80 grams

ENTREVISTA :: Tina Vallès, El parentesis más largo

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 8 Feb 2018 15:59:00 +0100

El parentesis más largo s'acaba de publicar al castellà amb l'editorial Godall i traducció de Gonzalo Torné. Reproduïm l'entrevista que Plataforma 80grams li ha fet a l'autora en motiu d'aquesta traducció. Este es el primer libro de Tina Vallès traducido al castellano. ¿Cómo esperas que lo reciban los nuevos lectores? ¿Crees que es un buen libro para estrenarte ante el nuevo público?

No es el primero, es el segundo. El primero (para adultos) fue la novela La memoria del árbol, publicada por Anagrama en junio de este año. Con ella gané el premio Anagrama Llibres 2017 en enero y me consta que en castellano el libro está funcionando bastante bien. Así que espero que esa buena acogida sea contagiosa y El paréntesis más largo tenga una suerte semejante. Son dos libros muy diferentes, pero los dos tienen un público potencial bastante amplio. Los cuentos de El paréntesis más largo combinan humor, ironía, sarcasmo, reflexión y algunos toques de surrealismo, yo creo que hay para todos los gustos.

(Y también se han traducido al castellano algunos de mis libros infantiles.)

El paréntesis más largo es una pequeña crónica de la Barcelona actual, de sus gentes más diversas. ¿Crees que son cuentos universales válidos para cualquier ciudad y gente del mundo?

Quiero pensar que sí, que la mayoría de los cuentos (localizados todos menos uno en un entorno urbano, de gran ciudad) podrían pasar perfectamente en Madrid o Bilbao o Salamanca, en cualquier gran ciudad, también en Londres o París o Berlín. Yo los localizo en Barcelona porque es mi ciudad, pero soy del parecer que la ubicación de un cuento, de una novela, no es algo que nos tenga que privar de entrar o no del todo en la narración. Me imagino, por ejemplo, que el cuento de «Mali» puede pasar perfectamente en el centro de Madrid, sin ningún tipo de problema, solo nos hace falta una librería de arte, un bar, dos matrimonios con alto poder adquisitivo y una rutina amorosa que los tiene anestesiados...

¿Crees que la literatura debe de ser universal?

Da igual lo que yo crea. Lo es. Soy traductora de profesión, los traductores literarios nos dedicamos a evidenciar que la literatura es universal, que lo único que nos priva de leer, qué sé yo, un autor sueco es la barrera del idioma, y para eso estamos nosotros: para sacar esa barrera del medio y acercar ese autor pongamos que sueco al lector que no sabe sueco.

¿Cual fue el primer cuento que escribiste de los 17 que incluye el libro?

El primero que escribí es «Leche cereales agua», y lo escribí pensando que sería el que abriría el libro. Para mí es un cuento «programático», y perdón por la palabrita. La manera cómo está escrito, como el personaje escribe esa carta improvisada, es la manera cómo yo sentí que escribiría la mayoría de cuentos del libro. Por eso lo puse el primero, es como una presentación del tono general del libro.

¿Cual es de ellos el que más te representa?

No sé si representar sería la palabra, pero hay uno que lo leo ahora y me sigue pareciendo muy necesario y me sigo sintiendo muy reflejada en él. Es «Taxi», un cuento sobre una mujer que va en taxi, de parto, y de pronto se plantea si realmente ella quería tener un hijo. Es un cuento que nace de la rabia, de un cabreo mío que ocho años después de ser madre sigue muy latente en mis adentros: esa idea de la maternidad feliz, de la maternidad que hace que una mujer sea completa, esa soberana mentira que hace vender tantos libros sobre maternidades ficticiamente felices y equilibradas. Me saca de quicio esa mentira y el provecho comercial que se le saca. Tenía ganas de contar el lado oscuro de la maternidad, y uno de los primeros momentos oscuros es cuando ya casi vas de parto y te das cuenta de que va en serio, de que vas a tener un hijo, y te vienen todas las dudas, miles de dudas, algunas muy nocivas; es cierto que también hay alegría y felicidad en la maternidad, pero no es tan instantánea, automática y pura como nos lo han querido hacer creer; y luego está la tomadura de pelo del «instinto maternal», que tanta frustración y desánimo ha causado entre miles de madres primerizas...

¿Escribiste todos los cuentos pensando en la totalidad del libro o los fuiste escribiendo por separado y después los juntaste?

Sí, tenía claro desde un principio que era un libro sobre pausas, sobre esos momentos en que todo se para sin que tú lo decidas y de repente tienes un rato para pensar en tus conflictos, y en cómo a veces un momento de estos, de reflexión impuesta por un paro no deseado, te lleva a hacer algún cambio en tu vida o no. Y también quería escribir sobre las distintas maneras de reaccionar a este tipo de pausas. Mis personajes están muy quietos si los miras por fuera, su batalla, su historia, es interior.

Todos los relatos tienen un hilo conductor: la fuga mental de sus protagonistas que huyen de la realidad que les rodea para hacer una introspección de sus vidas y descubrir sus insatisfacciones. ¿Crees que uno de los objetivos de la literatura es remover nuestros fantasmas interiores?

No es un objetivo de la literatura, pero es algo que la literatura puede provocar en el lector. Me gustaría pensar que nadie escribe pensando: «venga, voy a remover los fantasmas interiores de los lectores». En todo caso, remueves los tuyos, y a lo mejor eso hace que al lector le pase algo semejante cuando te lea. Pero ponerse como objetivo provocar algo en el lector cuando escribes me parece no solo un error sino también una actitud muy pretenciosa.

Y todo explicado des de cotidianidad de pequeños hechos a veces intrascendentes, otras absurdas, que alejan de la realidad a los protagonistas.

A mí me gusta más llamarlo rutina, y no cotidianidad. Parece que si eres mujer y te «encasquetan» la cotidianidad como tema ya no hay quien se saque el peso de esa etiqueta de encima y tiene unas connotaciones que no me gustan. A mí me interesa la rutina, me gusta investigarla, darle la vuelta, verle las costuras, intentar romperla para que el personaje quiera recuperarla como sea. La rutina no es algo negativo. La rutina nos protege, es nuestro hogar, cuando la perdemos nos perdemos. Mis personajes se pierden en sus pensamientos en un parón de su rutina y eso, claro, puede parecer absurdo, intrascendente, pero para ellos es un momento clave que les viene dado sin buscarlo, alguien, algo (un ascensor estropeado, un metro que no llega, la cola del supermercado, la sala de espera del oculista…) les obliga a parar, y cada uno para y piensa a su manera, alrededor de su obsesión.

