|||| ESCARRÀ NOVOA ||||

Artur Mas fa figa

noreply@blogger.com (Mercè Escarrà) — Thu, 04 Nov 2010 10:06:00 +0000

Els arguments amb els que Artur Mas preten convèncer el seu electorat comencen a fer figa abans de l’inici de campanya. El candidat ja ha comencat a transformar les seves declaracions en preguntes no sabem ben bé a qui. “Si un pacte fiscal inspirat en el concert no és constitucional, quina sortida te Catalunya? Es pregunta, però no ens dóna cap resposta. És a dir, Mas ja sap d’entrada que el pacte fiscal (no en deien concert econòmic?) no es podrà dur a terme. També es fa la següent pregunta: què pensa fer Espanya per a que els catalans ens hi sentim còmodes i protegits?” El líder de CiU no ha entès que Espanya no farà res; bé si, seguir expoliant-nos vint-i-dos mil milions d’euros cada any.

Mas està entrant en un carreró sense sortida i no aporta cap solució al robatori que patim els catalans per part de l’estat espanyol. Es pensa que amb eufemismes com “voluntat real d’autogovern” tot s’arregla.

D’altra banda quan afirma que Montilla i Rajoy “van de bracet” és perquè ja té assumit que tant el PP com el PSOE ens negaran el concert econòmic. Llavors hauria d’explicar dues coses. Per què pensa perdre el temps negociant-lo amb Madrid i per què vol esperar al 2012 per fer-ho. Què ha de canviar en dos anys? L’única diferència entre el 2010 i el 2012 és que d’aquí dos anys serem quaranta-quatre milions d’euros més pobres i que la Generalitat estarà molt més endeutada que ara.

Però per Mas tot té una explicació: ens diu que Rajoy no està d’acord amb el pacte fiscal perquè no és català i és del PP i es queda tan ample. Però com pot tenir tan poca vergonya? Ni Rajoy hi estarà d’acord, ni el seu estimat Zapatero, ni el Tribunal Constitucional ni els espanyols que als quals algun dia PP i PSOE els hauran de demanar el vot i no perquè no siguin catalans si no perquè aquest concert és del tot il·legal. L’única solució legal és la independència de Catalunya, ras i curt. La resta és un pur engany, la gran mentida per seguir vivint del “mòmio”.

Mercè Escarrà

Adoctrinament d'infants a TV3

noreply@blogger.com (Mercè Escarrà) — Tue, 26 Oct 2010 12:49:00 +0000

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a l’Estadi Olímpic de Montjuïc la Festa del Súpers. Als informatius de TV3 n’han fet un ampli seguiment; a criteri de la directora d’informatius -que deu saber molt bé què és noticia i què no i quins són els temes amb els quals s’ha de desviar l’atenció infomativa-, una notícia tan irrellevant com una festa infantil l’hem pogut trobar fins i tot a la sopa.

M’han cridat l’atenció les petites entrevistes que feien als infants presents a la festa; aquells nens eren robots, criatures parlant de conceptes dels quals ni tan sols en devien conèixer el significat. Ha estat demolidor veure com aquells cervellets vulnerables s’havien omplert de conceptes i idees precuinades sobre sostenibilitat mediambiental, reciclatge i d’altres ítems tan de moda, sense cap mena de criteri més enllà del d’adoctrinar en només dos dies.

Hi ha una corrent de pensament pollíticament correcte que ens diu què hem de pensar i què no i Televisió de Catalunya ha decidit fer la seva aportació a la rentada de cervells mundial. Ara ja gairebé ningú qüestiona el sectarisme i parcialitat amb la que TV3 informa de tant descarat que és. Dia rere dia podem comprobar com les notícies se’ns presenten de forma esviaixada i incompleta: això en cas de que ens arribi tal informació; molt sovint s’ignoren perquè tot i ser d’interès general hi ha una sèrie de poders fàctics molt savis que decideixen per nosaltres i donen instruccions sobre què es pubica i què no.

En aquesta gran empresa que és manipular l’opinió pública, adoctrinar i fer-nos dir i pensar el què volen, trobem un acte a priori inocent i superficial com la Festa del Súpers. El lema d’aquest any ha estat “fem un salt per canviar el món”. Sembla ser que hi ha un personatge sinistre anomentat Senyor Pla que es dedica a buidar els oceans, l’home del sac del segle XXI! L’objectiu inicial no és que els nens es concienciïn sobre la necessitat de conservar el medi ambient, cosa indiscutible sinó que s’arribin a sentir culpables perquè la mama els porta en cotxe al col·legi enviant així tones i tones de CO2 a l’atmosfera o perquè el papa els envolica l’entrepà de l’hora del pati amb paper Albal. L’objectiu final és estovar cervells el més aviat millor amb qualsevol idea sectària i políticament correcte ja que com més aviat s’hi acostumin, més fàcil serà conduir els xaiets un cop arribats a l’edat adulta.

Com es pot ser tan miserable d’adoctrinar així a criatures inocents? Alguns en diran educació en valors; jo en dic una indecent intromissió en l’ofici de ser pares i una estratègia per fabricar generacions de cervells controlats a distància i sense esperit crític.

Mercè Escarrà

Santi Vila i la Guàrdia Civil

noreply@blogger.com (Mercè Escarrà) — Tue, 12 Oct 2010 13:29:00 +0000

El candidat que Artur Mas ha escollit perquè representi CiU a les comarques gironines cada dia em sorprèn més. Com a exmilitant de Convergència ja vaig denunciar públicament en el seu dia que qualifiqués de deriva grotesca i radical el sentiment independentista de molts convergents de bona fe i que es presentés com un catalanista còmode amb Espanya. Vaig abandonar CDC el passat mes de juny just quan el mateix Santi Vila va fer grans apologies de les curses de braus, especialment amb el seu vot negatiu a la ILP sobre l´abolició d´aquestes al Parlament de Catalunya. Després de la sentència de l´Estatut vaig decidir entrar a militar a Solidaritat Catalana per la Independència des del minut zero per l´amistat i la confiança que tinc en una de les ments més lúcides de l´independentisme català: l´Alfons López Tena. L'última del Santi Vila és proposar el retorn de la Guàrdia Civil a Figueres per amagar la seva total incapacitat com a alcalde per arreglar la problemàtica social que viu un dels barris més conflictius de la seva ciutat. Espanya, toros i Guàrdia Civil. Voleu dir que aquest és el canvi de CiU per Girona?

rubèn novoa i arranz. girona.

Diari de Girona, 12-10-2010

Salvem la nostra identitat

noreply@blogger.com (Mercè Escarrà) — Mon, 11 Oct 2010 13:22:00 +0000

El primer negocio, y el mayor, es allanar a Catalunya

Conde-Duque de Olivares (1640)

A aquestes alçades de la nostra història no hauria de sorprendre a ningú el fet que l'Estat espanyol té com a missió principal anihilar una cultura i una llengua mil·lenàries del món occidental. Al llarg de la nostra història les eines de les que s'ha valgut Espanya per portar a terme aquest extermini cultural han estat diverses i més o menys descarades com la subtil instrucció als corregidors de Catalunya que ordenava: pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado, el Decret de Nova Planta de 1716, l'article VIII de la Reial cèdula de Carlos III de 1768 prohibint l'ensenyament del català a l'escola, política seguida per Franco en època contemporània a la qual se li va sumar la maniobra orquestrada pel dictador inspirada en la doctrina falangista de Jiménez Caballero (1938) de “hay que repoblar Cataluña de andaluces” i que va anar seguida d'una gran onada migratòria espanyola amb la finalitat de substituir una cultura per una altra. La llista d'atacs a la llengua catalana és llarga i molt variada però porta un clar objectiu final: la destrucció de la llengua i cultura catalanes i la uniformització cultural d'Espanya. Això només té un nom, genocidi.

El darrer atac a la llengua catalana és una de les perles de la sentència del Tribunal Constitucional al recurs de l'Estatut i així ho manifesta en la interpretació de l'article 35 sobre els drets lingüístics en l'àmbit de l'ensenyament i en l'anàlisi del 6.1 on diu que el castellà no pot deixar de ser també la llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Recordem que la llei de política lingüística en el seu article 20 del capítol III deixa clar que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i les modalitats educatius i que els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català el vehicle d'expressió normal en llurs activitats docents i administratives, tant les internes com les externes.

Després de tants anys de lluita per protegir la nostra llengua sobretot en l'àmbit educatiu, un dels punts clau per assegurar-ne la supervivència, a l'any 2010 hem fet un pas enrere. I què ens queda després de segles de menyspreu, de burla i d'intent d'extermini al nostre tresor més preuat? Com podem respondre quan el mateix Jefe del Estado ens escupia a la cara l'any 2001 i se'n reia de la història de Catalunya en dir que el castellà mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes?

Que ningú tingui cap dubte de que el català no està protegit; de fet, mentre formem part de l'Estat espanyol estarà en perill. El bilingüisme no existeix, dues llengües no poden conviure quan no tenen les mateixes garanties a nivell legal, quan se'ns exigeix als catalans l'obligació de conèixer el castellà i no el català. Aquest fenomen s'anomena diglòssia i acaba quan una llengua esborra del mapa a l'altra.

L'única garantia de supervivència és l'estat propi, que la llengua catalana sigui única llengua oficial a Catalunya i que també sigui llengua oficial a la Unió Europea. Mentrestant els partits catalans poden anar entomant la tempesta uniformitzadora espanyola amb lleis, decrets i d'altres pedaços que de ben segur que esperarà el TC amb els ganivets esmolats. Els nostres polítics no faran cap pas endavant cap a la independència, ja els va bé el genocidi i seguiran aguantant com si res, que pugui sortir un diputat espanyolista al Parlament parlant en castellà o callar quan el president de la més important institució esportiva del país utilitza el castellà en un congrés de penyes.

