El weblog de Jordi Perales

Quines dades teves pots localitzar a la xarxa?

2013-05-13T08:10:00.000+02:00

Ja fa dies que circula aquest video d'un mentalista. Hi ha un set de gravació enmig del carrer i conviden els vianants a entrar per a que el suposat mentalista els hi digui coses sobre la seva pròpia vida. Mireu-lo i després continuo escrivint.

He iniciat aquest post amb aquest vídeo per a ilustrar la quantitat de dades que pots arribar a trobar per la xarxa. I no cal que haguem estat nosaltres els que per descuit les haguem introduit, poden haver estat altres els que les hi hagin posat.

Per exemple, els que som funcionaris de carrera, tenim bona part de la nostra vida laboral penjada en les pàgines del DOGC i BOE, i aquests dos portals, s'indexen ràpidament en la majoria de buscadors. Però si a més t'has dedicat a produir materials, has tingut activitat pròpia a la xarxa, la quantitat de rastre que has deixat fa que ens puguem fer una idea bastant aproximada de la teva vida personal i laboral.

A tall d'exemple, fa uns dies buscava reprendre el contacte amb un amic, mestre funcionari, i vaig "googlejar-lo". Quan vaig aconseguir establir-hi contacte pràcticament estava al dia de la seva vida. Per a que us feu una idea de les dades que pots trobar de qualsevol docent:

Noms i cognoms
DNI
Correu professional
Correu personal (en la majoria de casos)
Destinació actual
Destinacions provisionals obtingudes al llarg dels darrers 10 anys (i amb quina modalitat les ha obtingut)
Destinacions definitives obtingudes en concursos de trasllats
Participació en tribunals d'oposicions
Participació en concursos de mèrits per a la selecció de directors/es
Llicències d'estudi obtingudes
Peticions per a marxar a l'estranger en escoles espanyoles
Llocs ocupats en escoles espanyoles a l'estranger
Especialitat d'oposició
Especialitat que ocupa actualment
Càrrec que ocupa actualment
Càrrecs que ha ocupat en el passat
Any que va aprovar les oposicions
Número que va ocupar en la seva oposició
Nota que va ocupar en la seva oposició
Universitat on va realitzar els seus estudis
En alguns casos, nota del seu expedient acadèmic
Segones i terceres titulacions
Data d'aniversari
Fotografies seves i de la seva parella
Tots els mestres de la seva escola
Fotografies d'alguns dels seus companys de claustre
Companys de claustre que a més són amics
Data de cadascuna d'aquestes dades
Comentaris de companys seus quan comenten fotografies seves
Viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
Acompanyants als viatges que ha realitzat en els darrers 5 anys
Nacionalitat dels acompanyants
Opinions d'alguns pares respecte la seva feina (positives, per cert)
Alguns cursos de formació que ha cursat
...

Com podeu imaginar-vos, el meu amic es va quedar parat que estigués tant informat de la seva vida. Passada una estona, vaig començar a explicar-li com havia trobat totes aquestes dades. Es va quedar sense paraules, no sabia que tota la seva vida (o bona part d'ella) estava a la xarxa. És com si hi hagués un "gran hermano" vigilant-ho tot.

Em va preguntar: "I què puc fer per a que no se sàpiga tot això de mi?" Jo li vaig respondre que no podia fer-hi res, però que podia donar-hi la volta. Ja que no pot fer-hi res per a ocultar aquesta part de la seva vida, pot utilitzar-ho per a explicar-se. I no em referia a la seva vida personal, però si a la professional.

Ja que les dades professionals estan a la xarxa, podem aprofitar-ho per a explicar el perquè dels nostres comportaments. Si en algun moment algú busca les nostres dades es trobarà amb totes les que heu pogut veure anteriorment. Si, a més, busca explicacions al nostre comportament, sens dubte, la primera explicació que buscarà serà la nostra. Potser per això seria convenient que els mestres, i els que són directors encara més, tinguin presència activa a la xarxa.

No es tracta d'explicar-ho tot, però si de tenir un espai on poder-ho fer i no haver-lo de crear ràpidament quan algú et demana explicacions. Ens podem avançar als esdeveniments i ser nosaltres els que donem les explicacions abans que ningú digui res.

Concurs de directors 2013 als ST d'ensenyament a Girona

2013-03-03T21:10:00.000+01:00

El passat 10 de gener es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per a seleccionar els funcionaris que s'encarregaran de dirigir els centres educatius públics durant els propers 4 anys.

Aquesta és ja la tercera convocatòria en que s'utilitza el sistema establert en el decret 155/2010 que desenvolupa allò establert en la Llei d'Educació de Catalunya. Caldrà prendre nota del que està passant en els centres educatius.

Tot i que aquest curs no s'està impartint el curs de formació inicial de directors de centres (la crisi econòmica arriba a tot arreu), durant els dos darrers anys el Departament d'Ensenyament ha fet una gran despesa en formació d'un seguit de professionals que s'han compromés a exercir la funció directiva. De fet és fàcil fer la quantificació d'aquests recursos. Si multipliquem els costos del curs pel nombre d'alumnes que l'han fet podem veure que el Departament s'ha gastat gairebé 300.000 € en aquesta formació. Una quantitat realment important en les èpoques en les que estem.

Faig aquesta referència perquè ha sortit en diferents mitjans, i també així se'ns va dir durant el desenvolupament del curs, que totes aquestes persones serien les encarregades de desenvolupar la tasca directiva en els centres on no hi hagin candidats o persones capacitades per a exercir la direcció.

Doncs bé, si agafem com a situació de partida les dades del curs 2009-2010 (les últimes que he pogut localitzar) publicades per n'Alberto del Pozo, actual Director General de Professorat i Personal de Centres Públics, la situació comença a ser preocupant en alguns territoris. A l'any 2010 el Departament ja va haver de nomenar de manera extraordinària el 51% dels centres convocats aquell any. Però observem com ha evolucionat aquesta situació en el servei territorial de Girona.

Cal dir que les següents dades es deriven de comparar el llistat de centres convocats en la resolució del 10 de gener i el llistat d'admesos i exclosos que va sortir publicat fa unes setmanes en els taulells d'anuncis dels Serveis Territorials. En tots els casos són dades públiques consultables per qualsevol persona que s'apropi als locals dels Serveis Territorials corresponents.

En el llistat d'admesos i exclosos hi figuren els candidats i els centres on s'han presentat. Per tant, tots aquells centres on no hi ha candidats hauran d'anar forçosament al nomenament extraordinari. Tot i això hem de tenir present que aquesta situació només farà que empitjorar a mesura que vagi avançant el concurs de mèrits. El que presento aquí és la situació inicial molt dura que obliga a l'administració a buscar directors en tot el seu conjunt si vol respectar la seva pròpia normativa.

Analitzem la situació segons si el centre és de primària o de secundària

Primària

Aquí teniu el mapa corresponent als centres convocats i els centres que directament ja tenen vacant la direcció a partir de l'1 de juliol de 2013. Els centres en verd corresponen a centres on hi ha candidats interns , i els vermells corresponen a centres on no s'hi ha presentat ningú (a excepció de l'Institut-Escola de Lloret de Mar on s'hi ha presentat una persona externa al centre, sent l'única excepció en tot el territori).

Mostra Girona Concurs Primària en un mapa més gran
Com podeu observar hi ha un predomini bastant gran dels centres on no hi ha hagut cap candidat presentat. Concretament, només hi ha hagut candidats en el 40 % dels centres convocats. Això vol dir que ja des d'aquest moment, el Departament haurà de buscar directors per al 60 % restant. I recordem que aquesta situació només és inicial i empitjorarà, sense cap mena de dubte, a mesura que avanci el concurs.

Però cal fer una diferenciació entre els centres de primària que pertanyen a ZERs i els que no. De sobres és sabuda la diferència que hi ha entre aquests dos tipus de centres.

Tot i aquesta diferenciació, es veu clarament que en el millor dels casos, els centres de primària que no pertanyen a ZERs, l'administració tindrà el nomenament extraordinari com a recurs en un 57 % dels casos (situació inicial). En els centres pertanyents a ZERs, aquesta situació empitjora fins al 67 %.

Secundària

Aquí teniu el mapa de centres convocats i la diferència entre els centres on tenen candidats acceptats i els que no tenen cap candidat.

Mostra Concurs direcció secundària Girona en un mapa més gran

La situació en els centres de secundària és encara pitjor que en els centres de primària. Dels 17 centres convocats, només hi ha candidats interns en el 35 % dels casos. Això vol dir que l'administració haurà de nomenar director/a extraordinari en un mínim del 65 % dels centres. Una situació realment greu que requereix una actuació profunda ja que empitjorarà, perquè molts dels presentats no superaran el concurs de mèrits, tot i complir amb els requisits per a poder-s'hi presentar.

Pots llegir aquest post per a entendre perquè hi haurà gent que no superarà el concurs tot i tenir els requisits per poder-se presentar.

Canvis en l'elecció de directors/es de centres públics

2012-09-24T18:52:00.000+02:00

Quan fa poc més de dos anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la LEC, el govern de l'estat presenta una nova llei educativa. És la setena en tota la democràcia, així que si els comptes no em surten malament, toquem a una reforma cada cinc anys.

S'ha comentat ja moltes coses sobre aquesta nova reforma. De fet, el que presenta el govern és literalment una reforma de la LOE. No hi ha una llei nova, sinó una reforma aprofitant l'articulat de la llei anterior.

Com heu vist els que seguiu aquest bloc, darrerament he escrit algunes entrades sobre el model de direcció que impulsava la LEC i que estava desenvolupat a partir de la LOE. Comparo a continuació el model existent i el model que proposa el govern de l'estat. No en faré judicis de valor, simplement exposo els fets.

En el model LEC-LOE, hi ha amb caràcter general, 5 condicions que s'han de complir per a poder ser nomenat director d'un centre educatiu

5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments q ofereix el centre
estar prestant serveis en centre públic de l'administració, amb una antiguitat d'un curs en el moment de la convocatòria
tenir acreditada la competència lingüística
presentar un projecte de direcció

A més la LOE, i també la LEC, establia la preferència dels candidats que ja treballen en el centre envers els que treballen en un altre centre. Aquest model també estableix que els cursos de formació, com el que s'ofereix a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, com a mèrit preferent en les diferents convocatòries. O sigui, que els cursos d'aquest tipus (i els que estiguin homologats per l'administració), donen una puntuació molt àmplia a l'hora de fer el recompte de mèrits.