Hay nostalgia, ternura, drama, pero también mucho ironía y humor. ¿La vida no se podría suportar sin humor?

Yo no la soportaría sin humor, no. Conozco gente que vive sin él, es la misma gente que siempre se toma las palabras por el sentido más solemne, que no se permite jugar con ellas. Me parece imposible vivir así, siendo esclavo de las palabras. El humor es un juego, un juego con las palabras, es ejercicio mental, y para mí es salud mental.

Tus libros salen de la observación minuciosa de la realidad, que después describes con gran precisión. ¿Los escritores tenéis unas gafas mágicas para observar el mundo?

No me atrevo a generalizar. Yo sólo sé que viendo lo mismo que ven los que me acompañan, a mí me salen imágenes, historias, personajes. Y me doy cuenta de que me fijo en cosas que los otros ven, pero no miran. Es una manera de fijarse en las cosas, supongo. Pero depende de qué tipo de escritor seas. Creo que en este sentido hay dos clases de escritores, los que miran y los que escuchan. Yo soy más de mirar, porque cuando escribo lo hago con imágenes y no con palabras.

¿Cuales son tus referentes literarios?

Lo de los referentes literarios cada vez lo respondo diferente, porque es una pregunta con respuesta mutante. Si te digo que lo es Mercè Rodoreda, ¿vas a leerme buscando sus trazos en mis cuentos? A lo mejor te frustras. Bueno, lo más seguro. Tengo unos autores fijos que leo y releo a menudo, y entre ellos está Rodoreda y también Alberto Moravia, Georges Perec y Henry James, pero no sé si eso luego se detecta en lo que escribo, y la verdad es que me da lo mismo. Luego aparecen también escritores nuevos, que descubro y que se convierten en nuevos faros para mí, y el más destacado de ellos ahora mismo sería Gonçalo M. Tavares, sobre todo por su Un viaje a la India.

Has escrito dos libros más de relatos y recientemente una novela. ¿En que genero te encuentras más a gusto?

He publicado tres libros de cuentos, dos novelas y unos cuantos libros infantiles, y en todos los registros me siento a gusto. Si no, no lo haría. Sufrir escribiendo no entra en mis planes.

¿Nos olvidamos a menudo que los paréntesis en la vida son necesarios?

Sí, pero por suerte siempre hay un metro que se retrasa o un médico con la consulta llena hasta los topes que nos permite parar, que nos regala una pausa para que nos oxigenemos un poco, ¿no?

¿No crees que tus cuentos son muy cinematográficos?

Me lo han dicho. Supongo que tiene que ver con lo que decía antes, que escribo a partir de imágenes, no palabras. Visualizo y luego escribo. Y después ya viene el trabajo de moldear lo escrito para que se ajuste a lo que quiero dibujar con mi relato.

GRACIAS, TINA. UN SALUDO

Un placer.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Notícia :: Godall tradueix al castellà El parèntesis més llarg de Tina Vallès

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 8 Feb 2018 15:42:00 +0100

L'editorial Godall ha traduït al castellà el llibre de relats de Tina Vallès El parèntesis més llarg. La traducció va sortir a finals de l'any passat i vol donar a conèixer l'obra de Vallès a nous lectors. El parèntesis més llarg es va publicar per primer cop al 2013 després de guanyar el Premi Mercè Rodoreda de contes.

El parentesis más largo, així és com s'ha traduït el títol del llibre de relats de Tina Vallès, guanyador del Premi Mercè Rodoreda de contes el 2012. Traduït per Gonzalo Torné, el llibre el va publicar l'editorial Godall a finals de l'any passat amb una nova portada i una edició molt acurada. Bones notícies per una de les veus més consolidades de la nova narrativa catalana, que ja compta amb una nova traducció.

SINOPSI: L'apocalipsi de la manca de connexió a internet, l'espiral fatalista del retard del metro quan t'espera una reunió important, el terror d'embogir amb els coells, la necessitat d'omplir els silencis, la tragicomèdia d'un vella dama coqueta amb incontinència, les tribulacions per aconseguir una crema depilatòria, el descobriment del subtext de Pinter, la maledicció per fotre un clau perdut o la vergonya per excitar-se en un enterrament, són alguns dels contes breus que componen aquest llibre d'instantànies sobre la vida barcelonina, però traslladables a qualsevol altra ciutat europea. Tina Vallès mira i analitza el paisatge humà de la ciutat amb la minuciositat d'una antropòloga i la precisió d'una cirugiana. El resultat són disset relats que, com fogonades d'ironia i lucidesa, i no exempts d'alguns tocs de tendresa res ensucrada, ens descobreixen les històries que bullen a les voreres, l'asfalt, els parcs, els supermercats o les escales automàtiques del metro. Tina Vallès és una de les autores més interessants i rigoroses de la narrativa breu en català.

"Una imaginación jugosísima como puerta de acceso a una cotidianeidad inquietante. Más sencillo de disfrutarlo que de explicarlo. Por suerte es sencillísimo disfrutarlo: anímense a leer a Tina Vallès". Gonzalo Torné.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Fri, 19 Jan 2018 10:00:00 +0100

El festival Tiana Negra arriba a la seva sisena edició convertit en el festival de referència de la literatura negra en català.

Avui i demà tornarà a acollir el bo i millor del gènere, amb un programa centrat sobretot en tres efemèrides literàries importantíssimes que se celebraran el 2018: els centenaris del naixement de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany i el 20è aniversari de la mort de Jaume Fuster. Amb prop d'una vintena d'activitats programades durant dos dies i la participació de prop de 20 autors vinguts d'arreu del territori català, Tiana es tornarà a convertir en la capital del gènere negre en català. Entre les activitats programades enguany destaquen el lliurament del cinquè Premi Memorial Agustí Vehí - Vila de Tiana a Francesc Puigpelat i la recuperació de la figura de Sherlock Holmes.

