ni tampoc és una tria feta en un tres i no res; més bé és una mena de recull viu que va refent-se a mesura que arriba contingut nou, sense haver d’esperar cap edició ni cap horari fix. Blogs literaris, editorials en català i programes sonors hi conviuen amb la premsa cultural de sempre, cadascun amb un espai propi.

Als lectors els facilita no perdre’s res del que es cou al voltant dels llibres en català i assolir una visió global abans de visitar deu webs diferents a veure què hi ha de nou. Per a les persones vinculades a la cadena del llibre —escriptors, editorials, llibreries, podcasters—, és un flux continu, una mena d’aparador permanent: ressenyes, entrevistes, episodis que es publiquen poden ser una nova porta d’entrada sense haver d’esperar torn…, i encara menys haver de demanar-lo.

Aquesta és, en definitiva, la filosofia de pont que hi ha darrere d’aquest recull: mostrar i potser fer entendre que la literatura catalana no viu aïllada sinó disseminada en una xarxa de veus semidisperses, i que resulta interessant i esperem que profitós provar de reunir-la, dia a dia, amb una mica de cura i sense gaire fressa. Des d’El Pont Cooperativa de Lletres hem preparat aquest recull confiant que prendre el pols a tot el que s’escriu, es publica i es diu sobre els llibres contribueix a fer més fort el batec.

Ja podeu visitar la web «Lletres al dia», sempre actualitzada, oberta i a un sol clic des de la portada. Només cal entrar-hi de tant en tant —cada dia, si es vol— i deixar que una part de la literatura catalana, i bona part de la publicada, tota reunida, faça la resta.

L'entrada Lletres al dia: el pols de la literatura, cada dia ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Al cor d’Almassora, una casa buida custodia, entre les seues parets, la crònica de diverses generacions que la guerra, la postguerra i l’oblit van deixar marcades. Usó hi creua la mirada d’un infant que creix entre silencis amb la d’un pare que lluita per conservar la dignitat en temps convulsos, i hi fa ressonar, com si foren ecos entre els murs, l’ambició, l’amor, l’enveja, la venjança, la pietat i l’odi que travessen tota una família i, amb ella, tot un poble. Un retrat íntim de la decadència rural i de la transformació social del País Valencià del segle passat, arrelat en la microhistòria d’un carrer i d’una casa que en són, alhora, memòria i metàfora.

Josep Usó i Mañanós (Castelló de la Plana, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i ha exercit tota la vida com a professor de Física i Química, alhora que ha compaginat la docència amb una trajectòria literària llarga i constant, gairebé sempre des de Vila-real, on resideix des de ben menut. Va debutar amb La catifa maleïda (L’Eixam, 1998) i, des d’aleshores, no ha parat d’escriure ni de guanyar premis: Amor amarg (Pagès, 2002), Civils i incivils (Abadia, 2005), Els retrobats i els perduts (Brosquil, 2008), La senda llarga (Onada, 2009, Premi Vila d’Almassora de Narrativa) o, més recentment, El carrer era de terra (Onada, 2021), entre altres títols. La seua obra ha estat reconeguda també amb els premis Ciutat de Sagunt, Ciutat de Torrent i Vila de Puçol, i ha col·laborat en el Projecte Basset de recuperació de la memòria històrica del País Valencià.

Se’n pot llegir una ressenya a la revista Caràcters de la Universitat de València —Una història d’Almassora, de Jesús Peris Llorca: una narrativa que torna, un cop més, a excavar en la memòria del nord del País Valencià. Des d’El Pont Cooperativa de Lletres convidem a acompanyar Josep Usó en aquesta nova presentació, el 22 de setembre a la Llibreria Babel.

L'entrada Josep Usó presenta ‘La casa del carrer Sant Antoni’ a la llibreria Babel de Castelló dimarts 22 a les 19 h ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

J. Rafael Mesado (Betxí, 1962) és un autor que ha fet de la paraula un territori de recerca, de llibertat i de descoberta. Poeta, escriptor, investigador i pintor, la seva trajectòria transita entre la literatura i les arts plàstiques, entre la reflexió i el joc, entre la paraula escrita i la seva dimensió visual. En poemaris com Samsara, Laberintos i Per què l’economia domèstica és tan accidentada, Mesado ha construït una veu singular, oberta a l’experimentació, a la sensualitat, a l’humor i a les preguntes essencials de l’existència. La seva mirada sobre la poesia també s’ha projectat en la investigació literària, especialment en l’obra de Carlos Edmundo de Ory, a qui va dedicar La poesía poliédrica de Carlos Edmundo de Ory. Ara, amb Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor, Mesado torna a endinsar-se en el misteri de la paraula per convertir-la en música, memòria, desig i emoció. Un nou llibre que convida a escoltar la poesia tant com a llegir-la.

