<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-stylesheet type="text/xsl" media="screen" href="/~d/styles/rss2full.xsl"?><?xml-stylesheet type="text/css" media="screen" href="http://feeds.feedburner.com/~d/styles/itemcontent.css"?><rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:itunes="http://www.itunes.com/dtds/podcast-1.0.dtd" xmlns:feedburner="http://rssnamespace.org/feedburner/ext/1.0" version="2.0"><channel><title>Territoris de la ment</title><link>http://jordivilanova.blogspot.com/</link><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="self" type="application/rss+xml" href="http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default" /><description>Els pensaments són...
Com núvols al cel.
Bufa suaument
i veuràs amb claredat,
La immensitat de l'univers...</description><language>en</language><managingEditor>noreply@blogger.com (Jordi)</managingEditor><lastBuildDate>Sat, 19 Nov 2011 06:24:24 PST</lastBuildDate><generator>Blogger http://www.blogger.com</generator><openSearch:totalResults xmlns:openSearch="http://a9.com/-/spec/opensearch/1.1/">31</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex xmlns:openSearch="http://a9.com/-/spec/opensearch/1.1/">1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage xmlns:openSearch="http://a9.com/-/spec/opensearch/1.1/">25</openSearch:itemsPerPage><feedburner:info uri="http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default" /><atom10:link xmlns:atom10="http://www.w3.org/2005/Atom" rel="hub" href="http://pubsubhubbub.appspot.com/" /><itunes:owner><itunes:email>noreply@blogger.com</itunes:email></itunes:owner><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle>Els pensaments són... Com núvols al cel. Bufa suaument i veuràs amb claredat, La immensitat de l'univers...</itunes:subtitle><itunes:summary>Els pensaments són... Com núvols al cel. Bufa suaument i veuràs amb claredat, La immensitat de l'univers...</itunes:summary><item><title>La natura com argument de representació</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/uVvqqBsRScw/la-natura-com-argument-de-representacio.html</link><category>Art</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 19 Sep 2011 03:31:08 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-1460611449027727949</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-09-19T10:31:08.236Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">1</thr:total><description>Normal   0         21         false   false   false      ES   ZH-CN   X-NONE                                                         MicrosoftInternetExplorer4                                                                                                              ...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/uVvqqBsRScw" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2011/09/la-natura-com-argument-de-representacio.html</feedburner:origLink></item><item><title>De la complexitat</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/A46NJzfRZA0/de-laq-complexitat.html</link><category>Pensament</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sat, 22 Jan 2011 04:50:52 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-2381583695538173631</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-01-22T12:50:52.692Z</app:edited><media:thumbnail url="http://1.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/TTLkt2rRAgI/AAAAAAAAMYc/1MNnDb6IpAk/s72-c/Wilber%2B%252B%2BTQTN%2BUm%2BMapa%2BIntegral%2Br.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>La complexa trama de la vida i de la naturalesa, alhora que estimula la lluita per a donar llum al misteriós (1), pressuposa encara sense admetre'l obertament l'existència mateixa d'aquest misteri.

La complexitat s'oposa a la simplicitat però no nega la senzillesa....&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/A46NJzfRZA0" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2011/01/de-laq-complexitat.html</feedburner:origLink></item><item><title>Matèria o energia</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/buX61ypopro/materia-o-energia.html</link><category>Pensament</category><category>Vacuïtat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sun, 16 Jan 2011 09:39:41 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-5054614567856623025</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-01-16T17:39:41.402Z</app:edited><media:thumbnail url="http://3.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/TTMTpTbwhLI/AAAAAAAAMYk/7kaQwRahS5c/s72-c/12%2B-%2BESC_0121%2B%2528r%2529.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>Hi ha quelcom en la visió no materialitzada del món(1), on l'energia és present en la matèria, que fa que les tesis de Gòrgies no manquin de sentit:

1: Res existeix
2: Si alguna cosa existís, seria incognoscible
3: Si alguna cosa fos cognoscible, seria...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/buX61ypopro" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/12/materia-o-energia.html</feedburner:origLink></item><item><title>Planeta terra, espai compartit</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/i47NqG9_jfM/planeta-terra-espai-compartit.html</link><category>Societat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 11 Feb 2011 12:50:51 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-6783636101976580113</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-02-11T20:50:51.388Z</app:edited><media:thumbnail url="http://4.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/TVFxYDM8RSI/AAAAAAAAMcA/QQJbWbs_evA/s72-c/One%2BHundred%2BGeese%252C%2BBian%2BShoumin%252C%2B1684-1752.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><enclosure url="http://www.proyectos.cchs.csic.es/politicas-migratorias/sites/proyectos.cchs.csic.es.politicas-migratorias/files/Ciudadania_e_identidad_nacional_-_Traduccion.pdf" length="282255" type="application/pdf" /><media:content url="http://www.proyectos.cchs.csic.es/politicas-migratorias/sites/proyectos.cchs.csic.es.politicas-migratorias/files/Ciudadania_e_identidad_nacional_-_Traduccion.pdf" fileSize="282255" type="application/pdf" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Els homes, quan estan desperts, tenen un món únic i comú. En el somni, cadascú torna al seu propi món. Heràclit L’Origen del planeta terra, fa més de quatre mil milions d’anys, és anterior a l’aparició de qualsevol forma de vida, dels primers bacteris fa</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Els homes, quan estan desperts, tenen un món únic i comú. En el somni, cadascú torna al seu propi món. Heràclit L’Origen del planeta terra, fa més de quatre mil milions d’anys, és anterior a l’aparició de qualsevol forma de vida, dels primers bacteris fa uns tres mil milions d’anys, fins al ser humà físicament semblant a com el coneixem ara de fa més de setanta mil anys quan va emergir d’Àfrica a Euràsia. Els grups humans foren expandint-se arreu del planeta vivint de la caça, o de l’agricultura, organitzant-se en famílies, clans, tribus, fent seu el territori que ocupaven, disputant-se l’espai amb els grups veïns. Les disputes entre grups veïns per l’ús d’un territori i aconseguir més recursos es produïen precisament perquè l’espai que no pertanyia a ningú en concret. En l’actualitat tampoc l’espai exterior a la terra pertany a ningú en concret i sí a tothom en general. La vida tribal és superada amb la formació de pobles on conviuen distints grups intercanviant aliments i bens de tota mena. Les (dotze) tribus (d’Israel) s’unifiquen amb l’autoritat d’un monarca, sota una legislació comuna entrellaçada amb una particular llegenda mítica (història bíblica). Pobles, grups de pobles, imperis (Grècia, Roma, Xina...) expandeixen o contrauen les fronteres per la força de les armes. Les rivalitats segueixen encara presents dins d’un marc més ample. De la desfeta dels imperis sorgeixen regnes en espais menors que pugnen entre ells per expandir-se. Mirar enrere a la recerca de referents naturals, culturals o socials és un exercici poc recomanable. Pot ser que no només els altres sinó també nosaltres tinguem un passat amb rastres de cobdícia, sang, morts. Si vam estar envaïts per algun imperi o regne, tal vegada el nostre passat col·lectiu ha estat imperial o violent en un determinat moment de la història. Així de sincer es mostrava Renan sobre aquest tema: "L'oblit, i fins i tot diria jo que l'error històric, són un factor essencial en la creació d'una nació". Si la terra de fa més de seixanta mil anys no era propietat exclusiva de cap grup humà en particular, la d’ara segueix sent un espai comú per compartir. L’espai deixa de ser compartit quan la mirada es torna egocèntrica, quan des del poder es prima la uniformitat abans que el respecte a la diversitat o quan les minories "estranyes" són estigmatitzades, projectant, abocant en elles el nostre malestar interior, les nostres pors, la manca de confiança i d’acceptació pròpia, la ignorància de l’estrany que hi ha dins cadascú de nosaltres. Massa sovint l’ambició de poder no és ambició de servei. Habermas defensa així la ciutadania de tots en front a la pertinença sentimental a grups particulars amb la intenció d’erigir-se en hegemònics: "En el si de la constitució d’un estat democràtic de dret poden coexistir amb els mateixos drets diverses formes de vida [...] En una societat multicultural, la única adscripció acceptable és la de "ciutadà de la república", al marge d’identitats ètniques, religioses o lingüístiques". Nacionalismes Quin estraordinari privilegi el d'un país que no té una identitat perquè les té totes! Mario Vargas Llosa Per molt democràtics que se'ns apareguin els partits nacionalistes a l'Espanya del segle XXI, el passat els persegueix i en innombrables ocasions fins els delata. Les idees nacionalistes es fonamenten en esquemes més propis de les societats agràries que de les industrials. Tancades en si mateixes aquestes comunitats ètniques s’autogovernen amb la mirada atenta cap a l'enemic exterior, la tribu veïna, rival, temoroses pels efectes de desnaturalització conseqüència d’una obligada immigració que la mateixa economia demanda. Quines són les fronteres d'aquesta comunitat amb dret a Estat propi? Com es localitzen geogràficament? Quin segle o any s’estableix com a referent? Els límits de la comunitat ètnica d'un passat originari (mite del paradís perdut) no es detecten en l'actualitat o en cas de trobar-se, el seu valor en el marc present, modelat per mil històr</itunes:summary><itunes:keywords>Societat</itunes:keywords><description>Els homes, quan estan desperts, tenen un món únic i comú. En el somni, cadascú torna al seu propi món. Heràclit 




