El racó d'en Cristòfol

Claro, clarito, claro ... el pollo catalán (I)

2014-01-11T21:07:00.002+01:00

Hoy 11 de Enero de 2014 las calles y plazas de Cataluña acogen cientos de puestos y chiringuitos, donde miles de voluntarios de la Assemblea Nacional Catalana, recogen firmas para instar la petición de Independencia de Cataluña

Es sin duda, el momento apropiado para tratar de explicar de modo sencillo y comprensible, claro, clarito, claro .. las razones del 'pollo catalán' también conocido como 'El órdago' o como 'El proceso'

Pollastre de 'El Prat de LLobregat'

Vamos a detallar a través de un ciclo de entradas (esta será la primera) que ha posibilitado llegar al escenario actual y a su más que previsible desenlace.

Atendiendo a la motivaciones subyacentes podemos establecer tres grandes categorias

Razones de pasado
Razones de presente
Razones de futuro

Para cada caso ulteriores entradas propondrán un anàlisis más detallado. Sin duda, la conjunción de este universo de circunstancias produce un efecto de refuerzo y expansión de la voluntad soberanista en el territorio catalán.

Además, la clara incompetencia y manifiesta ineptitud de la crasa casta política , (de 'aquí' y de 'allí') redunda en la aparición de un masivo movimiento 'de abajo arriba' (bottom-up). Son miles de ciudadanos voluntariosos los que empujan la realidad hacia la utopía.

Sin prejuzgar 'a priori' la razonabilidad o el fundamento podemos convenir en la siguiente aproximación a las 'creencias' asentadas en Catalunya.

Nótese que, al margen de cualquier debate sobre los propios porcentajes, existen algunas ideas muy consolidadas en el acervo popular:

El marco legal y político resulta altamente insatisfactorio
En el siglo XXI resulta incuestionable el 'derecho a decidir'
La mayoría social que respalda una Cataluña independiente se incrementa notablemente.

El resultado 'substancial' es un deseo persistente y tenaz de cambio total del marco referencial. No importa el 'origen', el idioma, el poder adquisitivo o la ideología de referencia. Existe un consenso básico que difícilmente va a quebrarse.

En el siguiente capítulo examinaremos las 'Razones de pasado'

Mientrastanto

.../...
.../...

Quisquis ubique habitat, Maxime, nusquam habitat.

2014-01-01T15:06:00.000+01:00

Aprofitem la dita d'en Marcial (VII, 73) per recordar això de 'qui viu arreu, viu enlloc'. De fet la trobareu també en el capítol VIII dels 'Essais' de Michel de Montaigné (1533-1592).

Lectura recomanada que podeu trobar ací Essais en versió original en francés, i ací Gutenberg en versió anglesa i múltiples formats.

Doncs això, que entre el cosmopolitisme badoc

Cosmopolitan

i la fidelitat a la cabra legionària i els capetans, vettons, vaccetans i arèvacs

Orient vs Occident

hom prefereix creure que es pot tenir arrels 'de ginesta a vora la Mediterrània' i alhora treballar per un Món globalment millor.

Per això comencem el 2014 amb un record de l'Any Espriu tot just finit i amb aquests versos:

Ara digueu:
La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç, comencem a segar
el blat madur, i amb ell, les males herbes.

i si, sens dubte

Ara digueu:
Ens mantindrem fidels per sempre més
al servei d'aquest poble.

Per això en properes entrades i amb llenguatge planer i seny, molt de seny, comentaris a pròposit d'una data : 09-11-2014

La vida que toma i gira te coses ben extranyes: Un nou de novembre de l'any 1938 serà recordat com la 'Nit dels vidres trencats'

9th November International Day Against Fascism and Antisemitism

i ensems, un nou de novembre de 1989 ens porta a la memòria la recuperació de la Llibertat d'un poble esberlat.

Retornem però al nostre leit motiv, en Michel de Montaigne i recuperem una dita (traducció a l'italià de l'original d'en Popertius II, I, 43) del capítol XVI anomenat 'El procediment d'alguns ambaixadors'

               "Basti al nocchiero ragionar de' venti,
               Al bifolco dei tori; et le sue piaghe
               Conti'l guerrier; conti'l pastor gli armenti."

O sigui "deixeu el mariner fer-se content tot parlant dels vents, al ramader parlant del seus bous, el soldat de les seues ferides i el pastor del seu ramat"

I deixeu-me a mi ser feliç explicant perquè cal ser positiu i dir Si, Si i Si

Ara que som junts

Avui fa 30 anys: S.O.S. Diables de Santa Coloma (de Gnet, es clar)

2013-12-31T21:36:00.000+01:00

Avui fa trenta anys que naltros enceníem les primeres guspires, les primeres carretilles. Era el bateig en societat de la Colla Vella de Diables de Santa Coloma de Gramenet.

Uns mesos enrere s'aplegaven alhora un gran 'capital humà', especialment gent que feia Casals d'Estiu (Triqui-Nyaqui) i també un modest 'capital fundacional' : cadascú varem aportar de la nostra butxaca 1.000 pessetes (6.01€). En el meu cas, recordo perfectament la cara de la meua mare quan li vaig demanar eixos cèntims.

Centenars de joves i no tan joves han participat, en la consolidació d'una entitat 'de carrer' , de 'foc' i de Mediterrània. Avui l'amic Ernest confirmava amb un somriure de pam a pam, que ell porta més de 21 anys 'cremant' la ciutat.

Perquè S.O.S. Diables ?

Doncs resulta que és de les poques entitats sortides del no res que aguanta trenta anys i els aguanta disposant d'un local propi, llogat però propi.

I resulta que, efectivament disposa d'un gran 'Goodwill' o capital humà, que te un modest inventari d'actius permanents però no disposa d'això que els americans en diuen 'Real State' o patrimoni immobiliari (ja em dit que el local és de lloguer.)

Si les subvencions públiques, històricament escarransides, ara minven perquè la caixa és buida i tanmateix les possibilitats d'actuar amb ingressos també minven, doncs això , que el 'working capital' resulta insuficient,

D'on no en hi ha no en pot pas eixir. I cada mes cal pagar lloguer i despesa corrent....

Vaja, Excel.lentíssima Batllessa, que en pocs dies es pot trobar que vostè vol apuntar la seva canalla a la Colla Infantil , i resulta que la persiana esta abaixada per manca de virolles.

Dringuin les monedes i llueixin els bitllets per demostrar, negre sobre blanc, això de la estima per la societat civil i el suport a les entitats.

Potser hauríem de guaitar que s'ha fet per 'patrimonialitzar' les entitats colomenques

És ' La vita è inferno' de l la Forza del Destino

La vita è inferno all'infelice.
Invano morte desio!
Siviglia!
Leonora!
Oh, rimembranza! Oh, notte
Ch'ogni ben mi rapisti!
Sarò infelice eternanmente, è scritto.
Della natal sua terra il padre volle
Spezzar l'estranio giogo,
E coll'unirsi
All'ultima dell'Incas la corona
Cingere confidò.
Fu vana impresa.
In un carcere nacqui;
M'educava il deserto;
Sol vivo perché ignota
È mia regale stirpe!
I miei parenti
Sognaro un trono, e li destò la scure!
Oh, quando fine avran
Le mie sventure!

O tu che seno agli angeli
Eternamente pura,
Salisti bella, incolume
Dalla mortal jattura,
Non iscordar di volgere
Lo sguardo a me tapino,
Che senza nome ed esule,
In odio del destino,
Chiedo anelando,
Ahi misero,
La morte d'incontrar.
Leonora mia, soccorrimi,
Pietà del mio penar!
Pietà di me!

"A tomar el Sol"

2013-12-24T00:08:00.003+01:00

Fixeu-vos-hi:

"Je sors quelquefois, quand il fait beau, pour aller, ce qu'on appelle tomar el sol, hors des portes"

Madrid, 30 novembre 1679.

LETTRE II.

Any 1805, Lettres de Mmes de Villars, de Coulanges et de La Fayette, de Ninon de L'Enclos

et de Mademoiselle Aïssé

Ben cert podriem convenir que el silenci voluntari d'aquest quadern de bitàcora, ha estat sens dubte 'Salir a tomar el Sol', de pendre alé i viure, d'escoltar, veure, i rumiar el Món que ens envolta.

No puc dir com a la carta vint-i-cinc "Vous êtes surprise, Madame, que j'aie été si long-temps sans avoir eu l'honneur de vous écrire: ce n'est pas assurément que je n'en eusse une grande envie; mais j'ai été assez incommodée d'un très-gros rhume qui m'a fait garder le lit."

