fonamental

Com van aparèixer els organismes multicel·lulars

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Wed, 02 Nov 2011 16:15:00 +0000

Una entrevista que li van fer al portal Recercat a l'investigador principal del grup on faig el postdoc. En grans trets això és al que em dedico ara :-)

Iñaki Ruiz, en segona posició començant per la dreta, amb el seu equip.

Iñaki Ruiz Trillo (Barcelona, 1972) és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i especialitzat en genètica. Després d'una estada postdoctoral al Canadà, el 2007 es va incorporar com a investigador ICREA al Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. Entre les àrees de recerca d'aquest investigador destaca l'evolució molecular i la filogenòmica. El grup del Dr. Ruiz centra la seva tasca en l’estudi dels mecanismes genètics implicats en l’aparició dels animals multicel·lulars a partir dels seus predecessors unicel·lulars.

Ens pot fer una breu descripció del seu projecte MulticellGenome?

L’objectiu del projecte és entendre un dels esdeveniments evolutius més importants de la història de la vida a la Terra: l’origen de la multicel·lularitat. Volem entendre el seu origen en animals. És a dir, comprendre els mecanismes moleculars que van permetre que un organisme unicel·lular (format per una única cèl·lula) donés lloc a organismes multicel·lulars (formats per més d’una cèl·lula, cadascuna especialitzada per dur a terme diferents funcions). Per poder entendre aquest pas evolutiu, el que fem en el marc del projecte MulticellGenome és comparar els genomes d’animals actuals amb els genomes dels seus parents unicel·lulars més propers. Aquests estudis permeten esbrinar quins gens tenia (i quins, no) l’ancestre unicel·lular que va donar lloc als animals. D’aquesta manera podem deduir quins d’aquests gens van jugar un paper clau en aquest canvi.

En quin punt es troba la seva recerca?

Fins ara, hem pogut determinar que molts gens clau per a un organisme multicel·lular -com ara els gens involucrats en l’adhesió i la comunicació cel·lular- ja eren presents a l’ancestre unicel·lular. Aquest fet ens indica que l’aparició de nous gens en l’evolució d’organismes unicel·lulars a organismes multicel·lulars no va ser tan important com es creia fins ara. En canvi, sembla que dos factors essencials en l’origen de la multicel•lularitat són: una regulació més complexa i eficaç, i l’adquisició de noves funcions en gens ancestrals.

Què espera poder fer amb aquest avenç?

Ens agradaria anar un pas més enllà; entendre exactament què feien els gens involucrats en l’adhesió i la comunicació cel·lular en aquest ancestre unicel·lular que va donar lloc als animals. Volem esbrinar com aquests gens de l’organisme unicel·lular es van poder adaptar a noves funcions clau per a la multicel·lularitat i el desenvolupament animal. Això ens permetrà entendre els mecanismes moleculars concrets de l’origen de la multicel·lularitat.

L’ajut del Consell Europeu de Recerca que ha rebut és per a investigadors que volen consolidar el seu grup de recerca amb un projecte en la frontera de la ciència. Què fa que el seu projecte sigui tan extraordinari?

El projecte MulticellGenome pretén abordar una de les preguntes fonamentals de la biologia actual: com van aparèixer els organismes multicel·lulars; una pregunta que fins ara no s’havia pogut abordar per manca de mitjans. Ara que disposem dels recursos necessaris proposem abordar aquesta qüestió des de diferents nivells: des del genòmic fins al cel·lular. Entendre els mecanismes moleculars relacionats amb aquest pas ens permetrà comprendre molt millor els mecanismes evolutius involucrats en l’origen de la vida multicel·lular a la Terra i en l’evolució dels diferents organismes, incloent-hi la nostra pròpia espècie.

Quants investigadors i investigadores hi ha involucrats en aquest projecte?

Actualment el nostre equip està format per set investigadors de diferents nacionalitats. Col·laborem també amb grups de recerca dels Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Noruega. Amb el suport de noves vies de finançament esperem poder augmentar el nombre de persones que treballen en aquest projecte.

Parlem-ne. Una reflexió sobre les sortides laborals en recerca

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 27 Oct 2011 15:57:00 +0000

Vaig començar a fer recerca quan les primeres spin-off començaven a tenir certa projecció pública i em va semblar un procés força interessant. De fet molts dels meus companys de carrera van decidir anar a fer la tesi a algunes d’aquestes spin-off, que encara estaven a cavall entre la institució pública i l’empresa en si mateixa. En aquell moment em va semblar quelcom prometedor, i ara han esdevingut una realitat que estan fent de Barcelona un pol d’atracció de talent en biociències al Sud d’Europa, no elles soles, sinó acompanyades d’una sèrie de centres d’investigació d’excel·lència que ha anat desenvolupant-se durant la última dècada.

El que ja no trobo tant interessant ni tant engrescador és quan sents de la boca d'alguns dels empresaris que es dediquen a la biotecnologia, biomedicina o altres bios, que els científics tenim una mena d’obsessió per l'acadèmia i que no volem sortir d'ella, i que obviem que a l'àmbit privat hi ha un munt de feines esperant-nos. He arribat a sentir que en el món privat hi ha més oportunitats per als investigadors que no pas a l'acadèmia. En primer lloc, vull aclarir que no m'ho invento. En segon lloc, això que acabo d'escriure l'únic que reflecteix és una manca de comunicació terrible i perillosa entre els empresaris i emprenedors biotecnològics i els investigadors, que vulguem o no venen a ser el motor creatiu de tot l'assumpte, especialment si parlem de recerca i innovació, i no només de produir el que altres han descobert.

Estaria bé definir quina és la carrera d'un investigador doctor dintre de l'àmbit privat. Això és important, doncs part d'aquesta estima i afecció dels investigadors per l'acadèmia és que les seves vies per continuar la seva carrera professional son força clares, potser un pèl precàries als inicis, deficients i força mancades d'estabilitat, però força ben definides. Saps que passes per un post-doc, o dos o tres, alguns d'ells si és possible a l'estranger, després busques una beca per tornar, després busques una de millor, i potser a aquestes alçades ja posts aspirar a una posició fixa dintre del sistema de recerca corresponent. Però que ens espera a l'àmbit privat? Jo no ho sé, i és un problema, perquè a punt de llegir la tesi potser m'interessaria passar al sector privat. I és llavors quan penses en aquests tipus de declaracions en què inclouen com a possible sortida per a un investigador, per exemple, ser un comercial, ser un gestor de la recerca, ser un tècnic o investigar pròpiament (aquesta última opció costa un pèl de trobar, però). Sembla ser que les opcions poden ser variades, però no ens enganyem, un investigador que surt de fer el doctorat, l'únic pel que està preparat és per continuar investigant, per això s’ha estat formant. Ara bé, de tot se n'aprèn. Però clarifiquem un parell de coses: per ser tècnic o per ser comercial no cal ser pas investigador. És cert que un doctor pot fer aquesta feina, però també podria fer un munt d’altres i no les fa, perquè el que vol és investigar (oh, sorpresa!). Així doncs, si bé és cert que les empreses biotecnològiques creen molts llocs de treball, la major part no són per a fer recerca (sensu stricto), aquí tenim una altra de les raons per l’amor dels investigadors cap a l’acadèmia.

En el fons, aquest distanciament entre els científics i l’empresa és fruït d’una important manca de diàleg, com he comentat abans. Cal començar a trencar les barreres comunicatives entre l’acadèmia i l’empresa, per començar a parlar un mateix llenguatge i en uns mateixos termes. L’empresa i el sistema educatiu també han d’estrènyer lligams, doncs seran al cicles formatius, a la universitats, als màsters, doctorats i postgraus on s’han de formar els professionals que s’han d’incorporar a aquest nou sector. Caldrà tenir clar, doncs, quina formació li cal a cadascú per a dur a terme de manera adequada la seva feina. I reitero el que he dit abans: caldrà també definir quina és la carrera investigadora dins l’àmbit privat, fer-la atractiva per a un perfil de gent que en principi és curiós de mena, i troba en l’acadèmica un bon refugi per aquesta curiositat, però potser no ho troba pas a dia d’avui a l’empresa.

Publicat originalment a Bioàgora.

Entorns i espais on fer recerca

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Tue, 04 Oct 2011 15:43:00 +0000

Potser és pel fet d'haver estudiat la carrera a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, o potser simplement és certa obsessió que tinc amb l'ordre, però sempre m'ha preocupat molt l'espai urbà on es desenvolupa la recerca. Aquesta dèria em va afectar especialment quan vaig tornar d'Estats Units en dos ocasions diferents i vaig veure com aquella gent cuida els campus i l'entorn dels centres de recerca, i en canvi jo anava esquivant preservatius camí de la facultat.

Partint del principi que els investigadors som humans, a l'igual que ens agrada viure en una casa maca, en un carrer preciós i tranquil d'un barri maco, ens acostuma a passar el mateix pel que fa al nostre centre de treball. Aquí a Barcelona però, si ens remetem basicament a les proves sembla que ens agradi treballar en llocs deixats una mica de la mà de Déu. El cas més paradigmatic és la zona sud del Campus Diagonal altrament dit Barcelona Knowledge Campus (campus d'excel·lència internacional per cert), on se concentren la major part de les facultats de ciències de la UB i diversos centres de recerca. Poc a poc sembla que vulgui sortir del pou de prostitució i deixadesa urbanística on estava abocat, però vaja, en general encara hi som, i sospito que degut a la crisi hi som i hi serem.

Trobo que hem deixat una mica de banda aquest aspecte i potser fins ara no ens ha importat perquè creiem que no passava res. A la Universitat de Barcelona de manera autocomplaent es devia considerar que encara que l'entorn estigués ple de prostitutes a les nits i preservatius frescos als matins, els estudiants es matricularien igual, perquè tampoc hi ha molts més llocs on anar i les universitats catalanes sempre han estat a petar. En segon terme perquè els treballadors de la universitat, en ser (en la seva gran majoria) funcionaris mai sacrificarien un treball estable per anar a una altra banda simplement perquè el seu entorn de treball fos més propi de Mad Max que no pas d'un campus universitari nord americà. Ara però, el panorama comença a canviar, doncs hi ha molts centres de recerca on les places no són pas de funcionari i que a més amb la seva intenció d'esdevenir centre d'excel·lència a nivell internacional busquen atraure el talent.

Cal tenir clar que per atraure el talent no n'hi ha prou amb tenir un centre amb els últims equipaments, o amb grans investigadors que generin bons resultats i un ambient intelectualment engrescador per a les noves incroporacions, tot això és per suposat necessari. Però un factor determinant també és l'entorn, tant a gran escala com a petita escala. A gran escala ho tenim força ben arreglat, gairebé tothom adora Barcelona, Sol, una ciutat atractiva i amb estil de vida relativament relaxat... però a petita escala és quan apareixen els problemes. Els científics, que també som persones (com he dit abans, ho reitero, perquè n'hi ha que pensen que no, o sembla que ho pensin) i que a més passem moltes hores a la feina (potser més que a casa nostra) ens agradar que l'entorn sigui agradable. Que hi hagi gespeta, o una cafeteria agradable o que hi hagi un gimnàs a prop, que sigui maco a nivell urbanístic... Aquesta feina la tenim pendent especialment al Campus Diagonal, però no només. Jo durant anys he estat treballat a l'Institut de Ciències del Mar, allà a prop hi ha el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc de Salut Mar (Hospital del Mar) i més enllà la Universitat Pompeu Fabra. Tot i que tot juga a favor d'aquest centres pel simple fet d'estar a primera línia de mar, i tenir un gimnàs, i cafeteries i restaurants (força cars la major part) no deixes d'estar en un ambient un pel degradat, on els caps de setmana hi ha una activitat festiva nocturna força intensa i el dilluns et trobes amb les restes de gots, ampolles i alcohol (i el que no és alcohol) a la porta del centre. Un pol de recerca que a més perd connexió amb la UPF per la Ronda Litoral però també per uns parcs força abandonats com són el de Les Cascades i el de Carles I. Si és procurés cuidar més aquest entorn i es facilites d'alguna manera la connexió entre aquestes dues zones, si es tingues mentalitat de campus, guanyariem un plus, no només la platja seria l'atractiu.

En els últims anys s'ha fet molta feina a molts nivells per tal de que el nostre sistema de recerca excel·leixi a nivell global, crec que un dels propers passos que cal fer, i que a més serà un pas que ben gestionat serà per sempre, és mirar d'adequar els diferents eixos de recerca de la ciutat de Barcelona, per tal de crear veritables campus, on el nom no vingui simplement pel fet de que diversos centres estiguin a prop els uns dels altres, sinó que és tracti d'un espai cohesionat a tots els nivell i integrat plenament a la ciutat, sent atractiu tant per a la gent que hi estudia o investiga com per a la ciutadania.

Revisitant la línia de foc

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Mon, 27 Jun 2011 09:35:00 +0000

Fent una mica de repàs del que he anat fent aquest últim any acadèmic m'he posat a buscar coses sobre el projecte Foc Creuat, art i i ciència al punt de mira que vam dur a terme a finals de l'any passat i és va exposar a l'Arts Sant Mònica al febrer. Bé, doncs he trobat una sèrie de vídeos en que s'explica el projecte, en el primer em trobareu a mi pontificant a partir del minut cinc, si fa o no fa, per tant ja sabeu en quin punt us podeu de saltar el vídeo per no adormir-vos ;-). Que vagi de gust!

La Malla Tendències

Arts Sant Mònica

UB TV

This text is replaced by the Flash movie.

La recerca científica a #bandaampla = confusió

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Fri, 03 Jun 2011 15:36:00 +0000

[Per il·lustrar aquest escrit que millor que el vídeo del programa :-)]

Dijous passat vaig decidir quedar-me despert després de Polònia i mirar-me el Banda Ampla dedicat a la recerca. Ja de bon principi tenia les meves reticències, doncs el Banda Ampla és un format de programa que no m’agrada, i el tema “la recerca” em sonava com a massa gran com per tractar-lo a fons. La meva única esperança era que les intervencions fossin de qualitat. A la una de la matinada anava a dormir sabent que havia comès un error i que més hagués valgut anar-me’n al llit quan tocava i així poder llevar-me d’hora. Perquè el “debat” en general va deixar molt que desitjar, i les intervencions individualment també en la seva major part.

Com he dit plantejar el tema així grosso, vinga va, parlem de la recerca, ja feia por, i finalment va passar el que havia de passar, que tots els temes es van tractar per sobre, tirant de tòpics i sense cap tipus de capacitat per part dels presents ni intenció per part del programa d’aprofundir més. Però no va ser pas aquest l’únic problema, per mi el més greu va ser la manca de comunicació entre el científics acadèmics, els periodistes i els científics dedicats a temes més d’empresa. Tothom parlava, tothom semblava que replicava, però en realitat cadascú feia el seu discurs, totalment impermeable al discurs de la resta, esdevenint un llarg i tediós diàleg de sords.

En aquesta línia voldria destacar algunes de les intervencions per la seva manca d’informació i de sensibilitat, o bé per la seva deliberada intenció de mentir. Començarem pel senyor dels cargols, el malacòleg de la UIB Cristian Ruíz, que va donar la visió més vuitcentista de la ciència, tot passió, tot cerca de la veritat i tot intel·lectualitat, no es que estigui en contra, però veure-ho així avui és confondre el desig amb la realitat. A banda va haver diversos moments que va començar a fer-se una mica de lio amb el tema de la inversió en recerca militar, barrejant pel mig el Centro de Astrobiologia, arribant a dir que l’Astrobiologia no existia i que a on anaven a parar tots els calers destinats a aquests centres (insinuant clarament que anaven a parar a recerca militar). Bé, voldria dir que conec de primera mà gent que treballa i que ha treballat allà, que han dut a terme projectes molt interessants d’ecologia microbiana, que s’emmarquen en un context de la cerca de vida en condicions extremes, com a aproximació del que serien altres planetes, com Mart. Això és l’astrobiologia, existeix, i les declaracions d’aquest senyor només serveixen per crear confusió i desconfiança. Que a l'estat espanyol es fa un munt de recerca militar, cert, però no barregem peres amb pomes.

Una altra gran intervenció va ser la de la periodista del Quèquicom Samanta Vall. Referint-se al fet dels becaris, dient que ella també havia estat becària i que aviam que era això de queixar-se tant, que els investigadors s’ho tenien molt cregut i que perquè ells, inclosos els becaris havíem de cobrar més que en altres professions, tan respectables com ser periodista o cuiner. Cal aclarir en primer lloc que si les coses fossin tan fàcils hi estaria d’acord, et passes 4 anys de becari (abans no cotitzant, tristament, a partir d’ara ja cotitzant, teòricament) i després t’incorpores al món laboral. Però no ha estat mai així, conec gent que s’apropa a dia d’avui a la quarantena, que no han cotitzat en sa vida… mai, sempre han viscut de beques, perquè la carrera científica a l’estat espanyol és tant lamentable que dona suport a la part més productiva d’un investigador amb beques escombraria que no et permeten ni tan sols tenir en el futur una pensió digne. Ara està canviant, però s’ha hagut de lluitar molt. Si aquest cas ja és dramàtic, encara n’hi ha un altre, que un dia potser s’hauria de tractar en profunditat. He conegut força gent a més d’un laboratori que treballa gratis, sí, sí, a canvi de res. Fan un horari que supera amb escreix les 8 hores diàries, que inclou forces caps de setmana i on les vacances estan reduïdes a la mínima expressió (el d’un científic qualsevol vaja) a cost 0 per als grups d’investigació, i no un parell de mesos, no, potser durant més d’un any! I això després d’haver esgotat el subsidi d’atur i l’ajut de 400 €, que sumat en total fan 2 anys treballant en un precarietat extrema. I repeteixo, no és un cas aïllat. Així hem d’aspirar a l’excel·lència? Per tant, senyora (o senyoreta) Valls, el que reclamem el investigadors no és un sou de luxe, és una vida professional digne, que a dia d’avui no tenim.

Les últimes intervencions, i acabo, que volia esmentar són les del senyor Luis Ruiz, un dels fundadors de la patronal biotecnològica CataloniaBIO, i del senyor Ramon Bonet, director tècnic dels laboratoris Natterman. El Sr. Ruiz va afirmar que les possibilitats per a treballar com a científics fora de l’acadèmia eren enormes a Catalunya i que el problema era l’obsessió dels investigadors per voler ser professors universitaris. Tot i acceptant la inclusió del comercial com a professió científica, que podríem discutir, les opcions continuen ser, en primer lloc menors que les del món de l’acadèmia, i molt lluny de les opcions que tens a altres països com els USA (exemple que es va posar i amb el que ridículament va intentar comparar-nos el Sr. Ruiz). Per la seva banda el senyor Bonet va dir la gran bestiesa que la inversió pública en recerca és a fons perdut, no ho comentaré gaire perquè cau pel seu propi pes, entre d'altres raons, només en veure que la major part de les empreses de biomedicina i biotecnologia nascudes a Catalunya tenen un embrió públic en forma d'spin-off, per tant ja em dirà.

No vull entrar en altres declaracions, que també denoten un gran ignorància per part d’uns actors del món de la recerca respecte la situació dels altres actors, perquè el text s’allargaria molt. Vull destacar però la gran defensa que va fer en Cedric Notredame de la recerca en totes les seves vessants i encarnacions com a valor a preservar i potenciar en la nostra societat, un intervenció necessaria però que no va poder salvar la nit. Però, a banda d’aquestes discretes guspires de sensatesa, només hi va haver en definitiva confusió, confusió i més confusió. Les intervencions totalment interessades i esbiaixades per part de tots els que van parlar únicament van aconseguir que, com bé va dir una senyora del públic, al final no ens enterréssim de res. Una passa més en l’allunyament de la ciència del gran públic, aquest cop en prime time i a la tele amb més audiència del país.

Recordem que recerca és coneixement

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Fri, 27 May 2011 09:01:00 +0000

Entenc en bona mesura que la gent a dia d'avui vulgui un govern auster, que miri amb lupa els pressupostos i vulgui deslliurar-se de despeses aparentment supèrflues. Entenc que ara vingui una època d’estrènyer el cinturó, que la festa s'ha acabat i que tots hem de tornar a llevar-nos un dilluns de ressaca on no recordem exactament que ha passat ni com hem arribat aquí.

Però hi ha coses que no entenc tant, bé, gens. En primer lloc no entenc la dèria mundial de retallar drets socials, com si fóssim nosaltres els ciutadans els responsables d'aquesta situació. Doncs sembla un consens internacional que serà l'estat del benestar qui pagarà les copes de la festa financera que els bancs i els especuladors han gaudit aquests últims anys, mentre els principals culpables no només no han assumit les seves responsabilitats més enllà de dir no ho hem fet bé, sinó que a més, durant aquests anys n'han tret benefici (i el que trauran).

Aquest introducció general em porta a Catalunya, que és on vull anar a parar, i al camp de la recerca més concretament. Bé doncs en el context de crisi generalitzada, de la qual no està clar si estem sortint o ens estem aposentant, veiem com el nou govern s'apunta al carro de l'austeritat i les retallades. És una crítica? En aquest sentit no, de fet segueixen la dinàmica global, i sospito que qualsevol altre govern possible hagués seguit aquesta mateixa via. Però cal fer notar que hi ha maneres i maneres de fer-ho. Des de la meva perspectiva anar a retallar directament l'estat del benestar mentre se suprimeixen impostos com el de successions o quan es volen abaixar els impostos sobre les rendes més altes (al Mas-Colell se li va escapar, un petit error, però tota una declaració de principis), dona un missatge inequívoc: a Catalunya també pagarem la festa els de sempre.

El missatge contradictori continua en àmbits com el de la recerca. En general hi ha un consens que considera la recerca i l'I+D com a eines bàsiques i necessàries per sortir d'aquesta crisi i canviar el model productiu català (el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació va ser l’únic pacte signats per tots els grups del parlament i per multitud d’organitzacions des dels sindicats a les patronals). De fet és un missatge que jo em crec i sobre el qual també miro de pontificar. El que m'agrada d'aquest missatge és que és plenament transversal, en general tots els partits hi creuen, amb els seus matisos però hi creuen. Però que passa a dia d'avui,? Passa que quan s'anuncien les retallades es diu que aquestes "només" seran d'un 10% en aspectes considerats essencials, com educació i sanitat, però atenció, que acostuma a quedar un pel amagat, seran d'un 20% en Economia i Coneixement. Si, un 20% de retallades a Coneixement, que inclou Universitats i Recerca, o dit d'un altre manera, retallen un 20% al motor del canvi econòmic a Catalunya.

I es pot pensar, que cal retallar perquè és el que hi ha, no s'hi pot fer més, i ja vindran èpoques millors per tal de recuperar la inversió pública en polítiques de recerca, pot ser. Però de nou ens trobem en una situació paradoxal com és la de la supressió de l'impost de successions. Cal estrènyer el cinturó però, el primer que es fa des del Departament d'Economia i Coneixement és aturar el procés de creació de l'Agencia Catalana de Recerca Talència. Talència, un òrgan que concentrava tres organismes, diverses estructures paral·leles de gestió i divulgació, que dibuixava un esquema lògic i racional a l'estructura de la recerca pública catalana i que definia i potenciava les sinèrgies d'aquesta amb el sector privat. Llegeixo la frase anterior i només em fa pensar en estalvi i austeritat, però en comptes de retallar per retallar s’aconsegueix optimitzant.

Interpreto que aturar aquest procés i tornar al que ja hi havia, amb l'FCRI com a buc insígnia, és simplement una maniobra partidista, en l'estil més clàssic del que es fa per aquestes contrades Mediterrànies de no preservar el que han fet els rivals, de no preservar marques creades per d'altres per tal de no legitimar la seva obra de govern. Em sembla un acte d’irresponsabilitat, especialment quan el projecte aparentment és bo i de fet s'ha desenvolupat sota la clara influència teòrica de l'actual Conseller de l'àrea. Esperem doncs, tot i que no hi ha hagut la maduresa i el compromís de continuar amb aquest projecte per raons polítiques, si més no que hi hagi certa inspiració en el mateix i es repeteixi el procés, si cal amb una nova marca, si cal amb nous matisos, però a la recerca catalana li calia i li cal una gestió i una planificació eficient i integral, i calen les eines polítiques i administratives de consens per dur-ho a terme.

Foc Creuat, art i ciència al punt de mira

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 03 Feb 2011 16:59:00 +0000

Durant l'últim mig any he estat treballant amb l'artista mallorquina Lara Fluixà en un projecte de la Societat Catalana de Biologia anomenat Foc Creuat. En aquest projecte 6 artistes i 6 científics joves (o equips) hem treballat plegats en un projecte artístic "d'inspiració científica". Ha estat una experiència si més no exòtica i finalment molt enriquidora. Un dels resultats d'aquest treball és una exposició que podeu visitar fins al 13 de febrer a l'Espai Balcó de l'Arts Santa Mònica. Si hi aneu (val la pena, de veritat, sona a autopromo, que ho és, però també hi ha un punt sincer :-) us recomano també que passeu pel pis de sobre on trobareu l'exposició Pensar Art - Actuar Ciència que vindria a ser el mateix però feta per artistes i científics ja consagrats.

Combats entre art i ciència

Príncep Vegeta, President!

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Wed, 10 Nov 2010 11:57:00 +0000

Més a El Joc d'en Cel·lula a Catalunya (Facebook)

El 10A No et quedi al sofà! Barcelona Decideix!

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Fri, 29 Oct 2010 10:30:00 +0000

No et quedis al sofà from Barcelona Decideix on Vimeo.

Umi o koete yama o koete

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 28 Oct 2010 08:07:00 +0000

Minuts musicals a càrrec d'Els Amics de les Arts.

Seguint les Eleccions al Parlament

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Sat, 02 Oct 2010 10:26:00 +0000

Per lluitar contra la desafecció he volgut representar la contesa electoral com a un combat amb espases laser d'esquirols jedis, cosa que sempre desperta simpaties entre la població.

Fa un parell de setmanes, amb la típica eufòria de principi de campanya (es broma, això no existeix, espero...) vaig decidir començar una sèrie de posts en que setmanalment analitzaria les dades dels mitjans 2.0. A banda que no ho he fet (tot i que tinc les dades) he d'anunciar, a les tres persones que poder llegireu aquest post que no ho faré. La raó és mot senzilla, hi ha un munt de gent extremadament molt més qualificada que jo que està fent el mateix, i sóc dels que opina que si no ho has de fer millor, val més retirar-se i dedicar-se a alguna cosa que realment aporti quelcom. De totes maneres, com que les dades les aniré acumulant per consum personal i viciós de tant en tant publicaré un parell de gràfics per veure com va la cursa per l'espai on-line. Bé per qui tingués la intenció de fer aquest seguiment a través d'aquest bloc us passo els enllaços que jo faré servir per seguir la contesa electoral, tant a internet com al món "real":

El Pati Descobert (Canyella fina senyors, canyella fina)
Eleccions Catalanes 2010 (De moment centrat en les campanyes passades)
Eleccions online '10 (No cal dir gaire res més, aquests són les que m'han aixafat la guitarra :-)
Eleccions Catalanes (De moment la més fluixa de les que segueixo)
Eleccions al Parlament de Catalunya 2010 a la Viquipèdia (L'enciclopèdia col·laborativa ens manté al dia amb les dades més necessàries per seguir la campanya, molt recomanable)

Ara només cal que compreu uns Mountain Dews (si Pepsi no els hagués retirat del mercat... grrr), bé només cal comprar unes begudes refrescants d'extractes i unes crispetes i apa, a seguir la contesa electoral del 2010!

Geek & Gamer Girls

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Tue, 14 Sep 2010 11:28:00 +0000

EMBED-Geek and Gamer Girls Song - Watch more free videos. Vist a Zona Fandom

Com que la tesi i la contesa electoral em provoquen un augment exponencial de la caiguda del meu cabell, avançant perillosament cap a l'estat de brillantor craneal del meu pare, em llenço de cap a la distensió i l'oci abans de posar-me de nou amb un paper. Aquest vídeo suposa una passa més en la normalització del fenomen Geek, molt, molt gran... Katy Perry: mor de l'enveja!!! So say we all!!!

#28N... i la xarxa treurà fum

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Mon, 13 Sep 2010 11:35:00 +0000

Què? Que encara no estem en campanya oficialment... va, pura retòrica, per suposat que estem en campanya i a mi durant aquests mesos el que més m'agrada son les enquestes. Com a científic això dels números, manipulats o no, m'encanten. Estadístiques, suposicions basades en les variacions, debats a les tertúlies, etc... de fet espero que aquest any el Periòdic d'Andorra presenti sondeig el dia de reflexió, és el màxim al que un malalt d'enquestes i sondejos pot aspirar, a banda de ser una perversió editorial.

Bé, aquestes eleccions vull fer la meva petita aportació al festival de números i suposicions que se'n poden treure i poder faré alguna regressió sense massa criteri, però vaja, ja veure'm. Bé, la meva intenció serà cada divendres fins les eleccions analitzar la posició en la que es troben els mitjans de comunicació on-line dels partits i els candidats. Estimaré l'Alexa Traffic Rank, el nombre de fans/amics de les pagines de Facebook i els followers de Twitter. Per començar caldrà que ens situem, per tant primer llistaré i enllaçaré tots els mitjans analitzats. L'ordre en que presentaré els partits es basa en el nombre de diputats actuals, i els que no estan al parlament i jo crec que poden entrar es basen en la última enquesta de La Vanguardia... poc objectiu, si, però d'alguna manera ho havia d'endreçar i alfabèticament no m'agrada.

Som-hi doncs:

Convergència i Unió

Web de Convergència i Unió: www.ciu.cat

Pàgina de Facebook de Convergencia i Unió.

Twitter de Convergència i Unió: @ciu

Web d'Artur Mas: www.arturmas.cat

Pàgina de Facebook d'Artur Mas.

Twitter d'Artur Mas: no en te

Partit dels Socialistes de Catalunya

Web del Partit dels Socialistes de Catalunya: www.socialistes.cat

Pàgina de Facebook del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Twitter del del Partit dels Socialistes de Catalunya: @socialistes_cat

Web de José Montilla: presidentmontilla.cat

Pàgina de Facebook de José Montilla.

Twitter de José Montilla: no en te.

Esquerra Repúblicana de Catalunya

Web del Partit d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: www.esquerra.cat

Pàgina de Facebook d'Esquerra Repúblicana de Catalunya.

Twitter d'Esquerra Repúblicana de Catalunya: @Esquerra_ERC

Web de Joan Puigcercós: www.puigcercos.cat

Pàgina de Facebook de Joan Puigcercós.

Twitter de Joan Puigcercós: @puigcercos2010 (incorporat el 15/10/2010)

Partit Popular de Catalunya

Web del Partit Popular de Catalunya: www.ppcatalunya.com

Pàgina de Facebook d'Partit Popular de Catalunya.

Twitter d'Partit Popular de Catalunya: @PPCatalunya

Web d'Alicia Sánchez-Camacho: http://www.pp.es/blogosfera/aliciasanchezcamacho-18

Pàgina de Facebook d'Alicia Sánchez-Camacho.

Twitter de Alicia Sánchez-Camacho: no en té.

Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa

Web d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: www.iniciativa.cat

Pàgina de Facebook d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa.

Twitter d'Iniviativa per Catalunya - Verds / Esquerra Unida i Alternativa: @icveuia

Web de Joan Herrera: joanherrera.cat

Pàgina de Facebook de Joan Herrera.

Twitter de Joan Herrera: no en té

Ciutadans

Web de Ciutadans: www.ciudadanos-cs.org

Pàgina de Facebook de Ciutadans.

Twitter de Ciutadans: @ciutadans_cs

Web d'Albert Rivera: http://www.albertrivera2010.com/

Pàgina de Facebook d'Albert Rivera: no en té.

Twitter d'Albert Rivera: @Albert_Rivera

Reagrupament Independentista

Web de Reagrupament Independentista: www.reagrupament.cat

Pàgina de Facebook d'Reagrupament Independentista.

Twitter d'Reagrupament Independentista: @reagrumanent

Web de Joan Carretero: no en té.

Pàgina de Facebook de Joan Carretero.

Twitter de Joan Carretero: no en té.

Plataforma X Catalunya

Web del Plataforma X Catalunya: www.pxcatalunya.com

Pàgina de Facebook d'Plataforma X Catalunya: no en té.

Twitter d'Plataforma X Catalunya: no en té.

Web de Josep Anglada:

Pàgina de Facebook de Josep Anglada.

Twitter de Josep Anglada: @josepanglada

Solidariat Catalana per la Independència

Web del Solidariat Catalana per la Indepedència: www.solidaritacatalana.cat

Pàgina de Facebook d'Solidariat Catalana per la Independència.

Twitter de Solidariat Catalana per la Indepedència: @solidaritatcat

Web de Joan Laporta: www.laporta2010.cat

Pàgina de Facebook de Joan Laporta.

Twitter de Joan Laporta: @laporta2010

També caldrà establir unes petites regles del joc:

1.Pel que fa a Facebook només analitzaré les Pàgines, res d'Usuaris ni de Grups. Molts dels Usuaris dels candidats estan col·lapsats (han arribat al seu màxim de 5000 amics i per tant veure una evolució durant les properes setmanes és impossible), pel que fa als Grups val a dir que cada cop s'utilitzen menys i no tothom en té un. Les Pàgines s'imposen i trobo que són més adequades per fer aquesta comparació.

2.Tendirà a sortir els divendres, però no sempre serà així tot i que els valors presentats sempre correspondran a aquest dia (exemple, avui que és dilluns... un té el temps que te).

3.Aixó no és una regla, però per qui no estigui familiaritzat amb l'Alexa Traffic Rank, doncs el valor com més baix millor doncs vol d que ocupa una posició més alta al rànquing, per contra en el cas de seguidors de Facebook i Twitter com més seguidors, doncs millor.

4.Si hi ha alguna errada no està pas feta amb mala fe, duré a terme qualsevol canvi que se'm demani, si és que algú considera això que faré rellevant, que no crec, però per si de cas.

5.Hi ha més partits, ho se, però de moment només he posat els que sembla que poden tenir opcions d'entrar al parlament o bé de jugar un paper determiant a les properes eleccions, no tinc temps per analitzar a tots els partits, tot i que m'encantaria.

6.Aquí només hi penjaré les gràfiques resultants, si algú vol les dades originals els hi envio: fonamental(a)gmail.com.

7.Sóc amateurs, per tant d'on no n'hi, no en raja, ho dic per si algú busca aquí més del que pot trobar.

8.Si voleu anàlisi serioses sobre la política catalana dirigiu-vos a:

     El Pati Descobert
     La Cortina de Fum
     e-Xaps
     Estratega
     E-Campanya
     Tot és política

Ara ja sí, passem a veure les gràfiques resultants de les dades de divendres passat (cliqueu sobre les imatges per ampliar):

Si ens mirem una mica la foto de sortida jo hi veig ja en primer lloc que els partits treballen molt més la vessant de partit a nivell de mitjans que no la pròpia del candidat, amb la gran excepció del candidat de Solidaritat Catalana, formació en la que es dona la situació inversa, i a nivell de mitjans el seu candidat supera a la coalició en ordres de magnitud a tots tres nivells (web, Facebook, Twitter). Trobem en el cas dels candidats que hi ha grans absències, no és el cas de l'Artur Mas, que te el seu videobloc ja des de fa temps, però la web www.arturmas.cat encara no dona cap resultat a Alexa. El tema de les Pàgines de Facebook està més cuidat que els de les webs, tot i que encara hi ha candidats que tenen un usuari en comptes d'una pàgina, que com ja he dit abans acostuma a estar estancat a les 5000 amistats màximes que permet un compte de Facebook. El cas de twitter és dramàtic doncs només tres candidats tenen presència i només un, l'Albert Rivera, és realment actiu en aquesta xarxa, doncs els usuaris de Laporta o Anglada no són més que bots que repliquen missatges.

Pel que fa als mitjans dels partits pròpiament, el que més destaca es que les primeres posicions dels rànquing d'Alexa les ocupen les webs dels 3 partits independentistes, poder les polèmiques al món independentistes són ben positives per al transit de les seves webs ;-) També ocupa una posició molt alta la web de Ciutadans, això crec que es degut a que es tracta d'una web d'abast estatal, cal considerar que la resta de les webs es consulten bàsicament des de Catalunya. Per altra banda CiU i PSC han cuidat més els seus mitjans socials, i tant a Facebook com a Twitter Convergents i Socialistes són els reis. Val a dir també que tant CiU com PSC han fet servir dos webs de pre-campanya, www.cativistes.cat i www.sociates.cat, que poder haver vehiculat les visites del seus simpatitzats en detriment de les webs dels partits.

Ja se que aquesta anàlisi és una mica "a grosso", però com he dit sóc amateur i aquest serà el tipus d'anàlisi que faré els divendres (o rodalies), poc profunda i parcialment desinformada, espero que la diversió de les dades compensin la manca de rigor de les meves conclusions. Fins d'aquí a una setmana!

El laberint de l'autodeterminació

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Tue, 07 Sep 2010 09:27:00 +0000

Font: El Tentacle

Mercadeig de gent espavilada

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Wed, 25 Aug 2010 08:29:00 +0000

Ja fa un mes que vaig acabar les vacances i en tornar vaig buscar una manera de tornar a contactar amb la realitat de casa. Que millor doncs per oblidar els Upanixads, en Hannuman, el Dalai Lama i les barbes dels Sikhs que llegir l'autobiografia d'en Jordi Pujol, Memòries (I) Història d'una convicció (1930 - 1980). Una epopeia èpica a l'estil petitburges català (no ho dic ofensivament, màxim respecte), sempre he tingut la sensació que tothom a la seva autobiografia li posa una mica de sal perquè sembli més interessant, suposo que al President Pujol ni li va caldre massa sal. Sigui com sigui, aquest llibre t'ajuda a entendre perquè CiU va governar durant 23 anys i com el carisma d'un home (i una capacitat extraordinària d'estar al lloc adequat al moment oportú) va ser capaç de crear unitat del que semblava atomitzat. A banda d'un relat vital interessant, Jordi Pujol va deixant anar discurs ideològic de tant en tant (cada dos planes :-), hi ha moltes coses que comparteixo i algunes (cabdals val a dir) que no. Entre aquestes píndoles vaig trobar-me amb la següent que compro en la seva totalitat i que ens dona una pista de la situació de desafecció envers els polítics (que no envers la política) que es viu a dia d'avui arreu del país.

Algunes veus s'exclamen perquè troben que els polític d'abans, els de la transició del franquisme a la democràcia, estaven més ben preparats. Si fos cert, ho seria perquè venen d'altres oficis, d'altres activitats, d'una llarga formació. Els polítics que vam començar l'activitat als anys setanta érem joves, però portàvem molt d'historial carregat a l'espatlla. És el cas de Miquel Roca: per què va ser un polític tan brillant i tan eficaç, Miquel Roca? Perquè abans havia estat un advocat i un conspirador sense esperar res a canvi. Aquesta reflexió em fa pensar i em fa dir que la política o té un fonament ètic o és un simple mercadeig de gent espavilada.

En tren per la Índia I

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Mon, 23 Aug 2010 08:26:00 +0000

Diuen que la Índia, o t'encanta o bé la odies… no se, tampoc crec que sigui exactament d'aquesta manera, a mi m'ha agradat molt i segurament hi tornaré. Ara, no és com d'altres països dels que estic realment enamorat, però si que val molt la pena anar-hi i val la pena fer-ho més d'un cop, perquè la Índia no te l'acabes ni en un ni en dos ni en tres… bé, m'explico no?

Un cop superes la fase inicial de caos i brutícia extrema, especialment a Delhi, que ara està tota aixecada i en obres per arribar a temps a tenir-la impol·luta pels Jocs de la Commonwealth, un cop superes això comences a apreciar el país. Depenent del que triguis doncs et perdràs més o menys coses. I he de dir que no és aquella cosa que et diuen a les guies o et diu la gent: "una exòtica barrejar d'olors especies, femtes, menjar de carrer, orina i encens". Aviam, la Índia fa olors, com tot arreu però no apesta extremadament, sense anar més lluny, si et passes de nit pel Gòtic o el Raval a Barcelona, doncs hi ha zones que fan molta més pudor. També hi ha el tema de la brutícia, Centro Havana a Cuba és possiblement més brut que qualsevol ciutat de la Índia (excepte Benarés, que amb tanta vaca i búfals d'aigua concentrats en tant poc espai és virtualment impossible no surfejar sobre una tifa).

L'altre tema que cal superar és el fet de que els Indis que tracten amb tu menteixen (amb tu turista, és a dir conductors de rickshaw, venedors, restauradors, agents de viatges, gent que a les 13 hores d'un dimarts no te res més a fer que estar-se al carrer a esperar que tu turista hi passis, etc, el millor de cada casa vamos). Menteixen amb els preus, menteixen amb les adreces, menteixen amb l'edat que tenen, menteixen en dir-te que no volen timar-te, menteixen en dir-te que ells no venen droga però casualment tenen un paquet allà mateix, menteixen en oferir-te guia, que menteixen vaja. Nosaltres el tema de mentir el vam gestionar bastant bé, doncs el primer a Delhi vam dedicar-lo a intentar gestionar-nos el viatge nosaltres mateixos sense caure a les xarxes de cap agencia o tinglado local organitzat. Per això calia trobar l'oficina de venta de bitllets de trens per als visitants intencionals de l'estació de Nova Delhi… mai havia fet tantes voltes i preguntes: "Ui no, aquí no és, has de creuar tota l'estació anar el primer pis i tornar a preguntar allà" "No, no, és a l'altra banda, torna allà on erets" "La International Bureau, ups, quina mala sort, està tancada perquè l'estan reformant, però tinc un cosí que te una agencia de viatges i us pot comprar ell els bitllets" "International Bureau? Va esclatar una bomba fa dos setmanes i es va cremar, però tinc un tiet que…". Finalment amb tossuderia i paciència la vam trobar, vam trigar unes 4 hores si fa o no fa, però ens va servir per saber de quin peu calçava el personal. A partir d'aquell moment no només no vam deixar de preguntar per les coses, sinó que vam començar a recopilar els majors hits en el noble art de timar el turista, va ser molt pedagògic.

A la segona part del post comencem amb les coses més positives ;-)

Namaste

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Wed, 30 Jun 2010 20:53:00 +0000

Aquest cap de Setmana ComiCat a la Fira MerCAT de Girona

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Sat, 05 Jun 2010 09:18:00 +0000

Com s'ha filtrat a diversos mitjans, aquest proper cap de setmana ComiCat estarà a la Fira MerCAT a Girona amb un estand on tindrem el bo i millor del còmic en català. A banda de poder adquirir còmics en català editats per Norma Còmics i Edicions Glénat, que amablement ens han cedit part del seu catàleg en diposit per poder-lo oferir al public de la Fira, també portarem un dels millors llibres sobre còmic en català, la Guia ComiCat 2009. I per qui encara no la tenia la del 2008.

Però no tot serà venda a l'estand de ComiCat, dissabte al matí d'11 a 13 tindrem a l'estand a Quim Bou i l'associació 4 Rius de tinta que a banda de dur a terme la seva reunió mensual també realitzaran un còmic en viu. A la tard tindrem a l'Aleix Saló que signarà exemplars de la seva obra Fills dels 80 i qui sap, poder signarà també exemplars de Batman Year One, només cal proposar-li. Per altra banda tenim l'honor de compartir l'estand amb l'Àlex Solá d'El Tentacle amb el qual hem pogut fer un crossover per promocionar a la Fira els webcòmic fets a casa nostra. Com a incorporació d'última hora tenim als germans Deamo que presentaran i signaran exemplars de la freak i genial Sèrie B, i vaja no descartem tampoc Batman Year One. I per demostrar com mola fer webcòmics l'Àlex farà la tira d'El Tentacle allà mateix, en directe, a pèl amb la Wacom (mmm això es pot entendre malament, que no s'entengui si us plau).

I per suposat allà hi serem els membres de ComiCat, que estarem disposats a signar la nostra obra a les masses de ciutadans que faran cua a l'estand per tal d'aconseguir una dedicatòria. Us esperem a tots a:

Fira MerCat de divendres a diumenge de 10 a 20h al Palau Firal de Girona

Els horaris:

Dissabte

11:00 a 13:00 Còmic en viu a càrrec de Quim Bou i els 4 Rius de Tinta.
16:00 a 17:00 Aleix Saló signarà exemplars de la seva obra.
17:00 a 18:00 Raúl Deamo i Danide signaran exemplars de la seva obra.
18:00 a 19:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.

Diumenge

12:00 a 13:00 Àlex Solà farà una demostració de com se fa un webcòmic.
16:00 a 17:00 Emili Samper i Javier del Campo signaran exemplars de la Guia ComiCat i el que faci falta.

Ser doctor segons The New Yorker

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Fri, 04 Jun 2010 17:10:00 +0000

Piulades científiques (qui és qui?)

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 03 Jun 2010 15:19:00 +0000

Com a usuari de Twitter tinc les meves dèries i manies, i de tant en tant dedico uns minuts a fer una mica de cerca de piuladors que parlin de tres temes principalment còmic, política i ciència. A més cal dir que busco preferentment aquells que ho fan en català, i sobretot en ciència.

En nom de la internacionalització de la ciència molta de la gent que a través de Twitter, o bé altres mitjans, comunica, difon i discuteix de ciència a casa nostra ho fa en castellà. Es una decisió que no comparteixo, doncs si vols arribar a un públic més ampli fes-ho en anglès que és la llengua franca de la ciència i si no poder val la pena fer-ho en català, sempre he pensat que per tal que una llengua sigui viva (al 100%) ha de ser-ho en tots els àmbits de la cultura, i la ciència n'és un i cada dia més important.

ACTUALITZACIÓ Gràcies a les aportacions d'en Miquel Duran he incorporat 3 piuladors més del que jo anomenaria sense pudor la Girona Chemical Connexion (que comença a ser un lobby perillós) @pepquimic @marcelswart i @JuanMaBarroso. Per altres vies he trobat el twitter de la Mercé Piqueres @lectoracorrent una de les millors divulgadores del país.

Amb el temps he anat recopilant una petita llista de gent que a Twitter piula sobre ciència en la nostra llengua:

Centres de Recerca i Investigadors:

Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) http://twitter.com/idibaps

Institut Municipal d'Investigacions Mèdiques (IMIM) http://twitter.com/imimat

Hospital Clínic de Barcelona http://twitter.com/hospitalclinic

Museu de Ciències Naturals de Barcelona http://twitter.com/museuciencies

Jordi Poater (Investigador Ramon y Cajal en química teòrica i computacional i professor de Química de la Universitat de Girona) http://twitter.com/jordipoater

Marcel Swart (Investigador iCrea a l'Institut de Química Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/marcelswart

Javier del Campo (Estudiant de doctorat en Ecologia Microbiana Marina a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, jo mateix vaja) http://twitter.com/fonamental/

Comunicació i Divulgació

Associació Catalana de Comunicació Científica http://twitter.com/ACCCrapid

Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D) de la Universitat de Girona http://twitter.com/c4dudg

Miquel Duran (Investigador en química quàntica i computacional i professor a la Universitat de Girona, un dels impulsors a Catalunya dels conceptes 2.0 a la Ciència i la Universitat) http://twitter.com/miquelduran

Pep Anton Vieta (Químic interssat en el 2.0 com a eina per divulgar la ciència) http://twitter.com/pepquimic

Juan Manuel Barroso (Project Manager a l'Institut de Quimica Computacional de la Universitat de Girona) http://twitter.com/JuanMaBarroso

Observatori de la Comunicació Científica (OCC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) http://twitter.com/occupf

iCIENTIFICats (Blog de divulgació científica a càrrec de @gondolinxavi) http://twitter.com/icientificats

Laia Guillaumes (Llicenciada en Química i responsable del blog de divulgació científica ReAcCIONa) http://twitter.com/laiagd

Global Talent (Diari digital de Ciència i Innovació), http://twitter.com/global_talent

Michele Catanzaro (Doctor en física i periodista científic) http://twitter.com/mcatanzaro

Mercé Piqueres (Biòloga, dedicada a la divulgació, l'edició científica i la traducció) http://twitter.com/lectoracorrent

divu*Ciencia (Empresa dedicada a la difusió i assessorament sobre ciència a qualsevol mitjà) http://twitter.com/divuCiencia

Buscaciència (L'agenda de la cultura científica) http://twitter.com/buscaciencia

Política i Gestió

Talència, Catalunya Recerca (Agencia Catalana per la Recerca) http://twitter.com/Talencia_Cat

Albert Catellanos (Economista i Director de Talència) http://twitter.com/albertcaste

RECERCAT, butlletí de la Recerca de Catalunya http://twitter.com/recercat

Xavier Lasauca (Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d'Informació en R+D+I de la Direcció General de Recerca) http://twitter.com/xavierlasauca

Biocat, Bioregió de Catalunya http://twitter.com/biocat_cat

Quim Bosch (Doctor en Física, fins fa poc Director d'AGAUR) http://twitter.com/quimbosch

Aquesta és una llista dels twitts sobre ciència que jo segueixo, si algú en coneix alguna altre si us plau poseu-ho als comentaris, l'incorporaré a la llista i de pas els seguiré a Twitter.

Relacionat amb això fa un temps vaig trobar Science FEED, un sistema de microblogging destinats ala comunitat científica per tal de compartir i discutir sobre xerrades, articles, temes d'actualitat científica, etc. La idea és interessant, però vaja, no vaig trobar gens necessari fer una eina especificament per això quan existeix Twitter.

Estaria bé potenciar en aquest sentit l'ús de Twitter per part de la comunicat científica, perquè és una manera instantània de comentar resultats apareguts a estudis tot just publicats o fins i tot iniciar un debat arran d'una xerrada interessant. D'aquesta manera es pot anar més enllà del temps que s'acostuma a dedicar a les intervencions del públic i es podrien traure a posteriori conclusions més interessants que les que s'acostumen a traure de les preguntes d'una ponència (que tenen més d'exhibicionime intel·lectual que no pas de veritable interès per generar un debat productiu).

Tornarem a vèncer, un encert comunicatiu

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 13 May 2010 08:20:00 +0000

Quan tot semblava perdut Esquerra es marca un vídeo de pre-campanya dels que fan sentir orgull. Un vídeo ben fet, que estimula la vessant més emocional sense oblidar-se d'explicar l'acció de govern dels últims anys. Com a militant estic molt content que la nostra gent de comunicació hagi generat aquest producte comunicatiu de primer ordre.

Ara però, és el moment que la gent del partit que apareix a l'spot doni la talla, perquè els hi posa el llistó molt alt, i no volem menys del que se'ns diu en el mateix, no volem menys que tornar a sentir la l'empenta i la frescor del llunyà 2003. Volem que Esquerra faci valer les seves sigles, volem l'Esquerra Social, l'Esquerra Republicana i l'Esquerra Independentista, sense renunciar a cap d'elles, només així tornarem a vèncer.

Tornen els Premis ComiCat

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 06 May 2010 13:14:00 +0000

Un any més des de ComiCat us animem a votar pels millors còmic, millors autors i millors editorials de còmics publicats en català l'any 2009 als Premis ComiCat 2010. A més com a novetat aquest any hem incorporat a les votacions els webcòmics en català. Podeu votar fent clic AQUÍ o bé sobre en Messi :-P

Cinc consells per fomentar el còmic en català

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Wed, 05 May 2010 07:09:00 +0000

Vols còmic, manga, novel·la gràfica, etc en català? Doncs demostra-ho amb un consum crític!

La llengua catalana pateix un arraconament arreu del seu territori per causes històriques, polítiques i econòmiques que no podem solucionar del tot només com a consumidors. Tot i així, no hem de menysprear el que podem fer entre tots si tenim la fermesa de recolzar la nostra llengua quotidianament.

"Els petits canvis són poderosos!", deia el Capità Enciam. I si no ho són, com a mínim podrem dir que el català pateix "tot i la nostra i actitud" i no "gràcies a ella".

Per això, abans de gastar-vos els diners, teniu en compte aquests senzills consells:

1.Aneu a llibreries que venen còmics en català o demaneu-los si no en disposen.

2.Trieu la versió en català en cas d'edicions bilingües.

3.Considereu els títols en català dintre del tipus de còmic que us agrade.

4.Considereu les editorials que publiquen en català a l'hora de comprar còmics en altres llengües.

5.Aneu a les biblioteques i demaneu còmics en català.

Equip ComiCat

Primer de Maig, hem oblidat Chicago

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Mon, 03 May 2010 08:06:00 +0000

No se com ho va veure la gent així en general però jo a nivell informatiu i a nivell de sensacions (excepte pel que les botigues estaven tancades) a mi el 1er de Maig em va donar sensació de Sant Jordi. El tracte que se li va donar a les notícies va ser similar. Cert, una mica més tema social de fons, una mica més d'incidència de la crisi en el telenotícies del dia i punt, la resta com Sant Jordi. Que si en la tradicional manifestació del 1er de Maig (tradicional! atenció, aquí és on han de saltar les primeres alarmes) hi havia tanta gent, que si parlaments de tal líder sindical, que si la manifestació paral·lela de la CGT amb una banda de música mòbil (fet divertit, però jo si fos la CGT em començaria a preocupar, ja us donen espai a TV3… més alarmes). Bé, la qüestió és que no hi havia cap tipus de flaire reivindicatiu en res… res, el mateix missatge de cada any, les pancartes cada cop de millor qualitat i les banderes dels sindicats cada cop més enormes i més visibles, vindria a ser com una Love Parade Sindical, o bé una Cavalcada de Reis, però amb menys assistència.

No és un problema exclusiu del 1er de Maig, cal reconèixer que a l'11 de Setembre li està passant quelcom similar. A base de repeticions i amb l'inestimable ajut dels mitjans de comunicació i en bona part de les institucions, ambdues diades reivindicatives s'estan transformant en quelcom "tradicional", i aquesta és la derrota. Recordo un amic que quan jo tenia 15 anys i acostumava a anar a més manifestacions que no pas ara em deia: "mira Javi, si l'Estat permet aquesta manifestació vol dir que la reivindicació que és fa no els incomoda, i per tant que no serveix de res". Jo pensava que aquesta afirmació era una bestiesa, però ben mirat anava molt encertat. Poc a poc vas veient que les protestes que molesten a l'Estat o al poder establer realment són reprimides o s'intenten reprimir. Al País Basc hi ha mil exemples, però no entraré en aquest camp minat que m'és massa desconegut. Però aquí a casa nostra en tenim diversos d'exemples. Al País Valencià el moviment nacionalista i el moviment popular (de la gent no del partit, s'entén) és reprimit pel govern de Camps dia si dia també, vegis les agressions, més o menys mensuals, a la llengua o vegis també l'ederrocament del Cabanyal. Aquí al Principat també tenim els nostres exemples, les Consultes han estat reiteradament criminalitzades i constantment fustigades i menystingudes pels mitjans, les han intentat prohibir i han posat totes les traves possibles, però se'ls hi han fet grans, si ho haguessin aconseguit il·legalitzar abans d'Arenys tal com van intentar, encara, però després ja no hi van ser a temps. Un altre tema que incomoda, i ara entro en la dimensió desconeguda, és l'Estatut (i vull avançar que jo estic totalment en contra d'aquest estatut). Per una raó que jo desconec l'Estatut molesta i molt a l'estat espanyol, no només al PP, sinó a totes les forces vives de l'Estat, PSOE, Defensor del Poble, la judicatura, els periodistes, a tots.. perquè? Doncs no en tinc ni la més remota idea. Si haguessin aprovat l'Estatut descafeïnat a la primera, Catalunya seria una bassa d'oli a dia d'avui, però han optat pel trencament, ells sabran perquè.

Bé, no vull parlar de l'Estatut, però vull exemplificar com una cosa tant tova a nivell contestatari com l'Estatut o una altra d'alt contingut reivindicatiu, si que molesten a aquells a qui els afecta la protesta. En contraposició el 1er de Maig i l'11 de Setembre, els hi rellisca de manera sobirana i es tracten ambdós dates com a una festa més, les manifestacions passen a ser com la cursa de Bombers però més lentes. Crec que a la societat i als mitjans impactaria més que un 1er de Maig tots els treballadors anessin a la feina o bé que un 11 de Setembre els carrers de Barcelona estiguessin buits i tothom es concentres en un aplec casteller a Vallmoll. Calen noves vies de protesta, no parlo de cremar contenidors i trencar aparadors de Zara, calen accions que impliquin un avenç en l'objectiu que persegueixes, cal que ens deslliguem d'aquesta institucionalització de aquestes diades i que busquem la via perquè la veu de la gent se senti i afecti. Després ens queixem de que la gent parli del pont de l1 de Maig o el pont de l'11 de Setembre, es que per anar a fer el paperot més val quedar-se a casa o anar a la platja amb la família, que la desafecció no és exclusiva de les eleccions, n'hi ha per tothom.

5 cèntims sobre la inversió en recerca

noreply@blogger.com (Javier del Campo) — Thu, 29 Apr 2010 11:10:00 +0000

Aquesta setmana apareixia a PHD Comics (sempre genials) aquest gràfic de com s'utilitza el presupost federal als EUA (es a dir els diners dels contribuents) i quina proporció va destinada a la recerca. No vull ni imaginar-me aquest gràfic en la versió de l'Estat Espanyol, i encara menys vull imaginar-me la proporció a la que toquem en recerca a Catalunya, no vull perquè obriria la finestra i saltaria per la més que probable indignació i a sobre em quedaria sense escriure els articles que tinc pendents.

cliqueu la imatge per ampliar