L’Origen del planeta terra, fa més de quatre mil milions d’anys, és anterior a l’aparició de qualsevol forma de vida, dels primers bacteris fa uns tres...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/i47NqG9_jfM" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/09/planeta-terra-espai-compartit.html</feedburner:origLink></item><item><title>Territoris de l'art</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/WD0MVhR4PtE/territoris-de-lart.html</link><category>Art</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 13 Sep 2010 10:58:48 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-1574335315167379313</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-09-13T17:58:48.260Z</app:edited><media:thumbnail url="http://2.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/TI5lZ_ASewI/AAAAAAAAMAQ/w1ZhZa3uerI/s72-c/Ilya_Efimovich_Repin_(1844-1930)_-_Portrait_of_Leo_Tolstoy_(1887).jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>Lleó Tolstoi


En les llengües de les nacions entre les quals s'ha escampat la doctrina que fa de la bellesa la condició essencial de l'art, les paraules bell, Schoen, beautiful, beau, etc., Guardant el seu sentit primitiu, expressen la bondat fins al punt de...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/WD0MVhR4PtE" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/08/territoris-de-lart.html</feedburner:origLink></item><item><title>L’U i l’esser</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/8wklSlzvP_w/lu-i-lesser.html</link><category>Pensament</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 01 Nov 2010 08:12:56 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-1671628741592725346</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-11-01T15:12:56.349Z</app:edited><media:thumbnail url="http://2.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/TM7XugA_lMI/AAAAAAAAMF0/k0KGIo-HRzQ/s72-c/Anselm+Kiefer.JPG" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>Repasso uns fragments del Parmènides de Plató on parla de l’U i de l’esser:

"Lo uno será así, ilimitado, dado que no tiene comienzo ni fin [...] El ser será ser de lo Uno sin que por ello sea idéntico a lo Uno; porque en otro caso, el ser no sería ser de lo Uno, ni lo...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/8wklSlzvP_w" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/08/lu-i-lesser.html</feedburner:origLink></item><item><title>Angoixa</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/e8qmLN_32cg/de-langoixa.html</link><category>Pensament</category><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 07 May 2010 02:59:11 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-3485347868187813534</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-05-07T09:59:11.448Z</app:edited><media:thumbnail url="http://2.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/S3vlhfCj1aI/AAAAAAAAJiM/lm8GNCyzWHE/s72-c/Gao+Xingjian.+Angoisse+2003.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><enclosure url="http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/7/6/1266357582667.mp3?programa=L%27ofici+de+viure" length="51013906" type="audio/mpeg" /><media:content url="http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/7/6/1266357582667.mp3?programa=L%27ofici+de+viure" fileSize="51013906" type="audio/mpeg" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Cap afer humà és digne d'una gran ansietat. Plató El meu benestar queda alterat per la tensió creada per algun objectiu a assolir. Fites de tota mena, senzills o no, sorgeixen de la ment en valorar una o algunes tasques que mereixen ser realitzades. A pa</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Cap afer humà és digne d'una gran ansietat. Plató El meu benestar queda alterat per la tensió creada per algun objectiu a assolir. Fites de tota mena, senzills o no, sorgeixen de la ment en valorar una o algunes tasques que mereixen ser realitzades. A partir d’aquest moment la meva tranquil·litat pot dissipar-se si roman en la ment una tensió de fons recordant-me allò que vull fer. La situació present queda intermitentment interrompuda per la preocupació vers quelcom futur. La por s’amaga darrera de l’angoixa. Si bé la por és part de la nostra herència biològica, quan es torna crònica crea en nosaltres un malestar psíquic i físic. "Allò que vull fer": expectatives i desitjos de tota mena, individuals o col·lectius, poden auto esclavitzar-me. El perfeccionisme crea frustració, insatisfacció. La desafecció és l’antídot a l’angoixa. Però incorporar la desafecció a les nostres vides implica una transmutació de valors. No es tracta d’un nou ingredient que puguem afegir sense més ni més, sinó que implica a tota la nostra manera de ser i fer. Una cosa porta a l’altre com en un trenat en xarxa, la desafecció ens du a relativitzar el futur prioritzant el valor del present, Hic et nunc, o a saber veure l’aflicció creada per un ego exigent, mesquí, ple d’ambicions materials. La meditació s’insereix aquí en el treball d’observació de l’ego o en el canvi d’il·lusions vanes per una atenció present. La ment en l’ara i aquí acaba amb l’angoixa. Trencar amb l’especulació, en la meditació, acaba amb l’angoixa. Però sense uns hàbits cultivats en aquesta direcció, l’angoixa arribarà de nou. Llavors la solució no està en cap pastilla, està en una manera de veure i viure el món, una forma de ser i fer diferent a la que hem dut fins ara. La via que va de l’angoixa a la pau, és la que va de la perifèria al centre, fugint de l’artifici, la mateixa que va del finit a l’intangible, de l’esclavatge a la llibertat. jordi v. Audio catradio - L'ofici de viure Gao Xingjian. Angoisse 2003 http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Pensament, Ment</itunes:keywords><description>Cap afer humà és digne d'una gran ansietat. Plató



