Igual que altres anys, vull aprofitar el Sant Jordi per recomanar alguns dels llibres que m’he llegit aquests últims 12 mesos.

Durant aquest últim any m’he llegit 17 llibres, tot i que no tots són destacables. Aquests són els que m’agradaria recomanar més:

• Nacidos de la bruma (Mistborn): Una serie de 3 llibres que parlen d’un món dirigit per un emperador i on hi plou cendra constantment. Igual que la majoria dels móns creats pel Brandon Sanderson, hi ha un gran predomini de la religió i s’han creat poders especials per aquell món. En aquest cas, poder es diu alomància i permet obtenir diferents habilitats en funció del metal que s’ingereixi.
• Aleación de Ley (The Alloy of Law): Com que la serie Mistborn va tenir força èxit, el Brandon Sanderson va escriure un quart llibre, però aquest cop amb nous personatges, uns quants anys més endavant i amb una ambientació del far west. Una història molt més curta, aprofitant que ja es coneix el món on passa, però molt entretinguda.
• La vida de Pi (Life of Pi): Vaig voler-me llegir el llibre abans de veure la pel·lícula i s’ha de reconeixer que, com és habitual, el llibre és molt millor. Tracta d’un noi, en Pi, que explica les seves aventures amb un tigre quan va marxar de la Índia per anar a viure als Estats Units. La conversa final amb els japonesos és d’allò més divertida.
• Victus: Sóc molt fan dels llibres de l’Albert Sánchez Piñol, i m’havia de llegir Victus, després de que me l’haguessin recomanat unes quantes persones. Explica l’11 de setembre de 1714 des del punt de vista de l’enginyer Martí Zubiría. En alguns punts es fa una mica pesat, però el personatge del Martí és molt divertit i en general t’ajuda a entendre una mica millor tot el que va passar durant durant aquells dies.
• L’oceà al final del camí (The Ocean at the End of the Lane): Un conte infantil, com molts dels que escriu el Neil Gaiman, que t’aconegueix portar a la infància molt ràpidament. És fantàstic com descriu el menjar, es disfruten tots els plats que es menja el personatge.
• El llibre del cementiri (The Graveyard Book): Un altre conte del Neil Gaiman, aquest cop inspirat en el llibre de la selva (hi ha una part que pràcticament n’és una còpia) però aquest cop el nen és adoptat pels fantasmes d’un cementiri i l’eduquen fins que es fa gran. Una història molt maca i que es llegeix amb molta facilitat.
• El Camí dels Reis (The Way of Kings): El primer d’una serie de 10 llibres del Brandon Sanderson, amb uns personatges no tant carismàtics com els de mistborn, però on també ha aconseguit crear un gran món i amb unes armes molt interessants.

Aquests han estat alguns del llibres que m’he llegit aquest any, però són els que més he disfrutat. Per veure tots els que m’he llegit i quina puntuació els hi he posat, podeu consultar el meu perfil de Goodreads.

• El nombre del viento & El temor de un hombre sabio: Dos llibres que relaten la història de Kvothe, un aprenent de mag que és la canya. Té algunes parts una mica previsibles, però en general és un llibre molt fàcil de llegir i que enganxa moltíssim. Tinc ganes de veure com solucionarà el Patrick Rothfuss la tercera entrega, perquè ho té realment complicat ;-)
• Trilogia de La Fundación: Una trilogia de ciència ficció escrita per Isaac Asimov que relata la fundació d’una colònia a un planeta aïllat per tal d’assegurar la supervivència de la humanitat. Tot i que es nota que es va escriure fa anys, està molt ben escrit i és força entretingut.
• Fahrenheit 451: l’any passat vaig recomanar 1984, pel què ara us recomano un altre clàssic de les distopies, que relata la història d’un bomber en una època on la seva feina és la de cremar llibres, enlloc d’apagar els focs. Com la majoria d’aquests llibres, el final no els hi fa justícia.
• Danza de dragones: El 5è llibre de Canción de hielo y fuego, de George R.R. Martin. No arriba al nivell del tormenta de espadas que vaig recomanar l’any passat, però supera amb escreix el Festín de cuervos.

PD: després de més d’un any d’utilitzar Goodreads, he vist que és una molt bona eina per poder tenir un registre dels llibres que vaig llegint i m’ha servit per fer aquesta petita recomanació de llibres de Sant Jordi ;-)

Anar-hi no és fàcil, però tampoc impossible. La reserva només es pot fer online i sempre sâ€ha de fer amb uns dos mesos dâ€antelació. És a dir, que a lâ€1 de Febrer podrem fer una reserva pels voltants de lâ€1 dâ€Abril, més o menys.

Gràcies a tota la informació que podem trobar a instagram i al foursquare, és fàcil fer-se una idea de què ens trobarem allà. Per sort, les fotografies, els vídeos o els textos encara no són capaços de transmetre totes les sensacions que allà tens, com ara lâ€ambient que hi ha, com et tracten, els olors que es desprenen i, el més important, el gust i les textures del què et menges. Segurament això és el què més sorpren quan menges, ja que allà res és exactament com esperes que sigui.

Lâ€ambient

Només entrar ja et trobes una noia vestida com si fos la presentadora dâ€un circ que et dóna la benvinguda, et demana el nom de la reserva i tâ€acompanya molt amablement a la teva taula i tâ€ofereix guardar els abrics perquè no facin nosa.

Una cosa que em va cridar molt lâ€atenció al entrar és lâ€ambientació que té el restaurant: podríem dir que és un bar de gamma alta, però no és el què transmet. Tots els comensals vesteixen de carrer, no venen especialment arreglats per lâ€ocasió, tal i com pot passar amb altres restaurants. La cuina no només és visible, com era dâ€esperar, sinó que no hi ha gran separació entre aquesta i la sala. Vindria a ser com una cuina americana dâ€un pis.

El restaurant té dos zones: la part dreta té taules rodones de diferents mides, per menjar des dâ€una parella fins a grups i barres amb vistes a la cuina. La part esquerra té una ambientació completament diferent, amb taules altes i tamborets, més de bar de tapes “típic” i amb vistes a una de les altres cuines que hi ha.

El menjar

Un cop ubicats al nostre lloc, seâ€ns presenta en Carlos, el nostre cambrer per aquella nit i ens ofereix una canya, ens pregunta si som alèrgics a algun tipus de menjar “per estrany que us sembli”, i ens comenta les dues opcions de menajar que tenim: menú degustació o carta. Quan vas a un restaurant dâ€aquest estil, crec que el millor que es pot fer és deixar-se recomanar pel cambrer, per tal de poder disfrutar al màxim de la betllada.

Vam començar amb el plat més típic que tenen al tickets: les olives de Kalamata. Són brutals.

Després dâ€aquest entrant, vam continuar amb un seguit de tapes, cada un dâ€ells acompanyat per una explicació dâ€en Carlos per saber en què consitia el plat (increïble la quantitat de coses que hi pot haver en una tapa!) i, sobretot, en com ens lâ€haviem de menjar.

Una cosa que ens van demanar va ser que aviséssim amb una mica dâ€antelació quan comencessim a estar tips per tal de reduir el número de tapes a menjar. És el primer menú degustació que faig que sâ€adapta a la gana que tinguis i que pagues només pel què menges.

De postres vam menjar un Solero, uns bunyols de xocolata i uns bombons de Baileys.

Igual que el restaurant Compartir de Cadaqués, els postres, tot i poder-los menjar individualment, es disfruten molt més quan es comparteixen entre tots.

