Publicacions de la Universitat Jaume I

L’acte estarà a càrrec de Rosa Agost, vicepresidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Hi seran presents els traductors Andrea Sánchez Bernet i Lluís Museros i els revisors Rubén Montañés i Lluís Pomer.

Els llibres

Suplicants. Prometeu encadenat reuneix dues tragèdies d’Èsquil, amb introducció, traducció i notes d’Andrea Sánchez Bernet i revisió de Rubén Montañés. És el número 3 de la sèrie de clàssics grecs de la col·lecció.

Tristes. Llibres III, IV i V continua la traducció de l’obra que Ovidi va escriure durant el seu desterrament. Duu introducció, traducció i notes de Lluís Museros Ortiz i revisió de Lluís Pomer, i és el número 2 de la sèrie de clàssics llatins.

La col·lecció «Ariadna»

«Ariadna» és la col·lecció de clàssics grecs i llatins de Publicacions de la Universitat Jaume I, que ofereix aquests textos traduïts al valencià. L’edita amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

La fira

La Plaça del Llibre és una fira itinerant de la Fundació FULL pel Llibre i la Lectura. A Castelló estava prevista del 30 d’octubre a l’1 de novembre, però s’ha ajornat als dies 6, 7 i 8 de novembre amb motiu del dol de l’Estat espanyol per l’accident ferroviari d’Urda. Es manté la mateixa ubicació, la plaça de l’Hort dels Corders.

Dades de l’acte

• Data: divendres 6 de novembre de 2026
• Hora: 19.30 h
• Lloc: Plaça del Llibre, plaça Hort dels Corders, Castelló de la Plana

L'entrada Publicacions de l’UJI presenta les traduccions d’Èsquil i Ovidi de la col·lecció «Ariadna» a la Plaça del Llibre de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Lluís Meseguer

L’acte comptarà amb Lluís Meseguer, autor; Jaume Garcia Llorens, crític cultural, i Carme Pinyana, editora de la Universitat Jaume I.

El llibre

L’obra repassa la Nova Cançó, un moviment que, des de mitjan segle XX, ha marcat de manera notable la literatura, la música i l’escena. El relat arrenca amb les primeres reivindicacions, entre el 1959 i el 1962, i passa després a les actituds d’inconformisme i de modernitat que es multipliquen a partir del 1968.

Segons la presentació de l’editorial, el fil conductor és la cançó del Mediterrani, tant la d’autor com la que posa música a versos de poetes clàssics i actuals, i el diàleg que cada nova generació va mantindre amb la poesia i la música d’altres països. El volum, de 464 pàgines amb il·lustracions en blanc i negre, es publica a la col·lecció «Estudis Filològics» (núm. 42).

L’autor

Lluís Meseguer Pallarés (Herbers, els Ports, 1953) és poeta, historiador de la literatura i assagista. Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló i, des del 2001, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ha col·laborat en revistes com Caplletra, L’Espill i Revista de Catalunya, i ha adaptat i traduït obres de Bertolt Brecht, Alfred Jarry, Witold Gombrowicz i Dario Fo, entre altres autors dramàtics. La relació entre cançó i literatura és una de les línies de la seua recerca: ja hi va dedicar l’article La Nova Cançó i l’escriptura lírica, publicat a Caplletra el 1997. Ha curat, amb Josep Palomero, Els escriptors castellonencs del primer terç del segle XX i les Normes de Castelló (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2007), i va preparar la introducció i l’edició de Carles Salvador. Obra poètica completa (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2018).

Dades de l’acte

• Data: divendres 6 de novembre de 2026
• Hora: 20.00 h
• Lloc: plaça de l’Hort dels Corders, Castelló de la Plana (Plaça del Llibre de Castelló)

L'entrada Lluís Meseguer presenta ‘Les veus del Mediterrani’ a la Plaça del Llibre de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

ACTE PENDENT D’ACTUALITZAR:
AJORNAT FINS QUE FULL / PLAÇA DEL LLIBRE
DEFINISCA NOVA DATA I HORARI

La periodista i poeta Susanna Lliberós presenta el llibre Dones editores valencianes. Testimonis contra la desmemòria editorial (Onada Edicions) el dissabte 31 d’octubre de 2026, a les 12.30 h, a la Plaça del Llibre de Castelló, instal·lada a la plaça de l’Hort dels Corders. Hi intervindran Carme Pinyana, editora de Publicacions de la Universitat Jaume I i una de les protagonistes del llibre, i l’autora, Susanna Lliberós.