El meu benestar queda alterat per la tensió creada per algun objectiu a assolir. Fites de tota mena, senzills o no,  sorgeixen de la ment en valorar una o algunes tasques que mereixen ser realitzades. A partir...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/e8qmLN_32cg" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/02/de-langoixa.html</feedburner:origLink></item><item><title>Interpretació de Jesús</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/S2d6RUcvp2k/interpretacio-de-jesus.html</link><category>Pensament</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sun, 04 Apr 2010 08:42:05 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-6923893629701114513</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-04-04T15:42:05.013Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>Parlar de Jesús no és parlar d'història, és parlar d'interpretacions en el camp de la literatura, del mite o la filosofia. D' entre les innombrables possibilitats interpretatives les que més interessants em resulten són les de l'observador provinent d'un marc cultural...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/S2d6RUcvp2k" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2010/02/interpretacio-de-jesus.html</feedburner:origLink></item><item><title>De l'atenció a la interpretació</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/-Q7y9_v9-Ec/de-la-percepcion-la-interpretacion.html</link><category>Pensament</category><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Wed, 27 Apr 2011 04:11:38 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-2796897208420101086</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-04-27T11:11:38.696Z</app:edited><media:thumbnail url="http://1.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/Siqsz2mF00I/AAAAAAAAGm0/wmnV-1NQAd8/s72-c/R.+Frank.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>En la il·lusió de la copa i les dues siluetes que s'acosten solament podem observar una de les dues opcions, o la silueta o la copa, l’una exclou a l'altra, a pesar que el real sigui la suma de les dues: figura i fons.




L'observador amb la seva mirada crea la imatge...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/-Q7y9_v9-Ec" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2009/06/de-la-percepcion-la-interpretacion.html</feedburner:origLink></item><item><title>Fragments del no-res</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/YSIN6hFqI6c/fragments-del-no-res.html</link><category>Pensament</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 06 Feb 2009 07:14:19 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-4634979069536555216</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2009-02-06T15:14:19.314Z</app:edited><media:thumbnail url="http://3.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/SV9Q1kIjfmI/AAAAAAAADXc/Wc92RumNeCM/s72-c/zen+circle-jordi_02b2.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>El real no té perquè ajustar-se a la raó lògica, la transcendeix. Des de la física quàntica als somnis.

La paradoxa apunta tant al misteriós, poc comprensible comportament lògic del real, com a la insuficiència del llenguatge.

Sofista: No deixis que el real espatlli...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/YSIN6hFqI6c" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2009/01/fragments-del-no-res.html</feedburner:origLink></item><item><title>Escèptics</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/qPhMqHeKdJA/montaigne.html</link><category>Pensament</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 01 Apr 2011 06:48:42 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-2937000125310778162</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2011-04-01T13:48:42.225Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>La felicitat es manifesta seguint la suspensió del judici de manera natural, com l'ombra al cos.

Sextos Empíric


Montaigne



Els pírrics proclamen el moviment, el dubte i la recerca sense assegurar res, sense respondre de res. De les tres activitats de l'esperit, la...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/qPhMqHeKdJA" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2008/09/montaigne.html</feedburner:origLink></item><item><title>territoris audiovisuals</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/qrZYJ2xU1nk/blog-post.html</link><category>Música</category><category>Art</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sun, 29 Aug 2010 13:43:56 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-3996162553317981382</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-08-29T20:43:56.099Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">1</thr:total><enclosure url="http://es.youtube.com/cp/vjVQa1PpcFMxRRV1wPPoi59cfDfwohQYgBs-T8EWHeE=" length="1045" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://es.youtube.com/cp/vjVQa1PpcFMxRRV1wPPoi59cfDfwohQYgBs-T8EWHeE=" fileSize="1045" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Música, Art</itunes:keywords><description>http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/qrZYJ2xU1nk" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2007/12/blog-post.html</feedburner:origLink></item><item><title>La no-ment</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/4K7NAC2z4F4/la-no-ment.html</link><category>Vacuïtat</category><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Tue, 03 Jun 2008 06:32:21 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-7555569696122866330</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-06-03T13:32:21.619Z</app:edited><media:thumbnail url="http://3.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/R_eMcNKtDwI/AAAAAAAAAHU/-7LzdAA5u0Y/s72-c/campanes.JPG" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>La idea ja està esgotada, ja no val per res[...]. És com el paper de plata, que no pot allisar-se una vegada que ha estat arrugat.

Ludwig Wittgenstein. Observaciones, 1931.



Existeix un poema, compost per un famós mestre en el moment que va arribar la il·luminació,...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/4K7NAC2z4F4" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2008/04/la-no-ment.html</feedburner:origLink></item><item><title>L'ofici de viure</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/zO_ISEgSeO4/lofici-de-viure.html</link><category>Societat</category><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Tue, 18 Mar 2008 01:18:41 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-1027087455063339973</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-03-18T08:18:41.905Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/zO_ISEgSeO4" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2008/03/lofici-de-viure.html</feedburner:origLink></item><item><title>Chai massala</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/dlNBtr3TxsM/el-passat-crema-la-pira-funerria.html</link><category>Art</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sun, 29 Aug 2010 13:43:56 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-2241321102818499815</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-08-29T20:43:56.099Z</app:edited><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><enclosure url="http://www.youtube.com/v/diuX9z8AfSg&amp;rel=0&amp;color1=0x006699&amp;color2=0x54abd6&amp;border=1" length="1044" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://www.youtube.com/v/diuX9z8AfSg&amp;rel=0&amp;color1=0x006699&amp;color2=0x54abd6&amp;border=1" fileSize="1044" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> El passat crema a la pira funerària. Cendres de mort a Varanasi. jordi India: Jaipur Samode Agra Taj Mahal Fuerte Rojo Red fort khajuraho Benares Varanasi Nepal: Kathmanduhttp://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> El passat crema a la pira funerària. Cendres de mort a Varanasi. jordi India: Jaipur Samode Agra Taj Mahal Fuerte Rojo Red fort khajuraho Benares Varanasi Nepal: Kathmanduhttp://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Art</itunes:keywords><description>El passat
crema a la pira
funerària.
Cendres de mort
a Varanasi.

jordi




India: Jaipur Samode Agra Taj Mahal Fuerte Rojo Red fort khajuraho Benares Varanasi
Nepal: Kathmanduhttp://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/dlNBtr3TxsM" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2008/02/el-passat-crema-la-pira-funerria.html</feedburner:origLink></item><item><title>Confiança - dubte</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/ndc8j82Y6jc/confiana-dubte.html</link><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Tue, 03 Jun 2008 06:33:34 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-5108916123156444753</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-06-03T13:33:34.396Z</app:edited><media:thumbnail url="http://4.bp.blogspot.com/_R5U5YENnnQk/RzyfUoc_IOI/AAAAAAAAAFQ/1jd7yJRxIpc/s72-c/Janus-Vatican.jpg" height="72" width="72" /><description>El dilema que aquí es planteja és de si resulta millor fer de la confiança un valor enfront de la desconfiança. Si viure amb una actitud confiada o viure amb la sospita espiant darrera la porta. No hauríem de confondre confiança amb ignorància. L'actitud confiada té...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/ndc8j82Y6jc" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2007/10/confiana-dubte.html</feedburner:origLink></item><item><title>Llibre del no res</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/Lr6CHdsisrI/blog-post.html</link><category>Vacuïtat</category><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Tue, 18 Dec 2007 12:35:18 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-1557640569194951661</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2007-12-18T20:35:18.431Z</app:edited><enclosure url="http://www.youtube.com/v/sfdiMewSzEw&amp;rel=0&amp;color1=0xd6d6d6&amp;color2=0xf0f0f0&amp;border=0" length="1016" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://www.youtube.com/v/sfdiMewSzEw&amp;rel=0&amp;color1=0xd6d6d6&amp;color2=0xf0f0f0&amp;border=0" fileSize="1016" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Quan la ment no fa discrominacions, les deu mil coses són com són: de la mateixa essència. Sosan jordi v.http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Quan la ment no fa discrominacions, les deu mil coses són com són: de la mateixa essència. Sosan jordi v.http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Vacuïtat, Ment</itunes:keywords><description>Quan la ment no fa discrominacions,
les deu mil coses
són com són: de la mateixa essència.

Sosan




jordi v.http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/Lr6CHdsisrI" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2007/08/blog-post.html</feedburner:origLink></item><item><title>No poder</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/8V6BHZGjIes/no-poder.html</link><category>Pensament</category><category>Societat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Tue, 28 Oct 2008 10:25:50 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-115125143857129390</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-10-28T17:25:50.053Z</app:edited><media:thumbnail url="http://bp0.blogger.com/_R5U5YENnnQk/R2gXCoi06zI/AAAAAAAAAGQ/AeiuX3WlvmQ/s72-c/Nebula+Eagle+Large.JPG" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">0</thr:total><description>Allà on l'estat acaba, hi comença l'home que no és superflu; hi comença la cançó del necessari, l'única i insubstituïble melodia.

Friedrich Nietzsche

L'enemic no està fora, sinó a dins. El de fora és el mirall, el camp de batalla on ens confrontem amb el nostre...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/8V6BHZGjIes" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2006/06/no-poder.html</feedburner:origLink></item><item><title>Set Txakres</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/SqBpNy1opJ4/set-chakras.html</link><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Thu, 22 Oct 2009 11:30:59 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-114777290414051612</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2009-10-22T18:30:59.840Z</app:edited><media:thumbnail url="http://bp0.blogger.com/_R5U5YENnnQk/Rxtle4tcRbI/AAAAAAAAAEI/gEEfYpeg09c/s72-c/Chakras+-+Cuadro+1.jpg" height="72" width="72" /><thr:total xmlns:thr="http://purl.org/syndication/thread/1.0">1</thr:total><enclosure url="http://www.youtube.com/v/RJUkkAihFvY&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;rel=0&amp;color1=0xe1600f&amp;color2=0xfebd01" length="1069" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://www.youtube.com/v/RJUkkAihFvY&amp;hl=es&amp;fs=1&amp;rel=0&amp;color1=0xe1600f&amp;color2=0xfebd01" fileSize="1069" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Txakra significa "roda" en sànscrit. Els Vedes van utilitzar aquest terme per a denominar els centris energètics del cos humà. Hi ha set txakres principals i diversos secundaris que corresponen amb els punts d'acupuntura. Cadascun d'ells s'associa amb al</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Txakra significa "roda" en sànscrit. Els Vedes van utilitzar aquest terme per a denominar els centris energètics del cos humà. Hi ha set txakres principals i diversos secundaris que corresponen amb els punts d'acupuntura. Cadascun d'ells s'associa amb alguna dels glàndules endocrines dintre del cos físic. 1- Instint Punt energètic de la supervivència, la reproducció, prosperitat, gaudir i transcendir. Se situa a la base de la columna vertebral. 2- Emoció. Sensualitat. És el centre de la sensualitat, la sexualitat, el plaer, la simpatia i l'antipatia, l'emoció amor/odi. Està relacionat amb el desig inconscient de dominar als altres. Se situa a uns sis centímetres sota el melic. 3- Força. Confiança. Punt energètic a on se centren la passió i la força de voluntat. Les nostres actituds de valentia, o de dubte, la dependència i la independència, el sentit del risc i els instints bàsics de supervivència davant els perills. Se situa en el plexe solar. 4- Cor. Amor. Empatia. Acceptació. És on ens traslladem de l'egocentrisme cap a l'amor. Les emocions que s'associen són l'esperança, el penediment i l'alegria. Ajuda a controlar el sentit de possessió i la gelosia. Se situa en el centre del pit. 5- Expressió. Comunió. Creativitat, expressió, comunicació amb els altres. Punt de la paraula i de l'oïda que ens connecta amb el més exterior. S'encarrega que entenguem i fem entendre els missatges. Donar i rebre. És situa en el centri de la gola. 6- Intuïció. Punt energètic de la intel·ligència, la memòria. Rep i emet informació que passen desapercebudes als nostres sentits normals. Punt de fusió dels dos hemisferis cerebrals. Àmplia el sentit de percepció físic i espiritual. Situat entre els celles o lleument damunt. És l'anomenat tercer ull. 7- Consciència. En aquest txakra desapareix la identificació amb el jo o l'ego, els limitis de la identificació amb un cos i una ment. Es dissol la il·lusió de que som una identitat separada del Tot. Permet el contacte amb l'energia més subtil del cosmos. Situat a la coroneta. Enllaç:Meditawebhttp://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><description>Txakra significa "roda" en sànscrit. Els Vedes van utilitzar aquest terme per a denominar els centris energètics del cos humà. Hi ha set txakres principals i diversos secundaris que corresponen amb els punts d'acupuntura. Cadascun d'ells s'associa amb alguna dels...