Alguns dels plats

Si hi aneu, no deixeu de tastar les olives Kalamata, el caneló dâ€alvocat amb bou de mar, els airbags de formatge manxego i alguna de les excel·lents otres que tenen. Aquestes van ser algunes de les tapes que més ens van agradar, però és difícil quedar-se només amb una.

El temps necessari

Vam arribar al restaurant a les 7 de la tarda. No sembla una hora molt normal per sopar, però vam sortir dâ€allà dues hores i mitja més tard. Contant que era entre setmana i que de Barcelona a Sabadell hi ha un bon tros, vam anar perfecte de temps. El més curiós de tot és que el temps passa volant allà. Gairebé ni ens en vam adonar i ja havien passat més de dues hores.

El preu

El restaurant no és barat, però tampoc és un preu exagerat, sobretot per la quantitat i qualitat de menjar que et dónen, i perquè tâ€estàs més de dues hores sopant.

Com ja he comentat, el preu del menú degustació pot variar en funció de les tapes que demanis, però pot oscil·lar entre 50 i 70€.

Si en teniu lâ€oportunitat, i voleu disfrutar dâ€un sopar brutal amb plats dignes de El Bulli a un preu més assequible, el Tickets segur que no us fallarà ;)

Dades del restaurant

Nom del restaurant: Tickets Bar

Adreça: Avinguda del Paral.lel 164 (Carrer de Tamarit), Barcelona, Catalunya 08015

Web: ticketsbar.es

Reserves: eltenedor.es

les millors apps per lâ€iPad

La majoria de les apps que utilitzo les tinc directament a la meva pàgina inicial, com podeu veure a continuació.

L’ordre en què les he posat és absolutament irrellevant, tot i que ho he agrupat per tipologia, que serà més fàcil de llegir ;)

Apps de productivitat

• Evernote. Aquesta recomanació la podriem fer extensa a qualsevol plataforma, la considero imprescindible, tant per iOS, per Android, per Mac, per Windows i per web. La millor eina per prendre notes, i ara amb una interfície completament renovada!
• Google Chrome: Chrome és el meu navegador per defecte des de qualsevol dispositiu, pel què trobo fantàstic poder-me guardar un enllaç des del mòbil i que ja mâ€aparegui automàticament al Mac sense haver de fer res.
• iA Writer. Escriure posts o qualsevol cosa és molt més còmode i fàcil amb iA Writer, tant en la seva versió per Mac com per iOS. Té integració amb iCloud i Dropbox, pel què tot el què comences a escriure des dâ€un dispositiu ho pots acabar a un altre sense problemes. A més, permet exportar a html directament, de forma que pots copiar el què has escrit i enganxar-ho al WordPress directament dâ€una forma molt fàcil.
• 1Password. Una de les millors aplicacions per mac i per windows, que et permet gestionar totes les contrasenyes i que es pot sincronitzar amb Dropbox. Amb la versió per iOS pots accedir a totes les teves contrasenyes molt fàcilment però garantint la màxima seguretat.
• Gmail. Si lâ€aplicació de Mail per defecte no et convenç, i utilitzes gmail, aquesta app et pot ser molt útil.
• Calcbot. una gran mancança de lâ€iPad és que no té cap calculadora, que a vegades pot ser molt útil. Calcbot, tot i no ser gratuita, té una interfície molt xula, amb tecles molt grans i amb funcionalitats avançades.
• GoodReader: Tot i que no la utilitzo molt, va molt bé tenir-la instalada. Et permet connectar-te a molts serveis per veure els documents, però la part que més m’agrada és la possibilitat de descomprimir zips que t’adjunten en un correu.
• Dropbox: Per tots els que utilitzeu aquest servei, aquesta app és imprescindible. Podràs accedir a tota la documentació que tinguis dins de dropbox molt fàcilment

Economia

• Banc Sabadell. La majoria dâ€operacions que he de fer durant amb el Banc les puc fer directament amb aquesta app, la qual cosa és fantàstic.
• AppShopper. Aquesta aplicació/servei, que ara mateix Apple lâ€ha retirat temporalment de lâ€AppStore, és fantàstica per poder fer un seguiment de totes les Apps que tâ€agradaria tenir però que no vols pagar. Així doncs, si hi ha alguna app que tâ€interessa, lâ€afegeixes a la llista de destijos i quan baixi de preu tâ€avisaran. Mâ€he estalviat molts calerons amb aquesta app!

Notícies & Xarxes Socials

• Flipboard: una forma fantàstica de llegir les notícies més destacades i consumir els continguts compartits a Twitter, Facebook o Google+ entre dâ€altres.
• Instapaper: Si vols guardar-te articles que tâ€interessen per llegir-los més tard, instapaper és una app ideal, amb un disseny molt agradable i unes tipografies molt ben escollides.
• Reeder: Per llegir el Google reader és molt còmode. Té un disseny molt cuidat, que permet llegir molt còmodament i a més permet guardar tots els articles per llegir sense connexió.
• Tweetbot. Un dels clients de twitter més bonics i més agradables dâ€utilitzar.
• Twitter, Facebook i Google+. Les aplicacions oficials dâ€aquests serveis són molt útils també.

Multimedia

• IMDb. Qui no coneix IMDb, la principal base de dades sobre pel·lícules del món. La seva app per iPad, ara també renovada, permet accedir a tot el seu contingut dâ€una forma molt senzilla.
• YouTube. Amb iOS 6 van eliminar lâ€app de YouTube, però Google ja sâ€ha preocupat que la poguem seguir utilitzant, i dâ€una forma molt millor que el què teniem fins ara!

Jocs

Jocs de taula

• Catan HD. Una rèplica molt bona dels Colons de Catan
• Carcassonne. El mític joc de taula migrat perfectament a iPad, amb integració del Game Center.
• TouchRummy és una versió del rummikub molt simple i divertida

Jocs dâ€estratègia

• Fieldrunners HD i Fieldrunners 2 HD. El clàssic joc de “tower defense” amb uns dibuixos brutals i amb molt bon humor.

Jocs curts

• Contre Jour: Va guanyar el premi al millor joc de 2011, amb una estètica molt cuidada i amb moltes hores dâ€entreteniment
• Fruit ninja: un joc molt simle on el què sâ€ha de fer és anar tallant les fruites que van apareixent com si fossis un ninja. Ideal per estones mortes
• Plants vs Zombies HD: tot un clàssic en el qual has dâ€utilitzar diferents tipus de plantes per defensar-te dâ€una invasió zombie

Miscel·lània

• AccuWeather HD: Aquesta la utilitzo sobretot quan vaig de viatge, ja que em permet veure amb molta precisió el temps de les properes hores, així em puc planificar el dia molt millor.

D’aplicacions a l’iPad en tinc moltes més, però aquestes són les que més m’agraden i més utilitzo.

Selecció de l’apartament

Aquest primer pas pot ser un dels més complicats, sobretot degut a la gran oferta d’apartaments disponibles que hi ha. Per sort, els filtres ajuden molt a poder triar exactament el que vols. Si vas a algunes de les ciutats més “típiques”, com ara Nova York, Londres, Berlín o París, tens una guia de barris fabulosa que tâ€ajudarà a triar quina és la millor zona per anar. Un cop decidida la zona, el millor es fixar-se un preu màxim i filtrar-ho als resultats, així serà més senzill.

També es important filtrar el tipus de lloguer que vols: compartir una habitació, llogar-ne una sencera o agafar un apartament sencer. Jo prefereixo sempre agafar un apartament, es més còmode i no t’has de preocupar tant per les teves pertinences.

