L'equilibri és impossible

El cavaller de l'armadura oxidada

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Sun, 16 Oct 2011 20:05:00 +0000

Tots portem una armadura que, de tant defensar-nos, de tanta por, se'ns va oxidant. I arriba un dia que aquesta armadura, de tant oxidada, se'ns queda pegada al cos. I no ens en podem deslliurar. Necessitem treure'ns aquest pes que no ens deixa moure amb agilitat, amb fluïdesa, i que si no vigilem, pot ser que ens oxidi parts vitals del nostre organisme. Per això, de tant en quant va bé viatjar, ni que sigui a prop, canviar d'aires, caminar, ja sigui sense rumb o amb un itinerari marcat. I tornar, perquè tots necessitem tornar.

L'armadura oxidada també frueix, impassible, dins un estat sentimental. Qui no s'ha despertat, un dia i de sobte, amb una persona al costat a la qual no reconeix però amb la que porta molt de temps en una relació de la qual no es pot sentir ni orgullós/a? Quantes vegades ho veiem, en amics, companys de feina o família. Per això, hem de, al primer símptoma d'oxidació, parar-ho tot i desaparèixer, ni que sigui uns moments, a prendre aire. Parar, pensar, respirar, i tornar-hi. Per això necessitem arribar al capdamunt de la nostra muntanya i, amb companyia o no, ni que sigui d'una paloma i un esquirol, desprendre'ns de tot aquesta por, aquesta armadura, aquest ferro que portem incrustat i que només ens porta desgràcies.

Com diu Robert Fisher al conte que porta de nom el títol de la publicació, "Quan aprengueu a acceptar, enlloc d'esperar, tindreu menys decepcions."

Werther a la catalana

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 14 Feb 2011 21:23:00 +0000

Hola, em dic Joan i em disposo a vomitar durant el que duri aquest escrit.

Allà va. Començo eh?

Què passa quan t'enamores d'algú i no ets correspost? Ah, amic, bona pregunta, i alhora, clàssica pregunta, això ens ha passat a tots diu el savi, que, perfectament, podria ser jo. Però clar, el propi savi sap que quan li passi a ell, tot el que ha estat predicant a tort i a dret sobre el comportament humà, de les persones i dels homes i dones, no serveix de res. Que llavors caus en un buit existencial que no saps on aniràs ni què faràs, quan realment està molt clar que aniràs als llocs de sempre i faràs lo de sempre. Això sí, amb, potser, un estat anímic una mica més baix.

Oh, que no m'estima. Sí, evidentment. Com vols que t'estimi, així com així. Ara vull això, ara vull allò altre. No funcionen així les coses. Que si, que t'entenc, que fot, que fot molt quan estàs molt d'una persona i d'un dia per l'altre te'n separes. I què passa quan no te'n volies separar però ho has de fer perquè saps que d'aquí poc ho hauràs de fer a la força? Com? Expliquim això senyor. Doncs molt senzill. Resulta que la dona per la que suspiro està enamorada d'un altre. Bé, enamorada potser no, perquè fa molt temps que no es veuen i mentre no es veuen, es permeten certes llicències, com ara la d'anar-se'n al llit amb jo, que he aparegut del no res, canviant tots els plans. Bé, això probablement seria el que m'hauria agradat a mi, perquè canviar, no he canviat gaires plans. Potser l'únic que he fet ha estat unir més alguns llaços, invisibles, que no sé ni on són. Doncs això, que sóc amant de llit, però me n'he enamorat, i quan torni, hauria de desaparèixer, a la força, per això me'n separo ara. No permetré que se'n riguin de mi!

Verge Santa, no s'ho prengui malament, però m'està començant a recordar al jove Werther. Qui? Si home, al jove Werther, un noi que s'enamora de Lotte, una jove adinerada que està promesa amb un altre, però ella pensa en Werther, i a l'inrevés. Però això no és pas cap mala senyal oi? Bé, veig que no ha llegit la novel·la de Goethe.

Tingui, es llegeix ràpid. Quan acabi veurà que lo millor potser seria no semblar-se gaire al jove protagonista. Ja me'n tornarà contesta.

(continuarà)

Recomanadors professionals

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 25 Jan 2010 10:39:00 +0000

Ens passem hores recomanat música a la gent, escoltem música. Perquè ens agrada però alhora perquè necessitem tornar a escoltar aquells dos segons d'aquella cançó que són perfectes. N'hi ha pocs, de moments musicalment perfectes. Diria que la relació seria aproximadament de 3 segons per cada 10 hores de cançons. Són moments rodons, que la melodia, el volum, els instruments i les veus es mesclen per crear una atmosfera que només uns pocs poden reconèixer. És igual si és comercial, de protesta, dance o demés. Menys reggaeton, tots els estils valen.

Per això desenvolupem un sisè sentit, o setè en molts casos. Aquell que permet identificar una bona cançó d'una de molt bona, els criteris dels qual he parlat al paràgraf anterior. Ara, ens temps de crisi, en temps en que les discogràfiques ho passen malament, en que es destrueixen tants llocs de treball dins la indústria musical, voldria aprofitar per promoure una nova figura dins aquest àmbit, la figura del recomanador professional. Es tracta de recomanar els grups que interessen a la gent, per tal de que vagin als seus concerts. Quina diferència hi ha entre els recomanadors professionals i els normals? Bona pregunta company lector, la diferència és que els primers tenen recursos i imaginació per convèncer (a part de ser molt pesats).

- Hola amic, mira què estic escoltant actualment. Els "Doggy Fucking Style". Busca aquesta cançó al Youtube.

- No sé Joan, no em van gaire els "Doggy Fucking Style".

- Ep, tu posa-la i ja m'ho diràs. Pensa que l'ha produït Jason Lee Culkin, productor dels "Lactic Fistings" i hi col·labora Slatx, un dels millors guitarristes del món.

