La cançó catalana torna a posar-se sobre la taula. La Fundació Lluís Llach i la Fundació SGAE han convocat, a través del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, una trobada per repassar d’on ve i cap on va la cançó en català, en un acte que portarà per títol «Cançó, ahir i avui». La cita serà el dimarts 6 d’octubre, a les 18.00 hores, a la Sala Mompou de la SGAE Catalunya (Passeig de Colom, 6, Barcelona). L’entrada és lliure, tot i que les places són limitades i cal reservar plaça prèviament mitjançant el formulari d’inscripció.

A l’escenari hi pujaran tres veus amb mirades ben diferents sobre la cançó catalana. D’una banda, Lluís Llach, un dels noms de referència de la Nova Cançó i actualment president de la fundació que porta el seu nom i del jurat del Premi Miquel Martí i Pol, dins del Certamen Terra i Cultura. L’acompanyarà el professor Lluís Meseguer, catedràtic de Literatura a la Universitat Jaume I de Castelló i autor de La Nova Cançó. Estudis de literatura i música, que hi aportarà la mirada acadèmica sobre el moviment. La representació de les generacions més joves recaurà en Xantal Rodríguez, cantant del grup Remei de Ca la Fresca, que l’any passat va quedar finalista del XVIII Premi Miquel Martí i Pol amb el poema musicat Lisèrgica espardenya (conjur), de Maria Callís. La conversa serà conduïda per Maria Cusó, periodista i cap de Cultura de RAC1.

Rere l’acte hi ha la mateixa filosofia que impulsa el Premi Miquel Martí i Pol, el guardó del Certamen Terra i Cultura que des del 2008 premia la millor composició musical basada en un poema escrit en català. Amb aquest certamen, la Fundació Lluís Llach busca donar embranzida a la creació de les noves fornades d’artistes a partir d’una figura clau de la cultura catalana recent. Al llarg d’aquestes gairebé dues dècades, el premi ha passat per les mans de més de 30 artistes emergents, alguns dels quals s’han acabat convertint en noms indiscutibles de l’escena musical catalana actual.

La propera fornada de guanyadors se sabrà ben aviat: el veredicte de la XIX edició del Premi Miquel Martí i Pol 2026 es coneixerà l’11 de novembre a Barcelona.

Qui vulgui seguir la pista a aquest projecte i als altres que impulsa la Fundació Lluís Llach pot consultar-los al web www.fundaciolluisllach.cat.

L'entrada Llach, Meseguer i Xantal Rodríguez debatran sobre el present i el futur de la cançó catalana a Barcelona ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Al cor d’Almassora, una casa buida custodia, entre les seues parets, la crònica de diverses generacions que la guerra, la postguerra i l’oblit van deixar marcades. Usó hi creua la mirada d’un infant que creix entre silencis amb la d’un pare que lluita per conservar la dignitat en temps convulsos, i hi fa ressonar, com si foren ecos entre els murs, l’ambició, l’amor, l’enveja, la venjança, la pietat i l’odi que travessen tota una família i, amb ella, tot un poble. Un retrat íntim de la decadència rural i de la transformació social del País Valencià del segle passat, arrelat en la microhistòria d’un carrer i d’una casa que en són, alhora, memòria i metàfora.

Josep Usó i Mañanós (Castelló de la Plana, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i ha exercit tota la vida com a professor de Física i Química, alhora que ha compaginat la docència amb una trajectòria literària llarga i constant, gairebé sempre des de Vila-real, on resideix des de ben menut. Va debutar amb La catifa maleïda (L’Eixam, 1998) i, des d’aleshores, no ha parat d’escriure ni de guanyar premis: Amor amarg (Pagès, 2002), Civils i incivils (Abadia, 2005), Els retrobats i els perduts (Brosquil, 2008), La senda llarga (Onada, 2009, Premi Vila d’Almassora de Narrativa) o, més recentment, El carrer era de terra (Onada, 2021), entre altres títols. La seua obra ha estat reconeguda també amb els premis Ciutat de Sagunt, Ciutat de Torrent i Vila de Puçol, i ha col·laborat en el Projecte Basset de recuperació de la memòria històrica del País Valencià.