A lâ€hora de triar un apartament hi ha diversos aspectes que tinc en compte:

1. El preu, que ja hem filtrat dâ€entrada
2. La zona: tampoc és qüestió de d’anar molt lluny de la zona a visitar.
3. Les fotos de lâ€apartament: n’hi acostuma a haver-hi moltes i força bones. Hi ha alguns apartaments on les fotografies han estat verificades per Airbnb, i això també dóna més confiança.
4. La foto del llogater: pot ser una tonteria, però es important que la persona que et llogui el pis et transmeti confiança.
5. Els comentaris dels anteriors i inquilins de l’apartament. Moltes coses no les descobriràs fins que no llegeixis els comentaris de la gent: un apartament es veia fantàstic fins que vaig veure en un comentari que estava en un sisè pis…
6. Les condicions de cancelació i la paga i senyal: No es un factor decisiu, però es important tenir-ho en compte abans de fer la reserva.

El procés de reserva

Un cop has triat l’apartament, pel que he vist, el procés te diverses formes en funció del llogater, però normalment comença per una validació de dates per tal d’assegurar-nos que està disponible. Un cop validat, ja podem procedir a fer la reserva, que no es farà efectiva fins que el llogater no l’hagi acceptada.

A partir d’aqui, el procés passa a ser molt personal. Tal i com et diuen els mateixos dâ€airbnb, als llogaters els hi agrada saber qui som i que volem anar a fer a aquella ciutat, i segurament aixo pot ajudar a que tâ€acceptin o et deneguin la reserva: normalment la gent no vol llogar un pis perquè el destrossin una colla de gamberros.

Durant tot el procés, m’he anat enviant correus amb la noia que ens ha llogat el pis, per tal d’acordar la forma de recollida de les claus o per tal de resoldre qualsevol dubte que tinguem.

El sistema de pagament

Sâ€ha de dir que, a diferencia dâ€un hotel, el sistema de pagament difereix una mica: dâ€entrada, el pagament el fas al moment de la reserva, no al marxar. Es molt provable que et facin un càrrec addicional un dia abans de la reserva com a paga i senyal, i t’ho retornaran 48h després de deixar la casa en el cas que el llogater no s’hagi queixat. A favor, es pot dir que si s’ha de cancelar la reserva, tot i que no podràs recuperar la comissió dâ€airbnb, es molt més probable que puguis recuperar els diners: al cap i a la fi, parles amb persones, no amb empreses i acostumen a ser més comprensives.

Avantatges de llogar un apartament amb Airbnb

Utilitzar aquest tipus de plataforma té coses bones i de dolentes. Aquestes són algunes de les coses que m’han vingut al cap:

1. Pot ser força més econòmic.
2. Es més acollidor que un hotel
3. Pots menjar allà, i fins i tot cuinar.
4. Es bastant més espaiós que una habitació dâ€un hotel.
5. Son molt més flexibles a l’hora de fer el check-in i el check-out. En el nostre cas, vam poder fer el “check-out” passades les 6 de la tarda, i fins i tot vam poder canviar-nos i dutxar-nos, sense que ens donessin una habitació especial ni haver de demanar favors.
6. Segurament tindràs internet amb wifi sense haver de pagar res extra.
7. Pots llogar apartaments més grans, de forma que un mateix grup poden estar junts, cosa que farà molt més còmoda i divertida lâ€estança

Desavantatges de viatjar amb Airbnb

No tot són coses bones ;)

1. No tens un recepcionista a l’entrada.
2. Aquí t’has de fer tu el llit, o queda sense fer.
3. No et fan l’esmorzar.
4. No pots arribar i entrar, hi ha tot un procés previ per tal de saber com tenir la clau de la casa.
5. El procés de reserva es una mica més llarg, havent dâ€esperar confirmació per saber segur que has llogat l’apartament.
6. El coneixement de l’anglès pot ser una mica més important que quan vas a un hotel.

Conclusions finals

En el moment d’escriure aquests línies, estic assentat al sofà de l’apartament que ens ha llogat la Míriam, una noia Berlinesa que no hem tingut la oportunitat de conèixer personalment, però que ens ha facilitat molt tot el procés.

Ha estat una experiència molt diferent a la dâ€un hotel, però m’ha encantat. Aquesta llibertat per arribar i marxar quan vulguis, i no tenir por de tornar massa dâ€hora a lâ€hotel perquè no sabrem com posar-nos, poder tenir un sofà ample i no sentir-te gens apretat i a sobre saber que no has hagut de pagar el preu dâ€urna suite es fantàstic! A més, lâ€experiència te un toc especial, més humà, que ho fa fantàstic. Aquesta noia ens ha explicat quines son les millors zones de berlin i quins restaurants i supermercats tenim a prop de lâ€apartament, el qual ens ha facilitat molt les coses.

Segurament, el proper viatge que faci el tornaré a fer amb airbnb.

PD: lâ€enllaç amb el qual he enllaçat a airbnb conte un codi amb el qual guanyarem 19€ de crèdit tant jo com la persona que es registri

M’ha interessat molt el tema, i m’he decidit a llegir-los tots però, excepte la CUP, la resta de partits no es dignen a fer un resum executiu del programa electoral, pel què no m’he vist en cor de llegir-me les més de 100 pàgines de cada programa. Enlloc de fer això, he anat a Wordle i he intentat fer un resum dels programes de tots els partits (catalans i espanyols). D’aquesta manera, es pot veure d’una forma una mica més clara els punts clau de tots els programes per les eleccions de Catalunya.

He agafat la imatge que ha fet vilaweb dels resultats segons l’enquesta del CIS.

El procediment que he seguit per generar aquestes imatges ha estat copiar integrament el text de cada programa electoral i enganxar-lo a Wordle. He fet que detecti automàticament majúscules i minúscules per tal d’agrupar paraules i s’han eliminat les paraules comunes de la llengua en la que està escrit el programa (en Català en tots els partits excepte el PP). De la imatge he fet dos versions, una amb totes les paraules i l’altra eliminant la paraula “Catalunya” (o “Cataluña”), per tal de fer més visibles la resta de paraules del programa electoral. El programa de la CUP està en un format estrany i no he pogut extreure’n la informació, però he utilizat el resum que tenen a la seva web per poder extreure’n una idea.

Espero que us sigui útil!

Resum del programa electoral de Convergència i Unió (CIU)

Resum del programa electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Resum del programa electoral d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Resum del programa electoral del Partit Popular de Catalunya (PPC)

Resum del programa electoral d’Iniciativa per Cataluna Verds (ICV-EUIA)

Resum del programa electoral de Ciutadans (Câ€s)

Resum del programa electoral de Solidaritat Catalana per la Independència (SI)

Resum del programa electoral de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Abans de seguir, m’agradaria fer notar que no tot el que fa Google és una joguina: hi ha eines molt potents. Alguns exemples són el cercador, Google AdWords (que és del què viuen), Gmail i Google Calendar, totes elles molt bones i molt potents. Ah, i no ens oblidem de Google Chrome, el millor navegador que hi ha al mercat ara mateix.

I per què dic això? Doncs perquè les eines de Google estan molt bé, sempre i quan no els hi exigeixis molt. Posaré alguns exemples.

