SOCIALISTES DE L'EBRE

S'adjudiquen les obres per millorar la llotja de peix del port de les Cases d'Alcanar

2009-12-21T14:22:00.003+01:00

Ports de la Generalitat ha adjudicat les obres per renovar la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar. L’actuació permetrà optimitzar el procés de comercialització del peix i adequar l’edifici als nous requeriments sanitaris, ambientals i de qualitat. Així, el projecte, que s’emmarca en el Pla de millora de les llotges de Catalunya, ha de millorar la prestació de serveis al sector pesquer canareu. Les obres suposaran una inversió de 184.000 euros i tindran un termini d’execució de tres mesos.

La reforma de la llotja de peix suposarà la distribució de la superfície en diferents zones d’ús i l’adaptació de l’edifici a la normativa vigent. Així mateix, es crearà una zona perquè els visitants puguin observar la subhasta del peix sense interferir en les tasques del sector pesquer.

La superfície de l’interior de la llotja es dividirà segons les fases de manipulació del peix: arribada i descàrrega, subhasta, classificació i expedició.

Així mateix, rere la línia de subhastes se situarà la zona per als compradors. També s’adequarà un espai per a ús veterinari i un magatzem.

L’edifici s’adaptarà a la nova normativa amb nous tancaments, paviments i revestiments, a més, de noves instal·lacions d’aigua, electricitat i xarxa contra incendis.

Pla de millora de les llotges

L’adequació de la llotja de peix del port de les Cases d’Alcanar és una actuació prevista en el Pla de millora de les llotges de Catalunya. El Pla, aprovat per l’Executiu català, l’any 2008, té com a finalitat adaptar els edificis a la normativa vigent en matèria de sanitat, qualitat i medi ambient.

La rehabilitació de 21 llotges de peix arreu de Catalunya, que s’està duent a terme, suposarà una inversió de 3,8 MEUR, finançada inicialment per Ports de la Generalitat. Després, un 50% d’aquesta inversió serà retornada a Ports pel departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, mitjançant el Fons Europeu de Pesca (FEP).

La Generalitat adjudica les obres per millorar l'embarcador d'Amposta

2009-12-21T13:41:00.002+01:00

Ports de la Generalitat ha adjudicat el projecte per millorar la funcionalitat de la zona de servei de l’embarcador d’Amposta, situat al marge dret del riu Ebre. L’actuació permetrà renovar el paviment i tots els serveis d’aquesta instal·lació, amb l’objectiu d’optimitzar la infraestructura com a centre d’accés dels usuaris que naveguen per aquest riu i impulsar la navegabilitat per l’Ebre. Les obres suposaran una inversió de 140.000 euros i tindran un termini d’execució de dos mesos.

L’embarcador d’Amposta dóna suport a les activitats esportives que s’organitzen en el curs baix del riu. Recentment, el Govern ha creat la Comissió sobre “Aprofitament turístic i ordenació del tram català del riu Ebre”, que té per objectiu potenciar el turisme i regular la navegabilitat al tram català del riu. Ara, Ports de la Generalitat, empresa pública que gestiona l’embarcador d’Amposta i que forma part d’aquesta Comissió, optimitzarà aquesta infraestructura per oferir millor servei als usuaris i per impulsar la navegabilitat en el riu Ebre.

Renovació dels serveis

L’actuació que es preveu fer a l’embarcador d’Amposta comprèn la substitució del paviment en tota la infraestructura, l’arranjament de les dues escales d’accés a primera línia de moll, la renovació de les xarxes de serveis i la nova senyalització horitzontal i vertical de la zona.

La infraestructura es dotarà d’un punt d’electricitat i d’aigua per donar servei a les embarcacions. Per altra banda, es renovarà l’enllumenat públic de la zona per tal de millorar-ne l’eficiència energètica.

Les zones enjardinades de l’embarcador s’adequaran i, a més, s’instal·larà una xarxa de reg. També es dotarà d’una xarxa contra incendis.

Amb aquestes obres, s’incorporarà una àrea de rentat per als vaixells que accedeixen al riu. Així mateix, l’embarcador s’equiparà amb un control d’accessos.

L’embarcador també disposarà d’un nou accés per als vianants per tal de segregar el fluxos d’entrada i sortida a l’oficina de turisme.

L’embarcador d’Amposta

L’embarcador d’Amposta dóna servei d’avarada a totes les embarcacions que baixen al riu i també dóna servei d’atrac als creuers turístics locals que naveguen per l’Ebre. La instal·lació està connectada longitudinalment amb el passeig de Ribera del municipi, així, l’embarcador dóna continuïtat al passeig.

Aquesta infraestructura disposa d’una línia d’atrac de 75 metres de longitud i té un calat de tres metres de profunditat. A més, està dotada d’un aparcament per a remolcs i vehicles i d’una rampa d’avarada, per baixar les embarcacions al riu. La zona també té una part enjardinada.

A la zona de servei de l’embarcador també hi ha un edifici, concessionat a l’Ajuntament d’Amposta, que acull l’oficina de turisme d’aquest municipi.

Les consultes

2009-12-21T10:22:00.002+01:00

Aquests dies, la neu, la Marató de TV3 i les consultes independentistes han compartit protagonisme, però és evident que en l’àmbit polític les consultes han estat l’estrella mediàtica.

Avui, un cop sabem el resultat, crec que del tot previsible a priori, podem veure que la publicitat i el desplegament dels mitjans tal vegada ha estat desproporcionat en relació a la realitat del país.

Molts cops, quan veiem o sentim alguns mitjans de comunicació públics de Catalunya sembla que l'independentisme sigui immensament majoritari al nostre país quan les dades de les enquestes sempre l’assenyalen al voltant d’un 20 -25%, i aquest ha estat el resultat d’aquestes consultes voluntarioses que demostren un cop més la certesa d’aquestes dades.

Crec que el que sí que és evident, és que Catalunya se sent una nació, és també clar que des de sempre la relació amb Espanya no ha estat ni és fàcil, però d’aquí a trencar els lligams amb l’Estat espanyol, en tot el que això comporta i al segle XXI, està lluny de ser una resposta als problemes, les necessitats i les preferències de la majoria de catalans i catalanes.

Crec que Catalunya mereix un respecte que a cops no té, crec també que de cap manera es pot permetre que alguna part de la societat política i econòmica de l’Estat hagi decidit que s’ha de prescindir d’aquell pacte que va fer possible la transició a Espanya, basat en el reconeixement i el respecte a la diferència de Catalunya i Euskadi.

És, però, molt dolent i injust per a Catalunya i per als catalans voler fer-nos creure que amb la independència es solucionen tots els problemes que patim, quan tots sabem que en aquest món que ens toca viure, cada cop aquesta afirmació és més una irrealitat.

Jo sóc dels que estimem molt la nostra terra i la seva gent, dels que volem el millor per tot el que això representa, dels que respectem als que creuen en la independència de Catalunya. Però segueixo pensant que el benestar de la nostra gent és allò principal i això avui passa perquè Catalunya sigui forta i respectada, perquè els governs prioritzin el bé comú i públic al bé individual d’uns grups reduïts de privilegiats.

Les consultes han representat un esforç voluntariós per molta gent, hi ha gent que lliurement ha cregut que aquest no és el camí i no ha anat a votar. Tota aquesta gent, la que ha votat i la que no, és la Catalunya real, per tots i sempre units ... Visca Catalunya!

Joaquim Paladella
Alcalde de Batea i diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

TROBADA COMARCAL DEL PSC AL MONTSIÀ

2009-12-15T12:13:00.002+01:00

Unes 200 persones participen en la trobada comarcal del PSC al Montsià

Unes 200 persones, entre simpatitzants i militans socialistes van participar aquest cap de setmana en un esmorzar de germanor a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona en el marc de la trobada que el PSC organitza a la comarca del Montsià. Els socialistes van insistir en continuar treballant de valent per fer front a la crisi, però sobretot per estar ben posicionats quan aquesta remeti. En aquest sentit, van tornar a argumentar amb contundència la feina feta pels governs de l'Estat i la Generalitat des que els socialistes hi són al capdavant, demostrant que és quan s'han produït més inversions al nostre territori, entre les quals destaquen la posada en marxa de diferents infraestructures d'interès per al creixemtn del territori i equipaments per a la millora de l'atenció a les persones. Els socialistes també van fer una crida a la unitat i a augmentar encara més els esforços amb vista als pròxims compromisos electorals i van revalidar el seu compromís amb els més desafavorits i necessitats. Finalment, Núria Ventura, alcaldessa d'Ulldecona, i amfitriona de l'acte, va anunciar que l'any vinent el PSC d'aquesta població estrenarà local nou.

TROBADA COMARCAL DEL PSC AL MONTSIÀ

2009-12-15T12:07:00.000+01:00

Núria Ventura, presidenta de la Mancomunitat Taula del Sénia

2009-12-14T10:00:00.003+01:00

Dijous, 10 desembre, es va celebrar Assemblea de la Mancomunitat de la Taula del Sénia a La Galera i, a més d'aprovar el Pressupost 2010 i altres temes importants, al final es va fer el relleu a la Presidència de la Mancomunitat, sortint Jordi Romeu (Alcalde de Vinaròs) i sent elegida Núria Ventura (Alcaldessa d'Ulldecona) que ho serà per un any d'acord amb els Estatuts de la M-TdS. I, a la vegada, també és la nova Presidenta de la Fundació Rey Jaime I.

Una de les millors lleis dels darrers anys

2009-12-14T09:57:00.003+01:00

La Llei de la dependència aprovada l’any 2006, ha creat un nou sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència, de caràcter públic, creant-se un nou dret universal i subjectiu. En el seu moment es va fer una campanya de difusió als mitjans de comunicació sobre les ajudes que donaria la llei amb unes expectatives que realment han costat una mica arribar. És una llei que s’ha anat desplegant progressivament i ha estat durant els anys 2008 i 2009 que s'han posat mes mitjans, tan econòmics com personals, per poder donar resposta a les necessitats de la gent amb dependència. És una llei complexa i també ho és el mecanisme per resoldre les sol·licituds (aproximadament un any, això si amb efectes retroactius des de la valoració de la dependència). Es fa d’una manera molt rigorosa, però s’hauria d’agilitar aquest procés perquè fos molt més ràpid en la seva tramitació.

Però aquesta llei no nomes s'ha de valorar per les ajudes i serveis a la dependència, sinó també perquè és una llei que crea llocs de treball (centres de dia, residències de la tercera edat, treballadores socials) i, a més, cal tenir en compte la figura del cuidador no professional que és aquell familiar, es pot dir que majoritàriament dones, que tenen cura del pares, sogres, etc, que sempre ho han fet i ara es veu reconegut el seu treball i que fins ara no els havia estat recompensat. I el més important és que aquesta llei permet que se les doni d’alta a la seguretat social, per tant, gaudir del dret de qualsevol treballador a estar donat d’alta i, d’aquesta manera, poder tenir accés a part de les prestacions que dóna el sistema de la seguretat social. Segurament que aquesta llei no ho resol tot, però crec que és una de les llei més importants que s’han aprovat durant els últims anys, dóna drets socials i també laborals.

Maria Beltran
Alcaldessa de Tivenys i diputada provincial pel PSC

"Com crear empresa en el món rural"

2009-12-10T15:34:00.001+01:00

La jornada "Com crear empresa en el món rural" pretén promoure la emprenedoria rural a les Terres de l'Ebre

El director dels Serveis Territorials del DAR a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, va assistir ahir, a Tortosa, a la presentació de la jornada "Com crear empresa en el món rural: com finançaré el meu projecte", organitzada per la Fundació Món rural (FMR) i "la Caixa". La jornada tindrà lloc el 16 de desembre a la Cambra de Comerç de Tortosa, i s'emmarca dins el projecte Rural Activa, el qual pretén fomentar els emprenedors i la creació d'empreses en l'àmbit rural.

La jornada presentada ahir té com a objectiu donar a conèixer les eines de finançament per als emprenedors i la millor manera de programar-les, dissenyar-les i assolir el finançament. Aquesta priortizació en quant a temes a abordar és el resultat de les primeres dades de la diagnosi de la FMR al voltant de l'emprenedoria al món rural que situen el finançament i la planificació com a principal obstacle dels emprenedors.

Per aquest motiu, durant la jornada, que se centrarà als territoris de les comarques de l'Ebre i el Camp de Tarragona, es realitzaran ponències al voltant de totes les línies públiques i privades de finançament, i, alhora, donarà les eines necessàries per saber reconèixer les necessitats reals del projecte, i com exposar-lo correctament a una entitat bancària per tenir més possibilitats d'èxit. La trobada també pretén treballar l'emprenedoria dins de l'especificitat del món rural i, sobretot, que el nou empresari tingui una perspectiva i formació clara de com assolir un bon finançament per al seu projecte.

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi Solé Tura

2009-12-04T21:19:00.003+01:00

Destaca la trajectòria d'un dels pares de la Constitució Espanyola

El PSC lamenta profundament la mort del company Jordi solé Tura, destacant la seva militància antifranquista i el seu compromís amb les esquerres catalanes, el seu protagonisme en la transició i la seva participació activa en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989. Traslladem el nostre dolor a la seva família i amics, a tots els demòcrates, als catalanistes i la gent que han perdut avui un referent moral i polític de primer ordre.

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930-2009) va ser diputat del PSUC del 1977 fins el 1982, un dels set ponents de la Constitució espanyola, va ser també ponent de l'Estatut de Catalunya de l'any 1979. Abandona el PSUC el 1986 en el que havia entrat a militar el 1956. Militant del PSC des de 1989, el 1988 va ser diputat al Parlament pel PSC i senador en representació de la cambra catalana, diputat al Congrés des de 1989 fins l'any 2000, va ser ministre de Cultura des de 1991 a 1993, senador per Barcelona del 2000 al 2004, i membre de de la Comissió Executiva del PSC des de 1991 fins l'any 2000.

Militant antifranquista i un dels més destacats dirigents de l'esquerra catalana, Jordi Solé Tura va estar exiliat cinc anys a causa de la persecució política del franquisme, com a professor universitari va impulsar la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, i com a dirigent polític va participar en la creació de l'Assemblea de Catalunya i Consell de Forces Polítiques de Catalunya. Jordi Solé Tura va ser un dels màxims exponents de l'eurocomunisme, va treballar per l'entesa entre les forces d'esquerres i va participar activament en el desenvolupament del projecte polític del socialisme català des de 1989 fins que la seva malaltia li ho va impedir. D'entre les seves obres destaquen: Catalanisme i revolució burgesa (1970), Nacionalidades y nacionalismos en la España Contemporánea (1985), Una història optimista (1998).

El PSC de l'Ebre dóna suport a les tradicionals festes dels bous

2009-12-04T14:30:00.003+01:00

Es reuneix amb l'Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre

El PSC de l'Ebre dóna suport a les festes dels bous en considerar que es tracta d'una expressió del nostre patrimoni cultural i festiu. Així ho va traslladar dimecres al president i membres de la recentment constituïda Associació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre. A la reunió, hi van assistir, entre altres, el president d'aquesta entitat, Miquel Ferré i els principals responsables d'aquesta nova associació, així com els directors dels serveis territorials d'Agricultura, Antoni Espanya, i de Justícia, Federico Diego, i la diputada al Parlament de Catalunya Núria Ventura. En el transcurs de la reunió, els socialistes ebrencs van oferir el seu suport a l'entitat per tal de fer arribar la feina que estan fent.

Cal recordar que el 16 de desembre vinent el Parlament debatrà una esmena a la totalitat presentada pel Grup Socialista a la Iniciativa Legislativa Popular de prohibir les corrides de bous a Catalunya.

Els autònoms podran cobrar l'atur

2009-12-04T14:26:00.001+01:00

El govern, tal com contempla l’Estatut del treballador autònom que vam aprovar, ha presentat a les Corts Generals un sistema específic perquè els treballadors autònoms puguin cobrar l’atur quan de forma involuntària hagi cessat la seva activitat laboral.

Aquesta proposta és fruit de reunions mantingudes durant els mesos de setembre i octubre, tant amb interlocutors socials(UGT,CCOO,CEOE i CEPYME) com amb associacions d’autònoms(UPTA, ATA i CEAT).

El sistema que s’ha presentat és de caràcter mixt, entre voluntari i obligatori. Tindran dret els treballadors autònoms que tinguin protegida la cobertura per accidents de treball i malalties professionals, inclosos els treballadors del Sistema Especial de Treballadors Agraris i del Règim Especial de Treballadors del Mar.

Naturalment, de la mateixa manera que la resta de treballadors, per poder cobrar l’atur primer s’ha d’haver cotitzat. El temps durant el qual es podrà rebre l’atur variaria de dos a sis mesos, en funció del temps cotitzat.

Pel que fa referència als treballadors autònoms de més de seixanta anys, s’incrementarà el període de protecció d'entre tres i nou mesos.

La quantia de la prestació també dependrà de la cotització (com la resta de treballadors). No podrà ser inferior a 583 euros mensuals, ni superior a 1383 euros mensuals. Aquells autònoms que cotitzen per la base mínima de 833,40 euros per a 2009, pagaran 8,33 euros mensuals.

Per poder acollir-se a la prestació de l’atur, el treballador autònom que hagi cessat l’activitat de forma involuntària, haurà de cobrir una sèrie de requisits:
- Trobar-se al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social.
- En el cas de tenir treballadors, haver complert amb les garanties i procediments reguladors en la legislació laboral dels treballadors.
- Haver cotitzat un mínim de dotze mesos consecutius.
- No tindre l’edat per cobrar jubilació.

L’avantprojecte de Llei s’ha basat en tres conceptes: contributiu, solidari i sostenible financerament. És la resposta a una demanda històrica dels treballadors autònoms i el naixement d’un nou dret que ja va quedar reconegut a l’Estatut del Treballador Autònom que el Govern Socialista va aprovar.

Lluïsa Lizàrraga
Diputada pel PSC al Congrés

"No sou un territori empobrit, no us ho deixeu dir"

2009-12-02T12:08:00.002+01:00

Marina Geli demana la implicació de les bases per explicar a la ciutadania les inversions de la Generalitat a l'Ebre molt superiors amb els governs socialistes

“No sou un territori empobrit, no us ho deixeu dir” va demanar la consellera de Salut i membre de l'executiva nacional, Marina Geli, al centenar de militants i simpatitzants que van participar dissabte passat en la jornada “Construïm Catalunya” que el PSC va celebrar a tot el país. Geli criticava així les paraules que havia pronunciat poques hores abans el president de CiU, Artur Mas. “Estic segura que no coneix aquest territori com el coneixem tots nosaltres. La seva intenció és confrontar-nos dient que aquest és un territori pobre, però no ho sou, no us ho deixeu dir, us continuo donant les gràcies per viure-hi i fer-lo com és”.
Geli va aprofitar la jornada per fer una crida a les bases socialistes ebrenques per tal d'explicar la feina que s'està duent a terme per part del govern de la Generalitat. “Som una mena d'exèrcit cívic al servei de la gent”, va assenyalar, tot recordant la importància de fer una política de més proximitat amb la ciutadania. També ho va demanar així el primer secretari del PSC a l'Ebre, Antoni Sabaté: “El realisme ens porta a dir que estem passant per una situació econòmica que és la primera gran crisi del món global. Però la realitat també ens diu que el govern de Catalunya, primer amb Maragall i ara amb Montilla, han fet l'esforç inversor més important des que tenim autonomia, i a les Terres de l'Ebre ho podem demostrar amb dades objectives, i així ho hem d'explicar.” Així, entre altres exemples, Sabaté va detallar que el departament de Salut ha posat en marxa des del 2003 al 2009 un seguit d'equipaments que han permès la creació de 568 llocs de treball directe. Aquesta xifra, afegida als més de 600 llocs de treball que ha comportat la posada en marxa, a través de la conselleria d'Acció Social i Ciutadania, de diferents infraestructures com centres de dia i residències per a la gent gran, representa la creació de 1.200 llocs de treball directe des del 2003 al 2009 a través d'equipaments per millorar la qualitat de vida de les persones.

Geli va aprofitar la seva estada a l'Ebre per demanar a la ciutadania que cal “ser memoriats” en relació al nou pla hidrològic de Conca. “Com es pot pensar que el govern que va derogar el transvasament pot no defensar un cabal per al riu Ebre?”, va assenyalar, tot al·ludint al paper desenvolupat per altres partits durant la tramitació de l'anterior PHN. “Siguem memoriats, que de desmemoriats n'hi ha molts”.

El PSC ebrenc considera necessari un cabal ecològic suficient per al riu Ebre

2009-12-01T14:44:00.000+01:00

La federació del PSC de l'Ebre vol manifestar en relació als treballs d'elaboració del nou Pla Hidrològic de Conca que considera necessari que s'estableixi un cabal ecològic suficient per al tram inferior de l'Ebre que garanteixi el manteniment de l'ecosistema deltaic. Per aquest motiu, volen fer pública la proposta de convocar una taula de partits de l'Ebre, coordinada pel delegat del Govern de la Generalitat, per tal d'intentar consensuar una posició conjunta en relació a l'esmentat document.

Els socialistes de l'Ebre no consideren, per tant, pertinent que sigui el govern de Tortosa, amb CiU al capdavant, qui lideri aquesta iniciativa donada la trajectòria d'aquest partit en la tramitació de l'anterior PHN, en què va donar suport al transvasament de l'Ebre que aquest preveia, i pel seu reiterat suport a polítiques transvasistes com la del Roine. Ara bé, el PSC de l'Ebre està disposat a treballar conjuntament amb aquest partit i tots els que facin una aposta pels criteris de sostenibilitat en la línia de la directiva marc d'Aigües de la UE, tot defensant els interessos del territori en el marc adient d'una taula paritària.

Compromís amb les Terres de l'Ebre

2009-11-27T12:45:00.000+01:00

El President de la Generalitat, José Montilla, explicitava de nou fa uns dies el seu compromís i el del govern que presideix amb les Terres de l’Ebre. Anunciava el pla que preveu avançar inversions, accelerar la creació de sòl industrial i donar prioritat a les empreses que s’hi vulguin instal.lar i una inversió de 8’2 milions d’euros en formació, entre altres. Un pla que preveu també una comissió de seguiment, integrada pel govern, agents econòmics i socials, i administracions locals.

Aquest govern sempre ha apostat per les Terres de l’Ebre. La mitjana d’inversió per càpita en el període 2004-2010 és superior al del període 1999-2003 en prop de 180 euros. El que passa es que estàvem tant a la cua de tot que ens costarà molt situar-nos en posicions capdavanteres. El conjunt d’iniciatives abarca tres àmbits clarament diferenciats.

En el camp de la dinamització industrial, treballant en quatre blocs: Potenciació de l’oferta de sòl industrial; iniciatives de dinamització comarcal, amb la incorporació de les quatre comarques ebrenques dins del pla, amb vuit milions d’euros de pressupost per estimular l’activitat econòmica i empresarial mitjançant el suport del teixit productiu i la producció local; actuacions de política industrial, entre altres, amb la gestió dels 10 milions d’euros del fons de reindustrialització que s’aprovaran en els pressupostos generals de l’estat, amb especial atenció als projectes d’R+D i internacionalització; i actuacions de política de creació d’empreses, amb prop d’1 milió d’euros en polítiques d’emprenedoria i economia cooperativa.

En el camp del desenvolupament d’infraestructures, amb actuacions en xarxa viària i de mobilitat que representen una inversió actual de 100 milions d’euros en obres (resaltar, per exemple, la licitació per part del DPTOP de la redacció de l’estudi previ de l’Eix Occidental, autovia de 145 km, seguint el traçat de la C12 de Lleida a Amposta i de la N340 fins la cimentera d’Alcanar). Actuacions en ports, amb una inversió de 5’4 milions d’euros; millora i ampliació de la xarxa de regadius; actuacions de sanejament d’aigües i protecció del medi natural; actuacions de protecció del Delta; i altres actuacions estratègiques com l’Hospital.

I, en l’àmbit de foment del capital humà, amb prop d’un 10% més de recursos que el 2009. Es llençarà el projecte Treball a les 4 comarques amb programes de contractació de personal directiu o tècnic, programes de desenvolupament local, programes de qualificació professional, programes innovadors i experimentals per a col.lectius amb dificultat d’inserció i programes de foment de la igualtat d’oportunitats home/dona. També una línia d’incentius a la implantació empresarial a l’Ebre i la creació d’un pla de formació i reciclatge de persones a l’atur.

Tot plegat, referma el compromís inversor del govern català amb les Terres de l’Ebre. Cal destacar que el Pressupost de 2010 fixa que la Generalitat invertirà 629 euros/any per habitant, un 30% més que l’any passat. En definitiva, les bases les tenim posades, el govern està fent els deures i ara hem de continuar treballant per fer realitat aquests projectes, que només seran possibles si unim esforços des de totes les administracions, des de tots els sectors, sindicats i patronal, treballadors i empreses, des de tots els partits també, en benefici del territori i del país.

Núria Ventura
Alcaldessa d'Ulldecona i diputada pel PSC al Parlament de Catalunya

Discurs de José Montilla a Maià de Montcal

2009-11-26T12:16:00.003+01:00

Discurs de José Montilla a Maià de Montcal
Intervenció íntegra del primer secretari del PSC i President de la Generalitat
Homenatge a Ernest Lluch
Maià de Montcal, 22 de novembre de 2009

Bon dia, amics i amigues,
Ara fa un any, aquí mateix, recordàvem el caràcter polifacètic de l’Ernest. Recordàvem com era impossible, en parlar d’ell, destriar a l’intel•lectual del barcelonista, al polític del professor, a l’economista del tertulià.

I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, València, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaven un tot continu. Perquè tot l’interessava, perquè res era aliè a la seva curiositat intel·lectual.

Tot i així, dins d’aquesta aparent dispersió temàtica i geogràfica, dins d’aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coherència ideològica i de valors.
Va ser aquesta coherència la que va inspirar tant el seu compromís polític com la seva recerca intel•lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coherència seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.

Coherència, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor camí possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d’un i altre signe. Com el marc de convivència per als pobles d’Espanya. Per això va defensar, a tot arreu, l’opció d’un “constitucionalisme útil”, generós, flexible i integrador.

Avui, quan posicionaments com el de l’Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coherència i amb el mateix convenciment tossut de l’Ernest.

D’aquí el nostre compromís amb l’Estatut que van votar els catalans. D’aquí el nostre malestar davant d’aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l'any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei orgànica.

Vull recordar que la nostra Constitució proclama en el seu preàmbul la voluntat de: "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d'Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l'autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble.
Miquel Roca, un dels ponents constitucionals, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, deia que “reconèixer, respectar i facilitar el desenvolupament d’aquesta concepció plural d’Espanya és la màxima manifestació de lleialtat constitucional”.

Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya.

Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució.

Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill.

Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional.

La Constitució, que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions", ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varem votar, al servei d’un pacte polític i d’un projecte compartit.

Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit.

I, per això, perseverem i perseverarem en la defensa el nostre Estatut.

Qui pretengui reduir la present situació a una nova fase del denominat ‘problema catalán’, s’equivoca.

Aquest no és un problema exclusivament nostre, segons com, ni principalment nostre, sinó una qüestió que ateny, en primer lloc, a totes les institucions de l’Estat i a tots els espanyols, ja que d’ella es derivarà el futur d’aquest projecte espanyol comú de convivència en la diversitat.

Per això, des del màxim respecte per la institució i el seu mandat constitucional, no puc deixar de lamentar i d’expressar la gravetat de la situació a què ens estan abocant el retard i les filtracions interessades sobre l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya.

Ningú pot ignorar la històrica responsabilitat que té el Tribunal davant de la Sentència de l’Estatut. No es pot ignorar una realitat irrefutable: per primer cop en 30 anys han de pronunciar-se sobre una llei refrendada pel poble. Una llei referendada pel poble de Catalunya i que és la llei que configura el nostre autogovern.

Tant l’excepcionalitat de la llei, com l’excepcionalitat de l’actual situació del Tribunal, obliguen a que el respecte a la seva funció i l’acatament de les seves decisions vagin acompanyades de la màxima prudència i sentit d’Estat.

És l’hora de la responsabilitat històrica.

Acabo amb unes paraules de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un altre ponent constitucional, quan recorda que “la pròpia finalitat de la norma s’esvaeix, si la seva lletra no pot ser interpretada [...] a la llum de la realitat social del temps en què ha de ser aplicada”.
Confio que aquest sigui el criteri que finalment s’imposi.

Els catalans i les catalanes vam dir clarament quin és l’Estatut que volíem. Un Estatut aprovat pel Parlament, negociat amb el Congrés i el Senat i acordat per les Corts Generals, que en votar-lo el consideraven plenament constitucional. Estem tots equivocats? Estic segur que no.

L’Ernest Lluch, que tantes i tan apassionades polèmiques havia sostingut amb Miguel Herrero, segurament avui estaria ben present en el debat, defensant aferrissadament el constitucionalisme útil com va fer sempre i, precisament per això, l'Ernest estaria avui defensant la constitucionalitat del nostre Estatut.

Un país i una societat es reconeix en els seus referents i en el tracte que els dispensa.

En aquest sentit, penso que els catalans i, en especial els socialistes catalans, hem sabut conservar la memòria de l’Ernest de la millor manera possible: mantenint-nos fidels als ideals compartits. Eren els seus. Eren i són els nostres.

I amb aquest esperit ens hem de saber guiar, per seguir reclamant respecte pel que som i pel que, com a poble, hem decidit i dit, que volem ser.

Moltes gràcies

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

2009-11-26T11:49:00.003+01:00

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser refrendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

L'Entesa recorda la prioritat del corredor del Mediterrani

2009-11-26T10:00:00.002+01:00

Intervenció de Joan Sabaté a la compareixença de José Blanco a la Comissió mixta para la UE

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu del grup en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, ha tornat a demanar al Ministre de Foment, José Blanco, que el govern d'Espanya tingui com tema prioritari per a la presidència del Consell de la Unió Europea del primer semestre de 2010, la necessitat d'un corredor de transports per a persones i mercaderies que uneixi Espanya amb el Nord d'Europa pel mediterrani. El Ministre de Foment ha comparegut avui en la Comissió Mixta per a la Unió Europea per a explicar les prioritats del seu Ministeri en la presidència espanyola de la UE. El senador de l'Entesa ha recordat que aquest grup ha obtingut el compromís del Govern amb el corredor mediterrani tant del president Zapatero com del Ministre Blanco en aquesta Legislatura. Per a Sabaté, la presidència és una gran oportunitat per a aquesta connexió de vital importància.

CiU vol abaratir l'acomiadament dels treballadors

2009-11-18T12:57:00.005+01:00

Aquests dies transcendeix als mitjans de comunicació part del programa polític de CIU per les pròximes eleccions. Això no seria estrany si no fos pel fet que entre les seves propostes hi ha l'abaratiment de l'acomiadament improcedent dels treballadors, d'aquesta manera un treballador acomiadat cobraria menys diners d'indemnització, actualment són 45 dies per any treballat i en canvi la proposta d'aquest partit és de 33 dies per any treballat. Entre les fórmules que proposa el cap de llista de CIU, Artur Mas, hi ha també un nou contracte indefinit amb una reducció encara major de 30 dies per any treballat. De totes maneres, no ens han d'estranyar aquestes propostes, ja aquest partit polític no deixa de representar els interessos conservadors i entre les seves prioritats no hi ha lloc per als treballadors.

Ara sí, a les manifestacions dels treballadors que són acomiadats sí que tenen la barra d'assistir i fer el paperina, no sigui que no puguin esgarrapar algun vot de més. La consellera de Treball, Mar Serna, ja s'ha mostrat contrària a les propostes de CIU. Per això cal dir-ho ben fort: els treballadors i treballadores no som els culpables de la crisi.

Manel de la Vega http://www.maneldelavega.blogspot.com/

Secretari de Política Municipal del PSC de l'Ebre

Es constitueix la comissió sectorial d'Acció Agrària i Rural de la federació del PSC de l'Ebre

2009-11-16T11:56:00.005+01:00

La federació del PSC de les Terres de l'Ebre va constituir divendres passat la comissió sectorial d'Agricultura, Acció Agrària i Rural en un acte al qual hi van assistir una trentena de militans i simpatitzants relacionats amb el sectors de l'agricultura i la ramaderia de les quatre comarques ebrenques. A la reunió, hi va ser present el secretari general del DAR, Xavier Castella, el secretari de la sectorial d'Acció Agrària i Rural del PSC, Marc Mellado, el director dels serveis territorials del DAR a les Terres de l'Ebre, Antoni Espanya, el portaveu del PSC a la comissió d'Agricultura del Parlament de Catalunya i secretari d'Agricultura i Alimentaciò del PSC de l'Ebre, Joaquim Paladella, i el primer secretari de la federació, Antoni Sabaté.

En aquesta trobada constitutiva, es va analitzar també la situació actual del sector primari a les Terres de l'Ebre, l'evolució de la superfície conreada i dels principals cultius en el període 2000-2008 i l'anàlisi de l'any agrícola que finalitza. Les dades objectives d'aquest anàlisi mostren la gran importància que té el sector primari en el conjunt de l'economia ebrenca i el seu pes en el sector agrícola de Catalunya (48% de conreu d'olivera, 98% de cítrics, 96% d'arròs, 29% d'ametlla, 7% de fruita dolça i 15% de vinya).

Tot i els problemes que pateix el sector, que no són aliens a la primera gran crisi econòmica de la globalitat, la comissió sectorial neix amb l'objectiu d'aportar les seves reflexions a la línia d'acció política agrària i rural del PSC, entenent aquest sector com un àmbit fonamental de l'economia de les Terres de l'Ebre.

Indústria i futur a les Terres de l'Ebre

2009-11-13T12:57:00.004+01:00

La Regió de l'Ebre ha estat tradicionalment una zona de pas, equidistant entre el Principat de Catalunya i el Regne de València. El pes secular del territori s'ha derivat fins fa dos segles de l'activitat comercial vinculada al tràfic per l'Ebre, la via de comunicació més important fins a la construcció del ferrocarril a la meitat del segle XIX, i conseqüentment també del seu paper militar de control d'aquest indret d'alta importància estratègica.

La revolució industrial catalana dels segles XVIII i XIX, així com les embranzides industrials de final del XIX i del XX, ens han deixat al marge. Això no és degut a cap conspiració còsmica, sinó a una sèrie de circumstàncies geofísiques i socioeconòmiques, com ara la dificultat per explotar la força motriu del riu Ebre per les seves característiques de riu cabalós i de règim mediterrani, i per tant irregular, amb inundacions sovintejades; la inexistència de matèries primeres com ara el carbó o el ferro; la impossibilitat de consolidar un port natural per on rebre i exportar a causa del terraplenament constant de la plataforma litoral provocat pels al.luvions de l'Ebre, i per l'excessiva llunyania de Barcelona, on s'estava consolidant la dinàmica industrialitzadora més potent. A tot això cal afegir-hi el fet que els capitals procedents de la comercialització de productes agraris, preferentment l'oli i el vi, a diferència del model anglès, que se segueix en altres indrets del Principat, no varen derivar en inversió industrial.

Amb tot, cap situació no és mai totalment blanca o negra i és cert que hi ha hagut determinades indústries al territori com ara l'agroalimetària i la fabricació de maquinària per aquest tipus d'activitat. Així mateix, al llarg del segle XX s'ha desenvolupat una certa indústria moltes vegades de capital forani, com ara l'electroquímica de Flix cap al 1900, que sí va poder utilitzar l'energia hidroelèctrica i ja molt més tard en la dècada dels setanta la ubicació de la YKK o la MAI a Tortosa, entre altres, i també en el cas de la comarca del Montsià s'ha desenvolupat un clúster important d'indústria del moble, majoritàriament amb capital autòcton, a la vegada que cal destacar el pes de la indústria energètica amb la construcció dels dos grups nuclears d'Ascó entre els setanta i els vuitanta del segle passat. Tanmateix però, tot això no ha alterat el fet que tant si tenim en compte el PIB com la distribució de la població activa, el pes del sector secundari, i en concret de la indústria al nostre territori, ha estat molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Els darrers deu anys hem viscut un període de creixement econòmic que s'ha basat en part en el creixement del sector de la construcció i altres activitats auxiliars, que a més ha provocat un cert augment demogràfic sostingut per una forta immigració, com en moltes zones d'Espanya. Avui la crisi econòmica que estem vivint ha ensorrat el sector i coincideix amb un fet de caràcter més estructural com és que part de la nostra indústria s'ha fonamentat amb l'ocupació intensiva de mà d'obra barata, fet que avui no ens fa competitius amb els països en desenvolupament i que, a més, no s'ha fet inversió en innovació per incorporar valor afegit i guanyar competitivitat. Tot plegat fa que la crisi a casa nostra tingui una incidència especial i sobretot ens hagi portat a una elevada taxa d'atur.

Alguns fa temps que venim clamant, i alhora treballant, per consolidar unes bases de creixement més estables en el marc d'una clara aposta per la industrialització i així ho vaig exposar en una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa l'abril de 2007, invitat per la UGT. L'aposta per la industrialització no és compartida per tothom, en la mesura que aquesta comporta uns costos socials i mediambientals, que no han d'ésser excessius en una societat democràtica i avançada com la nostra. Molts al nostre territori aposten per un conservacionisme, que essent respectable, no puc compartir perquè limita les nostres possibilitats de futur. Avui fer una opció clara pel creixement i sumar esforços és el que ens pot garantir un futur millor.

Els darrers anys hem avançat en la disponibilitat de sòl industrial, amb la planificació de grans polígons com el Catalunya Sud al Baix Ebre o el de Camposines i el Motllò a la Ribera d'Ebre, més enllà dels que s'han creat en la majoria dels nostres municipis. Així mateix, s'han dimensionat i planificat una sèrie d'infraestructures viàries com ara el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la planificació del traçat de l'autovia A-7 per l'interior del Baix Ebre i Montsià, i el compromís de desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a les quals cal afegir l'aposta per la conversió del port de la cimentera d'Alcanar en un port comercial comunicat per ferrocarril i per autovia amb el polígon Catalunya Sud. Ens queda pendent l'assignatura ferroviària, que amb la millora de l'estació de l'Aldea prevista als pressupostos de l'estat de 2009 i 2010 quedarà ben dimensionada en un futur immediat I, sobretot també, hem de guanyar la batalla perquè el corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algessires amb Brussel segueixi l'eix mediterrani, una aposta amb la qual ja s'ha compromès el govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot això posarem en valor el nostre posicionament estratègic d'alt interés logístic, si les comunicacions són bones, i eliminarem el hàndicap de la distància que tant ens ha condicionat històricament.

L'altra gran aposta pendent, i m'hi he referit altres vegades en públic, és la imprescindible aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible competir en aquest mercat globalitzat. Ens hem quedat fora del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i hem de treballar per corregir aquesta situació, com a condició inel·ludible per assegurar el futur.

Avui el govern d'Espanya i el de Catalunya estan invertin més que mai a les Terres de l'Ebre en infraestructures i equipaments, els més de vint milions adicionals que reculliran els pressupostos de l'Estat i la Generalitat poden ser un ajut extraordinari que reforça la inversió en marxa. El clam demanant industrialtzació, la clara aposta de la plataforma sindical i la clara i ràpida resposta del President Montilla i el seu govern marquen un punt en què si ens mantenim ferms en la feina i el compromís podem iniciar un camí positiu i sense retorn cap a la industrialtzació, en la fase de recuperació que es preveu a final de 2010, i que assegurarà el futur nostre i dels nostres fills. Aquest tren no el perdrem.

Joan Sabaté i Borràs
President del PSC de l'Ebre i senador

El Govern respon al tancament de Lear amb inversions d'obres públiques per 100 milions a les Terres de l'Ebre

2009-11-10T11:48:00.005+01:00

El Govern respon al tancament de Lear amb inversions d'obres públiques per 100 milions a les Terres de l'Ebre

ACN // 09.11.2009 21.13 h Ref. 515136

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, José Montilla, ha anunciat als sindicats i els empresaris que davant la crisi industrial que viu les Terres de l'Ebre el Govern executarà el 2010 i el 2011 un conjunt d'obres públiques per valor de 100 milions. Totes aquestes obres ja estaven previstes, però el Govern ha decidit 'accelerar' la seva execució per fer front a la desindustrialització que suposa el tancament de la fàbrica Lear de Roquetes (Baix Ebre). A més d'aquestes inversions, el Govern destinarà 8,2 milions a programes de formació i reciclatge professional i garanteix en els Pressupostos del 2010 una inversió de 629,5 euros per cada habitant de les Terres de l'Ebre, un 30% més que l'exercici del 2009.

09.11.2009 21.13 h // ACN Ref. 515136

El president José Montilla ha explicat aquest dilluns als agents econòmics i socials els compromisos del Govern amb les Terres de l'Ebre i ha anunciat la creació d'una comissió de seguiment formada per sindicats i empresaris per garantir el compliment del pla d'inversions.Aquesta Comissió de Seguiment del Compromís amb l'Ebre, presidida pel conseller d'Innovació, Universitats i Empreses, Josep Huguet, es podria reunir per primera vegada la setmana pròxima. En aquesta comissió, a més d'estar el Govern, els sindicats i els empresaris, hi haurà la participació dels ajuntaments i les cambres de comerç. Les comarques receptores dels beneficis d'aquest pla seran el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.Els 100 milions compromesos pel Govern i que fan referència a projectes d'obres públiques, alguns d'ells, 76,3 milions ja estan en fase d'execució, i la resta, 18,6 milions corresponen a projectes que ja estaven previstos però que el Govern ha accelerat per fer front a la crisi que suposa el tancament de Lear.

L'objectiu d'aquest projectes és dotar a les Terres de l'Ebre d'una xarxa d'infraestructures competitiva i crear les condicions més atractives possibles per aconseguir inversions de noves empreses. Per fer atractiu el territori, el Govern pensa en sumar a les actual 22 hectàrees de polígons industrials, unes altres 20 hectàrees de polígons que en principi estaven previstos però que el govern avançarà la seva execució per l'any 2010 i 2011, segons ha explicat al finalitzar la reunió Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat de la Generalitat. Nadal ha explicat que el Govern tindrà un protagonisme 'proactiu' per captar inversions d'empreses i posarà condicions 'flexibles' a les empreses que optin per instal·lar-se en el territori. ProjectesEntre els projectes que s'accelera la seva execució per l'any 2010 i 2011 són l'eixamplament de la TV-7231 entre Villalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca; el reforçament del ferm de la C-44 entre Tivissa i Móra la Nova; la millora de la intersecció de la C-12 amb la C-44 a Móra la Nova.Tanmateix, els projectes en tràmit i que també s'acceleren s'inclouen entre d'altres el projecte constructiu de millora de la connexió de la TV-3405 amb la N-340 i la TV-3408 a Amposta; el projecte de millora de seguretat viària de la C-12 a Flix; el projecte de la variant de Sant Jaume d'Enveja; l'estudi informatiu del desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Alcanar i Tortosa; la variant de Gandesa i el desdoblament de l'Eix de l'Ebre entre Tortosa i Lleida, de 145 quilòmetres i que forma part del Pacte Nacional per a les Infraestructures.

Més inversions

A més d'aquest 100 milions en projectes que acceleren la seva execució per l'any 2010, el Govern també s'ha compromès en una inversió de 310 milions fins el 2014 per protegir el Delta, en el marc del Pla Integral de Portecció del Delta de l'Ebre; 5,4 milions per dinamitzar la indústria portuària i marítima; 11 milions per al sanejament d'aigües i protecció del medi natural i l'inici del projecte de l'Hospital de Tortosa el 2010. Les inversions que en aquests moments estan en marxa a les Terres de l'Ebre sumen un total de gairebé 75 milions desagregats en el condicionament de les carreteres entre Horta de Sant Joan i Xerta; el nou pont sobre el riu Ebre entre Deltebre i San Jaume d'Enveja i la comissaria del Mossos d'Esquadra a Tortosa.

Assistents a la reunió

El president de la Generalitat, José Montilla, ha estat acompanyat durant la reunió pel delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Josep Lluís Salvadó, i pel secretari general del del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Enric Aloy, el secretari d'Economia, Andreu Morillas, el secretari per a la Mobilitat del DPTOP, Manel Nadal i el secretari general del Departament de Treball, Antoni Fernández. Entre els representants empresarials que han participat a la reunió estaven el secretari general de Foment de Treball, Joan Pujol, i el president de Pimec, Josep González. Aquest dos representants empresarial han estat acompanyats dels seus respectius delegats territorials, Emilio Castellà, de l'Associació d'Empreses de les Comarques de l'Ebre, i per Josep Cervera, president de Pimec Montsià.Els líders de CCOO, UGT i Usoc, Joan Carles Gallego, Josep Maria Àlvarez i Antonia Gil, també han estat assistits pels seus delegats territorials Josep Casadó, Wifredo Miró i David Queralt, respectivament.

Augmenten les inversions a l'Ebre

2009-11-10T09:37:00.001+01:00

Els pressupostos de la Generalitat per al 2010 augmenten en un 39% les inversions a les Terres de l'Ebre

Els diputats del PSC de l'Ebre valoren positivament aquest increment i l'aposta per la cohesió social i la recuperació econòmica

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va presentar divendres els pressupotos de la Generalitat de Catalunya per a l 'any 2010 que tenen com a eixos prioritaris garantir la cohesió social en temps de crisi i impulsar les mesures necessàries per reactivar l'economia. D'aquesta manera, la despesa social representa un 54,7% del total del pressupost, 1,2 punts més que l'any passat. Es destinaran 506 milions d'euros addicionals a les polítiques de salut i 281 milions extres a les d'educació. Els recursos destinats a la protecció social dels sectors més vulnerables creixen en 503,4 milions d'euros, 392,7 dels quals es destinaran a l'aplicació de la Llei de dependència. El segon gran eix de despesa inclou totes aquelles mesures destinades a reactivar l'activitat econòmica: es destinaran 121 milions d'euros addicionals als plans d'ocupació i la inversió pública es consolida com un element dinamitzador de l'economia i es manté en màxims històrics amb 6.177 milions d'euros. També es preveu una injecció suplementària de 406,9 milions per als instruments adreçats a facilitar el finançament a les empreses catalanes. Cal destacar que els comptes inclouen, per primera vegada, els recursos addicionals procedens del nou model de finançament: 2.613 milions d'euros que atenuen la caiguda d'ingressos.

Des del grup Parlamentari Socialista, els diputats i diputades ebrenques, Núria Ventura, Joaquim Paladella i Dolors López, han fet una primera valoració positiva d'uns comptes que pugen un 39% respecte a l'any passat. Enguany la inversió real pel que fa al pressupost territorialitzat és de 118.985.228,25 euros mentre que l'any passat era de 85.519.473,23 euros. Tot això a manca de comptabilitzar les inversions no territorialitzades i el finançament específic. Des del PSC de l'Ebre també s'ha destacat l'aposta del govern català en les mesures destinades a reactivar l'activitat econòmica en un context de crisi com l'actual.

Un sí a la indústria

2009-11-06T14:58:00.001+01:00

Fa unes setmanes escrivia en aquestes mateixes pàgines, un article parlant de la cultura del "No" a les nostres terres i de les oportunitats perdudes per no saber aprofitar-les. Avui, al contrari que aleshores, ens trobem davant un "Si" majoritari. Un "Si" a la indústria i al treball. Estic parlant, evidentment, de la manifestació multitudinària que va tenir lloc a Tortosa i que va ser provocada per l'anunci de tancament de la LEAR.Hi érem molta gent, i de tota mena, demanant el mateix, però no amago la meva sorpresa en veure segons qui a la manifestació, ja que molts dels instigadors de la cultura del "No" també hi eren. Dit això, segueixo pensant que aconseguir industrialitzar el nostre territori és una feina de tots els que tenim responsabilitats polítiques i cíviques.

Des del Govern de la Generalitat s'han de facilitar ajuts perquè les empreses ja instal·lades puguin ser viables i aconsegueixin ser competitives, i per a les que hi vulguen venir, trobin al nostre territori les infraestructures i condicions necessàries. Aquesta feina ja ha començat en aquests darrers anys, ja que s´han posat a disposició de les empreses del territori (la Lear també) ajuts i programes per intentar evitar el que ara està passant.Des de les administracions locals, s'ha de facilitar a les noves empreses la seva instal·lació i saber fer atractius els nostres polígons, com es va fer des de l'ajuntament de Tortosa, sent l'Alcalde Joan Sabaté, quan es treballava per posar en marxa el polígon Catalunya Sud i es van mantenir converses en diverses empreses per atreure-les (llàstima que aquest treball s'hagi interromput).

I la societat civil, que també té el seu paper a jugar en aquesta construcció del nostre futur, hauria d'exercir una crítica constructiva, intentant veure més enllà del dia d'avui, i adonar-se que gairebé sempre, una actuació o iniciativa bona pel conjunt de la societat, afecta algun particular que, en tota legitimitat, defensa els seus propis interessos. Tot plegat no és una feina que es vegi d'un dia per l'altre, però si que acaba donant resultats si tothom s´hi posa. Enguany, als pressupostos de la Generalitat, quedarà reflectida la voluntat del Govern de la Generalitat d'apostar decididament pel nostre territori, com ho ha estat fent últimament, ja que s'han invertit més diners que mai en infraestructures i s'han augmentat més que mai els serveis (educatius, sanitaris etc.). Ara, a part de les inversions ja previstes i de les línies ja existents d'ajuts a les empreses, s'establirà un pla d'industrialització per a les Terres de l'Ebre. I ens quedarà a la gent del territori saber aprofitar-ho, i ajuntar esforços per tal d'anar en una mateixa direcció i ( potser el meu desig és una utopia), ser capaços d'oblidar els interessos partidistes i/o particulars per no perdre més temps. Crec que comencem a saber que volem ser de grans i hem de treballar per aconseguir-ho.

Dolors López Ortega. Diputada al Parlament pel PSC

Carta del primer secretari als afiliats i afiliades del PSC

2009-11-06T13:01:00.003+01:00

José Montilla s’adreça per mail als afiliats i afiliades socialistes per demanar-los “confiança en el projecte polític socialista i en la capacitat regeneradora de la política democràtica”

Benvolgut / benvolguda,

M’adreço a tu com a persona amiga, simpatitzant o militant dels Socialistes de Catalunya. I, especialment, a aquells que feu i sentiu la política des del territori.

He estat alcalde durant molt anys i estic convençut que no seria President de Catalunya sense aquesta trajectòria vital. Em sento orgullós i deutor. Servir Catalunya havent après el compromís polític i d’amor al país des dels ajuntaments i el territori marca el caràcter i és, també, una de les nostres característiques principals com a partit. Et parlo des d’aquesta convicció i sentiment.

Ara, fa pocs dies, celebràvem els primers 30 anys d’ajuntaments democràtics. Ajuntament i democràcia són la mateixa cosa i, pels socialistes, política i municipalisme també. Per això, continuant la tasca de progrés i modernització, hem de ser els primers en liderar la resposta institucional i cívica per revitalitzar la política local, així com perseverar en els esforços que des del món local s’estan fent per lluitar contra la crisi i garantir la cohesió social.

Hem d’anar més enllà del marc legislatiu i desenvolupar la nostra acció des de l’exemplaritat i el rigor ètic i moral. Això és el que dignifica la política que, per a nosaltres, no és una professió sinó un servei públic temporal que ens fa millors ciutadans i millors persones, treballant a favor de la justícia social.

Sé que aquests dies la irritació, el desànim, fins i tot la vergonya, ens poden paralitzar i desmotivar en molts casos. No ho hem de fer, ni ho farem. No ens hem quedat quiets. Hem reaccionat amb fermesa i contundència i amb una rapidesa exemplar per apartar de nosaltres qualsevol indici de delicte o males pràctiques.

I tant que no tots som iguals! És absolutament cert.

Aquest dissabte, en el marc de la Convenció Municipal del PSC, donarem noves passes per assegurar la nostra tolerància zero davant la corrupció i ens comprometrem amb un nou contracte de servei públic amb la ciutadania, que reforçarà la transparència, la rendició de comptes i el compromís personal dels representants públics del PSC. El Govern de Catalunya també està preparant un paquet de mesures i de reformes normatives per fer encara més difícil l’acció dels corruptes en l’espai públic. Un cop més: Fets i no paraules!

Sé que aquest és un mal moment donat el context de crisi i l’ambient de descrèdit que una part molt important de la societat catalana té respecte a la política. Però ni el victimisme, ni el pessimisme, ni el derrotisme són els camins per aconseguir l’energia necessària per rectificar, canviar el curs de les coses i superar l’estat actual.

Et demano confiança en les nostres conviccions, en el projecte polític dels i de les socialistes i en la capacitat regeneradora de la política democràtica. Estic compromès, personalment, amb aquest repte i convençut de que, junts, podrem superar totes les dificultats per continuar la tasca de servei i de transformació de Catalunya, des del més petit dels seus pobles fins a la seva capital.

Sóc conscient de l’enorme responsabilitat política que, com a primer secretari del PSC, tinc en aquests moments. I estic preparat i disposat, més que mai, a arribar fins el fons i fins el final per preservar el que crec que és fonamental: que ens puguem sentir orgullosos públicament i personalment de representar aquest partit, ser-ne simpatitzant o militant o de compartir els seus ideals.

Estic a la teva disposició i espero comptar amb tu, amb el teu suport i les teves idees. Els mesos que vindran reclamaran molta energia col•lectiva. La determinació i la convicció ens ajudaran a aconseguir tots els nostres objectius. Estic confiat i esperançat. Les victòries polítiques i electorals han de fonamentar-se en les victòries morals i ètiques. És l’únic camí, l’únic que val la pena si el cor et batega a l’esquerra.

Gràcies pel teu temps i per tot el que has fet i el que faràs.

Amb tot el meu afecte,

José Montilla

Sabaté demana que Espanya lideri polítiques d'igualtat durant la presidència de la UE

2009-11-06T10:01:00.002+01:00

El senador Joan Sabaté creu Europa que ha de ser

un referent mundial en drets humans

El senador de l'Entesa, Joan Sabaté, portaveu de l'Entesa en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, va intervenir ahir en nom del grup durant la compareixença de la Ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, en la qual ha explicat les prioritats del Govern en matèria d'Igualtat per a la presidència espanyola de la UE en el primer semestre de 2010.

Sabaté va manifestar el seu total acord en la intenció d'aprofitar la crisi per a definir un nou escenari, perquè considera necessari que les coses tornin a ser igual per a ser millor i avançar en la igualtat i la paritat. Joan Sabaté va exposar que, malgrat l' homogeneïtat cap a la qual tendeix la UE, té dubtes respecte a les diferents sensibilitats a Europa per a abordar l'aplicació de drets. Per això, creu Sabaté que caldrà fer un esforç sota el lideratge d'Espanya.

El senador representant de l'Entesa també va apostar per exercir una política exterior europea en l'aplicació de les polítiques d'igualtat. Sabaté creu que la UE ha de ser un referent en drets humans perquè aquesta és una de les raons originals de la seva raó de ser.