Se’n pot llegir una ressenya a la revista Caràcters de la Universitat de València —Una història d’Almassora, de Jesús Peris Llorca: una narrativa que torna, un cop més, a excavar en la memòria del nord del País Valencià. Des d’El Pont Cooperativa de Lletres convidem a acompanyar Josep Usó en aquesta nova presentació, el 22 de setembre a la Llibreria Babel.

L'entrada Josep Usó presenta ‘La casa del carrer Sant Antoni’ a la llibreria Babel de Castelló dimarts 22 a les 19 h ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

J. Rafael Mesado (Betxí, 1962) és un autor que ha fet de la paraula un territori de recerca, de llibertat i de descoberta. Poeta, escriptor, investigador i pintor, la seva trajectòria transita entre la literatura i les arts plàstiques, entre la reflexió i el joc, entre la paraula escrita i la seva dimensió visual. En poemaris com Samsara, Laberintos i Per què l’economia domèstica és tan accidentada, Mesado ha construït una veu singular, oberta a l’experimentació, a la sensualitat, a l’humor i a les preguntes essencials de l’existència. La seva mirada sobre la poesia també s’ha projectat en la investigació literària, especialment en l’obra de Carlos Edmundo de Ory, a qui va dedicar La poesía poliédrica de Carlos Edmundo de Ory. Ara, amb Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor, Mesado torna a endinsar-se en el misteri de la paraula per convertir-la en música, memòria, desig i emoció. Un nou llibre que convida a escoltar la poesia tant com a llegir-la.

L'entrada Betxí acollirà la presentació de ‘Quartets de corda, poemes d’amor i cançons d’autor’, el nou poemari de J. Rafael Mesado ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

La presentació reunirà la presidenta de la Fundació Max Aub, Mª Teresa Álvarez Aub; l’alcaldessa de Segorbe, Mª Carmen Climent García; i el director de la Institució Alfons el Magnànim, Miquel Nadal Tárrega, que en seran els amfitrions.

El volum aplega per primera vegada de manera íntegra la producció poètica de Max Aub entre 1925 i 1972, un corpus sovint eclipsat per la seua narrativa i el seu teatre, però que travessa —com la resta de la seua obra— l’exili, la memòria i la recerca constant d’una identitat partida entre diverses llengües i paisatges. Que siga precisament Segorbe, la ciutat que Aub va adoptar com a pròpia sense haver-hi nascut, l’escenari d’aquesta recuperació, diu molt del vincle que la Fundació ha construït al voltant de la seua figura.

L’acte compta amb el suport del Ministeri de Cultura, la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim i l’Ajuntament de Segorbe.

L'entrada Max Aub torna a Segorbe: presentació de la seua Poesia completa ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

L’acte s’emmarca en la commemoració impulsada per l’Ajuntament de Benassal, que va declarar Sofia Salvador i Monferrer Benassalenca de l’Any 2025, en reconeixement a una figura que va dedicar bona part de la seua vida a preservar i divulgar el llegat cultural i lingüístic del seu poble i del seu pare, l’escriptor i gramàtic Carles Salvador i Gimeno.

La inauguració reunirà una exposició biogràfica i documental amb un recital a càrrec dels membres d’El Pont Cooperativa de Lletres, que llegiran textos del llibre col·lectiu Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador, que es pot adquirir en línia. L’acte l’organitzen la Fundació Huguet i la Fundació Carles Salvador, i hi col·laboren l’Ajuntament de Benassal, l’Ajuntament de Castelló, la Diputació de Castelló, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i El Pont Cooperativa de Lletres.

