El digital i la facilitat per a compartir les nostres fotografies hi te molt a veure. El fet de que sigui tant senzill que les nostres fotografies puguin ser vistes i comentades milers de vegades … ]]> Tenim tendència a creure que el que fem pot arribar a transcendir d’alguna manera i de forma especial sembla que passa en l’àmbit fotogràfic.

El digital i la facilitat per a compartir les nostres fotografies hi te molt a veure. El fet de que sigui tant senzill que les nostres fotografies puguin ser vistes i comentades milers de vegades per gent d’arreu del mon i en molt poc temps, ens fa creure sovint que serem recordats com artistes.

Però aquest reconeixement serà l’equivalent a aquells quinze minuts de glòria que deia l’Andy Warhol que en el futur tindria qualsevol imbècil i no cal que ens enganyem, doncs en el fons la majoria ja tenim assumit que no passarem d’aquest simbòlic quart d’hora de fama, encara que no ens agradi la resta de la frase, però certament sembla que tenia raó i és el que veiem sovint per la televisió.

Encara que toquem una mica més de peus a terra, segur que molts hem imaginat més d’una vegada com serà el futur, quan temps perdurarà el nostre record, qui veurà algun dia les nostres imatges i ens preguntem on quedaran els records de com es varen fer aquelles fotografies i dels que hi surten …

Si d’aquí a final de segle aquest món encara aguanta, potser llavors algú ensopegarà amb una foto en la que hi sortim algun de nosaltres i ens veurà com a personatges simpàtics d’una època llunyana i es farà preguntes sobre com vivíem, perquè portàvem aquells looks tan estranys o fins i tot de que varem morir i quines malalties eren incurables a principis del segle XXI. I si ensopeguen amb algun HDR la feina serà dels seus besavis per explicar-los que allò havia estat de moda…

En això, l’analògic te una avantatge sobre el digital. Abans la còpia es convertia en un objecte ( moltes vegades únic i  gens manipulable) i el negatiu en una matriu de la que fer-ne clons. A moltes cases encara hi ha capses plenes d’aquests objectes en que potser hi surt gent que ni els mes grans de la família no n’han sentit a parlar directament. Fins que arribarà el dia en que algú hereti la caixa i haurà de triar entre aquesta i algun altre objecte, doncs el pis en que viurà serà prou petit per obligar-li a fer la tria. Potser llavors s’esvairan tots els records i es reciclaran convertint-los en una cosa més pràctica o en el millors dels casos, aquesta caixa formarà part dels objectes que han quedat en un pis després que una entitat d’aquestes que fan tantes obres socials en desnoni al propietari i finalment aquesta pugui ser comprada per algun romàntic (amb feina) en algun mercat de segona mà.

Qui no coneix el cas de la Vivian Maier, rescatada de l’oblit gracies a la sort de que una persona prou sensible tirés del fil després d’haver comprat un moble on hi va trobar milers de negatius pertanyents a la fins aleshores desconeguda fotògrafa.

Aquesta passada setmana he conegut dos casos semblants, possiblement més modestos en quan a qualitat i quantitat que el de la senyora Maier, però no menys interessants.

L’un és el cas dels negatius i copies que va trobar el Manel O. Company en una masia abandonada de Castellgalí, una petita població del Bages.

El Manel ens explica aquesta història al seu blog Incontinències Fotogràfiques, del que estarem ben pendents a veure si finalment descobreix qui en va ser l’autor@ de les fotografies que va trobar.

L’altre cas el vaig conèixer casualment quan el Facebook em va recomanar una pàgina. Aquesta pàgina es diu Las Foto perdidas de Barcelona i resulta que el seu creador va comprar uns negatius l’any 2001 en un mercat prop de la Sagrada Família. M’hi he posat en contacte però de moment no en se més dades, només que viu als Estats Units.

Els ha escanejat i intenta saber qui en va ser el fotògraf i potser reconèixer també a la gent que s’hi veu. Sens dubte que tard o d’hora en sortiran familiars o amics que els reconeixin.

He de dir que les fotos em semblen de qualitat i estic segur que qui les va fer dominava tècnica i llenguatge, prou per haver estat reconegut en vida.

Aquí teniu la galeria amb les fotos penjades fins ara.

