Com gotes a l'oceà

El cel de Shanti Bhavan

noreply@blogger.com (Edu) — Tue, 10 Nov 2009 15:13:00 +0000

L'entorn de Shanti Bhavan és diferent del de la macro-urbs de Bangalore en molts aspectes, però una de les coses que més m'agrada és que no hi ha gens de contaminació. I dintre de la contaminació, una que no solem tenir en compte és la lumínica, i que a Shanti Bhavan tampoc existeix. Tot això fa que a la nit puguis gaudir d'un espectacle impressionant, simplement alçant la vista al cel nocturn.

Vivint en ciutats ens perdem aquest espectacle cada nit, i la veritat és que és una llàstima. La imatge que acompanya el post és el cel nocturn que es pot veure des de Shanti Bhavan. Està generada amb l'aplicació Your Sky, on simplement has d'introduir la latitud i la longitud del lloc en qüestió.

Parlant d'estrelles no puc deixar de mencionar primer que ahir va ser el 75 aniversari del naixament de Carl Sagan, probablement el divulgador científic més famós de la història i al qual molts devem en part el nostre interés per la ciència; i segon, no puc parlar de cels nocturns sense tornar a publicar un dels meus poemes preferits, Hermandad, d'Octavio Paz.

Hermandad
Homenaje a Claudio Ptolomeo

Soy hombre: duro poco
y es enorme la noche.
Pero miro hacia arriba:
las estrellas escriben.
Sin entender comprendo:
también soy escritura
y en este mismo instante
alguien me deletrea.

Octavio Paz

Nens aprenent a pensar

noreply@blogger.com (Edu) — Mon, 09 Nov 2009 15:02:00 +0000

Passen els dies i cada cop estic més convençut de que la robòtica pot ser una gran aliada en la transformació de les maneres d'ensenyar i d'aprendre a les escoles. La seva introducció es farà inevitable, i no penso només en les assignatures d'àmbit tecnològic, sinó per a l'aprenentatge en general.

En els pocs dies que dura el taller per a cada grup, he vist nens que han assimilat metodologies de treball que no els eren gens familiars (de forma conscient), com l'assaig-error; que han après a dividir els problemes en parts per a poder resoldre'ls; que han entès que no hi han solucions úniques; que han après a formalitzar i estructurar allò que volen fer; i que han estat capaços d'entendre coses complicades com la influència de les accions locals en la dinàmica de sistemes complexos.

En definitiva, nens aprenent a pensar. Això haurien de ser les escoles.

Després d'aquest treball de camp, em declaro oficialment fan del Construccionisme i de Seymour Papert (veure post introductori al tema), i recomano el seu llibre de l'any 80, (però encara vigent i avançat) Mindstorms. Children, computers and powerful ideas a tots aquells i aquelles interessats en com utilitzar les TICs a les aules, no com un nou mitjà per seguir ensenyant igual, sinó com una eina per transformar les maneres d'aprendre i d'ensenyar.

Aquesta setmana acabaré el taller amb el grup de 9è de Shanti Bhavan, que són els que surten a les fotos d'avui.

Tu nombre

noreply@blogger.com (Edu) — Sun, 08 Nov 2009 15:10:00 +0000

Tu nombre

Nace de mí, de mi sombra,
amanece por mi piel,
alba de luz somnolienta.
Paloma brava tu nombre,
tímida sobre mi hombro.

Octavio Paz.

Torno a ser a Shanti bhavan.

Oyaayiyae Yaa

noreply@blogger.com (Edu) — Sat, 07 Nov 2009 18:11:00 +0000

Dissabte a la nit em ve de gust posar-vos una cançó que és un hit a Shanti Bhavan, i que a tots els nens i professors els torna bojos. És una canço en Tamil, que porta per nom Oyaayiyae Yaa, i que forma part de la BSO de la pel·lícula Ayan.

Oyaayiyae Yaa (MP3).

Cap de setmana llarg a Bangalore

noreply@blogger.com (Edu) — Fri, 06 Nov 2009 17:41:00 +0000

Aquest cap de setmana he tornat a Bangalore, amb en Min Ho i en Peter, dos voluntaris de Shanti Bhavan. Tornarem a l'escola el diumenge.

A la foto podeu veure un danès, un anglès i un català, a l'Índia, sopant en un restaurant koreà i escoltant música jamaicana. Curiós no? El sopar boníssim per cert.

