Esquerra Sant Andreu

El bloc tanca i dona pas a una web renovada

2010-09-30T19:34:00.005+02:00

Benvolguts, benvolgudes,

Ara farà prop d'un any i mig que vam incorporar el nostre blog als mitjans del Casal per tal de donar suport a la nostra web. Ara, després de més d'10000 visites i amb 25 subscriptors, creiem que el blog del Casal ha fet el seu servei i procedirem al seu tancament.

Aquest tancament el fem no com a pas enrere sinó com a pas endavant, tant en la política comunicativa del Casal com en les eines comunicatives del partit. Aquest blog es va obrir en part degut a les mancances de la web local que feia anys que teníem. En els últims mesos ERC ha fet un esforç per modernitzar els seus mitjans digitals, val a dir que amb un èxit considerable.

En disposar d'una nova web pel casal que pot cobrir totes les necessitats que cobria el bloc, i per suposat les més formals que cobria la web anterior, hem cregut que el més assenyat era centrar els esforços i les visites en un sol espai. D'aquí a un parell de setmanes passarem a tancar el bloc però tots els continguts els podreu trobar a la nova web. Per aquells que ens seguiu fent servir un lector de feeds RSS comentar-vos que la nova web disposa també d'aquest servei.

Donar per acabat aquest bloc no vol dir pas que deixem de banda tota la nostra activitat 2.0. Seguin el mateix plantejament en les properes setmanes donarem de baixa el compte d'usuari de Facebook i el grup de Facebook d'Esquerra Sant Andreu i passarem a tenir un pàgina on volem concentrar la nostra presència a aquesta xarxa social i volem que sigui un punt de trobada, d'amics, simpatitzants i militants d'Esquerra.

Per altra banda ens podeu continuar seguint per twitter, per bé que hem canviat el nostre compte passant d'@esquerrasta a @ERC_SanAndreu que creiem que queda més clar. Tampoc oblidem la vessant més analògica i continuarem posant esforços en tirar endavant el nostre butlletí, la Republicana després de la nova època iniciada la primavera passada.

Esperem que us agradin aquests nous canvis i que serveixin per facilitar la comunicació del Casal a tota la bona gent del districte de Sant Andreu!

Un mar de gent, un mar d'estelades

2010-07-12T02:26:00.002+02:00

Oriol Güell, president

[foto de Guillem Clapès]

La manifestació d'ahir, la més gran que hagi vist mai Barcelona, és una fita històrica, l'inici de quelcom nou. El poble català ha declarat la fi de l'autonomisme. Comencem la transició cap a la independència.

Hem volgut recollir impressions de la jornada de diverses fonts, per a percebre la mesura del que ahir vam viure i les conseqüències que se'n deriven.

A nosaltres ens correspon, juntament amb molts altres, ser instrument útil per al que ahir es va expressar als carrers de la capital de Catalunya.

Un crit domina la manifestació. [vídeo de Laia Marquès]

Recull fotogràfic d'Esquerra Sant Andreu i altres [clica]

Enllaços d'imatges: Jo també vaig ser a la manifestació del 10J.

Enllaços als mitjans internacionals: BBC, Der Spiegel, Al Jazzira

Valoracions de la manifestació:

Josep-Lluís Carod Rovira, Vicepresident del Govern [audio]

Artur Mas, cap de l'oposició al Parlament [info]

Ferran Mascarell, membre del PSC [article]

5 valors, 5 raons: Esquerra gent honesta a la política

2010-07-11T21:45:00.002+02:00

Albert Castellanos, secretari de Política Parlamentària i Polítiques Socials

El passat dilluns dia 28 de juny, el mateix dia que el Tribunal Constitucional va dictar la sentència sobre l’Estatut d’Autonomia, al Casal de Sant Andreu vam iniciar la primera de les cinc sessions que organitzarem sota el lema “5 valors, 5 raons”.

Aquestes sessions volen ser un espai per al debat, el contrast d’idees cara a cara i el contacte directe entre la militància amb destacades personalitats del partit, sobre les 5 principals raons que demostren que Esquerra continúa essent la millor alternativa política i el millor instrument per a avançar cap a les llibertats individuals i col·lectives d'aquest país.

Així doncs, en un dia especial, extraordinari, marcat pel trasbals de la informació rebuda en relació a la sentència, un bon grapat de militants ens vam reunir per escoltar els arguments que, de manera sintètica i amb el seu èmfasi tant característic, ens va exposar el company Xavier Vendrell en relació al primer dels valors: 'Esquerra, gent honesta a la política'. Ho resumim en aquests 5 punts:

1. Esquerra no accepta rebre, a diferència dels altres partits, donatius anònims. Donatius anònims que si que hipotequen la llibertat d'altrels partits a l'hora de prendre decisions estratègiques en clau de país i que, sovint, estan vinculats a interessos de monopolis regulats que no van precisament a favor de refermar el dret a decidir de la gran majoria de catalnes i catalans (constructores, elèctriques, grans distribuidores comercials, etc).