Potser tindrem alguna sorpresa si realment arribem a descobrir mai qui en va ser el/la fotògraf tant en un com en l’altre cas. Però tant si és com no conegut, segur que haurà valgut la pena rescatar-lo del oblit en el que segur que acabarem la majoria i més en aquests temps de tanta sobre-abundància d’imatges i on la majoria d’elles també restaran per sempre més oblidades en forma de bits i no sortiran mai de la caixeta on van ser depositades (el HD).

Hem … ]]> Els amics de la Galeria Valid Foto BCN ens sorprenen tot sovint amb magnífiques exposicions d’insuperable qualitat i interès. Així ho varen fer fa poc amb l’exposició retrospectiva de l’obra de Masao Yamamoto, que hem dit diverses vegades  que no us podeu deixar perdre, ara encara ens han deixat més sorpresos amb la noticia del sorteig d’un parell d’obres d’aquest magnífic fotògraf.

Hem reproduït el textos integres, perquè pensem que val la pena que llegiu l’escrit de la Galeria, les bases del sorteig que expliquen com ho heu de fer per aconseguir les butlletes per participar en el sorteig de les obres i finalment un escrit del propi autor. També ho podeu llegir en el document pdf enviat per la Galeria.

La Galeria Valid Foto BCN vol agrair la resposta a l’exposició del fotògraf japonès Masao Yamamoto. Per a tot l’equip de la galeria, l’exposició ha implicat un any de treball: des de que vam contactar amb el fotògraf, fins que la vam inaugurar el passat 28 d’abril del 2012. Ha estat una cosa molt especial per a nosaltres, per la devoció que sentim cap aquest fotògraf i pel fet que la immensa majoria del públic que ha visitat la galeria hagi compartit aquesta devoció amb nosaltres.

El fotògraf va escriure un text en ocasió d’aquesta exposició, en què reflexionava sobre els esdeveniments de l’11 de març al nord-est de Japó: el terratrèmol, el tsunami i la catàstrofe nuclear que va originar. Tant el seu text, com el seu treball, apunten a un equilibri de por i respecte cap a la naturalesa que sembla que cada cop som menys capaços de mantenir. Hem vist que aquest missatge ha arribat a través de les seves imatges a molts dels que heu visitat la galeria.

En vista d’aquesta situació, se’ns va acudir sortejar una imatge per ajudar, encara que fos de forma simbòlica, als damnificats en el desastre del Japó i d’altra banda ajudar a que algú (un afortunat/a) es pogués quedar amb una de les imatges de Masao per un preu també simbòlic. Quan comprem per a la galeria una de les imatges amb la intenció de fer aquest sorteig, li demanem permís al fotògraf explicant la nostra idea. Masao ha respost amb escreix a la nostra iniciativa, donant una foto més perquè en lloc d’un/a, l’afortunat/a siguin dos. No només l’hi agraïm sinó que el respectem encara més en comprovar que és coherent amb el que ell mateix predica: Si els artistes i creadors deixem que ens dominin les idees que prioritzen l’interès econòmic, estem justificant aquesta societat actual dominada primordialment per l’econòmic i, en aquestes circumstàncies, és difícil trobar l’atractiu per a la creació.

Gràcies i sort!
Galeria Valid Foto BCN

Bases del sorteig

• Es sortejaran dues imatges: “Box of Ku” #752, cedida pel fotògraf i autor de les fotos Masao Yamamoto explícitament per al sorteig i ”Nakazora” #966, cedida per la Galeria Valid Foto. El preu de cada butlleta és de 10 euros.
• El 50% dels beneficis recaptats es donarà als damnificats pel terratrèmol, tsunami i desastre nuclear de Japó de l’11 de Març del 2011.
• Cada persona pot comprar tantes butlletes com desitgi, a través d’Internet o directament a la galeria.
• Totes les butlletes comprades, tant directament com a través d’Internet estaran dipositades en una urna a la vista del públic a la galeria Valid Foto.
• El sorteig serà el dia de l’última visita guiada,  el 12 de juny del 2012 a les 7:00 pm, a la galeria Valid Foto.  Dues persones del públic extrauran dues butlletes de l’urna, una per determinar el guanyador de la primera foto i l’altra pel guanyador de la segona.
• El nom dels guanyadors serà publicat en la nostra pàgina a Facebook i el nostre web després de conèixer el resultat.
• És imprescindible que al comprar el butlleta la persona participant faciliti a la galeria el DNI o passaport, juntament amb el seu número de telèfon o correu electrònic. La Galeria farà servir aquestes dades únicament per posar-se en contacte amb els guanyadors/es i comprovar la seva identitat.
• L’últim dia per comprar una butlleta a través de correu electrònic és l’11 de Juny del 2012 a les 7:00 pm, hora espanyola. És a dir, 24 hores abans del sorteig. No s’acceptarà cap petició de compra a través d’Internet després de la data i hora indicats.
• Per comprar la butlleta a través d’Internet el procediment és el següent:
  • Enviar un correu al compte d’ info@validfoto.com amb l’assumpte: CONCURS. En el correu cal especificar: Nom, DNI, telèfon i la quantitat  de butlletes que es volen comprar.
  • Nosaltres enviarem un correu a través del qual es podrà pagar l’import especificat usant un compte de Paypal o directament amb targeta de crèdit usant connexió segura. Quan s’hagi completat la transacció i ens arribi l’avís, enviarem un correu al comprador especificant el/s número/s que se li han assignat i que han quedat dipositats a l’urna.

De part de l’equip de Valid Foto, us agraïm la vostra participació i us desitgem molta sort.

Una petita i tranquil·la existència

De vegades, gràcies a Déu, he rebut algun comentari agradable sobre la meva obra com aquest que deia: en el transcurs de l’espai i el temps, Yamamoto aconsegueix captar a la perfecció l’elegància i el refinament de certs moments, d’instants que molta gent ha visualitzat o volgut visualitzar.

La vida al bosc fa que cada dia senti vivament que l’ésser humà és una part intrínseca de la naturalesa. Amb aquesta sensibilitat veuen la llum les meves obres. Després de molt de temps intentant plasmar fermament sobre paper tota la varietat de símbols o representacions d’una natura que em sorprèn cada dia de mil maneres diferents, tota crítica em sembla summament adequada. Em proporciona una enorme felicitat el constatar que amb tan sols 20 anys de carrera com a creador pugui gaudir d’aquest tipus d’entesa i comprensió per part d’altres persones.

L’11 de març de l’any passat va tenir lloc al nord-est del Japó la terrible envestida del tristament conegut terratrèmol i posterior tsunami, causants de gravíssims danys a la població, d’entre les conseqüències, la pitjor va ser l’eventual fissió nuclear esdevinguda a les centrals nuclears de la província de Fukushima, convertint aquest incident en un segon Chernobyl, cosa que l’honrat i íntegre Japonès del carrer havia vingut tement des de feia ja molt de temps. Després d’aquest terrible i greu succés, ha anat arribant a Japó molta ajuda al costat de l’ànim i l’alè de tot el món. Com a Japonès voldria aprofitar aquest espai per transmetre el meu més sincer agraïment.

A partir d’ara els Japonesos hauríem de pensar en la forma de correspondre a l’ajuda rebuda des de tantes i diverses parts del món. Lamentablement, el món polític i els centres de poder econòmic i financer de Japó estan dominats per grups de persones en què predomina l’egoisme i l’avarícia. Per tant, en l’actualitat és difícil albirar des d’aquests estaments oficials actituds que afavoreixin el debat i la crítica per intentar millorar la societat i les condicions tant a Japó com en el món en general.

Avui, però, he pogut llegir un article de l’escriptor i premi Nobel Japonès Kenzaburo Oe al diari nipó “Asahi Shimbun”, article que subscric i comparteixo totalment. Kenzaburo Oé, que sempre acostuma a fer sonar l’alarma amb referència a la situació del Japó, escriu en aquest article sobre la seva total identificació amb l’escrit pel comentarista i especialista en política, Sr Yoshikazu Sakamoto, que escriu per a la revista “Sekai” (món) publicada per la prestigiosa editorial “Iwanami Shoten”. En el seu article a “Sekai” Sakamoto escriu: Nosaltres els japonesos estem davant del moment i l’oportunitat de poder canviar la nostra manera de viure, el nostre estil de vida quotidiana dominat per l’egoisme i el envaniment, de buscar el camí per crear un model millor, més ideal, global i integrador per compartir amb la resta de la societat.

Les terribles conseqüències produïdes pel terratrèmol i el posterior desastre provocat per la negligència de l’ésser humà ens fan pensar i conviden a una profunda reflexió “Mentre el món polític i poderós sector financer nipó es troben presos per interessos econòmics i estan perdent paulatinament tot sentit de dignitat humana, hi ha també naturalment en el Japó d’avui dia molts creadors i artistes que, com Kenzaburo Oe, expressen lliurement i amb tota lògica la seva opinió, lliure d’interessos creats i partidistes.

Els artistes potser puguem sentir sovint una certa sensació de impotència davant crisi i desastres naturals, ja que és difícil lluitar contra aquestes tragèdies i salvar la gent damnificada només amb el concurs de les nostres obres, però podem sentir-nos orgullosos de no cedir davant els innombrables interessos econòmics creats i, per tant, intentem expressar-nos i ajudar traslladant la nostra opinió i filosofia. Si els artistes i creadors deixem que ens dominin les idees que prioritzen l’interès econòmic, estem justificant a aquesta societat actual dominada primordialment per l’econòmic i, en aquestes circumstàncies, és difícil trobar l’atractiu per a la creació.

Nosaltres, els artistes, tenim l’obligació d’intentar proposar constantment coses diferents, coses noves, sinó, no hi ha “raó de ser”. Des dels terribles esdeveniments del passat 11 de març, sento cada vegada amb més força que formem simplement una molt petita part de la natura i, sense l’arrogància de pretendre conservar-la i protegir-la, rés perquè se’ns permeti viure-hi, formant part activa d’aquesta.

Aquest és realment el sentiment, la sensibilitat que domina la meva obra. L’economista francès Daniel Cohen deia que possiblement ens trobem ja en l’alba d’una època en què s’establirà una nova relació entre l’ésser humà i la natura, una nova forma de interacció gràcies al fenomen de la digitalització i la revolució biogenètica.

Però a mi i crec que a la majoria dels japonesos, aquesta afirmació sobre “Una nova relació entre l’ésser humà i la natura” ens produeix una estranya sensació. A diferència del món occidental, on sembla prevaler la idea de oposició entre l’ésser humà i la natura, al Japó sempre ha existit instintivament un profund sentiment de por i respecte cap a la mateixa. Per això vam crear des d’un principi un profund vincle de convivència amb aquesta. No obstant això, al Japó actual, aquest ancestral sentiment d’arrelament a la naturalesa s’està perdent de mica en mica o potser ja hagi desaparegut del tot.

La demostració que els japonesos estan perdent el respecte a la naturalesa pot trobar perfectament, com a exemple, en la manca de una veritable corrent crític a la construcció en el seu moment de centrals nuclears ubicades en zones proclius a moviments sísmics i susceptibles de rebre tsunamis.

Sento que el canvi en la societat s’està produint més aviat a través de la relació entre persones, en lloc d’entre natura i ésser humà. La naturalesa es limita a observar tranquil·lament com aquest ésser humà atempta estúpidament contra esta. En la meva obra intento plasmar imatges que expressin, segons el meu punt de vista, contes curiosos del món de la naturalesa, en la qual incloc en ser humà, en paper fotosensible i amb el màxim de bellesa i rigor possibles.

Per a tots aquells que visitin i apreciïn la meva obra, espero poder traslladar, a través de la mateixa, el meu profund respecte i veneració cap totes les coses que existeixen en aquest món.

Yamamoto Masao
30 de gener de 2012

Les dues fotos que il·lustren l’article son les que es sortegen, “Box of Ku” i ”Nakazora”

A Barcelona ciutat

Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc s/n
Del 20 d’abril al 3 de juny … ]]> Aquestes són les exposicions de la setmana. Com sempre, si teniu coneixement d’altres exposicions i creieu que cal que siguin referenciades ens les podeu fer arribar a espaifotografic.expo@gmail.com.

Això ha estat possible de la mà de la gent de … ]]> Ara ja fa uns dies vam dedicar un article a parlar de les pel·lícules de 126 i 110 de Kodak, i comentàvem que seria difícil poder tornar-les a veure en acció. Doncs bé, si volíeu llogar-nos com a profetes o taumaturgs, ja podeu treure-us-ho del cap, perquè ja podem dir que la pel·lícula de 110 ha ressuscitat!