Fotos dels tallers

noreply@blogger.com (Edu) — Thu, 05 Nov 2009 15:24:00 +0000

Avui us adjunto unes fotos que va fer la Vivian un dia que va venir a veure el taller que vaig fer amb els alumnes d'11è curs de Shanti Bhavan.

A la propera Newsletter de Shanti Bhavan, que escriuen els alumnes de l'escola regularment, hi haurà un article que parlarà del projecte dels robots, i anirà acompanyat d'una d'aquestes fotos que va fer la Vivian.

Ragi Ball

noreply@blogger.com (Edu) — Wed, 04 Nov 2009 12:49:00 +0000

Un dels menjars més curiosos del Sud de l'Índia és la ragi ball (especialment típic a Karnataka). És una bola d'un tamany considerable, feta amb la farina del ragi, un cereal típic de les zones àrides de l'Àfrica i l'Àsia. Sembla que el cereal és nadiu d'Etiòpia i va ser introduït a l'Índia fa uns 4000 anys.

No sabria descriure'n el gust, però us puc dir que no m'agrada gens, i que costa d'empassar! De fet és un dels menjars més temuts pels nens de Shanti Bhavan. Tot i la mala fama doncs, resulta que és molt saludable menjar-ne, i és un bon substitut de l'arrós pels diabètics segons m'han dit.

A la foto, en Shakti del 10è curs, amb la seva ragi ball.

La llum de Vicenç Ferrer

noreply@blogger.com (Edu) — Tue, 03 Nov 2009 13:02:00 +0000

La llum de Vicenç Ferrer segueix viva, i a la FVF han organitzat una sèrie d'actes d'homenatge a diferents ciutats. Podeu consultar aquí el calendari. A Barcelona és el dia 5 de novembre i cal confirmar l'assistència. Anna Perry ha viatjat des d'Anantapur per participar ens els actes.

La foto d'avui per cert, la vaig fer el diumenge passat a la casa de l'Ignasi Turró, a Bangalore. Com podreu veure si us fixeu en el retrat que hi ha sobre la petita Shilpa, en Vicenç segueix ben present a les vides dels que el van conèixer i treballar amb ell.

Robots, càmera i acció

noreply@blogger.com (Edu) — Mon, 02 Nov 2009 12:46:00 +0000

Ahir a Bangalore vaig aprofitar per penjar tres petits vídeos al Youtube. Els dos primers són d'un exercici en que s'ha de fer que el robot segueixi una línia negra fent servir un sensor de llum reflexada. El primer d'aquests és un intent fallit, i el segon és quan finalment ho aconsegueixen. El tercer vídeo és d'un exercici en que el robot ha de parar davant d'una bola, decidir de quin color és, i en funció d'això picar-la o no.

Els tres vídeos són de les classes amb els alumnes de desè de Shanti Bhavan.

ANEEM, segona part

noreply@blogger.com (Edu) — Sun, 01 Nov 2009 14:07:00 +0000

Avui diumenge 1 de novembre he estat a Bangalore i he aprofitat per tornar a visitar a l'Ignasi Turró i conèixer una mica millor l'Associació NEEM Bangalore.

El dia 1 de cada mes celebren la Kumba Mela, que són unes trobades amb algunes de les persones més pobres i desemparades de les zones de Bangalore on treballa l'associació, la majoria d'elles malaltes de lepra. Durant la reunió es fa un esmorzar comunitari i es donen unes ajudes econòmiques als participants. El nom Kumba Mela de fet està robat d'unes peregrinacions hindús massives que es fan 4 cops cada 12 anys en quatre ciutats diferents de l'Índia.

L'Ignasi va començar les Kumba Melas quan treballava a Dharmavaran, i ha continuat la tradició a Bangalore.

He arribat que ja acabaven la reunió, però ha estat molt interessant veure i conèixer aquestes persones, les seves famílies, i tornar a constatar, una vegada més, la immensa sort que tenim alguns. També he pogut conèixer dues noves voluntàries que treballen a l'associació.