Ans el contrari, sense son a les orelles, pas un minut per adormir-se'n la ploma que escriu a voltat incansable ("inasequible al desaliento" fora més propi dels temps foscos d'ara mateix).

Així, sarrò farcit, cap curull, ulls amarats de mil impactes, comencem una nova etapa. Amb tres eixos de discurs:

La nostra aproximació un xic irònica als Signes dels Temps que avui bufen
La tossuda convicció que ens cal responsabilitat i criteri per albirar i conquerir espais de llibertat amb més amplada i més fondària
La habitual macedònia d'anecdotari quotidià, meditació arran de mar i escriptura trepidant tot escapçant els núvols.

Encara no fa vint anys (7 de novembre de 1659) que Castellà ha escapçat Pirineus enllà la terra més ufana sota la capa del Sol. I Madame de Villars escriu:

Madrid, 15 décembre 1679.
"Je fus hier au Retiro, cette maison où le roi et la reine sont présentement. J'entrai par l'appartement de la camarera mayor, qui me vint recevoir avec toutes sortes d'honnêtetés"

Madrid, 27 décembre 1679.
" ... je vous dirai, madame, qu'il n'y a lieu au monde où je voulusse être qu'en Espagne, ..., cela s'entend; voilà la pure vérité."

Anem per feina !!!

Saps que Manolo ? Si, si i si home .. Jo vull votar

Jazz i Ferraris

2013-02-03T21:40:00.001+01:00

Cap de setmana a cavall entre el bon jazz del Ronald Baker Trio i la II Concentració Ferraris Costa Daurada.

La Mediterrània encalma l'esperit i aserena els raonaments, malgrat els rínxols d'escuma que el vent, tossut, aixeca una i altre volta.

I si a Madrid tot és foguera i tragèdia, aquí per uns mòdics 3.290 Euros hom pot, Ferrari en mà, gaudir d'uns dies lluents i celestials, amb calçotada i 'spa'.

Divendres fou temps de recordar l'abat Ramon de Fitero fundador de la Ordre de Calatrava, aquella dels 'Soldados de Cristo' i ara en veure que m'arriva un missatge de l'amic Paco demanant que subscrigui un clam de Justicia, ara aquest abat em torna a la memòria.

Estimat Paco, vist des de Catalunya, a mí també em sembla trist això que passa en aquests països estrangers; tan se val Botswana o Espanya.

Pel que fa a la segona, els fonaments es vàren aixecar a tall d'espassa d'aquests Calatrava, dolls de sang d'innocents i fogueres atiades per la Inquisició.

Enre la bruticia del PP i la inmundicia del PSOE, jo em quedo amb l'azur de les onades a tocar el Castell de Tamarit. Deixa'm que et recordi,amic Paco, que Espanya ha fet sempre escarni del coneixemet i burla del civisme.

La ignorancia del poble te justa correspondència en aquells que els representa be sia al Govern be a la oposició.

Llegir-ne la Història, en majúscules, ben segur donará perspectiva per entendre el present on la dreta resulta un pàlid reflex de la foscor que jau a la sinistra. Ruc qui vegi millor una que l'altre.

Vaja, com aquells conciutadans meus que veuen a Catalunyà prudència on només hi ha covardia . Veuen capteniment on sura la mediocritat, valentia on la follia és vesteix de lliçons d'història.

Aquest cap de setmana el vent a bufat i rebufat, fred i incissiu. Ha estat, però , incapaç de dibolir tanta crosta de ronya com hi ha per aquestes contrades. Potser per això escolto els sons de revolta d'una terra esberlada.

Reb, amic Paco, el testimoniatge de la meva consideració més distingida.

Sie müssen die Folgen tragen

2012-12-02T21:05:00.001+01:00

Amb paciència i temps agafem perpectiva per reflexionar. Per exemple:

a Catalunya l'Artur Mas a guanyat les eleccions.
a Santa Coloma de Gramenet les ha perdut Convèrgencia i Unió.

Hi ha arreu del territori, i especialment a la connurbació metropolitana, vividors de l'erari públic que resulten ( en termes polítics, es clar ) estèrils, inútils, incompetents i cars, tremendament cars per a les seves formacions de referència.

Aquest és el cas de CiU a Santa Coloma i dels seus vividors de sou públic. Enlloc de construir alternativa i demanar neteja de tot allò que fa flaire de 'Pretòria' , cobrem i riem, del bracet dels qui han arruïnat la ciutat.

El resultat és en termes absoluts un desastre total, on fins i tot Ciutadan's els supera . Si a Catalunya CiU guanya, a Santa Coloma de Gramenet de 8.692 vots ( 21,75 % ) l'any 2010 baixa fins 5.036 ( 10,12 % ).

A casa d'això en diem pèrdues.

La cosa, de moment no sembla tenir remei, com sembla no tenir remei la corrupció, el cinisme, el cas Palau o el cas Pretoria.

A casa després de la sega, del batre i del garbellar, ... a foc viu regeneravent la terra. Avui cal també, desinsectar, despararasitar i desinfectar.

Nota al peu 1: El possible recanvi serà encara pitjor que això d'ara
Nota al peu 2: La nit més fosca no és res més que la avantguarda de la llum més esplendorosa

... / ....

Die Landlust

Entfernt von Gram und Sorgen
Erwach ich jeden Morgen,
Wenn ich vorher die Nacht
vergnügend zugebracht.

Die Freiheit meiner Seelen
ist mir das höchste Gut;
und ohne mich zu quälen,
bleib' ich bei gleichem Mut.

Seh' ich bei Feldschalmaien
das Landvolk sich erfreuen,
misch' ich mich in die Reih'n
der Dörferinnen ein.

Und heb' im leichten Schwunge
mein Dirnchen flink empor;
mir tut's kein Bauernjunge
an Mut und Lust zuvor.

La pause gourmande

2012-12-01T00:12:00.001+01:00

A Lens, a tocar Pas-de-Calais trobareu aquest espai. Certament aixecar-se ben d'hora a Paris, prendre un vell TGV i esmorzar a tocar Valònia, resulta una gormanderia ben dolça per qui fa d'Europa el seu badiu particular.

Dibolir fronteres, barrejar llengües, encaixar mans, bastir en comú, ... son la essència del somni d'Adenauer.

Son quarts de vuit del vespre i el suburbà de Paris que m'apropa a Orly, llisca túnel enllà curull a vesar, ple de gom a gom d'ànimes sense esperança. Cada rostre, cada caiguda d'ulls, ens llampega la història d'una esperança esberlada. Paris sempre és Paris.
Avui però, no llueix, no traspua alegria enmig del brogit. Com arreu del continent, com a casa nostra, la càrrega resulta feixuga, el futur incert i les tonalites grises, molt grises.

Si la mesocràcia catalana ha estat esberlada, nogensmenys en resulta captiva dels temps, la ciutadania d'aquest racó. Així, la mediocritat, la incompetència i la cobdícia dels 'patricis' ha esterilitzat els somnis d'un demà millor.
Potser per això, els resulta paradoxal l'esclat d'il.lusió col.lectiva que es viu al nostre pais petit.

Aquesta nit, tard, dormiré a tocar la Barcino romana, el Tibidabo que guaita la teranyina urbana que envolta el Palau de La Generalitat.
Aviat hi governarà el Molt Honorable President número 129. Cent trenta Molt Honorables del que avui s'anomena Generalitat restaurada Si, restaurada, car el MHP Josep Tarradellas fou president abans que Espanya maquillés las 'Leyes fundamentales del movimiento' nomenant-les 'Constitución', i el 'aquí mando yo, cojones' per això que en diuen, eufemística, la 'democracia de todos los espanyoles'. Ai, ai !

Tarradelles fou President a l'exili perquè la Generalitat era a l'exili. Ell retornà la voluntat d'un poble de ser responsable de si mateix i confiem que el proper President mantingui el mateix camí.

Sense esperança no hi ha futur i avui tenim la esperança per somniar-ne un de millor.

Potser resulta una gormanderia voler aixecar el vol ?

Dibolir fronteres, barrejar llengues, encaixar mans, bastir en comú, ... son la esència del somni d'Adenauer.

Si, però des de casa meva, amb els 'quartos' a la butxaca i el meu 'dret a decidir' a les meves mans.

Casum seuna.

Auf in den Kampf!

2012-11-26T23:44:00.001+01:00

Ja fa dies que rumio de tornar-hi.