Google Docs

Google Docs és una eina fantàstica, sobretot si es vol utilitzar conjuntament amb més gent. Jo lâ€utilitzo molt, i em va molt bé, sempre i quan no li exigeixis més del compte. Que no se’t passi pel cap utilitzar un document escrit amb Google Docs per presentar-ho a un client (o a la universitat): els documents han de tenir un format, i han de quedar ben maquetats, i això amb el Google Docs no ho pots fer. Has de tenir una segona eina al teu ordinador com iWork Pages o MS Word per fer l’entregable final.

Google Spreadsheets

Amb Google Spreadsheets tres quarts del mateix: no intentis fer una fulla de càlcul amb gaires pestanyes, perquè morirà. Les gràfiques que ofereix google spreadsheets son molt xules, amb molts dinamismes i molt interactives i facils de crear, però no vulguis canviar absolutament RES de la gràfica, perquè no podràs. Una joguina.

Un cop en Ludo va fer servir l’expresió “passar-se l’excel”, fent referencia a no poder crear ni una sola pestanya ni columna mes. Amb les fulles de càlcul de Google tindries una demo del primer nivell de l’excel.

Google Analytics

Google Analytics és la meva joguina de Google preferida, i es la que em dóna de menjar gràcies a que està instalada en més de 10 milions de pàgines web a tot el món per mesurar el seu rendiment. I ho fa molt be, no ens enganyem! Però amb el temps t’adones que hi ha moltes coses que necessitaries que fes l’eina, que hauria de fer, però que no fa. Si no fos una joguina, les faria. I compte, perquè aquesta joguina té una versió de pagament, que val molt mes del que jo guanyaré amb uns quants anys treballant, i llavors millora força. És com passar d’utilitzar un cotxe de slot (escalextric per qui no sàpiga el que es) a un cotxe teledirigit amb gasolina, d’aquells tant guapos i cars. Es brutal, però no es un Ferrari (que és el preu que n’has pagat).

En general, Google ofereix grans productes, però que no aprofundeixen en qualitat ni en funcionalitats. Però es el que volen fer. En Germán sempre diu que si Google volgués fer una eina d’ofimàtica millor que la de Microsoft ho faria molt fàcil i ràpidament, perquè son bons i coneixen com funciona internet, però simplement no volen.

La majoria de gent no notarà moltes de les limitacions que tenen les eines de Google (ja he dit al principi algunes eines que considero excel·lents), perquè no tothom necessita exprimir-les al màxim, però quan ho necessitin fer, veuràn que treu molt menys suc del que s’esperaven. Suposo que el fet es que fan eines “d’estar per casa”, per utilitzar persones en el seu dia a dia, no per empreses. El problema apareix quan les empreses les comencen a utilitzar, perquè és el que veuen els seus treballadors a casa cada dia.

Google es una joguina, i és el que vol ser.

Imatge extreta de SeanKey.com

1. Vincula el teu perfil de Google+ amb la teva web

Com era d’esperar, ja que Google té la seva pròpia xarxa social, és normal que la vulguin potenciar ;) El què hem de fer és dir des del nostre perfil de Google+ que nosaltres colaborem en el nostre bloc, i indicar des de la nostra web quin és el nostre perfil.

Per vincular-nos amb la nostra web, simplement hem d’editar el nostre perfil i indicar que som col·laboradors de la web en qüestió.

2. Vincular el contingut amb el teu perfil

Una vegada hem informat a quina pàgina escrivim, ara és el torn de vincular el nostre contingut. Hi ha diverses formes de fer-ho, però la més senzilla és afegir un enllaç des del post que escrivim al nostre perfil amb l’etiqueta “?rel=author” al final de la URL, en aquest format:

<a href="[url_de_perfil]?rel=author">Perfil de Google+</a>

D’aquesta manera, estarem indicant a Google qui és l’autor del post molt fàcilment. Si ho volem automatizat una mica més, o no volem afegir un enllaç a Google+, es pot afegir un enllaç a la capçalera de la web, d’aquesta manera:

<link rel="author" href="[url_de_perfil]"/>

Si utilitzeu WordPress, us recomano que utilitzeu algun plugin que automatitzi aquest sistema, us recomano WordPress SEO de Yoast, que ho converteix en un procés molt senzill i fàcil.

3. Verificar que la vinculació sigui correcta

Estiguin aquests dos passos, ja tindrem la feina enllestida. Per assegurar-nos que funcioni bé, podem utilitzar l’eina de verificació per veure si funciona bé.

Tingueu en compte que el fet seguir aquests passos no garanteix que aparegui la nostra foto als resultats de cerca de Google, però està clar que no apareixerà si no els seguim ;)

Més informació: Ajuda de Google.

No crec que descobreixi res de nou, però m’anirà bé per tenir-ho tot junt per futures referències.

Això si, a diferència de l’altra vegada, cada vegada estic utilizant més serveis que també tinguin una app per iOS, ja que moltes consultes les acabo fent des del mòbil directament :)

Airbnb

Aquesta web encara no l’he utilitzat mai, però m’encanta navegar per ella per treure idees d’on anar. Es basa en el concepte de Bed & Breakfast, on la gent acostuma a llogar un llit, o una habitació, o fins i tot un apartament sencer. A més, com a curiositats, també et permet anar a llocs més exòtics, com per exemple una illa privada a Fiji, dormir en un casa a dalt d’un arbre o llogar un vaixell per navegar pels canals d’Amsterdam.

El millor d’aquesta web, per mi, és el disseny tant ben cuidat i unes fotos espectaculars :)

Pots visitar la seva web o descarregar-te la seva App (iOS & Android ;))

Kayak

El millor cercador de vols que conex actualment. És molt flexible, té una usabilitat molt treballada i, el millor de tot, et permet subscriure’t a algunes cerques, per tal de que t’avisi quan els preus canviin. A més, recorda les dates que hem buscat, per poder seguir buscant quan hi tornem. Un cop hem obtingut els resultats, ens permet filtrar per horari, classe, aerolína i número d’escales, entre d’altres.

Jo només ho he utilitzat per buscar vols, però també serveix per buscar hotels i cotxes.

Enllaç a Kayak, i a l’App per iOS i a l’App per Android.

Foursquare

La meva xarxa social local preferida. Tot i que només em serveix quan viatjo per Espanya i tinc dades des del mòbil, m’ha servit moltes vegades per trobar algun lloc on anar a menjar i basar-me amb les recomanacions dels usuaris. Com que costa que la gent faci comentaris sobre els llocs, em baso més en el fet de que els meus contactes hi hagin anat alguna vegada.

Això si, si em vull basar en comentaris per prendre una decisió, prefereixo mirar Yelp (que en parlo una mica més a baix).

Enllaç: Foursquare, App per iOS, App per Android

Tripadvisor

Un clàssic. El considero imprescindible a l’hora d’escollir hotel. Ara mateix, em fio més de la puntuació de tripadvisor que no pas de les estrelles que té l’hotel, sempre i quant es basi en un volum gran de persones. És a dir, per molt que tingui 5 estrelles un hotel, si la puntuació de la gent és baixa no hi aniré pas. I al contrari, si veig que la puntuació és alta, és molt més probable que el tingui en consideració.

També m’agrada la opció de connectar-se amb facebook (que ara mateix tenen gairebé totes les pàgines), per tal de poder veure a quins destins han anat els meus amics. Molt útil per poder demanar consell directament a les persones en qui confies.

També em serveix com a font d’inspiració per poder decidir el proper destí. El millor és la quantitat de comentaris i opinions sobre qualsevol cosa, ja sigui un hotel, un restaurant o un monument.

Per cert, quan estigueu viatjant, fixeu-vos si hi ha el logo de tripadvisor a la porta del restaurant. Per mi, és una senyal de qualitat.