Això ha estat possible de la mà de la gent de Lomography, que de mica en mica ens vam acostumant a veure com assoleixen fites aparentment impossibles. En aquest cas, el miracle es diu Lomography Orca 110 B&W, i és la tradicional pel·lícula encartutxada de 110, en blanc i negre i amb sensibilitat 100 ASA.

A la web afirmen, a més, que a les botigues Lomography serà possible portar els rodets perquè els revelin, tot i que, segons diuen (jo no m’ho acabo de creure, però així ho afirmen), a la major part de botigues de fotografia encara avui ens acceptaran aquests negatius. En tot cas, al tractar-se de pel·lícula en blanc i negre, el revelat sempre es pot resoldre per la via domèstica.

Com que de moment Lomo no ha tret cap càmera per a aquest rodet, si algú vol provar-lo haurà de remenar les golfes a veure si hi troba càmeres velles. En aquest sentit, a la web de Lomo han iniciat una campanya perquè els usuaris hi escriguin reviews de les velles càmeres de 110, i ja podeu llegir-hi els dedicats a la Pentax Auto 110 i la Rollei A110.

Així doncs, si teniu alguna d’aquestes càmeres, i ganes de jugar, esteu de sort! I, si el que teniu és una Instamatic, llavors haureu d’esperar, a veure si després d’aquesta li toca el torn a la germana gran!

(Merci @Gothalo per haver-me descobert la notícia!)

La primera va ser la de Torroella i ara, a punt de començar l’estiu us proposem una nova sortida: aquest cop … ]]> Quan hem tingut ocasió de demanar-vos el vostre parer sobre espaifotografic, molt de vosaltres ens heu suggerit fer més sortides fotogràfiques. Amb el desig de seguir ampliant les activitat que fem, l’Olga Fuenmayor es va encarregar d’organitzar sortides periòdicament.

La primera va ser la de Torroella i ara, a punt de començar l’estiu us proposem una nova sortida: aquest cop ho farem per la zona de La Pobla de Lillet, el dissabte dia 16 de Juny. Serà una dia molt complert en el que gaudirem tant nosaltres fent fotos com els nostres acompanyants, ja que les activitats proposades són atractives per a tothom, inclosos els menuts. Viatjarem amb el tren de via estreta, visitarem el Museu del Ciment a la antiga Fabrica Asland, farem un pícnic als voltants del Santuari del Falgars i acabarem el dia fent una passejada pels Jardins Artigas.

Començarem el dia trobant-nos a les 10:00h a la estació del Tren del Ciment a la Pobla de Lillet. A les 10.30 pujarem al tren per arribar fins al Museu del Ciment. Es tracta de la antiga línea que unia la fàbrica amb Guardiola de Berguedà. Servia per abastir de carbó la fabrica i transportar el ciment que es produïa. A partir del 1914 també va funcionar com a tramvia pel transport de viatgers.

El Museu del Ciment es troba a la Fabrica de Ciment Asland, al paratge del Clot del Moro. Es tracta d’un dels conjunts fabrils més importants de l’industria catalana. És un edifici modernista construït per Eusebi Güell, inaugurat l’any 1904 i que va estar en funcionament fins el 1975.

Un cop feta la visita tornarem caminant fins a on tenim els cotxes. Farem el camí vorejant el riu Llobregat passant per boscos de faigs i de pins. Passarem per davant de la fàbrica de paper Agustí Barral i per la estació dels Jardins Artigas. Un cop arribats tindrem temps de visitar el Museu del Ferrocarril, que es troba a la estació.

Per dinar anirem fins al Santuari del Falgars on hi ha zones de pícnic. Es aquest un santuari que es troba a la serra de Catllaràs, a uns 1.288 metres d’altitud. Acabarem el dia fent una passejada pels Jardins Artigas, construïts per l’Antoni Gaudi i propietat del empresari tèxtil Joan Artigas.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

La sortida tindrà un cost entre 8,60€ i 12,65€ depenent únicament del numero de persones que siguem; a partir de 20 ens consideren un grup i per tant baixa el preu. El preu inclou el bitllet de tren, la visita del museu del ferrocarril, al Museu del Ciment i la entrada als Jardins Artigas, per tant, un dia complert per un preu molt econòmic i en bon ambient.

Per a dinar us proposem aprofitar el bon temps i fer un pícnic: surt més econòmic i ens permet anar més al nostre ritme.

Aquesta es una sortida de caire més familiar en la que tothom pot venir i pot aprofitar el dia. Si ens voleu acompanyar en aquesta activitat, només cal que ens envieu un email amb el vostre nom (o noms si sou més d’una persona). Us hi esperem!

A Barcelona ciutat

Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc s/n
Del 20 d’abril al 3 de juny … ]]> Aquestes són les exposicions de la setmana. Com sempre, si teniu coneixement d’altres exposicions i creieu que cal que siguin referenciades ens les podeu fer arribar a espaifotografic.expo@gmail.com.

• A Llocs, indrets i racons el jordiv ha penjat unes fotos de la platja de Montgat.
• A Bèsties, casos i coses, l’Artemi ens ensenya els seus bodegons.
• Al mateix fòrum, en llorenC estrena la càmera amb un macro.
• I l’Esteve Garriga ens ensenya com fa els deures després del taller d’orquídies.
• A Llocs, indrets i racons en joan65 ens mostra una imatge de Cabanes.

També hem parlat d’altres … ]]>

A continuació, un petit resum del que s’ha estat veient al fòrum darrerament:

• A Llocs, indrets i racons el jordiv ha penjat unes fotos de la platja de Montgat.
• A Bèsties, casos i coses, l’Artemi ens ensenya els seus bodegons.
• Al mateix fòrum, en llorenC estrena la càmera amb un macro.
• I l’Esteve Garriga ens ensenya com fa els deures després del taller d’orquídies.
• A Llocs, indrets i racons en joan65 ens mostra una imatge de Cabanes.

També hem parlat d’altres temes: d’aplicacions per l’iPhone, d‘Enrique Muda i de Juan Baños. A més, recordeu, que a EF tenim força iniciatives en marxa, que potser us poden interessar:

• El taller de nu femení intimista amb Josep Bou el 19 de maig.
• El de col·lodió humit amb Alex Mulero el 9 de juny.
• El Tema Setmanal.
• El Concurs Mensual d’EF
• L’Operació RAW
• Heu vist les Galeries dels usuaris d’EF? És fàcil crear la teva.
• El Fotomapa EF, una iniciativa per a geo-posicionar les vostres fotos de viatges. per Catalunya.

Recordeu que ha millorat el premi del Concurs Mensual. El premi consisteix en un xec virtual per valor de 100€ a gastar a la botiga DiseFotoStore.

Amb aquest xec podreu comprar el que vulgueu per aquesta quantitat o utilitzar-ho com a pagament parcial d’un producte més car.

A més, la foto guanyadora també s’exhibirà al web de Disefoto; una bona manera de poder difondre la nostra obra. Esperem que això tingui un impacte positiu en la participació i qualitat de les fotografies presentades al Concurs Mensual EF.

Aquí podeu veure les fotos que s’han anat presentant al concurs d’aquest mes amb el tema “Bokeh”.

temps de flors.

Pel 9 de juny us proposem un taller de Col·lodió humit, una tècnica primigènia inventada gairebé simultàniament al voltant de 1850 per Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray. Durant gairebé … ]]> Ha arribat l’hora d’anunciar un taller que fa molt de temps que voliem de fer, però que no ens ha estat gens fàcil d’organitzar degut a la complexitat del procés i als materials necessaris.

Pel 9 de juny us proposem un taller de Col·lodió humit, una tècnica primigènia inventada gairebé simultàniament al voltant de 1850 per Frederick Scott Archer i Gustave Le Gray. Durant gairebé 40 anys aquest va ser el sistema fotogràfic més utilitzat a tot el món.

El seu nom ve del col·lodió, una substància que s’adhereix al vidre i que serveix de base per a sensibilitzar-lo. La sensibilitat de l’emulsió es molt baixa i limitada a la llum ultra-violada, raó per la qual els temps d’exposició són força llargs. Una altra particularitat, expressada a la segona part del nom, és que tot el procés s’ha de fer en humit i en pocs minuts, abans de que el col·lodió s’assequi, doncs l’emulsió deixaria de ser sensible.

Tots aquests inconvenients no representen cap handicap si coneixem la tècnica i el procés a seguir. Actualment el sistema està molt controlat i no té cap mena de perill, tot i els productes químics que s’utilitzen. És innegable però, que la seva naturalesa tècnica impedeix que aquest sigui un procediment fotogràfic de masses.

Per altre banda, és una tècnica molt creativa, ideal per a qui vol provar nous camins fora del digital i amb la que ens podem sentir molt còmodes elaborant el nostre propi llenguatge fotogràfic personal.

Precisament fa uns mesos l’Atelier Retaguardia, un dels referents en aquesta tècnica, cessava en la seva activitat divulgativa i molts aficionats ens vàrem quedar amb les ganes d’assistir a algun dels fantàstics tallers que organitzaven; així ens ho han fet saber alguns interessats.

A la recerca de gent capacitada per a fer-nos de ponent per a un taller de col·lodió humit, vàrem contactar amb l’Alex Mulero, un dels millors especialistes en aquesta i altres tècniques fotogràfiques antigues. Ell ens guiarà en tot el procés; aprendrem la part teòrica de preparació, manipulació i seguretat del químics que utilitzarem; ens farem retrats; els revelarem i podrem emportar-nos a casa una d’aquestes peces úniques, en vidre o alumini negre. També lliurarem un dossier amb l’explicació detallada de tot el procés.

(Por favor, abre el artículo para ver el archivo Flash o el reproductor.)

Durant molts anys, el col·lodió ha estat una tècnica pràcticament abandonada. Tot i que sempre hi ha hagut algú que la utilitzés, només era a l’abast d’una minoria degut al preu dels productes químics i de les càmeres que s’han de fer servir.

Aquest és un taller que s’encareix degut al cost dels materials que s’han d’emprar. Com que per sobre de tot a espaifotografic ens interessa la divulgació de tot tipus de tècniques fotogràfiques —en especial les que sovint anomenem antigues, clàssiques o alternatives— hem ajustat al màxim els costos per poder oferir aquest taller al millor preu possible i ens hem esforçat molt perquè sigui el taller  d’aquestes característiques més econòmic que podeu trobar. Teníem moltes ganes de fer-lo i no volíem que el preu fos un impediment per als interessats.

Si volem entrar amb bon peu al món del col·lodió humit, aquesta és una molt bona ocasió per fer-ho. Tindreu l’oportunitat de conèixer de prop tots els secrets d’una tècnica que actualment ha tingut una revifalla considerable degut tant a les seves possibilitats creatives i artístiques com a la qualitat que es pot arribar a obtenir.

La jornada tindrà lloc al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt (Masia Can Banús, C/Marqués de Barberà 9, Vilassar de Dalt, veure Google Maps). L’horari serà de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h, amb un petit descans, cafè i coca, a la primera part.

Si esteu interessats en assistir a aquest taller, no badeu gaire! Encara queden dies, però més val preveure. El preu del taller és de 150€ (140€ en cas de tenir el carnet d’Amic EF) amb el menjar inclòs al restaurant Racó de Can Feliu. Si no voleu dinar podeu descontar-hi 20€, però recomanem que ho feu, doncs és un bon moment per a conèixer gent amb els mateixos interessos, aclarir dubtes, intercanviar experiències, etc.

Podeu fer el pagament mitjançant ingrés al compte 0081 0379 88 0001142220 del Banc Sabadell Atlántico (Molt Important: indiqueu el nom i telèfon i e-mail de contacte i Taller Col·lodió).

Agraïm als qui heu fet la reserva per tal d’assegurar la plaça, que ens han fet saber l’interès que ha despertat aquest taller tot i abans d’anunciar-lo degudament.

Les places son molt limitades i com diem ja n’hi ha algunes de reservades, per tant us preguem que formalitzeu el més aviat possible la vostra inscripció.

Si voleu indagar més en aquesta tècnica, podeu començar per alguns dels referents a nivell mundial: el matrimoni Osterman,  Quinn Jacobson, Sally Mann o Roman Kravchenko

Ens veiem el 9 de juny. Només falta un mes!

A Barcelona ciutat

Joaquim Gomis: de la mirada obliqua a la narració visual
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc s/n
Del 20 d’abril al 3 de juny … ]]> Aquestes són les exposicions de la setmana. Com sempre, si teniu coneixement d’altres exposicions i creieu que cal que siguin referenciades ens les podeu fer arribar a espaifotografic.expo@gmail.com.