El temps llisca fugisser i el sac s'omple d'observacions, de llàmpecs d'idees, de mil petites imatges amarades d'un dolçs llaminer. I el Món tomba i gira, i rodola i torna a rodolar.

És hora doncs de compartir, de tornar al racó d'en Cristòfol. De moment procurant mantenir un compromis de fidelitat setmanal.
Com setmanal resulta d'obligada lectura l'escrit d'en Leonardo Boff .

Anem a pams que hi haurà novetats:

El títol s'adapta a l'objectiu i ara s'nomenarà : "El racó d'en Cristòfol, Terra de Marca"
La estètica s'anira simplificant fins esdevindre minimalista, car volem primar contingut
El vocabulari serà més ecléctic i directe
Les entrades seràn multilingues segons convingui
Farem per donar opinió de 'sovència contrastada'

i com sempre "píndola" musical d'ací i d'allí

Som-hi, doncs i per estrenar-nos fem us de tota la contundència teutònica

Auf in den Kampf! ( Into the Breach! )
"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d'Orió. He vist Llamps-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes a la pluja. És hora de morir."

De Torí estant : Viva Cuba Libre

2011-11-06T12:45:00.000+01:00

Faig temps a l'aeroport de Torí ( Sandro Pertini ) tot esperant el vol que em portarà a Roma ( Leonardo da Vinci - Fiumicino ) . A les mans una crònica d'un temps pasat "La setta degli angeli" escrita en sicilià ; al cap quatre pensaments sobre la meva dissortada ciutat.

Palerm fou catalana ( diu la wikipèdia siciliana : "vìnniru appoi l'Aragunisi di lu 1282 nzinu a lu 1500 e doppu li Spagnoli. " ) i Palerm fou terra pagesívola com Santa Coloma de Gramenet.   La vinya i la maduixa deixaren lloc al somni Bartomeu, d'un "Queens mediterrani", a tocar la metrópoli de Barcelona.

Avui, la meva ciutat és a mig camí de la Palerm ferèstec i del Port au Prince de la misèria eterna.

Font: Wikimèdia

De Torí estant, això nostre s'em fa petit i distant.

Així tot el foc d'encenalls dels estudis a Torribera empal.lideix si penso en la Università degli Studi di Torino. Sis-cents cinc [ 605 ] anys d'història   hi un reguitzell d'il.lustres personatges davant d'unaltre 'soufflè' dels nostres gestors públics..

Aprofito per fer un tomb per les noticies del món, també les de casa, i tot si fa no fa, com sempre: Picabaralles estèrils, polítics mediocres, impostos dilapidats ( squandered), ciutadans que cerquen esperança i futur ...

Al carrer plou, també a Torí.

En canvi a dins de les institucions, també a l'Ajuntament de la meva ciutat, tot és eixut, sec d'idees, erm d'il.lusions, desconhortat en el pensament, escadusser en el raonament.

Darrera els forjats de la porta, res no altera l'aurea mediocritas', i s'escampa l'antitesi del concepte 'Grameimpuls' : Gramefrustració ( segons el DIEC : 2 f. [PS] Estat de qui resta privat d’una satisfacció que creu que li correspon. )

Font Wikimèdia

Que ens costa tota aquesta parafernàlia i que ens dona a canvi ? No és poden fer més rendibles els nostres impostos ? Perque no d'han desmuntat Urbanisme ? Perque es llencen els nostres cèntims ?

A Port-au-Prince els gossos primel.los són incapaços de treure's les puces del damunt. A la meua ciuat, tot pensant en la nostra casta governant, em retona al cap aquella canço revolucionària que ensenyava anys enrera un professor de La Bastida:

"Mi padre fué hacendado, yo tomé el fúsil y fuí revolucionario, mi hijo abrió una tienda y mi nieto quiere ser funionario ... "

Ara que ja vaig per embarcar camí de Roma, deixeu-me parafrasejar Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) conegut simplement com Horaci, qui a prósit del meu destí digué:

"Possis nihil Urbe Santa Coloma de Gramenet visere maius" ( Che tu non possa vedere nulla più grande della città di Santa Coloma de Gramenet )

Phoebe silvarumque potens Diana,
lucidum caeli decus, o colendi
semper et culti, date quae precamur
     tempore sacro,
quo Sibyllini monuere versus
virgines lectas puerosque castos
dis, quibus septem placuere colles,
     dicere carmen.
alme Sol, curru nitido diem qui
promis et celas aliusque et idem
nasceris, possis nihil urbe Roma
     visere maius.

De la realpolitik i altres bagatel.les

2011-06-04T20:08:00.002+02:00

Setmana a cavall de Viena i Sibiu, la capital de Transilvània i punt obligat en la meva agenda professional.

En aquest racó als peus dels Carpats, celebren el seu Festival Internacional de Teatre i em crida la atenció el cicle 'UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN'.

Gairebé coincideix en espai i temps amb la 'generosa' oferta de tripartit local que fa la alcaldessa colomenca. Ai, Ai !
Que ningú vegi en aquest cartell al·legoric cap semblança amb la alcaldessa al bell mig del dimoni comunista ( eco-socialista ) i del pallasso convergent.

La publicitat és la que és i correspon a la programació d'enguany d'aquesta ciutat on obre portes el museu Brukenthal

Font : Turisme de Sibiu / Hermannstadt

Mesos abans de les darreres eleccions ja el vaig assenyalar com altament probable, car la [ realpolitik ] aconsella el que aconsella i no importa que sia una proposta mediocre e inútil per l'interès general de la ciutat.

Amics, és en tota línia una 'bagatel.la' , una fotesa fruit d'un 'joc de mans' amb poca visió de ciutat i de futur. Aquest 'pacte', resulta una 'Petita composició, generalment per a piano, sense rigor de forma' que només donarà rendiment a populars i plataforma. Temps al temps.

En termes de ciutat el que cal avui es comprometre rebaixar a la meitat les nòmines que paga el Consistori, suprimir Cultura, tancar el camp de futbol, eliminar totes les empreses municipals, matar les festes Majors i clausurar els Casals de barri i Centres Cívics.

Per posar damunt la taule quatre coses evidents i totalment innecessàries.

De fet qualsevol pacte polític hauria de comprometre posar punt final a Santa Coloma de Gramenet com ciutat 'independent' . Dit d'altre manera : dins d'aquest cicle cal una planificació detallada per integrar la ciutat dins de Barcelona i esdevindre'n un barri qualsevol.

Es clar, que això vol dir suprimir la nostra 'casta' de polítics i treure'ns del damunt coses sense sentit com Urbanisme o Mercats.

Gestionar, el que es diu gestionar, poden gestionar els deutes que han originat ( tots tres partits en son corresponsables ). Per cert, deixeu-me apuntar que avui , encara avui, el nostre batlle Bartomeu és totalment innocent d'allò pel que hom el rebutja.

Els nostres polítics, tots plegats, resulten abominables car obliden que com explicà ja fa molt l'Adolfo Suarez una de les principals diferències entre la Dictadura i la Democràcia rau en la 'presumpció d'innocència'

Altre element diferenciador és "l'imperi de la llei" car els poder públics s'estructuren en un "Estat social, democràtic i de dret" . Paraules gruixudes per un lloc tan desconhortat com el nostre.

El pacte resulta altament factible atenent a les grolleries de la condició humana i la cosa ara va de teatre . Recordeu aquesta meravellosa dissertació de tres hores anomenada

[ UTILIZAREA ESTETICII ŞI TEHNICILOR TEATRULUI TRADIŢIONAL JAPONEZ ÎN JOCUL CONTEMPORAN - Zvika Serper (ISR / JPN) - Acest atelier nu este unul uşor. Este foarte solicitant din punct de vedere fizic în ceea ce priveşte mişcarea şi expresiile verbale. Este gândit pentru antrenamentul individual pentru interpreţii profesionişti şi studenţii avansaţi de la actorie. ]

Com digué fa temps lo nostre rei ; Vergonya, cavallers, vergonya !

Sempre que volto per la nostra vella i caduca Europa tinc per bo badar i tafanejar per esglèsies, cementiris, carrers i .. mercats. Aquesta volta he tornat al mercat de producte fresc que hi ha al bell mig de Sibiu.

Confirmo 'in vivo' el que expliquen 'in vitro' tots els informes i anàlisis prospectius: Romania enfila cap a la recuperació i el creixement. Enguany el PIB creixerà a tocar un 1,4 % ( modest però positiu ) i el proper any tot apunta a un 4,4 % ( la taxa més alta dins de la Unió Europea ).