Enllaç: Tripadvisor, Aplicacions mòbils.

Yelp

Aquest recomanador de restaurants té moltíssma presència a tot el món, tot i que potser localment en té menys. Al meu viatge a París, aprofitant la wifi de l’Apple Store, em va servir per poder trobar alguns restaurants dels quals en vam quedar encantats. Té un munt de recomanacions, i l’aplicació ens permet filtrar per distància i, sobretot, per preu. Pel què podrem trobar restaurants fantàstics molt fàcilment.

Últimament també li han afegit una capa social a sobre, però aquesta part ja no l’utilitzo tant, sobretot pel fet de que no està estès per aquí.

Enllaç: Yelp, Yelp mòbil

Google+ Local

Molt similar a Yelp, però integrat directament dins de Google Maps. Fa unes setmanes, Google va integrar el Google Places dins de Google+, per tal d’incentivar més l’ús de la seva xarxa social. Ara mateix crec que hi ha un problema per duplicitat de serveis amb la mateixa orientació, pel què no tinc clar quina és millor a l’hora de triar, però el fet de que aquesta estigui integrada directament dins de l’iPhone i els Android ajuda a que s’utilitzi més.

La forma de recomanar és similar a la de Yelp, amb l’avantatge que ja aprofita tots els cercles que ja tens per utilitzar les seves recomanacions, que són una mica més completes que les que pots obtenir des de foursquare, on pots valorar el preu, el servei, l’ambientació i la decoració de 0 a 3.

Enllaç: Google+ Local.

Minube

El cercador de vols de fa uns anys ha evolucionat cap a xarxa social de viatges, on podem trobar els millors racons de cada lloc recomanats per tots els viatgers de la xarxa.

M’agrada molt el punt de poder-te descarregar uns PDFs fets a mida a partir de tot el contingut que tenen, per tal de poder-te’l emportar de viatge :)

Com a curiositat destacada, l’aplicació per iPhone va guanyar el premi com a millor App del 2011 per iOS.

Enllaç: Minube, App mòbil.

Evernote

Si, aquesta eina no és precisament per planificar viatges, però és que serveix per tot! Mentre faig la recerca del viatge, em creo una nova llibreta amb el nom de la ciutat o país que vull visitar i hi vaig posant allà tota la informació que vaig trobant. Em serveix per guardar guies que vagi trobant, hotels recomanats, restaurants que m’han comentat, etc.

Després, a més, tot això ho tindré a mà un cop estigui al destí per poder-ho consultar sempre que ho necessiti.

Citymaps2Go

Aquesta app s’ha convertit en una imprescindible sempre que vaig a visitar alguna ciutat. Bàsicament et permet descarregar qualsevol mapa que vulguis per tal de poder-lo consultar sense necessitat d’utilizar una connexió a internet, cosa força complicada de poder utilizar mentre et mous sense gastar-te un dineral.

Ara fa uns mesos que no l’utilitzo, però m’ha ajudat a orientar-me a més d’una ciutat. La llàstima és que no poden calcular rutes, però no es pot demanar tot!

Enllaç a Web, iTunes.

Fotopedia

Si vols viatjar sense moure’t del sofà, una de les millores webs és fotopedia. O encara millor, les seves aplicacions per iPad són fantàstiques per descobrir els millors racons del món. De fet, de fotopedia ja en vaig parlar fa 3 anys, just quan va començar. Amb aquest temps, la quantitat i la qualitat de les fotografies que tenen ha millorat d’una forma brutal, fins a aconseguir una col·lecció digne d’admirar i disfrutar.

La secció de Magazine et permet viatjar per un país a través de les fotografíes i una petita descripció. L’últim viatge del que parlen és a Vietnam:

Enllaç: Fotopedia, Apps per l’iPad.

Foto: Got it mapped

Així i tot, si voleu veure la galeria abans de descarregar-vos-els, ho podeu fer des del Google+.

Com que m’he posat nostàlgic, m’ha fet gràcia publicar-ho en el bloc enlloc de fer-ne un tweet, per tenir-ho més a mà en un possible futur.

A més, i ja que havia publicat alguns fons d’escriptori d’Ubuntu fa un temps, he pensat actualitzar també els fons d’escriptori amb la última versió: Precise Pangolin.

Així doncs, aquí teniu l’enllaç al Launchpad per descarregar els fons de pantalla d’Ubuntu i l’enllaç per descarregar els 50 fons del Chromebook. La font oficial és Omg! Ubuntu.

És per això que, ja que avui és Sant Jordi, m’agradaria recomanar-vos alguns dels llibres que m’he estat llegint aquests mesos:

• Los Juegos del Hambre: És una trilogia que em va recomanar el Pons i el Fran fa uns mesos i, tot i ser una mica infantil i una mica previsible, té una història força entretinguda. A més, fa 3 dies que es va estrenar la pel·lícula als nostres cinemes, pel què podeu aprofitar i llegir el llibre ràpidament abans no la treguin de la cartellera.
• 1984: Un clàssic. No me l’havia llegit mai i em va agradar força, tot i que té una part final que es pot arriba a fer una mica pesada, et fa reflexionar sobre alguns temes que jo sempre havia donat molt per segurs.
• Tormenta de espadas: És el tercer de la septilogia de Canción de Hielo y Fuego (el 2010 vaig recomanar el primer d’ells, Juego de Tronos). M’he llegit els 4 primers, i tinc clar que el tercer és, de llarg, el millor que he llegit fins ara.
• Guerra Mundial Z: És el que m’estic llegint ara i, tot i que no és exactament el que m’esperava, m’està agradant molt. Aprofiteu de llegir-lo ara, que en faràn una pel·lícula en breu (amb el Brad Pitt!!!).

Goodreads

També volia aprofitar aquest post per parlar una xarxa social a la qual m’estic aficionant força ultimament: Goodreads.

Ja fa temps vaig parlar de FilmAffinity, una web en la que, a partir de les puntuacions de les pel·lícules que has vist, te’n recomana d’altres a partir de les puntuacions d’usuaris amb gustos similars als teus. Doncs bé, Goodreads és el mateix concepte, però aplicat als llibres.

Allà et pots fer amic de la gent i, el què més m’agrada a mi, veure la puntuació que els teus amics han posat als llibres que vols llegir. Un llibre es pot afegir a una de les 3 llistes que et donen per defecte: llegit, llegint, per llegir. D’aquesta manera pots tenir un registre de tots els llibres que ja has llegit i dels que et vols llegir en un futur.

Si us engresqueu i us registreu, aquest és el meu perfil.

Simiocràcia

Per últim, volia comentar el llibre que em compraré aquest Sant Jordi: simiocràcia, de l’Aleix Saló. Us poso el seu vídeo, que és fantàstic!

Si voleu saber-ne més sobre com s’ha fet aquest vídeo, us recomano que escolteu el podcast 113 de mossegalapoma.

Per cert, si voleu més recomanacions de llibres, amb una valoració personal de cada un, no deixeu de visitar la secció de llibres del bloc del Pons

Bona diada a tothom!

Utilitzar llibres electrònics té alguns avantatges, i també alguns problemes. Porto uns dies pensant els pros i els contres d’utilitzar els llibres electrònics:

Pros

• El pes: El kindle 4 pesa 170g (280 amb funda), pel que tenir-lo a la mà no molesta gens, encara que t’estiguis llegint un llibre de 1000 pàgines.
• Mida: Igual que el seu pes, la seva mida és molt reduïda, pel que és molt fàcil de transportar amunt i avall.
• Llegibilitat: l’aspecte dels llibres és altament configurable (tipografia, mida de la lletra, espaiat, etc.), pel que tothom podrà trobar la forma més còmode per llegir sense haber de forçar la vista
• Bateria: No ens hem d’oblidar que qualsevol llibre electrònic necessita bateria per funcionar, però com a mínim amb el Kindle està molt ben solucionat. L’has de carregar un cop al mes, pel que no hauràs de patir mai de quedar-te sense poder llegir.
• Gestió dels llibres: gestionar els llibres és molt fàcil, i comprar-los d’Amazon és una passada, i a sobre no t’ocupen espai!
• Preu: el preu d’un llibre electrònic comença a ser més econòmic, tot i que encara els trobo massa cars.

Contres

• No és compatible amb les biblioteques: si vas a la biblioteca, no et trobaràs cap epub que et puguin deixar…
• Compartir llibres: el què és fantàtic d’un llibre és que, un cop te l’has llegit, el pots deixar a un amic perquè també se’l llegeixi. Amb el Kindle, d’entrada, això no és tant fàcil, perquè no tots els e-readers utilitzen el mateix format i molts estan protegits amb drets d’autor.
• Compartir el e-reader: Aquest dispositiu és personal i intransferible, perquè si el deixes, tu et quedes sense lectura.
• Llibres de consulta: els e-readers són fantàstics per una lectura línial, però són força nefastos per tenir-hi llibres de consulta. El mètode d’introducció de dades és lent i força pesat, i desplaçar-se amunt i avall per les pàgines d’un llibre pot ser força pesat. En canvi, l’iPad és força millor per consultar un pdf, per exemple

Detalls del Kindle

Entenc que cada e-reader és diferent, però he trobat alguns detalls del kindle força bons, i alguns força dolents:

Coses bones

• Es llegeix molt bé: al utilitzar tinta electrònica, no cansa gens la vista.
• És fàcil passar de pàgina: té els botons de canvi de pàgina als dos costats, pel que es pot llegir amb una sola mà.
• Quan estàs llegint, elimina totes les distraccions i fa que et concentris només en la lectura.
• Apretant un sol botó pots consultar l’hora :)
• Enviar llibres des de la web d’amazon dóna una gran autonomia al dispositiu, ja que no és necessari connectar-lo a l’ordinador per res.
• La bateria dura molt.
• El diccionari integrat t’ajuda a resoldre dubtes d’algunes paraules d’una forma molt ràpida i senzilla.

Coses no tant bones

• Els botons de canvi de pàgina són molt sensibles, i a vegades passes de pàgina sense adonar-te’n.
• És complicat saber quantes pàgines et falten per acabar el capítol actual, ja que no t’ho especifica enlloc (això l’iBooks ho té molt més ben solucionat).
• Gestionar un gran volum de llibres des del dispositiu pot ser una mica pesat.

Gestió de llibres a l’ordinador

Gestionar tots els llibres des de l’ordinador, tot i que si els compres des d’amazon no és necessari, és molt útil quan obtens llibres electrònics per altres vies. Si aquest és el cas, la millor manera de gestionar-ho és amb el Calibre, que vindria a ser l’iTunes dels llibres.

Amb aquesta eina pots puntuar els llibres, gestionar-los, baixar-te les imatges de les portades, informació de la web d’Amazon, etc. A més, també permet convertit ells llibres que estàn en ePub a altres formats compatibles amb el Kindle. En fi, una meravella ;)

Però el motiu real d’aquest post és per desitjar-vos un feliç 2012 a vosaltres, tots els que seguiu llegint-me després de tants anys. Tot i que estem en un context econòmic i polític no molt favorable, segur que aquest any 2012 ens donarà moltes alegries. Jo, com a mínim, així ho espero :)

Com intento fer cada any, completaré aquesta entrada amb alguna imatge el més Nadalenca possible.

M’ha costat triar-ne una, ja que últimament també tinc la càmera abandonada (excepte la del iPhone), pel què he optat per compartir una foto feta amb el mòbil.

Tal i com heu pogut deduir, és una foto de la Torre Eiffel de París, on hem passat uns dies durant el pont de desembre.

Feliç 2012!

La gent felicitarà el Nadal mitjançant Facebook? Jo tinc una aposta clara pel WhatsApp, però no se les xarxes de movistar i companyia seran capaços d’aguantar tot el volum que es pot arribar a generar el 31 de desembre a la nit.

En pocs dies en traurem l’entrellat!

Feliç any nou! ;)

M’ha agradat molt, per exemple el despertador Storm Trooper de Lego o la les polseres ideals per un fotògraf.

Coneixeu alguna altra pàgina que ofereixi regals divertits i/o originals?

Sobretot, acabeu de veure el vídeo, ja que el curt continua després dels crèdits!

Es tracta de ifttt, una pàgina amb un nom molt raro, però molt útil i fàcil de recordar si saps què significa: if this then that.

Aquest servei permet automatizar algunes accions entre diferents serveis basant-se sempre en el mateix criteri: Si [acció del servei X], llavors [acció del servei Y].

Aquest sistema ens permet, per exemple, guardar automàticament a dropbox totes les fotos publicades a instagram o guardar a delicious tots els tweets que guardo a preferits.

Us convido a que proveu alguns dels seus serveis o que doneu un cop d’ull a les receptes que els usuaris han anat preparant per tal de poder-les compartir, hi ha algunes accions realment interessants!

Però el post no és sobre els motius pels quals publico o deixo de publicar. Des de fa un parell d’anys, estic registrant mitjançant un Formulari de Google Docs qui em felicita. No hi ha un objectiu concret, és només per saciar la meva necessitat de mesurar-ho absolutament tot: Si puc mesurar quantes visites té aquest bloc, o quin és el meu pes, per què no puc mesurar quantes felicitacions rebo? O per quin és el canal pel qual m’han felicitat.

Les condicions per fer aquest estudi han estat molt similars durant els dos anys que porto fent aquest anàlisis: treballar sol a casa durant tot el dia, pel que reconec que el número de felicitacions en persona és més baix del què podria ser.

En aquesta recopilació es tenen en compte només les felicitacions que s’han fet a partir de les 12 de la nit del dia del meu aniversari fins a uns 2 o 3 dies posteriors a la data. Si una persona em felicita per dos canals, només queda registrat el canal més “proper”. Per posar un exemple, si una persona m’envia un SMS i després em truca per felicitar-me, la trucada serà el mitjà al que assignaré la felicitació al meu estudi (amb analítica web, això és el què es coneix com a last touch :))

Bé, potser me n’he anat una mica per les branques, però volia explicar una mica el funcionament del meu experiment, per poder explicar les primeres conclusions extretes.

Felicitacions rebudes

El 2010 vaig rebre 70 felicitacions durant tot el dia. Aquesta va ser la seva distribució per mitjà:

Com podeu observar, més del 60% de les felicitacions que vaig rebre van ser mitjançant el Facebook, seguit de les trucades, amb un 15% de les felicitacions. Aquest any, en part per culpa del Google+, vaig fer un intent (fallit) d’abandonar Facebook i vaig deshabilitar-ho tot, fins i tot la opció de que la gent pogués escriure al meu mur.

El dia del meu aniversari vaig rebre 54 felicitacions, amb aquesta distribució:

Tal i com podeu observar, el Facebook pràcticament ha desaparegut, i el número de trucades rebudes ha augmentat una mica. Curiosament, han aparegut nous mitjans pels quals la gent m’ha felicitat: Yammer i el Whatsapp. Yammer és la xarxa social que fem servir internament a l’empresa i el WhatsApp… bé, ja el coneixeu de sobres ;)

Per cert, al Facebook vaig deixar oberta la opció d’enviar-me un missatge privat pels que són els meus contactes en aquesta xarxa, per això hi ha un petit percentatge de felicitacions des de Facebook.

Conclusions i reflexions

Les conclusions a les que he arribat amb aquest estudi és que molta gent, al veure que no em podia felicitar pel facebook, simplement va decidir no felicitar-me. Què vol dir això? Doncs que simplement et feliciten perquè facebook ho posa molt fàcil i incentiva les relacions virtuals, però la relació real que tens amb aquesta persona tendeix a 0. També vaig observar, per sort, que moltes persones que em van voler felicitar per facebook i no van poder, van canviar de mitjà. Sorprenentment, el mitjà escollit va ser el WhatsApp, l’eina de comunicació de moda i que ha matat al pobre SMS.

Això també m’ha fet reflexionar sobre la diversitat de canals pels quals ens podem comunicar les persones, la majoria d’ells a un cost molt baix. Quan els meus pares eren joves, enviaven cartes per felicitar-se: havien de calcular quants dies abans havien d’enviar la carta perquè arribés més o menys a la data correcte. Actualment, la gent recorda l’aniversari d’una persona el mateix dia, quan entra al facebook.

Amb el temps, el telèfon va anar apartant a la carta i després va arribar el torn del SMS que, durant molts anys, ha estat el rei de les felicitacions. Només cal mirar el volum de sms que s’envien per any nou, tot i que ja estan en decadència.

La decadència dels SMS és deguda a les xarxes socials, eines gratuïtes per comunicar-nos. El problema és que, al ser gratuïtes, felicites per felicitar, encara que mai haguéssis felicitat a aquella persona si te la trobéssis pel carrer (segurament no en sabries ni el seu aniversari).

Vist això, què li espera al sms en 5 o 10 anys? No crec que tingui molt sentit que segueixi existint. Creieu que una felicitació de facebook és tant “bona” com una felicitació en persona o per telèfon? Per mi, definitivament, no és el mateix.

Per fer aquest estudi genètic dels cognoms catalans han realitzat un llistat de 50 cognoms. Qualsevol home que tingui algun d’aquests cognoms com a primer cognom podrà participar a l’estudi. Per participar-hi només cal enviar un formulariamb les dades personals i t’enviaràn a casa un recipient per recollir una mostra de saliva per fer l’anàlisis genètic i enviar-ho a l’adreça que indiquin.

Els objectius d’aquest projecte és respondre les següents preguntes:

Per què hi ha cognoms més freqüents que altres?

Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no sâ€hereten junts?

Eren germànics els fundadors de cognoms patronímics germànics?

Hi ha cognoms dâ€origen clarament àrab o hebreu. Eren nordafricans o jueus els seus fundadors?

Podem comprovar lâ€origen geogràfic dels cognoms gentilicis?

Alguns dels cognoms que apareixen a la llista són: Alemany, Casajuana, Farré, Mas, Nadal, Oriol o Pons.

Teniu algun d’aquestes cognoms? Coneixeu a algú que els tingui? No teniu curiositat? Jo ja he enviat el formulari :)

He pensat que podria fer un llistat de què m’agrada i què no m’agrada, sobretot, comparat amb altres xarxes socials (Facebook i Twitter)

Google+ és un projecte

Al contrari que altres eines/serveis de Google, aquest és un projecte. I què vol dir això? Doncs que el què estem veient ara mateix no serà el producte final. Hi ha moltes funcionalitats que les podràn anar afegint en un futur. Per tant, el què importa no és només el què està oferint ara mateix, sinó tot el què podrà arribar a oferir.

No parteix de zero

G+ es basa en molts serveis que ja existien prèviament: Utilitza Picasa per les fotos, utilitza gtalk pel xat i gmail per enviar missatges. Això fa que molts usuaris ja sapiguem com utilitzar-ho fins i tot abans d’haver rebut una invitació :)

Privacitat

Aquest és un dels punts més rellevants d’aquesta xarxa social en comparació, sobretot, amb Facebook. És molt fàcil gestionar amb qui comparteixes la informació, pel què ara puc compartir informació personal sabent del cert que només ho rebran les persones amb qui ho he compartit. Això, amb facebook, ja es podia fer, però la forma en què es gestionen els cercles fa que es faci d’una forma molt més senzilla i que arribi a tothom. A més, per assegurar-se que això funcioni correctament, no és possible “seguir” a una persona si no s’ha definit prèviament en quin cercle se l’ha d’encabir. El mateix passa a l’hora de publicar: si no especifiques amb qui vols compartir la informació, no la podràs compartir ;)

Gestió de les Fotografies

Això va molt relacionat amb el punt anterior. El control de la visualització de les fotografies és fantàstic. A més, ja fa un temps vaig comentar el meu desencant amb Flickr i amb la meva possible tornada a Picasa. No vaig anar ni a un lloc ni a l’altre, però ara és més que segur que em passaré a Picasa. Un detall important: Abans, totes les fotos que no passessin de 800px a la part més llarga no ocupaven espai dins de Picasa. Per la resta, tenies 1GB. Ara, aquest límit s’ha augmentat a 2048 px, pel què s’ha pràcticament eliminat el límit de fotografies que es poden pujar.

Reciprocitat

Un gran punt a favor, heredat de Twitter, és que no hi ha d’haver reciprocitat: que a mi m’interessi el què diu una persona, no vol dir que aquesta persona hagi de saber tot el què dic jo.

Propietat de la informació

Les dades que tu publiques a Google+ són teves, pel que ells no podran fer res amb elles. Si les vols eliminar, s’eliminen. I si te les vols descarregar, també pots. I no és una opció que estigui amagada. Fantàstic!

Notificacions

Google està utilitzant un color vermell per avisar de les notificacions, igual que fa facebook. Això ja s’ha demostrat que incita als usuaris a fer-hi click, és gairebé inevitable. El què m’agrada és que no és necessari anar a Google+ per interactuar amb les notificacions: Podem comentar, seguir a una persona o fins i tot enmudir una notificació si es fa molt pesada. +1

Conclusions

És una xarxa social que des del primer moment em va encantar. Tant, que he decidit desaparèixer de Facebook. Encara tinc el perfil, i no l’eliminaré, però la meva activitat es veurà *molt* reduïda. A mesura que vagin ampliant el seu servei i facin una API pública la qualitat d’aquesta xarxa millorarà molt.

Idees

Si es volen crear esdeveniments, la integració amb Google Calendar està cantada. Què tal compartir un document amb un dels nostres cercles per fer una edició colaborativa? Això als companys @mossegalapoma els hi encantaria ;)

En el cas d’haver tingut un dispositiu Android, la solució hauria estat utilitzar Google Maps Navigation, el qual considero sensacional. El què passa és que tinc un iPhone, pel què aquesta opció no és viable. Per descomptat, em podria tornar a comprar un TomTom però no tinc ganes de fer aquesta despesa ara mateix, pel que la solució passa per trobar algun GPS per iPhone gratuït o low-cost.

Fa uns dies se’m va il·luminar la bombeta i vaig recordar un que existeix un GPS gratuït anomenat Waze. Aquests dies l’he provat i m’ha encantat. Es tracta d’un GPS social, on pots fer-te amic de la gent i dir el teu estat d’ànim. Això no és una cosa que m’acabi de convèncer, sobretot vinculat a la conducció, però el que m’agrada és el fet que els usuaris poden informar de problemes detectats durant la conducció (accidents, embussos, radars, etc…).