Però tinguem clara una cosa: si el català està en aquesta posició d'inferioritat, si la nostra llengua segueix trepitjada no és culpa d'Espanya, és només culpa nostra. Nosaltres permetem l'extermini; quants de nosaltres canviem d'idioma quan creiem que potser no ens entendran? Diem que ho fem per respecte quan el respecte hauria de començar per nosaltres mateixos i per la nostra llengua. No vindran de fora a protegir-nos-la. Ho hem de fer nosaltres sols i ara tenim una gran oportunitat: apostar per la independència, per l'estat propi i per fer del català l'única llengua oficial. No la deixem passar.

Volem o no volem la independència?

noreply@blogger.com (Mercè Escarrà) — Fri, 01 Oct 2010 13:14:00 +0000

Quan l'eufòria al Parlament de Catalunya va esclatar després de l'aprovació de la llei que abolia les curses de braus, ningú ho deia però tothom sabia perfectament que aviat aquella alegria que suposava un pas endavant en la defensa dels animals quedaria en un no res. I és que a l'Espanya cavernícola no li ha fet gens de gràcia que esos separatistas del tercio norte intentin acabar amb la seva fiesta nacional. És per aquest motiu que la Defensora del Pueblo s'ha afanyat a interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra aquesta llei. I el Tribunal Constitucional li donarà la raó, en això i en qualsevol aspecte que suposi dinamitar les minses competències que ens ha deixat aquell cop d'efecte al genocidi de la nostra nació conegut per tothom com la sentència de l'Estatut. Ara ja no ens deixen ni decidir si volem ser uns cafres com ells i seguir maltractant animals o si volem ser més civilitzats i fer lleis que els protegeixin de certes salvatjades.

La pregunta és, si no podem decidir com protegim els animals, com ens ho deixaran fer sobre altres qüestions de molta més transcendència. El dret a decidir en diuen alguns partits. A decidir què? A qui donem la medalla de la pesca de la Generalitat? Perquè poca cosa més tenim a dir sobre com gestionem casa nostra. La prepotència que porta implícita una ocupació militar és tan gran que dinamiten qualsevol intent d'autogestionar-nos; ells manen i nosaltres hem de callar mentre els nostres polítics s'entesten a fer-nos creure que el Parlament serveix per alguna cosa i que s'hi prenen decisions importants.

Quina sortida li queda a una nació que no pot decidir on posa un cementiri nuclear, com gestiona la immigració, quin sistema vol utilitzar per organitzar-se territorialment o per on vol fer passar el tren d'alta velocitat? La independència. I la necessitem ara, avui i no d'aquí deu o vint anys. I tot el que no sigui la independència, declarada democràticament pel Parlament de Catalunya no ens durà enlloc, només a un sentiment de frustració col·lectiva i a l'enfonsament en aquesta desgràcia que suposa ser una menystinguda i explotada colònia espanyola.

Volem o no volem la independència? Volem seguir sent l'últim reducte d'aquest imperi mesetari, caspós i amb tuf a naftalina perpetuant així el robatori i el genocidi cultural? Continuarem anant a demanar engrunes a Madrid amb la cua entre cames mentre veiem com creixen les herbotes a les obres d'un desdoblament de la N-II que no arribarà mai, o volem tenir un estat propi i deslliurar-nos de les cadenes espanyoles? La primera opció és la dels partits parlamentaris autoanomenats independentistes, nacionalistes, sobiranistes, la dels que proposen referèndums, drets a decidir i altres utopies fruit de la covardia, de la comoditat que suposa seure en un escó i pensar que qui dia passa any empeny. La segona opció és la de Solidaritat Catalana, la de la valentia i la determinació, la de qui creu que la independència no es demana sino que es pren i que s'ha de prendre ara perquè ara SI que toca.

Ja no es tracta només d'un tema econòmic, és essencialment un tema d'identitat i de dignitat nacional; ho hem de fer pels nostres avis i besavis que van deixar la seva vida per aconseguir una nació lliure però que no van arribar a veure mai. I ho hem de fer pels nostres fills i els nostres néts, per deixar-los un país millor del que ens hem trobat nosaltres. Perquè ells ja no hagin de ser independentistes.

CARTA DE RENÚNCIA DE RUBÈN NOVOA A LES ELECCIONS PRIMÀRIES DE SOLIDARITAT CATALANA

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 03 Sep 2010 12:30:00 +0000

Sr. Joan Laporta

Sr. Alfons López Tena

Sr. Uriel Bertran

Girona, 3 de setembre de 2010

Atesa la campanya d'intoxicació espanyolista provinent de la formació política Ciudadanos-Partit de la Ciutadania (C'S) amb informacions totalment falses i manipulades he decidit retirar-me de la cursa electoral de primàries per la circumscripció electoral de Girona i a la qual havia presentat candidatura en equip amb la Sra. Mercè Escarrà, que a partir d'ara, concorrerà en solitari a la mateixa.

He meditat i reflexionat sobre l'impacte mediàtic que està tenint aquesta campanya intoxicadora provinent de la caverna mediàtica espanyola i en benefici del projecte de Solidaritat Catalana per la Independència he decidit renunciar a la meva candidatura de primàries.

Vull aprofitar per condemnar aquest tipus de campanyes mediàtiques ad hominem sustentades en mentides i arguments ex concessis, únic argument del que disposen les forces vives de l'espanyolisme per intentar aturar aquest procés imparable que és el d'assolir, en democràcia, un Estat propi per Catalunya.

També vull reafirmar-me en els meus profunds valors democràtics i condemnar tota mena d'acció violenta que pugui enterenyinar la participació política de qualsevol ciutadà o projecte polític en unes eleccions lliures. Condemno amb absoluta fermesa qualsevol tipus de violència i aquells actes que puguin incitar a la mateixa.

Així doncs, vull fer-los avinent que he renunciat a la meva candidatura a les eleccions primàries tot reiterant el meu compromís en els valors de la democràcia occidental, la llibertat, la participació i els drets humans i la condemna ferma i incondicional de qualsevol acte violent que vulgui o pugui interposar-se al bell mig del debat polític o l'esfera pública, no sense condemnar, de la mateixa manera i amb la mateixa fermesa, qualsevol interferència intoxicadora espanyolista amb voluntat de destruir barroerament el sentiment majoritari independentista de la societat catalana.

Visca Catalunya Lliure !

Afm.,

Rubèn Novoa

Dia de reflexió

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 03 Sep 2010 10:01:00 +0000

Benvolguts simpatitzants i adherits de Solidaritat Catalana per la Independència amb dret a vot a les primàries de la circumscripció de Girona.

La nostra candidatura ha decidit tancar avui la campanya electoral i fer-ne un balanç molt positiu. Estem molt satisfets de totes les mostres de suport rebudes de molts de vosaltres i dels impulsors del projecte de Solidaritat Catalana.

Hem pogut trepitjar el territori i acompanyar-vos en molts actes que s'han organitzat a la 'Catalunya Vella': Barcelona, Girona, Figueres, Cadaqués, Torroella de Montgrí, Lloret de Mar, Olot, Manresa, Vic...

Els qui vau voler també vau tenir l'oportunitat de que us presentéssim el nostre projecte i candidatura participant del cafè-debat que vam organitzar la setmana passada a Girona.

Aquest blog de campanya ha tingut més de 6000 visites en tan sols dues setmanes. Des d'aquí ens heu pogut conèixer una mica millor: què pensem, què volem fer. Hem generat discurs i debat i ens sentim molt orgullosos d'haver obert els ulls a molts antics companys de partit.

Hem compartit amb vosaltres 11 pinyols de campanya i 3 vídeos electorals en un esforç programàtic sense precedents en unes primàries a Catalunya.

També hem respost més de 15 preguntes que ens heu formulat mitjançant aquest web, tot això immers en un exercici de transparència absoluta i de possibilitat de participació de tothom.

Ahir vau rebre tots el nostre comunicat, on des de la màxima honestedat política, us reclamem que també voteu la candidatura presentada en equip pel sr. Toni Strubell i Trueta. Volem que sigui el nostre cap de llista a Girona i poder acompanyar-lo en la difícil contesa que ens espera a tots i que no és altra que omplir el Parlament de Catalunya de diputats independentistes.

Com creiem que és possible fer una declaració unilateral d'independència d'acord amb la Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides també us vam fer avinents d'un esborrany del què podria ser el futur immediat d'aquesta Nació si treiem una majoria esclatant al Parlament de Catalunya.

Ho repetim, som un poble que estem fent Història. Cap intoxicació barroera i manipulada pot aturar el nostre Poble. Ha arribat l'hora de la dignitat de Catalunya i dels catalans. De bracet ho farem possible. Vota aquest 4 de setembre a les eleccions primàries de Solidaritat Catalana per la Independència. No malbaratem la oportunitat històrica que tenim davant de sortir de la cruïlla en la qual estem immersos com a Nació!

Visca Catalunya Lliure !!!