- Carai Joan, amb aquests arguments m'ho poses difícil. Sí, vaig a buscar-ho va.

- Em donaràs les gràcies, recorda-ho. Recorda comprar les entrades pel concert del mes que ve...

I així és com el recomanador professional guanya nous adeptes pels grups musicals. Els grup guanya nous assistents. La discogràfica guanya un nou mitjà de propaganda i difusió. I el recomanador guanya uns dinerets.

Si cola cola, tu.

La sal gorda

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Tue, 12 Jan 2010 11:54:00 +0000

El pas dels anys va donant-nos forma a tots i cada un de nosaltres. No ho notem perquè ens mirem cada dia (hi ha qui més i qui menys) al mirall, i per tant, no notem els canvis bruscs que noten els familiars que ens veuen una vegada a l'any. Les línies externes del nostre cos van canviant de volum i la corba que alguns anomenen de la felicitat ha passat del ventre amb els músculs marcats que teníem fa un temps quan tots fèiem esport a una corba que difícilment es pot saber on comença i on acaba.

No m'agrada el culte al cos i no he trepitjat un gimnàs a la meva vida, però puc assegurar que no fa falta per mantenir una dieta saludable, plena de salut i amb una mica d'esport de tant en quant. Tots hi estem abocats, és llei de vida, per això els qui volen demostrar musculatura de gimnàs atrotinat em mereixen molt poc respecte, és més, em fan bastant angúnia.

Fa temps no hi havia menjar ràpid, ple de calories, sal a dojo i molta salsa especial, per això els nostres avis no patien tant de problemes del cor, colesterol, sang, i demés malalties provinent de l'alimentació. Ja m'agradarà veure d'aquí uns anys les consultes dels metges. Per això, fa poc sortia una notícia que deia que es menjava massa sal, que durant el 2010 es reduiria del menjar dels establiments que ofereixen menjar, sobretot els de menjar ràpid, que a hores d'ara sobrepassen en escreix la quantitat d'aquesta fixada.

Així doncs, i fent un acudit fàcil per acabar el post, queda clar que per la gent poc desperta, el més perjudicat en tot aquest assumpte serà, sense cap mena de dubte, la sal gorda.

la mà invisible: De kerouac a Dan Brown

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Fri, 08 Jan 2010 21:25:00 +0000

Potser no hi ha diferència entre Jack Kerouak i Dan Brown, no he llegit res del segon. Però fent una lectura superficial i popular, sí. D'una banda, un és escriptor de masses, de novel·les fàcils, de lectures que omplen els vagons del metro a totes hores, que enganxen, que t'expliquen una història, amb millor o pitjor encert, amb reedicions, segones parts i seqüeles interminables, màquines de fer diners.

L'altre és un escriptor d'una obra que ha sigut cabdal per entendre la moguda beat i beatnick nord americana de mitjans de segle passat. Que va estar influenciada per les drogues, la velocitat, el jazz i que va moure tota una generació. Tot i no ser molt coneguda, o al menys, no ser una novel·la de masses, ha estat denominada per la revista Time com un dels cent llibres més importants des del naixement de la revista, pel 1923. A la carretera, novel·la de la que estem parlant, té un ritme brutal, narrant tres viatges per tota Amèrica del nord plens de drogues, batalles, canvis de parella, prostitutes i ni un duro a la butxaca.

Kerouac - Brown: dos estils ben diferents d'escriure, una moguda pels diners i com a ofici, l'altra, plena d'ofici però narrada al moment, sense pauses, marcant tota una generació, explicant què passava. Les de Dan Brown les oblidarem en pocs dies, les de Kerouac les recordarem una bona temporada.

Probablement aquesta mà invisible que pronosticava l'economista Adam Smith faci que ens decantem més per les històries clàssiques, de sofà, consumistes, enlloc de les que et proposen un canvi de vida complet, canvis de vida allunyats del consumisme massiu al que estem abocats i que, perquè no dir-ho, cada vegada cansa més.

El pes i la lleugeresa

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Thu, 07 Jan 2010 20:30:00 +0000

És de veritat terrible el pes i meravellosa la lleugeresa?

La càrrega més pesada ens destrossa, som abatuts per ella, ens aplasta contra el terra. Però en la poesia amatòria de totes les èpoques la dona desitja carregar amb el pes del cos de l'home. La càrrega més pesada és per tant, a la vegada, la imatge de la més intensa plenitud de la vida. Quant més pesada sigui la càrrega, més a ras del terra estarà la nostra vida, més real i verdadera serà.

Pel contrari, l'absència absoluta de càrrega fa que l'home es torni lleuger com l'aire, que voli cap amunt, es distanciï de la terra, del seu ser terrenal, que sigui real només a mitges i que els seus moviments siguin tan lliures com insignificants.

Aleshores, què hem d'escollir, el pes o la lleugeresa? Aquest va ser l'interrogant que es plantejava Parmènides al segle VI abans de Crist. Al seu parer tot el món estava dividit en principis contradictoris: llum - foscor; subtil - tosc; calor - fred; ser - no ser. Un dels pols de la contradicció era, segons ell, positiu (la llum, la calor, el fi, el ser), i l'altre negatiu. Aquesta divisió entre pols positius i negatius pot semblar-nos molt simple. Amb una excepció: Què és el positiu, el pes o la lleugeresa?

Permènides va respondre: la lleugeresa és positiva, el pes és negatiu. Tenia raó o no? És una incògnita. Només una cosa és segura: la contradicció entre pes i lleugeresa és la més misteriosa i equívoca de totes les contradiccions.