:: Més informació al web de Tiana Negra

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Procés enverinat

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 17 Nov 2016 10:00:00 +0100

Procés enverinat
Salvador Balcells
Editorial Meteora
Novembre de 2016
Novel·la negra

SINOPSI: Un simpatitzant d'un moviment independentista és tirotejat per uns motoristes quan recull signatures en suport d'una DUI en una paradeta prop del mercat en ple centre del Vendrell.

Quatre dirigent castellonencs d'Unión Democràtica Popular, partir unionista de dretes, dinen en un restaurant de Tarragona. Un d'ells, Alfonso Adell, únic partidari de fer un referèndum pactat sobre la independència de Catalunya, mor aquella mateixa tarda a causa del ingestió, segons sembla d'un bolet letal.

Els sostinspector Emili Espinosa es farà càrrec del cas d'enverinament, però ben aviat veurà que, quan hi ha política pel mig, tots els esuitxos taquen, Espinosa no s'hi ha volgut embolicar mai, en política, però, per més lluny, que en vulguis estar, sovint acaba entrant per la porta de casa teva, i llavors el perill més gros no rau en la naturalesa del crim, sinó en la víctima triada.

Entrevista amb l'autor:

D’on surt la idea de fer una novel·la negra sobre el procés català?

Tots els escriptors de ficció ens basem, poc o molt, en l’observació de la realitat. A partir de fets reals, el recreem, els manipulem i els donem el nostre toc personal per tal d’encabir-los en les nostres novel·les. El procés és el tema més present en la quotidianitat dels mitjans de comunicació i part important de l’espai públic. És un rerefons que sorprèn que no aparegui més en la ficció escrita, en les sèries televisives o les pel·lícules produïdes a Catalunya o fins i tot podríem dir a altres indrets de l’estat espanyol.

Quan, fa pocs anys, van començar a proliferar les paradetes independentistes per carrers i places vaig pensar, com a novel·lista de temàtica criminal, què passaria si una d’aquestes parades patís un incident o atemptat amb ferits o potser alguna mort. I si, dies després, un conegut polític antiindependentista morís en estranyes circumstàncies, aparentment com a resposta.

Així comença la novel·la. El que passa després ja són figues d’un altre paner, no només perquè qui s’encarrega de la investigació és un policia molt especial, sinó perquè quasi res no serà el que sembla..

Però contestant a la pregunta en realitat no és una novel·la negra sobre el procés català, sinó que és una novel·la on apareix el procés com a teló de fons i referent d’algunes conductes i actuacions.

És difícil barrejar crims i política? Sembla que últimament la realitat supera la ficció.

En una novel·la no hi ha res difícil, tot és possible. Confiem que la realitat sigui una altra cosa, i això que jo explico quedi com la llicència literària d'un escriptor de temàtica criminal. Perquè cal reconèixer que, els que ens hi dediquem, estem una mica malalts i veiem crims per tot arreu. Per tant, que quedi clar que PROCÉS ENVERINAT és només un relat de ficció. I que no es tracta d'agitar cap fantasma de la por. Com a novel·la de ficció, intenta mantenir una coherència interna que no ha de coincidir forçosament amb la realitat. Això suposant que el que coneixem sigui la realitat.

A banda de crims, la novel·la també parla de corrupció i dels lobbies que tenen el poder polític real.

És que va d’això. En el meu relat es presenta la política com un gran espectacle de titelles. La gent, els espectadors, inclòs el mateix policia protagonista, Emili Espinosa, són igual que nens que, enlluernats per l’acció de les figures a l’escenari, sovint no es fixen en els fils que les mouen. I encara menys, lògicament, en les mans que mouen aquests fils.

Com et documentes per a escriure aquesta i totes les teves novel·les?

Depèn de cada cas. Per començar pot ser un fet real en forma de notícia llegida o escoltada. O una cosa totalment inventada per mi. Després, un cop decidit el tema, es tracta de cercar la màxima documentació per tal que el que explico sigui versemblant, sense errors ni contradiccions. Tota la resta és imaginació.

Creus que la novel·la negra s’ha d’actualitzar i parlar de temes actuals per arribar a més públic?

Crec que ja ho està d’actualitzada. En general, la novel·la negra sempre ha tingut un contingut important de crítica social, adaptat al temps i al lloc on s’escriu i es publica. Una altra cosa és que el públic estigui sovint influenciat per modes o interessos econòmics de grans editorials i prefereixi llegir novel·les més comercials i molt allunyades de la nostra realitat i actualitat.

Els teus són personatges prototipus de novel·la negra?

No ho són en absolut. De fet, jo considero que la sèrie del sotsinspector dels Mossos Emili Espinosa no és estrictament novel·la negra, sinó més aviat novel·la policíaca amb tocs costumistes. Personalment m’agrada més definir-la com a novel·la criminal, que inclou tant la negra com la policíaca.

Quin pes tenen les dones en la teva novel·la?

Molt important. Tot i que el protagonista principal és un home, les dones que l’envolten el condicionen de tal manera que seria molt diferent sense elles. De les cinc novel·les de la sèrie publicades fins ara, n’hi ha una, DUR DE PAIR, on agafen un pes encara més gran, fins al punt que li roben el protagonisme a Espinosa.

Sembla que no hi ha gaire protagonistes femenines en el gènere encara?

És cert, però l’augment de dones que escriuen novel·la criminal en català i trien una protagonista femenina està reduint la diferència respecte dels homes. En són exemples Margarida Aritzeta amb la inspectora Mina Fuster o Montse Sanjuan amb la sergent Anna Grimm, entre d’altres. I no només escriptores, també ells. Jaume Benavente té una dona protagonista d’algunes de les seves novel·les: la inspectora Marja Battelaar. I parlant d’escriptores, recordem Anna Maria Vilallonga amb les seves negrotes d’ “Elles també maten”.

Hi haurà noves aventures del sostinspector Espinosa?