Candidatura Mercè Escarrà / Rubèn Novoa

Comunicat de la candidatura Escarrà / Novoa (01.09.2010)

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Wed, 01 Sep 2010 15:28:00 +0000

COMUNICAT ALS ADHERITS I SIMPATITZANTS DE SOLIDARITAT CATALANA
PER LA INDEPENDÈNCIA DE GIRONA

Arribant al final del procés de primàries de Solidaritat Catalana per la Independència, els membres de la candidatura solidària en equip per la circumscripció de Girona Mercè Escarrà i Rubèn Novoa volem comunicar-vos que:

Demanem que tots els simpatitzants de la coalició passin a la condició d'adherits. D'aquesta manera podran participar de la festa democràtica que suposen aquestes eleccions primàries. També volem recordar que des de l'àrea nacional de voluntariat s'han demanat voluntaris per col·laborar en tot aquest procés que durem a terme el proper dissabte pel matí a l'Hotel Carlemany de Girona. Tots aquells que pogueu dedicar-hi unes hores no dubteu en donar un cop de mà !

Tot i que nosaltres ens presentem com a candidats i hem treballat i seguirem treballant amb il·lusió durant aquest procés nou, engrescador i profundament democràtic, volem fer una crida a tots vosaltres perquè voteu la candidatura encapçalada pel sr. Toni Strubell i Trueta ja que considerem que serà un gran cap de llista per la circumscripció de Girona. L'avalen la seva trajectòria personal i el seu compromís nacional alhora de que és una persona de gran rellevància i amb la qual ens farà molta il·lusió poder treballar al Parlament de Catalunya per poder declarar la independència no més tard de gener de 2011.

Durant aquests darrers dies us hem ofert tota una sèrie de propostes que han marcat el nostre perfil de campanya i amb les quals us demanem el vostre vot en aquestes eleccions primàries. Obriem aquests “pinyols de campanya” amb el compromís ferm d'iniciar el tràmit parlamentari de la redacció de la Declaració d'Independència de Catalunya. Com que estem plenament convençuts d'aquest procediment, us volem adjuntar un esborrany del què entenem l'única tasca que ha de realitzar el Parlament de Catalunya en la propera legislatura prèvia a la construcció de les estructures d'estat de l'Estat català en el si de la Unió Europea.

Som un poble que estem fent història. Visca Catalunya Lliure !

Comunicat candidatura Escarrà Novoa

Mercè Escarrà i Rubèn Novoa presenten la seva candidatura a Girona

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 29 Aug 2010 19:26:00 +0000

Els membres de Solidaritat Catalana Mercè Escarrà i Rubèn Novoa, que han presentat una candidatura en equip solidària a les eleccions primàries del proper dissabte 4 de setembre per la circumscripció electoral de Girona, han realitzat avui el seu primer acte de campanya públic per als adherits i simpatitzants de la coalició independentista liderada per Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran.

Durant la presentació, que s'ha realitzat en un ambient informal al cafè del Parc del Migdia de Girona, els candidats han pogut explicar tant la seva candidatura com el procés de primàries de Solidaritat Catalana i els compromisos amb l'adherit amb els quals concorren a aquestes eleccions i pels quals reclamen el vot dels adherits.

L'acte, que gairebé s'ha allargat tres hores per l'interès de la gairebé desena de persones que s'hi ha atançat, ha servit també per poder conèixer les inquietuds i l'entusiasme amb el qual s'està vivint tot aquest procés.

Carta oberta a Oriol Pujol i Ferrusola

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Fri, 27 Aug 2010 13:17:00 +0000

Il·lustre senyor diputat,

m'adreço a vostè com a exmilitant de Convergència per fer-li algunes preguntes i compartir unes reflexions arran de les declaracions que ha fet avui a Els Matins de TV3.

Vostè ha dit que abans de parlar de referèndums cal "sortir del sot" i que són necessaris una sèrie de passos previs. No creu que ajudarien a sortir del sot 22.000 milions d'euros anuals, que són els que ens roba cada any l'estat espanyol?

Sembla què vostès basaran la campanya electoral en el concert econòmic. M'agradaria que m'expliqués com s'aconsegueix que aquest estat espoliador et torni el què et pren i que permet viure a la resta amb l'esquena dreta sent inconstitucional. El sistema de finançament de Catalunya és el que marca la LOFCA per no ser comunitat foral; per si això no fos suficient la sentència del TC impedeix qualsevol relació de bilateralitat Catalunya-Espanya per negociar un sistema de finançament. Com és que en aquests vint-i-tres anys no han estat capaços d'aconseguir-ho? Què els fa pensar que ara ho podran fer? Crec sincerament que després de la retallada de l'Estatut, anunciar a l'electorat que la seva prioritat quan estiguin al govern serà demanar el concert econòmic és enganyar.

També voldria saber a què es deu aquesta afició de CiU de supeditar la política catalana a l'espanyola. Em refereixo a les últimes declaracions d'Artur Mas dient que esperarien a passades les eleccions espanyoles per començar les negociacions. Quina diferència hi ha entre que guanyi el PP o els PSOE? O potser és que sabent que el PP està a punt d'assolir el poder, faran intercanvi de cromos? El PP s'absté en l'investidura d'Artur Mas i a canvi CiU recolza el govern popular a Madrid? Penseu castigar el país amb un Majèstic 2?

No crec que quedi ningú que s'empassi aquest engany. No aconseguirem mai el concert econòmic; Pepiño Blanco ja va advertir Mas l'endemà d'aquestes declaracions. I què dir del PP? El Partit Popular és qui va presentar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut, ho recorda senyor Pujol?

Potser el que els passa és que ara que es veuen a punt de tocar poder després de set anys a l'oposició i això els encega i no els deixa sentir el clam de tot un poble: INDEPENDÈNCIA! A la maniferstació del 10-J no se sentia ningú cridant CONCERT ECONÒMIC! O INDEPENDÈNCIA PERÒ ARA NO TOCA!

Allà ja devia comprovar que de problemes d'autoestima els catalans no en tenim. Potser en tindrem si seguim tenint al govern autonomistes, diputats convergents còmodes amb l'estat espanyol i que priven a la ciutadania d'engegar un referèndum d'independència. En definitva, que van sumint la nostra Nació en aquest pou de misèria que és Espanya i en una dolça decadència.

Com a última reflexió voldria indicar-li que tan se val si a Catalunya hi ha un govern fort o no, un tripartit o una sociovergència, o el què sigui. Els espanyols tenen molt clar què cal fer amb Catalunya, i mentre no disposem d'un Estat propi, són ells qui tenen la paella pel mànec en tots els assumptes.

31/08/2010: Adjunto resposta rebuda del sr. Oriol Pujol Ferrusola per al vostre coneixement:

Josep Espar, Pasqual Maragall i José Montilla

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Wed, 25 Aug 2010 12:38:00 +0000

Ahir vaig estar parlant telefònicament una llarga estona amb el meu amic Pep Espar, que es trobava, als seus 82 anys, a Prada de Conflent, on s'hi ha celebrat aquests dies la Universitat Catalana d'Estiu. Ell s'hi ha estat quatre dies, malgrat que el seu estat de salut no és per tirar coets. M'ha sorprès quan m'ha dit: ja sé que estàs amb en López Tena i la candidatura independentista. L'Espar és un patriota, que tot i la seva edat, no se li escapa res del que succeeix a la política catalana.

Em va comentar que havia estat parlant ahir al matí amb el president Maragall, el qual seguia apostant per un "tancament de caixes" com a mesura de pressió a l'Espanya uniforme i que no escolta. L'Espar també hi està d'acord, i, nosaltres també. En Pasqual, tot i seguir essent fidel a la seva ideologia federalitzant, va reclamar solemnement un referèndum d'autodeterminació amb urgència, ja què no es pot donar la impressió als joves, que aquesta qüestió política (l'encaix o no de Catalunya i Espanya) no s'acaba mai. Segons Maragall aquest referèndum hauria d'incloure 3 camins per Catalunya: l'autonomia dins Espanya, la federació amb Espanya o l'Estat propi.

Aquest matí ha estat el president Montilla qui, a Els Matins de TV3, ha censurat l'aposta del referèndum plantejada ahir pel president Maragall. Segons Montilla, no cal fer cap referèndum perquè a la tardor els ciutadans podran optar.

Avui és un d'aquells dies on puc afirmar que estic a favor de tots tres: de l'Espar, d'en Maragall i d'en Montilla. Vist l'èxit que han tingut totes les propostes catalanes d'encaix a Espanya i el respecte amb el qual tracten el nostre fet diferencial, ha arribat el moment de la fermesa. Coincideixo amb l'Espar i en Maragall amb el "tancament de caixes" com a mesura de força. També té raó en Maragall, després de l'èxit de les consultes populars per la independència que s'han anat realitzat a tot el territori des del 13-S a Arenys de Munt, en proposar amb urgència un referèndum d'autodeterminació.

Finalment la reflexió del president Montilla és també molt certa i honesta: els catalans ja tenim el dret a decidir i l'exercirem el dia de les eleccions al Parlament, això és, la propera tardor. És per això tan important i una qüestió d'urgència nacional que tots els independentistes anem a votar independència. Si Solidaritat Catalana obté majoria absoluta al Parlament de Catalunya, el referèndum d'independència ja s'haurà fet. És la única via que ens han deixat els partits d'aquí i d'Espanya. Presentar-nos a uns comicis i aconseguir vots per a l'Estat propi. Si això fos així, podríem declarar l'Estat català pels volts de gener de 2011. Així doncs, catalans, usem les eleccions al Parlament de Catalunya per proclamar la independència i donar una lliçó a Espanya i el món sencer!

Aturem una nova humiliació nacional

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Mon, 23 Aug 2010 11:29:00 +0000

No ha trigat ni un dia d'obtenir resposta política d'Espanya la proposta d'engany que volia fer Artur Mas amb el concert econòmic per 2012. Ha estat el sots-secretari general del PSOE, Pepiño Blanco, que li ha dit al sr. Mas que se'n torni cap a casa, que això no entra dins de les "regles del joc".

Artur Mas pensa que obtenint el suport a la seva investidura a Catalunya per part del PP (sempre condicionat a no plantejar formalment cap dret a decidir com a la última legislatura del president Pujol) Espanya s'avindrà a negociar la primavera de 2012, quan Don Mariano Rajoy arribi a la Moncloa tal i com pronostiquen totes les enquestes.

No cal faltar a ningú el respecte, però si aquesta és la postura oficial del PSOE, què ha de fer indicar que el PP, aquest PP que ha portat l'Estatut al Tribunal Constitucional, s'avingui a aturar d'un cop per totes l'espoli fiscal que pateix el nostre país? Com ja he dit anteriorment en d'altres articles no considero l'Artur Mas ni un il·lús ni una persona càndida. La voluntat manifesta de CiU en aquest afer és la d'enganyar l'electorat i tornar a tocar cuixa. Ras i curt. Personalment considero que això és de ser molt males persones.

Davant d'això només hi ha dues opcions: la primera és permetre l'engany i que, com molt bé il·lustra Pepiño Blanco, a l'Artur Mas li passi el mateix que a Ibarretxe i el seu pla (¿algú se'n recorda del pla Ibarretxe? ¿algú sap on para l'ex-lendakari?). Jo només recordo la humiliació que va patir el president d'Euskadi al Congrés dels Diputats i el suïcidi polític que li va comportar. Les conseqüències de tot plegat són ben vigents: pinça PP-PSOE a Euskadi i govern espanyolista. Així doncs, la proposta de CiU i Artur Mas passa per una nova humiliació nacional al nostre país que no ens podem permetre, i suposaria la fi de la carrera política d'aquest senyor. Això últim rai.

La segona opció és no permetre l'engany. No permetre que CiU guanyi les eleccions al·legant el fantasma del tripartit. La lluita no és per governar aquesta comunitat autónoma espanyola de fireta, que és Catalunya. La lluita és i ha de ser, la de sortir cames ajudeu-me d'aquest espectacle miserable que protagonitzen tant Espanya com els partits polítics catalans. La lluita és per la independència de Catalunya. I això només es pot aconseguir des de la unitat de la societat civil empesa per persones valentes i decidides com les que integren Solidaritat Catalana per la Independència.

L'estratègia de CiU és vendre Catalunya al PP

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Sun, 22 Aug 2010 11:32:00 +0000

Artur Mas ja té el full de ruta planificat per aconseguir el concert econòmic: consisteix en esperar a la primavera del 2012, després de les eleccions espanyoles i a que es formi un nou govern per anar a pidolar-lo. Amb aquesta estratègia CiU posa en evidència fins a quin punt condicionen la nostra sobirania a el què passi a Madrid. Quan totes les enquestes semblen indicar que el Partit Popular es farà amb el control de la Moncloa, Mas s'esperarà assegut al Parlament per anar a demanar-li als populars el concert econòmic, anirà a dir-los que tallem l'aixeta. En quin món viu el senyor Artur Mas? Es deu pensar que els catalans ens ho creiem, que confiem en que els espanyols ens donin res, encara menys els calés, els nostres calés. La capacitat per enganyar de Convergència no té límits, però amb el què no compten és amb la intel·ligència sumada al cansament i frustració dels catalans. CiU ha tingut temps de sobres amb els seus 23 anys al govern per aconseguir el concert econòmic i no ho ha fet, o potser no ha pogut. Tampoc podrà ara, és inconstitucional.

Mas repeteix fins a cansar que la independència (bé, a la Casa Gran mai utilitzen aquesta paraula tabú, sempre l'eviten amb eufemismes com autodeterminació, sobirania o plenitud nacional) s'ha d'aconseguir pas a pas, que no s'arriba al final en quatre dies. Cal recordar-li que portem gairebé tres-cents anys buscant el final del camí? Això no són quatre dies, precisament.

En resum, què ens proposa CiU per la propera legislatura? Res, absolutament res, quedar-nos quiets i seguir depenent de què passa a Madrid. Més mediocritat i més dies grisos per la nostra Nació.

Així doncs, l'aposta d'Artur Mas i de CiU és deixar-nos en mans del PP. Plas Plas!

Carta oberta a Carme-Laura Gil

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Thu, 19 Aug 2010 13:26:00 +0000

Benvolguda Carme-Laura Gil, exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat i militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Ens adrecem a vostè atès que en les darreres setmanes hem llegit amatentment les seves reaccions a la marxa de l'exconseller nacional de CDC, Alfons López Tena i la incomoditat que li estan provocant els darrers posicionaments públics de CiU en contra de l'independentisme. Amb data 10 d'agost va publicar al seu blog personal un article titulat López Tena, CDC i una frase de Laporta, on lamenta la decisió de l'Alfons d'abandonar Convergència i censura les crítiques que l'exvocal del CGPJ va adreçar a CDC en la seva marxa ja que per vostè la Convergència de 2008 (quan López Tena va deixar el càrrec del Poder Judicial) i l'actual són si fa no fa iguals.

Pocs dies després, va ser vostè mateixa qui va afirmar que se sentia autoexclosa del projecte de CiU a l'article Què hem de fer CDC? ateses les declaracions de la sots-directora de campanya d'Artur Mas, Joana Ortega, la qual va afirmar amb rotunditat al diari La Vanguardia que CiU en absolut és independentista.

Si ens permet, en la condició d'excompanys de partit i companys de causa, ens agradaria convidar-la a una reflexió més profunda:

És cert, com vostè afirma, que la Convergència de 2008 és la mateixa que la de 2010, qui ha canviat és el catalanisme, que deixa d'apostar per la via autonomista i de reformar l'Estat espanyol per ser oberta i decididament independentista i favorable a l'Estat propi. Aquest canvi s'ha evidenciat tant a nivell intel·lectual (amb les conclusions aprovades al III Congrés Catalanista) com a nivell de societat civil, només cal recordar el clam unànime en favor de la independència de més de 1,2 milions de catalans a la manifestació del 10-J.

Tot i així, si ens permet, no només li hauria de preocupar que CiU vagi allunyant-se progressivament del pal de paller del catalanisme que és a dia d'avui el sentiment independentista sinó que dirigents de primera fila de Convergència, i el propi partit, insisteixin en ajornar sine die aquesta carpeta. Ho demostren declaracions com les de l'Artur Mas del passat 15 de juny quan va afirmar que no pensava impulsar cap referèndum d'independència de Catalunya durant els propers quatre anys, considerant que com a poble no estem madurs (quan segurament qui no ho està és ell). O el mateix Felip Puig a Catalunya Ràdio a mitjan juliol, reiterant aquest posicionament d'Artur Mas contrari al referèndum la propera legislatura, en la qual es compliran 300 anys de l'ocupació espanyola de la nostra Nació. Això es va segellar al Parlament de Catalunya quan CiU es va posar d'acord amb Ciutadans i el Partit Popular (i les demés forces polítiques amb representació parlamentària) per impedir la recollida de signatures als impulsors de la ILP pel Referèndum d'Independència, entre ells, Alfons López Tena.

Que el discurs de Convergència és totalment buit de continguts sembla ser que ja se n'ha adonat, doncs clarament es pregunta "qui som". Totes les alternatives que ofereix CiU passen per anar a pidolar a Madrid, en insistir en l'error de trobar alguna mena d'acord amb un Estat que només ens vol sotmesos i callats, quan no enganyar directament la ciutadania oferint un concert econòmic impossible d'aconseguir.

Creiem que el seu darrer article esmena l'anterior, i que per tant, l'Alfons no anava errat. Mentrestant, la resposta que li ha donat Felip Puig a les seves inquietuds és que no faci gaire soroll puix que el Québec ha perdut tots els referèndums d'autodeterminació realitzats en els darrers 40 anys. Que això va per lent. Que tornem a 1980 i calen 23 anys més de govern convergent. I ja veurem d'aquí 30 anys com està el panorama polític i social per engegar un procés d'emancipació nacional. En definitiva, insistir en un camí que no duu enlloc on Catalunya anirà a menys i s'anirà esllanguint sense remei en una dolça decadència fins esdevenir una regió dissolta en l'Espanya uniforme i monolítica. ¡Com a mínim el Québec pot iniciar aquest tipus de processos democràtics i avantatjar-nos en 40 anys!

Essent així les coses, és d'agrair que una veu valenta com la seva s'alci per remoure els dèbils fonaments ideològics convergents actuals. Sempre ha estat una dona amb empenta i molt garrida. Per això ara li volem demanar que escolti el seu cor. Que no pensi en unes sigles. Que pensi en clau de país. Vostè pot fer un gran servei a la causa independentista. Vostè ja no es pot sentir mai més còmode en un partit com Convergència, que ja ha fet tot el que podia fer per aquest país després de la represa de la democràcia. Ara toca edificar un Estat propi sobre aquests fonaments construïts durant els governs Pujol.

Això només es pot liderar des d'un gran moviment social, democràtic i de base com és Solidaritat Catalana per la Independència. Vostè no pot quedar fora d'aquest procés el qual segur que se sent seu. El país l'espera Carme-Laura. Li volem donar la benvinguda.

Signat,

Mercè Escarrà i Caudet

Rubèn Novoa i Arranz

(20/08/2010) Podeu consultar aquí la resposta que ens ha donat la sra. Carme-Laura Gil a la nostra carta oberta, fet que li agraïm públicament, tot i que no sigui en el sentit desitjat. Una abraçada companya de causa!