Més arxius de difusió

Mestra, poeta i guardiana d’un llegat

Filla de Carles Salvador i Gimeno i de Sofia Monferrer i Beltran, Sofia Salvador va nàixer a Benassal el 22 de juny de 1925. Va exercir de mestra rural a les escoles de Culla i Ares fins al 1961, any en què es va casar amb Enric Monferrer; el matrimoni va tindre un fill, Enric, nascut el 1962. Més endavant va ser professora de valencià al Centre de Recursos comarcal i, des de 1992, va presidir el tribunal d’examen de valencià a Castelló.

Va començar a escriure poesia el 1942, en plena postguerra, i el 1947 va publicar el seu recull Jardinet. També va col·laborar en revistes especialitzades amb narracions i articles, va editar l’obra Parleu bé (1957) i és autora de l’Himne de Benassal (1974). El seu compromís amb la llengua i la cultura del poble li va valer la Insígnia d’Or de Benassal (1982) i el guardó Valenciana de l’Any, atorgat per la Fundació Huguet (1993). Va morir a Benassal el 18 de gener de 1995.

Més enllà de la seua obra pròpia, Sofia Salvador va exercir durant dècades com a cronista i custòdia informal de la memòria de Benassal, i va tindre un paper clau en la conservació i la divulgació de l’obra del seu pare, referent de la normativització del valencià al segle XX.

Un llibre per recuperar la seua memòria

L’exposició coincideix amb la publicació de Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador (El Pont Edicions, 2026), un volum col·lectiu que dialoga amb els escrits de la benassalenca per reivindicar i revisar la dimensió de la seua figura literària i cívica. L’obra, de 92 pàgines, aplega textos d’autores i autors d’El Pont, alguns dels quals es llegiran durant el recital de la inauguració. El llibre es pot adquirir a través de la web d’El Pont Cooperativa de Lletres.

Informació pràctica

• Exposició i recital: «Els valors d’una dona: Sofia Salvador i Monferrer»
• Inauguració: divendres 11 de setembre, a les 19 h
• Lloc: Museu Pedagògic de Castelló, Espai Cultural el Menador
• Recital a càrrec de: els membres d’El Pont Cooperativa de Lletres, amb lectura de textos del llibre col·lectiu Com si fos un paradís. Memòria de Sofia Salvador
• Organitzen: Fundació Huguet i Fundació Carles Salvador
• Hi col·laboren: Ajuntament de Benassal, Ajuntament de Castelló, Diputació de Castelló, Institut d’Estudis Catalans, Acadèmia Valenciana de la Llengua i El Pont Cooperativa de Lletres.

L'entrada Castelló recupera la figura de Sofia Salvador i Monferrer amb una exposició i un recital ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

L'entrada Benassal acull la presentació de «Com si fos un paradís» en memòria de Sofia Salvador ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

L'entrada Presentació de «Com si fos un paradís» en memòria de Sofia Salvador ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

El Pont Cooperativa de Lletres presenta l’obra col·lectiva LA MISTERIOSA DESAPARICIÓ DEL DETECTIU JOAN PLA, que ja pot ser adquirida a la botiga web d’El Pont. Serà diumenge 4 de maig, a les 18.00h, darrera jornada de la 41a Fira del Llibre de Castelló (plaça de Santa Clara). La presentació anirà a càrrec de l’editora literària de l’obra, Rosabel Gumbau, i dels escriptors Joan Garí i Antoni Pitarch. El llibre es presentarà també a la Fira del Llibre de Borriana (15 de maig, plaça de la Mercè, 17,30h) i a la de Benassal (18 de maig, 11,15h). S’ha previst tot un seguit de presentacions itinerants al llarg de l’any, especialment a les comarques de Castelló.

La desaparició de Joan Pla a finals de 2024 va colpir familiars, amistats i col·legues del món de l’educació i de les lletres. El buit que deixava desencadenà la investigació que el lector trobarà a les pàgines del llibre, la qual ens acosta pistes i claus de la seua trajectòria literària, tan imaginativa i lúcida, tan sucosa en aventures i misteris, que en més d’una ocasió fa sospitar, al llarg del llibre, que Pla exercia a l’ombra una carrera plenament detectivesca. Aquesta és, per tant, l’obra col·lectiva amb què el nord literari del País Valencià ret homenatge al magnífic novel·lista Joan Pla (Artana, 1942 ~ Borriana, 2024), mestre de professió que va excel·lir en el camp de la literatura infantil i juvenil, amb la publicació de més de seixanta títols, nombrosos premis literaris i altres reconeixements i mèrits: són comptats els autors valencians com ell amb una obra supervendes, Mor una vida, es trenca un amor (1981), amb més de 200.000 exemplars venuts. Els textos recollits en aquest volum en edició d’El Pont Cooperativa de Lletres s’emmirallen en les obres de Pla i exploren, també com detectius, el rastre fascinant del seu immens llegat literari.

El prefaci del llibre, a càrrec de Rosabel Gumbau, recorda un Joan Pla que va saber conrear –i conjuminar– pràcticament tots els gèneres novel·lístics: novel·la històrica, novel·la negra, sentimental, psicològica, de formació, social, de ciència-ficció, eròtica, de costums, fantàstica, psicològica… I alhora va saber construir les històries tot adaptant encertadament el to, el llenguatge, l’estil i els arguments a les característiques concretes del lector model a qui anaven adreçades cadascuna d’elles. No podem ni imaginar les hores de lectura, de recerca, d’investigació, de documentació i de treball de camp que va haver d’invertir en la construcció global de la seua obra. Un vida sencera, potser? Pla forma part, a més, d’aquelles plomes que van rescatar de la foscor el nostre patrimoni lèxic i fraseològic, minvat per dècades d’ensenyament monolingüe, i ho va fer amb naturalitat i sense complexos. Milers d’infants i de joves que han crescut amb els seus llibres li deuen l’enriquiment de llur repertori lèxic i la consegüent millora de la capacitat d’expressió, entre d’altres habilitats.

La misteriosa desaparició del detectiu Joan Pla deu el seu títol a un triple motiu: en primer lloc, retre homenatge al tarannà curiós, detallista, perspicaç, analític, observador, crític, persistent i agosarat del nostre homenatjat. No debades hi ha una més que notable intersecció entre el perfil psicològic de Pla i el del detectiu a l’ús. En segon lloc, incidir en el caràcter de recerca de moltes de les seues novel·les, on la peripècia dels personatges els mena a investigar un crim, desvelar un misteri, demostrar la innocència, bregar amb la justícia, sortejar perills, desemmascarar culpables, trobar gent desapareguda… En tercer lloc, seguir les pistes de la prolífica trajectòria literària de Joan Pla i realitzar la nostra investigació, que com totes les investigacions està bastida a partir de testimonis fragmentaris i heterogenis.

L’obra recull una selecció acurada i diversa de textos de Joan Pla, amb els quals dialoguen tants altres més dels escriptors Josep Usó, Joan Andrés Sorribes, Isabel Serrano, Antoni Pitarch, Imma Monlleó, J. Rafael Mesado, Pasqual Mas, Isabel Marín, Pep Castellano, Octavi Monsonís, Maties Segura i Rubio, Josep Lluís Abad, Joan Garí, Àngels Orad, Lluís Meseguer, Aina Garcia-Carbó, Vicent Jaume Almela i Eixau, Isabel Ribes, Carme Drago, Rosabel Gumbau González, Romà Bernad Negre i Manel Pitarch.

A l’esmentada Fira del Llibre de Castelló, del diumenge 4 de maig, al voltant de les 18.30h, se celebrarà el recital JOAN PLA EN VEU ALTA, en el qual El Pont Cooperativa de Lletres retrà homenatge a l’escriptor castellonenc, per part dels i de les participants en l’obra col·lectiva.

L'entrada Presentació de «La misteriosa desaparició del detectiu Joan Pla. Una investigació oberta» ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

Agafe la idea de l’última prosa d’un llibre anterior Petites necessitats (2020) i l’estire per desenvolupar l’amor a persones, paraules, objectes i situacions; una experiència aquesta que, als temps que corren, se’ns fa estranya, però no impossible.

Esteu convidats proper dijous 15 de juny quan la calor ens fa prémer les dents alhora que desitjar una orxata ben fresca; això serà a les 18:30 a la nostra biblioteca pública municipal de la Vall d’Uixó.

Primera i potser siga l’única vegada on siga presentat almenys als meus conciutadans de la Vall d’Uixó. Si ens voleu acompanyar us estaré agraït. L’amic, escriptor i editor Nel·lo Navarro alguna cosa ens comentarà sobre la criatura; no va poder escapolir-se de l’acte. I ma mare, la dona que m’ensenyà a llegir també serà present amb les seves quasi 90 roses.

No cal dir-vos que el llibre (tal com faig amb els anteriors) és digital i gratuït i us el podeu baixar debades a l’enllaç següent:

https://drive.google.com/file/d/19wsywANZoKiyn6hOcfO3CizOy0zezUIg/view?usp=sharing

L'entrada Flors d’aniversari a la Biblioteca Municipal de la Vall d’Uixó ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.

El Pont Cooperativa de Lletres presenta l’obra col·lectiva LA TEMPESTA CONTRA LES ROQUES. POESIA I MEMÒRIA D’ALBERT GARCIA PASCUAL. Serà diumenge 7 de maig, a les 18.30h, darrera jornada de la 39a Fira del Llibre de Castelló (plaça Hort dels Corders). La presentació anirà a càrrec de Carles Bellver, escriptor autor del prefaci de l’obra i amic de Garcia Pascual, a qui acompanyarà la presidenta de l’entitat, Aina Garcia-Carbó.

La tempesta contra les roques és una obra col·lectiva il·lustrada, literàriament heterogènia, de caràcter sobretot líric, propiciada per l’amistat i l’estima a l’escriptor castellonenc Albert Garcia Pascual (1967-2022), la mort sobtada del qual, la passada tardor, va deixar oberta una profunda ferida. Vint escriptors i escriptores d’El Pont Cooperativa de Lletres posen agulla i fil a somnis, malsons i desvetllaments del poeta i hi dialoguen, a mode de rèplica, amb poemes que Garcia Pascual va escriure la darrera dècada, la majoria a la xarxa i fins avui inèdits. Més que no una antologia a l’ús, aquest recull a tot color conforma un poemari unitari i unànime que amb un homenatge rescabalador de la seua figura vol esdevenir, alhora, cant de vida i pont d’esperança i de resistència. Tempesta, com Albert, contra les roques.

L’obra recull la selecció d’una vintena de poemes de l’Albert Garcia, amb els quals dialoguen tants altres més dels poetes Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Artur Àlvarez, Joan Andrés Sorribes, Carles Bellver Torlà, Aina Garcia-Carbó, Susanna Lliberós, Isabel Marín, Pasqual Mas i Usó, J. Rafael Mesado, Rosa Miró Pons, Imma Monlleó, Manel Pitarch, Josep Porcar, Isabel Ribes, Vicent Sanz, Maties Segura, Josep Usó Mañanós i Marta Vilardaga.

Tot seguit, al voltant de les 19.00h, se celebrarà el recital ALBERT GARCIA PASCUAL EN VEU ALTA, en el qual El Pont Cooperativa de Lletres retrà homenatge a l’escriptor castellonenc, per part dels i de les participants en l’obra col·lectiva.

L'entrada Presentació de LA TEMPESTA CONTRA LES ROQUES, poesia i memòria d’Albert Garcia Pascual ha aparegut primer a El Pont Cooperativa de Lletres.