KUNDERA, Milan. La insoportable levedad del ser. Pàgina 13. Barcelona: Círculo de Lectores, 1984

Sabina i la càrrega de l'amor

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Thu, 07 Jan 2010 19:00:00 +0000

Sabina es sentia lliure, lleugera com l'aire, portant la vida que li agradava, sent l'amant d'un home casat, afillat, i amb una feina estable a la Universitat. Aprofitaven les reunions i conferències que ell tenia fora de Bohèmia per viatjar els dos junts, ja que aquest no suportava fer l'amor amb la seva amant a la mateixa ciutat que la seva dona, li pesava a l'ànima. Per això viatjaven. Per això Sabina es sentia lleugera, tenia el que volia, s'estimava l'infidel.

Quan Frank va decidir dir-ho a la seva muller, Sabina va començar a notar el pes de l'amor, de la relació. Quan es fa públic, aquest augmenta de pes, fins arribar a ser una càrrega, així pensava Sabina. Necessitava desaparèixer, havia viscut tota la vida sent lleugera com una ploma i no podia caure ara amb estranyes complicacions sentimentals. No s'ho podia permetre.

Per això, fent l'amor, ella cridava molt més del normal, i s'entregava a Frank. Sabia que era la última vegada que estava amb ell, perquè necessitava desaparèixer, per això li ho donava tot, disfrutava del moment. Frank amb els ulls tancats, pensava que Sabina li demostrava la seva alegria i aprovació davant el pas ferm de deixar la dona i la filla, i que estarien tota la vida junts. Un dels dos anava errat, i no era Sabina.

Un cop més, la insostenible lleugeresa del ser, va actuar, contundent, sobre la vida d'aquestes persones.

El retrat de Xavi Masdéu

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Wed, 06 Jan 2010 21:41:00 +0000

Aquesta és la història de Xavi Masdéu, un dissenyador gràfic de Barcelona de 35 anys que es troba immers en la cruïlla existencial de la seva vida. Té un petit estudi de disseny amb dos amics que ha de cuidar i tirar endavant, té la seva parella estable, la Sònia, a la qui estima i considera la seva mitja taronja, i té la seva tieta Paquita, gran cuinera de tot tipus d'arròs amb un deix del Delta de l'Ebre.

El dia que li donen un premi de disseny, la seva vida comença a canviar. Allí hi coneix Luz, una jove dissenyadora amb uns grans pits que encisa al nostre protagonista, qui mai havia gosat pensar no estar amb ningú més que la Sònia. La seva ment comença a fer plans diabòlics, que si Luz, que si Sònia, que si les dues juntes, que si amunt, que si avall. Al final es decanta per demanar-li un temps a la Sònia, i intentar alguna cosa amb la Luz.

Li surt malament al pobre Xavi Masdéu, en primer lloc, Luz té la seva parella i no sembla voler canviar-la pel jove dissenyador, i en segon lloc, Sònia coneix un altre tipus a Madrid. La vida se li capgira, en dos segons, dos instants, ho ha perdut tot, ja torna a ser un, m'atreviria a dir, fins i tot, que menys i tot.

Metàfora de quan volem jugar-nos-la per una persona i ens equivoquem i ho perdem tot. La vida, xiquets, dóna molts mals de cap i moltes voltes. Curiós com aquest protagonista d'una sèrie de dibuixos animats, pugui ser el retrat perfecte de molta més gent de la que ens pensem.

Cada mot un món

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 04 Jan 2010 21:58:00 +0000

Com deia el poeta Martí i Pol al seu poemari homònim:

Cada mot és una raó per viure.

Cada món és un misteri per descobrir.

Cada poema és una raó per viure i un misteri per descobrir.

No sóc gaire lector de poesia, malgrat que al poble hagi hagut grans poetes, com Jacint Rosinach, reconegut arreu. Sí que és cert que el poc que he pogut llegir m'ha obert els ulls a una profunda reflexió que, en poques línies, t'ofereix la lectura en vers. Reflexions que sovint donen de sí grans idees, altres significats i en altres contexts, fins i tot contradiccions. El poeta és, abans d'un escriptor, una finestra. Una finestra a la que ens podem adreçar per contemplar paisatges, persones o èpoques. En quatre ratlles, el poeta ens descriu la seva època, el que l'envolta, la guerra, aquell mur gris amb una taca vermella i una nena amb un llaç blau al seu ros cabell abatuda al terra, i ens hi situem. I ens movem entre la runa per intentar arribar a la nena i agafar-la entre els braços. El poeta ho va veure, i ho va escriure, en versos que ens retornen a l'antiguitat, quan només existia l'oralitat per transmetre de generació en generació. Aquella oralitat que era un cant versat, amb tonalitats, amb punts forts i febles, la mateixa que va permetre a Homer escriure la Il·líada i l'Odissea, l'aventura més gran de tots els temps.

Ultimàtum

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Sun, 03 Jan 2010 14:30:00 +0000

Fa una setmana l'estaves a punt de deixar. Ja van massa intents i massa fracassos. Però les coses s'han girat i se t'ha avançat, t'ha deixat ell. I això, evidentment, no pot ser. Ets massa orgullosa perquè algú et passi per alt, hauries de ser tu qui deixi algú, i no al revés, per això ara tot és una merda. Ara ve època de pena, de vaga de fam per veure si algú s'adona de lo trista que estàs, de que t'han deixat, que s'han afartat de tu. De missatges que no et creus ni tu per Internet, de deixar-ho tot. És fals.

Quedem un dia que hem de parlar, que sí, que ets l'home de la meva vida, que no puc estar sense tu, que aquests dos dies que hem estat separats han estat els pitjors de la meva vida, que tornem a provar-ho, que he canviat, que canviaré. Una mica de llàgrima fàcil i sant tornem-hi. Al meu poble diuen que a la tercera va a la vençuda, que quan portes quatre, cinc o sis intents, hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar.

De totes maneres ets massa orgullosa per cedir, per canviar d'un dia per l'altre. Les persones no canvien. Hauries d'anar sabent que tots som com som, i que quan canviem, és pura falsedat que després de reprimir-nos un temps, ens obliga a tornar a la nostra personalitat original. I després tot tornarà a ser realitat.

Se t'ha vist el plumero.

Captatio Benevolentiae

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Fri, 01 Jan 2010 19:55:00 +0000

Ahir, la nit de cap d'any, abans de les campanades em vaig posar de nou el collar que havia portat tota la vida. Se'm va trencar una nit a Vic. Me'l vaig tornar a posar perquè m'agrada, perquè me l'estimo, perquè ha format part de la meva vida durant molts anys, sent la única cosa que sempre m'ha acompanyat en tot: riures, plors, amors, xerrades, amics, cerveses, etc. I espero no treure-me'l mai més.

Aquests dies prefereixo no fer-me promeses a llarg termini, d'excitació per un nou any i per allò de que any nou, vida nova. He vist massa fracassos. Que si deixo de fumar, que si deixo de beure, que si tal, que si qual. La única promesa que em faig és ser jo mateix, disfrutar tal com sóc i tornar-me a preocupar per les coses que m'interessen, la gent que m'interessa. En definitiva, tot canvia, i alhora, res canvia.

Acabo amb una frase d'una cançó de Manel, que lenta i tristament diu una cosa similar a això: "I a vegades ens en sortim, i a vegades una tonteria de sobte ens indica que ens sortim, i a vegades, una carambola ens demostra que ens en sortim".

Einmal ist Keinmal

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Wed, 23 Dec 2009 14:22:00 +0000

Sap que no pot viure ni conviure amb cap dona, que això li suposa un desgast enorme, tan físic com mental, i que no, que després de la seva separació, va decidir no viure mai més junt amb una dona. Ni tan sols dormir-hi; les porta a casa abans de les dotze de la nit, al·legant problemes d'insomni i que li costa molt dormir, una excusa que s'aproxima bastant a la realitat, però exagerada per evitar possibles intents persuasius de les seves parelles.

Però avui tot comença a canviar, ja que té un pressentiment, ja que pensa en ella, la noia amb qui va fer l'amor fa pocs dies i de la que va sentir molt més del que pensava sentir. Ella l'ha vingut a veure a la seva ciutat, on hi passarà uns dies i on assegura estar buscant feina. Ell no para de preguntar-se si realment ella també sent alguna cosa.

Abans, però, pensa en la maleta que ella ha deixat a les taquilles de l'estació. Sap perfectament que allí dins hi guarda la seva vida, i que, en el moment que aquesta maleta passi de l'eix que separa casa seva del carrer, s'hi quedarà per tota la vida. Per això, abans de pensar en ella, en el seu futur, de si l'estima o no l'estima, en el seu tacte, la seva olor, el seu sexe, pensa en la maleta.

'Einmal ist keinmal', un dia és un dia, es repeteix per dins. Però no s'ho creu ni ell.

Souvenir

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 21 Dec 2009 12:38:00 +0000

Sovint la música ens serveix per recordar i reviure moments passats que vam voler conservar a la nostra memòria. Aquests moments, molt sentits, poden ser coses bones o dolentes, però sempre les recordarem amb la pell de gallina, amb un regust dolç o amarg, i amb un curt record de nostàlgia. Quantes vegades hem estat a un bar prenent un beure i hem sentit aquella cançó, la única, la de nosaltres dos, la de quan, la que escoltàvem mentre, la que vam utilitzar per, i així una llista que pot no acabar-se mai. Cadascú es confecciona la seva dia rere dia.

La imatge d'aquell noi que està coneixent un noia i s'escolta de fons la cançó que va utilitzar per enamorar-se, fa temps, de la seva ex parella, inevitablement, recorda, viu aquells moments, li cau una llàgrima, però promet tirar endavant. Però comet un error i crida a la noia pel nom de l'altra. Són moments.

'Long road to ruin', possiblement, hagi estat la última de la meva llista de cançons que sempre recordaré. Més o menys significa 'llarg camí cap a la ruïna', i a això m'ha portat, a una llarga ruïna sentimental que ha acabat en aquest post, en una simple imatge de record, un petit souvenir que guardaré amb dolor per la resta de la meva vida. Una debilitat.

Foo fighters - long road to ruin

Brian Griffin sempre té raó

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Sat, 19 Dec 2009 11:02:00 +0000

Miro unes fotos d'una noia d'uns 16 anys, prima, esvelta, guapa, alta. Físicament superior a totes les nenes de la seva edat, per això porta unes ulleres grosses, negres, acompanyades amb unes arracades enormes, rodones i uns pantalons que dubto que serveixin per quan fa fred. Està de moda, està convençuda que és molt més. Les de la seva edat han d'aixecar la vista per veure la seva amiga de tota la vida, que ara va vestida diferent i que comença a actuar diferent. Ja no vol jugar i ara es dedica a veure's superior, més guapa, més adulta que les altres.

Segurament ha estat la més precoç a l'hora de fer l'amor, per lo que les seves amigues encara la veuen molt més del què és. És la primera de la colla amb qui se l'ha vist a dins d'un cotxe d'un noi que s'acaba de treure el carnet i les seves amigues, passejant totes en grupet i comentant la vida, la veuen passar a tota pastilla pels carrers del poble, mentre una cara plena de grans al seu costat es pensa que la velocitat és sinònim de força, garra, valentia i que les dones se li rendiran als seus peus.

El que no sap aquesta noia, es que quan el seu cos ja no sigui diferent al de les seves amigues, deixarà de ser la més popular. Quan les nenes de la seva colla siguin tan o més espectaculars que ella, caurà en l'oblit, deixarà de ser la més de tot. Es veurà decebuda, caurà en un forat que li costarà sortir. I això pot passar d'aquí molts pocs anys.