WEB AD: Candidatura Escarrà / Novoa a les primàries de SCI a Girona

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 19 Aug 2010 09:27:00 +0000

Aquest és el vídeo presentació de la candidatura integrada per Mercè Escarrà i Rubèn Novoa a les primàries de Solidaritat Catalana per la Independència per la vegueria de Girona que se celebraran el proper 4 de setembre de 2010.

Si t'has adherit a Solidaritat Catalana i ets de Girona, creus que Catalunya no pot esperar més i s'ha de declarar l'Estat català al Parlament de Catalunya no més tard de gener de 2011 i en aquest equip de patriotes hi ha d'haver gent jove, amb empenta, decidida, apassionada, amb valors i determinació, et demanem que donis 3 punts a la nostra candidatura en equip a les primàries per Girona. Moltes gràcies !

El concert econòmic de CiU és una gran mentida

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Tue, 17 Aug 2010 16:18:00 +0000

Vaig estrenar columna en aquest blog amb un article titulat "Artur Mas i el concert econòmic" on apuntava a l'engany al qual vol sotmetre l'electorat de Catalunya la federació autonomista Convergència i Unió durant la propera campanya electoral.

Vista la reacció d'alguns convergents a aquest article com la de l'excompany de la JNC i CDC, Miquel Àngel Raga "Rubèn tu et queixes que CiU proposa una opció inconstitucional quan la independència que tu propugnes també ho és (art. 2 CE)" m'agradaria fer algunes observacions jurídiques al respecte perquè s'entengui. De primer, el que queda clar amb la seva afirmació és que aquest militant de la JNC i CDC s'autoexclou de la defensa de la independència de Catalunya. Suposo que en consonància amb les directrius de la sots-directora de campanya de CiU Joana Ortega.

Sabem que Artur Mas vol incloure la tràgala del concert econòmic al programa electoral de CiU, de fet, ciberactivistes de referència convergents com Miquel Quintana ja estan atacant amb virulència, fatxenderia i la prepotència típica dels convergents, això és: amb arguments ex concessis i falsos, a tots aquests qui amb arguments volem denunciar que això és un engany als ciutadans de Catalunya amb tots els ets i uts.

L'últim dirigent de CiU que ha parlat de finançament és Quico Homs. Un altre suposat independentista que habita a Convergència. El recordo d'afirmar un dia a la parròquia convergent que al Palau de Pedralbes li va dictar ell mateix l'Estatut del 30 de setembre al president Maragall, que anava picant-lo al seu portàtil. En un article d'opinió publicat a l'AVUI+/El Punt aquest cap de setmana, Quico Homs segueix insistint en l'engany que vol perpetrar CiU amb el concert econòmic afirmant que "cal saber que tècnicament per disposar de concert no es necessita ni reformar la Constitució ni l'Estatut. Sortint de la Lofca n'hi hauria prou per articular un finançament propi per a Catalunya", el mateix que deia en Quintana, o sigui la consigna que surt del carrer Còrsega 333 i que esperen que ens empassem els catalans.

Aquest és el mateix Quico Homs que fa tot just dos anys afirmava que Euskadi i Navarra disposen del concert econòmic gràcies a l'organització terrorista ETA ja que "a l'Estat espanyol li impressionen més 90 morts que el 90% del Parlament de Catalunya". L'hemeroteca en aquest cas no falla: segons Homs els bascos i navarresos disposen del concert perquè "es mantenen els furs de l'Edat Mitjana, tal com va establir la Constitució". Què fàcil és mentir quan s'acosten eleccions eh Quico?

El que és clar és que la comunitat autònoma basca i Navarra es beneficien de la disposició addicional primera de la Constitució espanyola que reconeix i empara els drets forals dels territoris bascos, com per exemple la fiscalitat i finançament, que serà regulada per l'Estatut d'Autonomia o les lleis d'amillorament del fur. El concert econòmic basc i navarrès vé donat estatutàriament atès que segons la Constitució Espanyola tant Euskadi com Navarra són comunitats forals, a diferència de Catalunya, que és una comunitat autònoma de règim general com Múrcia o La Rioja.

És obvi que els furs catalans dins la monarquia hispànica també són d'origen medieval i modern a la Corona espanyola, però aquests van ser suprimits i derogats a sang i foc el 1716 amb el Decreto de Nueva Planta, i no hi ha cap disposició addicional a la Constitució que els ampari o restitueixi, per tant, en no ser comunitat foral no podem al·legar uns furs d'una guerra que vam perdre fa gairebé 300 anys per incloure-ho a un programa electoral, doncs, l'Estat espanyol s'hi negarà rotundament atenent a la norma normarum i la legalitat vigent. És una batalla perduda d'entrada, doncs la jurisprudència constitucional deixa ben clar i sens cap mena de dubte que els territoris forals només són les províncies basques inclosa Navarra.

Al·legant drets històrics, només cal veure la profunda i essencial retallada que ha vingut donada per la STC 31/2010 del Tribunal Constitucional (la sentència de l'Estatut), especialment en allò que afecta als artss. 201.3 i 4, 204.1 i 4, art. 205 (primer paràgraf), art. 206.3 i 5, art. 210, art. 218.2 i 5, i art. 219.2 i 4. Segons el Tribunal Constitucional, el principi de bilateralitat i tracte d'igual a igual pel que fa a la política fiscal, tributària i de finançament és inconstitucional i subjectes a la interpretació restrictiva que en fa l'alt tribunal, això vol dir jurídicament parlant: en cap cas com al règim foral basc i navarrès.

Per tant, el concert econòmic per Catalunya és inconstitucional d'entrada, el què no hauria de ser cap sorpresa, doncs una de les fonts sobre la qual se sustenta l'Estat espanyol i la seva capital és sobre la base de l'espoli fiscal a Catalunya. D'enzes seria suposar que si els hi demanem sisplau deixaran de robar-nos. De males persones ja és afirmar que no cal canviar res perquè Espanya deixi de robar-nos, que això ho arreglo jo anant a passar un dia a la Moncloa entre paquets de Marlboro light.

Aquest jove militant de la JNC i de CDC es mostrava sorprès de què sigui més fàcil demanar la independència (que és certament contrària a l'art. 2 -i uns quants més- de la Constitució Espanyola) que el concert econòmic. No s'ha parat a pensar que no, nosaltres no anirem a demanar res a Madrid, com prentenen fer ells sabent d'entrada que la resposta serà que no.

Solidaritat Catalana pretén declarar unilateralment la independència al Parlament de Catalunya. Aquest acte es faria d'acord amb la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de Nacions Unides que diu que preval la declaració unilateral d'independència duta a terme per un Parlament escollit democràticament que el principi de sobirania i integritat territorial, que ha al·legat Espanya davant la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Cal dir que el posicionament jurídic espanyol ha quedat bandejat pels jutges que han dictat la sentència de Kosova i que tot Occident ha donat suport a aquest principi jurídic a excepció d'Espanya, Rússia, Sèrbia i la Xina, països tots ells, amb una cultura democràtica que tendeix a zero.

Qui és oportunista?

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Tue, 17 Aug 2010 15:59:00 +0000

Quan fallen els arguments, el debat d'idees resulta impossible i qui se sent atacat respon amb falàcies i amb atacs ad hominem. Així ha estat la sortida de militants de Convergència cap a Solidaritat Catalana, i la resposta a preguntes com el posicionament del partit sobre temes com el concert econòmic o la independència han obtingut com a resposta el més absolut dels silencis o comentaris del tipus "sou uns oportunistes" o "a CDC no ereu ningú i no se us trobarà a faltar" cosa que demostra que a la Casa Gran comencen a estar nerviosos.

Jo vaig entrar a Convergència l'any 2003 com a reacció a la formació del primer tripartit. Considerava una injustícia que el partit guanyador de les eleccions passés a l'oposició i que l'ombra del PSOE i per tant d'Espanya enfosquís la Generalitat amb el suport dels independentistes(?) d'ERC.

Vaig formar part del Secretariat d'Immigració, perquè humilment i dintre de les meves possibilitats -que eren poques en una sectorial el president de la qual, Àngel Colom no acceptava la discrepància-, perquè no volia que el partit fos absorbit per la correcció política que postula que els immigrants són els bons i nosaltres els dolents que ens aprofitem d'ells. De l'Àngel Colom i de l'Èric Bertan vaig rebre insults públicament al Facebook que m'acusaven de racista.

També vaig formar part de l'executiva comarcal del Gironès i de la candidatura del Carles Puigdemont a les municipals, a la part baixa, a la pinya. Lluny d'aspirar a res, el què jo volia era treballar pel partit i sobretot pel meu país.

Vaig començar el meu camí quan CiU passava a l'oposició i ho vaig fer per principis i n'he sortit quan tot sembla indicar que guanyaran les eleccions, també per principis, perquè crec que estan enganyant als ciutadans quan venen fum fent certes propostes conegudes per tothom que són clarament inconstitucionals.

És per això que no puc acceptar que se'm titlli d'oportunista -ni a mi ni als que han fet com jo, quan en el moment en què tothom espera obtenir un rèdit dels seus anys de militància, quan hi ha gent esperant cadires i càrrecs, sobretot gent jove, militants de la JNC -de la qual també vaig formar part fins a la meva "jubilació", jo marxi. Sé que ho faig per la porta del darrere, per clares desavinences amb el partit per culpa de declaracions i posicionaments de la seva direcció nacional i per la manera que tenen de tractar a la militància de la qual només se'n recorden quan s'han d'anar a enganxar cartells. Però és que per mi la defensa de Catalunya i de la seva llibertat passa per davant d'un partit, dels seus membres i dels càrrecs que puguin oferir.