Després hem dinat a la casa/oficina de l'associació, on han vingut dues nenes (germanes) apadrinades a través de NEEM. Han estat fent uns dibuixos (amb gran talent!) que s'enviaran als seus padrins. També hem estat jugant i parlant una estona, la germana gran parla un anglès envejable i és super espavilada. L'àvia, malalta de lepra ha disfrutat com una nena amb les joguines, era un fart de riure. S'han divertit amb els meus coneixements bàsics de Kannada, Tamil i Telugu, i hem repassat l'alfabet Hindi que encara no he acabat d'estudiar.

Un altre diumenge interessant, i amb l'Ignasi hem quedat que li faré una altra visita abans de tornar a Girona, per tal que em pugui ensenyar els projectes amb els malalts de lepra.

Nit de terror a Shanti Bhavan

noreply@blogger.com (Edu) — Sun, 01 Nov 2009 13:11:00 +0000

Jo no sóc gaire partidari de celebrar aquestes festes importades que s'han extès per tot el món (halloween, pare noel, sant valentí, etc.), però suposo que per influència dels voluntaris americans a Shanti Bhavan, el dissabte vam celebrar el Halloween, i la veritat és que tot i les meves reticències, va acabar essent un vespre/nit molt divertit i els nens s'ho van passar de conya.

Hi va haver un programa molt ampli, amb actuacions d'algunes classes, balls, cançons, històries de terror, jocs de tota mena, i per suposat, molts de caramels i dolços. Un dels gran moments va ser la versió de Shanti Bhavan del Thriller de Michael Jackson. Memorable :)

A més, avui diumenge és l'aniversari de la Miss Beena, la sotsdirectora, i els alumnes més grans havien preparat una coreografia a l'estil Kollywood (la indústria del cinema en Tamil, produïda a Chenai), i ahir la van ballar com a sorpresa. És un dels hits del moment, i aquí tothom se sap la cançó. Les festes a l'Índia sempre acaben amb ball, això està assegurat.

Un altre taller acabat

noreply@blogger.com (Edu) — Fri, 30 Oct 2009 13:31:00 +0000

Avui hem acabat amb els de desè, que a les fotos mostren orgullosos els seus robots. A la classe d'avui hem fet un programa que feia que el robot s'aproximés a una bola, distingia si era blava o vermella, i en funció d'això la picava amb un braç o tornava enrera. Un exercici divertit per acabar el taller.

A les fotos: Praveen, Nivya, Saritha, Francis, Jancy, Mahesh, Divya, Bruna, Prasanth, Kumar, Keshavan, Shakti i Priscilla.

El dilluns toca començar amb els de novè, un grup que promet i que ja conec bastant bé.

10th grade, últimes classes

noreply@blogger.com (Edu) — Thu, 29 Oct 2009 12:32:00 +0000

S'apropa el cap de setmana i també l'última classe amb els nanos del 10è curs. És un grup maco i han treballat molt bé. També és cert que tenen 15 anys i no pot fallar algun pallasso a classe, però res que no es pugui controlar.

En Kumar, a la foto, és un dels més aplicats. Avui hem treballat el sensor de llum, que permet que el robot detecti colors, i que per exemple pugui seguir una línia pintada al terra.

Els robots Mindstorms estan donant molt bon resultat. Són una solució molt bona per treballar robòtica educativa. Combinen les construccions LEGO de tota la vida amb un software molt amigable, permetent experimentar als nens amb sensors i actuadors reals, i treballar tota mena de conceptes matemàtics i físics (energia, força, velocitat...).

Tinc pendent penjar algun vídeo amb els robots en moviment. Però haig de fer-ho estant a Bangalore, perquè a Shanti Bhavan l'Internet no és prou ràpid.

Off-topic

noreply@blogger.com (Edu) — Wed, 28 Oct 2009 12:06:00 +0000

Com ja vaig advertir abans de marxar, durant la meva estada al Sud de l’Índia el blog ha passat a ser una mena de “Cròniques de Shanti Bhavan”. Estic escrivint cada dia, cosa que no sempre és senzilla i que em consumeix força energia, però estic content del resultat.

Evidentment hi ha molts temes que no tenen res a veure amb Shanti Bhavan dels que m’agradaria haver parlat, notícies i esdeveniments que m’agradaria comentar, pensaments que m’agradaria escriure, etc. Però ara prefereixo centrar-me en la meva feina i el meu dia a dia a l’escola. Tornaré a la dinàmica habitual del blog quan estigui a Girona de nou.

