Invercat

Comparació de la liquidació del model de finançament de les comunitats autònomes

noreply@blogger.com (Marc) — Fri, 25 Nov 2011 22:15:00 +0000

Comparació de la liquidació del model de finançament de les comunitats autònomes, podem veure els ingressos de cada comunitat autònoma dels conceptes de IVA, IRPF, impostos sobre alcohols, impostos sobre labors del tabac, ...

Recursos totals liquidats :

	2009
	Milions €	€/pob. ajustada	Índex
Catalunya	15.394	2.084	103,6
Galícia	6.035	2.034	101,1
Andalusia	15.422	1.888	93,8
Astúries	2.376	2.112	105,0
Cantàbria	1.397	2.376	118,1
La Rioja	717	2.200	109,4
Múrcia	2.744	1.938	96,3
València	9.512	1.903	94,6
Aragó	2.985	2.109	104,8
Castella-la Manxa	4.253	1.936	96,2
Canàries	3.695	1.696	84,3
Extremadura	2.476	2.120	105,3
Balears	2.188	2.000	99,4
Madrid	13.134	2.185	108,6
Castella i Lleó	5.788	2.105	104,6
Total	88.117	2.012	100,0

LIQUIDACIÓ DEL MODEL DE FINANÇAMENT PER CONCEPTES
50% IRPF (Tram autonòmic amb capacitat normativa)		50% IRPF (Tram autonòmic sense capacitat normativa)
Milions €		Milions €

	2009		2009
Catalunya	7.869	Catalunya	7.917
Galícia	1.888	Galícia	1.901
Andalusia	4.556	Andalusia	4.575
Astúries	936	Astúries	941
Cantàbria	498	Cantàbria	499
La Rioja	259	La Rioja	267
Múrcia	830	Múrcia	839
València	3.339	València	3.413
Aragó	1.225	Aragó	1.225
Castella-la Manxa	1.223	Castella-la Manxa	1.233
Canàries	1.180	Canàries	1.220
Extremadura	537	Extremadura	542
Balears	855	Balears	864
Madrid	8.618	Madrid	8.822
Castella i Lleó	1.897	Castella i Lleó	1.910
Total	35.710	Total	36.169

50% IVA		58% IMPOSTOS SOBRE ALCOHOLS
Milions €		Milions €

	2009		2009
Catalunya	3.248	Catalunya	121
Galícia	1.040	Galícia	35
Andalusia	2.927	Andalusia	108
Astúries	434	Astúries	18
Cantàbria	249	Cantàbria	12
La Rioja	128	La Rioja	5
Múrcia	502	Múrcia	18
València	1.939	València	73
Aragó	555	Aragó	22
Castella-la Manxa	704	Castella-la Manxa	21
Canàries	0	Canàries	33
Extremadura	347	Extremadura	12
Balears	722	Balears	22
Madrid	2.993	Madrid	97
Castella i Lleó	995	Castella i Lleó	39
Total	16.783	Total	636

58% IMPOST SOBRE LABORS DEL TABAC		58% IMPOST SOBRE HIDROCARBURS
Milions €		Milions €

	2009		2009
Catalunya	839	Catalunya	1.004
Galícia	229	Galícia	420
Andalusia	807	Andalusia	1.009
Astúries	102	Astúries	141
Cantàbria	58	Cantàbria	91
La Rioja	28	La Rioja	47
Múrcia	149	Múrcia	231
València	547	València	634
Aragó	133	Aragó	240
Castella-la Manxa	199	Castella-la Manxa	377
Canàries	0	Canàries	0
Extremadura	112	Extremadura	174
Balears	165	Balears	167
Madrid	536	Madrid	636
Castella i Lleó	231	Castella i Lleó	543
Total	4.136	Total	5.714

RECAPTACIÓ DELS TRIBUTS CEDITS TRADICIONALS*
Milions €

	2009
Catalunya	2.500
Galícia	540
Andalusia	1.828
Astúries	238
Cantàbria	235
La Rioja	87
Múrcia	364
València	1.295
Aragó	427
Castella-la Manxa	489
Canàries	397
Extremadura	188
Balears	377
Madrid	2.120
Castella i Lleó	557
Total	11.645

* Inclou els següents impostos: sobre el patrimoni, sobre successions i donacions, sobre transmissions patrimonials, sobre actes jurídics documentats i taxa del joc.

Tots els conceptes els pots trobar aquí

Liquidació del model de finançament per grans conceptes:

Font: GeneralitatCatalunya

Bons Generalitat: El negoci de Caixes i Bancs

noreply@blogger.com (Marc) — Wed, 27 Oct 2010 18:36:00 +0000

Les caixes i bancs (les entitats que he consultat son: Caixa D’Enginyers, Banc Sabadell i Bancorreos) et cobren una comissió entre el 0,35% i el 0,65% sobre el capital invertit en els bons de la Generalitat de Catalunya. Depenent del Banc o Caixa ni diuen comissió bancària o comissió al cobrar el cupó o comissió semestral, etc.. La qüestió es que aquesta comissió fa que la rendibilitat del cupó ja no sigui del 4,75% sinó que es redueix a entre 4,1% i un 4,4%.

Guanyaran gairebé més ells (3% + 0,35% a 0,65%) que nosaltres (4,75% - 0,35% a 0,65%), però els cales i el risc son nostres!! Si he dit risc, hi ha el risc que el tipus d’interès pugi i per tant si necessites els diners abans d’un any no el podràs vendre al mercat secundari a menys que estiguis disposat a perdre diners. També hi ha el risc que una entitat solvent tregui dintre d’uns mesos un dipòsit al 4% a un termini de més d’un any (aquí corres el risc dels costós d’oportunitat perduts).

Si el teu banc o caixa et cobra una comissió de 0,5% o més potser que t’ho pensis abans de comprar els bons perquè ja hi ha altres productes que ofereixen un 4% i si aconsegueix que el termini de la inversió sigui superior a 1 any, doncs millor un 4% a dos anys que un 4,25% a 1 any, no? Que en penseu vosaltres?

Economia Catalana vs països europeus

noreply@blogger.com (Marc) — Fri, 08 Oct 2010 20:57:00 +0000

En el document The fundamentals of the Catalan Economy he trobat el següent gràfic que d’una manera senzilla i clara posiciona l’economia catalana enfront dels diversos països europeus.

(clicar per ampliar)

Un altre gràfic interessant del informe, es aquest que ens mostra el PIB per capità (dades any 2009) de Catalunya vs la resta de països europeus. Segons el informe, amb 28.532Eur per capità, Catalunya es situaria en la 5ª posició per PIB per càpita, per sobre de països com Alemanya o França.

(clicar per ampliar)

Un altre món

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 27 Jul 2010 18:18:00 +0000

Xavier Verdaguer es va instal.lar a Silicon Valley aquest gener per emprendre projectes, al febrer va aconseguir la primera ronda de finançament i al juliol ja està negociant per portar a mercat un dels seus projectes. ¿Us imagineu aquest ritme de crear nous negocis a Catalunya? Jo ara mateix no m'ho puc imaginar, s'estant realitzant bones iniciatives però de moment vivim en un altre món. El fet positiu es que emprendors catalans com el Xavier estan tenint èxit fora de Catalunya, talent i capacitat en tenim. Falta, com comenta en l'entrevista el Xavier, que es promogui la figura del emprendor i es valori tal com es mereix, tant si l'emprenedor te èxit com si no.

El 9 TV entrevista a Xavier Verdaguer from Xavier Verdaguer on Vimeo.

¿Els clubs de futbol un mal negoci?

noreply@blogger.com (Marc) — Sun, 04 Apr 2010 09:13:00 +0000

En la següent imatge podem veure el compte de resultats consolidada de la Lliga de futbol espanyola.

(Clicar per ampliar)

La Lliga de futbol te unes pèrdues ordinàries de 304 milions d’euros, i son els beneficis extraordinaris els que fan que s’aconsegueixin un benefici net de 48 milions d’euros. Ja sabem que els beneficis extraordinaris un dia o altre s’acabaran (el teu club de futbol només el pots vendre un cop cada 30 o 40 anys), a part del deute global que tenen els clubs que es de 3.489,8 milions d’euros i tenen uns actius totals de 3.833,1 milions d’Euros.

Per tant la lliga de futbol, a nivell consolidat, sembla un mal negoci. ¿Que en penseu vosaltres?

Podeu consultar l’informe de Deloitte : La Liga del Dinero 2008-2009

Font: Edició impresa La Vanguardia, El Dinero, del 4 abril 2010

Relació reducció cost compres amb beneficis empresa

noreply@blogger.com (Marc) — Sun, 04 Apr 2010 08:46:00 +0000

En l'edició impresa de La Vanguardia del passat diumenge 28 de març va sortir a la secció del Dinero el següent gràfic:

(Clicar per ampliar)

El gràfic ens indica el impacte que te la reducció de costos en les compres sobre els beneficis de l’empresa. Com podem veure una reducció del 1% en el cost de les compres podria permetre augmentar el benefici de l’empresa en un 6,5%.

L’article de La Vanguardia tracta sobre l’ importància, cada vegada més gran, que tenen els directors de compres en l’empresa. Vista la gràfica no ens queda cap dubte que l’ importància del director de compres es fonamental per l’empresa i que s’ha de donar el pes corresponent en l’estratègia empresarial.

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 02 Mar 2010 22:24:00 +0000

Algunes dades de la nota de premsa publicada per la Generalitat sobre l’estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

• El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa, i amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.

• Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.

• En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col•laboració del Centre d’Economia Industrial.

En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:

* Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.
* Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

* La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.

El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.

Estudi Les empreses d’alt Creixement i les Gaseles a Catalunya:

Estudi Les Empreses Dalt Creixement I Les Gaseles A Catalunya

View more documents from marcherrando.

Font: Sala Premsa Generalitat de Catalunya

Singulars: vídeo de l’entrevista a Jonathan Tepper

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 23 Feb 2010 20:03:00 +0000

L’entrevista que va realitzar ahir el periodista Jaume Barberà en el programa Singulars de TV3 a Jonathan Tepper va ser molt bona. En l’entrevista es pot apreciar l’enorme coneixement que te Jonathan Tepper de l’economia Espanyola i quan crítica les deficiències de l’economia Espanyola ho argumenta en dades, cosa que fa que els seus arguments guanyin molt de pes al no quedar-se en les frases fetes i buides que utilitzen moltes vegades altres analistes.

Crec que es molt recomanable visualitzar l’entrevista completa, malgrat que el que ens explica Jonathan Tepper no ens agradi escoltar-ho.

Tepper és llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford, i és soci i analista de la firma britànica d'anàlisis financeres Variant Perception, que ha elaborat un dels informes més crítics sobre la situació dels bancs espanyols i les dimensions de la bombolla immobiliària, en què afirmen sobre la situació econòmica espanyola que "els inversors deuen estar fumant crac si es pensen que els bancs espanyols estan entre els més forts d'Europa".

Com les empreses s'estan beneficiant de la Web 2.0

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 16 Feb 2010 16:29:00 +0000

Traducció lliure del informe: McKinsey Global Survey Results: How companies are benefiting from Web 2.0.

Com les empreses s'estan beneficiant de la Web 2.0

Els principals usuaris de les aplicacions Web 2.0 són també els que gaudeixen de més beneficis com ara major intercanvi de coneixements i comercialització més eficaç. Aquests beneficis solen tenir un efecte mesurable en el negoci.

En els últims tres anys, hem seguit l'adopció creixent de tecnologies Web 2.0, així com la forma com les organitzacions les estan fent servir. Aquest any, hem tractat de tenir una idea clara de si les empreses obtenen beneficis apreciables en el seus negocis de les seves inversions a la web. Els nostres resultats indiquen que n’hi han.

Prop de 1.700 executius de tot el món, a través d'una àmplia gamma d'indústries i àrees funcionals, van respondre a enquesta d’aquest any. Els vam preguntar sobre el valor que s'han donat compte en el desplegament de la seva Web 2,0 en tres àrees principals: dins de les seves organitzacions, externament, en les seves relacions amb clients, i en les seves relacions amb proveïdors, socis i experts externs.

Les seves respostes suggereixen per què la Web 2.0 continua sent de gran interès: el 69 per cent dels enquestats informen que les seves empreses han obtingut beneficis de negoci mesurables, incloent productes i serveis més innovadors, màrqueting més eficaç, un millor accés al coneixement, menor cost de fer negocis, i majors ingressos. Les empreses que van fer un major ús de les tecnologies, els resultats mostren, que van generar, inclús, més beneficis.

També es va observar de prop els factors que impulsen aquestes millores, per exemple, els tipus de tecnologies que estan utilitzant les empreses, pràctiques de gestió que produeixen beneficis, i qualsevol característica organitzacional i cultural que pot contribuir als guanys. Hem trobat que l'èxit de les empreses no només integren perfectament les tecnologies Web 2.0 amb els fluxos de treball dels seus empleats, sino que també creen una "empresa en xarxa", vinculant-se amb els clients i proveïdors a través de la ús d'eines Web 2.0. Tot i la recessió actual, una aclaparadora majoria diuen que seguiran invertint en la Web 2.0.

Beneficis de la Web 2.0

Les tecnologies Web 2.0 pot ser un poderós atractiu per a una organització, la seva interactivitat promet portar més empleats en contacte diari a un cost menor. Quan s'utilitza de manera eficaç, també poden fomentar la participació en projectes i compartir idees, el que aguditza la societat del coneixement en la empresa. Poden aportar major abast i escala per a les organitzacions com també, l'enfortiment de vincles amb els clients i millorar les comunicacions amb els proveïdors de i socis externs.

L'enquesta d'aquest any va presentar una forta evidència que aquests avantatges es tradueixen en guanys de negoci mesurables. Quan es va preguntar als enquestats sobre els beneficis a les seves empreses que han obtingut com a resultat de l'ús de tecnologies Web 2.0, el que més informen sovint destaquen es una major capacitat per a compartir idees, millor accés als coneixements experts, i reducció dels costos de les comunicacions, els viatges, i les operacions. Molts dels enquestats també diuen que les eines Web 2.0 han disminuït el temps de comercialització dels productes i han tingut l'efecte de millorar la satisfacció de l'empleat.

Més enllà de les fronteres de l'empresa, beneficis importants s'han degut a una millora de les interaccions amb les organitzacions i els clients. La capacitat de forjar llaços més estrets ha incrementat una major presa de consciència sobre els clients i els productes de les empreses i ha millorat la satisfacció del client. Els enquestats també diuen que han estat capaços de polir la seva capacitat d'innovació, potser perquè les seves empreses i clients de forma conjunta donen forma i co-crean els productes utilitzant les connexions de la Web 2.0. Alguns dels enquestats informen que aquestes interaccions amb els clients han donat lloc a augments mesurables en els ingressos.

Els enquestats van esmentar l'augment similars de guanys que resulten dels millors vincles amb proveïdors i socis. El més alt en aquesta llista de beneficis és la possibilitat d'obtenir accés a coneixements fora de les parets de la empresa més ràpidament. Aquests enquestats també citen els menors costos de comunicació amb els socis de negocis i menors costos de viatge.

També vam demanar als enquestats que especifiquessin el percentatge de millora que van experimentar en cada benefici reportat en les tres classes de beneficis. El nivell mitjà dels guanys derivats d'ús intern de la web 2.0 van des d'una millora del 10 per cent en els costos de funcionament en un increment del 30 per cent en la velocitat a la que els empleats són capaços d'accedir a experts externs.

Com les companyies estan utilitzant la Web 2.0

La Web 2.0 ofereix beneficis multiplicant les oportunitats de col.laboració i permetent que els coneixements es difonguin amb més eficàcia. Aquests beneficis els podem trobar mitjançant l'ús de les empreses de fonts d’informació automàtica com ara RSS2 o microblogs, on Twitter és la manifestació més popular. Encara que moltes empreses utilitzen una combinació d'eines, l'enquesta mostra que entre totes les beneficioses, les tecnologies més utilitzada són els blogs, wikis, podcasts, i que son les mateixes eines popular entre els consumidors.

Entre els enquestats que afirmen haver vist els beneficis dins de les seves empreses, moltes esmenten blocs, RSS, i les xarxes socials com a mitjà important d'intercanvi de coneixements. Aquestes xarxes sovint ajuden a les empreses a crear grups d'afinitat internament. Finalment, els enquestats informe utilitzant vídeos Web amb més freqüència respecta l'enquesta anterior, les millores tecnològiques han facilitat la producció de vídeos i la seva difusió a les organitzacions.

Els enquestats que declaren que les tecnologies web han enfortit els vincles de les seves empreses a els clients també citen els blogs i xarxes socials com importants. Ambdós permeten a les empreses distribuir informació sobre els productes més fàcilment i, tal vegada més crítica, conviden als clients a donar la seva opinió, i fins i tot a la participació en la creació de productes.
De la mateixa manera, aquells que han obtingut beneficis en les seves relacions amb proveïdors i socis, les eines escollides de nou són els blocs, xarxes socials i compartir vídeos. Mentre que els enquestats ens diuen que aprofitar coneixements d'experts de fora és la seva màxima prioritat.

Qui es beneficia

Independentment de la indústria, executius d'empreses que utilitzen més les tecnologies Web 2.0 també informen de més beneficis. La comparació de les indústries dels enquestats, els d'empreses d'alta tecnologia són els més propenses a reportar beneficis mesurables de la Web 2.0 en general, seguit per les empreses que ofereixen serveis de negocis, legals i serveis professionals. Les empreses amb ingressos superiors a mil millons de dòlars -juntament amb organitzacions B2B -, són més propensos a reportar beneficis que les empreses més petites o les empreses de consum.

Entre les funcions, els enquestats de tecnologies de la informació, el desenvolupament de tecnologia de negocis, vendes i màrqueting són més propensos a veure els beneficis en els diferents nivells que no pas aquells que estan en les finances o de compra. Els executius de TI, en general, es centren més en l'ús d'eines Web per aconseguir millores internes, mentre que les funcions de desenvolupament de negocis i vendes sovint es basen en les tecnologies per oferir millors perspectives en els mercats o per interactuar amb els consumidors.

A nivell regional, els enquestats a Amèrica del Nord i l'Índia són més propensos a afirmar que estan obtenint beneficis derivats de l'ús de les seves companyies de la Web 2.0. Aquests enquestats també reporten nivells més alts d’ús de la tecnologia en general. Els enquestats a Amèrica del Nord i Xina reporten el major benefici pel client. Els de l'Índia i la Xina, mentre tant, són més propensos a reportar beneficis que es deriven de la les seves interaccions amb els clients i socis.

L'empresa en xarxa

Aquests resultats de l'enquesta indiquen que un tipus diferent de empresa podria estar sorgint una que fa que ús intensiu de les tecnologies interactives. Aquesta organització en xarxa, es caracteritza tant per la integració interna de les eines de la web entre els empleats, així com l'ús de les tecnologies per reforçar la relacions de la empresa amb els clients i els socis de negocis. Com a tal, les companyies que van reportar beneficis empresarials també van reportar alts nivells d'integració de la Web 2.0 en els fluxos de treball dels empleats. El més freqüent és implementar tres o més eines de xarxa i l'ús és elevat a totes aquestes organitzacions.

Aquest ús intern integrat de la Web 2.0 és també el model d'interacció fora de l'empresa. Els resultats de l'enquesta suggereixen que les organitzacions en xarxa han creat processos i plataformes Web que serveixen per a manejar una part significativa d'aquests llaços externs.

Enquestats que van declarar mesurables beneficis diuen que les seves empreses, de mitjana, tenen interaccions Web 2.0 amb el 35 per cent dels seus clients. Aquestes empreses han forjat vincles web similars amb el 48 per cent dels seus proveïdors, socis, i experts externs. Una estructura organitzacional que és més porosa i connectada poden fer a les empreses més resistents i adaptables, millorar la seva capacitat d'accedir al coneixement i per tant innovar més eficaçment.

Gestió de l'adopció

Moltes empreses experimenten amb tecnologies Web 2.0, però la creació d'un entorn amb una massa crítica de usuaris compromesos és més difícil. Els resultats de l'estudi confirmen que l'adopció exitosa exigeix que l'ús d'aquestes eines s'integrin en el flux de treball dels usuaris. A més, fomentar l’ús continuat requereix solucions diferents de la tradicional financera o incentius dels resultats com a eines de motivació. A la web de la comunitat, l'estat es construeix sovint en una reputació de fer contribucions significatives. Els enquestats diuen que els incentius no estructurats incorporant la filosofia d'Internet, com ara les classificacions pels companys i el reconeixement de la condició en línia, han estat més eficaços en fomentar l'adopció de Web 2.0.

Mirant cap al futur

La Web 2.0 utilitzada per les empreses sembla que estar desenvolupant unes arrels resistents. Més de la meitat de les empreses en aquesta enquesta te planificat augmentar les seves inversions en tecnologies Web 2.0, mentre que una altra quarta part esperen mantenir les inversions en els nivells actuals.

Entre els enquestats, les companyies que han obtingut beneficis de negocis apreciable de la Web 2.0, la actual recessió ha fet ha augmentar l'interès en les tecnologies, presumiblement perquè les empreses compten en l'ampliació dels seus guanys.

A través de tres categories principals d'ús (intern, clients i socis / proveïdors), al voltant d'un terç de tots els enquestats encara no han assolit els beneficis empresarials, ja sigui perquè no estan utilitzant la Web 2.0 per a un d'aquests fins, o perquè encara han d'aprendre com aconseguir beneficis mesurables amb les eines que estan utilitzant. No obstant això, la satisfacció amb la Web 2.0 és alta entre tots els usuaris. Això suggereix que la web 2.0 té un munt d'espai per créixer a mesura que més companyies s'esforcin per obtenir els beneficis que proporciona la Web 2.0.

Ocupats per situació professional i tipus de contracte

noreply@blogger.com (Marc) — Sat, 30 Jan 2010 19:52:00 +0000

He trobat molt interessant la següent taula, publicada en les notes de conjuntura del tercer trimestre del 2009 a Tinsa, perquè ens permet veure quines son les persones més afectades de la crisis per situació professional i tipus de contracte a Espanya.

Els qui s’enduen la pitjor part son els ocupats assalariats amb contractes temporals amb una caiguda del 18,18%, en canvi els ocupats assalariats amb contracte fix només es van reduir un 1,67%.

D’altra banda els empresaris sense treballadors o autònoms van baixar un 8,74% i els empresaris amb treballadors es van reduir en un 10,14%.

Amb aquesta visió global d’ocupació d’empresaris, autònoms i assalariats podem veure que la crisi no només està afectant als assalariats sinó que molts empresaris i professionals independents també s’estan veient molt afectats. Aquests últims (empresaris i professionals independents), habitualment quan tancant el seu negoci, no només perden la seva feina sinó que també perden bona part del seu patrimoni i a més a més no disposen del subsidi d’atur.

En aquesta batalla, on no hi ha guanyadors, entre empresaris i treballadors que ens vol vendre el govern, sindicats i patronals, se’m fa del tot inconcebible entendre que després de més d’un any i mig (o més) no hagin arribat a un acord (govern, sindicats i patronals) per incentivar l’ocupació d’assalariats, de professionals independents i d’empresaris.

Finalment, per acabar-ho d’adobar, el govern anuncia que l’edat de jubilació teòrica s’haurà d’allargar dos anys més, fins els 67, perquè sinó el sistema de pensions farà fallida al 2029. El sistema de pensions potser s’ha de reformar però ara mateix el gran problema que te el país no es pas el sistema de pensions.

El gran problema que cal resoldre ara mateix (que hauria d’haver estat resolt ahir) es crear ocupació, incentivar l’emprenedoria, incentivar a la creació d’empreses, incentivar als empresaris perquè no redueixin més les seves plantilles e impulsar nous sectors productius d’alt valor afegit.

PIB per càpita EE.UU i els 5 països més poblats d’Europa

noreply@blogger.com (Marc) — Sun, 17 Jan 2010 10:52:00 +0000

Greg Mankiw ha publicat en el seu bloc el PIB per capità, ajustat per diferències en els nivells de preus (PPP), a partir de les dades del Fons Monetari Internacional (FMI), dels Estats Units i dels 5 països més poblats d’Europa occidental:

1. Estats Units 47.440

2. Regne Unit 36.358

3. Alemanya 35.539

4. França 34.205

5. Itàlia 30.631

6. Espanya 30.589

Sempre he trobat interessants les dades que permeten comparar els nostres ingressos amb els ingressos dels països veïns, em fa adonar on som i cap on hauríem d’anar. La definició del camí de com hi hauríem d’anar es una tasca que ens correspon a nosaltres definir com a país: ¿Construint pisos? ¿Invertint en biotecnologia? ¿Fent de subcontractistes de les empreses d’automoció? ¿Innovant en nous models de negoci, productes i serveis?

Recursos per emprendre

noreply@blogger.com (Marc) — Sun, 10 Jan 2010 13:26:00 +0000

Fa poc he començat una nova etapa professional en la meva vida que m’ha portat a establir-me com a treballador autònom. M’agradaria compartir amb tots vosaltres els enllaços d’informació més útil que m’han servit per començar aquesta nova etapa professional a Barcelona. Espero que aquests enllaços siguin útils a les persones que volen començar una nova etapa professional i estan buscant assessorament e informació de les passes que cal realitzar per emprendre.

Assessorament a la emprenedoria:

Sens dubte Barcelona Activa ha sigut la institució que més assessorament m’ha donat. He assistit a alguns dels seminaris que fan diàriament i també m’ha assessorat en l’elaboració del meu pla d’empresa. Barcelona Activa ha certificat el meu pla d’empresa i això m’ha permès sol•licitar la capitalització de l'atur i la subvenció de la generalitat a la emprenedoria.

Formes jurídiques:

A iPyme podreu trobar l’explicació de totes les formes jurídiques posibles, el nombre de socis mínims i el grau de responsabilitat de cada una de les formes jurídiques.

A CrearCat també es una molt bona pàgina per veure clarament les diferències entre les diferents formes jurídiques.

Tràmits a seguir per posar en marxa una empresa:

A PymesOnline podeu trobar un PDF amb els 10 passos per crear una empresa.

A la Cambra de comerç de Barcelona també tenen molt bona documentació dels tràmits per crear una empresa i de les formes jurídiques.

Informació d’interès pels autònoms:

Informació general de la seguretat social sobre els autònoms.

A Unió de treballadors autònoms trobareu molta informació d’interès pels autònoms.

Un altre bona pàgina web amb bona informació per autònoms es la de Unió de professionals i treballadors autònoms.

Espero que aquelles persones que estiguin interessades en establir-se com autònoms o vulguin crear la seva empresa trobin interessants tots els recursos indicats.

Radiografia Empreses Catalunya per activitat, nombre assalariats i condició jurídica

noreply@blogger.com (Marc) — Sat, 28 Nov 2009 09:40:00 +0000

Radiografia Empreses Catalunya any 2008 per activitat, nombre assalariats i condició jurídica:

Nombre empreses Catalunya any 2008		% sobre Total
Total empreses	635.445
Indústria	49.463	7,78%
Construcció	92.355	14,53%
Serveis	493.627	77,68%
Assalariats empreses
Sense assalariats	330.916	52,08%
1-9	260.999	41,07%
10-49	34.835	5,48%
50-199	6.201	0,98%
200 o més	2.494	0,39%
Forma jurídica empreses
Persones físiques	327.047	51,47%
Societats anònimes	28.690	4,51%
Societats limitades	216.283	34,04%
Altres	63.425	9,98%
Font Dades: Idescat

L’any 2008 el 93% de les empreses catalanes tenien entre 0 i 9 assalariats. Son dades que et fan reflexionar.

Observatori de la competitivitat 2009

noreply@blogger.com (Marc) — Thu, 26 Nov 2009 09:21:00 +0000

El col·legi d’enginyers industrials de Catalunya va presentar a la Torre Agbar el informe Observatori de la competitivitat 2009.

Polònia – Cançó ‘Hem Pillat molt' amb ‘Millet’

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 17 Nov 2009 15:00:00 +0000

El programa Polònia de TV3 cada vegada reflexa millor el pensament de tots els catalans i crec que amb aquesta cançó sobre els escàndols de corrupció l’han encertat de ple. Una crítica dura i punyent però a la vegada amb molt d’humor.

L'esperit Català

noreply@blogger.com (Marc) — Sat, 14 Nov 2009 17:22:00 +0000

FemCat, Fundació d’empresaris, directius i professionals que pretén dur a terme i donar suport a iniciatives que serveixin pel progrés de la societat catalana, va visitar Boston per tal d’aprendre de les iniciatives del MIT (Massachusetts Institute of Technology) i del seu model de relació universitat-empresa.

El programa Valor Afegit va realitzar el següent reportatge on podem veure les primeres reflexions dels empresaris de FemCat des de Boston i algunes de les claus del èxit del model de relació universitat-empresa del MIT.

La iniciativa d’aquests empresaris, directius i professionals es molt lloable i es l’esperit que hauríem de tenir tots els catalans. Mirar qui està realitzant les millors pràctiques empresarials i els millors models de relació entre empreses, institucions i societat, aprendre d’ells i adaptar els models al tarannà de la societat catalana per tal de convertir-nos de nou en una de les regions econòmiques més dinàmiques d’Europa.

Ens hem de reinventar com a treballadors

noreply@blogger.com (Marc) — Mon, 26 Oct 2009 11:18:00 +0000

Els americans son uns experts en fer un curs de dues setmanes de qualsevol cosa i a partir d’aleshores vendre’s a ells mateixos com uns experts d’aquesta nova competència que ha après en un parell de setmanes. Els catalans degut al nostre tarannà som incapaços de fer-ho.

Potser el cas americà es massa agosarat però la nostra manca per vendre’ns quan hem adquirit noves competències ha de canviar. Ens haurem de ‘llançar més a la piscina’ perquè es el que reclamen les empreses.

Les empreses necessiten treballadors actius i proactius. El treballador passiu i sense esperit d’aprendre, millorar i evolucionar està obsolet. Els treballadors que no es reinventin constantment quedaran desplaçats en el mercat laboral.

Llibres d’èxit empresarial i econòmic

noreply@blogger.com (Marc) — Fri, 23 Oct 2009 16:59:00 +0000

Avui he anat a la Casa del Llibre a la secció d’economia, ja feia temps que no m’hi passava i m’ha sorprès veure la quantitat de llibres sobre com obtenir èxit empresarial i econòmic. I encara m’he sorprès més al veure que el 50% d’aquests llibres tenien a la portada el nom de Warren Buffet com a reclam, com per exemple ’Com Warren Buffet va .....’

Que no ens enganyin entre escriure un llibre de com tenir èxit com emprenedor o empresari i el ser emprenedor o empresari hi ha una diferencia abismal. De Warren Buffet n’hi ha un, de Bill Gates també només n’hi ha un, així que llibres de Warren Buffet o de Bill Gates que expliquen com ells han aconseguit el seu èxit només n’hi hauria d’haver un de cada i escrits per ells mateixos o be una biografia autoritzada. La resta de llibres son farses sobre els quals no val la pena perdre ni el temps ni els diners.

Si vols saber com s’aconsegueix l’èxit empresarial has de parlar directament amb els emprenedors o empresaris que han tingut èxit. No cal ser un Warren Buffet per considerar que un empresari ha tingut èxit, per mi tot aquell empresari o emprenedor que es guanya la vida mínimament bé amb la seva feina, i a més a més hi gaudeix, és un empresari amb èxit.

Segurament que d’aquests empresaris més locals que han tingut èxit en tens bastants a prop de casa teva i segurament que fan xerrades explicant les seves experiències en les cambres de comerç, ACC10, Barcelona Activa,... Assisteix a aquestes xerrades e intenta parlar amb ells, segurament aprendràs molt més en aquestes xerrades, que a més son gratuïtes, que en un llibre on surt escrit en portada el nom de Warren Buffet per tal de vendre més llibres perquè sinó l’autor no en vendria ni un.

Reformes estructurals: anem per bon camí

noreply@blogger.com (Marc) — Mon, 19 Oct 2009 16:11:00 +0000

Aquesta setmana passada s’han donat a conèixer dues iniciatives molt importants que serien clars exemples de les reformes estructurals que necessita el país per fer front tant a la crisis econòmica actual com als nous reptes que suposa la globalització i la deslocalització de les tasques de menys valor afegit.

Les dues iniciatives que podíem englobar dintre del que s’anomenen reformes estructurals son:

1. El pacte nacional per les infraestructures: Amb una inversió total de 100.000 milions d’euros i amb 130 mesures, hauria de servir per millorar el transport públic, el transport ferroviari, dotar a Catalunya d’una xarxa de serveis empresarials i d’instal·lacions logístiques, promoure l’aprofitament de residus, etc..

Llàstima que no tots els partits polítics hi hagin donat suport i encara més preocupant que Foment del Treball tampoc l’hagi recolzat fermament. Crec que la iniciativa era molt necessària i va encaminada pel bon camí, tot i que caldrà millorar alguns dels punts, com per exemple l’abastament d’aigua.

2. Barcelona Zona Innovació (BZI): Amb una inversió inicial de 3.000 milions de Euros, aquesta iniciativa pretén convertir les 50 hectàrees de l’antiga Seat en un zona de innovació dels sectors de l’audiovisual, l’alimentari i el tecnològic.

Sens dubte una iniciativa molt ambiciosa que permetria posicionar a Catalunya dintre dels productes i serveis de més valor afegit, i per tant amb menys possibilitats de deslocalització. Esperem que en aquesta nova zona no es realitzin els mateixos errors que els produïts en el 22@ on algunes empreses han tingut dificultats per instal·lar-se degut a les limitacions de la xarxa elèctrica del 22@.

Considero aquestes dues iniciatives clars exemples de les reformes estructurals, de les quals sempre en sentim a parlar però mai ens saben concretar. Benvingudes aquestes dues iniciatives i esperem que altres iniciatives que ja estan marxa, com serien la gestió de l’aeroport per part del govern català, finalment es materialitzin pel benefici de Catalunya i de l’economia Catalana.

Quan treballar gratuïtament juga al teu favor i quan no

noreply@blogger.com (Marc) — Wed, 14 Oct 2009 16:47:00 +0000

A The Wealthy Freelancer, bloc adreçat a autònoms, han publicat l’article ‘Quan treballar per res’ (When to work for nothing) com que les reflexions exposades son molt bones vaig a fer una traducció (molt) lliure dels punts més interessants:

“Quan treballar gratuïtament juga al teu favor:

1. Quan no tens clients: Si no has treballat per cap client i per tant no pots donar referències de treballs realitzats a clients, potser seria interessant treballar durant un curt període de temps gratuïtament pel teu client o per tres clients per així demostrar que tens experiència. Oferir nous serveis gratuïtament durant uns mesos també es una bona manera de provar els nous serveis i rebre les opinions dels clients.

2. Fer xerrades en conferencies molt notòries, fer la xerrada gratuïtament en aquestes conferencies tan notòries et poden aportar nous clients.

3. Oferir un servir per una bona causa: Si es tracta d'oferir els teus serveis per recaptar diners per fundacions sense ànims de lucre, però es important enviar un contracte al client especificant clarament que faràs i que no faràs.

Per altra banda si algun dels teus clients t’ofereix pagar-te d’alguna d’aquestes maneres, et suggereixo que marxis corrent immediatament:

1. Pagar-te en funció del resultat: Es una mala idea treballar per un client que insisteix que facis la major part del projecte abans que ells decideixin si els hi agrada lo suficient el teu treball com per pagar-te’l. Senzillament digues, no.

2. Pagar-te només quan la empresa comenci a tenir beneficis: Mentre alguns advocats, inversors de capital risc, e inclús alguns desenvolupadors de software cobren mitjançant accions, ser pagat únicament i quan la empresa tingui beneficis no es una opció financera possible per la majoria de professionals independents.

3. Rebent credibilitat del teu treball i res més: Rebre credibilitat pel teu treball no es gairebé mai un substitut de ser pagat. A més a més, sempre rebràs credibilitat pel treball ben fet.

Quan acordes treballar gratuïtament, estàs reforçant la idea mal interpretada que els treballadors autònoms son financerament independents. No degradis la teva professió permeten que un client ‘barat’ s’aprofiti de tu.

”

Crec que val la pena llegir l'article en anglès, ho podeu fer a : When to work for nothing

Jo comparteixo la majoria dels punts exposats en l’article, sobretot trobo molt important la conclusió final on exposa que treballar gratuïtament degrada els teus serveis al infravalorar-los i fen perdre la credibilitat i vàlua del teu treball, ¿que en penseu vosaltres?

Fusió caixes catalanes

noreply@blogger.com (Marc) — Sat, 10 Oct 2009 17:35:00 +0000

Sembla que les fusions de les caixes catalanes poc a poc van prenent forma, es per això que vull fer un resum de les operacions de fusions de caixes catalanes.

De moment s’estan desenvolupant dos grans operacions de fusions de caixes:

1. La primera gran fusió es la que van anunciar fa uns mesos la Caixa Sabadell, Caixa Terrassa, Caixa Manlleu i Caixa Girona

2. La segona gran fusió es la que estan duent a terme Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa . La nova Caixa resultant d’aquesta fusió tindria les següents xifres:

Caixa	Actius	Inversió creditícia	Resultat
Caixa Catalunya	64.789	48.162	59,94
Caixa Tarragona	10.897	6.769	15,25
Caixa Manresa	6.782	5.435	9,13
Nova Caixa	82.468	60.367	84,33
Xifres en milions de Euros Font dades: Expansión

Exposo la taula que ja vaig publicar fa uns mesos a Situació Caixes Catalanes, on podíem veure la situació en la que es trobaven les caixes catalanes en el mes de febrer del 2009. Repassant la taula ja es podia intuir que Caixa Catalunya havia de fer algun tipus d’acció perquè la seva morositat era insostenible 5,28% i havia comprat immobles morosos per 600 milions de euros:

(Clicar per ampliar)

Crec que aquestes fusions de caixes catalanes eren necessàries per poder competir, no tan sols a escala nacional sinó a escala internacional. Si realment volem tenir un teixit industrial gran e internacional necessitem que les nostres caixes també tinguin unes dimensions considerables.

Empresarialment les fusions de caixes seran bones per Catalunya, tinc el dubte si pels usuaris també serà beneficiós.

ICF Holding i les seves inversions de capital risc

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 06 Oct 2009 13:13:00 +0000

M’he quedat astorat al llegir la noticia que només 1 de les 21 empreses del ICF Holding, empresa del Institut Català de Finances, va obtenir beneficis. La empresa de capital risc Barcelona Empren va obtenir uns beneficis de 300.000 Euros, la resta d’empreses participades pel ICF Holding van tenir unes pèrdues de 65,95 Milions Euros l’any 2008.

¿Es sostenible aquest model de gestió de ICF Holding?

No crec que sigui sostenible el model de inversions de ICF Holding quan només 1 empresa, obté uns beneficis de 300.000 Euros, que ni de bon tros cobreixen les pèrdues de la resta de les empreses, 65,95 Milions Euros.

Taula amb les empreses participades per ICF Holding:

(Clicar per ampliar)

Resultats empreses participades ICF Holding any 2008:

(Clicar per ampliar)

Tot i que l’esforç de ICF Holding en instruments de capital risc va arribar fins els 70,6 milions d’euros l’any 2008, un 12,4% més que l’any 2007. I tot i que aquest risc en nous projectes emprenedors i de risc es necessari que es realitzi per part de la generalitat, ¿no creieu que s’haurien d’estudiar millor les inversions que realitza?

Potser vaig errat i només estic analitzant el curt termini, potser a mig i llarg termini es capgiri la truita i seran 21 empreses les que tindran uns beneficis de milions d’euros i només 1 perdrà un quants milers d’euros. Tot i que ho desitjo de tot cor, crec que la realitat a llarg termini no serà tant maca pel ICF Holding.

Si analitzem el conjunt del Grup ICF ( inclou el Institut Català de Finances, ICF Holding, ICF Equipaments i el IFEM) va obtenir uns beneficis de 443.000 Euros l’any 2008.

Podeu consultar la memòria anual del any 2008 del ICF aquí

Deute ajuntaments i pla E

noreply@blogger.com (Marc) — Tue, 06 Oct 2009 12:19:00 +0000

Em sembla un escàndol que els ajuntaments deguin 33.000 milions d’euros a les empreses de material de construcció.

Aquests 33.000 milions d’euros equival a 3 vegades el famós pla E impulsat pel govern espanyol i també equival a vora el 3,3% del PIB Espanyol.

En el cas concret de Catalunya el deute dels ajuntaments amb els proveïdors de materials de construcció puja a al xifra de 4.049 milions d’euros, que equival a vora el 2% del PIB Català.

¿No seria millor pagar els deutes a les empreses enlloc de promoure indiscriminadament noves infraestructures que no aportaran cap retorn de la inversió?

Pagant els deutes actuals s’aconseguiria alleugerir els problemes financers de moltes empreses, enlloc d’incrementar-los.

Model Negoci 2.0

noreply@blogger.com (Marc) — Fri, 02 Oct 2009 10:17:00 +0000

Google i el seu model de negocio es el perfecte model de negoci 2.0.

¿Quines característiques té un model de negoci 2.0?

El model de negoci 2.0 es caracteritza per:

1. Crear aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris

2. Desenvolupar una eina perquè el usuari pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes.

3. Convertir al usuari en un treballador voluntari pel negoci 2.0

4. Els ingressos que rep el usuari son ínfims en comparació amb el preu/hora de contractar a un treballador.

5. Aconseguir que el usuari es torni addicte a l’aplicació, tant en el seu rol d’usuari com en el seu rol de treballador 2.0

6. Aconseguir un efecte piramidal en la distribució de l’aplicació i en la seva utilització, per tal que creixi exponencialment el nombre d’usuaris i el nombre de treballadors 2.0

Anem a veure aquestes 6 característiques aplicades al model de negoci de Google:

1. Crear aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris

L’empresa, en el nostre exemple Google, realitza aplicacions i solucions gratuïtes pels usuaris: Blogger, YouTube,….

2. Desenvolupar una eina perquè el usuari pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes.

La empresa, Google, desenvolupa una eina perquè tothom que ho desitgi pugui guanyar diners amb les aplicacions gratuïtes, en el nostre exemple Google va desenvolupar Adsense.

3. Convertir al usuari en un treballador voluntari pel negoci 2.0

El usuari es converteix en un “treballador 2.0”, al crear contingut per Google.

4. Els ingressos que rep el usuari son ínfims en comparació amb el preu/hora de contractar a un treballador.

El treballador 2.0 rep uns ingressos de Google, però a un preu/hora ridícul si ho desitja, o bé crea contingut gratuït (reflexions de política, reflexions de la vida, compartir, fotos, ...), però Google es beneficia del contingut gratuït perquè en cada cerca que realitzen els usuaris insereix publicitat en el seu cercador Google.

5. Aconseguir que el usuari es torni addicte a l’aplicació, tant en el seu rol d’usuari com en el seu rol de treballador 2.0

El treballador 2.0 es Adicsense, addicte al Adsense de Google, perquè veu la possibilitat de guanyar diners extra des de casa en els seus temps lliures i potser en un futur independitzar-se econòmicament. Si analitzem les poques dades disponibles que tenim de blocaires professionals veiem que els ingressos que perceben de Adsense son pocs, molts pocs blocaires deuen viure exclusivament del Adsense. Però la il·lusió de viure tant sols d’això està molt estesa, es com anar a jugar al casino de Las Vegas, molta gent se sent atreta per fer-se ric ràpidament però al final, la majoria de les vegades, la casa guanya molt més del que paga.

6. Aconseguir un efecte piramidal en la distribució de l’aplicació i en la seva utilització, per tal que creixi exponencialment el nombre d’usuaris i el nombre de treballadors 2.0

Efecte piramidal: quanta més gent utilitza les aplicacions gratuïtes, més es propaga el model de negoci 2.0 per l’efecte viralitat, per exemple si creem una conta a YouTube i pugem un vídeo, segur que ho explicarem a tots els nostres amics, si el vídeo es interessant pels teus amics, ells el propagaran entre els seus amics, i així successivament. A més a més, de totes los noves persones que descobreixin YouTube, un percentatge petit decidirà, també, pujar vídeos, i tornarà a començar un altre efecte piramidal. Evidentment, quant més es propagui el us de les aplicacions gratuïtes més ingressos rep la empresa, en el nostre cas Google.

Ara que sabem les característiques principals d’un model de negoci 2.0, ¿teniu alguna idea d’un nou model de negoci 2.0 que compleixi aquestes característiques?

Líders en ineptitud empresarial i econòmica

noreply@blogger.com (Marc) — Thu, 01 Oct 2009 09:29:00 +0000

Catalunya es un dels països líders en ineptitud empresarial, econòmica i laboral.

¿Qui son els culpables d’aquesta ineptitud empresarial i econòmica?

Els culpables d’aquesta ineptitud son:

1. L’administració catalana per no saber promoure la investigació, el desenvolupament, la innovació, la creació de llocs de treball, l’emprenedoria i el suport a les empreses, tant petites i mitjanes empreses (Pimes) com a les grans empreses.

2. Les empreses per no haver destinat els suficients recursos a la investigació, el desenvolupament, la innovació i fomentar la competitivitat de les seves empreses tant a nivell nacional com internacional.

3. Els treballadors per tenir una productivitat molt baixa, un absentisme molt alt i veure a l’empresari i a l’empresa com a un enemic enlloc de com un aliat.

Efectivament, tots som culpables d’haver aconseguit aquest lideratge en ineptitud empresarial, econòmica i laboral.

¿Podem deixar de ser líders en ineptitud empresarial i econòmica?

N’estic convençut que podem deixar de ser un dels països líders en ineptitud empresarial perquè crec que el tarannà dels catalans i el seu teixit empresarial tenen una potencialitat molt més gran de la que ens creiem.

Cal que l’administració, els empresaris i treballadors ens dediquem a treballar conjuntament en una sola direcció i perseguint un objectiu comú que sigui beneficiós per tots els implicats.

¿Algun exemple concret de com poden ser millors les nostres empreses catalanes?

Crec que aquest es un punt que aportaria molta llum a les nostres empreses. La majoria d’empreses a Catalunya son Pimes i d’aquestes el 97% tenen 3 o menys treballadors, per tant no poden destinar grans recursos a investigar, desenvolupar e innovar. Però els hi seria de molta ajuda si coneguessin exemples concrets de que estan fent altres empreses del sec sector o d’altres sectors.

En aquesta direcció podem veure un exemple a El 2.0, tàctica rentable per les Pimes? . Però encara necessitaríem més exemples concrets per tal que puguin ser consultats d’una manera simple i àgil per tot el nostre teixit empresarial.

Des d’aquest bloc, també, intentarem posar exemples concrets de que estan fent altres empreses, catalanes o no catalanes, per tal de ser més competitives, més innovadors, més productives, en definitiva per ser millors empreses.