En fí, que Brian Griffin, el gos més culte que he vist mai, té tota la raó del món. Mireu, sinó.

Rotundament, no.

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Fri, 18 Dec 2009 12:19:00 +0000

A vegades, els grans passos que un arriba a fer a la seva vida personal no donen bons resultats, sinó que provoquen un abisme impossible de superar. Quan per dins et vas fonent mentre les paraules surten poc a poc de la teva boca, i olores aquell perfum que has estimat, quan observes atentament uns ulls que aparenten seguretat, però que desgranen tristesa i debilitat. Quan un tacte fi i acotonat et passa entre els dits, mentre fas un glop de cervesa. Quan t'imagines que t'imaginaves abraçant-la, acariciant-la, besant-la, sent feliç, mirant-la durant hores senceres dormint al llit, content i inevitablement enamorat.

Quan tota aquesta meta-imaginació comença a desaparèixer, et pares a pensar, per un instant de temps, massa tard. Fas tard Joan. Ha passat un tren, i estàs a unes quantes parades perdudes. Però em nego a pensar en un mai més, estic segur que aquest petit tren tornarà i que l'estrella que portem dins és viva i que espera, i que és pacient.

En un d'aquests grans passos que un arriba a fer en la seva vida personal, sovint espera la millor resposta, la millor opció, el triomf enlloc del fracàs, el cel enlloc de l'infern, i sobretot, no trobar-se amb un 'no, rotund'.

Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides, mos acabàvem, mos fèiem companyia, mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies, mos sexuàvem, mos gastronomíem.

Efecte papallona

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Wed, 16 Dec 2009 23:14:00 +0000

Feia més d'un any que no parava a escoltar-me i a deixar caure els dits sobre el teclat de l'ordinador per tal d'escriure bajanades. Feia temps que no obria aquest bloc, no se perquè, però en dos dies li he tornat a agafat el gust.

Fa un any i pocs dies em van robar el portàtil amb tot el valor sentimental que hi tenia a dins, molt més elevat que el valor del propi portàtil i que segurament el lladre no hauria pogut pagar mai. Centenars i centenars de fotografies ordenades per carpetes de la meva adolescència i joventut. Centenars de cançons que m'han estat marcant durant aquesta època, les millors, les meves, les que em feien sentir. Projectes, composicions, documentals, gravacions meves. Tot se'n va anar en orris. Al cap d'uns dies portàtil nou, sí, molt bé, però buit. No em resultava, jo volia la meva vida que guardava en unes poques gigues d'aquell portàtil de 4 anys i mig que ja li començava a costar engegar-se.

Casualitats de la vida. Obro de nou aquest bloc, li canvio l'aparença i hi afegeixo un parell d'entrades, curtes, però sentides. Casualitats de la vida, obro una pàgina web, se m'il·lumina el món, i trobo totes les fotografies que havia perdut penjades en una pàgina personal que no recordava haver tingut. Casualitats de la vida, obro una conversa i una companya em passa una cançó que li havia enviat feia temps, meva, i que havia perdut.

Ahir vaig atribuir el futur al destí. No sé si creure-hi, perquè un ja no pot creure en gran cosa. Però cada cop més penso que hi ha algun mecanisme que ens mou, algun fil que juga per damunt dels nostres caps, o per sota. Tot va coordinat, tot va seguit, en ordre perfecte, com l'efecte d'aquella papallona que aletejant les seves ales va provocar un tsunami a l'altra punta del món.

La quadratura del cercle

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Wed, 16 Dec 2009 00:05:00 +0000

Possiblement la única virtut que tinc és la intuïció. La uso freqüentment en les persones, per veure com actuaran, com són, com viuen, com pensen. Possiblement per això m'agrada la sèrie de televisió Lie To Me, m'hi sento identificat, m'agrada com pensa el protagonista quan enxampa les mentides de la gent a través del seu comportament i mirada. Però no parlaré de la sèrie, això ho deixo a les mans d'un bloc dedicat a això, com és CerclePolar.

M'agrada mirar a la gent, veure com actuen, deixar-los parlar. Aquesta mirada sintètica que implica que com a observador també formi part d'aquesta gent, i per tant, sóc susceptible a modificar els seus comportaments o a formar part d'alguna d'aquestes relacions. Descobreixo les trames que es porten entre ells, els grups d'amics que hi ha dins una gran colla, als qui volen, als qui refusen, als qui no els importa, tot. Compartir durant anys els mateixos amics dóna la oportunitat d'explotar al màxim aquest atribut, formant un arbre de relacions que es complica, que tendeix a l'infinit i que normalment dóna la possibilitat de preveure coses molt abans que passin. Però la veritat es que sabent que una cosa que encara no ha passat passarà, la curiositat per canviar-ho resulta extremadament morbosa com per intentar-ho. Mai, mai a la vida he pogut canviar-ho. Quan sabia que una cosa passaria properament, no he pogut parar-ho. Per això, crec en alguna cosa que ens empeny cap a les coses, potser un destí? No ho sé, penso en la quadratura del cercle, un problema matemàtic impossible que per molt que s'intenti resoldre, mai pot canviar-se, és inevitable.

Somni d'una nit d'hivern

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 14 Dec 2009 19:57:00 +0000

Tanca els llums i vine cap a mi, no t'esperava però et necessito. Abraça'm i besa'm. Una sorpresa que em deixa increïblement bé, com aquells moments d'èxtasi en què el nostre cos flota per damunt de tot. Li diuen congelador, freda com l'Àrtic, però sé que no, que ets dolça, bonica i que necessites mostrar-ho a la gent que no coneixes i que no vols tornar a veure més. Com reies tancant els ulls a una vora del llit. Com planejaves atacs per sota dels llençols. No et puc guanyar, tampoc en tinc ganes. Només vull mirar-te, i tapar-te els dits del peu amb els meus perque no tinguis fred.