De totes maneres avui faig una excepció, i vull dedicar aquest post a comentar dues coses completament inconnexes però que necessito compartir des de fa dies.

1.- Nobel de la Pau a Obama

No em puc estar de parlar-ne. Vaig llegir el titular al The Hindu, un cap de setmana que estava a Bangalore, i casi caic de cul. Vergonyós de veritat. La Blogosfera n’ha anat plena i no crec poder aportar res nou al debat. Però el premi s’hauria de concedir als resultats i no només a les intencions no? Com es pot donar el Nobel de la Pau al president d’un país que està en guerra a l’Irak i a l’Afganistàn? Ens hem tornat bojos? Està clar que hi ha una campanya per reforçar la imatge internacional dels EE.UU, que està pel terra degut a la profunda crisi moral, econòmica i política del sistema imperialista a nivell mundial.

El dia següent de l’anunci em tocava preparar les notícies que es comenten a Shanti Bhavan durant l’assamblea del matí. Com és lògic vaig parlar d’Obama i del Nobel, intentant reproduir opinions a favor i en contra, perquè després els nens poguessin extreure’n les seves pròpies conclusions.

La imatge és del sempre genial Eneko.

2.- Wildlife Photographer of the Year

La foto guanyadora m’ha semblat tan impressionant que no em puc estar de publicar-la al blog. José Luis Rodríguez ha guanyat aquest prestigiós premi amb una imatge d’un llop ibèric saltant una tanca. Escollida la millor fotografia d’entre més de 43.000. Enhorabona!

Equador

noreply@blogger.com (Edu) — Tue, 27 Oct 2009 12:02:00 +0000

A punt d'acabar amb els alumnes de desè, es pot dir que el projecte dels tallers de robòtica està gairebé a la meitat del camí.

Tot està funcionant sobre rodes (mai més ben dit) i els talls de llum no ens estan incordiant massa últimament.

El balanç de moment és molt positiu. Esperem que tot continuï així fins al final.

També estic ajudant en Peter amb les classes d'Scratch, i com més faig servir l'eina, més potencial li veig. És ideal per fer pensar als nens i estimular la seva creativitat. A més es complementa perfectament amb els tallers de robòtica.

A la fotografia, Praveen, orgullós del seu robot.

No tot són corbs

noreply@blogger.com (Edu) — Mon, 26 Oct 2009 12:53:00 +0000

Doncs no, no tots són corbs a Shanti Bhavan. També tenim ocellets de tota mena, com per exemple el de la foto. De fet al Sud de l'Índia hi ha més de 600 espècies diferents d'ocells, de les quals 20 són endèmiques de la zona i no es troben enlloc més.

Els més bonics també solen ser els més esquius, i mai tinc la càmera preparada quan els veig.

Parlant d'ocells, ahir a Bangalore vaig veure cinc àligues sobrevolant M.G. Road. No és gens estrany de fet, són àligues urbanes i de tant en tant te'n trobes una pel carrer remenant escombraries.

Paper dosa

noreply@blogger.com (Edu) — Sun, 25 Oct 2009 13:08:00 +0000

El que veieu a la foto és un dels meus esmorzars preferits a l'Índia. Sembla molt gran però està buit per dins, i se'l pot menjar una sola persona perfectament, en dono fe. És diu paper dosa, i aquest concretament és el del restaurant del Kamat Hotel Mayura de Bangalore. Val 32 rúpies que més les 10 rúpies del te amb llet, fan un total de 42 rúpies, és a dir 60 cèntims d'Euro o 100 Pessetes de les d'abans. Un esmorzar boníssim i molt econòmic per a la butxaca d'un europeu.

El nen que no juga no és nen

noreply@blogger.com (Edu) — Sat, 24 Oct 2009 16:01:00 +0000

"En mi casa he reunido juguetes pequeños y grandes, sin los cuales no podría vivir. El niño que no juega no es niño, pero el hombre que no juega perdió para siempre al niño que vivía en él y que le hará mucha falta", Pablo Neruda.

Assamblees i himnes

noreply@blogger.com (Edu) — Fri, 23 Oct 2009 12:17:00 +0000

En alguns posts he parlat de les assamblees que fem a Shanti Bhavan cada matí. Aquí en teniu una foto feta aquest matí quan comentàvem les notícies del dia.