La fruita fresca, les verdures, i les parades interiors de formatge llueixen 'frumosi'. Fermoses , curulles de vida, de vilatans que volten i mercadegen deixant enrere trenta sis mesos d'ajustos, privacitats i empobriment obligat.

Adonar-se a temps d'on som i que tenim facilita la 'realpolitik' i amb ella albirà nous futurs i noves utopies abastables sobre fonaments tel·lúrics ( coincidències de la vida, l'any 1782 el químic Franz Joseph Müller descobreix al seu taller de Sibiu el telur )

Qui tingui responsabilitat que prengui decisió.

I píndola musical per acompanyar:

Il fiasco non si può nascondere

2011-05-27T23:28:00.001+02:00

Vaja vaja,

Aquesta setmana que tot just fineix, remor electoral encara esmorteint-se, he fet una breu incursió transalpina. Efectivament, Milà , Torí i més enllà Moncalieri han omplert de llum, joia i nous horitzons aquests jorns.

En aquest espai ample, verd , amb la lluentor del Piemont ubèrrim, uns pensaments han volat Mediterrània enllà per fitar el paissatge post-electoral de la Santa Coloma metropolitana.

Com apunten els primes mots d'aquesta entrada, ... un 'fiasco' és un 'fiasco' i es clar, 'Il fiasco non si può nascondere'. Curt i ras, el resultat de CiU a la ciutat és un desastre total.

Font Fiasco Awards

Vaig apuntar que qualsevulla realitat sota cinc fora dolenta. així, dos , els darrers, esfondrats al barri centre i apuntalats a la perifèria són un desastre.

Tan se val les floretes i els percentatges, les justificacions i els compromisos. En política hom procura vestir el sant com sia i pareix que tot val. Àdhuc prendre per imbècils els qui escolten les raons de poca volada.

El missatge, el pom de dalt, la posada en escena,.... fins i tot la ignorància del que batega a la ciutat, soterrats i endavant que fa baixada La guineu ens guardarà el corral:

Font La Sinistra democràtica

Com acostumo a fer cada volta que faig un tomb més enllà de la metròpoli laietana, aprofito per cercar literatura professional i també píndoles en la llengua natural del lloc visitat. Ara toca 'Indignatevi !' , petit opuscle en dolç italià que tradueix l'obra de Stéphane Hessel .

Avui pareix que la realitat desperta i arreu les consciències activen els pensaments:

Font Crepapelle

A la nostra ciutat hi ha arrelat un pessimisme endèmic respecte a les possibilitats reals de CiU per esdevindre portaveu exemplar de la nostra ciutadania.

Els cal moral de victòria, i també consciència, coneixement, competència, utilitat ... Ajudeu-los a sortir de les tenebres, car com recorda l'Stéphane:

L’indifferenza è il peggiore di tutti gli atteggiamenti, dire “Io che ci posso fare, mi arrangio”. Comportandoci in questo modo, perdiamo una delle componenti essenziali dell’umano. Una delle sue qualità indispensabili: la capacità di indignarsi e l’impegno che ne consegue.

Caps buits enlairant-se o compromís, ...

La propera setmana, trepitjant el pla a tocar els Carpats reflexionarem altres aspectes d'aquest nostrat jardí colomenc.

Proestat in egestate vivere, quam inhoneste

2011-05-15T17:52:00.003+02:00

La stemana llisca fugissera i el barrull, la fressa del circ electoral, s'abraona pels carrers i places de la meva ciutat.

S'em fa extrany tot guaitant des de Furth im Wald les misèries i els titulars que genera aquesta comèdia jorn rera jorn. 'Omnis saturati mala est' i certament l'excés de cartells, cotxes megafònics, paperassa i somriures eclèctics a dojo,.. tot plegat satura i enterboleix el recte judici de les coses.

Font Wikipèdia

Fins ara molt soroll i poc de substantiu. Hi ha certa voluntat transversal en mentir i estafar al poble a qui és reclama el vot. Fixeu-vos:

1. No hi ha un passar comptes.
Les estructures de poder que van concórrer al darrer cicle, varen oferir equips, objectius, programa. Pareix racional presentar un estat de comptes, un informe de gestió. Extens, detallat, justificat.
No importa en quina posició ( govern, oposició ) es troba cadascú . Rendir comptes és una exigència necessària.

2. Crucifixió del poble
Trenta anys de governs d'esquerra han pervertit i corromput el govern local. A altres indrets els governes de 'dretes' també han corromput i pervertit el govern local. Deixar-me escollir en l'eix 'Esquerra - Dreta' ve a ser com demanar a Jesucrist dalt la Creu , quin lladre prefereix que li prengui la cartera: 'El lladre a la creu de la esquerra o el lladre a la creu de la dreta'.
Guaiti, el meu problema ara mateix és la ferida de llança, els impostos que em prenen i malbaraten sense escrúpols ni judici. Vostès , sense excepció, han contribuït a arruïnar les finances publiques malbaratant el que tenien i el que no tenien.

3. 'Parole, parole, parole'
És temps d'explicar que és vol fer, perquè, amb quins mitjans i en quins terminis. Hi ací hi ha estafes enormes. No es pot barrejar el que depèn de l'àmbit local amb allò que és en la ma d'altri ( Estat, Generalitat, Divina Providència, ... )
Ara toca explicar que i com d'allò ( molt ) que és possible fer a nivell local. De moment no candidats, ni equips, ni assessors resulten motiu d'orgull i satisfacció pels professors que els van educar de menuts. Pareix que varen parar poca atenció a les explicacions d'Història, d'Economia , ... Fins i tot amb la llengua mostren el fracàs de la immersió lingüística 'made in Pujol'.

4. 'Facta non verba'
Afageu-lo pel valor històric o per la reinterpretació que en fa el corol·lari de la llei de Finagle, anomenat Navalla de Hanlon. En qualsevol cas la meva ciutat està arruïnada ( la han arruïnat persones amb noms i cognoms ) . I aquesta desfeta engloba el que teníem , el que no teníem i el que no tindran els nostres fills per que ja ens hem gastat més del que ells podrien arribar a aportar.
Amb la economia tothom s'atreveix, àdhuc incompetents i inútils. Nosaltres necessitem escapçar per damunt d'un 30 per-cent totes les partides de despeses. Sense excepció.
I reduir a la meitat el miler i escaig de nòmines que es paguen cada més amb els meus diners. Fer dissabte sempre resulta higiènic.

5. Objectius, temps, cost i responsable.
Arreu del mon aquests quatre conceptes fan avançar la civilització. A 10.000 metres d'alçada, creuant els Alps em ve a la memòria un apunt que em feien ( en bavarés, es clar ) vint-i-quatre hores abans: " Fa quinze anys Baviera era un Estat Federal receptor de fons, val a dir era un [ Bundesland ] relativament pobre. Hui l'Estat lliure de Baviera [ Freistaat Bayer ] és un territori proveïdor de recursos a altres terres germàniques".
En quize anys resulta possible capgirar la truita ( Baviera ) però també resulta possible perpetuar la misèria ( Haití, Santa Coloma de Gramenet )

6. Venditor igitur qui pretium petit, offerre debet rem

El venedor que reclama el pagament ha de proporcionar la cosa objecte del dit pagament. Qui vulgui vots que prengui compromís, i qui vulgui polítics competents que prengui compromís. Avui a la meva ciutat el preu de mercat fer fer de polític resulta esperpèntic i foragita qui te talent i coneixement per posar ordre. Hi ha un discurs . Alhora el que ens ofereixen els nostres polítics locals esparvera i fa fugir esporuguides les ànimes de ' bona fides'.

7. Sic transit gloria mundi
Puix que avui anem d'expressions llatines, una darrera per recordar-li als glorificats amb el triomf després de les eleccions. Així passa la glòria del món, i així la pols enterra les vanitats i orgulls. Una ciutat mil.lenària ve de lluny i va lluny malgrat la misèria present.

Dit això, a mi que no m'esperin a triar entre nyerros i cadells, entre blaus i vermells. Si haig d'escollir vull que sia entre bo i millor.

Vergonya , cavallers, vergonya !

Les Symphonies pour les Soupers du Roy

2011-05-07T12:12:00.001+02:00

L'altre día a la meva ciutat flairaven aires de fanfàrria, de reconeixements i de paraules versallesques, car era temps de comiat ( Hélas, trois fois hélas ! ).