L'entrada Betxí acollirà la presentació de ‘Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor’, el nou poemari de J. Rafael Mesado ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

La presentació reunirà la presidenta de la Fundació Max Aub, Mª Teresa Álvarez Aub; l’alcaldessa de Segorbe, Mª Carmen Climent García; i el director de la Institució Alfons el Magnànim, Miquel Nadal Tárrega, que en seran els amfitrions.

El volum aplega per primera vegada de manera íntegra la producció poètica de Max Aub entre 1925 i 1972, un corpus sovint eclipsat per la seua narrativa i el seu teatre, però que travessa —com la resta de la seua obra— l’exili, la memòria i la recerca constant d’una identitat partida entre diverses llengües i paisatges. Que siga precisament Segorbe, la ciutat que Aub va adoptar com a pròpia sense haver-hi nascut, l’escenari d’aquesta recuperació, diu molt del vincle que la Fundació ha construït al voltant de la seua figura.

L’acte compta amb el suport del Ministeri de Cultura, la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim i l’Ajuntament de Segorbe.

L'entrada Max Aub torna a Segorbe: presentació de la seua Poesia completa ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

El Pinar Municipal de Benlloc serà l’escenari, el dissabte 19 de setembre de 2026 a les 17 hores, de la XV Trobada Literària d’El Pont Cooperativa de Lletres, una nova cita anual de l’associació d’escriptors i escriptores de les comarques del nord del País Valencià. L’acte, organitzat amb el suport de la Diputació de Castelló i l’Ajuntament de Benlloc, tindrà com a eix central la presentació i recitació de l’obra col·lectiva «Com si fos un paradís», homenatge a Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 1925-1995), mestra rural, poeta i filla del gramàtic Carles Salvador.

La cita de Benlloc s’afegeix a un recorregut que ha portat el llibre, publicat per El Pont Edicions amb motiu del centenari del naixement de l’autora, per diversos indrets del territori des de la seua presentació a la Fira del Llibre de Castelló el passat mes d’abril: la Vilavella, Algímia d’Alfara i, més recentment, l’exposició inaugurada a Castelló l’11 de setembre. Cada parada suma noves veus i nous públics al voltant d’una mateixa memòria compartida, la de qui va dedicar la vida a preservar la llengua i la cultura del seu poble.

Amb aquesta XV Trobada, El Pont reafirma la seua vocació de teixir cooperació literària poble a poble, en aquesta ocasió sota les xicotetes teulades i el campanar de Benlloc.

L'entrada Benlloc acollirà la XV Trobada Literària d’El Pont Cooperativa de Lletres ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Obert l’any 2006 als antics magatzems El Siglo del carrer de Sant Ferran, impulsat per ACPV i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, l’Octubre ha acollit més de 5.000 activitats —concerts, presentacions, exposicions, conferències, tallers. És també seu del Centre Carles Salvador, referent en l’ensenyament del català, i de la llibreria Fan Set.

Després de dues dècades d’ús intensiu, diverses instal·lacions necessiten reparacions i millores. La campanya tindrà un objectiu mínim de 30.000 euros, per atendre les necessitats més urgents (equipament de la sala d’actes, humitats, il·luminació LED), i un objectiu òptim de 100.000 euros, que permetria renovar equips informàtics i reforçar la capacitat cultural, formativa i associativa del centre.

ACPV convida sòcies, amigues i usuàries de l’Octubre —i tota la ciutadania que valore disposar d’espais independents per a la cultura en valencià— a fer-se’n mecenes quan la campanya es pose en marxa properament. Val la pena cuidar els espais que sostenen la nostra llengua i la nostra cultura.

Perquè l’Octubre és molt més que un edifici: és casa nostra, teua, meua, del país; casa del català, de la cultura i del diàleg.

L'entrada «L’Octubre és casa nostra»: ACPV impulsa una campanya per salvar el centre cultural de València ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.