Però la proposta del govern central és canviar aquest punt i fer obligatori aquest curs. Literalment, el que diu la proposta és:

"Estar en posesión de la certificación acreditativa de haber superado el curso selectivo sobre el desarrollo de la función directiva, impartido por el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, o en el ámbito de las Comunidades Autónomas el organismo que éstas determinen".

Resumint. A més de tots els requisits que ja havies de tenir, els candidats que hagin de superar un concurs de mèrits per a esdevenir director de centre, hauran d'haver cursat oblgiatòriament el curs de directors. Ni tan sols està previst en la reforma plantejada que puguin obtenir l'acreditació a posteriori. Si no tens el curs, no pots participar en el concurs de mèrits.

I, també elimina la prioritat que tenien els candidats que ja treballaven en el centre. Si s'aprova la reforma tal i com està proposada, qualsevol funcionari de cossos docents partirà en igualtat de condicions.

Però no és la única cosa que canvia. Els concursos de mèrits són qualificats per una comissió de selecció. Fins ara, el model ens portava cap a una composició de terços en que eren representats:

Administració (amb presència de l'Ajuntament del municipi)
Professorat del centre
Pares i mares, alumnes i PAS

A la pràctica, aquest model atorgava al centre el poder decisori al conjunt de membres del centre ja que comptava amb una proporció del 66 % dels vots.

La proposta del govern de l'estat canvia aquesta proporció i atorga a l'administració el 70 % dels membres en els concursos de mèrits, deixant el 30 % restant als membres del centre. D'aquest 30 %, el professorat en tindrà un mínim del 50 %. O sigui, a la pràctica la distribució dels membres de les comissions de selecció queda reflectida així.

Em sembla que els canvis són evidents. La pregunta és: i què farà el Departament? Perquè la reforma indica que els articles que regulen la direcció del centre educatiu no tenen rang de llei orgànica. Continuarem sota el paraigua de la LEC o s'optarà pel model LOMCE?

Mites i llegendes en el nomenament de directors de centres

2012-05-28T13:32:00.000+02:00

Com sabeu els que em seguiu per twitter, en l'actualitat estic fent el curs de formació inicial de directors de centres públics que organitza l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. El curs ja està ben avançat i coincideix amb el temps amb el fet que s'hagin de nomenar les direccions dels centres públics que han quedat vacants en el concurs de mèrits que es va convocar el 26 de gener. Dintre d'aquestes situacions també hi ha els casos on s'acaba proposant el seu nomenament com a director/a a persones que sembla que no compleixen amb els requisits marcats per la normativa.

Ja el passat mes de març vaig publicar un apunt sobre qui podia ser nomenat director en un centre educatiu quan no hi havia candidats, però em permetreu que faci un comentari més ampli sobre diferents situacions que es van donant i que comentem entre els companys del curs.

Aquest apunt parla dels mites i les llegendes en la selecció de directors/es de centres públics.

Tenir el curs de formació inicial de directors de centres públics, és un requisit per a poder ser nomenat director/a? No, en cap cas. Els requisits per a ser nomenat director/a els marca l'article 14 del Decret 155/2010, i entre ells no hi consta haver cursat aquest curs. És fals que només pugui ser nomenat algú que hagi cursat aquest curs. El curs és només un mèrit, un mèrit preferent, però en cap cas és un requisit.

I quins són els requisits per a poder ser nomenat director/a? Els requisits estan marcats en l'article 14 del Decret 155/2010 i són:

5 anys d'antiguitat com a funcionari de carrera de la funció pública docent
5 anys d'experiència com a funcionari de carrera en algun dels ensenyaments que ofereix el centre
estar prestant serveis en centre públic del Departament, amb una antiguitat d'un curs en el moment de publicar-se la convocatòria
tenir acreditada la competència lingüística
presentar un projecte de direcció

El decret 155/2010 de direccions de centres públics, s'ha d'aplicar sempre? Doncs si. En un estat de dret, la normativa està per a complir-se a no ser que s'hagi declarat il·legal. I aquest no és el cas del decret que regula les direccions de centres públics. Per tant, responent a la pregunta ... Si, s'ha d'aplicar sempre ja que no hi ha cap disposició adicional que en permeti la seva excepció ni tampoc cap sentència judicial contrària.

Si no hi ha candidats en un centre, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits marcats en l'article 14 del Decret 155/2010? Les excepcions estan marcades en el punt 2 del mateix article, i només hi ha alguna excepció en els casos de centres de menys de 8 unitats, o ZERs i centres d'ensenyaments minoritaris. En la immensa majoria de casos, el compliment dels requisits marcats en l'article 14 del Decret és obligatori.

A mi m'han dit que en els centres on no s'hi presenta ningú, i hi ha un nomenament extraordinari, es pot nomenar algú que no compleixi els requisits? Doncs t'han enganyat. I a més, t'han enganyat sabent que això no és cert. Cal que consultis l'article 19.1 i veuràs que cap al final del punt diu explícitament que es nomenarà "professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14." Queda clar que ens estem referint a centres com escoles i instituts amb més de 8 unitats eh!

Val, ja ho entenc, però en centres de nova creació, si que es pot nomenar algú que no compleixi els requisits de l'article 14, oi? Doncs no és del tot cert. Tens la resposta a aquesta afirmació en l'article 20.1, al final hi diu "en un professor o professora que compleixi els requisits que estableix l'article 14". Tot i això cal dir que, normalment, quan un centre comença a funcionar ho fa parcialment i és provable que tingui menys de vuit unitats, llavors una part dels requisits no són necessaris (bàsicament els que fan referència a l'antiguitat com a funcionari de carrera). Però si és un centre amb més de vuit unitats, cal complir obligatòriament amb els requisits marcats per l'article 14, encara que sigui un centre de nova creació.

Però aquest article s'aplica a totes les direccions que hi ha actualment? Si, s'aplica a tothom, tot i que hi ha una adaptació a la realitat de les direccions que van ser nomenades abans de la públicació del Decret 155/2010. Hi ha la seva adaptació en la Disposició transitòria tercera.

És cert que els candidats que ja treballen en el centre tenen prioritat sobre candidats que vinguin de fora del centre? Si, és així. l'article 17.5 diu explícitament que "en el procés de selecció es consideren primer els candidats ja destinats al centre. Si no hi ha candidats del centre o quan cap d'aquests no hagi estat seleccionat, es consideraran les candidatures docents d'altres centres".

Per tant, si hi ha algú de dintre del centre que es presenta al concurs de mèrits, no podrà venir ningú de fora a dirigir el centre, no? Doncs no és del tot certa aquesta afirmació. Cal que el candidat de dintre el centre compleixi els requisits de l'article 14, i a més, cal que superi el procés selectiu. I és cert que superar la primera fase no és precisament una qüestió fàcil. Si no té els requisits de l'article 14 o no supera el procés selectiu, no té cap validesa aquesta preferència.

Si compleixes tots els requisits i et presentes al concurs de mèrits, i ets l'únic candidat, vol dir que et seleccionaran com a director? No necessàriament. Cal que superis el procés selectiu, i per a això has de superar les dues fases. En la primera d'elles, a més, es fa difícil aconseguir 20 punts (els mínims exigits) si no tens o molta experiència en càrrecs directius o de coordinació o bé, tens el curs de formació inicial de directors o una altra formació validada pel Departament d'Ensenyament.

M'estàs liant, si jo no supero el procés selectiu, puc ser nomenat director d'un centre? Si no superes el procés selectiu, i no hi ha més candidats, però tu tens els requisits, pots ser nomenat director/a si la direcció dels serveis territorials ho creu convenient; però també pot ser nomenat qualsevol altre funcionari que compleixi els requisits de l'article 14. I amb aquesta afirmació s'inclouen també els funcionaris que presten serveis en altres centres, eh! En aquest cas seràs nomenat director amb caràcter extraordinari i el teu mandat serà d'un any. Després es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director/a en el que podràs tornar a presentar-te.

I si al cap d'un any torna a quedar vacant la direcció? Doncs es repeteix el procés que t'he explicat en el punt anterior.

Doncs a mi em nomena l'inspector directament i no passo per cap concurs de mèrits. T'equivoques, l'inspector no té entre les seves tasques el nomenament dels directors de centre. És més, l'article 18 del decret de direccions ho diu clarament "Un cop la persona seleccionada ha superat el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció, la direcció dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la nomena director o directora del centre que correspongui per un període de quatre anys." Per tant, tingues clar que qui et nomena és el director/a dels serveis territorials. Però cal saber que segurament la direcció dels serveis territorials demanarà assessorament a la inspecció, i és bo que sigui així, perquè l'inspector és qui, almenys teòricament, coneix el centre de primera mà.

Pot ser que el director/a del meu centre no compleixi els requisits de l'article 14 del decret 155/2010? Doncs no hauria de passar, no, però fent l'adaptació de la frase eclesiàstica "los caminos de la administración son inescrutables". Tenir un director nomenat que no compleix els requisits deixa el centre en una posició molt feble a tots nivells; ja parlaré d'això en un altre post.

I perquè està nomenat un director/a si no compleix els requisits i no és un dels centres que tenen aquella excepció que havies dit abans? Això ho hauries de preguntar a la direcció dels serveis territorials, però la normativa és d'obligat compliment. A més, quin exemple donaria una administració que no compleix la seva pròpia normativa?

Pot passar que una directora actual hagi de deixar el càrrec en acabar el seu mandat si no compleix els requisits? Si, és així. Et poso un exemple per a que ho vegis clar. Una funcionària amb les oposicions aprovades l'any 2009, és nomenada funcionària de carrera el setembre de 2010. Se la nomena directora d'un centre de nova creació de menys de vuit unitats per 4 anys el mateix setembre de 2010, segons el que marca l'article 20 del Decret 155/2010. El centre creix ràpidament i el 2014 ja té més de vuit unitats. El 2014 es convocarà el concurs de mèrits per a la selecció de director, però ella no complirà amb els requisits marcats ja que aquell any portarà 4 anys com a funcionària de carrera (i no cinc com marca el decret 155/2010). Per tant, no podrà participar en el concurs de mèrits, i si hi participa, no complirà amb els requisits marcats per l'article 14.

I si la directora del meu centre no es presenta al concurs de mèrits però la continuen nomenant com a directora extraordinària? Doncs si compleix els requisits marcats per a ser directora (article 14), no hi ha cap problema. És més, fins i tot seria desitjable que això passés si no hi ha cap altre candidat que vulgui ser director/a. Però si no compleix els requisits de l'article 14, no pot continuar en el càrrec. No hi ha cap article que permeti excepcions en el compliment dels requisits de l'article 14 encara que ja sigui directora.

Si, però si que hi van haver candidats que s'hi van presentar. Doncs cal veure perquè no van superar el procés selectiu. Poden passar moltes coses. Que no complís els requisits per ser nomenat (article 14), que no superés la primera fase del concurs (arribar a 20 punts és difícil), que no superés la segona fase (exposició i defensa del projecte de direcció).

De fet era una persona que venia de fora del centre i el claustre vam acordar que no volíem cap direcció de fora del centre. El claustre escull 3 membres (d'un total de 9) per a la comissió de selecció d'entre els professors del centre (article 16.1.c). Ara bé, entre les funcions del claustre no està la d'acordar, en cap cas, si es vol o no es vol una direcció que vingui de fora del centre. És més, els membres escollits han d'actuar d'acord amb l'article 17 i també segons els criteris marcats en l'Annex 1 i 2 del Decret 155/2010, que fa referència a la convocatòria del procediment de selecció de la direcció i al barem dels mèrits. I si no ho fan així s'estaran saltant el procediment administratiu, cosa que pot donar lloc a sancions.

Doncs els tres membres del claustre li van donar una nota tan baixa que no va superar la segona fase, així que ens vam sortir amb la nostra i no va superar el procés de selecció. Segurament si no va superar el procés de selecció va ser perquè els altres membres de la comissió també van puntuar-lo molt baix. Si realment el claustre va acordar que no volien cap direcció de fora del centre, i hi ha constància documental; i a més, els membres de la comissió de selecció actuen segons el que ha acordat el claustre i no segons el que marca la normativa, es pot estar cometent no només una infracció administrativa sinó alguna cosa bastant més greu. A més, cal tenir en compte que el mecanisme de presa de decisions de la comissió de selecció permet saber quina puntuació ha atorgat cada membre per a que es puguin fer vots particulars (Punt 5 de l'Annex 1 del Decret 155/2010).

A mi m'han dit que no es compleix sempre la normativa de nomenament dels directors/es. I segurament tenen raó, però això no vol dir que no s'hagi de complir sempre la normativa, sobretot perquè l'administració (també els funcionaris) té el deure de complir i fer complir la normativa vigent, i òbviament això inclou la seva pròpia normativa.

Saps què? En el centre on treballo, aquest any tocava renovar la direcció i l'inspector s'ho ha saltat tot a la torera i ha nomenat directament a la directora que va superar el concurs fa 4 anys. Quin tongo! Compte que t'equivoques!! No pots anar fent aquestes afirmacions tan alegrement. Anem a pams. És cert que cada 4 anys s'ha de renovar la direcció, però això no vol dir que necessàriament hi hagi d'haver un concurs de mèrits. Veuràs, el mandat de la direcció és de 4 anys, i al cap de quatre anys, la inspecció avalua l'exercici de la direcció segons els criteris que marca el Departament d'Ensenyament. Si l'avaluació és negativa, es convoca el concurs de mèrits corresponent, però si l'avaluació és positiva, el director actual pot decidir unilateralment si vol continuar exercint la direcció. Per a fer-ho, només cal que ho manifesti davant els serveis territorials corresponents i presenti l'actualització del seu projecte de direcció. Tot això està regulat en l'article 21 del Decret. A més, hauries de saber ja que l'inspector no nomena ningú, qui nomena és la direcció dels serveis territorials.

Llavors, si un director té l'avaluació positiva, i vol continuar exercint de director, el claustre no pot dir res? Doncs no, el claustre no pot dir res, en tot cas serà el consell escolar que podrà elevar a la direcció dels serveis territorials una proposta motivada per incompliment de les funcions inherents a la direcció del centre. Llavors, se li obre un expedient contradictori al director i es veu si realment no està complint les seves funcions. Només en el cas que així ho constati la direcció dels serveis territorials es pot revocar el nomenament. Ho pots comprovar tu mateix en l'article 21 del Decret.

Una última pregunta, i què passa si l'administració no compleix la seva normativa? Em deixes que t'ho respongui en un altre post més endavant? Gràcies.

Nota final: En aquest post no s'ha tingut en compte els "directors professionals" per tal de simplificar la cosa, però a partir de l'1 de setembre entraran en joc els 80 primers directors professionals que tindran prioritat sobre qualsevol altre aspirant.

Què suposen 3.000.000.000 d'Euros de retallada en educació

2012-04-10T10:27:00.003+02:00

Ahir dilluns de pasqua, el gabinet de premsa del govern de l’estat va emetre una nota de premsa indicant que es farien unes retallades adicionals per valor de 10.000 milions d’Euros entre la despesa en sanitat i educació (posar enllaç a nota de premsa). No entraré a valorar la poca valentia a l’hora d’anunciar aquestes mesures amb una simple nota de premsa i no donant la cara davant dels representants del poble, o davant del propi poble. Però analitzem què suposa, fent uns números ràpids d’aquesta mesura.

Com que no disposem de les dades complertes, estimarem que és real la xifra que ha publicat el mundo avui i que diu que la retallada serà per a educació de 3.000 M€ a retallar entre totes les comunitats autònomes (les competències en educació estan transferides de fa anys a les comunitats autònomes). Si no us diu prou aquesta xifra, potser que ho diguem en pessetes. Es volen retallar un total de 499.158.000.000 de les antigues pessetes. Si si, heu llegit la quantitat correcta, tots aquests zeros són els que es volen retallar.

I és evident que aquesta immensa quantitat de diners a retallar aniran a parar a retallades en personal i sou dels que hi quedin.

A quants professors equival aquesta xifra? El sou del professorat és molt variable en funció de l’antiguitat, el cos al que pertany, la comunitat autònoma, etc, però podem establir que entre el sou, complements, IRPFs, i seguretat social (o MUFACE), un professor pot costar a l’erari públic uns 45.000 €/any. Si dividim 3.000 M€ entre 45.000 € ens dona una retallada de 66.700 professors.

I retallar aquesta quantitat de professors és molt? Doncs no sé si és molt o és poc, el que si que sabem és que el curs anterior, hi havia 681.182 professors entre pública i privada (per cert, els treballadors de la privada patiran les retallades igual que la pública, ni més ni menys, ja que la immensa majoria d’ells cobren a través del pagament delegat). Això implica que es voldrà acomiadar a un 10 % de professors.

Fent una estimació de l’estalvi que es vol aconseguir, a Catalunya li toquen uns 540 milions d’Euros (18 % del sistema educatiu espanyol), que equival a la massa salarial d’uns 12.000 professors (d’un total de 97.000). Gairebé un 12,4 % del total.

I com faran aquesta retallada? Bàsicament se centraran en dues mesures: 1.- Increment de ratio per alumne i 2.- Increment d’hores de docència directa.

Increment de ràtios: Actualment la ràtio d’alumnes per classe és de 30 alumnes a secundària amb un marge d’un 10 %, cosa que situa el màxim d’alumnes per classe en 33. Però és bastant factible que el govern l’incrementi fins a 35 amb un marge d’un d’10%, cosa que situa la ratio màxima permesa en 39 alumnes per classe.

Com afecta aquesta mesura en la distribució d’aules? Suposem un institut de 4 línies actuals que té 29 alumnes (molt prop del límit de 30 alumnes per aula). En total té 116 alumnes a primer d’ESO. Actualment té 4 línies d’ESO. Amb l’augment de ràtio, es pot arribar a tenir 39 alumnes per aula (35 + 10%), amb la qual cosa s’elimina una línia. Per tant, si per a impartir totes les classes de primer d’ESO es necessitaven 120 hores de docència de professors, ara se’n necessitaran només 90. S’estalvia més d’un professor i mig. Abans es necessitaven 6,31 jornades de professorat per a atendre els 116 alumnes i ara se’n necessitaran 4,73. I això vol dir que es necessita un 35 % menys de dedicació horària.

Increment hores lectives. A Catalunya en l’actualitat els professors imparteixen 19 hores setmanals (tot i que en treballen 37,5). S’incrementaran les hores fins a 21. I això vol dir que hi haurà docents que ja no seran “necessaris” per a cobrir totes les hores de docència. Concretament un 10 % per aquesta mesura. Per cert, a les comunitats on governa el PP com Madrid, ja fa un parell d’anys que ho fan. De fet el propi ministre Wert ja fa dies que ho va anunciar a les comunitats autònomes.

Només em queda una pregunta? Quins seran els professors afectats? No us càpiga cap dubte, els que no tenen la condició de funcionari, els interins. I això suposarà un increment de les llistes de l'atur.

Combinació de les dues mesures: Com a exemple seguim agafant el mateix exemple, un institut de 4 línies amb una mitjana actual de 29 alumnes per classe. Abans es necessitaven 6’31 jornades de professorat per a atendre a tot l’alumnat. Amb les noves condicions es necessitaran només 4’28 jornades de professorat. Això representa un decrement de dotacions del 32 %

Resultats finals: Els resultats seran realment impactants en els centres educatius. Per al mateix exemple que estava comentant, (4 línies d’ESO i dues de batxillerat), els números ràpids indiquen que si actualment es compta amb 60 professors, amb les noves condicions es pot passar perfectament a uns 48 aproximadament. Això són 12 professors menys (si s’aplica la reducció del 32 % en sortirien aproximadament uns 18 menys, però no sempre és factible aplicar l’increment de ràtios que suposo que es farà).

També és cert que l'administració podrà optar per fer una rebaixa de salaris que mitiguin una mica aquestes números, però bàsicament ... "Esto es lo que hay"

En fi, ja sabeu per on aniran les coses a partir del setembre ...

Qui pot ser director quan no hi ha candidats en un centre?

2012-03-27T18:57:00.000+02:00

En l'actualitat s'està desenvolupant tot el procés de selecció de directors de centres públics convocat a finals de gener mitjançant aquesta convocatòria del Departament d'Ensenyament.

I precisament ahir, arran d'una conversa que vam tenir els alumnes del Curs de Formació Inicial de Directors de Centres Públics que es fa a Girona, va sortir la qüestió de què passa quan en un centre no es presenta cap candidat o bé, cap dels candidats superen el procediment. Qui pot ser director/a llavors?

Des de l'aprovació de la LEC, hi ha alguns decrets que la desenvolupen. Un d'aquests és el Decret 155/2010, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Quan es realitza una convocatòria com la que es va fer al gener, la normativa fa referència a aquest decret. Aquesta és la font normativa principal sobre la que es basa tot el procés.

Tornant a la qüestió del post, qui pot ser director d'un centre docent quan no hi ha candidats? Ens hem de remetre necessàriament al Decret 155/2010, concretament al seu article 19. Aquest article fa referència al nomenament amb caràcter extraordinari, situació que es produeix quan "Si no hi ha candidats o quan la comissió no hagi seleccionat cap aspirant ... el director o directora dels serveis territorials del Departament d'Educació o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona nomena director o directora un funcionari docent, amb caràcter extraordinari i per un període d'un any". I el mateix article diu que poden ser nomenats qualsevol professor que compleixi tots els requisits exposats en l'article 14; que són:

5 anys de funcionari de carrera en la funció pública docent.
5 anys d'experiència en algun dels ensenyaments que imparteix el centre.
estar prestant servei en actiu, amb una antiguitat d'un any en algun centre on s'imparteixin alguns dels ensenyaments que també s'imparteixen els ensenyaments que té el centre.
tenir la competència lingüística corresponent.
presentar un projecte de direcció (en el cas dels directors extraordinaris, l'han de presentar com a màxim, en acabar el primer trimestre del mandat).

I els requisits imposats per l'article 14 acaben aquí. Per tant, queda clar que qualsevol professor de qualsevol centre que compleixi els requisits pot ser nomenat director de qualsevol centre. Enlloc es diu que no es pugui nomenar director d'un centre un professor d'un altre centre.

I per cert, tampoc es diu enlloc que qui nomena el director d'un centre educatiu sigui el seu inspector. No és cert, i d'entre les seves feines no està la de nomenar les direccions. Les inspeccions fan la seva feina, dintre de les seves competències, i entre d'elles estarà la d'assessorar les direccions territorials del Departament d'Ensenyament, però enlloc es diu que les inspeccions nomenen directors de centres educatius. És més, el cap d'un director de centre no és l'inspector, és el director territorial corresponent.

Però com he comentat abans, el que ens marca les condicions per a ser nomenat director extraordinari venen marcades per l'article 19 del Decret 155/2010. I d'aquest article només hem tractat el primer punt. Cal segui llegint el segon punt on s'especifica clarament que "Si el director o directora nomenat amb caràcter extraordinari no té reconeguda una experiència d'almenys quatre anys en la funció directiva, abans del nomenament haurà de superar el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció."

El segon punt de l'article 19 afegeix un nou condicionant a més dels exposats en l'article 14. S'especifica clarament que o tens 4 anys d'experiència com a director, o abans del teu nomenament superes el programa de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Per tant, qui no compleixi amb aquests requisits, no pot ser nomenat director d'un centre educatiu públic, per molt que hi hagi gent que s'encaparri a dir que si que ho pot ser.

Per acabar aquest post, un resum de casuístiques a mode de cloenda:

En un centre on no hi ha candidats, pot ser nomenat un professor que no compleixi els requisits de l'article 14 o el 19 del Decret 155/2010? Resposta: No.
En un centre on hi ha candidats, però que cap d'ells supera el procediment, pot ser nomenat algun dels aspirants de manera extraordinària? Resposta: Si, si compleix els requisits dels articles 14 i 19 del Decret 155/2010, com qualsevol altre professor que treballi en qualsevol altre lloc i que compleixi els requisits marcats per l'article 14 i 19.
En un centre que es presenta un únic candidat, però que no té tots els requisits dels articles 14 i 19, pot ser nomenat extraordinàriament aquest únic candidat? Resposta: No, si no compleix els requisits de l'article 14 i 19, no pot ser nomenat director.
En un centre on no hi ha hagut candidats (o cap dels que s'hi han presentat compleixen els requisits dels articles 14 i 19), pot ser nomenat director algun membre del claustre del centre? No, s'han de tenir els requisits marcats en els articles 14 i 19 del Decret. Llavors ... només pot ser director una persona que vingui de fora del centre? Doncs si, això és el que diu el Decret.

Nota: aquestes explicacions serveixen també per als centres de nova creació, tot i que en aquest cas el nomenament és per quatre anys, i no per un, com en el cas del nomenament extraordinari.

Quantes hores treballa un docent?

2012-01-09T08:30:00.000+01:00

El passat 31 de desembre vaig tornar a escriure en el blog, després de gairebé un any sense fer-ho. I aquí estem, al 2012 i a punt de començar els escrits d'aquest any. Em permetreu que el primer post que faci sigui anunciant un "experiment personal". Ara m'explico.

Sembla que darrerament hi ha una obsessió gairebé malaltissa en fer retallades en el sector públic. I una gran part de la població, el primer que fa és mirar al funcionariat, com a causa de la situació econòmica actual. Que si cobren massa, que si treballen poc, que si tenen feina per tota la vida ... No continuaré per aquí perquè no val la pena. Cadascú que pensi el que vulgui

La veritat és que de gent que no treballa n'hi ha a tot arreu, entre els funcionaris, però també en els treballadors per compte d'altri, "emprenedors", polítics, "grans empresaris", ... No entraré aquí a fer una defensa de cap colectiu, però si que us vull mostrar el meu horari laboral.

D'una banda teniu el meu calendari setmanal, on hi ha totes les hores que treballo per a l'administració. Hi ha una previsió d'hores que haig de treballar cada dia, però s'anirà actualitzant a mesura que vagi fent les hores que necessiti per a desenvolupar la meva tasca.

Les hores que hi ha referenciades fins a dia que visiteu el meu calendari seran les hores que realment hauré treballat, i les que hi hagi indicades en el futur, són una previsió del que hauré de fer.

D'altra banda, en aquesta pàgina podreu veure quantes hores hauria d'haver fer (tenint en compte els festius que té tota la població) i quantes hores he fet realment aquella setmana. Òbviament, els períodes de "vacances escolars" jo continuaré treballant, i si no faig el nombre d'hores que em pertoquen, les descomptarem de els que porti acumulades.

Aquest experiment durarà fins al 31 de desembre de 2012, així podrem veure quantes hores de més o de menys ha fet aquest funcionari d'un dels cossos docents. PD: Espero que si a algú se li acudeix dir-me durant aquest any que "ell em paga el meu sou", a final d'any també s'avingui a pagar-me les hores extra que pugui fer al llarg de l'any ;-)

Propòsits d'any nou

2011-12-31T16:02:00.003+01:00

Avui és ja 31 de desembre. Haurà passar gairebé un any des de la meva darrera entrada publicada. Avui, he realitzat els canvis de disseny al blog amb l'objectiu de tornar a convertir-lo en la meva eina de reflexió, sobretot professional.

A partir d'ara, aquest weblog que va començar al 2004, torna a ser el meu espai, el vostre espai.

A poc a poc us aniré explicant què faig, i què deixo de fer. Espero que us segueixi interessant.

Que tingueu una bona entrada d'any.

Eliminació de la "setmana blanca" a canvi de 5 dies "extra" de lliure disposició

2011-01-11T13:14:00.005+01:00

Amb el canvi de govern, la nova consellera ja ha manifestat la seva intenció d'eliminar la setmana de vacances al febrer/març introduïda aquest curs per l'anterior conseller. Es tracta d'una mesura per a estalviar recursos i poder-los destinar a altres actuacions més importants.

D'aquesta manera, si s'elimina la "setmana blanca", el Departament d'Ensenyament no haurà de dedicar recursos econòmics a l'organització d'activitats durant aquella setmana.

No obstant, el plantejament no és tornar a l'anterior calendari, sinó bescanviar aquesta setmana de vacances per 5 dies de lliure disposició, que s'haurien d'afegir als 3 que ja disposen els centres educatius. O sigui, 8 dies.

Intueixo ja la primera setmana blanca del proper curs. Del 3 a l'11 de desembre, i al cap de 2 setmanes, vacances de nadal.

Incident amb personal de seguretat de renfe a Passeig de Gràcia

2010-12-01T09:52:00.010+01:00

Sóc viatger habitual dels regionals renfe ja que treballo a Barcelona i baixo cada dia des de l'estació de Caldes de Malavella. Ahir vaig tenir un incident força desagradable amb personal de seguretat de renfe a l'estació de Passeig de Gràcia, just abans d'agafar el meu tren. Però abans de continuar permeteu-me que us mostri l'escaneig del meu abonament mensual (si si, val 152 € al mes). Us fixareu que hi consta el meu DNI que podeu comprovar fent una búsqueda del meu nom a través de google.

El cas és que ahir, últim dia de mes, vaig anar a validar el meu bitllet i el torn em va dir que el bitllet no era vàlid. Vaig canviar de torn i l'error persistia. Així que em vaig adreçar a un pas per a personal de renfe i adif que hi ha un lateral i com que la porta estava oberta perquè hi passava personal vaig mostrar el meu abonament mensual i vaig passar.

A l'instant personal de renfe se m'adreça a mi dient-me que no podia passar i que me n'anés a "las taquillas" a que em fessin un altre bitllet. Acte seguit el personal de seguretat contractat per renfe ve cap a mi i em diu que l'acompanyi a fora. Abans d'entaular cap mena de conversació li mostro el meu abonament mensual i li dic que jo no tinc la culpa que els torns de la renfe no funcionin correctament però que li mostro el meu bitllet per a que pugui verificar la seva validesa.

El senyor (per dir-li d'alguna manera), em diu que l'acompanyi a fora i jo em nego. Li reitero que porto un bitllet vàlid que em permet fer viatges il·limitats durant el mes de novembre (com faig cada mes) i que els torns no estaven funcionant correctament. I que, a més, estic perdent el tren per culpa seva, i torno a insistir en mostrar-li el meu abonament mensual.

Acte seguit, em demana el meu DNI i li dic que prèviament s'identifiqui ell, que em mostri la seva identificació com a autoritat pública i que si no ho fa trucaré jo als mossos. Es nega a mostrar-me-la i truco al 112 que pren nota de l'incident i de la meua identificació i envia una patrulla dels Mossos d'Esquadra.

I mentre estava esperant, el vigilant, que em continua impedint la marxa en contra de la meva voluntat cap a qualsevol direcció, em mostra una targeta on vaig veure el logo del Ministeri de l'Interior. Quan li vaig demanar que em deixés apuntar el seu número de llicència la va amagar d'immediat. De fet portava un número teòricament visible a la solapa de la seva americana. Dic teòricament perquè aquella placa estava plena de ronyai impedia clarament la distinció dels números que hi figuraven. Si si, una placa plena de brutícia, de cosa negra, ...

En aquella estona, va acudir un altre treballador, que també es va negar a ensenyar qualsevol credencial, dient que havia de validar el bitllet. Jo li vaig tornar a mostrar el meu abonament mensual i li manifesto la meva disconformitat amb la retenció que m'estan fent. Aquest segon senyor em manifesta que a les guixetes diu ben clar que en cas de que el bitllet no funcioni s'ha de tornar a passar per la guixeta. Però s'oblida de dir que aquesta indicació és només per a trens de rodalies (competència de la Generalitat). Enlloc fa menció de que els usuaris d'abonaments mensuals de regionals haguem de tornar a passar per guixeta.

Pensareu que estic ple de punyetes, i segurament tindreu raó. Però el cas és que a la guixeta de l'estació de Caldes de Malavella hi ha un cartell ben clar on diu que s'ha de validar el bitllet (cosa que jo vaig intentar) i que si per causes mecàniques no es pot validar, es notifiqui aquesta situació al revisor (ho sento però no disposo de cap fotografia). Interpreto que l'ordre és pujar al tren i notificar-ho al revisor.

L'incident va continuar quan van arribar els mossos. Dos agents (un amb número capicua i l'altre sense cap número visible, és cert que tampoc els hi vaig demanar la seva identificació eh!) van entrar a l'estació i, tot i que havia estat jo qui havia requerit la seva presència, van anar a parlar directament amb el "senyor" de seguretat. Abans de parlar amb mi els hi vaig mostrar el meu DNI i el meu bitllet mensual. Quan van parlar amb mi els hi vaig demanar que em deixessin apuntar el número de l'agent de seguretat, però no vaig obtenir cap resposta positiva. I només van fer que insistir en el fet que jo no portava bitllet vàlid quan jo els hi estava mostrant.

Això si, em van fer fora del recinte i em van obligar a passar per guixeta. Els hi vaig manifestar la disconformitat per enèssima vegada i els hi vaig dir que tornaria a entrar amb un bitllet de metro (com si anés a agafar un simple tren de rodalies) i que pujaria al tren i que si volien que em denunciessin.

El "segon senyor" de renfe, insisteixo en el fet que tampoc es va identificar en cap moment, em diu que si el revisor del tren em veia amb el bitllet sense "marcar" em sancionaria. I com que ja n'estava tip, li vaig dir que ell ja sabia que els revisors no revisaven si havíem picat el bitllet o no en els abonaments mensuals. I que si n'estava tant segur ens podíem jugar el salari de tot el mes de novembre a que el revisor no posaria cap problema. I a més, vaig tornar a dir-li que no l'havia picat pel mal funcionament del maquinari de la renfe, no per voluntat meva.

Efectivament, va passar el revisor del tren que sortia de Barcelona- Sants a les 16'15. I què va passar? Que em va donar les gràcies per ensenyar-li el bitllet!!!!!

Qun vaig arribar a casa, me'n vaig anar a la comissaria dels mossos. Els mossos em van parlar amb total franquesa (cosa que és d'agrair) i em van dir que la denúncia per detenció ilegal no aniria enlloc perquè el jutge l'arxivaria directament. Però que m'entenien perfectament i que em recomanaven fer pública la situació i la queixa (si, si, els propis agents em van recomanar que ho fes públic). I com que no han estat els únics que m'ho han dit, doncs aquí queda la meva versió.

Nota posterior a la publicació: Aquí teniu les condicions generals del transport dels bitllets de mitjana distància de renfe on es diu que un viatger no té bitllet quan "A los efectos de esta Condición, se entenderá que el viajero carece de título de transporte cuando no lo haya formalizado, haya caducado, lo presente con enmiendas, raspaduras, tachaduras, esté deteriorado de tal forma que impida comprobar sus datos, o plastificado, o cuando no lo acompane de la documentación necesaria habilitante para la naturaleza del título de transporte adquirido". Jo vaig formalitzar el títol a principis de novembre, l'he mostrat, està en bones condicions i vaig mostrar el meu DNI per a corroborar que aquell bitllet era meu!

Adenda 2: En les mateixes condicions diu "Los viajeros están obligados a presentar su título de transporte y los documentos expresamente determinados que autoricen su uso, cuantas veces lo solicite el personal de Renfe-Operadora, antes de acceder al tren, en su recorrido o antes de abandonar la estación de destino. De no presentarlo, a todos los efectos, será considerado viajero sin billete." Crec que ho vaig fer en tot moment!!!

Els "perquè" i els "però" del finançament de les escoles de música

2010-11-18T13:01:00.003+01:00

Els que no sou d'Amposta difícilment entendreu aquest post. Fa referència a la possibilitat que les dues entitats musicals gairebé centenàries puguin rebre subvencions públiques directament, tot i que estiguin relacionades amb l'educació musical.

Em permetreu que intenti aportar les justificacions per a entendre tècnicament perquè no es poden donar subvencions directes a escoles de música privades.
Abans de continuar deixeu-me dir que jo no sóc juriste (ni ganes de ser-ho), així que si cometo alguna errada podeu rectificar-me eh! De fet us ho agrairé i tot (i parlo molt sincerament).

Perquè no es pot donar una subvenció directa a les escoles de música privades?
Quan una administració pública fa una convocatòria per a la concessió de subvencions ha de contemplar tot el seu àmbit d’acció. Així, si l’administració que convoca una subvenció és la Comissió Europea l’àmbit és tota la Unió Europea, si ho fa un govern estatal l’àmbit serà el seu propi estat (i és obvi que si França fa una convocatòria de subvencions per un tema, no s’hi presentaran els alemanys, no?).

De la mateixa manera, si ho fa el govern de Catalunya, haurà de convocar subvencions per a tota Catalunya i no només per als usuaris d’una determinada ciutat. I finalment, si un Ajuntament convoca una subvenció ho haurà d’oferir a tots els “usuaris” de la seva ciutat.

Tot això ho podeu trobar en la llei 38/2003 de 17 de novembre, general de subvencions. La teniu aquí.

Queda clar l’àmbit d’aplicació de les subvencions no? Anem concretant una mica.

En el cas que ens ocupa, les subvencions a escoles de música privades. A Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació. Per tant, i seguint amb l’aplicació de la Llei de Subvencions, el Departament d’Educació hauria de convocar una subvenció per a que s’hi poguessin acollir totes les escoles de música privades reconegudes pel Departament d’Educació.

I aquí intervé el principi de concurrència, que ve a dir (insisteixo que no sóc juriste), que tots els usuaris en una mateixa situació tenen dret a rebre el mateix tracte per part de l’administració.

Però ... i no es pot fer una excepció en l’aplicació de la norma?

Les excepcions estan previstes en el capítol III de la mateixa llei, que parla del “Procediment de concessió directa”. En el Reial Decret 887/2006, en els seus articles 66 i 67, es desenvolupa aquest procediment de concessió directa. Concretament, la lletra a del punt 3r de l’article 67 diu textualment que per a adjudicar una subvenció directa “s’ha de fer una memòria de l’òrgan gestor de les subvencions per raó de la matèria, justificativa del caràcter singular de les subvencions, de les raons que acreditin l’interés públic, social, econòmic o humanitari, o altres que justifiquin la dificultat de la seva convocatòria.”

I està clar que a Amposta (i no oblidem, que a la resta del Montsià també) hi ha un interès social en el manteniment de les escoles de música de les diferents societats musicals; però és que a la resta de Catalunya també existeix aquest interès social. O algú s’atreveix a negar-ho? (tranquils, CAP polític de CAP partit s’atrevirà a negar això, perquè sap que li reportarà més vots en contra que a favor).
El problema no està en que a Amposta (i la resta de la comarca també) hi hagi un interès públic i social per a atorgar una una subvenció. El problema està en que la subvenció directa només es pot donar si la situació singular (única), i com ja he dit abans, a Catalunya hi ha més d’un centenar d’escoles de música privades.

Però ... i perquè al Liceu si que els hi donen una subvenció?

En primer lloc, els ensenyaments que oferta el Liceu són de grau mitjà i és l’únic conservatori privat de tota Catalunya que ofereix el grau mitjà. I en ser l’únic, la situació de “singularitat” si que es produeix.

Si hi haguessin 100 “liceus” perdrien aquesta singularitat i tindrien el mateix problema que tenen actualment les escoles de música privades.

Però ... i perquè les escoles de música públiques si que reben una subvenció?

Perquè hi ha un acord de les 2 associacions municipalistes de Catalunya, (Federació de Municipis de Catalunya i Associació Catalana de Municipis i Comarques, a la pràctica el 100 % dels ajuntaments de Catalunya) amb el govern de la Generalitat per a sufragar TOTES les escoles de música públiques de Catalunya. Insisteixo en TOTES, perquè només que n’hi hagués una que se li denegués, l’acord perdria la seva validesa.

Per això, cada any, les escoles municipals de música reben la seva subvenció.

Però ... si el Departament no pot donar subvencions directes a les escoles de música com la de la Lira, perquè ho pot fer un Ajuntament?

Perquè el que dóna l’Ajuntament no és una subvenció. L’Ajuntament rebria uns diners (rep l’Ajuntament, no la dóna) en forma de subvenció i els destinaria a les seves escoles de música municipals (són subvencions finalistes i obligatòriament s’han de destinar al fi per al què s’ha donat).

L’Ajuntament podria fer gestionar les seves escoles de música com volgués. I sincerament, no m’imagino un Ajuntament com el d’Amposta, que sempre ha estat al costat de les entitats del poble, entrant en competència directa amb les dues entitats musicals casi centenàries de la ciutat.

Però ... Per a que les dues entitats puguin gestionar una de les dues escoles municipals, cal un concurs per a guanyar la seva gestió?

Si. I en un concurs tot pot passar, és evident. Però cal tenir en compte algunes qüestions:

Qui vulgui gestionar una de les escoles de música, hauria de tenir un edifici on fer-ho (coneixeu alguna entitat a Amposta que tingui aules suficients?), un professorat acreditat, un projecte educatiu.

En el concurs per a la gestió, es poden introduir qüestions de valoració com el coneixement de la realitat musical ampostina, el currículum del professorat, la seva relació amb tota la societat ... Realment creieu que alguna entitat, que no fos la Lira o la Filha, podria guanyar quest concurs?

Però ... ja és casualitat que tot això estigui passant ara que hi ha eleccions, no?

Casualitat? Des de l’any 2007 que hi ha gent que hi ha estat treballant i aportant argumentacions. Qui i quan? Això és el de menys ...

Sense paraules ... tristament, sense paraules

2010-07-05T12:04:00.008+02:00

Us deixo aquest diamant en brut dels Maristes de Sanlúcar la Mayor. Felicito a tot el claustre per la seva magnífica visió pedagògica, i en especial als mestres que han preparat aquesta magnífica actuació ... Sincerament, m'avergonyeixo de pertànyer al mateix col·lectiu professional.

La nova selectivitat. Com funciona?

2010-06-09T10:39:00.005+02:00

Avui comença la selectivitat que presenta algunes novetats certament importants. Es redueixen les matèries obligatòries i els estudiants poden escollir tres assignatures per a pujar nota. De fet, aquestes assignatures per pujar nota tenen diferent valoració en funció dels estudis que es volen cursar després.

Us deixo aquesta presentació amb alguns exemples pràctics inclosos. Espero que us serveixi per a veure com funciona.

La nova selectivitat

View more presentations from jordiperales.

Frau en els cursos de formació del personal docent d'alguns sindicats i/o Universitats. Que trist tot plegat!!!

2010-05-28T07:59:00.004+02:00

Fa un parell de dies em va arribar la notícia que alguns tribunals d'oposicions estaven convocant a aspirants que havien superat la fase d'oposició perquè sembla que hi havien problemes amb alguns mèrits que s'havien presentat.

Quan m'ho van dir no acabava d'entendre de què podia anar la cosa. Així que em vaig posar a mirar per la xarxa. I ahir pel matí sembla que la cosa va quedar bastant aclarida. Els tribunals han detectat indicis del que poden ser indicis de cursos fraudulents que s'han presentat per a ser valorats com a mèrits.

Abans de continuar deixeu-me explicar que en una oposició, el fet de tenir mèrits pot fer que acabis superant-la, i per tant, quants més cursos presentis, més possibilitats de superar el concurs-oposició. I és aquí on alguns han abusat de la bona fe. I també és aquí on l'administració, els tribunals en particular, han acabat detectant el que és directament un frau. Si, ho heu llegit bé, qualifico els fets de frau. I cal felicitar-se que l'administració ho hagi acabat detectant i comenci a prendre mesures.

Anem a pams. En els mèrits, els cursos de formació compten a partir de 20 hores, amb especial èmfasi als cursos de 100 hores o més. I precisament aquests cursos són els més llaminers, perquè et donen de cop mig punt. I ja posats, us imagineu que algú et pugui certificar 100 hores de formació amb tan sols 20 dies? Si si, ja podeu fer números, això fa una mitjana de 5 hores al dia. Si a més s'ha de treballar i tenir vida pròpia a mi no em surten els números. Ni a mi, ni a molts de vosaltres, no?

Sembla que hi ha cert sindicat, que té col·laboracions amb una universitat privada, que es dedica a donar aquesta formació. Podeu veure el vídeo que he capturat de la seva pròpia pàgina.

En aquest enllaç podeu veure els diferents períodes per als diferents cursos. Observeu amb deteniment que per 140 € (que raro, demanen diners per aquests cursos), pots tenir un certificat en menys d'un mes. I de pas, 0'5 punts per cada curs, per a les teves oposicions. Bravo! Negoci rodó. Però si no us ha agradat el curs que acabeu de veure, podéu provar amb aquest altre, o aquest altre. En teniu moltíssims per escollir.

Certament, es poden fer cursos de 100 hores (en alguns casos 110) en poc temps, però amb només 20 dies ho veig francament complicat. I ho dic des de l'experiència com a formador que porto al darrera. Quan a les escoles d'estiu has de donar 30 hores en dues setmanes ja vas de cul, imagineu-vos si has de donar 100 hores de formació!!

Arribats a aquest punt suposo que ja no us sorprendrà el que us trobareu en aquest post a partir d'ara. Resulta que tots aquests cursos, que són online, tenen un peculiar sistema d'avaluació, un simple examen tipus test que fas a casa tranquil·lament. Si, tal i com ho heu llegit, un simple test et servirà per a valorar positivament el teu curs. Fixeu-vos com en fan propaganda aquí:

Supera con comodidad las pruebas de evaluación tipo test, con múltiples opciones de realización, posibilidad de repetir los cuestionarios, corrección automática y resultados inmediatos consultables en tu expediente académico virtual. Recibirás por e-mail confirmación de tus resultados.

Siente que tu esfuerzo ha merecido la pena cuando recibas el certificado del curso, con todos los requisitos que la Ley vigente exige, válidos para las Oposiciones a la Función Pública Docente (Cuerpo de Maestros y Cuerpo de Profesores de Educación Secundaria y FP) en todas las Comunidades Autónomas según R.D 276/2007; en un plazo de tan sólo 20 días, por correo certificado y en un embalaje especial.

Pero, tal i com diria "Superraton", no se vayan todavía, aún hay más! Us creieu que tots aquests examens tipus "test" són difícils? En molts fòrums podeu aconseguir les respostes a aquests test. Només cal que busqueu a google les paraules "test curso anpe". Us trobareu amb gent que fa la següent intervenció:

"Alguien podria pasarme las respuestas tipo test del curso: Recursos didácticos y psicopedagógicos: dinámicas de relación interpersonal en el aula Tengo las respuestas de otros 4 cursos, pero me falta este, podria pasarlas si alguien las necesita......"

No, encara no ho heu vist tot. I sento si us esteu cansant, però val la pena continuar llegint. Us trobareu també a gent que directament ven les respostes a aquests cursos. Que ja té XXX vendre les respostes per a cursos tant i tant rematadament fàcils, però el cert és que hi ha qui les ven.

"Estos cursos se realizan completamente online y a distancia desde la pagina de anpe albacete y estan completamente homologados por todas las comunidades autonomas. (lo podeis comprobar en la pagina de dicho sindicato) Por lo que tan solo tendreis que copiar y pegar las respuestas que yo os enviare. Hay un total de 6 cursos. Cada uno de ellos os aportara 0.5 puntos en la fase de meritos de cualquier especialidad. El precio de las respuestas de cada curso es de 10 euros. Si os decidis a por todos ellos; el precio es de 40 euros por todos. Interesados mandar un mail a la siguiente direccion: xxxx@yahoo.es"

Òbviament, tot això no fa més que tirar merda a sobre la nostra professió. Molts opositors estan enfadats perquè veuen com gent que simplement ha pagat els cursos, aniran al màxim de mèrits mentre altra gent que han fet cursos de plans de formació de zona, d'universitats transparents, d'associacions professsionals ben vigilades per Universitats o Departaments, o simplement formació ben clara, aquesta gent anirà amb molta menys puntuació.

Us recomano que feu una ullada als fòrums dels sindicats, especialment al de la USTEC, on s'està parlant de tota aquesta polèmica. Fins i tot alguns opositors donen dades d'altres sindicats que també et donen certificats per cursos de 101 hores realitzats en un mes. Aquí teniu un exemple del CSIF certificat per la Universitat San Vicente Mártir de València. Evidentment, ja hi ha qui comercia amb el resultat dels cursos.

Sembla també que el mateix CSIF signa convenis per a fer formació permanent del professorat amb la Universidad "San Jorge" de Saragossa. I ofereixen també cursos de 101 hores (curiós eh, 101 hores per si hi ha dubte en el límit de 100 hores) en tan sols 1 mes! Aquí els teniu tots. Però mireu quina quantitat de cursos que ofereixen en aquesta captura de pantalla que he fet de la seva pròpia web.

Arribats a aquest punt em pregunto sincerament, què cal fer. Per un costat em sento com un imbècil per haver-me passat molts anys rebent i donant formació per a poder anar al màxim de puntuació, i en canvi alguns "llestos" aprofitant-se de la situació, han comprat els certificats. Com a persones em mereixen el més absolut despreci, però com a docent, que no esperin de mi ni el més mínim reconeixement ni respecte.

Després, aquests que han comprat els cursos, vindran a queixar-se de les seves condicions laborals, de que els rebaixen el sou, de que no hi ha dret de que els hi facin no sé què. Vergonya us hauríeu de donar d'haver comprat els cursos amb els que heu aprovat la oposició. I per culpa vostra, la resta de docents patirem la manca d'ètica que acabeu de demostrar. Heu posat sota sospita tot el sistema de reconeixement de la formació. Felicitats llestos, però si algun dia tinc fills i sé on treballeu, no dubteu que no hi portaré al meu fill/a.

Demano als sindicats que defensin el joc net, que s'oposin al reconeixement com a mèrits d'aquests cursos manifestament fraudulents. Igualment demano a l'administració que actuï amb contundència contra les entitats que han estat realitzant aquestes pràctiques i contra la gent que, amb coneixement de la il·legalitat que estaven comentent, han continuat practicant-la i presentant uns mèrits més que dubtosos.

Estic trist i enfadat, ho sento, però estic com estic i no hi puc fer res més. O potser si, anar a la fiscalia?

Afegit: He parlat amb ANPE-ALBACETE a través del seu portal de formació i aquí us deixo la transcripció de la conversa. Senzillament al·lucinant.

Baixada de sous als funcionaris ... després d'una forta pujada?

2010-05-12T08:11:00.013+02:00

M'he despertat aquest matí amb la notícia que més tard s'ha confirmat un parell d'hores més tard. Ens baixen el sou als treballadors funcionaris una mitjana del 5 %. Que consti que és una mesura que no m'agrada i que a més m'afecta.

En la retransmissió des del Congrés veig que el President del Govern ha dit que el sou dels funcionaris havia recuperat el poder adquisitiu. I no me n'he pogut estar i he consultat les nòmines des de l'any 2004 fins a la última.

Hem de tenir en compte que una font de millora del salari final que rebem els mestres i professors es basa en l'antiguitat i en una petita formació que puguem fer. Doncs bé, agafant les xifres finals, afirmo que el meu salari (que inclou salari base, trienis, estadis, algun altre complement i un canvi de cos) ha pujat una mitjana del 6'11 %.

Si, si, heu llegit bé, a mi m'ha pujat el sou un 6'11 % de mitjana (36,7 % en 6 anys). I com el meu, el de la immensa majoria del professorat.

Si mirem el sou base, tenim que ha pujat un 1'80 % anual.

Em limito a presentar les dades, insisteixo en que no m'agrada la mesura perquè continúa tractant a tots els funcionaris per igual. Vull que se m'avalui la meva feina i que se'm retribueixi en funció del que pugui fer. I no vull que al "vividor/a" del costat el continuem mantenint amb un sou fix a final de mes.

Si és hora de sacrificar-se, ho faré, però exigiré que igual que es demana el canvi del mercat laboral, hi hagi un canvi del sistema funcionarial.

Quina informació ens dóna RENFE?

2010-05-05T21:39:00.004+02:00

Els que em seguiu per les xarxes sabeu pel twitter que sovint em queixo del funcionament de la renfe. És cert que hem aconseguit que el tren arribi amb molt poc retard (dos o tres minuts), però la informació que dóna RENFE és realment dolenta.

A continuació us deixo un vídeo on podeu comprovar que la informació de la web de RENFE i la de les guixetes són totalment diferents en relació a l'afectació dels trens durant els tres dies de vaga d'aquesta setmana.

Nota: El vídeo està en castellà per si algú el vol fer arribar a algun responsable de RENFE.

Inicis joteros

2010-04-27T17:00:00.001+02:00

Quan era adolescent anava a acompanyar al Teixidó amb la rondalla tocant el clarinet. L'estiu passat vaig decidir-me a fer un curs de cant de jota que feia Artur Gaya (Quico el Celio) a Roquetes. I fa uns mesos els meus amics Xavi i Maria van dir-me que se casaven i vaig pensar ... esta és la meua!!! Aquí teniu el resultat de tot plegat.

A una setmana de l'inici de les oposicions. 10 consells d'última hora

2010-04-08T08:17:00.003+02:00

El divendres 16 d'abril, començaran les oposicions al cos de mestres més nombroses de totes les que recordo. S'han convocat 3.990 places i en algunes especialitats la ràtio opositors/places convocades és realment baixa. Al febrer ja vaig fer un post amb 10 consells per tal de preparar la prova. Em permetreu ara que us doni 10 consells d'última hora, quan estem a una setmana de l'inici.

1.- Acaba la programació immediatament. Si encara no la tens acabada, cal que l'acabis de manera immediata. Tingues en compte que la programació és molt extensa i que el tribunal n'haurà de llegir moltíssimes. Per tant, pots deduir que és impossible mirar-se-la a fons. No hi posis gaire més esforços dels que ja hi has dedicat. Tanca el tema com abans millor.

2.- Estudia intensament i utilitza la probabilitat. Fem càlculs ràpids si? Et queda una setmana per als examens. Suposem que puguis muntar-te la teva vida diària per a poder disposar de 4 hores al dia en dies laborables i 8 els dies festius. Això vol dir que ara mateix et queden 40 hores d'estudi. Podem suposar que molts dels temes ja saps "de què van" i per tant, preparar-los no et portarà gaire estona. Si dediques 4 hores a cada tema, podràs preparar-ne almenys 10. Doncs bé, en les especialitats amb 25 temes, si et saps només 10 temes, tens més d'un 80 % de probabilitat de que te'n surti 1 que et sàpigues. En el cas de l'especialitat de primària (amb 28 temes), tens un 85 % de probabilitat de que te'n surti un que hagis preparat. Vist així, no sembla tant difícil no?

3.- Revisa els criteris de correcció. Els tribunals tenen de temps fins demà a la tarda per a publicar els criteris de correcció de les diferents proves. Si pots, si demà a la tarda no estan penjats al web del Departament, passa't pel teu tribunal o per qualsevol altre de la teva especialitat i apunta't els criteris de correcció per a adequar la teva programació.

4.- Googleja els membres del teu tribunal. Fa unes setmanes que el Departament ja va publicar els membres dels diferents tribunals. Fes un repàs per google de les seves trajectòries professionals i/o personals per a saber quins són els seus punts forts i febles. I d'acord amb la informació que obtinguis, adequa la teva exposició. Tingues en compte que potser algun membre del tribunal canvia, per això, el dia de la presentació, estigues atent als seus noms i googleja'ls tant aviat com puguis.

5.- Distancia't dels membres del tribunal, però sense ser maleducat. En algunes especialitats és altament probable que coneguis algun membre del tribunal. No cal que el persegueixis, només l'incomodaràs. El dia de la prova, no cal el saludis afectuosament perquè només faràs el ridícul davant els altres opositors i a més donaràs motius per a presentar una impugnació del procediment per part dels altres aspirants.

6.- Intenta fer alguna cosa més que estudiar. Després de la teva vida professional i "estudiantil", has de fer altres coses, intenta relaxar-te, ves a comprar, passeja, ves al cine, ... Ves pensant en el temari però sense estudiar directament. Relaciona allò que estàs estudiant amb allò que vas observant. Això et permetrà tenir una visió més àmplia del tema i poder fer una millor exposició.

7.- El dia de les proves, cal anar correctament. Vesteix-te correctament, no cal que portis un vestit espectacular, ni una corbata despampanant, per descomptat que escots gratuïts o camises ben tibants sobren en una oposició. Se't valorarà allò que diu la convocatòria i no el teu aspecte físic. Ara bé, tampoc cal que vagis fet un fàstic. Nota: Els xandalls es toleren en l'especialitat d'educació física però no cal abusar tampoc eh!

8.- Higiene personal. Molt lligat al consell anterior, el dia de les proves dutxa't, fes bona oloreta. Et relaxarà i millorarà la teva presència.

9.- Comportament adequat. Veureu que el dia de les oposicions hi haurà gent que anirà com una moto, parlant a crits, movent-se d'un lloc a l'altre, rient histèricament ... No cal que et posis nerviós/a, o almenys no cal que els nervis et vencin. Abans de sortir de casa, si veus que estaràs nerviós/a, pren-te una til·la, una camamilla o una valeriana, però has d'arribar a la seu del tribunal amb una tranquil·litat, si més no, aparent.

10.- Somriu. Una de les millors mostres de tranquil·litat i de domini de la situació. Somriu i veuràs com la oposició et va bé.

Que tingueu molta sort.

Reflexions i relats des de Sant Celoni després de la tempesta

2010-03-08T23:12:00.004+01:00

Si, és cert, ho havien avisat, com tants cops aquest hivern, i com tants cops al final he optat per anar a treballar. Cap a les 10 s'ha posat a nevar a Barcelona i veient com es posava de lleig he optat per marxar cap a casa. No hi havia incidències al servei, el tren ha sortit puntual a les 14'16. I ha funcionat correctament fins que en arribar a Sant Celoni ens han dit que el servei s'interrompria.

Hem continuat fins a l'alçada de Breda, i allà ens hem estat parats una bona estona fins que ... ens han avisat que tornàvem cap a Barcelona, era impossible continuar fins a Girona. Però el mal menor ha durat poca estona, en menys de 5 minuts tornava a passar el revisor per dir que un cable havia caigut a Granollers i que tampoc podíem tornar cap a Barcelona. Ens quedàvem parats a Breda durant 3 hores.

Al cap d'aquella estona hem tornat fins a Sant Celoni i aquí estem, al pavelló d'esports, amb matalassos i màrfagues al terra, esperant a poder continuar el viatge demà al matí.

Avui algú ha dit que aquesta seria la primera gran nevada 2.0. Jo he intentat anar retransmetent tot el que ens ha anat passant durant l'estona. Via twitter he aconseguit tota la informació que necessitava, no em feia falta mirar les webs ni tan sols els RSS dels grans mitjans de comunicació. De fet, malgrat les peticions que anessin penjant twits d'informació gairebé cap d'ells ho ha fet. Ni falta que fa, perquè sembla que els problemes s'han donat només a Barcelona, quan la realitat és que la part més gran de problemes ha estat a uns 80 km,

Per suposat, ja he començat a veure les primeres aus rapinyaires twitejant pels descosits igual com van fer al mes de juliol passat. No han esperat ni a que els viatgers haguem arribat a casa per a llençar-se com a animals famèlics. Avui no és el dia, demà feu el que us doni la gana, però avui no és el dia i menys quan molta gent està dormint fora de casa, amb matalassos i màrfegues ...

Abans d'acabar el post deixeu-me que agraeixi sincerament el treball que ha fet el revisor de la RENFE que per primer cop ens ha mantingut informats de tot allò del que l'anaven informant. Continuo els agraïments amb el personal de Protecció Civil i la resta dels serveis d'emergència, i finalment, a la gent de Sant Celoni que han permès que gent gran o amb alguna necessitat, puguin dormir en un llit. Gràcies

Comença a avançar la nit i la cosa no pinta gaire bé. Ens acaben de dir que fins a les 6 o 7 del matí no sabrem si hi ha trens cap a Girona. I jo em pregunto, si hi ha trens, podrem sortir de l'estació de Caldes de Malavella? Demà més.

Autonomia de centres i TIC, però autonomia real!

2010-03-04T19:39:00.004+01:00

Des de fa uns quants anys que el concepte d'autonomia de centre està present en la nostra vida professional. I és al voltant d'aquest concepte que m'agradaria reclamar més autonomia, però més autonomia amb totes les seves implicacions. I m'explico:

En els darrers anys, els centres educatius han vingut experimentant un augment de recursos, però molts cops aquests recursos no s'han adequat a les necessitats dels centres, sinó a criteris generals establerts des d'uns serveis centrals del Departament.

Quants cops ha arribat al centre una dotació que ni tan sols se sabia que s'havia demanat? I de sobte, un dia, arriba un transportista i et diu que et porta això de part del Departament.

Però potser el cas més preocupant, potser perquè és el que més he patit en la meua vida docent és el de les TIC. Fa anys que em vinc preguntant perquè les dotacions dels centres educatius s'han de decidir en despatxos que potser estan a més de 200 km del lloc de destinació. Tot i que amb la posada en marxa del "catàleg" de dotacions l'any passat es va fer un petit pas endavant, no és menys cert que la situació està molt lluny de l'aplicació real d'una autonomia de centres. Perquè no donem uns diners als centres i que ells en facin l'ús que més els hi convingui?

Menció especial es mereix la qüestió de la connectivitat dels centres educatius. I aquí si que no s'ha experimentat cap evolució. Els centres, sobretot els de primària, continuen tenint una instal·lació "oficial" sense cap mena de possibilitat real de sortir-se'n. I aquest fet ens porta a l'absurd, sabeu que els centres educatius han de pagar fins i tot les trucades locals? Això, en el mercat obert, fa anys que no es dóna. Un usuari pot contractar un servei adsl (que supera amb escreix la dotació "oficial" de 2 Mb) i amb el preu del servei li venen incloses les trucades a telefons fixes. No seria millor traspassar els diners als centres i que cadascú contracti el servei que més li convingui?

Això si, quan més autonomia cal també més control. Però d'això ja en parlaré en un altre post.

10 consells breus per als opositors docents

2010-02-08T10:41:00.005+01:00

Aquest any hi ha una gran quantitat de places convocades al procès selectiu de places de funcionaris docents. Se'n convoquen 3.990 de totes les especialitats d'educació primària. M'agradaria escriure alguns consells personals, després d'haver passat per algunes experiències d'aquest tipus, tant com a opositor com tribunal, m'atreveixo a fer aquest decàleg a mode de consells breus:

1.- Una oposició és una oposició. I això vol dir que només aproven els X primers. De res et servirà ser el 101 si només hi ha 100 places. Per tant, avalúa quina ha de ser la teva estratègia davant d'aquestes proves per a ser com a màxim el número 100 i no el 101.

2.- Una oposició, diverses parts. Les oposicions tenen diverses parts, intenta compensar les parts que veus que t'aniran malament amb aquelles en les que tens millors aptituds. Si tens poca puntuació de mèrits, intenta arriscar en les proves de temari i programació, només així aconseguiràs aprovar.

3.- Els membres dels tribunals són mestres, com tu. Com a mínim 4 dels 5 components dels tribunals són mestres i coneixen la realitat professional. No intentis inventar el sistema educatiu, perquè aquest no és l'objectiu de les oposicions.

4.- Els tribunals no s'estudien els temes de les oposicions. El tribunal, encarregat de valorar el teu examen, no s'estudiarà el temari. Òbviament la seva feina no és estudiar-se el temari, sinó valorar allò que tu has plasmat en l'examen. Això no vol dir que no se sàpiguen el tema. De fet, la majoria de temes es poden desenvolupar amb alguns anys de pràctica docent. Els tribunals tenen un coneixement general dels diferents temes. Per tant, si et toca un tema que domines, aprofita i mostra tot el teu coneixement.

5.- Llegeix-te la convocatòria. Tot i que sigui un pal, cal saber exactament com es desenvoluparà tot el procediment. I cal tenir molt clars aspectes claus del procediment: convocatòries, citacions, exposició d'actes, criteris de correcció, funcions del tribunal, etc.

6.- No hi ha places reservades per tribunal. Antigament es reservaven unes places per tribunal (jo mateix vaig tenir aquesta sort en les oposicions de primària a l'any 98), però actualment totes les persones que aproven l'examen, passen a una llista general i s'elegeixen els X amb una nota més alta. No cal que aneu al tribunal a preguntar quantes places hi ha per a aquell tribunal, perquè no n'hi ha cap! No obstant, per sobre dels tribunals hi ha les comissions de selecció que són les que acabaran vetllant per a que no es produeixi un aprovat general en un tribunal i un suspens absolut en un altre.

7.- Adequa't als criteris de correcció. Els criteris es publiquen, com a màxim, una setmana abans de l'inici de les proves. En ells es fixa què és el que es valorarà i en quina proporció. Per tant, intenta adequar la teva feina prèvia a allò que s'ha publicat. Amb una setmana, en tens de sobres per a fer-ho.

8.- Utilitza les TIC ... si les domines. Tot i que encara no s'han publicat els criteris de correcció dels tribunals, veureu com les TIC hi tenen una part molt important. Utilitza-les adequadament, fes una presentació de cada tema, mostra amb el teu propi portàtil com ho utilitzaries amb els nens, però no et limitis a posar en pantalla una activitat "clic" perquè totes les activitats "clic" són conegudes per gairebé tots els mestres. Sigues creatiu, però amb seny!

9.- Coneix el teu tribunal. El Departament fa pública la composició dels tribunals un mes abans de l'inici de les proves. Intenta preveure el perfil dels diferents membres del tribunal per a adequar la teva presentació. "Googleja" el tribunal i obteniu els diferents perfils.

10.- El tribunal no et té mania. Són mestres igual que tu, i no tenen cap interès en anar a fer la punyeta a ningú. Es limiten a aplicar els criteris que s'han publicat. Res més que això. No obstant, si creus que cometen errors (tothom els pot cometre), demana les explicacions que creguis oportunes des del màxim respecte.

Bon any ... fotogràfic

2010-01-10T12:59:00.002+01:00

Tornem ja del descans de nadal i ara toca emprendre la part més dura del curs, el segon trimestre. Però durant aquests dies he estat fent cosetes amb la càmera de fotos. Aquí podeu veure el resultat.

Bon nadal

2009-12-24T16:55:00.002+01:00

Com cada any, aquí us deixo el poema de nadal que vaig aprendre quan era petit.

L'escola és tancada,
hi ha llum al carrer
la senyora Pepa
saluda al carter.

Que tingui bon dia,
avui és Nadal,
no té una carteta?
no té una postal?

Li porto una carta
del seu fill Pasqual
que des de Suïssa
li diu ... Bon Nadal!

I us deixo també, un petit vídeo que he fet aquests primers dies de descans.

Que tingueu unes bones festes!

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T18:19:00.002+01:00

Aquest és l'editorial que han publicat avui dotze diaris publicats a Catalunya, i jo, en dóno suport.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana

Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Sobre competències educatives, Plan E i actualització de les escoles

2009-11-08T10:02:00.002+01:00

Aquesta setmana s’ha conegut la dotació per al proper exercici del ”Plan E”, el pla de l’executiu central per a transferir recursos als Ajuntament per a que puguin tirar endavant projectes que estimulin alguns dels sectors més afectats per l’actual crisi.

Acte seguit, el govern de la Generalitat, de la mà d’algun conseller s’han donat pressa a recordar als municipis que no poden executar obres pel seu compte que afectin competències exclusives de la Generalitat. Per exemple, un ajuntament no pot construir una escola on ell vulgui sense haver-ho pactat amb el govern de la Generalitat. I em sembla bé recordar aquesta qüestió, perquè si no es fa ara, més endavant ens podem trobar amb unes inversions fetes i que no es poden destinar a l’objectiu amb el que es van construir.

Ara bé, caldria recordar a les administracions, a TOTES les administracions, que els edificis escolars també s’han d’actualitzar i que aquesta actualització potser no ha anat al ritme que calia. Tenim en el nostre país més de 3.500 edificis escolars entre primària i secundària.

Al nostre país tenim una gran quantitat de centres d’educació primària que presenten greus mancances d’infraestructures. No és que no hi hagi instituts que no tinguin aquestes mancances, però per una qüestió històrica (fins fa no gaires anys, l’educació obligatòria acabava amb l’antiga EGB) aquest fet es mostra amb major significat en els de primària.

En el final de la dictadura i els primers anys de la democràcia, ara fa 30 anys, es van edificar moltes escoles, amb unes característiques molt diferents a les necessitats actuals. Qui s’havia d’imaginar fa 30 anys que en una escola hi haurien 200 ordinadors ? Doncs amb els ordinadors “ZP” fàcilment s’arribarà a aquesta xifra.

És cert que s’han portat a terme programes com els desenvolupats des del programa red.es o el més actual Heura, però també és cert que aquests programes no han estat prou amplis com per satisfer les necessitats actuals.

Cal actuar amb urgència sobre dos aspectes fonamentals, l’actualització de la xarxa elèctrica i la xarxa de dades, i per a això, es podrien aprofitar els diners del Plan E, però cal la col·laboració de totes les administracions i cal fer-ho amb urgència.

Els governants tenen dues opcions, seure en una taula i posar fil a l’agulla o bé seure en una taula i posar-se a discutir eternament. De l’actitud que tinguin dependrà que tinguem una escola amb bones infraestructures o bé, edificis antiquats que no seran profitosos per al servei que s’ha de donar des de l’escola.