2. I és que Esquerra no estira més el braç que la màniga, i sempre ha estat moguda per l'austeritat. Abans fem campanyes de proximitat, més austeres però més directes, que condicionar-nos per campanyes electorals milionàries que ens portarien a gastar més del que ens podem permetre.

3. Esquerra ha basat la seva principal font de finançament amb la carta financera i una quota que són de les més altes del mapa polític català. Precisament per dependre únicament del compromís i esforç personal dels seus militants i simpatitzants. Un esforç suplementari que es tradueix també en una major llibertat a l'hora de prendre decisions. Perquè podem estar convençuts que som nosaltres, i ningú altre, qui passarà factura de la feina feta i de l'acompliment dels compromisos de partit.

I per últim, Esquerra ha fixat les bases per a que la política catalana sigui també cada cop més honesta:

4. Impulsant al Congrés dels Diputats una nova Llei de finançament de partits que limita les donacions anònimes. En contra dels interessos de molts que ho entenien com el seu 'modus vivendi' habitual.

5. Impulsant la creació de l'Oficina Antifrau, que de forma sistemàtica i proactiva vetlla per la detecció i erradicació de pràctiques il·lícites a l'entorn de les administracions públiques catalanes, com no ho feia cap altra institució fins el moment.

Després d'un torn obert d'intervencions per part dels militants, l'acte va finalitzar tenint encara la sentència del TC, però sabent que també conscients d'haver refrescat alguns dels arguments que ens han de fer més fàcil la tasca de convèncer que Esquerra és encara la millor opció electoral possible. Una tasca complexa, però que cal ficar-s'hi com més aviat possible. D'arguments ens en sobren, ara tenim el repte de fer-los arribar tant lluny com sigui possible.

Crisi, treball, país

2010-07-09T07:01:00.001+02:00

Oriol Güell, president

Aquest dilluns vinent a les 20 h, el nostre company Joan Samsó ens parlarà i obrirà al debat aquests tres temes "Crisi, treball, país" des de la seva perspectiva com a sindicalista compromès en la lluita pels drets dels treballadors i treballadores.

En Joan Samsó és graduat social, responsable de Polítiques Sectorials de la Unió General de Treballadors, membre del Consell de Política Industrial de Catalunya i mediador laboral del Tribunal Laboral de Catalunya. Amb aquest bagatge ens oferirà una perspectiva completa sobre les qüestions més punyents de l'actualitat: atur, reforma laboral, manteniment de l'estat del benestar, etc.

Us hi esperem!

Ictineus

2010-07-09T01:15:00.002+02:00

Jordi Pijoan, militant

El coneixem d'ençà que va presentar al Casal el seu llibre "El President a París" [+info] i, ara, torna a Sant Andreu per a parlar-nos del seu nou llibre sobre la figura de Monturiol, inventor del submarí.

L'enfocament de la seva figura és la d'inventor, però sobretot dóna relleu a la del revolucionari radical i progressista que va ser en Monturiol. De fet té un final... curiós!

Us convido a assistir-hi: el 15 de juliol, a les 19 hores, a la llibreria Abacus Sant Andreu (C/ Gran de Sant Andreu, 54).

Seminari "Llibertat i govern: Republicanisme" en directe

2010-07-08T19:29:00.001+02:00

Llibertat i Govern: Republicanisme

Declaració institucional al Consell Plenari del 6 de juliol

2010-07-07T20:25:00.002+02:00

Declaració Institucional sentència Tribunal Constitucional Plenari 06.07

Iniciatives d'Esquerra al Consell Plenari del Districte (6/07)

2010-07-07T20:00:00.002+02:00

Montserrat Benedí, consellera de districte

Al plenari del Districte d'ahir, dimarts 6 de juliol, Esquerra va presentar diverses iniciatives per a garantir el dret a l'escolarització pública de qualitat al CEIP Can Fabra, interessant-se pels equipaments públics a la presó de la Trinitat Vella i per a promoure la transparència i la participació als òrgans de govern del districte.

El detall d'aquestes iniciatives es recull seguidament:

Proposició sobre l'escola Can Fabra [vegeu el document aquí]

Pregunta sobre el Centre Penitenciari de la Trinitat Vella [aquí]

Prec sobre la transmissió dels plenaris del Consell de Districte per internet [aquí]

Propo Escola Can Fabra 6-7-2010

10 JULIOL - NOSALTRES DECIDIM. SOM UNA NACIÓ. Sortim des de Sant Andreu de Palomar

2010-07-03T18:00:00.002+02:00

Oriol Güell, president

El dissabte vinent, 10 de juliol a les 18 h, totes i tots estem convocats a la manifestació amb el lema "Nosaltres decidim. Som una nació." que convoca Òmnium Cultural.

Del districte de Sant Andreu sortirem a les 17 h per fer cap a la manifestació des de Sant Andreu de Palomar (Plaça Orfila), al costat de la boca del metro.