La Casa Gran s'està convertint en un loft on només hi caben autonomistes i aspirants a càrrec. Els independentistes s'hi troben cada cop més incòmodes. La fuga és imparable i ells ho saben.

Santi Vila espanyol de l'any

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Sun, 15 Aug 2010 11:49:00 +0000

"Com qualsevol altre persona, sóc un home polifacètic. Des del punt de vista ideològic alguns m'han titllat fins i tot de "personatge frontera": catalanista però còmode amb Espanya i el món [...]". D'aquesta manera tant sincera es presenta l'alcalde de Figueres i candidat de CiU per Girona a la seva afició.

Santi Vila, afirmava fa uns mesos que se sent incòmode amb la deriva radical del seu partit i titllava de grotescos els aires independentistes que s'hi respiren. Així és Santi Vila, un nacionalista espanyol que pretén presentar-se a unes eleccions i que el votin independentistes catalans.

Després d'aquestes declaracions no va tenir més remei que donar explicacions als consellers nacionals. Us adjunto la carta que els va enviar on intentava justificar-se sense gaire fortuna.

Carta Santi Vila

Catalanista i còmode amb Espanya, d'entrada una contradicció: un catalanista és una persona que estima Catalunya i per tant, una persona que de cap manera es pot sentir còmode amb Espanya. O és que potser Santi Vila se sent còmode amb l'expoli fiscal que patim els catalans? O amb les retallades de competències i la vulneració dels drets fonamentals de la nostra nació? Perquè sentir-se còmode és acceptar la sodomització a la que ens sotmeten els colonitzadors.

Per tant no podem esperar que aquest personatge defensi ni reclami el concert econòmic perquè prefereix que Espanya ens robi, tampoc el dret a decidir, perquè ell ja ha decidit que viure sotmesos és fantàstic.

La darrera perla de Santi Vila ha estat votar a favor de les corrides de braus. Com sabeu, Convergència va donar llibertat de vot als seus diputats, imagino que sabent que a les seves files hi ha molt tic espanyolista, molt abduït per la cultura mesetària que pensa que la "fiesta nacional" també és patrimoni dels catalans.

Cada cop veig menys diferències entre CiU i el PP, el discurs és el mateix: els fa nosa el debat identitari i rebutgen l'independentisme, prefereixen brindar per la "roja" i anar als toros. I parlar dels "problemes reals" dels ciutadans sense voler admetre que aquests problemes es resoldrien amb un estat propi.

Afortunadament i pel bé del país, a CiU s'estan treient la màscara. A aquestes alçades cap independentista es deixa ja enredar.

La fi de l'ambigüitat: "CiU no és independentista, en absolut"

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 15 Aug 2010 05:21:00 +0000

Alguns patriotes han afirmat durant les darreres setmanes, gens encertadament, que el moviment democràtic de base Solidaritat Catalana per la Independència és una mena d'OPA hostil a l'associació política Reagrupament. Res més lluny de la realitat. De moment, i després d'un mes de vida, hem aconseguit acabar amb l'ambigüitat tradicional de la federació autonomista Convergència i Unió pel què respecta a la independència.

El salt al buit que ha fet CiU forma part de la mateixa estratègia que va dur als partits polítics amb representació a la mesa del Parlament de Catalunya a tombar la ILP de la independència presentada per Uriel Bertran i Alfons López Tena: sostenello e no enmendallo. Fa tot just una setmana alertava en aquest mateix espai d'opinió que "CiU ha abandonat el sobiranisme i vol mantenir Catalunya com una 'comunidad autónoma de régimen general' per molta soflama catalanista que vulgui aparentar" posant l'exemple de les declaracions "del suposat independentista Felip Puig i secretari general adjunt de Convergència" al qual li van preguntar obertament a Catalunya Ràdio si "està Convergència disposada a proclamar l'Estat català la propera legislatura", responent Felip Puig ràpidament amb el monosíl·lab "No".

Si això no fos suficient, la número 2 de CiU a les llistes del Parlament i subdirectora de campanya d'Artur Mas, Joana Ortega Alemany, era entrevistada ahir a La Vanguardia. Paga la pena llegir la persona que ha escollit Artur Mas per fer tàndem electoral: "CiU no és independentista, en absolut" una afirmació tan rotunda que no deixa cap mena de dubte al respecte. Ortega també afirma que ni ho és ella "ni CiU com a força política. Una altra cosa és que hi hagi independentistes" (encara???!!!)

¿Com s'enterra definitivament a CiU la carpeta de l'Estat propi? Doncs en paraules de la pròpia Ortega: "la primera tasca de CiU -insisteix- no és la independència, és resoldre els problemes de la gent".

En tot cas no sé si estic llegint una dirigent de CiU o la cantarella típica del Partit Popular i d'Alícia Sánchez Camacho; "els problemes de la gent" diu... ja sabeu, la crisi, aquesta mena de Papus on tot s'hi justifica per tal de posar un morrió a la boca a l'1,2 milions de catalans que vam sortir al carrer el 10-J a cridar "INDEPENDÈNCIA".

L'únic problema que tenim els catalans és l'espoli fiscal constant i sistemàtic que practica Espanya amb nosaltres, sra. Ortega. Aquest espoli fiscal inassumible representa més del 10% del PIB de Catalunya. Del robatori manu militari que ens fa anualment Espanya i que està xifrat actualment en 22.000 milions d'euros, si fossim Estat, podríem destinar, per exemple, 8.200 milions d’euros a reduir els impostos (l'Impost de Societats al 20%, l’IRPF, en els seus diferents trams, del 24% al 15%, del 28% al 20%, del 37% al 28% i del 43% al 35%), destinar 2.600 milions d’euros a noves infraestructures, 2.100 milions d’euros a polítiques socials o 6.400 milions d’euros a pensions tot incrementant-les en un 10%. Amb mesures com aquestes fruit de trencar amb Espanya, les empreses catalanes augmentarien automàticament els seus beneficis en un 26% mentre que els treballadors augmentaríem el nostre salari net en un 25%!

Això és solucionar els problemes de la gent, sra. Ortega, acabar amb la relació metròpoli-colònia d'explotació existent entre Espanya i Catalunya i que vostè i el seu partit volen mantenir ad aeternum. Doncs miri, ja està bé que la seva federació abandoni l'ambigüitat definitivament i CiU es manifesti obertament com un partit que vol mantenir la integritat d'Espanya i aquest model d'espoliació colonial. Així des de Solidaritat Catalana per la Independència ja ens encarregarem de solucionar "els problemes reals de la gent i el país" i les ambicions de més del 50% del seu electorat i del 70% de la seva militància. Gràcies per la seva claredat, sra. Ortega.

Unitat? Quina unitat? Ja en tenim d'unitat !

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Wed, 11 Aug 2010 18:41:00 +0000

Durant aquests dies he assistit acompanyat de la Mercè a diverses presentacions del projecte de Solidaritat Catalana arreu del territori: des de la primera crida realitzada als partits catalans a l'Hotel Zero de Barcelona per Uriel Bertran, Alfons López Tena i Joan Laporta -i que tot l'stablishment autonomista del país des de CiU a ERC va renunciar atendre per poder seguir gestionant aquesta Generalitat de fireta que ens deixa tenir el Reino de España- fins a presentació del projecte polític a la facultat d'Econòmiques de Barcelona amb més de 700 persones, a Girona amb més de 300, a Olot amb més de 40 i ahir mateix a Lloret de Mar amb gairebé 50 persones.

En aquests actes territorials he pogut copsar la inquietud dels ciutadans que s'hi han atançat envers la "unitat" de l'independentisme per poder assolir el millor èxit electoral de la història del nostre país en uns comicis al Parlament de Catalunya. Algunes de les preguntes que es formulaven als coordinadors territorials i ponents com l'Alfons López Tena han girat en torn de reclamar a Solidaritat Catalana un acord amb l'associació política Reagrupament per tal de no fragmentar el vot independentista ara que tenim una oportunitat històrica que no podem, de cap manera, deixar escapar.

Personalment, a dia d'avui, considero que l'independentisme català, de tots els ventalls i espectres ideològics ja ha assolit la unitat. Aquesta unitat és Solidaritat Catalana per la Independència. Us ho explicaré ras i curt perquè tothom, vingui d'on vingui, ho pugui entendre.

Solidaritat Catalana per la Independència no és un partit polític. No és ni el partit d'en Laporta ni el partit d'en Novoa ni de ningú. Aquest és un moviment social, de base, (de grassroots que en diuen a Estats Units). Què vol dir això? Vol dir que TOTS els catalans que volem un Estat propi podem i hem de participar d'aquest procés. Vinguem d'on vinguem. La unitat no depèn de si l'associació política Reagrupament o el partit Estat Català (que comici rera comici s'ha presentat sempre a les eleccions) s'adhereixen o no a la Solidaritat Catalana. A Solidaritat Catalana ens hi hem de sumar tots i cadascun dels catalans que tinguem clar que l'objectiu és proclamar l'Estat català la propera legislatura. Això vol dir que no valen ni egos, ni personalismes, ni sigles ni res que ja estigui constituït prèviament. Només aconseguirem la independència de Catalunya si aquesta ve donada per un moviment de la societat civil mínimament organitzada, de base totalment horitzontal i democràtica, on tots siguem igual d'importants i d'imprescindibles, amb la única bandera de declarar la independència al Parlament de Catalunya, sense cap capelleta que vulgui adquirir protagonismes ni saciar cap vanitat.

Hem de donar una lliçó als altres Estats del món, els que hauran de reconèixer-nos dins la comunitat internacional constituïda. La lliçó que els ha de donar Catalunya és que som un sol Poble. Profundament democràtic, on tots i cadascun dels catalans ha pogut participar directament en aquest procés de construcció de l'Estat català.

Un poble unit i un poble que actua amb un model d'excel·lència democràtica per sobre del llistó que marquen les democràcies occidentals actuals ha de ser un referent pel Món lliure i ha d'aconseguir ser admès entre les altres nacions lliures del món a bombo i platerets.

Aquest és l'objectiu, i tots i cadascun de nosaltres estem cridats a col·laborar-hi. Així que, amic lector, et convido a que siguis partícep en primera persona d'aquesta gesta heroïca que tornarà a situar el nostre petit país a tots els mapamundis del món. Adhereix-te a la Solidaritat Catalana ara. El tren del patriotisme no pot esperar!

(12/08/2010): Article publicat a e-notícies

No ens ho deixem perdre

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Wed, 11 Aug 2010 18:35:00 +0000

Els catalans sembla que avancem a patacades. L'expansió de l'independentisme que vam poder visualitzar tots el 10-J amb més d'un milió de persones pels carrers de Barcelona va ser la reacció a la humiliació a la que va sotmetre el Tribunal Constitucional a la nostra nació,trepitjant el dret que tenim a existir lliurement com a país, negant-nos cap mena de finançament just o l'equiparació en drets i deures entre la nostra llengua i la llengua imposada.

A qui no li bull la sang quan analitza la situació en la que ens trobem? Un l'espoli fiscal insostenible o, millor dit, un robatori a mà armada -recordeu que l'exèrcit espanyol és el garant de la unitat de l'estat- que ens impedeix sortir de la crisi econòmica en la que estem submergits sabent que si fóssim un estat independent podriem gestionar els nostres recursos i ser així un país capdavanter a la UE.

I tot això -expoli fiscal, retallades estatutàries- és només la punta de l'iceberg. Catalunya porta tres segles sotmesa a Espanya, des del moment en què Felip V va suprimir les institucions catalanes. El memorial de greuges és tant llarg i tant conegut por tots que no cal repetir-lo aquí però si que cal dir que hem arribat en una situació que no admet altra solució que la independència perquè seguir sotmesos a Espanya és permetre que el tumor mesetari se segueixi extenent fins que acabi amb una Catalunya mil·lenària. La substitució cultural és discreta però corrosiva, no tenim competències en immigració i per tant no podem obligar als immigrants a conèixer la nostra llengua ni la nostra història. Espanya ho sap i per això facilita que vinguin a Catalunya. Aquesta substitució cultural és la mateixa que va ordir Franco als anys 60, per exemple.

Arribat aquest nivell de completa submissió i humiliació hem de dir que ara és el moment de tallar la corda que ens ofega i defensar la nostra pàtria, el nostre honor i la nostra llibertat. Els catalans estem preparats per assumir-ho malgrat hi hagi qui encara es pensa que no. Per tant ja no valen plantejaments polítics que impliquin el manteniment de l'statu quo ni que vinguin acompanyats per cants de sirena. Ha arribat l'hora del trencament i tots hem de treballar colze a colze i sense vacil·lacions per aconseguir-ho ja. D'altra banda, si aquest esforç no ens portés enlloc la frustració i el desgast per la feina feta en va seria tant gran que enfonsaria l'autoestima col·lectiva i ens submergiria en uns anys de depressió nacional molt difícils de superar.

Els brindis al sol d'Artur Mas

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Tue, 10 Aug 2010 15:29:00 +0000

Artur Mas va tornar a repetir ahir a Reus els seus arguments falaços que tot sembla indicar que seran els eixos de la seva campanya per frenar el tsunami independentista: el concert econòmic i el dret a decidir. Les contradiccions del candidat de CiU són tant flagrants que una es planteja si són conseqüència de la seva ingenuïtat -cosa que costa de creure a aquestes alçades-, o de la por que té que els vots se li escapin de les mans i que el porta a enganyar als votants.

Mas té tota la raó del món quan assegura que l'Estatut ha entrat en via morta i que l'única opció que ens queda és el dret a decidir. Però quan es posa sobre la mesa del Parlament la possibilitat d'exercir-lo, CiU diu que no, que no permet ni tant sols que s'iniciï un procés de recollida de signatures. Primera contradicció/mentida.

Segona contradicció/mentida: el concert econòmic. Aquest sistema de finançament ja es contemplava a l'Estatut del 30 de setembre, que Mas ja es va encarregar de retallar amb la seva entrevista amb Zapatero i una parell de paquets de Marlboro light.

Després de la sentència del TC ni tan sols Espanya és capaç de complir la disposició addicional que tracta de la inversió en infraestructures que ha de fer l'Estat a Catalunya i a sobre avui hem de tornar 700 milions d'euros que es veu que devem a Espanya perquè Extremadura i Madrid, entre d'altres puguin seguir espoliant-nos. De fet no podem accedir al concert econòmic per no ser una comunitat de règim foral com són el País Basc i Navarra. Per poder gaudir del mateix sistema de finançament s'hauria de modificar la Constitució. Potser Mas en els seus somnis té visions d'una Constitució espanyola catalanitzada. El sistema de finançament de Catalunya-com a comunitat autònoma de règim comú que és- es regeix per la LOFCA. Per tant, mentre estiguem engolits per aquesta sangonera coneguda com Estat espanyol, tindrem pitjor finançament que Extremadura o la Región de Múrcia, per posar exemples.

Potser Mas es pensa que anat a negociar a Madrid obtindrà algun pacte beneficiós per Catalunya, pacte que en qualsevol cas no serà el concert econòmic perquè com ja he dit abans és inconstitucional. Amb qui pactarà,amb el PSOE? Amb el PP?

Mas l'encerta quan diu que el tren de l'Estatut ha entrat en via morta, però és que ell vol anar amb regionales Renfe, no fos cas que se'ls acabés el "xollo" a tots els convergents que viuen del Congreso de los Diputados o del Senado o d'empreses espanyoles com Ferrovial.

L'únic tren que val és un TGV que ens porti sense parades a l'estació final, l'Estat propi dins la UE. La llibertat d'una nació no es negocia a Madrid perquè és nostra. La resta -les negociacions amb el govern espanyol, els grans discursos, etc- no serveixen per res, formen part del circ de l'ambigüitat i la mentida.

Sr. Mas, enganyar els electors a aquestes alçades és de males persones.

El futur de CiU i ERC

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Tue, 10 Aug 2010 06:24:00 +0000

La irrupció amb força al panorama polític català de Solidaritat Catalana per la Independència ha sacsejat de valent l'oasi català. Això només és conseqüència d'una lectura erròria i interessada del missatge que 1,2 milions de catalans van donar a les classes dirigents catalanes el passat 10 de juliol a Barcelona. Aquest missatge que els partits catalanistes tradicionals (CiU i ERC) no han volgut interioritzar és que la centralitat en el catalanisme és actualment l'independentisme. El ciutadà del carrer s'ha adonat que l'autogovern de Catalunya i el nostre desenvolupament nacional ha entrat en una via morta dins Espanya. En aquest context, com molt bé indicava la Mercè abans d'ahir, tot intent de "modificar" Espanya des de Catalunya seguirà fracassant com porta fent-ho des del segle XVII.

L'actitud que han adoptat davant d'aquest desplaçament de la centralitat política les direccions de CiU i ERC és la de fer veure que això no va amb ells. Fer veure que no vols saber res del tripartit en el cas d'ERC i presentar-te com el pal de paller de l'independentisme quan a hores d'ara tothom sap i intueix el sever correctiu que tindran els republicans a les urnes aquesta tardor. En el cas de CiU, és seguir amb l'estratègia del bucle cíclic de la indefinició i la confusió generalitzada envers l'elector. Això es fa dient un dia que no recolzaràs cap procés cap a la creació de l'Estat català en el si de la Unió Europea la propera legislatura, per al dia següent despenjar-te amb propostes que podrien semblar atractives a l'electorat sobiranista com per exemple el concert econòmic, fum i foc d'encenalls ja que els que toquem de peus a terra sabem que són del tot inassumibles, per estar fora de la Constitució i per haver donat Espanya per tancat el procés de descentralització administrativa.

Què pot passar si els independentistes agrupats en una candidatura unitària aconseguim entrar al Parlament amb força aquesta tardor? Si entrem amb majoria absoluta, la resposta és senzilla, clara i directa: declararem l'Estat Català independent al Parlament pels volts de gener de 2011. Sensu contrari provocarem canvis d'estructura importants a les forces catalanistes tradicionals i els dits pals de paller.

Per una banda, CiU no podrà investir Artur Mas amb els nostres vots si aquest no es compromet a declarar la independència en la legislatura 2010-2014. Com ni Artur Mas ni CiU són independentistes, aquesta opció decau immediatament i haurà d'anar a buscar suports o abstencions a les files espanyolistes, això és PSC i PP. Tenint present que tot apunta que Mariano Rajoy guanyarà Zapatero a les eleccions de 2012, sembla ser que CiU només podrà decantar-se per aliar-se amb el PP per a una suposada investidura d'Artur Mas. Total que si no evitem la victòria de CiU als comicis ens remuntarem als pactes del Majestic i la situació parlamentària de CiU durant l'últim govern Pujol. Serà graciós veure com CiU acaba mercadejant amb els anihiladors de l'Estatut propiciant a Madrid un govern del PP amb la seva abstenció pels favors que es deuen a Catalunya. Com veieu tot això és pornogràfic, però és al què està condemnada CiU per la seva manca de valentia, coratge i lideratge en el catalanisme actual, que ja hem convingut que és independentista.

El futur d'ERC serà més dolorós per a aquesta formació i no trigarà gaire en iniciar-se aquest procés. Condemnats a ser un petit apèndix catalanista d'un PSC cada cop més espanyolitzat i sucursalista, tot apunta a que Joan Puigcercós serà foragitat per la militància després del fracàs electoral i Joan Ridao començarà el camí per convertir ERC en l'Euskadiko Ezkerra catalana, fins que sigui engolida definitivament pel PSC-PSOE.

Per contra, els independentistes d'aquest país, aquells qui estimem Catalunya amb el cor, però també amb el cap, hem de trencar definitivament aquest oasi català de xarxes clientelars, gestió administrativa, nivells de corrupció intolerables, desnacionalització i molta misèria intel·lectual, estratègica i política. Només ho podrem fer amb un moviment independentista democràtic transversal de base horitzontal i connectat en xarxa. Això és la Solidaritat Catalana per la Independència. Si ens en sortim, serem cridats a esdevenir el pal de paller del catalanisme tot substituïnt aquest catalanisme ja caduc que representen CiU i ERC. El nostre premi serà la felicitat d'haver construït des de baix i entre tots l'Estat català que tant anhelem.

Crida a la Joventut Nacionalista de Catalunya

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Sun, 08 Aug 2010 16:12:00 +0000

He estat militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya des de l'11 de setembre de 2003 fins que vaig ser jubilat, per edat, al Congrés d'El Prat de Llobregat de 2008. En aquesta organització juvenil que enguany ha celebrat el seu 30 aniversari vaig començar la meva activitat política a partir dels 25 anys després d'una joventut pul·lulant per diversos àmbits de l'independentisme extraparlamentari. A la JNC vaig ser membre del Comitè Executiu de la Federació de Barcelona, on vaig ser el responsable de comunicació del primer executiu de l'amic Jordi Cabrafiga. Estic molt satisfet de tota la feinada que vam fer llavors i de tot el que vaig aprendre i poder compartir amb els meus companys d'aleshores. Allà vaig treballar amb joves patriotes com Jordi Cuminal i Marc Pifarré o el mateix Cabrafiga. Gent amb la que a dia d'avui, tot i haver abandonat el barco convergent, encara hi mantinc una relació personal cordial i amigable, tot i que crítica.

Dic això, de primer, per a continuació explicar que la JNC és una organització que es proclama sobiranista. A alguns us serà familiar el seu logotip on llueix l'estelada. Històricament Convergència Democràtica de Catalunya s'ha nodrit dels joves independentistes que han passat per l'escola de patriotes que ha estat la JNC i molts ostenten càrrecs destacats actualment com a membres de CDC. Alguns exemples són l'alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, o el diputat a les Corts Espanyoles, Carles Campuzano. Però n'hi ha un munt més, ben posicionats, tan a nivell intern dins de CDC com a nivell institucional.

Tinc a mà la ponència ideològica de la JNC del XVè Congrés de 2008 titulada Plenitud nacional per a l'Estat propi, us convido a llegir-la, especialment quan diu:

La Joventut Nacionalista de Catalunya és una organització política juvenil, nacionalista catalana que lluita per assolir la plena sobirania nacional de Catalunya i la igualtat amb la resta de pobles lliures del món, a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

La JNC lluita, doncs, per la construcció nacional i per la llibertat de Catalunya perquè existeix una nació catalana, amb trets diferencials propis, que té dret a la seva pervivència com a poble.

La nostra organització va ser creada ja fa més de 25 anys, el 1980, a partir de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, la JCDC, les Joventuts d’Esquerra Liberal, militants del Front Nacional de Catalunya i d’Estat Català. En un principi aquestes van evolucionar cap a la creació de la JNC amb la voluntat de ser les joventuts del PNC, el Partit Nacionalista Català, que mai va arribar a veure la llum, en part perquè CDC ja representava l’essència d’aquest partit. Per aquest motiu la JNC som els joves d’un partit inexistent, i tot i que disposem d’una entitat i sobirania pròpies, sempre hem compartit projecte amb Convergència.

En definitiva, la JNC és una organització independentista juvenil d'un suposat Partit Nacionalista Català que no existeix perquè CDC representa l'essència d'aquest partit. Una essència diriem unitària dins del catalanisme en favor d'un Estat propi. Molt bé.

La meva pregunta al president de la JNC, Gerard Figueras, i a tota la seva militància, ara que s'ha demostrat que CDC, en paraules de l'amic Alfons López Tena, "no està disposada a promoure cap consulta ni cap referèndum i que, és clar, no vol la independència de Catalunya" és: què pensa fer? Pensa seguir apoltronat al seu despatx de Còrsega venent fum i enganyant a la seva jove militància o pensa ser valent.

Un consell per Gerard Figueras, des de l'apreci que sempre t'he tingut: en aquests moments on la independència de Catalunya és una oportunitat real i pausible, mantenir la JNC lligada a un partit polític com CDC que ni és independentista ni vol l'Estat propi és un error estratègic gravíssim. Et demano la valentia de convocar un Consell Nacional Extraordinari. Et demano que els consellers nacionals es pronunciïn sobre els lligams amb Convergència. Pas primer per retirar tots els candidats aprovats per la JNC per anar a la llista electoral de CDC. La JNC, com a ens sobirà i sobiranista, ja no pot influir gens en el discurs polític de CDC. És el moment de plantar-se. Per dignitat.

Gerard, cal que la JNC esdevingui la joventut del nou Partit Nacionalista Català: la Solidaritat Catalana per la Independència. No perdis aquesta oportunitat. Sigues valent i tingues coratge. Fes-ho per la independència de Catalunya que tu i els teus militants defenseu. Ara és l'hora dels valents.

Quo vadis Miquel Quintana?

noreply@blogger.com (||*|| Penja L'Estelada ||*||) — Sun, 08 Aug 2010 15:44:00 +0000

Miquel Quintana, acabo de llegir un article teu que realment em desconcerta per la manca d'objectivitat i excessiva ceguesa que porta intrínsec. No em puc creure que a aquestes alçades de la pel·lícula encara et puguis empassar històries com la del concert econòmic. Tant tu com l'Artur Mas sabeu que aquest tipus de finançament no el tindrem mai. La disposició addicional primera de la Constitució espanyola només val pels territoris històrics del País Basc i el Regne de Navarra. Per assolir un concert econòmic primer s'haurien de reconèixer els furs catalans que es van suprimir el 1716 amb el Decret de Nova Planta, per tant demanar el concert econòmic és inconstitucional i més després de la interpretació restrictiva que fa el TC dels drets històrics de Catalunya a la sentència de l'Estatut. La LOFCA és una llei per les comunitats autònomes de règim comú com Catalunya, que han adquirit l'autonomia en base als articles 143 o 151. Aquest règim comú en cap cas contempla la independència econòmica o tributària de cap d'aquestes comunitats autònomes. La bilateralitat pactada per Mas també decau amb la sentència interpretativa del TC.

Aquest intent de marejar la perdiu de l'Artur Mas, primer dient que basaran la campanya electoral en la crisi econòmica i després -veient que el moviment independentista creix- demanant un concert econòmic que cap govern de Madrid, cap, ens donarà, no porta enlloc i és enganyar al ciutadà. Bé, sí, porta a què la fuga de militants -tant els de base com tu dius com de consellers nacionals de primera fila-, continuï imparable.

Tampoc us ajudarà el discurs basat en amagar el cap sota l'ala quan toca parlar del què la ciutadania està demanant, quan toca parlar d'independència. Si però no, ara no toca, etc. és el tipus de resposta més habitual de la direcció nacional de CiU ignorant el fervor independentista de les bases.

Et dono la raó quan parles d'Esquerra, que ha entregat la Generalitat als espanyolistes, però també voldria dir-te que abans de criticar als de fora miris qui tens ficat a casa, com un Duran i Lleida que fa posar una pantalla gegant al Prat de Llobregat per seguir la final de la Copa del Món; no és tant anecdòtic, només és per dir-te que els que manen a la teva federació encara trempen amb Espanya. Aquests no ens portaran cap a la independència, desenganya't.

Finalment, apreciat Miquel, no parlis d'oportunismes, parla d'oportunitats. La via estatutària està esgotada, de fet encara ha de sortir alguna altra sentència de recursos interposats pel Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Múgica. Això que tant us agrada als convergents d'anar a plorar a Madrid no serveix ni servirà per res. No és oportunisme doncs, és l'oportunitat que té la nostra Nació empesa per milions de ciutadans que clamen justícia, que clamen independència.

Miquel, de la coneixença de la nostra història nacional, està provat que tot intent de modificar Espanya o propiciar un tracte just amb Catalunya és una quimera. L'Arxiduc-rei Carles III de Catalunya ja ho va intentar amb l'ajuda de les classes dirigents catalanes imposant un Habsburg al capdavant de la Corona espanyola. Quan es va anar a coronar a Madrid com a rei va haver de fugir cames-ajudeu-me mentre els madrilenys li tiraven monedes al seu pas. El resultat de tot allò és prou conegut per tots nosaltres: la fi de la nació catalana el 1714. Si no vols que vagi tant lluny, quan vam intentar imposar als espanyols una I República amb un president català, no va durar ni tres anys i dels últimns intents amb la II República ja no cal que te n'expliqui res, ja saps què va passar al Camp de la Bóta. I ara l'Estatut, el darrer engany.

Fica't-ho al cap Miquel: Espanya no way.

||*|| ESCARRÀ NOVOA ||*||