En aquesta darrera novel·la Espinosa en surt força malparat tant física com psicològicament. Comença a tenir una edat. Però precisament per això em fa molta pena matar-lo ara o abandonar-lo quan més necessita el meu suport. A més, els amics m’animen a seguir no només per ell, sinó perquè també s’han enganxat a la seva família. Així que ja tinc mig pensada una nova trama i hi he començat a treballar.

Per què creus que en els darrers cinc anys hi ha hagut un boom en la novel·la negra catalana?

No crec que es pugui considerar un boom, perquè encara es llegeix molt poc i la seva presència a les nostres llibreries és, en general, més aviat marginal si la comparem amb la novel·la negra espanyola. I molt pitjor encara respecte dels best sellers també en espanyol. Una altra cosa és que hagin proliferat els escriptors que s’hi dediquen. I sobretot les editorials que han apostat per aquest tipus de temàtica. Però els escriptors es troben amb dificultats per publicar i les editorials es veuen forçades per qüestions econòmiques a fer edicions amb pocs exemplars, per la qual cosa és un peix que es mossega la cua.

Han augmentat novetats, autors i també festivals, com el que tu organitzes, El vi fa sang.

És cert, però amb tots els condicionants que deia abans. Els festivals vam bé per ajudar a la difusió del gènere entre el públic lector i són un lloc de trobada dels escriptors que els permeten intercanviar experiències i punts de vista. Però de tots els que es fan als Països Catalans, només n’hi ha tres, Tiana Negra, Andorra Negra i El Vi Fa Sang de l’Espluga de Francolí, que es dediquin exclusivament a la novel·la criminal en català. Tot i que cal dir que el català també és molt majoritari a Vilassar de Noir, Sang Cugat i El Segre de Negre de Lleida i Febrer Negre de Palma. I que té una presència força destacada a Cubelles Noir.

Gràcies Salvador.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: No n'estiguis tan segur

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Wed, 16 Nov 2016 23:02:00 +0100

No n'estiguis tan segur
Llort
Crims.cat
Novembre de 2016
Novel·la negra

SINOPSI: Dilluns al matí. La setmana comença per al sergent dels Mossos d'Esquadra Jaume fuentes i el seu company, Santi Planes, amb el cas del cadàver d'un home jove esbudellat en un petit despatx del centre de Barcelona. Al llarg dels set dies següents,el que en un principi semblava un cas rutinari va transitant per un mostrari d'estereotips i situacions pròpies del gènere negre i policíac: assassinats, traïcions, figutius, perseguidors, màfies, corrupció, sicaris, testimonis accidentals, venjances, maníacs, sexe, violència.

La trama ens condueix per un territori on ningú no pot estar segur de res. Avencem a cops de volant alhora que descobrim els protagonistes que es van encadenant al llarg d'aquesta història.

Una novel·la imprevisible. Llegeix-la abans que et facin spoilers.

BREU ENTREVISTA AMB L'AUTOR:

- On neix la història del llibre? D'on surt el primer embrió?
De quatre potes. Una, tot i que sembli òbvia, la vull dir: m'ho passo molt bé escrivint, és el que em mou a fer-ho per damunt de qualsevol altra "recompensa". Les altres tres són reptes. Escriure una mena de compendi del gènere negra i policíac. Mantenir el costum d'intentar no construir trames previsibles. I del tercer només puc dir que he volgut crear un joc... i fins aquí puc dir.
- Què vols explicar realment amb ella?
Més que el que vull explicar, és el que vull mostrar: una col·lecció de personatges, prototips, situacions..., tant del gènere policíac com del negre. I provocar emocions en el lector. Que s'ho passi bé, bàsicament. A que les històries ens inquietin més?
En els darrers llibres m'ha agradat crear personatges "normals i portar-los fins a situacions extremes per obligar-los a triar si saltar les normes ètiques o no. En aquest cas són personatges més "habitual" del gènere, tot i que no tots... En tot cas, cal aconseguir (o intentar) que el lector senti empatia pels personatges, així patirà o l'interessarà el que els passi i potser s'hi pot sentir identificat en determinades reflexions.
- Com treballes les històries i els personatges?
Amb intuïció i a poc a poc, dedicant-hi moltes hores.
- També les escenes de violència són molt realistes. Com et documentes?
Com en gairebé tot, anant als detalls i ajudat pels referents literaris i cinematogràfics que pot tenir qualsevol.
- I tot acompanyat d'un llenguatge molt directe i acurat.
Els anglesos diuen que Déu és en els detalls. No sóc creient, però tot i això m'agrada ser tan acurant com puc. En el llenguatge, els diàlegs, el ritme, les trames, els girs... en tot. Fins i tot, si m'ho permeten, en la portada, com en aquesta ocasió.
- Per què escrius novel·la negra? Conscient o inconscientment és el que, d'alguna manera, he escrit sempre. És on em sento més còmode i amb el que millor m'ho passo. També com a lector.
- Què diferencien les novel·les d'en Llort de les altres novel·les?
El nom de l'autor.

Gràcies LLuís. Fins aviat!

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Els ossos soterrats

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 27 Oct 2016 10:48:00 +0200

Els ossos soterrats
Silvestre Vilaplana
Crims.cat
Setembre 2016
Novel·la negra
III Premi Memorial Agustí Vehí Vila de Tiana

SINOPSI: Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no sap el parador concret dels cossos fins que, setanta anys després, l'arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui va assassinar aquells homes per tal de fer justícia i treure a la llum les seves restes. A les extremes dificultats d'iniciar l'excavació s'hi afegiran coaccions de tota mena: des de polítics i eclèsiàstics interessats en mirar a l'altra banda fins a ferides familiars mal tancades que ressorgeixen de l'oblit. I és que ja se sap: tot mort té una història al darrera que potser a algú no li interessa gaire desvetllar, i ni molt menys saber d'on venim i desenterrar el passat. I més quan resulta que la fossa no conté només els cadàvers dels cinc homes. Hi ha una sorpresa terrible amagada sota terra que ho canviarà tot.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: La nit contra tu

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 24 Oct 2016 10:56:00 +0200

La nit contra tu
Ferran Sàez Mateu
Proa
Novembre de 2016

L'acceptació d'una herència incomprensible desencadenarà una història de misteri i de terror a la Barcelona crepuscular dels anys 80.