Mostra un mapa més gran

10 JULIOL - NOSALTRES DECIDIM. SOM UNA NACIÓ. Sortim des de La Sagrera

2010-07-03T17:55:00.002+02:00

Oriol Güell, president

El dissabte vinent, 10 de juliol a les 18 h, totes i tots estem convocats a la manifestació amb el lema "Nosaltres decidim. Som una nació." que convoca Òmnium Cultural.

Del districte de Sant Andreu sortirem a les 17 h per fer cap a la manifestació des de La Sagrera (Plaça dels Jardins d'Elx), al costat de la boca del metro.

Mostra un mapa més gran

Sentència dura

2010-07-03T14:30:00.002+02:00

[Reproduïm l'article d'en Ferran Requejo publicat a AVUI+El Punt amb l'análisi de la sentència efectuat pel catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra. Considerem d'interès avaluar de la mà de l'autor el caràcter devastador de la sentència i les greus conseqüències sobre tots els aspectes del text estatutari aprovat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.]

Després del llarg i barroc procés de l'Estatut en el Tribunal Constitucional (TC), el que s'espera de la classe política i dels analistes és que expliquin amb claredat als ciutadans quines són les conseqüències i les possibles vies de sortida política a la situació actual. Alguns polítics tracten de presentar la sentència d'aquest tribunal deslegitimat, dividit i desprestigiat com una sentència tova o light, ja que només declara formalment inconstitucionals 14 articles d'un conjunt de més de 200. Això és totalment fals. I els polítics que ho diuen ho saben, com a mínim els intel·ligents i informats. Estan enganyant la ciutadania.

Estem davant d'una sentència dura, que afecta parts substancials del reconeixement i de l'autogovern de Catalunya. L'aspecte clau de la duresa de la sentència no està en els 14 articles declarats inconstitucionals, sinó en els 27 que són interpretats pel Tribunal. No afecten qüestions marginals.

Interpretació significa aquí, fonamentalment, homogeneïtzació i, per tant, una erosió de l'autogovern, en alguns casos molt profunda. A hores d'ara desconeixem encara el redactat final de la interpretació, però coneixem en canvi el text dels esborranys previs que finalment no es van aprovar. En conjunt la sentència afecta, entre altres matèries, 8 articles sobre la llengua i els símbols nacionals (1 d'inconstitucionalitat i 7 d'interpretació); 9 de competències (3 i 6); 8 de finançament (2 i 6) i 11 d'institucions (8 i 3).

Estem davant d'una laminació del reconeixement nacional i, sobretot de l'autogovern, en tota regla. Només en relació a la llengua, per exemple, queden afectades, entre altres, disposicions sobre el seu ús preferent a les administracions i als mitjans de comunicació, al deure de conèixer el català, als drets lingüístics de consumidors i usuaris, i a la llengua vehicular de l'ensenyament.

Pel que fa a les competències, la sentència anul·la la disposició estatutària que deia que les lleis de bases s'haurien de limitar a principis i regles mínimes (cal recordar que aquest tipus de lleis ha estat una via utilitzada pel poder central per envair competències de la Generalitat durant els darrers 30 anys, situació que ara es mantindrà). Els articles afectats per la “interpretació” inclouen la mateixa definició de competències exclusives, les competències executives, les consultes populars, cultura (inversions de l'Estat i projecció internacional), dret civil i immigració. Com es veu, no són qüestions de detall.

Finalment, en el capítol de finançament, a més dels dos articles declarats inconstitucionals (anivellaments tenint en compte esforços fiscals similars; legislació sobre impostos locals), la part interpretativa de la sentència afecta sis disposicions que afecten: l'ordre de les rendes de les comunitats autònomes abans i després dels mecanismes d'anivellament, la comissió mixta d'afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, les inversions de l'Estat a Catalunya en funció del PIB, i el rendiment d'impostos concrets (IVA, IRPF, hidrocarburs, tabac, etc.).

Aquesta sentència marca un abans i un després de l'evolució de l'Estat de les autonomies. En termes generals, d'una banda tanca la porta a un reconeixement de la realitat nacional i diferenciada de Catalunya i, d'altra banda, lamina, erosiona, la quantitat i la qualitat de l'autogovern de la Generalitat, convertint en il·lusòries les expectatives de la seva transformació en un model de federalisme plurinacional.

Els partits i els ciutadans hem d'extreure conseqüències pràctiques d'aquesta sentència si volem que Catalunya segueixi essent la realitat històrica nacionalment diferenciada que encara és. Sembla que l'alternativa que ens deixen és només submissió espanyolista o independència. Crec que a partir d'ara hem de tirar pel dret. La via del pacte està ferida de mort. El catalanisme s'ha de plantejar horitzons més radicals i més unilaterals.

Republicat

2010-07-03T10:30:00.002+02:00

Eduard Soler, secretari de Mobilitzacions i Relacions amb Entitats

Avui al Republicat ens hi trobaràs tot el dia [programa].

I recorda que els nostres conseller, Joan Pallarès, i consellera, Montserrat Benedí, us atendran en tot el que vulgueu exposar-los.

Fins ara!

Reflexions del moment. Un Moment per guanyar.

2010-07-02T14:37:00.002+02:00

Eduard Bermejo, secretari de Política Municipal

Els partits estan caient en el de sempre, busquen una reacció unitària a un problema que no la pot tenir. No sé quina ha de ser aquesta resposta, però pretendre passar aquesta manifestació en defensa de l'estatut per bèstia grossa ho trobo un error. Hem d'anar més enllà.

Crec que és un bon moment per parlar amb claredat i contestar als grans partits amb vehemència i tranquil·litat. L'independentisme tranquil ha de poder elevar la seva veu i donar per finalitzada l'etapa autonomista. Ha de poder trencar l'eufemisme del dret de decidir i poder alçar la veu i reclamar l'Estat propi. Ha de poder posar damunt la taula uns objectius que no semblin inassumibles –en democràcia res és inassequible–, hem de posar en clar si vivim o no en democràcia i si tenim voluntat per a fer-ho.

Hem de dir que no ens val autoreconèixer-nos com a nació, que acotarem el cap davant la sentència i que no buscarem la resposta en un acte estètic. Sento al PSC i a CIU que diuen coses igualment inassumibles avui dia, com refer el pacte autonòmic o retrobar el concert econòmic. Però no parlàvem d'això fa 6 anys? I no veuen l'atzucac on ens trobem?.

En resum, hem d'articular una resposta de dignitat, una resposta que no pot ser mai unitària, perquè cap dels grans partits d'ara ha parlat amb dignitat, cap ha defensat des del cor i amb convicció què es mereix Catalunya. No es tracta de competències, no es tracta de modular el nostre discurs, es tracta de mostrar-nos com un poble amb convicció, un poble que mereix dignitat, es tracta de denunciar i d’exigir respecte per a Catalunya.

Tenir conviccions. No enganyar al poble amb promeses de consens i reaccions tèbies. Buscar elevar-nos en la convicció. No fer promeses que el camí serà fàcil; fer la promesa que ja duem part del camí, fer la promesa que retrobarem el camí.

I començar a denunciar l'esteticisme que ens envolta: denunciar que un Govern Fort mancat de poder és un acte estètic, que una manifestació sense conseqüències és un acte estètic, que un Estatut sense nació és un acte estètic.

I parlar clar. Començant pel retrobament de la paraula amb el significat, omplir de significat els nostres actes i, per sobre de tot, les nostres paraules. No deixar que l'estètica ens aboqui a debats estèrils, aquesta és la millor manera que podem retre homenatge a la nostra llengua.

Per finalitzar, des de l'independentisme tranquil, hem de reclamar respecte. Respecte també per a a qui té una idea d'Espanya o un projecte amb Espanya.

Hem de combatre ferotgement, amb totes les armes democràtiques per aquest plantejaments. No hem de permetre que les nostres actituds deixin sense valor els nostres arguments. No podem caure en rebequeria i en l'autocomplaença i tampoc podem enlluernar-nos amb projectes ambigus que ens separin de l'ansiada fita: no el nostre propi reconeixement sinó el reconeixement d’altri.

Visca Catalunya!

'Catalunya té tots els números per aconseguir la independència'

2010-07-02T00:45:00.002+02:00

[Reproduïm l'entrevista exclusiva a Jan Peumans publicada al Crònica gràcies a la mediació de la Mireia Ferran]

Poques setmanes després que el partit independentista flamenc s'hagi situat com a primer partit a Flandes, el president del Parlament flamenc i membre de N-VA, Jan Peumans, reflexiona sobre quins són els passos que s'han seguit per arribar fins aquí i en quin punt del camí es troba Catalunya.

En les últimes setmanes hem presenciat un canvi polític important a Flandes. La Nova Aliança flamenca (N-VA), un partit polític a Bèlgica que s'esforça per la secessió pacífica de Flandes de la regió valona, guanyava les eleccions generals a Flandes. Què ha provocat aquest creixement sobtat?

Durant els tres anys passats, res no ha estat funcionant correctament a Bèlgica. Un nombre elevat de gent considerava la Nou Aliança flamenca com un partit polític sincer i fiable que ha actuat sempre coherentment. Hi ha una realització de creixement que necessita certs canvis. Molta gent comparteix l'opinió del N-VA per augmentar el poder i responsabilitats de la regió flamenca.

Com a membre del N-VA. Està satisfet amb els resultats a les eleccions?

Naturalment que ho estic. Tant el partit, com jo mateix, vam aconseguir uns resultats sorprenents. Estem preparats per l'enorme desafiament que ens espera.

Bart De Wever ha proposat una confederació política on el Flandes i Wallonia podrien ser estats independents en la Unió Europea, amb Brussel·les com a districte europeu especial. Això és realment possible?

Una confederació és possible. Molta gent comparteix aquesta opinió, a la regió valona també. La reorganització de l'estat belga serà una part essencial de les negociacions governamentals. Pel que fa a Brussel·les, Bart De Wever principalment volia assenyalar que el govern de Brussel·les pot i ha de ser millorat. Crec que la majoria de les persones i els polítics estan d'acord amb això. Ara haurem de pensar en la millor manera possible per acostar-se a aquestes “reformes”. Estic convençut que Brussel·les es pot governar més eficaçment, d'una manera que beneficia als seus habitants. Si tot s'organitza bé, també creiem que Brussel·les pot fer un millor ús de les seves forces internacionals.

Pensa que Flandes serà un estat independent?

Sí, encara que és complicat pronosticar quan passarà exactament.

Què passarà amb Brussel·les? Per què és diferent de Flandes i Wallonia?

El N-VA no abandonarà Brussel·les. Al contrari, Flandes abraça la seva capital i sap com fer ple ús de les seves forces internacionalment, en benefici de la gent que viu a Brussel·les. El N-VA creu que hauríem de continuar treballant en la presència flamenca a Brussel·les. En aquest aspecte, posem molts èmfasi en educació i nacionalització.

Quina classe de relació vol amb els Països Baixos?

Naturalment aquesta relació existeix, com amb els nostres altres països veïns. Els lligams amb els Països Baixos són més intensos. Podem aprendre molt l'un de l'altre. Flandes i els Països Baixos òbviament tenen un comú denominador molt important: la llengua holandesa. En el camp polític, molts assumptes s'accepten directament entre Flandes i els Països Baixos. No obstant això, hi ha encara algunes diferències culturals, entre altres coses.

Flandes és una nació. Podria imaginar la situació actual en l'esdeveniment de Bèlgica fa 20 anys?

Quan recordem els vint o quaranta anys passats, només podem dir que Flandes s'ha tornat molt més independent i d'això se'n beneficien 6 milions de flamencs. És esperançador. L'important és que cal anar pas a pas.

Podria explicar als habitants de Catalunya les raons culturals i econòmiques per les quals Flandes s'ha de convertir en un estat nou a Europa?

És bastant complicat de resumir en poques frases. Per contestar a aquesta pregunta, m'hauria de referir al nostre programa polític. El fet és que ara vivim en un estat federal que sovint no treballa com hauria de fer-ho. I això fa que sovint, les regions no tinguin la possibilitat de realitzar les seves pròpies polítiques. Les diferents regions tenen necessitats diferents i consegüentment s'han de posar d'acord.

La llengua catalana és molt important per als catalans. Els passa el mateix, als flamecs?

Naturalment. En el nostre cas és la llengua holandesa. Hi ha aproximadament 26 milions de persones que parlen neerlandès. Una llengua és una part important de la cultura d'una nació. Fins i tot, diria que la que més.

Les coses estan canviant a Europa: Groenlàndia, Escòcia, Flandes... pensa que el mapa de la UE canviarà en la propera dècada?

Així ho espero. Com deia: estic convençut que hauríem d'evolucionar cap a una Europa de les regions.

Què sap la gent flamenca de Catalunya? És la nació catalana coneguda a Flandes i hi ha forma de col·laboració entre Flandes i Catalunya?

Hi ha lligams forts entre Flandes i Catalunya. Flandes manté un cert nombre de relacions bilaterals amb Catalunya en moltes àrees diferents. Aquestes relacions han ocasionat el programa de Cooperació per a 2008-2010 entre Flandes i Catalunya, entre altres coses. Com a president del Parlament Flamenc, he conegut Ernest Benach i Josep-Lluís Carod-Rovira en unes quantes ocasions. I no fa molt de temps, al març, vam tenir l'honor de donar la benvinguda a una gran delegació de membres de parlament catalans al Parlament flamenc. He visitat el Parlament català en dues ocasions. Tinc un bon record d'aquestes trobades.

El darrer any s'ha articulat un moviment important per demanar la independència de Catalunya. Pensa que Catalunya serà capaç de jugar en la mateixa lliga que Flandes, Escòcia o Groenlàndia?

Catalunya té tots els números per aconseguir-ho en el futur. Naturalment dependrà en gran part de les eleccions polítiques que es faran. En qualsevol cas, però, com a Flandes, Catalunya només es beneficiarà d'una bona posició com a regió a Europa.

Teràpies aversives, encara?

2010-07-01T17:58:00.002+02:00

Enric Martí, secretari de Formació

El diumenge 13 de juny la premsa barcelonina ens sorprenia amb una notícia absolutament inesperada i, sobretot, inquietant. “El Periódico”, per exemple, titolava: Psiquiatres de Barcelona apliquen teràpies per “curar” l’homosexualitat.

A finals dels anys 60 i principis dels 70 l’homosexualitat era considerada una malaltia, un transtorn que s’havia de provar de corregir. Alguns professionals, com els conductistes del Clínic posaven en pràctica teràpies d’aversió com ara els electroshocks. D'altra banda els psicoanalistes provaven de descobrir en el subconscient les causes remotes del que es considerava una desviació. Molts dels homosexuals que llavors érem joves vam passar pels seus divans i alguns també van patir la teràpia de “la taronja mecànica”.

Però aviat van comprovar la inutilitat d’aquests mètodes. L’any 1973, l’Associació Nordamericana de Psiquiatria despatologitzava l’homosexualitat i el 1990, significativament més tard, l’Organització Mundial de la Salut treia l’homosexualitat del llistat de malalties.

Des d’aquell moment, i cada vegada més, la gran majoria dels professionals de la psiquiatria, la medicina i la psicologia consideren l’homosexualitat com una orientació sexual tan natural com la heterosexualitat o la bisexualitat i abominen de les teràpies aversives, tant per la seva inutilitat com per les nefastes conseqüències en la salut de les persones que s’hi sotmeten.

Segons aquests professionals si algú té problemes psicològics a causa de la seva orientació sexual li calen, en tot cas, teràpies d’acceptació de la seva condició.

El doctor Joaquín Muñoz de la Policlínica Tibidabo, un dels metges dissidents i protagonista principal de la notícia a què ens referíem, s’excusa dient que l’únic que fa és tractar joves gais que no accepten la seva identitat sexual per motius religiosos o pel rebuig social que pateixen i que aquests es presten voluntàriament a aquests tractaments. Combinant l’administració de fàrmacs inhibidors del desig amb sessions de psicoteràpia, el doctor Muñoz preten portar aquests joves a l’origen de l’"error" i, a partir d’aquí, fer possible una reorientació “normal” del desig sexual.

Però algunes de les víctimes d’aquests tractaments, denuncien les conseqüències que els han comportat. Un d’ells, de 43 anys, explica la ineficàcia del mètode i els tres intents de suïcidi en els 20 anys de tractament, que va iniciar quan en tenia 17. Un altre, a qui les teràpies tampoc no li han fet cap efecte reorientador, diu que, en canvi, li han accentuat la introversió, aixecant un mur entre ell i el món.

Pe altra banda no deixa de ser curiosa la connexió del doctor Muñoz amb el capellà de l’església de la Mare de Déu del Roser, Joan Costa. Pel que sembla l’un aconsellava a alguns feligresos els tractaments mèdics esmentats i l’altre aconsellava els seus “pacients” que complementessin la teràpia amb l’exercici de la fe. Déu n’hi dó!

Alguns professionals creuen que aquests cassos són perfectament denunciables perquè suposen la priorització d’opinions de caire ideològic, de prejudicis en definitiva, per damunt de l’evidència científica. Per altra banda, que hi hagi persones incòmodes amb algunes característiques de la seva personalitat no justifica la realització d’unes pràctiques que, a més d’inútils, són perjudicials per a la salut.

Des de l’esquerra, el republicanisme i el sobiranisme, és a dir, des la llibertat, no podem quedar-nos muts davant d’aquestes agressions, davant d’aquests actes homòfobs disfressats de bones intencions. Cal desenmascarar-los i denunciar-los públicament, i instar a les autoritats pertinents a actuar amb decisió i contundència.

''Llibertat i Govern: Republicanisme'' (II)

2010-06-30T13:30:00.002+02:00

Enric Martí, secretari de Formació

Com a continuació del Seminari de Formació Ideològica que promou la Federació de Barcelona [+info], el dijous 8 de juliol, a les 20:30 h, acollim de nou al Casal Lluís Companys al grup de lectura: ''Llibertat i Govern: Republicanisme''

En la trobada s'analitzaran els capítos 3 i 4 del llibre que s'han d'haver llegit prèviament, després que es dediqués l'anterior sessió als dos primers.

Aquest text del politòleg i filòsof Philip Pettit, catedràtic de Ciències Polítiques i Valors Humans a la Universitat de Princeton, ha esdevingut un referent imprescindible del pensament polític contemporani.

Per tal de compartir el debat obrirem el bloc a la participació de tothom -i rebrem també a través de twitter les intervencions amb el hashtag #republica-; serem a l'espai xat a partir de les 20:15 h.

Sopar d'estiu amb en Joan Puigcercós

2010-06-29T08:31:00.002+02:00

Oriol Güell, president

Estem a punt de cloure el curs polític i, com és habitual, us proposem que ens trobem per a celebrar el sopar d’estiu el divendres 9 de juliol vinent.

Enguany som també al final d’un cicle i volem aprofitar l’oportunitat per a parlar distesament del moment polític. Per això hem demanat al President del partit, Joan Puigcercós, que hi assisteixi i ens agradarà que tots i totes, militants, amics i amigues d’Esquerra ens hi acompanyeu.

Lloc: Nau Ivanow - C/ Hondures, 28-30
Menú: Amanida, arròs negre, pa de pessic i xocolata.
Hora: 20:30h
Preu: 15 € (menú de crisi)

Imprescindible fer el pagament anticipat,

-al Casal Lluís Companys de dilluns a dijous de 18:30 a 20:30h, fins al dimecres 7 de juliol,

-fent ingrés al compte 2100-3009-25-2200244397 indicant nom i cognom i quantes persones assistireu (identifiqueu l'ingrés com a Sopar d'estiu), amb data límit el 7 de juliol.

Programa 2010, obert a tothom

2010-06-28T08:30:00.002+02:00

Oriol Güell, president

[Clica sobre la imatge per a accedir a la pàgina de col·laboració en el programa]

Esquerra obre a la col·laboració de tothom la preparació del programa per a les properes eleccions al Parlament i aquesta és una excel·lent iniciativa perquè la participació i la implicació de tothom és bàsica per a construir la democràcia.

I és també una oportunitat per a fer notar que -perquè la democràcia funcioni- les iniciatives i les idees sorgeixen a tot arreu i per a destacar fins a quin punt és necessari ampliar les perspectives a l'hora d'adoptar i impulsar les propostes que presentem a la societat.

La noció de saviesa col·lectiva és una aportació al bagatge d'Esquerra impulsada des de Sant Andreu [+info; +info], sorgida d'entre nosaltres i aplicada ara, en particular, a la confecció del programa electoral.

Per això, perquè sabem que ens cal comptar amb la perspectiva de tothom, perquè ens cal incorporar el coneixement de totes i tots, us demanem que us hi impliqueu i que col·laborem plegats en l'elaboració de les propostes que volem que orientin el progrés de la nació.

Dia mundial de l'alliberament LGTB

2010-06-23T07:35:00.002+02:00

Enric Martí, secretari de Formació

El proper diumenge 27 de juny a les 17:30 h està convocada una gran manifestació coincidint amb el dia mundial de l'alliberament LGTB.

És una diada oberta a totes les persones que apostem per la igualtat i els drets de ciutadania, sense exclusions.

Des d'Esquerra hem impulsat i liderat des del Govern les polítiques per al col·lectiu LGTB i són una prioritat de fa anys. Cal que visibilitzem el nostre compromís per la igualtat de les persones dins d'una manifestació que aplega més de 50.000 persones.

Per això us fem una crida a aplegar-nos militants, simpatitzants i amics i amigues per ser-hi presents i visibilitzar el nostre lideratge de les polítiques d'igualtat i ciutadania. Us demanem, alhora, que féu promoció d'aquest esdeveniment entre els vostres contactes.

Ens trobarem a la Plaça Universitat, davant la porta principal de l'edifici històric de la Universitat, amb els voluntaris i voluntàries d'organització d'ERC.

5 valors, 5 raons: et convidem a sopar amb Xavier Vendrell

2010-06-22T22:39:00.004+02:00

Albert Castellanos, vicepresidència de Política Parlamentària i Polítiques Socials

El pròxim 28 de juny a les 20 h al Casal Lluís Companys iniciem el cicle '5 valors, 5 raons', orientat a cadascun dels eixos de campanya d'Esquerra:

1. Esquerra gent honesta a la política / 2. Esquerra forta / 3. Esquerra lliure / 4. Catalunya un sol poble / 5. Catalunya decideix

Cada sessió, compartint un col·loqui-sopar amb destacades personalitats del partit, vol ser un espai per al debat fresc, el contrast distès i directe obert a tothom, sobre les 5 principals raons per les que creiem que Esquerra és la millor alternativa en cadascun dels 5 valors al voltant dels quals es mourà la campanya.

Volem recordar els motius que tenim per combatre l'apatia i la desgana, parlant cara a cara.

Per això demanem a un dirigent del partit que ens exposi 5 raons (en només 20 min) per les quals Esquerra destaca i, sobretot, us demanem a totes i tots que ens respongueu a quatre qüestions curtes: quina raó em convenç i ens motiva més?, quina raó em convenç i ens motiva menys?, què hem de fer per transmetre aquests missatges?, com puc i m'agradaria participar-hi? [escriu-nos]

T'animem a venir a sopar amb nosaltres i en Xavier Vendrell i a començar a construir entre totes i tots aquesta campanya!

El dret a decidir: model de radicalitat democràtica

2010-06-19T08:18:00.002+02:00

Anna Nebreda, portaveu de la JERC

Sovint assimilem el "dret a decidir" al "dret d'autodeterminació", però el primer ens dóna una visió molt més àmplia del model de democràcia que neix del pensament republicà.

Les JERC BCN, dins la campanya "Que no decideixin per tu!" hem repensat el model de participació de país i ciutat que volem, d'una manera rigorosa, que cal que sigui present en la nostra manera de fer política.

Aquest dilluns a les 20 h, al Casal Lluís Companys, compartirem els elements bàsics sobre allò que entenem per "democràcia participativa", fugirem dels tecnicismes per apropar-nos-hi amb un llenguatge planer. Esperem retrobar-vos-hi!

És temps de dir que n'hi ha prou

2010-06-19T01:20:00.002+02:00

Carlos Escuredo, secretari de Comunicació Política

TIME TO SAY: "ENOUGH IS ENOUGH"

Amb aquest lema la Societat Mundial per a la Protecció dels Animals ha llançat una campanya per a l'abolició de les curses de braus a Catalunya recolzant la mobilització popular que ha promogut la ILP que persegueix acabar amb aquesta tradició anacrònica.

La campanya recollirà adhesions de persones d'arreu del món subscrivint una carta que s'adreçarà a tots els parlamentaris catalans perquè recolzin la modificació de la llei de Protecció dels Animals promoguda per la ILP -tal com ja hem fet nosaltres a Sant Andreu [aquí]-.

Una reflexió sobre la crisi

2010-06-17T19:25:00.002+02:00

Joan Pallarès-Personat, conseller portaveu

Fa trenta anys també vivíem una situació de crisi que feia esgarrifar. Eren els moments de l’anomenada “Transición”, en que els diners, davant de la incertesa s’evadien, l’atur augmentava, la inflació era galopant, el cost de la vida disparat, els franquistes dominaven i boicotejaven qualsevol iniciativa per esfondrar el naixent sistema democràtic i els partits polítics, tot i ser legals, actuaven encara amb precaucions de clandestinitat, això quan no els prohibien, o modificaven, des del “Gobierno Civil”, algun acte.

Jo treballava com a comercial a una empresa metal·lúrgica que patia les conseqüències de la crisi, anàvem fent sense acomiadar ningú, però finalment el forat fou massa gran per a seguir. A l’agost tancàvem per vacances. A finals de juliol el gerent va reunir tothom i va dir que era el darrer setmanal que es pagava, que baixàvem portes. Els treballadors van contestar que no els anéssin amb orgues, que ara tocava vacances i que ja em parlaríem al setembre. Quan el primer de setembre retornaren al treball, la empresa ja no hi era.

Ara vivim una crisi que no té massa diferència quant a conseqüències, si bé els orígens i les solucions, la conjuntura, és prou diferent. Ara toca estrènyer-se el cinturó, s’han dictat les mesures però les conseqüències no les començarem a veure fins que tornem de vacances (segur que la majoria no deixarà de fer-les) i amb especial patetisme al proper hivern.

La retallada de sous afecta a un col·lectiu amb cert poder adquisitiu, que retallarà despeses i se’n ressentirà tothom; les fusions bancàries que deixen en l’aire tants llocs de treball, els sortirà molt més econòmic acomiadar a vint dies per any que no pas prejubilar. Les obres començaran a ralentitzar-se i no pocs projectes s’abandonaran, no creant-ne de nous.

La retallada en farmàcia i despesa sanitària es començarà a notar als ambulatoris, als hospitals i l’atenció als malalts, a la gent gran, als marginats. Serà cada vegada més insuficient.

La crisi començarà demà, quan ja no quedin vaques grasses i ningú no ha omplert les sitges en temps d’abundància. Vénen temps molt durs i fins els qui s’havien cobert el ronyó en temps d’abundància, han de témer les conseqüències. Per als pobres, per als que ja fa anys que pateixen, no els serà ni més ni menys dura, però si que més dramàtica.

La crisi serà llarga i el que encara és més greu, el patetisme de tanta i tanta gent que desitja que els temps tornin a ser com abans. Aquesta és l’errada, els temps, passada la llarga crisis, no han de ser com els d’abans, cal doncs no caure en aquests paranys, cal, que per sortir de la crisi sapiguem destruir per sempre els paranys que ens hi ha portat.

Vine a Jugar!!!

2010-06-16T19:43:00.011+02:00

Informa Eduard Sole, s. de Mobilització i Relacions amb Entitats

El divendres 18 de juny a les 21:30 hores, al Tio Canya Sant Andreu (c/Riera de Sant Andreu nº48); jugarem a diversos Jocs de Simulació a càrrec de grans estrategs.

El joc de simulació és un joc que conté una barreja d'habilitat, atzar i estratègia per simular aspectes de la realitat, com poden ser les activitats quotidianes de la vida real; viatjar, navegar, volar, dirigir, gestionar, etc.

Veniu a jugar si voleu passar una bona estona, engrescadora, diferent i amb begudes a preus populars!!!

Hi esteu convidats!!!

L’Eix Comercial de Sant Andreu estrena local

2010-06-15T15:56:00.002+02:00

Oriol Güell, president

Se'n fa ressó la revista del districte, Barris de Sant Andreu, i aprofitant la jornada de Comerç al Carrer els hem anat a trobar.

Acompanyats per la directora general de Comerç Gemma Boix, la regidora portaveu d'Esquerra Ester Capella i la consellera de districte Montserrat Benedí, vam ser al carrer la tarda de dissabte per a poder parlar amb els comerciants, explicar les nostres iniciatives i, sobretot, per escoltar. Així hem conegut de quina forma L'Eix facilita informació i suport a les botigues del barri, com han bregat per implantar la targeta de l’Eix i d'altres serveis i promocions. En poques paraules, com cal que el comerç, i tothom, sigui actiu, orientat al servei i a la qualitat.

I també ha estat una excel·lent oportunitat de constatar fins a quin punt la unió fa la força i com aquesta unió obre el camí de l'èxit.