El millor d’això no és només que es pugui informar aquestes situacions, sinó que el GPS et recalcula la ruta automàticament en funció d’aquesta informació. És a dir, si detecta que hi ha un embús a Via Augusta i un accident a Rondes, et desviarà per carrers interiors per tal d’evitar aquests problemes.

Al ser un GPS pel telèfon mòbil, la tarifa de dades ja va inclosa, pel que no suposa un cost adicional.

Per últim, el mapa el podem anar fent entre tots. Per tant, si estem passant per un carrer que no existeix al mapa, podem indicar-li a Waze que comenci a registrar un nou recorregut.

És important recalcar que aquest software consumeix dades de 3G per navegar, per tant no intenteu sortir de l’estat si no voleu arruinar-vos ;)

Alguns anuncis més del museu del sexe i 56 anuncis amb connotacions sexuals.

Durant 5 anys, el millor restaurant del món va ser El Bulli, de Ferran Adrià. Quan va decidir tancar, La seva plaça la va ocupar el Restaurant Noma, de Dinamarca (fitxa del restaurant).

Aquest any, també ha guanyat el premi aquest restaurant, però el què m’agradaria destacar és la espectacular ascenció d’un altre restaurant català: El Celler de Can Roca (fitxa del restaurant).

Ahir va guanyar el premi com el segon millor restaurant del món. El què és sorprenent, és que l’any 2008 el Celler de Can Roca estava a la posició 26, durant el 2009 va pujar 21 posicions fins a arribar a la cinquena, l’any passat es va situar quart i ahir segon, pujant dos posicions més.

No m’estranyaria gens que l’any que ve, o el següent a molt estirar, si fan les coses tant bé com fins ara, un altre restaurant Català s’acabi convertint en el millor restaurant del món :).

Per cert, les condicions que han de complir els 800 experts són les següents:

• Voting is strictly confidential before the awards announcement
• Panellists may vote for up to 4 restaurants within their region
• At least 3 votes must be for restaurants located outside of their region
• Voters must have eaten in the restaurants they nominate in the last 18 months
• Voters are not permitted to vote for restaurants they own or have an interest in
• Nominations must be made for the restaurant, not for the restaurateur or the chef
• Panellists submit their 7 choices in order of preference (this information is used to decide on positions in the event of a tie)

Per cercar, normalment poses el nom d’una persona, o el seu correu. Però hi ha certs operadors de cerca que augmenten molt la potència del cercador i permeten fer cerques molt més precises.

Aquests són alguns dels operadors que més utilitzo:

label:

Amb aquest operador, podrem filtrar automàticament per una etiqueta en concret. es pot utilitzar concatenadament, per exemple, buscant “label:apple label:newsletters” podrem obtenir tots els correus etiquetats amb les etiquetes Apple i Newsletters. Si s’utilitzen les dreceres de teclat del Gmail, és molt útil amb la combinació de tecles “gl” (Go Label).

from:

Per filtrar tots els correus que provinguin d’una mateixa persona.

in:

Per cercar els correus que estiguin a una secció especial: in:inbox, in:anywhere, in:trash

is:

Correus que compleixen una condició especial com per exemple que té una estrella (is:starred), està pendent de llegir (is:unread), o és important (is:important).

before: after:

Per buscar correus que s’han enviat/rebut durant una època en concret, es poden utilitzar els operadors before: i after:. S’ha de tenir en compte que el format a seguir és posant primer l’any, després el mes i després el dia. Aquesta cerca et mostrarà tots els correus rebuts durant el mes d’Octubre de 2010: before:2010/11/01 after: 2010/10/01.

S’ha de tenir en compte que la potència de tots aquests operadors rau en utilitzar-ne més d’un a la vegada: from:Oriol is:starred before:2010/11/01 after: 2010/10/01 label:feina

Aprofitar el Google Labs

Hi ha una Gmail Lab anomenat Quick Links que permet guardar les cerques realitzades, de forma que poguem accedir ràpidament a les cerques més freqüents. Jo, per exemple, tinc una cerca guardada per veure tots els correus pendents de llegir.

Us poso un vídeo d’exemple de com funcionen les cerques al Gmail:

Podeu veure tots els operadors a l’ajuda de Google: Cerques avançades amb Gmail.

Aquest curt, que dura exactament 3 minuts, ha estat gravat amb una Canon 7D. Podeu veure més detalls sobre el curt i la pre-producció a la web del director: Ross Ching.

Aquestes són les dreceres que hi ha disponibles ara mateix:

• Alt+?: Buscar
• Alt+m: Escriure un missatge
• Alt+1: Pàgina d’inici
• Alt+2: Pàgina de perfil.
• Alt+3: Peticions d’amistat
• Alt+4: Missatges
• Alt+5: Notificacions
• Alt+6: Pàgina del compte
• Alt+7: Privacitat
• Alt+8: Pàgina de Facebook a Facebook
• Alt+9: Llicències de Facebook
• Alt+0: Centre d’ajuda de Facebook

S’ha de tenir en compte que no a tots els navegadors i Sistemes Operatius funciona igual. Al Mac, és necessari utilitzar Ctrl + Alt i amb IE és necessari polsar intro després de cada drecera de teclat.

Vist a Lifehacker.

Estava dubtant si posar una fotografia nadalenca o una fotografia que m’agradés i prou, però al final he optat per la primera opció, tot i que no és Nadalenca 100%, com a mínim és d’un paisatge nevat, que s’hi acosta força ;P

La foto que acompanya aquest post està feta a Camprodon durant el pont de Desembre.

Han fet una pàgina especial per la cançó amb el seu mateix títol: Aquí és Nadal i estic content on es pot veure el vídeo que acompanya aquesta entrada així com descarregar-ne la cançó i la lletra.

Us poso a continuació la lletra de la Nadala de La Pegatina:

Aquí és nadal i estic content
perquè se m’han trencat les ales
i la cadència del meu temps
diria que no m’atabala

Aquí és nadal i estic content
perquè se m’ha acabat l’eufòria
i tot el que volia fer
no ho tindré si no m’ho tornes

Aquí és nadal i estic content
perquè he perdut totes les ganes
i els sopars amb els amics
m’aporten més que deu nadales

Aquí és nadal i estic content
perquè m’atrauen les maneres
deixant de banda els no-sé-què
i confessions a cau d’orella

Aquí és nadal i estic content
perquè anar fent ja no és l’idea
i coneixent-me tan intens
no buidaré les hores tendres

Aquí és nadal i estic content
perquè el caliu no se’ns atura
la bogeria que hem après
ens fa tossir com una mula

La forma de fer-ho, és instal·lant una petita extensió que es dedica a contar el número de pestanyes que has obert al llarg del dia entre el 15 i el 19 de Desembre.

El tipus de donació (que ascendeix a $1M) que es farà variarà en funció del número de pestanyes que s’obrin i de com ho volguem distribuir entre les 5 ONG:

• 10 pestanyes = 1 arbre plantat
• 10 pestanyes = 1 llibre publicat i donat
• 25 pestanyes = 1 tractament de vacuna
• 100 pestanyes = 1 peu quadrat d’habitatge contruït
• 200 pestanyes = Un any d’aigua net per una persona

Vist al bloc de Google Chrome.

Actualització: En 3 dies s’han obert 60 milions de pestanyes, que s’han repartit de la següent manera: