El weblog de Jordi Perales

Quantes hores treballa un docent?

2012-01-09T08:30:00.000+01:00

El passat 31 de desembre vaig tornar a escriure en el blog, després de gairebé un any sense fer-ho. I aquí estem, al 2012 i a punt de començar els escrits d'aquest any. Em permetreu que el primer post que faci sigui anunciant un "experiment personal". Ara m'explico.

Sembla que darrerament hi ha una obsessió gairebé malaltissa en fer retallades en el sector públic. I una gran part de la població, el primer que fa és mirar al funcionariat, com a causa de la situació econòmica actual. Que si cobren massa, que si treballen poc, que si tenen feina per tota la vida ... No continuaré per aquí perquè no val la pena. Cadascú que pensi el que vulgui

La veritat és que de gent que no treballa n'hi ha a tot arreu, entre els funcionaris, però també en els treballadors per compte d'altri, "emprenedors", polítics, "grans empresaris", ... No entraré aquí a fer una defensa de cap colectiu, però si que us vull mostrar el meu horari laboral.

D'una banda teniu el meu calendari setmanal, on hi ha totes les hores que treballo per a l'administració. Hi ha una previsió d'hores que haig de treballar cada dia, però s'anirà actualitzant a mesura que vagi fent les hores que necessiti per a desenvolupar la meva tasca.

Les hores que hi ha referenciades fins a dia que visiteu el meu calendari seran les hores que realment hauré treballat, i les que hi hagi indicades en el futur, són una previsió del que hauré de fer.

D'altra banda, en aquesta pàgina podreu veure quantes hores hauria d'haver fer (tenint en compte els festius que té tota la població) i quantes hores he fet realment aquella setmana. Òbviament, els períodes de "vacances escolars" jo continuaré treballant, i si no faig el nombre d'hores que em pertoquen, les descomptarem de els que porti acumulades.

Aquest experiment durarà fins al 31 de desembre de 2012, així podrem veure quantes hores de més o de menys ha fet aquest funcionari d'un dels cossos docents. PD: Espero que si a algú se li acudeix dir-me durant aquest any que "ell em paga el meu sou", a final d'any també s'avingui a pagar-me les hores extra que pugui fer al llarg de l'any ;-)

Propòsits d'any nou

2011-12-31T16:02:00.003+01:00

Avui és ja 31 de desembre. Haurà passar gairebé un any des de la meva darrera entrada publicada. Avui, he realitzat els canvis de disseny al blog amb l'objectiu de tornar a convertir-lo en la meva eina de reflexió, sobretot professional.

A partir d'ara, aquest weblog que va començar al 2004, torna a ser el meu espai, el vostre espai.

A poc a poc us aniré explicant què faig, i què deixo de fer. Espero que us segueixi interessant.

Que tingueu una bona entrada d'any.

Eliminació de la "setmana blanca" a canvi de 5 dies "extra" de lliure disposició

2011-01-11T13:14:00.005+01:00

Amb el canvi de govern, la nova consellera ja ha manifestat la seva intenció d'eliminar la setmana de vacances al febrer/març introduïda aquest curs per l'anterior conseller. Es tracta d'una mesura per a estalviar recursos i poder-los destinar a altres actuacions més importants.

D'aquesta manera, si s'elimina la "setmana blanca", el Departament d'Ensenyament no haurà de dedicar recursos econòmics a l'organització d'activitats durant aquella setmana.

No obstant, el plantejament no és tornar a l'anterior calendari, sinó bescanviar aquesta setmana de vacances per 5 dies de lliure disposició, que s'haurien d'afegir als 3 que ja disposen els centres educatius. O sigui, 8 dies.

Intueixo ja la primera setmana blanca del proper curs. Del 3 a l'11 de desembre, i al cap de 2 setmanes, vacances de nadal.

Incident amb personal de seguretat de renfe a Passeig de Gràcia

2010-12-01T09:52:00.010+01:00

Sóc viatger habitual dels regionals renfe ja que treballo a Barcelona i baixo cada dia des de l'estació de Caldes de Malavella. Ahir vaig tenir un incident força desagradable amb personal de seguretat de renfe a l'estació de Passeig de Gràcia, just abans d'agafar el meu tren. Però abans de continuar permeteu-me que us mostri l'escaneig del meu abonament mensual (si si, val 152 € al mes). Us fixareu que hi consta el meu DNI que podeu comprovar fent una búsqueda del meu nom a través de google.

El cas és que ahir, últim dia de mes, vaig anar a validar el meu bitllet i el torn em va dir que el bitllet no era vàlid. Vaig canviar de torn i l'error persistia. Així que em vaig adreçar a un pas per a personal de renfe i adif que hi ha un lateral i com que la porta estava oberta perquè hi passava personal vaig mostrar el meu abonament mensual i vaig passar.

A l'instant personal de renfe se m'adreça a mi dient-me que no podia passar i que me n'anés a "las taquillas" a que em fessin un altre bitllet. Acte seguit el personal de seguretat contractat per renfe ve cap a mi i em diu que l'acompanyi a fora. Abans d'entaular cap mena de conversació li mostro el meu abonament mensual i li dic que jo no tinc la culpa que els torns de la renfe no funcionin correctament però que li mostro el meu bitllet per a que pugui verificar la seva validesa.

El senyor (per dir-li d'alguna manera), em diu que l'acompanyi a fora i jo em nego. Li reitero que porto un bitllet vàlid que em permet fer viatges il·limitats durant el mes de novembre (com faig cada mes) i que els torns no estaven funcionant correctament. I que, a més, estic perdent el tren per culpa seva, i torno a insistir en mostrar-li el meu abonament mensual.

Acte seguit, em demana el meu DNI i li dic que prèviament s'identifiqui ell, que em mostri la seva identificació com a autoritat pública i que si no ho fa trucaré jo als mossos. Es nega a mostrar-me-la i truco al 112 que pren nota de l'incident i de la meua identificació i envia una patrulla dels Mossos d'Esquadra.

I mentre estava esperant, el vigilant, que em continua impedint la marxa en contra de la meva voluntat cap a qualsevol direcció, em mostra una targeta on vaig veure el logo del Ministeri de l'Interior. Quan li vaig demanar que em deixés apuntar el seu número de llicència la va amagar d'immediat. De fet portava un número teòricament visible a la solapa de la seva americana. Dic teòricament perquè aquella placa estava plena de ronyai impedia clarament la distinció dels números que hi figuraven. Si si, una placa plena de brutícia, de cosa negra, ...

En aquella estona, va acudir un altre treballador, que també es va negar a ensenyar qualsevol credencial, dient que havia de validar el bitllet. Jo li vaig tornar a mostrar el meu abonament mensual i li manifesto la meva disconformitat amb la retenció que m'estan fent. Aquest segon senyor em manifesta que a les guixetes diu ben clar que en cas de que el bitllet no funcioni s'ha de tornar a passar per la guixeta. Però s'oblida de dir que aquesta indicació és només per a trens de rodalies (competència de la Generalitat). Enlloc fa menció de que els usuaris d'abonaments mensuals de regionals haguem de tornar a passar per guixeta.

Pensareu que estic ple de punyetes, i segurament tindreu raó. Però el cas és que a la guixeta de l'estació de Caldes de Malavella hi ha un cartell ben clar on diu que s'ha de validar el bitllet (cosa que jo vaig intentar) i que si per causes mecàniques no es pot validar, es notifiqui aquesta situació al revisor (ho sento però no disposo de cap fotografia). Interpreto que l'ordre és pujar al tren i notificar-ho al revisor.

L'incident va continuar quan van arribar els mossos. Dos agents (un amb número capicua i l'altre sense cap número visible, és cert que tampoc els hi vaig demanar la seva identificació eh!) van entrar a l'estació i, tot i que havia estat jo qui havia requerit la seva presència, van anar a parlar directament amb el "senyor" de seguretat. Abans de parlar amb mi els hi vaig mostrar el meu DNI i el meu bitllet mensual. Quan van parlar amb mi els hi vaig demanar que em deixessin apuntar el número de l'agent de seguretat, però no vaig obtenir cap resposta positiva. I només van fer que insistir en el fet que jo no portava bitllet vàlid quan jo els hi estava mostrant.

Això si, em van fer fora del recinte i em van obligar a passar per guixeta. Els hi vaig manifestar la disconformitat per enèssima vegada i els hi vaig dir que tornaria a entrar amb un bitllet de metro (com si anés a agafar un simple tren de rodalies) i que pujaria al tren i que si volien que em denunciessin.

El "segon senyor" de renfe, insisteixo en el fet que tampoc es va identificar en cap moment, em diu que si el revisor del tren em veia amb el bitllet sense "marcar" em sancionaria. I com que ja n'estava tip, li vaig dir que ell ja sabia que els revisors no revisaven si havíem picat el bitllet o no en els abonaments mensuals. I que si n'estava tant segur ens podíem jugar el salari de tot el mes de novembre a que el revisor no posaria cap problema. I a més, vaig tornar a dir-li que no l'havia picat pel mal funcionament del maquinari de la renfe, no per voluntat meva.

Efectivament, va passar el revisor del tren que sortia de Barcelona- Sants a les 16'15. I què va passar? Que em va donar les gràcies per ensenyar-li el bitllet!!!!!

Qun vaig arribar a casa, me'n vaig anar a la comissaria dels mossos. Els mossos em van parlar amb total franquesa (cosa que és d'agrair) i em van dir que la denúncia per detenció ilegal no aniria enlloc perquè el jutge l'arxivaria directament. Però que m'entenien perfectament i que em recomanaven fer pública la situació i la queixa (si, si, els propis agents em van recomanar que ho fes públic). I com que no han estat els únics que m'ho han dit, doncs aquí queda la meva versió.

Nota posterior a la publicació: Aquí teniu les condicions generals del transport dels bitllets de mitjana distància de renfe on es diu que un viatger no té bitllet quan "A los efectos de esta Condición, se entenderá que el viajero carece de título de transporte cuando no lo haya formalizado, haya caducado, lo presente con enmiendas, raspaduras, tachaduras, esté deteriorado de tal forma que impida comprobar sus datos, o plastificado, o cuando no lo acompane de la documentación necesaria habilitante para la naturaleza del título de transporte adquirido". Jo vaig formalitzar el títol a principis de novembre, l'he mostrat, està en bones condicions i vaig mostrar el meu DNI per a corroborar que aquell bitllet era meu!

Adenda 2: En les mateixes condicions diu "Los viajeros están obligados a presentar su título de transporte y los documentos expresamente determinados que autoricen su uso, cuantas veces lo solicite el personal de Renfe-Operadora, antes de acceder al tren, en su recorrido o antes de abandonar la estación de destino. De no presentarlo, a todos los efectos, será considerado viajero sin billete." Crec que ho vaig fer en tot moment!!!

Els "perquè" i els "però" del finançament de les escoles de música

2010-11-18T13:01:00.003+01:00

Els que no sou d'Amposta difícilment entendreu aquest post. Fa referència a la possibilitat que les dues entitats musicals gairebé centenàries puguin rebre subvencions públiques directament, tot i que estiguin relacionades amb l'educació musical.

Em permetreu que intenti aportar les justificacions per a entendre tècnicament perquè no es poden donar subvencions directes a escoles de música privades.
Abans de continuar deixeu-me dir que jo no sóc juriste (ni ganes de ser-ho), així que si cometo alguna errada podeu rectificar-me eh! De fet us ho agrairé i tot (i parlo molt sincerament).

Perquè no es pot donar una subvenció directa a les escoles de música privades?
Quan una administració pública fa una convocatòria per a la concessió de subvencions ha de contemplar tot el seu àmbit d’acció. Així, si l’administració que convoca una subvenció és la Comissió Europea l’àmbit és tota la Unió Europea, si ho fa un govern estatal l’àmbit serà el seu propi estat (i és obvi que si França fa una convocatòria de subvencions per un tema, no s’hi presentaran els alemanys, no?).

De la mateixa manera, si ho fa el govern de Catalunya, haurà de convocar subvencions per a tota Catalunya i no només per als usuaris d’una determinada ciutat. I finalment, si un Ajuntament convoca una subvenció ho haurà d’oferir a tots els “usuaris” de la seva ciutat.

Tot això ho podeu trobar en la llei 38/2003 de 17 de novembre, general de subvencions. La teniu aquí.

Queda clar l’àmbit d’aplicació de les subvencions no? Anem concretant una mica.

En el cas que ens ocupa, les subvencions a escoles de música privades. A Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació. Per tant, i seguint amb l’aplicació de la Llei de Subvencions, el Departament d’Educació hauria de convocar una subvenció per a que s’hi poguessin acollir totes les escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació.

I aquí intervé el principi de concurrència, que ve a dir (insisteixo que no sóc juriste), que tots els usuaris en una mateixa situació tenen dret a rebre el mateix tracte per part de l’administració.

Però ... i no es pot fer una excepció en l’aplicació de la norma?

Les excepcions estan previstes en el capítol III de la mateixa llei, que parla del “Procediment de concessió directa”. En el Reial Decret 887/2006, en els seus articles 66 i 67, es desenvolupa aquest procediment de concessió directa. Concretament, la lletra a del punt 3r de l’article 67 diu textualment que per a adjudicar una subvenció directa “s’ha de fer una memòria de l’òrgan gestor de les subvencions per raó de la matèria, justificativa del caràcter singular de les subvencions, de les raons que acreditin l’interés públic, social, econòmic o humanitari, o altres que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria.”

I està clar que a Amposta (i no oblidem, que a la resta del Montsià també) hi ha un interès social en el manteniment de les escoles de música de les diferents societats musicals; però és que a la resta de Catalunya també existeix aquest interès social. O algú s’atreveix a negar-ho? (tranquils, CAP polític de CAP partit s’atrevirà a negar això, perquè sap que li reportarà més vots en contra que a favor).
El problema no està en que a Amposta (i la resta de la comarca també) hi hagi un interès públic i social per a atorgar una una subvenció. El problema està en que la subvenció directa només es pot donar si la situació singular (única), i com ja he dit abans, a Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades.

Però ... i perquè al Liceu si que els hi donen una subvenció?

En primer lloc, els ensenyaments que oferta el Liceu són de grau mitjà i és l’únic conservatori privat de tota Catalunya que ofereix el grau mitjà. I en ser l’únic, la situació de “singularitat” si que es produeix.

Si hi haguessin 100 “liceus” perdrien aquesta singularitat i tindrien el mateix problema que tenen actualment les escoles de música privades.

Però ... i perquè les escoles de música públiques si que reben una subvenció?

Perquè hi ha un acord de les 2 associacions municipalistes de Catalunya, (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la pràctica el 100 % dels ajuntaments de Catalunya) amb el govern de la Generalitat per a sufragar TOTES les escoles de música públiques de Catalunya. Insisteixo en TOTES, perquè només que n’hi hagués una que se li denegués, l’acord perdria la seva validesa.

Per això, cada any, les escoles municipals de música reben la seva subvenció.

Però ... si el Departament no pot donar subvencions directes a les escoles de música com la de la Lira, perquè ho pot fer un Ajuntament?

Perquè el que dóna l’Ajuntament no és una subvenció. L’Ajuntament rebria uns diners (rep l’Ajuntament, no la dóna) en forma de subvenció i els destinaria a les seves escoles de música municipals (són subvencions finalistes i obligatòriament s’han de destinar al fi per al què s’ha donat).

L’Ajuntament podria fer gestionar les seves escoles de música com volgués. I sincerament, no m’imagino un Ajuntament com el d’Amposta, que sempre ha estat al costat de les entitats del poble, entrant en competència directa amb les dues entitats musicals casi centenàries de la ciutat.

Però ... Per a que les dues entitats puguin gestionar una de les dues escoles municipals, cal un concurs per a guanyar la seva gestió?

Si. I en un concurs tot pot passar, és evident. Però cal tenir en compte algunes qüestions:

Qui vulgui gestionar una de les escoles de música, hauria de tenir un edifici on fer-ho (coneixeu alguna entitat a Amposta que tingui aules suficients?), un professorat acreditat, un projecte educatiu.

En el concurs per a la gestió, es poden introduir qüestions de valoració com el coneixement de la realitat musical ampostina, el currículum del professorat, la seva relació amb tota la societat ... Realment creieu que alguna entitat, que no fos la Lira o la Filha, podria guanyar quest concurs?

Però ... ja és casualitat que tot això estigui passant ara que hi ha eleccions, no?

Casualitat? Des de l’any 2007 que hi ha gent que hi ha estat treballant i aportant argumentacions. Qui i quan? Això és el de menys ...

Sense paraules ... tristament, sense paraules

2010-07-05T12:04:00.008+02:00

Us deixo aquest diamant en brut dels Maristes de Sanlúcar la Mayor. Felicito a tot el claustre per la seva magnífica visió pedagògica, i en especial als mestres que han preparat aquesta magnífica actuació ... Sincerament, m'avergonyeixo de pertànyer al mateix col·lectiu professional.

La nova selectivitat. Com funciona?

2010-06-09T10:39:00.005+02:00

Avui comença la selectivitat que presenta algunes novetats certament importants. Es redueixen les matèries obligatòries i els estudiants poden escollir tres assignatures per a pujar nota. De fet, aquestes assignatures per pujar nota tenen diferent valoració en funció dels estudis que es volen cursar després.

Us deixo aquesta presentació amb alguns exemples pràctics inclosos. Espero que us serveixi per a veure com funciona.

La nova selectivitat

View more presentations from jordiperales.

Frau en els cursos de formació del personal docent d'alguns sindicats i/o Universitats. Que trist tot plegat!!!

2010-05-28T07:59:00.004+02:00

Fa un parell de dies em va arribar la notícia que alguns tribunals d'oposicions estaven convocant a aspirants que havien superat la fase d'oposició perquè sembla que hi havien problemes amb alguns mèrits que s'havien presentat.

Quan m'ho van dir no acabava d'entendre de què podia anar la cosa. Així que em vaig posar a mirar per la xarxa. I ahir pel matí sembla que la cosa va quedar bastant aclarida. Els tribunals han detectat indicis del que poden ser indicis de cursos fraudulents que s'han presentat per a ser valorats com a mèrits.

Abans de continuar deixeu-me explicar que en una oposició, el fet de tenir mèrits pot fer que acabis superant-la, i per tant, quants més cursos presentis, més possibilitats de superar el concurs-oposició. I és aquí on alguns han abusat de la bona fe. I també és aquí on l'administració, els tribunals en particular, han acabat detectant el que és directament un frau. Si, ho heu llegit bé, qualifico els fets de frau. I cal felicitar-se que l'administració ho hagi acabat detectant i comenci a prendre mesures.

Anem a pams. En els mèrits, els cursos de formació compten a partir de 20 hores, amb especial èmfasi als cursos de 100 hores o més. I precisament aquests cursos són els més llaminers, perquè et donen de cop mig punt. I ja posats, us imagineu que algú et pugui certificar 100 hores de formació amb tan sols 20 dies? Si si, ja podeu fer números, això fa una mitjana de 5 hores al dia. Si a més s'ha de treballar i tenir vida pròpia a mi no em surten els números. Ni a mi, ni a molts de vosaltres, no?

Sembla que hi ha cert sindicat, que té col·laboracions amb una universitat privada, que es dedica a donar aquesta formació. Podeu veure el vídeo que he capturat de la seva pròpia pàgina.

En aquest enllaç podeu veure els diferents períodes per als diferents cursos. Observeu amb deteniment que per 140 € (que raro, demanen diners per aquests cursos), pots tenir un certificat en menys d'un mes. I de pas, 0'5 punts per cada curs, per a les teves oposicions. Bravo! Negoci rodó. Però si no us ha agradat el curs que acabeu de veure, podéu provar amb aquest altre, o aquest altre. En teniu moltíssims per escollir.

Certament, es poden fer cursos de 100 hores (en alguns casos 110) en poc temps, però amb només 20 dies ho veig francament complicat. I ho dic des de l'experiència com a formador que porto al darrera. Quan a les escoles d'estiu has de donar 30 hores en dues setmanes ja vas de cul, imagineu-vos si has de donar 100 hores de formació!!

Arribats a aquest punt suposo que ja no us sorprendrà el que us trobareu en aquest post a partir d'ara. Resulta que tots aquests cursos, que són online, tenen un peculiar sistema d'avaluació, un simple examen tipus test que fas a casa tranquil·lament. Si, tal i com ho heu llegit, un simple test et servirà per a valorar positivament el teu curs. Fixeu-vos com en fan propaganda aquí:

Supera con comodidad las pruebas de evaluación tipo test, con múltiples opciones de realización, posibilidad de repetir los cuestionarios, corrección automática y resultados inmediatos consultables en tu expediente académico virtual. Recibirás por e-mail confirmación de tus resultados.

Siente que tu esfuerzo ha merecido la pena cuando recibas el certificado del curso, con todos los requisitos que la Ley vigente exige, válidos para las Oposiciones a la Función Pública Docente (Cuerpo de Maestros y Cuerpo de Profesores de Educación Secundaria y FP) en todas las Comunidades Autónomas según R.D 276/2007; en un plazo de tan sólo 20 días, por correo certificado y en un embalaje especial.

Pero, tal i com diria "Superraton", no se vayan todavía, aún hay más! Us creieu que tots aquests examens tipus "test" són difícils? En molts fòrums podeu aconseguir les respostes a aquests test. Només cal que busqueu a google les paraules "test curso anpe". Us trobareu amb gent que fa la següent intervenció:

"Alguien podria pasarme las respuestas tipo test del curso: Recursos didácticos y psicopedagógicos: dinámicas de relación interpersonal en el aula Tengo las respuestas de otros 4 cursos, pero me falta este, podria pasarlas si alguien las necesita......"

No, encara no ho heu vist tot. I sento si us esteu cansant, però val la pena continuar llegint. Us trobareu també a gent que directament ven les respostes a aquests cursos. Que ja té XXX vendre les respostes per a cursos tant i tant rematadament fàcils, però el cert és que hi ha qui les ven.

"Estos cursos se realizan completamente online y a distancia desde la pagina de anpe albacete y estan completamente homologados por todas las comunidades autonomas. (lo podeis comprobar en la pagina de dicho sindicato) Por lo que tan solo tendreis que copiar y pegar las respuestas que yo os enviare. Hay un total de 6 cursos. Cada uno de ellos os aportara 0.5 puntos en la fase de meritos de cualquier especialidad. El precio de las respuestas de cada curso es de 10 euros. Si os decidis a por todos ellos; el precio es de 40 euros por todos. Interesados mandar un mail a la siguiente direccion: xxxx@yahoo.es"

Òbviament, tot això no fa més que tirar merda a sobre la nostra professió. Molts opositors estan enfadats perquè veuen com gent que simplement ha pagat els cursos, aniran al màxim de mèrits mentre altra gent que han fet cursos de plans de formació de zona, d'universitats transparents, d'associacions professsionals ben vigilades per Universitats o Departaments, o simplement formació ben clara, aquesta gent anirà amb molta menys puntuació.

Us recomano que feu una ullada als fòrums dels sindicats, especialment al de la USTEC, on s'està parlant de tota aquesta polèmica. Fins i tot alguns opositors donen dades d'altres sindicats que també et donen certificats per cursos de 101 hores realitzats en un mes. Aquí teniu un exemple del CSIF certificat per la Universitat San Vicente Mártir de València. Evidentment, ja hi ha qui comercia amb el resultat dels cursos.

Sembla també que el mateix CSIF signa convenis per a fer formació permanent del professorat amb la Universidad "San Jorge" de Saragossa. I ofereixen també cursos de 101 hores (curiós eh, 101 hores per si hi ha dubte en el límit de 100 hores) en tan sols 1 mes! Aquí els teniu tots. Però mireu quina quantitat de cursos que ofereixen en aquesta captura de pantalla que he fet de la seva pròpia web.

Arribats a aquest punt em pregunto sincerament, què cal fer. Per un costat em sento com un imbècil per haver-me passat molts anys rebent i donant formació per a poder anar al màxim de puntuació, i en canvi alguns "llestos" aprofitant-se de la situació, han comprat els certificats. Com a persones em mereixen el més absolut despreci, però com a docent, que no esperin de mi ni el més mínim reconeixement ni respecte.

Després, aquests que han comprat els cursos, vindran a queixar-se de les seves condicions laborals, de que els rebaixen el sou, de que no hi ha dret de que els hi facin no sé què. Vergonya us hauríeu de donar d'haver comprat els cursos amb els que heu aprovat la oposició. I per culpa vostra, la resta de docents patirem la manca d'ètica que acabeu de demostrar. Heu posat sota sospita tot el sistema de reconeixement de la formació. Felicitats llestos, però si algun dia tinc fills i sé on treballeu, no dubteu que no hi portaré al meu fill/a.

Demano als sindicats que defensin el joc net, que s'oposin al reconeixement com a mèrits d'aquests cursos manifestament fraudulents. Igualment demano a l'administració que actuï amb contundència contra les entitats que han estat realitzant aquestes pràctiques i contra la gent que, amb coneixement de la il·legalitat que estaven comentent, han continuat practicant-la i presentant uns mèrits més que dubtosos.

Estic trist i enfadat, ho sento, però estic com estic i no hi puc fer res més. O potser si, anar a la fiscalia?

Afegit: He parlat amb ANPE-ALBACETE a través del seu portal de formació i aquí us deixo la transcripció de la conversa. Senzillament al·lucinant.

Baixada de sous als funcionaris ... després d'una forta pujada?

2010-05-12T08:11:00.013+02:00

M'he despertat aquest matí amb la notícia que més tard s'ha confirmat un parell d'hores més tard. Ens baixen el sou als treballadors funcionaris una mitjana del 5 %. Que consti que és una mesura que no m'agrada i que a més m'afecta.

En la retransmissió des del Congrés veig que el President del Govern ha dit que el sou dels funcionaris havia recuperat el poder adquisitiu. I no me n'he pogut estar i he consultat les nòmines des de l'any 2004 fins a la última.

Hem de tenir en compte que una font de millora del salari final que rebem els mestres i professors es basa en l'antiguitat i en una petita formació que puguem fer. Doncs bé, agafant les xifres finals, afirmo que el meu salari (que inclou salari base, trienis, estadis, algun altre complement i un canvi de cos) ha pujat una mitjana del 6'11 %.

Si, si, heu llegit bé, a mi m'ha pujat el sou un 6'11 % de mitjana (36,7 % en 6 anys). I com el meu, el de la immensa majoria del professorat.

Si mirem el sou base, tenim que ha pujat un 1'80 % anual.

Em limito a presentar les dades, insisteixo en que no m'agrada la mesura perquè continúa tractant a tots els funcionaris per igual. Vull que se m'avalui la meva feina i que se'm retribueixi en funció del que pugui fer. I no vull que al "vividor/a" del costat el continuem mantenint amb un sou fix a final de mes.

Si és hora de sacrificar-se, ho faré, però exigiré que igual que es demana el canvi del mercat laboral, hi hagi un canvi del sistema funcionarial.

Quina informació ens dóna RENFE?

2010-05-05T21:39:00.004+02:00

Els que em seguiu per les xarxes sabeu pel twitter que sovint em queixo del funcionament de la renfe. És cert que hem aconseguit que el tren arribi amb molt poc retard (dos o tres minuts), però la informació que dóna RENFE és realment dolenta.

A continuació us deixo un vídeo on podeu comprovar que la informació de la web de RENFE i la de les guixetes són totalment diferents en relació a l'afectació dels trens durant els tres dies de vaga d'aquesta setmana.

Nota: El vídeo està en castellà per si algú el vol fer arribar a algun responsable de RENFE.

Inicis joteros

2010-04-27T17:00:00.001+02:00

Quan era adolescent anava a acompanyar al Teixidó amb la rondalla tocant el clarinet. L'estiu passat vaig decidir-me a fer un curs de cant de jota que feia Artur Gaya (Quico el Celio) a Roquetes. I fa uns mesos els meus amics Xavi i Maria van dir-me que se casaven i vaig pensar ... esta és la meua!!! Aquí teniu el resultat de tot plegat.

A una setmana de l'inici de les oposicions. 10 consells d'última hora

2010-04-08T08:17:00.003+02:00

El divendres 16 d'abril, començaran les oposicions al cos de mestres més nombroses de totes les que recordo. S'han convocat 3.990 places i en algunes especialitats la ràtio opositors/places convocades és realment baixa. Al febrer ja vaig fer un post amb 10 consells per tal de preparar la prova. Em permetreu ara que us doni 10 consells d'última hora, quan estem a una setmana de l'inici.

1.- Acaba la programació immediatament. Si encara no la tens acabada, cal que l'acabis de manera immediata. Tingues en compte que la programació és molt extensa i que el tribunal n'haurà de llegir moltíssimes. Per tant, pots deduir que és impossible mirar-se-la a fons. No hi posis gaire més esforços dels que ja hi has dedicat. Tanca el tema com abans millor.

2.- Estudia intensament i utilitza la probabilitat. Fem càlculs ràpids si? Et queda una setmana per als examens. Suposem que puguis muntar-te la teva vida diària per a poder disposar de 4 hores al dia en dies laborables i 8 els dies festius. Això vol dir que ara mateix et queden 40 hores d'estudi. Podem suposar que molts dels temes ja saps "de què van" i per tant, preparar-los no et portarà gaire estona. Si dediques 4 hores a cada tema, podràs preparar-ne almenys 10. Doncs bé, en les especialitats amb 25 temes, si et saps només 10 temes, tens més d'un 80 % de probabilitat de que te'n surti 1 que et sàpigues. En el cas de l'especialitat de primària (amb 28 temes), tens un 85 % de probabilitat de que te'n surti un que hagis preparat. Vist així, no sembla tant difícil no?

3.- Revisa els criteris de correcció. Els tribunals tenen de temps fins demà a la tarda per a publicar els criteris de correcció de les diferents proves. Si pots, si demà a la tarda no estan penjats al web del Departament, passa't pel teu tribunal o per qualsevol altre de la teva especialitat i apunta't els criteris de correcció per a adequar la teva programació.

4.- Googleja els membres del teu tribunal. Fa unes setmanes que el Departament ja va publicar els membres dels diferents tribunals. Fes un repàs per google de les seves trajectòries professionals i/o personals per a saber quins són els seus punts forts i febles. I d'acord amb la informació que obtinguis, adequa la teva exposició. Tingues en compte que potser algun membre del tribunal canvia, per això, el dia de la presentació, estigues atent als seus noms i googleja'ls tant aviat com puguis.

5.- Distancia't dels membres del tribunal, però sense ser maleducat. En algunes especialitats és altament probable que coneguis algun membre del tribunal. No cal que el persegueixis, només l'incomodaràs. El dia de la prova, no cal el saludis afectuosament perquè només faràs el ridícul davant els altres opositors i a més donaràs motius per a presentar una impugnació del procediment per part dels altres aspirants.

6.- Intenta fer alguna cosa més que estudiar. Després de la teva vida professional i "estudiantil", has de fer altres coses, intenta relaxar-te, ves a comprar, passeja, ves al cine, ... Ves pensant en el temari però sense estudiar directament. Relaciona allò que estàs estudiant amb allò que vas observant. Això et permetrà tenir una visió més àmplia del tema i poder fer una millor exposició.

7.- El dia de les proves, cal anar correctament. Vesteix-te correctament, no cal que portis un vestit espectacular, ni una corbata despampanant, per descomptat que escots gratuïts o camises ben tibants sobren en una oposició. Se't valorarà allò que diu la convocatòria i no el teu aspecte físic. Ara bé, tampoc cal que vagis fet un fàstic. Nota: Els xandalls es toleren en l'especialitat d'educació física però no cal abusar tampoc eh!

8.- Higiene personal. Molt lligat al consell anterior, el dia de les proves dutxa't, fes bona oloreta. Et relaxarà i millorarà la teva presència.

9.- Comportament adequat. Veureu que el dia de les oposicions hi haurà gent que anirà com una moto, parlant a crits, movent-se d'un lloc a l'altre, rient histèricament ... No cal que et posis nerviós/a, o almenys no cal que els nervis et vencin. Abans de sortir de casa, si veus que estaràs nerviós/a, pren-te una til·la, una camamilla o una valeriana, però has d'arribar a la seu del tribunal amb una tranquil·litat, si més no, aparent.

10.- Somriu. Una de les millors mostres de tranquil·litat i de domini de la situació. Somriu i veuràs com la oposició et va bé.

Que tingueu molta sort.

Reflexions i relats des de Sant Celoni després de la tempesta

2010-03-08T23:12:00.004+01:00

Si, és cert, ho havien avisat, com tants cops aquest hivern, i com tants cops al final he optat per anar a treballar. Cap a les 10 s'ha posat a nevar a Barcelona i veient com es posava de lleig he optat per marxar cap a casa. No hi havia incidències al servei, el tren ha sortit puntual a les 14'16. I ha funcionat correctament fins que en arribar a Sant Celoni ens han dit que el servei s'interrompria.

Hem continuat fins a l'alçada de Breda, i allà ens hem estat parats una bona estona fins que ... ens han avisat que tornàvem cap a Barcelona, era impossible continuar fins a Girona. Però el mal menor ha durat poca estona, en menys de 5 minuts tornava a passar el revisor per dir que un cable havia caigut a Granollers i que tampoc podíem tornar cap a Barcelona. Ens quedàvem parats a Breda durant 3 hores.

Al cap d'aquella estona hem tornat fins a Sant Celoni i aquí estem, al pavelló d'esports, amb matalassos i màrfagues al terra, esperant a poder continuar el viatge demà al matí.

Avui algú ha dit que aquesta seria la primera gran nevada 2.0. Jo he intentat anar retransmetent tot el que ens ha anat passant durant l'estona. Via twitter he aconseguit tota la informació que necessitava, no em feia falta mirar les webs ni tan sols els RSS dels grans mitjans de comunicació. De fet, malgrat les peticions que anessin penjant twits d'informació gairebé cap d'ells ho ha fet. Ni falta que fa, perquè sembla que els problemes s'han donat només a Barcelona, quan la realitat és que la part més gran de problemes ha estat a uns 80 km,

Per suposat, ja he començat a veure les primeres aus rapinyaires twitejant pels descosits igual com van fer al mes de juliol passat. No han esperat ni a que els viatgers haguem arribat a casa per a llençar-se com a animals famèlics. Avui no és el dia, demà feu el que us doni la gana, però avui no és el dia i menys quan molta gent està dormint fora de casa, amb matalassos i màrfegues ...

Abans d'acabar el post deixeu-me que agraeixi sincerament el treball que ha fet el revisor de la RENFE que per primer cop ens ha mantingut informats de tot allò del que l'anaven informant. Continuo els agraïments amb el personal de Protecció Civil i la resta dels serveis d'emergència, i finalment, a la gent de Sant Celoni que han permès que gent gran o amb alguna necessitat, puguin dormir en un llit. Gràcies

Comença a avançar la nit i la cosa no pinta gaire bé. Ens acaben de dir que fins a les 6 o 7 del matí no sabrem si hi ha trens cap a Girona. I jo em pregunto, si hi ha trens, podrem sortir de l'estació de Caldes de Malavella? Demà més.

Autonomia de centres i TIC, però autonomia real!

2010-03-04T19:39:00.004+01:00

Des de fa uns quants anys que el concepte d'autonomia de centre està present en la nostra vida professional. I és al voltant d'aquest concepte que m'agradaria reclamar més autonomia, però més autonomia amb totes les seves implicacions. I m'explico:

En els darrers anys, els centres educatius han vingut experimentant un augment de recursos, però molts cops aquests recursos no s'han adequat a les necessitats dels centres, sinó a criteris generals establerts des d'uns serveis centrals del Departament.

Quants cops ha arribat al centre una dotació que ni tan sols se sabia que s'havia demanat? I de sobte, un dia, arriba un transportista i et diu que et porta això de part del Departament.

Però potser el cas més preocupant, potser perquè és el que més he patit en la meua vida docent és el de les TIC. Fa anys que em vinc preguntant perquè les dotacions dels centres educatius s'han de decidir en despatxos que potser estan a més de 200 km del lloc de destinació. Tot i que amb la posada en marxa del "catàleg" de dotacions l'any passat es va fer un petit pas endavant, no és menys cert que la situació està molt lluny de l'aplicació real d'una autonomia de centres. Perquè no donem uns diners als centres i que ells en facin l'ús que més els hi convingui?

Menció especial es mereix la qüestió de la connectivitat dels centres educatius. I aquí si que no s'ha experimentat cap evolució. Els centres, sobretot els de primària, continuen tenint una instal·lació "oficial" sense cap mena de possibilitat real de sortir-se'n. I aquest fet ens porta a l'absurd, sabeu que els centres educatius han de pagar fins i tot les trucades locals? Això, en el mercat obert, fa anys que no es dóna. Un usuari pot contractar un servei adsl (que supera amb escreix la dotació "oficial" de 2 Mb) i amb el preu del servei li venen incloses les trucades a telefons fixes. No seria millor traspassar els diners als centres i que cadascú contracti el servei que més li convingui?

Això si, quan més autonomia cal també més control. Però d'això ja en parlaré en un altre post.

10 consells breus per als opositors docents

2010-02-08T10:41:00.005+01:00

Aquest any hi ha una gran quantitat de places convocades al procès selectiu de places de funcionaris docents. Se'n convoquen 3.990 de totes les especialitats d'educació primària. M'agradaria escriure alguns consells personals, després d'haver passat per algunes experiències d'aquest tipus, tant com a opositor com tribunal, m'atreveixo a fer aquest decàleg a mode de consells breus:

1.- Una oposició és una oposició. I això vol dir que només aproven els X primers. De res et servirà ser el 101 si només hi ha 100 places. Per tant, avalúa quina ha de ser la teva estratègia davant d'aquestes proves per a ser com a màxim el número 100 i no el 101.

2.- Una oposició, diverses parts. Les oposicions tenen diverses parts, intenta compensar les parts que veus que t'aniran malament amb aquelles en les que tens millors aptituds. Si tens poca puntuació de mèrits, intenta arriscar en les proves de temari i programació, només així aconseguiràs aprovar.

3.- Els membres dels tribunals són mestres, com tu. Com a mínim 4 dels 5 components dels tribunals són mestres i coneixen la realitat professional. No intentis inventar el sistema educatiu, perquè aquest no és l'objectiu de les oposicions.

4.- Els tribunals no s'estudien els temes de les oposicions. El tribunal, encarregat de valorar el teu examen, no s'estudiarà el temari. Òbviament la seva feina no és estudiar-se el temari, sinó valorar allò que tu has plasmat en l'examen. Això no vol dir que no se sàpiguen el tema. De fet, la majoria de temes es poden desenvolupar amb alguns anys de pràctica docent. Els tribunals tenen un coneixement general dels diferents temes. Per tant, si et toca un tema que domines, aprofita i mostra tot el teu coneixement.

5.- Llegeix-te la convocatòria. Tot i que sigui un pal, cal saber exactament com es desenvoluparà tot el procediment. I cal tenir molt clars aspectes claus del procediment: convocatòries, citacions, exposició d'actes, criteris de correcció, funcions del tribunal, etc.

6.- No hi ha places reservades per tribunal. Antigament es reservaven unes places per tribunal (jo mateix vaig tenir aquesta sort en les oposicions de primària a l'any 98), però actualment totes les persones que aproven l'examen, passen a una llista general i s'elegeixen els X amb una nota més alta. No cal que aneu al tribunal a preguntar quantes places hi ha per a aquell tribunal, perquè no n'hi ha cap! No obstant, per sobre dels tribunals hi ha les comissions de selecció que són les que acabaran vetllant per a que no es produeixi un aprovat general en un tribunal i un suspens absolut en un altre.

7.- Adequa't als criteris de correcció. Els criteris es publiquen, com a màxim, una setmana abans de l'inici de les proves. En ells es fixa què és el que es valorarà i en quina proporció. Per tant, intenta adequar la teva feina prèvia a allò que s'ha publicat. Amb una setmana, en tens de sobres per a fer-ho.

8.- Utilitza les TIC ... si les domines. Tot i que encara no s'han publicat els criteris de correcció dels tribunals, veureu com les TIC hi tenen una part molt important. Utilitza-les adequadament, fes una presentació de cada tema, mostra amb el teu propi portàtil com ho utilitzaries amb els nens, però no et limitis a posar en pantalla una activitat "clic" perquè totes les activitats "clic" són conegudes per gairebé tots els mestres. Sigues creatiu, però amb seny!

9.- Coneix el teu tribunal. El Departament fa pública la composició dels tribunals un mes abans de l'inici de les proves. Intenta preveure el perfil dels diferents membres del tribunal per a adequar la teva presentació. "Googleja" el tribunal i obteniu els diferents perfils.

10.- El tribunal no et té mania. Són mestres igual que tu, i no tenen cap interès en anar a fer la punyeta a ningú. Es limiten a aplicar els criteris que s'han publicat. Res més que això. No obstant, si creus que cometen errors (tothom els pot cometre), demana les explicacions que creguis oportunes des del màxim respecte.

Bon any ... fotogràfic

2010-01-10T12:59:00.002+01:00

Tornem ja del descans de nadal i ara toca emprendre la part més dura del curs, el segon trimestre. Però durant aquests dies he estat fent cosetes amb la càmera de fotos. Aquí podeu veure el resultat.

Bon nadal

2009-12-24T16:55:00.002+01:00

Com cada any, aquí us deixo el poema de nadal que vaig aprendre quan era petit.

L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter.

Que tingui bon dia,
avui és Nadal,
no té una carteta?
no té una postal?

Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu ... Bon Nadal!

I us deixo també, un petit vídeo que he fet aquests primers dies de descans.

Que tingueu unes bones festes!

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T18:19:00.002+01:00

Aquest és l'editorial que han publicat avui dotze diaris publicats a Catalunya, i jo, en dóno suport.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Sobre competències educatives, Plan E i actualització de les escoles

2009-11-08T10:02:00.002+01:00

Aquesta setmana s’ha conegut la dotació per al proper exercici del ”Plan E”, el pla de l’executiu central per a transferir recursos als Ajuntament per a que puguin tirar endavant projectes que estimulin alguns dels sectors més afectats per l’actual crisi.

Acte seguit, el govern de la Generalitat, de la mà d’algun conseller s’han donat pressa a recordar als municipis que no poden executar obres pel seu compte que afectin competències exclusives de la Generalitat. Per exemple, un ajuntament no pot construir una escola on ell vulgui sense haver-ho pactat amb el govern de la Generalitat. I em sembla bé recordar aquesta qüestió, perquè si no es fa ara, més endavant ens podem trobar amb unes inversions fetes i que no es poden destinar a l’objectiu amb el que es van construir.

Ara bé, caldria recordar a les administracions, a TOTES les administracions, que els edificis escolars també s’han d’actualitzar i que aquesta actualització potser no ha anat al ritme que calia. Tenim en el nostre país més de 3.500 edificis escolars entre primària i secundària.

Al nostre país tenim una gran quantitat de centres d’educació primària que presenten greus mancances d’infraestructures. No és que no hi hagi instituts que no tinguin aquestes mancances, però per una qüestió històrica (fins fa no gaires anys, l’educació obligatòria acabava amb l’antiga EGB) aquest fet es mostra amb major significat en els de primària.

En el final de la dictadura i els primers anys de la democràcia, ara fa 30 anys, es van edificar moltes escoles, amb unes característiques molt diferents a les necessitats actuals. Qui s’havia d’imaginar fa 30 anys que en una escola hi haurien 200 ordinadors ? Doncs amb els ordinadors “ZP” fàcilment s’arribarà a aquesta xifra.

És cert que s’han portat a terme programes com els desenvolupats des del programa red.es o el més actual Heura, però també és cert que aquests programes no han estat prou amplis com per satisfer les necessitats actuals.

Cal actuar amb urgència sobre dos aspectes fonamentals, l’actualització de la xarxa elèctrica i la xarxa de dades, i per a això, es podrien aprofitar els diners del Plan E, però cal la col·laboració de totes les administracions i cal fer-ho amb urgència.

Els governants tenen dues opcions, seure en una taula i posar fil a l’agulla o bé seure en una taula i posar-se a discutir eternament. De l’actitud que tinguin dependrà que tinguem una escola amb bones infraestructures o bé, edificis antiquats que no seran profitosos per al servei que s’ha de donar des de l’escola.

Corrupció, política i transparència de l'administració

2009-10-28T02:30:00.001+01:00

Ahir va ser un dia mogudet. A mig matí es va fer pública la detenció de l'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, i a la vegada vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, entre altres càrrecs. I a més, pertany al mateix partit en el que milito, el PSC.

Els que em coneixeu sabeu que una de les coses que més detesto és l'aprofitament que fan de la política certs personatges. I no és una qüestió només de sigles de partits, perquè de merda i de merdosos n'hi ha a tot arreu, però de persones honestes també n'hi ha a tot arreu! És quelcom relacionat amb la manera d'entendre la política, la manera com s'exerceix el poder, i les persones amb les quals t'envoltes. Perquè una sola persona, per molt alcalde que sigui, no fa aquestes coses ell sol.

M'emprenya moltíssim haver de dir un cop més que no tots els polítics són iguals. Perquè és cert que no tots són (som) iguals.

I davant de tot això què cal fer? Doncs en primeríssim lloc fer fora els merdosos, però a mitjà termini cal fer transparent tota l'administració. Els polítics i els funcionaris només administren els béns públics, res més!! I si són bens públics, perquè no han de ser realment públics?

La fuerza de gravedad

2009-10-20T18:01:00.006+02:00

Seguint amb el post d'aquesta tarda, em deixeu que sigui un xic més malèvol encara?

Què és la força de gravetat? Aquí teniu la definició en el llibre de text digital de Digital-Text.

Pàgina original.

Homologació de llibres de text?

2009-10-20T15:45:00.000+02:00

Fins fa no gaires anys, els llibres de text que es podien utilitzar en l'àmbit dels centres educatius havien de rebre l'autorització administrativa corresponent. No recordo si era la LOCE o la LOE va eliminar aquest requisit. Així, doncs, ja no és necessari passar per l'homologació administrativa del llibre de text, i cada editorial pot fer el que més li convingui.

No és que sigui partidari d'aquesta antiga homologació, però vist l'exemple que ve a continuació (feu clic a sobre la captura de pantalla per a veure-la gran), potser caldria repensar-se quins materials s'utilitzen, no?

Font: Digital - Text

La sindicatura de comptes revela tracte de favor de la Generalitat a T-Systems en època de CiU

2009-10-08T15:54:00.000+02:00

No he fet mai això de copiar i enganxar, però amb em permetreu que ho faci.

Aquí teniu l'enllaç a la notícia original. I la còpia de tot l'article.

Senzillament, sense comentaris.

El Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información realizó encargos a la multinacional alemana por 79,24 millones, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.

La Sindicatura de Cuentas ha revelado operaciones que supondrían un trato de favor a la multinacional de la informática alemana T-Systems en comparación con la otorgada a otras empresas del sector, según las auditorías hechas al Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI).

Según denuncia la Sindicatura en su informe correspondiente al año 2006, durante 2003, el último año de CiU en el gobierno de la Generalitat, el CTTI realizó encargos a T-Systems por valor de 79,24 millones de euros, que no podía otorgar en el marco legal con los que los justificó.

Entre ellos hay contratos para la impulsar el proyecto de Administración Abierta de Catalunya (AOC) por valor de 37,4 millones de euros en 2002 y 35,3 millones en 2003 "que superaban los límites conjuntos para el grupo 3", por lo que la Sindicatura advierte en su informe que "deberían haberse licitado estos contratos siguiendo los procedimientos establecidos en la normativa que le eran de aplicación", lo que habría permitido concursar a otras empresas del sector.

El CTTI compró 21.607 licencias de programas SAP para empresas en 2003 por valor de 22,6 millones de euros, una adquisición que precisaba una licitación separada que no se llevó a cabo y que, además, la mayoría de dichas licencias finalmente no fueron utilizadas, con lo que supusieron un gasto inútil. Tanto fue así que el año siguiente el CTTI revendió 9.000 de dichas licencias a T-Systems para intentar recuperar una parte de los fondos públicos. Sin embargo, la Sindicatura denuncia que a 31 de diciembre de 2006, todavía quedaban sin utilizar un 86% de las licencias adquiridas en su conjunto.

T-Sytems es filial de la multinacional alemana Deutsche Telekom y ha sido uno de los principales proveedores de servicios informáticos de la Generalitat, tanto que durante muchos años más del 50% del negocio del grupo en España dependía de los contratos de la Generalitat.

El resto de incidencias contables son menores y la Sindicatura sea señala que en términos generales el CTTI tiene unas cuentas anuales al cierre de 2006 que "presentan la imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera" de este organismo que ese año cerró con pérdidas de 2,46 millones.

Com fer una versió mobile del teu espai

2009-10-01T19:22:00.003+02:00

Alguns de vosaltres visiteu diverses pàgines des de dispositius mòbils, però algunes d'aquestes pàgines (aquesta mateix per exemple), no estan preparades per a ser vistes des d'aquests dispositius.

Utilitzant una eina tant senzilla com google mobilizer, pots disposar de la teva pròpia versió de manera fàcil i ràpida. Per a que ho pugueu comprovar he preparat el següent videotutorial. Espero que us serveixi.

Per cert, a partir d'avui, ja està disponible la versió "mobile" d'aquest bloc a http://m.jordiperales.com

Formació de professors per a l'escola 2.0 a Euskadi

2009-09-27T12:02:00.002+02:00

Us deixo un vídeo que m'ha arribat per la xarxa sobre la formació del professora de cara a l'escola 2.0. Ja podem començar a veure com s'ho fan altres autonomies.