El llibre

Dones editores valencianes reconstrueix, a partir de converses personals, les trajectòries de nou editores que han marcat l’edició valenciana: Verònica Cantó, Mercè Climent, Dolors Pedrós, Carme Pinyana, Àfrica Ramírez, Concha Roncal, Núria Sendra, Rosa Serrano i Maite Simón. El volum reuneix pioneres i editores de generacions posteriors, i mostra com han bastit catàlegs i col·leccions i han defensat la llengua en la seua feina quotidiana.

No pretén ser un inventari exhaustiu, sinó un reconeixement a una tasca sovint invisible i una manera de recuperar-ne la memòria. Són 272 pàgines i forma part de la col·lecció «La Nau Minor» d’Onada Edicions.

L’autora

Susanna Lliberós (Vila-real, 1973) és periodista i poeta, llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb més de vint-i-cinc anys de trajectòria en ràdio i televisió, va presentar durant sis temporades el magazín de les vesprades Pròxima parada, a la ràdio d’À Punt. Actualment és editora a Bromera i, des de 2026, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Ha publicat els poemaris Cel·les (2008), Compàs d’espera (2013), Llibre dels espills (2015) i El crit (2023), amb què va guanyar el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt. També ha rebut el Premi de Comunicació i Difusió Cultural dels XV Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

La fira

La Plaça del Llibre és la fira itinerant del llibre en valencià que coordina FULL – Fundació pel Llibre i la Lectura. A Castelló se celebra del 30 d’octubre a l’1 de novembre amb el lema «La lectura en temps de crisi» i un programa de disset actes per a públic adult i infantil. Hi col·laboren la Universitat Jaume I, Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Onada Edicions i El Pont Cooperativa de Lletres.

Dades de l’acte

• Data: dissabte 31 d’octubre de 2026
• Hora: 12.30 h
• Lloc: Plaça del Llibre, plaça de l’Hort dels Corders, Castelló de la Plana
• Entrada: lliure i gratuïta

L'entrada Susanna Lliberós presenta ‘Dones editores valencianes’ a la Plaça del Llibre de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Durant 25 dies, la ciutat tornarà a acollir llibres antics, descatalogats i d’ocasió. Durant dècades, la fira s’havia celebrat a la plaça de Santa Clara. L’any passat, en la 44a edició, va canviar d’emplaçament per primera vegada i es va instal·lar a la plaça Borrull a causa de les obres del Mercat Central. Segons el mitjà Castelló Extra, aquella edició va reunir més de 50.000 obres de nou llibreries de la Comunitat Valenciana, entre llibres d’ocasió, còmics, postals i revistes.

Llibres que tornen a començar

A les fires de llibre antic i d’ocasió no s’hi va només a comprar: s’hi va a remenar. Les casetes conviden a aturar-se, a obrir un volum pel mig i a descobrir un títol que ningú no buscava. Cada exemplar ha passat per altres mans abans d’arribar-hi, i això li dona una història que els llibres nous encara no tenen.

Són també un contrapunt al ritme de l’actualitat editorial. Allà on les novetats viuen unes setmanes als aparadors, aquestes fires reivindiquen el llibre que ha resistit el pas del temps, el que es va descatalogar i el que algú va decidir que mereixia una segona vida. Llegir un llibre d’ocasió és, en certa manera, continuar una conversa que un altre lector havia deixat a mitges. Per això funcionen com una memòria col·lectiva en forma de plaça: un lloc on la ciutat es retroba amb les seues lectures passades i on, durant uns dies, el llibre torna a ocupar l’espai públic.

Dades pràctiques

• Què: 45a Fira del Llibre Antic i d’Ocasió
• Quan: del 5 al 29 de novembre de 2026
• On: plaça del Jutge Borrull, Castelló
• Organitza: Ajuntament de Castelló
• Col·laboren: Diputació de Castelló i Generalitat Valenciana

L'entrada La 45a Fira del Llibre Antic i d’Ocasió de Castelló arribarà a la plaça del Jutge Borrull del 5 al 29 de novembre ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Antoni Royo

L’acompanyaran en la presentació Teresa Castelló i Jorge Marqués, regidor de Cultura i Promoció Lingüística de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó.

El llibre

El volum reuneix 103 textos de reflexió que Royo ha escrit després de més de quatre dècades al capdavant de la delegació d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló. Hi conviuen els records familiars, d’infantesa i de joventut amb comentaris sobre l’actualitat dels anys 2023 a 2025, des de les seqüeles de la pandèmia de la COVID fins a la consulta sobre el valencià a les escoles.

Royo hi aborda cada tema des d’una mirada nacional que abraça el conjunt del territori de llengua catalana. Són textos d’assaig breu que volen obrir un diàleg amb el lector a partir de conviccions fermes, però allunyades de qualsevol fanatisme. L’obra, de 224 pàgines, forma part de la col·lecció «Narratives» d’Onada Edicions.

L’autor

Antoni Royo i Pérez (Castelló de la Plana, 1954) és llicenciat en Història per la Universitat de València. Durant quaranta-dos anys, fins a la jubilació, ha estat el delegat d’Acció Cultural del País Valencià a Castelló, des d’on ha treballat per la llengua i la cultura a les comarques castellonenques i, especialment, per la recepció de TV3 i dels altres canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. És membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la Llengua. Amb el pseudònim de Jordi Querol ha signat una obra narrativa extensa, amb novel·les com Abans moros que catalans o la trilogia històrica formada per Quan bufa el ponent, Els venjadors valencians i Llancen crits de llibertat, a més de títols de ciència-ficció i de novel·la policíaca i una biografia del maulet Joan Baptista Basset. El 2020 va publicar les seues memòries, Pel meu país, a Onada Edicions.

Dades de l’acte

• Data: dijous 29 d’octubre de 2026
• Hora: 19 h
• Lloc: Biblioteca Municipal (plaça del Mercat, 2), la Vall d’Uixó

L'entrada Antoni Royo presenta «I els camins no s’aturen» a la Vall d’Uixó ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Hi intervenen:

• Moisès Vizcaino (editor)
• Luis Sempere (redactor)
• Glòria Olivares (directora de la revista Buris-ana)

El diari

La Veu del Sud és el primer diari digital territorial del Grup La Veu PV, editor de Diari La Veu del País Valencià des del 2013. Vol oferir informació de proximitat, redactada només en valencià, sobre cinc comarques del migjorn: l’Alacantí, el Baix Segura, el Baix Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i l’Alt Vinalopó. També contempla el Carxe, que administrativament pertany a la Regió de Múrcia però que, per la seua realitat lingüística, els impulsors consideren part del territori.

El diari pretén donar més presència mediàtica a unes comarques poc representades a l’espai informatiu valencià. Per a incorporar un periodista especialitzat en el migjorn i formar una redacció estable al territori, el grup ha obert una campanya que busca 200 agermanaments o donacions anuals, deduïbles fiscalment fins a 250 euros. La primera presentació pública va tindre lloc el 5 de setembre a Alacant.

Dades de l’acte

• Data: dimecres 28 d’octubre de 2026
• Hora: 19.30 h
• Lloc: FPA Historiador Viciana, carrer d’Albert Einstein, s/n, Borriana

L'entrada Presentació de La Veu del Sud a Borriana ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Participants

• Rafael Beltran, autor del llibre
• Rosanna Cantavella

El llibre

El llibre és un estudi sobre el Tirant lo Blanc, la novel·la de cavalleries de Joanot Martorell que Cervantes va qualificar de «el mejor libro del mundo». Beltran l’aborda des de tres eixos, la cavalleria, l’imaginari i l’escriptura, i explica que el volum recull lectures acumulades al llarg del temps i que s’atura en detalls menuts del text, com ara objectes, gestos i paraules.

L’obra, de més de sis-centes pàgines, s’organitza en sis parts: l’autor, el text i el context; els personatges; els espais simbòlics; les fonts literàries i els registres orals; els emblemes i altres signes de la reialesa i la cavalleria, vinculats a Alfons V; i la recepció de la novel·la, des de les primeres edicions fins hui.

L’autor

Rafael Beltran és catedràtic de la Universitat de València, on es va doctorar el 1986 amb una tesi sobre la biografia medieval castellana i El Victorial. La seua recerca s’ha centrat en la literatura cavalleresca, el Tirant lo Blanc, la narrativa històrica medieval i la matèria artúrica. Sobre la novel·la de Martorell havia publicat abans, entre altres títols, Tirant lo Blanc: evolució i revolta de la narració de cavalleries (1983) i Models i escriptura en el Tirant lo Blanc (2002).

Dades de l’acte

• Data: dijous 29 d’octubre de 2026
• Hora: 19 h
• Lloc: Gran Casino de Vila-real

L'entrada Rafael Beltran presenta «Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura» a Vila-real ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Acompanyaran l’autor Susanna Lliberós, editora de Bromera; Vicent Pitarch, de l’Institut d’Estudis Catalans; Anna Marzà, professora de l’àrea de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i Antoni Porcar.

El llibre

Com seran les comunitats lingüístiques del segle XXI? En Les llengües de demà, Toni Mollà analitza els reptes, i també les oportunitats, de la diversitat lingüística en un món transformat per la revolució tecnològica, la globalització econòmica, les plataformes digitals i la intel·ligència artificial. L’autor sosté que les llengües del futur seran en bona part virtuals i menys lligades al territori tradicional, i que només tiraran avant les que tinguen una utilitat social, econòmica i tecnològica real per als seus parlants.

A mig camí entre la memòria personal, l’assaig i la investigació acadèmica, el llibre proposa revisar els diagnòstics habituals sobre el català i mirar cap als països nòrdics, on les polítiques lingüístiques i culturals van de bracet de les econòmiques i de les indústries creatives. El mateix Mollà el considera el seu testament sociolingüístic. El títol pren com a punt de partida un article de Joan Fuster.

L’autor

Toni Mollà (Meliana, 1957) és sociolingüista, periodista i escriptor, i un dels referents de la sociolingüística valenciana. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Sociologia per la Universitat de València, ha estat professor d’aquesta universitat i ha impartit cursos al Graduate Center de la City University of New York i a la Universitat Brown. Dirigeix a Bromera la col·lecció «Graella», dedicada a la sociolingüística. És autor, entre altres obres, del Curs de sociolingüística (1987-1991, amb Carles Palanca i Amadeu Viana), del Manual de sociolingüística (2002), de Quina televisió pública? (2009) i de La llengua de la plaça (2017).

Dades de l’acte

• Data: dimecres 28 d’octubre de 2026
• Hora: 19 h
• Lloc: La Morralla, espai cultural (Grau de Castelló)

L'entrada Toni Mollà presenta «Les llengües de demà» al Grau de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

ACTE PENDENT D’ACTUALITZAR:
AJORNAT FINS QUE FULL / PLAÇA DEL LLIBRE
DEFINISCA NOVA DATA I HORARI

Diem «amb quatre paraules» quan volem explicar alguna cosa breument, sense embuts, i potser per això el títol escau tan bé a aquest llibre. Amb quatre paraules és un recull de poemes de Carme Drago –nom de ploma de la nostra sòcia Rosa Lluch– amb il·lustracions del pintor Luis Bolumar. Els autors l’han volgut anomenar «poemari solidari», i la mateixa autora el presentarà dissabte 31 d’octubre, a les 10 del matí, dins la Plaça del Llibre de Castelló (plaça de l’Hort dels Corders).

Rosa Lluch Ayza va nàixer a Benicarló el 1958 i, des de menuda, ha trobat en la lectura una finestra oberta al món. La mar, la lluna, la pluja, els arbres i el bosc formen part del seu imaginari, i ella mateixa resumeix la seua relació amb l’escriptura en una frase que podria fer de pòrtic al volum. No és ella qui fa poesia, diu, sinó la poesia la que la fa a ella. Ha publicat el poemari Llum oberta (Seleer, 2022) i la novel·la Carmen. Su vida. Una mujer adelantada a su tiempo (Gr editorialx, 2022), i té relats en diversos volums col·lectius. El 2025, en el centenari de Maria Beneyto, va posar veu a «Ciutat bombardejada» en l’homenatge que El Pont va dedicar a la poeta.

El llibre no ha nascut pensant en el taulell de cap llibreria sinó per passar de mà en mà, i tota l’edició s’ha plantejat com un projecte de mecenatge. Cada mecenes aporta 20 euros, el preu d’un exemplar, i amb 107 mecenes queda coberta la impressió de 200 exemplars i 200 marcapàgines. Els diners que vinguen després van a l’Asociación Española de Síndrome de Rett (AESR), és a dir, els de la venda dels 93 exemplars que queden i de 50 marcapàgines a 5 euros, a més dels 15 euros que sobren una vegada pagada la impressió. Si es venen tots els exemplars i marcapàgines previstos, el poemari aportarà 2.125 euros a l’associació. El cartell que acompanya aquesta nota en detalla els comptes.

La síndrome de Rett és un trastorn neurològic i del desenvolupament, poc conegut, que afecta sobretot xiquetes i dones. Els primers mesos de vida semblen normals, però després l’evolució s’atura i es perden habilitats que ja s’havien adquirit. L’AESR treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i de les seues famílies i per impulsar la investigació sobre la síndrome, i és ací on van a parar aquests versos.

Les il·lustracions duen la signatura de Luis Bolumar Santamaría (Penyalba, Sogorb, 1951), un dels noms fonamentals de l’art contemporani de Castelló. Format a la capital de la Plana des de 1967 en dibuix, pintura, gravat i modelatge, va exposar per primera vegada el 1973 al Círculo Mercantil, amb el suport del poeta Miquel Peris i Segarra. La seua pintura, dins l’expressionisme figuratiu, ha passat del món mitològic de faunes i nimfes a unes dones fortes i sensuals, de mirada inconfusible, que s’han convertit en la seua marca. Ha exposat arreu de l’Estat, a Europa, als Estats Units i a Taiwan, i el 2023 la Fundació Bancaixa li va dedicar a Sogorb la mostra Entre el Mediterráneo y Espadán, quaranta obres que dialoguen entre la mar i la serra.

Qui vulga fer-se’n mecenes pot aportar-hi la seua part a través d’aquest enllaç. Al capdavall, també un poema està fet de quatre paraules ben triades.

L'entrada Rosa Lluch presenta el poemari solidari ‘Amb quatre paraules’ a la Plaça del Llibre de Castelló ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Per motius d’aforament, l’organització demana confirmar l’assistència per WhatsApp al telèfon 605 399 358.

«Anys de batxillerat»: de l’aula a la vocació docent

Anys de batxillerat és un llibre de records i experiències que comença als anys seixanta del franquisme i arriba fins a les primeres reformes educatives de l’etapa democràtica. L’autor contraposa la vida acadèmica de l’institut vista des de l’alumnat amb la que ell mateix va viure, pocs anys després, des del professorat. Eixe contrast mostra contradiccions i novetats que més tard influiran en l’experiència de l’aula de batxillerat i de l’ESO.

Entremig, els cursos de formació universitària fan de frontissa, plens d’esperances i inquietuds que accentuen la incipient vocació docent, que es va perfilant a poc a poc. Els fets que el lector hi trobarà poden semblar anecdòtics, però són recursos per fer entendre les idees que l’autor vol transmetre sobre les seues vivències com a alumne i com a professor.

El llibre va eixir l’1 de setembre de 2025 a la col·lecció Narratives d’Onada Edicions. Té 256 pàgines, s’edita en rústica amb solapes (15 × 23 cm) i costa 19 €. ISBN: 978-84-10259-66-9.

«Memòria dels vençuts»: vuit anys de postguerra

Memòria dels vençuts segueix les vicissituds del protagonista des que arriba al poble en acabar la Guerra Civil fins al naixement del seu primer fill: vuit anys que van de la detenció immediata a la incorporació a la vida civil. Hi apareixen els anys de presó, amb una petició de pena de mort per part de la fiscalia, i els posteriors en camps de treball forçat, que fan avançar la vida entre la inseguretat, la incertesa i l’absència de futur. L’obra retrata també la situació en què va quedar la família i l’ambient d’un poble en plena postguerra, on els vençuts arrossegaven per sempre l’estigma de «rojos» i patien la por, l’aïllament i el control dels vencedors, que posaven entrebancs a la seua incorporació normal a la societat.

El llibre va eixir el 2019 a la col·lecció La Nau (Minor) d’Onada Edicions. Té 200 pàgines, s’edita en rústica amb solapes (15 × 21 cm) i costa 15,20 €. ISBN: 978-84-17638-44-3.

L’autor

Francisco Mezquita Broch (Vila-real, 1947) és catedràtic de Geografia i Història d’institut jubilat i membre fundador del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Ha publicat nombrosos treballs d’història, entre els quals destaquen Orígens i formació de l’Institut Elemental de Benicarló (Onada Edicions), Vila-real 1846-1939 (Ajuntament de Vila-real), La platja d’Argelès (Neopàtria, 2019), La historia de las primeras mujeres farmacéuticas del ICOF de Castellón (ICOF, 2022) i L’institut Ribalta en la guerra i la postguerra (Diputació de Castelló, 2023).

Fitxa de l’acte

• Què: presentació i xarrada amb Francisco Mezquita Broch
• Llibres: Anys de batxillerat i Memòria dels vençuts (Onada Edicions)
• Quan: divendres 13 de novembre de 2026, a les 19 h
• On: Lliures, Llibreria & Art, C/ Calvari, 2, Vila-real
• Aforament limitat: confirmeu l’assistència per WhatsApp al 605 399 358

L'entrada Francisco Mezquita Broch presenta a Vila-real «Anys de batxillerat» i «Memòria dels vençuts» ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.