Les Symphonies pour les Soupers du Roy sont l'oeuvre la plus connue de Delalande. Il s'agit d'un recueil de pièces orchestrales composées pour etre jouées quand le Roi dinait en public et la musique s'intégrait alors parfaitement à tout le cérémonial du Grand Couvert. Dans ce recueil, Louis XIV puis Louis XV choisissaient personnellement quels morceaux seraient joués pendant le repas, ce qui fait de ce recueil une oevre très particulière.

La vida pública i també a vida professional, són fonamentalment 'efímeres', contingents en el 'ser' i en l''estar' Com els estels de les nits Versallesques, ara la llum 'scintilla' il·luminant els laberints del nostre jardí vital , ara deixa d'espurnejar, tot amagant racons,sortides i dreceres.

Guaitant les 'étincelles' fugisseres de les pro-passades glòries, hom pot reflexionar sobre les guspires de vanitat i estultícia ( 'sottise', 'ineptitude' ) atresorades en els períodes d'èxits i triomfs.

Fins i tot ara, amb aquest darrer esclat d'adhesions, de fidelitats, de caliu al voltant de les estovalles ... cal tenir ben present aquesta 'futilitat' del 'entossudiment' en la 'immutabilitat' del 'status quo'.

La 'realpolitik' flueix , salta i llisca com l'aigua de les fonts de Trianon . Així els cicles vitals esdevenen 'des Grandes Eaux' amb foc d'arifici, música, molta música i final amb 'apthéose'

Una reflexió final

"Parlons" ?

2011-05-01T12:27:00.002+02:00

"Parlons" és el mot francès per expressar això tan nostrat del "Parlem-ne'" ( expressió verbal que nos s'ha de confondre amb el libel convergent de propaganda goebeliana anomenar 'Parlem-ne'

"Parlons" com convit comunicatiu ha estat el suggeriment de la fins ara batllesa de Santa Coloma de Gramenet Núria Parlon. El seu 'Parlem-ne' s'adreçava a la comunitat de 'piuladors' locals, val a dir a la 'local twitter network'.

Fins on tinc coneixement , sóc [ @cristofoljosep ] amb permís de Rut [ @Rutdegramenet ] i Montserrat [ @MontserratOlive ] el primer dinosaure que va piular per aquestes contrades. Com sempre sense pseudònims i sense embuts.

Potser per això era prou escèptic d'una trobada organitzada amb il.lusió per l'amic [ @carlos_r_p ] on la societat líquida és manifestà tal com és.

A banda d'alguns entusiastes, conversos, i adherits el 'Parlons' fou més per la pàgina web municpal que per altres possibilitats. Així encara esperem ...

i com no que les piulades colomenques també s'apropin a:

o a la nostra realitat femenina:

i al model cultural local:

De la realitat social :

i l'esport colomenc ...

o el medi ambient

fins i tot , tot recordant els mitjans de comunicació i l'agitada recent història local .. piular, el que és diu piular ... també podia haver anat per tocar això:

ja se sap que la democràcia avançada vol dir 'democràcia podrida' ...

De tot això i molt més .. el Twitter n'és un canal de reflexió i difusió extraordinari arreu del Món. Cal però, recordar que per 'piular' el primer que cal fer és

- Escoltar

i en segon lloc

- Reflexionar

finalment si entenem que podem aportar aleshores arriba el temps de :

- Piular

Aquesta és la meravella dels 140 caràcters compartitst per esdevindre xarxa

'Parlons', doncs benvolguts piuladors , però sense esclavatges lamentables. A Santa Coloma de Gramenet, que de moment ni és Swazilàndia ni Tomelloso no ens cal presentacions mel·líflues en llengua forastera.

Ens cal la valentia de bastir un espai de convivència en comú sobre la terra i les arrels que dos mil anys d'història ens han regalat. L' "esquerra" com les "societats líquides" resulta efímera i amorfa. La "dreta" com les "societats sòlides" resulta immutable i punxeguda.
.
Per 'piular' m'agrada molt més l'arrelament i la flexibilitat del jonc a la riba del Besós: acarona el vent tot guaitant el Sol ixent.

Glòria in excelsis Deo

2011-04-17T14:59:00.002+02:00

Avui és Diumenge de Rams i això vol dir que ne la tradició cristiana celebren l'arribada del 'leader' a lloms d'un ruc ( guarà catala ? ).

Palmes i palmons, llors i tota la fanfàrria de la Glòria conforme la litúrgia victoriosa dels lideratges que s'en surten amb la seva. Toca avui, però, recordar aquella imatge de l'esclau nubi que dalt de la quadriga tot mantenint els llorers damunt el cap del victoriós general, xiuxiuejava a cau d'orella "recorda que ets humà" [ Respice post te! Hominem te esse memento!
].

Nahaufnahme der Quadriga auf dem Brandenburger Tor bei Sonnenuntergang Font : Wikipèdia

De fet, aquest, haurà d'ésser un 'ritornello' sovintejat a can CiU colomenc. El pom de dalt, renovat i rejovenit és per damunt de tot novell, inexpert, mancat de coneixement , ras de criteri i de profunditat nul.la.

Així, les declaracions puerils sobre atur i ciutat, la manera de presentar la llista als propis i la iconografia musical produeixen perplexitat, rialla i enorme preocupació per si un dia 'aquests' ens han de gestionar la cosa 'publica'.

Sense negar el que és evident ( i les incommensurables febleses encara ara invisibles ) cal dir que hi ha una oportunitat , una gran oportunitat. Justament el desconeixement total dels qui ara hi son, la seva condició d' 'outsiders' els fa prova evident de la necessària renovació i alhora un equip de futur possible.

Res a veure amb la ferida, la rancúnia i el desconhort que la visió patrimonialista de la cosa pública en tenen d'altres. El temps passa i les coses encaixen com encaixen.

Santa Coloma de Gramenet va viure discretament la caiguda del manuelisme, val a dir la desaparició d'aquella alter ego de Manuela Beltran ( qui suprimí l'impost de la 'Armada de Barlovento' ) .

Font Blog Colombia ¡200 Años de Pasion!

Ara altres renovacions i canvis en l'espectre polític de la ciutat han passat full d'aquest període 'manuelista' on es dibuixà el 'cubics' i la majoria de talaies des d'on albirar la Mediterrània. Prou conegut és que l'estil 'manuelista' fou a Portugal cosa d'aire mariner

Deixeu-me dir però, que la història és història, el passat passat, el present el que ara tenim i el que cal és avançar per bastir el demà millor que l'avui i molt millor que l'ahir.

No importa que en les cares visibles és mantinguin incompetents, inútils, filibusters, mentiders compulsius o covards. Aquestes son adjectivacions subjectives difícils de substantivar i que mai compartirem en públic ni en privat.

Sempre ens queda el lloc del lleó alat a la Sereníssima República de Venècia: Guaitar en alt com la Glòria i la quadriga llisquent Diumenge de Rams avall:

Sant Marc de Venàcia Font Wikipèdia

Etiam in Aevo Medio erat consuetudo multa poëmata et carmina canere ut "memento mori", exempli gratia hymnum "ad mortem festinamus" ex libro Catalano "Llibre Vermell de Montserrat" (anno 1399):

Vita brevis breviter in brevi finietur,
Mors venit velociter que neminem veretur,
Omnia mors perimit et nulli miseretur.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.

Ni conversus fueris et sicut puer factus
Et vitam mutaveris in meliores actus,
Intrare non poteris regnum Dei beatus.
Ad mortem festinamus peccare desistamus.

27 de gener

2011-01-29T16:17:00.001+01:00

Recordo de menut el carrer del Pedró : En deien '27 de Enero' .

Commemorava la entrada de las 'tropas nacionales' en aquell poble, Santa Coloma de Gramenet, i amb aquesta un canvi substancial en els paradigmes de la vida pública.

Certament vivim un període molt diferent i per això ens fan molt de goig els exercicis democràtics que en les darreres hores es produeixen a la nostra ciutat:

- D'una banda s'obra una nova etapa a CiU amb un nou cap de llista, Carles Combarros que representa l'ascens d'una generació fresca al primer nivell de presència pública.

-D'altre banda a Gent de Gramenet un procés exemplar de transparència i participació catapulta una llista encapçalada per la infatigable Teresa Franco.

Malgrat els alineaments ideològics diferents, ambdós formacions comparteixen un interès central en la ciutat i el benestar dels nostres conciutadans. Amb ànim constructiu.

Ara be, pel que fa al primer equip, encara cal definir tota la alineació. Puix que per definició els de CiU tenen aspiracions de Govern, de gestió executiva de la cosa pública, pareix que haurien de tendir a assemblar-se a la ciutat a la que volen representar i pilotar.

Que vol dir assemblar-se ?

Doncs que més enllà de temptacions elitistes o classistes el 'club' de CiU ha de procurar incorporar i fer visibles persones de tota edat i condició, escampades per tots els racons de la vila.

Vaja que a banda de la vàlua i del mèrit de les persones cridades a representar en una llista aquesta, aquella o l'altre formació política, cal també que connectin amb el màxim possible de realitats i sensibilitats de la nostra ciutat.

La vocació de centralitat i sentit comú necessita també aquesta dispersió territorial, d'orígens, d'estratificació. És un element bàsic per construir un discurs, un imaginari, un esdevenidor que resulti compartible i engrescador per la majoria dels colomins.

A propòsit d'aquesta 'granularització representativa' em ve al cap un formidable estudi de Deloitte Touche Tohmatsu Limited (DTTL) sobre la presència de fèmines en els organs de alta direcció de les empreses ( Document "Women in the boardroom: Global perspective"     ).

“When it comes to selection of a new board member, we need to add the best qualified person…. Mandates and quotas may drive compliance, but they will not drive genuine commitment. The more we focus on specific areas of expertise versus relationships of comfort, the more likely we are to broaden the available pool and include women.”
Jane Shaw, Director of Intel, Chairman of the Board of Directors and the Executive Committee; Director, McKesson Corporation (U.S.)

En els propers dies veurem quins espais de trobada son plausibles per fer el primer pas cap a l'Alcaldia i la acció directa per bastir una ciutat més humana, més acollidora i més oberta als vents del Món.

El que està en la nostra ma, és sens dubte contribuir-hi en gratuïtat.

La síndrome d'Smeagol o roda el Món i torna al Born

2011-01-08T13:46:00.005+01:00
Aquests dies noticies coincidents en el temps m'han fer rememorar aquest personatge i la seva incapacitat per alliberar-se de la càrrega daurada : Anyell esclau de l'anell del Poder.
A voltes hom no entén que ha passat el seu temps, la seva oportunitat, el seu paper a l'Àgora pública o privada.

Fixeu-vos a Costa d'Ivory el President Laurent Gbagbo i les dificultats per un canvi presidencial sense conflicte . Tanmateix altres llocs d'Àfrica com Senegal i el seu President Abdoulaye Wade, presenten aquesta síndrome de 'cul-enganxat-a-la-cadira', molt dificil de resoldre sense conflicte i sense pressió exògena.

Cas semblant el de la monarquia hispànica que 'cabalga inasequible al desaliento' sense ànims d'abdicar, de donar pas al relleu. Darrerament, fins i tot la nórdica i gèlida Suècia és un batibull a pròsit del clam majoritari demanan que sa Majestat faci petjada enrera i faciliti l'Anell del Poder a la seva estimadísima filla Victòria.

Pareix, en defininitiva, que aquest virus tan colomenc de la "síndrome d'Smeagol" s'escampa arreu. Com en les fonts naturals del Dret, la Gràcia Divina i un patrimonialisme ferotge fan autoconvèncer a algunes persones dels deus drets, oportunitat i fins idoneïtat per càrrecs i posicions de projecció pública i privada.

"It came to me, my own, my love, my own, my precious! Gollum!"
En aquesta vida, - que malgrat èsser efímera pot esdevenir intensa -, cal tenir molta consciència del paper i del lloc que ens toca en cada etapa vital. Especialment si hem estat promoguts a càrrecs de representació o d'execució en la vida ciutadana, la cultura, la política.
Sovint resulta díficil acceptar aquesta contingència estructural i la temptació de la perpuïtat, de la revenja, de 'si-no -estàs-amb-mi-,-ets-en contra' apareix provocant un conflicte molt desagradable.
En els fets de la nostra ciutat han sovintejat escenaris d'aquesta mena, trencant la natural pau social i convivència. Els personalismes i les arengues moralitzants, les apel.lacions a bons i dolents, tenen justa resposta en dos fets 'naturals':

- El temps possa ( Tempus edax rerum ) cada cosa al seu lloc
- Els fets i no les paraules ( Facta non verba ) donen justa mesura de l'ànima humana.

Ara, en estrenar nou any i nou cicle electoral a la nostrada vila, resulta escaient recordar que mai cal caure en el parany d'aquesta mena de situacions, que no resulta acceptable el xantatge emocional, que els conflictes tenen oportunitats i solucions, que la Democràcia avança i es consolida amb propostes constructives.
També amb la consciència del propi espai i del propi temps.
" The Show must go on".

Ubicumque eas, i cum toto animo.

2010-12-31T11:40:00.001+01:00

2011, amb els nostres millors desitjos de Pau, Amor i Prosperitat.
2011, with our best wishes for Peace, Love and Prosperity.
2011, mit den besten Wünschen für den Frieden, Liebe und Wohlstand.
2011, avec nos meilleurs voeux pour la paix, amour et prospérité.
2011, cos nosos mellores votos de paz, amor e prosperidade.
2011, con i nostri migliori auguri per la Pace, amore e prosperità.
MMXI cum optime desiderat pacem diligite et iustitia.
2011, met onze beste wensen voor vrede, liefde en voorspoed.
2011, z najlepszymi życzeniami dla pokoju, miłości i dobrobytu.
2011, cu cele mai bune urări noastre de pace, dragoste şi prosperitate.
2011, s naším přáním všeho nejlepšího pro mír, lásku a prosperitu.
Barış, sevgi ve Refah için en iyi dileklerimle 2011.

Best regards/Salutacions cordials/Saludos cordiales/Cordialement/
Cordiali saluti/Mit freundlichen Grüßen/Pozdrawiam/Met vriendelijke groet/S pozdravom/Nuoširdžiausi linkėjimai/Atenciosamente/Cele mai bune complimente/Saygılarımızla/ Srdačan pozdrav/Bestu kveðjur/مع أطيب التحيات / З найкращими побажаннями/最好的问候

Sant Silvestre, el darrer dia

2010-12-30T20:07:00.001+01:00

Tot aprofitant que avui celebrem Sant Silvestre resulta escaient rememorar les seues paraules a Constantí :

¡oh príncipe!, humillaos en la ceniza y en las lágrimas, y durante ocho días deponed la corona imperial, y en el retiro de vuestro palacio confesad vuestros pecados, mandad que cesen los sacrificios de los ídolos, devolved la libertad a los cristianos que gimen en los calabozos y en las minas, repartid abundantes limosnas, y veréis cumplidos vuestros deseos.

Bon missatge per aquells qui vulguin donar un pas endavant i baixar a lluitar en el circ de la política Colomenca.

Font: wikipedia   [ El Papa Sant Silvestre amb el signífer que porta el conopeum amb els colors groc i vermell ]

Avui fa quatre anys CiU va treure a Santa Coloma de Gramenet el pitjor resultat de la seva història. De fet el segon regidor era a unes dotzenes de vots de perdre's i només 2.312 persones varen expressar la seva confiança en aquesta formació.

Municipals 2007    2.312
Municipals 2003    3.995
Municipals 1999    3.763
Municipals 1995    4.057
Municipals 1991    3.858
Municipals 1987    4.591
... / ...

Resulta evident que hi havia un cap de llista. També una llista d'aspirants, un programa, un responsable local, un equip dirigent, uns càrrecs de confiança.

Resulta evident i lògic, creure que després d'un desastre així ( perdre el 42% dels teus votants ) les empreses, els partits, les organitzacions humanes, ... fan reflexió, estudi, autocrítica.

I es clar, hi ha conseqüències. Habitualment és renoven els equips, les cares visibles i no tan visibles, els continguts, els formats, s'escolta al conjunt al que adreces el teu missatge ..

"Inasequible al desaliento, martillo de herejes y faro de Occidente" la agrupació local confirma al cap, confirma els assessors, expurga el segon de llistat i fa un joc de mans en l'equip directiu canviant el cap local 'formal' i deixant l'anterior com 'tresorer'. Com diu 'Il gatopardo' , que tot canvii perquè tot resti igual.

Per tal de mantenir la 'unitat interna' , per estalviar 'conflictes' hom calla i consent-eix.

A propòsit de Sant Silvestre:

"... claro y conmovedor es el testimonio de los Padres del concilio de Arlés   ... ... "Ojalá, hermano dilectísimo, hubierais estado presente a este gran espectáculo, pues creemos que contra ellos (los donatistas ) se hubiera dado una sentencia más severa, y de ese modo, uniéndote tú mismo a nuestro juicio, nuestra asamblea hubiera exultado con mayor alegria."

Ara però hi ha un cicle diferent.

A Catalunya hi ha un tsunami de 'seny i rauxa' que ha glaçat el somriure d'aquells qui juraven impossible veure cinc ( 5 ) regidors de CiU a l'Ajuntament de Santa Coloma.

Els pro-passats resultats demostren que hi ha prop de 9.000 Colomencs disposats a fer confiança a qui ofereix serietat i responsabilitat.

Els 8.726 vots representen multiplicar per 3,77 aquella esquifida marca del 2007 i si realitzem un calcul estricte amb aquests resultats a CiU li toquen set ( 7 ) regidors . Fixeu-vos:

De Blogger Pictures

De fet fent ballar una mica els numeros, en cas que ERC i tambe PxC aconseguissin 1 regidor propi el resultat amb molta probalitat fora:
PSC-PSOE    10
CiU              6
PP               5
ICV-EUA          3
C,s              1
ERC    1
PxC          1

Com sempre hi ha la temptació de desqualificar el que no ens agrada i podem escarnir els numeros. Malgrat tot, els resultats son tossuts i si mirem la evolucio pel que fa a les catalanes:

De Blogger Pictures

Vaja que el sostre de CiU encara es a tocar els 13.000 vots ( 12.916 ).

Un apunt encara per significar Sant Silvestre :

... nota disciplinar en el trato con los pecadores ...

'En primer lugar—dice—se les ha de llamar paternalmente y se les ha de esperar siete dias, sin que se les prohiba nada de las cosas de la Iglesia. A este compás de espera se le deben añadir otros siete días, vedándoseles ya todo acceso a los divinos oficios. Siguen otros dos días, en los cuales, si no se arrepintieran, se les separa de la paz y comunión de la santa Iglesia. Otros dos días más, y, por fin, añadiendo todavía uno, y viendo que ya su caso es desesperado, se le debe condenar con el anatema".

Vist amb perspectiva hi ha encara, oportunitat real si les coses es treballen correctament.

Sense moure un dit, sense importar qui es presenta ni amb que, pareixen molt probables tres regidors ( 3 ) per pura inèrcia electoral. Malgrat créixer, si el 2011 aquest es el resultat ... el desastre resultara equivalent al patit el 2007.

El llindar mínim es diu 5 regidors i en el full de ruta hi ha fites inexcusables:
Aixi cal fer net i cauteritzar responsabilitats en el desastre que en son variades i arriben molt mes enllà d'un simple canvi de cap de llista.
Cal reconèixer en privat però també en public els errors comesos i el tracte injust donat a aquells qui han estat apartats.
Cal escoltar a tots i a tothom, sumant i sumant.
Per representar a la ciutat cal incorporar-ne la seva realitat complexe, amb multitud d'orígens, cultures i llengües, problemes i perspectives.
Cal bastir un somni en comú
Cal ...
Fora molt trist que la pròpia inutilitat i incompetència, malbaratessin   la possibilitat real de consolidar una alternativa solida al socialisme obsolet.

No voldria acabar sense afegir unes línies addicionals respecte al Sant que tanca any :

El papa San Dámaso, cuando termina de dar sus noticias sobre San Silvestre, acaba con esta sencilla frase: Qui catholicus et confessor quievit.

Católico, porque supo mantener la luz de su fe en un tiempo de fuertes herejías. Ecuménico, porque lleva su acción de Arlés a Nicea, de Cartago a Viena del Delfinado. Y, a la vez, confesor, es decir, santo, tomando la palabra en el sentido que se le daba entonces.

San Silvestre muere el 31 de diciembre del año 337.

Fue sepultado en el cementerio de Priscila, en la vía Salaria, en una basílica donde estaba enterrado el papa San Marcelo, y que desde entonces se llamó de San Silvestre.

3382-GTD

2010-12-27T17:23:00.003+01:00

A tocar la Catedral de Barcelona, sortim de l'aparcament subterrani per enfilar Via Laietana.
Les 12:59 llueixen rellotge i l'iPad mostra, gairebé en temps real, la instantània del nou 129é President envoltat de Mossos d'Esquadra. Un audi blau ens creua. Matrícula 3382-GTD, salvaguarda el nostre 128é President José Montilla camí d'una nova etapa personal.
El blau em recorda aquell color de volkswagen 'Passat' que el President Tarradellas heretà dels dominis del Marqués de Samaranch. El blau marí ben fosc ha estat sempre en la meva memòria el 'color del régimen'.
El ja ex-President Montilla ha estat un home prudent i discret fins el darrer minut, amarat per un creixent sentit del càrrec, de la Institució i del pais. Sens dubte les pedres del Palau, la suau remor del rajolí a tocar el despatx,.. els sons clars del carilló, els capvespres de solitud envoltat de segles d'Història ....mil i un petit detalls han transfigurat l'ànima de gestor, en consciència de servidor d'una nació mil.lenària entosudida en no desaparèixer
Ara, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya", el número 129 ha de treballar, calaixos buits, carrers curulls de problemes, per deixar un món millor al número 130. Els fets i no les paraules seran justa mesura per les esperances desvetllades.
I de moment l'hivern és fred, horabaixa és fosc, i milers d'ànimes necessiten creure se si mateixes i en la terra on riuen i ploren els seus jorns de vitals. Avui a Catalunya hi ha misèria material, misèria emocional, misèria intel·lectual , misèria transcendental.
La primera, com recordava aquest matí Rosa, es cura tapant els forats de les carreteres i fomentant el teixit empresarial i la ocupació . I és la més fàcil i mesurable de encarar.
La segona té a veure amb el model d'urbanització, amb les relacions interpersonals, amb aprendre a sentir i estimar. Res no és impossible, que tot està per escriure.
La tercera té a veure també amb els coneixements i la tècnica, però al capdamunt de tot demana aprofundir en la manera de pensar i repensar el món que ens envolta. Es misèria d'esperit crític, de capacitat d'entendre, raonar i explicar.
La darrera té a veure amb la èpica vital : ja he explicat que té poc sentit vindre al Món per pagar IRPFa Hisenda i embussar les Rondes de Barcelona. Caram que viure i morir com un fantasma civilitzat ens deix fred, fred. Potser per això no em crida una Catalunya reconvertida en immensa gestoria, en 'Diputación Provincial General'

En definitiva que el número 129, ja té molta roba estesa i poc sabó.

.
Nota al peu :
Deliciosa estampa matutina veure arribar junts, juntets, en Felip Puig i el cardenal arquebisbe LLuís Martínez Sistach ( baixant el carrer del Bisbe, es clar ) . Més que un 'oasi català' avui la Plaça Sant Jaume traspuava la santedat del 'limbus patrum' a tocar el Cel.

Con ocho basta !

2010-05-23T18:59:00.001+02:00

Ara fa uns anys la cadena estatal TVE va emetre una aèrie americana anomeda ací [ Con ocho basta] . Efectivament, estrenada el 1977, el títol original [ Eight is Enough ] ens refereix 112 episodis distribuïts en 5 temporades plenes de detalls sobre la familia Bradford.

Font wikipedia

La cosa em ve al cap en repassar les declaracions de l'ínclit alcalde LLuís Tejedor i la noticia que en deriva [ Lluís Tejedor tornarà a ser candidat a l'alcaldia del Prat després de 28 anys ]

Ja fa vint i escaig anys que vaig dir i continuo defensant una qüestió elemental pel que fa als lideratges polítics : Amb vuit anys en hi ha prou. [ Eight is Enough]. Avui mantinc i reforço aquesta idea ( exactament igual que la necessitat de llistes obertes i de candidats meritoris ).

Pareix que arreu del Món hi ha moltes persones assenyades que coincidim en no voler no gestors ni paràsits de la cosa pública. Els anys passant i sovint tot són excuses i raons i sentiments per mantenir el cul enganxat on no toca.

Que si els ideals, que si les circumstàncies, que si el servei als militants, a la ciutat, a la nació, a la Galaxia ... vaja que amb raons i un xic de 'pa - vi - i - sucre' ( ja se sap que regalar estomacs els fa agraïts ) anem tirant de beta.

picture gastroteca

Potser per això hi ha una indecent conxorxa astral que produeix un sistema educatiu nefast, uns ciutadans amb nivells de civisme àlgids i pensaments crítics propis de fumador d'opi reincident.

Com deia un anunci de premsa escrita, 'necessitem ciutadans amb opinió pròpia'. Potser a El Prat de LLobregat també els cal fer dissabte i espolsar racons.   De tota manera bo serà començar per la pròpia casa enlloc de criticar la d'altri.

La cosa nostra porta barretina

2010-03-20T11:30:00.001+01:00

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic. I a voltes sorprenent.

Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito' bàsic, m'he trobat tot repensant aquella teoria que ens diu: La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc' i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres', de xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del 'rovell de l'ou' a reconegudes obres narratives de l'univers català.

Picture wikipèdia

Màfia i barretina, navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.

Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.

I com no. píndola nostrada

La cosa nostra porta barretina

2010-03-20T11:28:00.000+01:00

Resulta deliciós capbussar-nos en els diferents escrits d'aquest racó cibernètic. I a voltes sorprenent.

Picture The vespariclan

Així el mateix dia que és noticia luctuosa una organització criminal mig desballestada a Barcelona, apareix una entrada tipus 'treball d'ESO' sobre la màfia i la seva estructura organitzativa ( no deixa de ser una 'empresa' política amb afanys de gestió de la 'res publica' ).

Més enllà d'aquest 'introito' bàsic, m'he trobat tot repensant aquella teoria que ens diu: La 'Cosa Nostra' és un invent català i molt català. De fet 'catalanesc' i 'nostrat' car la definitòria i les arrels ( La Sicilia en mans de la Corona d'Aragó) en son ben evidents.

Aquest tan propi caràcter de la barretina, dels 'nostres', de xiuxiuejar, posar mitja veritat i mitja metzina, de somriure pel davant i fotre-te-la pel darrera. Que us haig d'explicar que no tingueu present.

Jutjar pel que em diuen sense contrastar-ho; condemnar per un no res, sense la valentia de preguntar, de voler conèixer... son trets diferencials del 'rovell de l'ou' a reconegudes obres narratives de l'univers català.

Picture wikipèdia

Màfia i barretina, navalla traidora i cosa nostra, ... xocolata i melindros conforme un paisatge de Sant Jordi policíac gens menyspreable.

Afortunadament som al segle XXI, visc a una ciutat cosmopolita... curulla de catalans amb seny i criteri.

Picture Artiditu

Les històries de novel.la i cinema són el que són i sota els turons metropolitants 130.000 ànimes treballem per bastir un món millor.

I com no. píndola nostrada

Hi ha alternativa

2010-03-19T01:25:00.001+01:00

L'altre dia una persona em feia aquests raonaments:

- Un grup en sentir-se en perill tendeix a auto reforçar-se tot tancant l'Univers en si mateix. Es reitera en el seu relat, en la seva cosmogonia i nega qualsevol relat alternatiu.

- En depositar confiança en altri, tendim a confiar cegament, sense reflexionar. Senzillament el que digui te tot el valor que calgui i si la realitat s'entossudeix en resultar diferent, doncs és nega i tan panxes.

- No en hi ha prou en tenir raó, raons i convicció. Massa sovint resulta irrellevant si això és posa en valor respecte els dos primers punts.

Així doncs ...

Doncs miri, resulta que hi ha alternativa però requereix autonomia de la voluntat, perseveració en l'objectiu i fer que hom guaiti en si tot fent aflorar el pensament critic i la capacitat de raonament discursiu.

L'individu ha de deslligar-se de la norma de grup i esdevenir motor d'acció.

Dit a boc gros, pareix una anàlisi aplicable a nombroses col.lectivitats humanes informals o formals. En prenc nota d'aquesta explicació sobre una entitat de la Bucarest post - Ceaucescu i confio que al meu país petit no passin aquestes coses.

Píndola exòtica

Benvolgut Miquel .. a la llum d'una espelma

2010-03-14T23:53:00.003+01:00

Avui és titular al diari Avui una cortina de fum del benvolgut Miquel que diu així

"Iceta responsabilitza les elèctriques, el tripartit i el govern de Pujol de les conseqüències de la nevada"

Picture wikipèdia

Puix que 14 de març no és a casa nostra l'April fool's day haig de sospitar que és cosa de la edat i de la memòria. Aquest xicot no recorda la exposició que feu la 'Comisaria' Loyola de Palacio 'long time ago'

"1. Apagones y paquete de infraestructura
Empezaré por un análisis de los apagones en Europa y las medidas que hay que tomar como consecuencia.

Los recientes apagones ocurridos en Europa han suscitado críticas y se ha empezado a debatir el tema de la seguridad del abastecimiento energético.

En este debate, algunos han aludido a una relación con el mercado interior. Es más que evidente que los apagones no pueden achacarse razonablemente al proceso de liberalización del mercado o a la creación de un mercado interior de la electricidad.

Por supuesto, ninguna red eléctrica puede ser un 100% inmune a los cortes. Los diversos apagones en Europa han probado la existencia de fallos técnicos y de errores humanos. En especial, lo ocurrido en Italia y Suiza ha revelado la falta de comunicación entre los operadores de redes de transmisión, lo que resulta inaceptable, esté liberalizado o no el mercado de la electricidad.

Asimismo, el hecho de que se hubiera instalado un fusible incorrecto en una subestación de Londres no me parece que esté muy relacionado con la cuestión de la estructura del mercado. En Suecia y Dinamarca, la razón principal del apagón fue también un fallo técnico.

No obstante, estos incidentes nos dan pie a reflexionar sobre el efecto del nuevo marco de seguridad del abastecimiento. Está claro que la competencia altera la manera de invertir en los mercados de la electricidad y el gas, como deben reconocer los Estados miembros.

Hay que determinar y eliminar cualquier obstáculo innecesario a nuevas inversiones.

Estoy convencida de que debemos poder reaccionar eficazmente a nivel comunitario ante estos sucesos. En el orden del día de la Comisión ya figura desde hace mucho tiempo la seguridad del abastecimiento como un tema prioritario, tal como indica claramente el Libro Verde sobre la seguridad del abastecimiento que propuse a la Comisión en noviembre de 2000.

Creo que hay que tomar medidas urgentes a raíz de lo ocurrido. La Presidencia italiana comparte esta opinión y hemos acordado tratar prioritariamente de la seguridad de las redes energéticas en la próxima reunión del Consejo de Ministros de Energía en diciembre. "

Benvolgut Miquel són paraules escrites i publicades a Brusel.les, 3 de novembre de 2003. Loyola de Palacio era aleshores 'Vicepresidenta de la Comisión Europea, encargada de Transportes y Energía' i presentava el document 'Los próximos desafíos para la Europa de la Energía'

Jutgi vostè mateix que s'ha fet des d'aleshores en aquest i en tans altres afers. Jo he pagat religiosament els meus impostos, taxes i delmes.

Vostè i els seus els han malbaratat en temps de bonança. I ara que van mal dades, a data d'avui encara faig per continuar pagant.

Pareix que vostès s'entossudeixen a malbaratar, espolsar-se les puces i pasar-me de nou la factura. Miri senyor Miquel cap empresa del mon que vulgui sobreviure, donaria feina a la gent que ens gestiona avui els cabals públics a casa nostra.

Això no fa ni millors ni més bons als seus competidors. Senzillament li recordo que cadascú ha de ser responsable del que és a les seves mans.

I de moment hi ha qui viu a les fosques per la incompetència i la mediocritat dels qui han de gestionar la 'res publica' . Li recordo que al Japó per molt menys hi ha qui s'avergonyeix i suplica aplicar-se un seppuku exemplar.

Confio que aquestes notes il·luminin el seu camí de roses i espines.

"Partirono le rondini
dal mio paese freddo e senza sole,
cercando primavere di viole,
nidi d´amore e di felicità.
La mia piccola rondine partì,
senza lasciarmi un bacio,
senza un addio partì.

Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
Io t´amo sempre più,
nel sogno mio rimani tu.
Non ti scordar di me,
la vita mia legata è a te.
C´è sempre un nido
nel mio cor per te,
non ti scordar di me!"

I en llenguatge PSC:

Partirán las golondrinas
de mi pueblo frío y sin sol,
en busca de una primavera de violetas,
nidos de amor y de felicidad.
Mi pequeña golondrina se ha ido,
sin dejarme un beso,
ha partido sin decirme adiós.

No te olvides de mí,
mi vida está a la tuya.
Yo te amo siempre más y más,
sigues presente en mis sueños.
No te olvides de mí,
mi vida está unida a la tuya.
Siempre hay un nido
para ti en mi corazón,
¡no te olvides de mí!