Trobo molt interessants aquestes reunions diàries. Els nens estan molt informats del que passa l'Índia i a la resta del món, i em sembla que en coneixements de geografia ens deixarien en ridícul a més d'un de nosaltres.

Avui per cert, com cada divendres han cantat l'himne nacional de l'Índia., Jana gana mana. Un himne que per cert és molt bonic i va ser composat per Rabindranath Tagore en Bengalí i després adaptat al Hindi. A les escoles públiques i en algunes privades el canten cada dia. Costum que es prenen molt seriosament. A l'Índia hi ha aquest patriotisme que a cada nostra ens podria semblar una mica carrincló, però que en canvi curiosament els viatgers que venen a l'Índia ho veuen com quelcom exòtic i interessant. Més contradiccions i incoherències en els nostres judicis. Anem sumant.

Alumnes

noreply@blogger.com (Edu) — Thu, 22 Oct 2009 13:17:00 +0000

A la foto, la Jancy i la Priscilla, dues alumnes del desè curs. En general la resposta de tots està essent molt entusiasta. Si entre els nanos trobo algun voluntari o voluntària m'agradaria fer-li una entrevista amb preguntes proposades per vosaltres mateixos des del blog. Així que aneu pensant que us agradaria preguntar-li a un nen o nena del Sud de l'Índia. No té per què ser res referent al projecte de robòtica educativa, pot ser qualsevol cosa en general.

Aprenent Hindi

noreply@blogger.com (Edu) — Wed, 21 Oct 2009 13:15:00 +0000

Cada tarda dedico 15 o 20 minuts a aprendre Hindi (o a intentar-ho). A Bangalore em vaig comprar un llibre que porta per títol Learn Hindi in 30 days through english. És d'aquesta classe de llibres que no funcionen en absolut, però crec que després de 4 vegades a l'Índia tinc el deure d'aprendre com a mínim una mica de Hindi.

Quan has d'aprendre un nou alfabet t'adones de la increible memòria i capacitat d'aprenentatge dels nens. Aprendre idiomes d'adult és molt diferent. De moment el meu objectiu es aprendre'm tot l'alfabet (lectura, escriptura i pronunciació): 13 vocals i 35 consonants, que després es combinen formant nous símbols, és a dir, que t'has aprendre infinitat de formes impossibles, recargolades, però molt maques, això sí que ho tenen.

De moment els meus avenços són ínfims. Em sento com un nent petit aprenent cal·ligrafia. Als nens de fet els fa molta gràcia aquesta nova afició meva, i cada dia em pregunten per quina lletra vaig i m'ajuden amb la pronunciació. Ells estudien Hindi des de segon fins a desè, és a dir 9 anys sencers i són perfectament conscients que no es pot aprendre en 30 dies.

El Hindi és la segona llengua més parlada del món (més de 600 milions de parlants), després del Mandarí. És una llengua indoària i tal com es defineix en la constitució de l'Índia, és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.

Es parla a tota l'Índia, però està més concentrat al nord que al sud. Així doncs per què estudiar el Hindi i no el Tamil, el Kannada o el Telugu (per dir-ne només alguns)? Doncs simplement sembla l'opció més lògica i la que et permet comunicar-te amb més gent al país. Sóc conscient que aquest mateix argument l'esgrimeixen alguns que venen a Catalunya i aprenen Espanyol en comptes de Català, i llavors em sembla malament. Sé que els casos són molt diferents i no es poden comparar per diferents raons, però això no treu que pugui ser incoherent en els meus judicis, ho sé, però viatjar m'obre de mires, i fa que me n'adoni.

Nou grup, Scratch i Robolot

noreply@blogger.com (Edu) — Tue, 20 Oct 2009 12:51:00 +0000

Ahir vaig començar el taller de robòtica amb els alumnes de 10è de Shanti Bhavan. Com ja és habitual, aprenen molt ràpid, i ja estan fent moure’s els robots per tota l’aula.

Per altra banda, en Peter, un voluntari de London, ha començat a donar classes d’Scratch per a alguns cursos. Scratch és un llenguatge de programació pensat per a nens, que permet crear d’una forma intuïtiva i senzilla històries interactives, animacions, jocs i projectes artístics. Les seves classes doncs, es complementen molt bé amb les de robòtica. Jo ja coneixia l’Scratch però no l’havia provat, i la veritat és que és una meravella, i com no podia ser d’altra manera ha estat dissenyat al MIT.

En temes de robòtica educativa, fent un salt des del Sud de l’Índia cap a Catalunya, avui toca comentar que els passats 17 i 18 d’octubre, es van celebrar a Olot les vuitenes jornades de Robolot organitzades per l’Institut La Garrotxa i l’ICE de la Universitat de Girona. Aquestes jornades consten d’una trobada de professorat per a l’intercanvi d’experiències al voltant de la robòtica educativa, i d’un concurs de robots obert a estudiants de diferents nivells educatius.

La veritat és que cada cop tinc més clar que la robòtica educativa té un gran futur per davant.

Altres blogs, altres mirades

noreply@blogger.com (Edu) — Mon, 19 Oct 2009 12:45:00 +0000

Avui us passo els enllaços a dos blogs que fan altres voluntaris de Shanti Bhavan.

El primer és el blog de la Vivian, una noia de New York de família filipina, que va arribar a Shanti Bhavan uns dies més tard que jo.
Viv's Blog

El segon és el blog d'en Peter, un londinenc que ha arribat fa un parell de setmanes.
Curry Days

També els he afegit al meu blogroll, a la secció de blogs de voluntaris.

Happy Diwali!!

noreply@blogger.com (Edu) — Sun, 18 Oct 2009 15:50:00 +0000

Finalment ahir el vespre va arribar l'esperat Diwali. La festa va començar a les 7. Al costat del menjador van escriure amb flors al terra Happy Diwali i ho van decorar amb petites llànties d'oli. Si algú es va perdre el post on explicava els motius de la celebració, aquí el teniu.

Però aquestes petites llums només van ser el preludi del que va venir després. Imagineu per un moment que repartiu petards i coets a 210 nanos d'entre 5 i 18 anys. Allò es va convertir en pocs minuts en una bogeria com podeu veure a les fotos (tot i que les imatges no fan justícia a l'aconteixement). Em resulta sorprenent que cap nen resultés ferit. No cal dir que van passar-s'ho pipa, i els voluntaris també. Ens van concedir l'honor de tirar els primers coets, i d'encendre la metxa dels focs artificials que van cloure la festa.

Entenc que l'anomenin la festa de les llums. Durant una hora i mitja Shanti Bhavan va brillar i resplendir per tots costats.

Com és natural em va fer pensar en la nostra revetlla de Sant Joan, però molt més caòtic, a l'estil indi :)

Avui he estat a Bangalore i allà la festa encara continuava. Moltes botigues tancades i petards i focs artificials arreu. És una festa celebrada per tothom, fins al poble més petit. Molt maco de veure si mai en teniu l'oportunitat.

Tot esperant el Diwali

noreply@blogger.com (Edu) — Sat, 17 Oct 2009 12:04:00 +0000

Mentre espero el Diwali, que a Shanti bhavan començarà oficialment a les 7 del vespre, us copio la pregària que repeteixen cada dia els nens al començar l'assamblea del matí.

A Shanti Bhavan no s'ensenya religió, però evidentment això no vol dir que no siguin religiosos. Ateisme, agnosticisme i escepticisme són opcions gairebé inexistents a l'Índia (proporcionalment vull dir, perquè en número segur que són molts). Com que a Shanti Bhavan hi ha nens de diferents confessions, bàsicament hindús, musulmans i cristians, doncs la pregària no fa referència a cap religió concreta, sinó a un Déu universal.

Aquí us la deixo:

God, thank you for this day. Bless our families, our friends, our housemothers, our teachers, and everyone at Shanti Bhavan. Let us be happy and give us your love. Help us to know right from wrong, to be honest and truthful, kind and peaceful. Help us to do our best each day, and to love honor and value all that we have. Namaste.

Actualització 17/10/09 (traducció al català):

Déu, gràcies pel dia d'avui. Beneeix a les nostres famílies, amics, cuidadores, professors, i a tothom a Shanti Bhavan. Permet-nos ser feliços i dona'ns el teu amor. Ajuda'ns a diferenciar el que està bé del que està malament, a ser honestos i sincers, amables i pacífics. Ajuda'ns a donar el millor cada dia, i a estimar l'honor i el valor que tenim. Namaste (la traducció de namaste seria quelcom com: saludo la part divina que hi ha en tu).