Em recorda que seguim vius, descolocats en un món i un país cada cop més petit, que podem continuar respirant i vivint per les nostres virtuts, la nostra terra, la nostra música, el nostre tot. Però no et puc guanyar ni tan sols en això.

M'agrada saber-ho, de tan en quant.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

62. Modelo para armar

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Mon, 14 Dec 2009 17:57:00 +0000

- Tontísimo, diría Nicole.
- No soy nada tonto, diría Marrast.
- Usted es un gran tonto y un malo
- No lo soy en absoluto
- Sí que lo es
- No
- Sí
- No
- Sí
- Entonces yo a usted le estropeaba su jardín
- Mi jardín es lindo y usted no me lo estropea
- Sí, yo le mandaba muchísimos animalitos
- No me importa
- Primero le mandaba todos los topos
- Sus topos son tontos
- Tres marmotas
- Tampoco me importa
- Varios lirones
- Usted es un malo
- Y todos los puercos espines
- Mi jardín es mío y no lo toca nadie
- Su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos
- A mí sus animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido
- No está defendido, y mis animalitos le comerán todas las flores
- No
- Los topos le comerán las raíces
- Sus topos son malos y tontos
- Y las marmotas harán pis contra los rosales
- Sus marmotas son malolientes y estúpidas
- Usted habló mal de las tres marmotas
- Porque son estúpidas
- Entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de solamente tres
- Lo mismo todas son estúpidas
- Y todos los lirones
- No me importa
- Ahora salga a ver su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos
- Usted es tonto y malo
- ¿De verdad soy tonto y malo?
- Usted no es malo pero es tonto
- Entonces retiro tres puercos espines
- No me importa
- ¿Soy tonto?
- No, no es tonto
- Entonces retiro todos los lirones y un topo
- Cualquier cosa que retire me da igual
- Para que vea lo bueno que soy retiro todos los animalitos
- Usted es malo
- ¿De manera que soy malo?
- Es malo y tontísimo
- Entonces, dos topos
- No me importa
- Todos los puercos espines.

De Julio Alcázar

Aquí no, segur!

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Sun, 27 Sep 2009 11:54:00 +0000

Després d'una llarga nit de bolos i discoteca, puc afirmar, rotundament, que no, que "Aquí no, segur!"

Dissabte 26 nit: Discoteca River, Lleida.

No m'hi sento representat, no m'agrada aquest ambient, i dubto, dubto molt que pugui tenir res en comú amb ningú daqui dins. Estic al mig d'una sala plena de gent, no gosaria dir si és petita perquè hi ha tanta gent que no es pot ni respirar, o que és gran perquè hi ha tanta gent que no es pot ni respirar. Tan és. Poc importa.

Em miro i remiro la fauna salvatge de la meva vora. A la meva esquerra, una colleta de noies, o nenes, o joves, o adultes; no ho sé, el maquillatge m'impedeix posar un límit decent d'edat. Són rosses, primes, no porten ulleres i van pintades fins la sacietat. Els vestits i escots que porten deixen entreveure que aquesta nit van a totes, a matar, a callar boques i si pot ser, a obrir-ne moltes més. Una alça una mà i em deixa veure les joies que ostenta, anells enormes, pulseres que van de la part baixa de la mà fins al colze i també de mides vàries, i collars, ídem.

A l'altra banda, una colla d'homes, que només els falta un cartell penjat a la front dient "Volem follar", aguantant la barra amb un colze i utilitzant l'altre braç per aguantar un cubata que van removent amb petits moviments. Són tres i cap parla amb ningú, van girant el cap en moviments verticals per escanejar les fèmines que els passen per davant. Els poso uns trenta anys, cap rapat o pèl molt curt i moltes peses en algun gimnàs de barri, que utilitzen per demostrar el forts que estan. I resen perquè alguna d'aquestes noies pensi que la força sigui un atribut a tenir en compte a l'hora d'escollir presa.

No em reconec entre aquests homes que aguanten la barra perquè no caigui, o entre els que ballen al voltant d'una noia com autèntics ximpanzés, aproximant els seus membres virils per posar-se més calents. Tampoc no reconec entre les noies que veig, algú que em caigui bé visualment: massa maquillatge, massa pintallavis, massa recollits, massa pèl perfecte, massa taló, massa tot. Excessos de tot. On està l'austeritat que m'encanta?

El que va ser, el que queda, el que se'n va

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Tue, 22 Sep 2009 14:49:00 +0000

Potser aquesta història no hauria d'haver estar mai.

Potser aquesta història no podia ser.

Potser aquesta història era impossible.

Però ho vam intentar.

Fa mal. Fa molt mal quan has de donar el pas ferm, encara que tremolós, quan has de dir que 'no', encara que pensis en 'potser', fa més mal si cau una llàgrima que t'inunda els ulls. Fa mal a pesar de la soledat, amarga i trista. Són aquesta coses que analitzades profundament omplen l'estomac, t'apreten el cor i el pit, i et fan esfondrar. Tot el jo cau. Família, amics i demés preguntant, coneixent perfectament la resposta però buscant la reacció amarga i esquiva. Temps, temps, temps... aquest nom comú que la gent utilitza per fer-te adonar que passa, ràpid, mortal i sigilós. Temps que fa falta per passar d'un lloc a un altre, d'un estat a un altre; el conec perfectament. Però la gent s'entesta en que el pronunciï al seu davant una i mil vegades i que els doni la raó. Sí, sí i sí, no vull pensar més en el temps que vindrà ni amb que se n'ha anat evaporat, evaporat en un toll ple de fang en un trist paratge que va arribar a ser una preciosa vall d'estampa Suïssa.

'Pero nos da igual, hoy ganaremos el mundial'

La camarera del Sagrada

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Tue, 30 Oct 2007 15:27:00 +0000

Avui m'he despedit de la Laia.

Durant el primer any de carrera hem anat sempre al mateix bar per, a les deu i mitja del matí, prendre'm aquell tallat amb un cigarro, i a vegades, poques, un croissant per despertar un dia més. Sempre hi era, ella, la camarera, la Laia, aquella noia que sempre somreia. Poc a poc ens vam anar coneixent, algun comentari aquí, un comentari per allà, poc a poc, coses que t'alegraven el dia.

No va ser fins la setmana passada, al segon any de carrera, que es va aprendre el meu nom. No va ser fins la setmana passada que vaig saber que se'n anava, que havia acabat la carrera i se'n anava. Des d'aquell dia fins que se'n va anar, vam parlar, ens coneixíem, jo a ella i ella a jo, encara que no sabíem res l'un de l'altre, inclús poc sabíem de nosaltres mateixos, però no importava.

Avui, el seu últim dia, he anat al bar, hem parlat, li he demanat el tallat i aquesta vegada sí, un croissant i abans de marxar, l'he anat a buscar i ens hem despedit. Dos petons, una abraçada i un adéu, per sempre. Potser la gran majoria de gent del planeta això ho troba normal, però a les persones fredes els costa arribar fins aquí, i quan hi arribem, ens n'adonem.

I un es queda amb això, una abraçada, un petó, un somriure, en un moment en que el món continuava donant voltes i la gent del nostre voltant, fixat en les seves preocupacions, no s'adonava que nosaltres dos ens estàvem despedint per sempre.

Ha estat un adéu

Ha estat un moment trist.

Ha estat un bon moment.

El día que morí

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Sun, 15 Jul 2007 13:21:00 +0000

Reconozcámoslo, todos hemos muerto alguna vez, sea por A o por B, pero lo cierto es que todos podemos decir que hemos muerto. Unos afortunados podrán decir que después han renacido, resucitado. Otros pocos podrán decir que han quedado enterrados, pero lo que sí es cierto es que el tiempo cura cualquier muerte, propia o no. Los motivos acostumbran a ser diversos, algunos hasta divertidos: la pérdida de alguien, ella te ha dicho que no te quiere, ella te ha dejado, él se ha ido con otra, has pisado algo vivo y lo has destrozado... En fin, motivos para morir hay como estrellas hay en el firmamento. Habrá gente que morir será la ultima cosa que hará, pero eso ya es otro tema un poco, digamos, mas complicado.

He escogido el título de una canción “Hil Nintzen Eguna” (el día que morí), para expresar lo que siente uno al sufrir alguna de estas causas. Créanme, cuando la persona a la que crees amar en silencio te dice que esta con uno de tus mejores amigos, duele. “Duele”: palabra única y necesaria en este preciso momento. Luego, un silencio. Supongo que cualquier otro comentario o reflexión y la cosa hubiera terminado bastante mal. Lo mejor, callarse, y desaparecer, al menos, es lo que yo hago, lo demás no importa. Siguiendo los consejos de Adam Smith, lo importante es ser egoísta. Me dediqué a lo mío: escribir, pensar, cantar, mirar, bailar. Los demás? Que les den! A veces hay que hacerlo para seguir vivo.

Mueres cuando muere alguien, preferiblemente un familiar o amigo, si puede ser familiar próximo o amigo ‘muy amigo’, mejor. Que no parezca que hago apología del morir. No! La vida es bonita, se debe disfrutar. Eso mismo me preguntaba un día por toda la gente que se suicidaba. No tienen ganas de vivir? Yo a veces tampoco tengo ganas, y aquí estoy. No creen en ningún futuro? Si les sirve de algo, yo tampoco creo, como la vieja filosofía punk, en ningún futuro. He cumplido 22 y no se ni cómo ni dónde terminare a los 23. No se ven casados, con hijos o jubilados? Pues yo tampoco!

Ya ven señores suicidas, no lo hagan!

SAlut!

La vida d'ell i la d'ella

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Fri, 27 Apr 2007 17:38:00 +0000

[...]

És primavera va pensar ella.

És primavera va pensar ell.

L'aire s'estrena renovat cada matí, i els parcs fan olor a herba acabada de tallar, i la nit es replega, covard per les voreres plenes de terrasses. Ara és primavera, i és el moment. Això va pensar ella.

Ell pensava semblant. No ho deia en veu alta per no defraudar als demés. Tu sí que vius bé, li deien tots, i ell callava. Portava molt temps callat, però ara és primavera. Això va pensar.

Ella, hi ha alguna cosa més, que no entén, alguna cosa que no sabria explicar, però que ha detectat, ja fa molts mesos, al veí del tercer. Per això pensa en ell.

Ell, hi ha alguna cosa més, alguna cosa que no entén i que no sabria explicar, però que comparteix amb la veïna del cinquè. Ja fa molts mesos que s'ha donat compte que aquella dona també és imparell. Per això pensa en ella.

I ara és primavera. Això pensa ell, això pensa ella, i que ara tot hauria de ser més fàcil. I cada nit, cada un a casa seva, en un saló on el sofà només està enfonsat per un costat, en una cuina on a l'hora de sopar només hi ha un plat, en un dormitori on sobra la meitat de llit, ell imagina la gesta de l'escala, quan la vegi, i la pari, i li parli, i la inviti, i ella li digui que sí, i ella imagina la proesa de la portalada, quan el trobi, li somrigui, i li comenti el bon temps que fa, un clima per passejar, per sortir per la nit, per anar el dissabte a menjar al camp. I així s'adormen, fins que un dia, a mitja tarda, ella surt, ell entra, i els dos es troben en territori neutral, ni a la portalada ni a l'escala, sinó al replà del segon.

- Hola - diu ella, i no sap perquè és incapaç de mirar-lo als ulls.

- Hola - diu ell, i no sap perquè el seu cap s'inclina cap a un costat enlloc de romandre dreta sobre el seu coll.

Tot i així, els dos segueixen de peu, callats, sense moure's, durant un parell de segons, potser tres, abans de seguir els seus respectius camins. Llavors, ell pateix. Llavors, ella pateix. Llavors, qualsevol dels dos donaria qualsevol cosa per no ser ells mateixos, per ser algú altre, el gendre, el germà, el seu amic Enric, la veïna de l'àtic. Per això ell pren una decisió. Per això ella pren una decisió.

- Escolta... - diu ell, girant sobre els seus talons.

- Què? - pregunta ella, girant-se cap a ell.

- Doncs... No, res.

- Ah!

I així, res canvia a la vida d'ell, a la vida d'ella.

Almudena Grandes

El Pais semanal. 16.05.04

Rebel·lar-se ven

noreply@blogger.com (Joan Teixidó) — Wed, 25 Apr 2007 15:08:00 +0000

El cas de Michelle Rose, una mare d’Estats Units de quaranta anys que viu a Vermount i ha sofert una sèrie de tragèdies personals que inclouen un fracàs matrimonial i una situació de maltractes. Però ara les coses han canviat. Rose ha aconseguit recompondre la seua vida. El moment crucial fou quan se li cremà la casa. Aquest fou el toc d’atenció que li feia falta. Fou llavors quan descobrí (segons la revista Real Simple) que “per viure sols necessitava el que la terra li pogués donar”.

Això sembla el començament d’una història sobre una dona que aprengué a prescindir dels valors materialistes i fugir del salvatge consumisme que domina la nostra cultura. Una foto a doble pàgina mostra a Michelle treballant al seu jardí: “Amb molt d’amor posa les plantes als forats i lentament les rodeja de terra. Els seus moviments són tendres, quasi maternals. Aquí, entre la terra, es sent ella mateixa”.

Tot i això, al avançar, la història es complica. Resulta que la terra del nord de Vermont no és tant bona com la que Rose esperava. El seu petit jardí, al que va per relaxar-se de les seues preocupacions, és a Kauai, una de les illes menys poblades i més denses de Hawaii. Per arribar- hi, Rose ha d’anar amb cotxe fins a Burlington, agafar una avió fins a Chicago, agafar un parell d’avions més i fer un trajecte d’una hora amb cotxe per arribar al seu terreny. Vàries vegades a l’any s’hi arriba per netejar i preparar les seues quatre hectàrees de terra pel té, sàndal i bambú que ha començat a cultivar.

Així és el nou consumisme. En un moment donat es posà de moda anar-se’n al nord de Vermont per fugir de tot, i clar, el nord de Vermont ara està a petar de gent. Llavors, que és el següent? Una illa perduda enmig del pacífic. Òbviament aquest tipus d’illes són escasses, però de moment Rose s’ha adelantat a la massa: “Quasi tots els que vénen a la illa van a sud, on hi fa un clima més tropical” diu Rose, “A nosaltres en canvi ens agrada el clima més humit” . Clar que sí, Rose no va l’altre costat d’illa per la peculiar sensació de superioritat moral que li produeix l’aïllament dels turistes. Ho fa exclusivament per la humitat.

l idea de plantar té? Això tampoc és capitalisme autèntic, en quatre hectàrees es poden obtenir vàries tones de té, cosa que per l’empresa Lipton no seria gran cosa, però per un negoci local d’infusions orgàniques, suposa una quantitat considerable. A més, el projecte tampoc és que sigui del tot barat. Resulta que Michelle té contractat un treballador a temps complert per quan ella no hi és. A més, ha contractat els serveis d’un constructor perquè li construeixi tres edificis per destinar-hi el té orgànic. Un estil barreja de “primitiu i elegant” . Però com dimonis pensa pagar tot això? Resulta que ha rebut una bona paga al divorciar-se.

Òbviament aquí hi ha alguna cosa que falla. Per ser una persona poc materialista que ha optat de viure de forma senzilla, s’ha gastat una enorme quantitat de diners, una actitud que es podria anomenar “la paradoxa de l’antimaterialisme” . Durant els últims quaranta anys, la filosofia antimaterialista ha estat un dels millors negocis del capitalisme consumista. L’error és que no tothom té temps per posar-se a cultivar té orgànic. El normal és que la gent treballi. Però el que sí que poden fer és donar-li suport. Només cal comprar el seu té. Sol hi ha un error: la ideologia que defensa la revista Real Simple té prestigi precisament per oposar-se al materialisme. Cultivar té, enlloc de comprar-lo més barat i fabricat en sèrie, ens fa millors persones, més arrelades a la terra. Però sortir del mercat del té per produir-lo per propi compte no destrueix els ciments del consumisme, el que fa és crear un mercat de té orgànic més car i “cent per cent natural” destinat als que no tenen temps per cultivar-lo. Dit amb altres paraules, enlloc de reduir el consumisme, el que fa és augmentar-lo.

Per això no fa falta que els hippys es venguessin al sistema per convertir-se en yuppies. Com ha demostrat Michelle Rose, rebutjar la filosofia materialista i la societat de masses no implica rebutjar el capitalisme consumista. Qui realment vulgui sortir del sistema, haurà de fer com Kacznsky i marxar a viure a meitat d’una muntanya (sense un Range Rover, es clar). La rebel·lia sol resultar perjudicial quan es converteix en genuïnament antisocial. I en aquest cas, l’individu en qüestió (Michelle Rose) no és una rebel, sinó un autèntic conyàs.

Salut!

Extret i “modificat” del llibre “Rebelarse Vende, el negocio de la contracultura” , de Joseph Heath i Andrew Potter. Editorial Taurus