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/SqBpNy1opJ4" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2006/05/set-chakras.html</feedburner:origLink></item><item><title>Imagine</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/BQIf0JRMtFw/imagine.html</link><category>Música</category><category>Art</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Sun, 29 Aug 2010 13:43:56 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-114881104771509926</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2010-08-29T20:43:56.100Z</app:edited><enclosure url="http://www.youtube.com/v/soRFEeLEXn4&amp;amp;rel=1" length="1030" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://www.youtube.com/v/soRFEeLEXn4&amp;amp;rel=1" fileSize="1030" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Imagine there's no heaven / It's easy if you try / No hell below us / Above us only sky / Imagine all the people /Living for today... Imagine there's no countries / It isn't hard to do / Nothing to kill or die for / And no religion too / Imagine all the </itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Imagine there's no heaven / It's easy if you try / No hell below us / Above us only sky / Imagine all the people /Living for today... Imagine there's no countries / It isn't hard to do / Nothing to kill or die for / And no religion too / Imagine all the people / Living life in peace... You may say I'm a dreamer / But I'm not the only one / I hope someday you'll join us / And the world will be as one Imagine no possessions / I wonder if you can / No need for greed or hunger A brotherhood of man /Imagine all the people / Sharing all the world... You may say I'm a dreamer /But I'm not the only one / I hope someday you'll join us / And the world will live as one John Lennon. Imagine Eva Cassidy - Imaginehttp://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Música, Art</itunes:keywords><description>Imagine there's no heaven / It's easy if you try / No hell below us / Above us only sky / Imagine all the people /Living for today...
Imagine there's no countries / It isn't hard to do / Nothing to kill or die for / And no religion too / Imagine all the people / Living...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/BQIf0JRMtFw" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2006/04/imagine.html</feedburner:origLink></item><item><title>La vacuïtat en el budisme</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/92DmyCIPiL8/la-vacutat-en-el-budisme.html</link><category>Vacuïtat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 21 Dec 2007 11:06:40 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-113985398998410344</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2007-12-21T19:06:40.630Z</app:edited><enclosure url="http://www.youtube.com/v/k4Oowm_lgl4" length="989" type="application/x-shockwave-flash" /><media:content url="http://www.youtube.com/v/k4Oowm_lgl4" fileSize="989" type="application/x-shockwave-flash" /><itunes:explicit>no</itunes:explicit><itunes:subtitle> Atman és una paraula que pot designar tant el jo, lligat a l'ego, com l'activitat més subtil de la ment, l'esperit. Al parlar de no-atman, el budisme rebutja la identificació de l'atman amb el jo per considerar que aquest està mancat de naturalesa própia</itunes:subtitle><itunes:author>noreply@blogger.com (Jordi)</itunes:author><itunes:summary> Atman és una paraula que pot designar tant el jo, lligat a l'ego, com l'activitat més subtil de la ment, l'esperit. Al parlar de no-atman, el budisme rebutja la identificació de l'atman amb el jo per considerar que aquest està mancat de naturalesa própia,és a dir té un orígen condicionat. No obstant això, l'accepció de l'atman referida a la realitat última, en el budisme pren el nom de vacuidad. Resulta paradoxal que atman i no-atman (vacuïtat), puguin denominar una mateixa realitat, però tots sabem que paraules iguals poden designar diferents coses segons com es defineixin, i que paraules distintes o fins a contràries, en aquest cas, poden referir-se a realitats similars. jordi v . buddha mix - jordi v. http://feeds.feedburner.com/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default</itunes:summary><itunes:keywords>Vacuïtat</itunes:keywords><description>Atman és una paraula que pot designar tant el jo, lligat a l'ego, com l'activitat més subtil de la ment, l'esperit. Al parlar de no-atman, el budisme rebutja la identificació de l'atman amb el jo per considerar que aquest està mancat de naturalesa própia,és a dir té un...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/92DmyCIPiL8" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2006/02/la-vacutat-en-el-budisme.html</feedburner:origLink></item><item><title>Desig-rebuig. Una ambivalència</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/Gr4B9nDMZfI/desig-rebuig-una-ambivalncia.html</link><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 14 Apr 2008 04:05:13 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-113880764926465911</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-04-14T11:05:13.972Z</app:edited><description>"El final del plaer és tristesa". 
Boeci