SINOPSI: Al setembre del 1982, tres vells advocats reben l'encàrrec de resoldre una herència important que implica la restitució d'un deute monstruós, difícil de comprendre. El receptor de l'herència, un empresari que duu una existència tranquil·la en un poble de la Catalunya profunda, es trasllada provisionalment a Barcelona per fer-se càrrec dels tràmits. La ciutat preolímpica és un món gris i decadent, on el tancament dels últims colmados coincideix amb la mirada perduda dels primers ionquis. En aquell ambient crepuscular comencen a passar coses que primer només semblen estranyes o inusuals, però que després mostren la seva naturalesa inequívocament sobrenatural.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Activitats :: Arriba el festival Vila del Llibre de Cervera

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 17 Oct 2016 12:13:00 +0200

El proper cap de setmana 22 i 23 d'octubre se celebra la primera edició del festival Vila del Llibre de Cervera amb la participació de 30 editorials, gairebé 80 escriptors molt reconeguts i més de 80 activitats literàries programades per a tots els públics. Entre elles destaca una singular jamm sessions literaria en que autors i públics competiran amb textos improvisats i en la que ja s'hi ha inscrit el lleidatà Jaume Balagueró.

Cervera vol esdevenir a partir d'aquest any en un referent literari anual amb un festival molt ambiciós que acollirà el bo i millor de la literatura catalana actual. Entre els prop de 80 autors que passaran aquest cap de setmana per la Vila del Llibre hi ha noms com Rosa Fabregat, Maria Barbal, Teresa Costa - Agramunt, Màrius Serra, Martí Gironell, Gemma Lienas, Roser Capdevila, Ramon Gener, Albert Turull o Cesc Freixes.

Més de 80 editorials hi seran presents i s'ha programat prop de 80 activitats per a tots els públics com un taller d'enquadernació japonesa, un joc de rol literari, espectacles literaris, experiències plasticonarratives, o un jam session literari que enfrontarà escriptors i públic en l'art de l'escriptura.

En total un cap de setmana ple de lletres, que convertirà Cervera en la segona Vila de Llibre de Catalunya després de Bellprat que se celebra el mes de juny.

:: Consulteu programa aquí

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: El dia que va morir David Bowie

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 17 Oct 2016 11:01:00 +0200

El dia que va morir David Bowie
Sebastià Portell
La Breu edicions
Tardor 2016

SINOPSI: Un jove travessa Barcelona amb el frenesí d'un llibertí compulsiu. Hi va arribar fa vuit anys amb ganes de menjar-se el món. És a la ciutat on qui cerca, troba. I el nostre protagonista topa amb un entramat de passions, més o menys induïdes, que ell viu amb una inconsciència i una temeritat absolutes. Els seus intents d'acceptar-se, d'encaminar els desitjos de l'entranya, d'encaixar amb el fill ideal que la mare va somiar i els viaranys per on es perd una vegada i una altra l'acaben conduint a una sala d'espera. Allà s'ha de fer unes proves per saber si una malaltia venèria circula pel seu cos. Aquesta saleta serà un purgatori on repensar l'historial de la seva breu existència, una inspecció tècnica de cos i ànima. Aquí l'esverament, vulgui o no, esdevindrà clama centrifugada.

L'escriptura de Sebastià Portell torna a esclatar en una novel·la collage: el retrat d'un jove desorientat que fuig de l'intens melodrama que l'enfonsa en la indolència. El dia que va morir David Bowie és un cadàver exquisit debatent-se entre les eleccions personals i la moral de lleixiu que no ens és externa i que, d'una manera o altra portem a dins.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Un secret de l'Empordà

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Tue, 11 Oct 2016 12:04:00 +0200

Un secret de l'Empordà
Imma Tubella
Columna
Octubre de 2016
Novel·la històrica

El misteri de les joies desaparegudes a Albons, un poble de l'Empordà, l'any 1935 en l'accident d'un luxós Rolls Royce on viatgen la baronesa Thyssen i el seu amant.

SINOPSI:

Agost de 1935. Carretera d'Albons a Viladamat. Un Rolls - Royce avança a tota velocitat i s'estavella. Al seu interior hi viatgen el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen.

Juliol de 19912. Dos homes que s'acaben de conèixer rememoren l'accident i el secret que s'hi amaga. La conversa desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, com Sert o Dalí, i també les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, l'auge del nazisme, les vils accions de la gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèra dels refugiats catalans als camps francesas. I, enmig del caos, la dignitat d'un poblet que, desafiant l'enemic, preserva el seu gran secret. L'espiral de la novel·la, com la tramuntana que sovint bufa a Albons, s'emporta el lector a recórrer, en un relat vertiginós que el deixarà sense alè, els moments cabdals de l'Europa d'entreguerres,

"Només puc pensar en tu. Només vull pensar en tu. Sí, tens raó, aprofitem aquests darrers moments i no els tenyim de tristor per un futur que no sabem si podrem controlar. Quina meravella! NO hi ha res com l'Empordà Aquest és el lloc on m'agradaria viure. M'hi sento tan bé! La seva olor i els seus colors em produeixen una serenitat difícil d'explicar. I ara amb tu...".

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: La veu del cyrano

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 10 Oct 2016 10:58:00 +0200

La veu del Cyrano
Gemma Sardà
Empúries
Octubre de 2016

Breu novel·la tragicòmica sobre el món del teatre i de la família actual.

SINOPSI: La mort sobtada del gran actor i doblador Quim Pruna, que estava a punt d'estrenar una versió rockera del Cyrano, sacseja la vida de la seva dona i de la filla adolescent. La vídua, la Lola, es reclou en una mena d'exili urbà, acompanyada pels skaters de la plaça del Àngels - els seus àngels - i per la seva filla Nora, que s'hi baralla per fer-la reaccionar, amb l'ajut d'una àvia trapella dotada d'un optimisme peculiar. La Lola evoca el passat d'en Quim, des dels inicis en el teatre amateur fins al gran èxit a l'escenari, sempre junts i amb algun secret que la mort acabarà desvelant. La veu d'en Quim, present en el doblatge d'anuncis i pel·lícules, continua ressonant en la vida de la Lola. Mentrestant, per a la Nora es va obrint tot un món nou, vinculat al teatre, amb Nova York a l'horitzó. Història breu i fresca, amb un to que sap combinar la comèdia amb la tragèdia, la simpatia amb la gravetat, l'humor amb l'emoció.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Argelagues

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Wed, 5 Oct 2016 11:07:00 +0200

Argelagues

Gemma Ruiz

Proa

Setembre de 2016

Tres dones lluiten, al llarg del segle XX, per obrir-se camí en el món laboral de les fàbriques tèxtisl del Vallès i per tirar endavant la família.

SINOPSI: La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L'esforç per adaptar-se als efectes de la revolució tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d'una ciutat en proés d'industralització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l'evolució de la societat catalan del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: L'amor del capità Gavina

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Tue, 4 Oct 2016 10:37:00 +0200

L'amor del capità gavina
Pau Faner
Editorial Meteora
Tardor 2016

SINOPSI: Joan Gavina és un jove menorquí nascut el 1755 a Ciutadella, al si d'una família de pescadors. Per salvar la seva germana d'una violació, Joan mata un lletrat francès, fet que l'empeny a fugir i a convertir la seva vida en un atzar que el portarà, després de ser captiu en un vaixell pirata berber, a estudiar nàutica a Barcelona i a servir l'armada anglesa per la Mediterrània.

Gran navegant, Joan Gavina travessarà l'Atlàntic i s'enrolarà a l'exèrcir nord-americà en la guerra d'Independència de les colònies, i, posteriorment, en les lluites amb els indis.

A Menorca, però, Joan hi ha deixat el seu amor, Àgueda, una noia a qui casen amb Felip de Galba, terratinent amb plantacions a Carolina del Sud. En terres americanes els amants lluiten per retrobar-se quan els Galba es traslladen a Charles Town.

L'amor del capità Gavina té tots els ingredients de la novel·la d'aventures. Inspirada en la vida de Jordi Farragut, pare del primer almirall dels Estats Units, David Gasgow Farragut, l'autor s'ha pres llicències i ha recreat la figura de l'heroi ciutadellenc, mai estudiada amb prou atenció, fins a convertir-la en un arquetip de la lluita per l'amor i la llibertat.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: L'amor et farà immortal

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 3 Oct 2016 11:16:00 +0200

L'amor et farà immortal
Ramon Gener
Ara Llibres
Octubre de 2016

Ramon Gener torna amb un llibre sobre la vida, la mort i l'amor per la música. El seu primer llibre, Si Beethoven pogués escoltar-me, ha arribat a més de 15.000 lectors i va per la 8ena edició.

SINOPSI: L'amor et farà immortal està format per 10 històries inspiracionals que ajuden a l'autor a superar la pèrdua del seu pare. Hi trobem Verdi, Clara Schuman, Joaquin Rodrigo o Maria Callas, entre altres. Ramon Gener explica que el seu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat en el qual l'Alzeimer va ennuvolar la seva ment i el va oblidar. La segona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero de Ravel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en la seva enorme absència, va buscar en les vides d'altres homes i dones que havien passat pel mateix que ell una explicació a totes les emocions que l'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, Ramon Gener emprèn un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. D'aquesta manera, va fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco; a la bromosa estació de Johannes Brahms: a la nit màgica en la qual Joaquin Rodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez... i a la tarda de primavera en la qual el seu pare va arribar a casa amb tres petits xiprers.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Entre dos fills

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Fri, 30 Sep 2016 10:53:00 +0200

Entre dos fills
Maria Vilanova i Vila - abadal
Llibres del Delicte
Octubre 2016
Novel·la basada en fets reals

Entre dos fills és un cop de puny a l'estòmac que explica el valor, el desconsol i l'amor incondicional d'una mare pels seus fills. És possible sobreposar-se al dolor d'un pèrdua per desafiar el dol, l'oblit, l'odi, la incomprensió del drama, l'atorgament del perdó, l'acceptació del que ha passat?

SINOPSI: Es pot estimar qui ha causat el mal i qui l'ha patit? Una mare es debat entre dos fills. Entre el lament de la pèrdua i el temor de perdre l'únic fill que li queda. El dolor d'estimar qui li ha tret el que més estimava. Entre dos fills és la història verídica d'una mare que plora la mort violenta d'un fill, el dol de la pèrdua, l'odi, la imcomprensió del drama i la necessitat de perdó. Un relat que la mare d'un antic alumne de la Maria Vilanova i Vila-abadal va confiar a l'autora perquè l'expliqués al món.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Li deien Lola

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 29 Sep 2016 11:17:00 +0200

Li deien Lola
Pilar Romera
Columna
Setembre 2016

El coratge d'una dona a la recerca de la veritat

SINOPSI: Als inicis de la revolució industrial, a les ribes del riu Ebre, la vella aristocràcia rural es resisteix a doblegar-se als aires d'un temps nou. A Barcelona, la ciutat bull amb les revoltes, les bombes anarquistes, les detencions massives i els judicis manipulats per la gran burgesia, disposada a no perdre ni poder ni privilegis.

D'un pobler de la Ribera d'Ebre a Barcelona, dels anys convulsos de finals del segle XIX a l'arribada de la Segona República el 1931, de les barraques del Somorrostro als pisos benestants. Entre anarquistes radicals i burgesos filofeixistes, entre la prostitució i els salons més exquisits, la Dolors, la bella Lola, lluita per sobreviure i venjar la injustícia i la humillació que l'ha marcat com a víctima des que va néixer, amagant, alhora, un secret durant més de trenta anys que li canviarà la vida per sempre.

Les llums i les ombres d'una dona coratjosa il·luminen un relat vibrant i apassionant que retrata sense embuts un dels moments més fascinants de la història del nostre país.

"La Lola va compondre el seu millor i més seductor somriure mentre pensava en la tia Carmina, i mirava aquell burgès que mai no havia vist un poll, un rata, que mai no havia patit gana, ni fred, ni s'havia sentot humiliat, explotat o maltractat. Va flasejar el somriure encara una mica més mentre recordava la cara de la seva mare. La cara de l'amador mentre la violava, la cara de l'Agustí negant-la. Es va empassar la bilis en agafar la mà enguantada i va acceptar el petó fugaç, a la galta."

:: Tastet de la novel·la

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Notícia :: Liberisliber arriba aquest cap de setmana a Besalú

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Wed, 28 Sep 2016 10:41:00 +0200

La fira d'editorials independents Liberisliber celebra aquest cap de setmana la seva sisena edició amb la voluntat de convertir-se cada cop més en un festival literari amb la creació de dos premis nous i l'organització de nombroses activitats literàries de tot tipus i un espai de suport a l'educació. Sense oblidar però l'ànima de la fira, les editorials independents, que enguany arriben al rècord amb 48 participants que exposaran les seves novetats.

Liberisliber se celebra un any més el 1 i 2 d'odtubre a Besalú consolidant-se com la principal fira d'editorials independents del país. Enguany hi participaran 48 editorials, un nou rècord, de Catalunya, Madrid, Aragó, Illes Balears, i València. Entre les noves incorporacions hi ha Terrícola, Blindbooks, Edicions del Despropòsit, Club Editor, Minúscula, Arcàdia, Saldonar, Fonoll, Ela Geminada, L'altra Editorial o l'Avenç.

Enguany Liberisliber aposta per reforçar la seva vessant de festival, i ho fa gràcies en gran part a la poesia amb la creació de dos premis literaris: El Premi Francesc Garriga de poesia dirigit a autors totalment inèdits i amb col·laboració amb AdiA, LaBreu i Cafè Central, i el Liberis Lira, una nova categoria dins els premis de la fira per a llibres ja editats dedicats a la poesia. Seguint amb l'afany de convertir-se en festival enguany se celebrarà un vermut poètic Vermuesia, on tres autors presentaran el seu poemari mentre es pren un vermut. Es repetiran també les activitats de més èxit d'altres anys com l'Escaramussa poètica, la taula rodona Un món millor per a reflexionar sobre el nostre entorn social, altres taules rodones de caràcter filosòfic i evidentmen les presentacions de les novetats de la fira.

Enguany també el Liberisliber reforça el seu vincle amb l'educació amb la celebració del segon Simposi d'Educació i Edició de la Universitat de Girona.

:: Consulta totes les activitats a la web de la fira

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Allò que va passar a Cardós

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Tue, 27 Sep 2016 11:03:00 +0200

Allò que va passar a Cardós
Ramon Solsona
Proa
Setembre 2016
Novela històrica

SINOPSI: Un guàrdia civil assassinat a la vall de Cardós una nit de neu de 1965. Les causes i les consequències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d'un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles des de l'exterior. La vida dels habitants de la vall es transforma. S'hi respiren aires nous, la guerra queda lluny, arriben la televisió, els siscents, el turisme, el twist i el biquini.

Com buscadors d'or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d'una feina. S'allotgen en campaments i pobles, des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d'emigració i desarrelament, d'amor i de lluita s'encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la dictadura. Un assassinat ho lliga tot.

Sis anys després de L'home de la maleta, Ramon Solsona ofereix una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat dels clàssics.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Un oceà de memòria

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 26 Sep 2016 11:51:00 +0200

Un oceà de memòria
Sebastià Bennasar
El gall editor
Setembre de 2016

SINOPSI: Negra nit. Lisboa. Un professor expulsat de la Universitat rep una trucada. Una oferta laboral. Si l'accepta haurà de tornar a casa seva, a les Açores, d'on va marxar al final de la dictadura portuguesa i on mai no ha tornat. Si la refusa l'espera la ruïna econòmica. Té una nit per pensar-ho i potser lúnicadona que ha estimat en la vida a l'altre costat del fil telefònic. En aquesta intensa novel·la breu, Sebastià Bennasar ens endinsa en els misteris de les decisions extremes. Ambientada entre Lisboa i les Açores, aquesta obra és universal perquè expressa la dicotomia entre illes i continents, entre comportaments insulars i peninsulars i indaga en la memòria contemporània dels traumes europeus emprant, per a fer-ho, l'alta literatura.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Notícia :: Xevi Sala guanya el Premi Prudenci Bertrana

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Fri, 23 Sep 2016 10:57:00 +0200

Xevi Sala ha guanyat el Prudenci Bertrana 2016 amb I ens vam menjar el món. Josep M. Fulquet ha guanyat el Miquel Palol de poesia, Jordi Casassas el Carles Rahola d'assaig i Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.

El 49è Premi Prudencia Bertrana ha estat per la novel·la de Xevi Sala I ens vam menjar el món. un viatge en el temps divertit i emotiu que relata les sorprenents aventures d'uns personatges que desmunten els clixés de la Transició i demostren que l'amistat està per sobre de tot. Un llibre excepcional que ens situa davant de la nostra història més recent però amb la perspectiva suficient del pas del temps. El relat de les peripècies del soldat Kirk Barrera i del pescador Gori Vilar és alhora una crònica de l'antifranquisme de casa nostra, del món de la cultura passat pel sedàs de l'Empordà i de la transformació vital de tot un país.Un relat per on desfilen personalitats com Kirk Douglas, Santiago Carrillo, Josep PLa o Dalí i que conforma un fresc excepcional que gravita al voltant de les bases nord-americanes.

Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un guardó literari que forma part dels Premis Literaris de Girona. Atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, acull originals escrits en català i té una dotació de 30.000 euros. Columna publicarà la novel·la el proper mes de novembre.

La nit literària de Girona però a premiat altres autors com l'historiador Jordi Casassas que ha obtingut el Premi Carles Rahola d'assaig amb La voluntat i la quimera. El noucentisme català, un assaig al voltant del noucentisme, la renaixença i el marxisme. També s'ha otorgat el Premi Miquel Palol de poesia a Josep M. Fulquet per Morir com un riu i el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil a Herba negra de Salvador Macip i Ricard Ruiz Garzón un thriller ecològic apocalíptic i amb tocs de ciència ficció.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Recorda que moriràs

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Thu, 22 Sep 2016 10:54:00 +0200

Recorda que moriràs
Ferran Garcia
Males Herbes
Tardor 2016

Un dels debuts amb més alt voltatge dels últims anys, una obra dura, crua i imponent, que estomaca la consciència moral del lector, l'obre en canal i se'n beu la sang encara calenta. Un camí cap a la llum a través de la foscor.

SINOPSI: En Mosca vol trobar allò que el seu pare ja sap i mai li ha explicat, vol saber per què la seva mare els va abandonar quan ell encara era un nadó. Obsessionat per aquesta idea, emprèn un camí de no retorn cap els paratges més foscos de la ment humana, amb la bogeria i la mort com a companys de viatge, i un enigma que es mantindrà velat fins a l'última pàgina. Recorda que moriràs és una fugida i alhora una recerca, un trajecte poètic i vital que deixa marca en el lector. En aquesta novel·la de lectura roent, Ferran Garcia es mostra com un franctirador furiós, oferint-nos una proposta literària profundament radical.

Aquesta primera edició de Recorda que moriràs conté un pròleg de Jaume C. Pons Alorda. Els versos d'Andreu Vidal vehiculen bona part dels pensaments del protagonista de la novel·la. La contundència i alhora la solvència narrativa que mostra Ferran Garcia en el seu debut no tenen precedents en la narrativa catalana recent.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: California

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Tue, 20 Sep 2016 11:30:00 +0200

California
Jordi Coca
Galàxia Gutenberg
Tardor 2016

Un professor recorda com va arribar als Estats Units a principis de l'estiu de 1992, just després del seu divorci, amb la intenció de viatjar en cotxe fins a la Universitat de Berkeley, on donarà classes y escriurà un llibre sobre els grans pintors paisatgistes nortamericans del segle XIX. No obstant, tot comença a enrarir-se amb l'aparició del misteriós i erràtic poeta Tom Dunkel, que se sumarà al viatge. Situacions i paisatges imprevistos, dubtes fonamentals, por... En un poble sense vida de Nevada el professor coneixerà l'antic activista en la lluita pels drets civils Gary Atwood, la seva interessant esposa Jill, i a Amy, una agent inmobiliària que no vol parlar del seu passat. La calor del desert, el desig i la malaltia inciten al professor a replantejar-se la seva vida, la seva feina, el seu fracàs matrimonial, el fons romàntic de la pintura sobre la que vol escriure, el valor suposat de la literatura beat que retrata les mateixes carreteres per les que ell s'ha perdut...

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Anatomia de les distàncies curtes

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Mon, 19 Sep 2016 11:43:00 +0200

Anatomia de les distàncies curtes
Marta Orriols
Edicions del Periscopi
Setembre 2016
Novel·la

SINOPSI: A través de personatges fugaços i d'imatges sencilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l'amor. L'estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s'enfronten de manera quasi imperceptible amb l'exterior mentre proven d'oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.

Un calidoscopi proper i empàtic que ens aproxima de manera natural als sentiments que maquillem per por d'alterar el curs de les nostres vides. Anatomia de les distàncies curtes és un paisatge lúcid i emocional reblert dels silencis que protegim.

"Marta Orriols ha sabut com explicar la vida quotidiana amb una gran qualitat literària: els lectors encara no l'han descobert, però ho faran i en voldran més". Jenn Díaz.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Notícies :: Joan Carles Girbés, nou director editorial d'Ara Llibres i Amsterdam

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Fri, 16 Sep 2016 10:42:00 +0200

Joan Carles Girbés serà el nou director editorial d'Ara Llibres i Amsterdam. L'editor s'incorporarà al novembre, uns mesos després que Izaskun Arretxe hagi estat nomenada directora de l'àrea de Literatura i Pensament de l'Institut Ramón Llull.

Amb l'entrada de Joan Carles Girbés a la direcció editorial d'Ara Llibres, la cooperativa aposta d'una manera decidida per consolidar la feina feta durant els últims anys, enfortir el seu projecte cultural i impulsar noves iniciatives en l'àmbit editorial amb una incidència clara en tot el domini lingüístic en llengua catalana.

Actualment la cooperativa editorial publica una seixantena de títols a l'any sota els segells Amsterdam (ficció), Ara Llibres (no ficció), Now Books (llengua castellana) i Ara Mini (butxaca) i treballa noves línies de consolidació per al futur. Des de la seva creació l'any 2002 ha editat un fons de prop de 800 títols de ficció i no ficció que inclou èxits de vendes com ara els llibres de Kilian Jornet, Ramon Gener, Sebastià Serrano o Marie Kondo; autors de renom internacional com ara Toni Morrison, Colm Tolbin, Fred Vargas, Camilla Läckberg o Khaled Hossein; i un bon planter d'escriptors en català, entre els que destaquen Marc Pastor, Lolita Bosch, Josep M. Fonalleras, Carme Martí o Jenn Díaz, entre molts d'altres.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Novetat :: Les darreres paraules

info@80grams.com (Laurea Ipsum) — Fri, 16 Sep 2016 10:19:00 +0200

Les darreres paraules
Carme Riera
Edicions 62
Setembre de 2016
Novel·la
Premi BBVA Sant Joan 2016 de literatura catalana

Carme Riera novel·la la vida d'un personatge lliure, apassionant i aventurer: l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg.

SINOPSI: En un manuscrit retrobat, Lluís Salvador d'Habsburg Lorena (Florència, 1847 - Txèquia, 1915) confessa els secrets dels seus amors, alguns de tràgics, ens ofereix punts de vista personals però objectius sobre els esdeveniments que canviaren els mapa europeu del segle XX, des de Meyerling fins a Sarajevo. Cosí de l'emperador Francesc Josep i l'emperadriu Elisabet, la famosa Sissí, tal vegada tingué a l'abast evitar el desencadenament de la Primer Guerra.

Viatger impenitent i misteriós, home de lletres, naturalista i ecologista avant la lettre, l'arxiduc fou també un enamorat de Mallorca. A l'illa hi bastí el seu petit regne paradisíac,

Les darreres paraules desvela en unes suposades memòries, les vivències familiars, sentimentals i polítiques d'una personalitat extraordinària, que, tot i pertànyer a la Casa Imperial més important d'Europa, visqué allunyat dels convencionalismes.

:: Tastet del llibre

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .