Des de les passades eleccions les meves activitats i responsabilitats han anat canviant força. Per aquest motiu és bo, abans de res, posar-vos al dia de les novetats.

Com ja sabeu fa uns mesos Jordi Marti va substituir en Jordi Hereu al capdavant del Grup Municipal Socialista, i això va portar una redistribució de les funcions per a algunes persones. Per exemple, jo vaig deixar els temes d’Economia i vaig passar a portar Cultura. Quan m’ho va proposar, el Jordi Martí m’ho va raonar amb senzillesa i rotunditat: “Qui millor que un regidor que ha portat Gràcia per portar els temes de Cultura?”, em va dir. Em va fer molta il·lusió, tot i que no us podeu imaginar la quantitat de feina que significa.

Continuo portant els temes de participació i cooperació, així com el Zoo. També els temes LGTB, moviment amb què m’uneix una llarga trajectòria, no tant de militància activa (ja sabeu que el meu vincle en aquest sentit és amb el moviment associatiu estudiantil, a travès de l’AJEC) com d’acompanyament i suport continuat. Com a darrer tema -per a mi molt important- està l’adscripcio al territori: jo estic adscrit Nou Barris i Gràcia. Al primer exerceixo poc, donat que hi ha una persona estupenda com la Carmen Andrés com a presidenta del districte. A Gràcia, en canvi i per motius obvis, estic molt sovint i és fàcil trobar-me els caps de setmana com aquest amb entitats i activitats del districte.

Bé, com sempre, estic a la vostra disposició. Perquè veieu que no paro, aquí us deixo una foto de la celebració del 25 aniversari de la marxa Gràcia-Montserrat, organitzada per la Unió Excursionista de Gràcia i que ha tingut lloc aquest cap de setmana.

Posts relacionats:

1. Pressupostos municipals per a 2012
2. Nova ciberetapa
3. La nova plaça Lesseps, un any de vida

Sigui com sigui, el pressupost presentat per CiU deixa molts dubtes, resumits en aquesta presentació on recullo les preguntes que he formulat a la regidora Recasens. Un detall que haurem de tenir en compte en els mesos a venir: ella pràcticament no m’ha respost, sinó que ha preferit delegar en el regidor del PP Xavier Mulleras, que per tant ha exercit talment com si formés part del Govern municipal.

La manca de resposta ha estat la constatació final que aquests pressupostos no són els que necessita Barcelona. En aquesta altra presentació, doncs, trobareu els motius que han portat al grup socialista a votar NO:

Posts relacionats:

1. Nova etapa 2012
2. Tret de sortida cap a les eleccions municipals
3. Força, Pasqual!

Si no heu pogut venir a l’Orfeó aquesta tarda, podeu trobar el text que portava preparat clicant aquí. Com que alguna part l’he improvisada sobre la marxa, també us enllaço l’àudio, tot i que la qualitat de la gravació no és tan bona com voldria. Podeu sentir la conferència clicant aquí.

Posts relacionats:

1. Primer any de mandat
2. Conferència de l’alcalde Jordi Hereu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
3. Propòsit per al 2007: treballar molt

Avui he tingut l’orgull de presentar, junt amb la regidora Montse Ballarín, unes dades que considero molt importants per al districte de Gràcia: les inversions que en els darrers anys hem fet en Educació. Des de 2007, hem quadruplicat el nombre de places d’escoles bressol municipals a Gràcia hem invertit prop de trenta milions d’euros en obres de nova creació i de millora de centres de totes les etapes educatives.

Dic que és un orgull per diversos motius. En primer lloc, perquè això suposa assolir una de les fites que em vaig marcar quan vaig arribar a la regidoria. Les millores en aquest àmbit eren una demanda social inajornable i calia capgirar la situació. Els temps que corren, amb la crisi, no han acompanyat gaire però malgrat tot, i gràcies als esforços i la complicitat de moltes persones, tinc la certesa que hem contribuït a millorar notablement un aspecte de la vida de moltes famílies.

En segon lloc, perquè massa sovint l’activitat política va associada a batalles que acaben donant la imatge que els polítics només fem que crear problemes i donar maldecaps. Per això em motiva especialment poder demostrar que la nostra feina també resol problemes i permet construir una societat més justa. I ho fem amb els impostos que paguem entre tots.

Ho he dit aquest matí, i m’agrada tornar-hi: l’educació és un element clau en la cohesió social. És la millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats. Aquest és el model que defenso, i per això assolir aquesta fita i poder-ho presentar avui m’ha animat el dia, malgrat el refredat que arrossego des que va començar a fer fresca.

Dades

No sóc amic d’atabalar amb dades, però si voleu veure un resum del que hem explicat aquest matí, el trobareu aquí.

Si el que voleu és repassar quines són les inversions que hem fet durant aquest mandat, les teniu recollides aquest fulletó, que s’inclou en la campanya “L’Educació, orgull de Gràcia”, en què s’expliquen les oportunitats educatives que avui ja són realitat al nostre districte.

Posts relacionats:

1. La bona educació
2. Manifestació de l’Orgull Gai a Madrid
3. 25 anys d’escola pública a Gràcia

ABANS:

ARA:

Posts relacionats:

1. Descans amb gats i cine
2. Mudança
3. Un any

Si us voleu distreure una estoneta, podeu seguir l’activitat a twitter mitjançant aquest scroll:

Posts relacionats:

1. Comença la Festa Major de Gràcia 2010
2. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
3. Festa Major de Gràcia 2009

Simplement, vull recordar-vos que teniu tota la informació al web de la Fundació Festa Major de Gràcia.

I si voleu més detalls, podeu fer un cop d’ull a l’entrevista que aquest matí m’han fet a TV3, amb connexió en directe amb el carrer Verdi, on el Sergi Font ha explicat com es fan els guarniments dels carrers: són el resultat de l’esforç de moltes persones!

Ah, i els internautes, recordeu que al twitter podeu fer servir l’etiqueta #fmgracia i participar al concurs de fotos amb l’etiqueta #fotogracia

Posts relacionats:

1. El Cartell de la Festa Major de Gràcia 2010
2. Festa Major de Gràcia: buscant (i trobant) solucions
3. Festa Major de Gràcia 2009

Però un bon dia vaig redescobrir Galactica, una sèrie de ciència ficció que al principi em va resultar estranya, però aviat em va enganxar. Es tracta d’una actualització molt retocada d’una altra sèrie de 1978 -amb el pare de Bonanza en el paper de comandante Adama!

El primer que sobta és la imatge tan fosca que té. Les naus no són blanques, netes, asèptiques i ben il•luminades, sinó que són llocs on viu gent, i s’han d’anar reparant. Són mitjans de transport que es deterioren amb l’ús. Són per tant aparells “reals”, que trontollen i fan sorolls desagradables.

I el que també és molt original és l’argument. Una mica enrevessat, però molt bo: un grup d’humans intenten tornar a la Terra, però tenen un enemic molt potent, els cylon. Primera diferència amb les sèries tradicionals: els enemics no són uns éssers repugnants i de colors i formes estranys. Tenen, en tot, aparença humana. Segona diferència: els cylon van ser creats 40 anys abans pels humans. Ara, els cylon han evolucionat i volen destruir els seus creadors, que s’han acabat convertint en els seus carcellers.

A la pràctica, ningú no està lliure de sospites, i qualsevol ésser suposadament humà podria ser un infiltrat. Fins i tot els líders polítics que governen els humans.

Tota la sèrie està molt ben feta, però el final –que no us penso explicar- és absolutament genial. Una sèrie de ciència ficció que descriu molt bé alguns comportaments de la raça humana, amb tot el que tenim de bo… i de dolent. Els personatges també són humans, molt humans. Es traeixen, s’enamoren, menteixen, maquinen… Al capdavall, la seva situació no deixa de ser de supervivència.

Total, que penso que és una de les millors sèries de ciència-ficció dels darrers anys. I això que no parla del futur, sinó dels inicis, en el seu sentit més ampli… Us la recomano!

Posts relacionats:

1. Sí, ministre
2. Herois
3. House o la seguretat social que mai arribarem a pagar

Aquest munt de runa que veieu a la foto és un dels grans records de la meva infantesa. És la fàbrica que queda (quedava) entre Bailèn i Quevedo, a tocar de la plaça John Lennon. La foto la vaig fer dissabte, i suposo que ara quedaran encara menys elements que puguin recordar aquest edifici, en la seva major part abandonat des de fa anys.

Ara es veuen des del carrer les parets de la casa de la Maruja, la portera de la fàbrica: tenia el pis just damunt de l’entrada. Allà, en aquell balconet, vaig passar moltes tardes quan era petit, mentre la meva mare anava a netejar cases per guanyar alguns diners. Altres tardes me les passava al pis de la Maria, la planxadora. Érem molt amics amb el seu nét, el Jordi. De tant en tant, des de casa del Ferran, que vivia enfront, tiràvem menjar als coloms que hi havia al sostre de la fàbrica.

Ja de més gran, posava benzina en la benzinera que donava al carrer Bailèn, i que junt amb el pàrquing era la darrera activitat que quedava en l’edifici. En aquella benzinera han entrat tots els meus cotxes al llarg de 27 anys: des del primer Seat 600 fins l’actual Seat Córdoba, que em porta amunt i avall des de fa 14 anys i encara en durarà algun més!

 Aquests són els records que em venen al cap aquests dies, quan passo per allà per anar a veure la mare. Les obres la tenen ben atabalada. M’agafa l’enyorança, però també sento satisfacció perquè aquest espai, que és part de la meva memòria històrica, acollirà un seguit de serveis públics que aprofitarant sobre tot els infants i els joves del barri: una escola bressol, una escola de primària, pistes esportives, i estem intentant encabir-hi també un aparcament.

 No tornarem a veure la vella fàbrica, però segur que quan sigui un avi i vegi sortir els nens de l’escola recordaré aquests temps en què he tingut l’oportunitat de fer algunes coses per Gràcia. Diuen que amb els anys queden només els bons records. Aquest, de ben segur, en serà un.

Posts relacionats:

1. Records del CJB
2. 25 anys d’escola pública a Gràcia
3. Llibreria Europa, 1994-2006

Podeu llegir bons resums generals al web de Carlos Guadián o a la mateixa Sectorial de Ciberactivisme del PSC. A més, m’agradaria compartir amb vosaltres (“a la xarxa ets allò que comparteixes”, que diu el César Calderón) els punts bàsics de la meva intervenció, que he resumit en 20 tweets (i que us penjo en slideshare per gentilesa del Pep, que em deixa el seu):

Posts relacionats:

1. Article del president Montilla a El País, sobre Finançament
2. Balanç d’un any de president Montilla
3. Montilla president, som feliços