El desig es dirigeix a la recerca d’un plaer, però quan no l’aconsegueix experimenta el malestar del fracàs.
El rebuig a una situació, persones, u objectes, que prové de la frustració, fa que la ment intenti contrarestar...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/Gr4B9nDMZfI" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2006/02/desig-rebuig-una-ambivalncia.html</feedburner:origLink></item><item><title>Etern: no temporal, subtil</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/9WP4oI_6rzI/etern-no-temporal-subtil.html</link><category>Vacuïtat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 14 Apr 2008 03:58:44 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-113157605243816518</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-04-14T10:58:44.176Z</app:edited><description>Les possibilitats interpretatives fan que etern pugui ser referit no a la durada, la llargada, sinó a la qualitat del moment present. Moment etern, present no temporal, èxtasi, fora de la ment especulativa.
Si és la ment humana la que crea el temps, i cessa l’activitat...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/9WP4oI_6rzI" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2005/11/etern-no-temporal-subtil.html</feedburner:origLink></item><item><title>Existencialisme</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/ReUTz1Lu2wg/existencialisme.html</link><category>Pensament</category><category>Societat</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Fri, 02 Jan 2009 15:12:39 PST</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-113162445148539966</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2009-01-02T23:12:39.287Z</app:edited><description>"L'home està abandonat (...) llençat al món (...) desemparat".
Sartre. L'existencialisme és un humanisme.

Sartre i l'existencialisme francès perceben la natura com quelcom hostil a l'home i per tant incapaç de proporcionar refugi. Es tracta d'una versió parcial,...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/ReUTz1Lu2wg" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2005/10/existencialisme.html</feedburner:origLink></item><item><title>Canviar de símbols no és canviar de mirada</title><link>http://feedproxy.google.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~3/Zqc_ntOC9Fc/canviar-de-smbols-no-s-canviar-de.html</link><category>Ment</category><author>noreply@blogger.com (Jordi)</author><pubDate>Mon, 14 Apr 2008 09:10:06 PDT</pubDate><guid isPermaLink="false">tag:blogger.com,1999:blog-18813666.post-113161327933863786</guid><app:edited xmlns:app="http://www.w3.org/2007/app">2008-04-14T16:10:06.039Z</app:edited><media:thumbnail url="http://bp1.blogger.com/_R5U5YENnnQk/SAOBPwhlMpI/AAAAAAAAAHc/SShJkhOzwxA/s72-c/z-vianant,+m_112_b.jpg" height="72" width="72" /><description>Substituir uns símbols per uns altres, així funciona la ment superficial. Un drap tapa un altre drap, però seguint aquesta lògica, se’n necessita un tercer per alliberar-nos del segon, un quart per tapar el tercer i així successivament. Tot plegat per no saber canviar...&lt;br/&gt;
&lt;br/&gt;
segueix a la web&lt;img src="http://feeds.feedburner.com/~r/http/jordivilanovablogspotcom/feeds/posts/default/~4/Zqc_ntOC9Fc" height="1" width="1"/&gt;</description><feedburner:origLink>http://jordivilanova.blogspot.com/2005/09/canviar-de-smbols-no-s-canviar-de.html</feedburner:origLink></item><media:rating>nonadult</media:rating></channel></rss>

