Josep Escartín

2012

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Tue, 27 Dec 2011 05:28:47 PST

Voldria imaginar-me com seria el món si no hi haguessin egoismes, si no hi hagués qui mai en te prou de fer diners, si a més gent l’importés el que li passa a l’altre, si el posar-se al lloc del veí fos preferit a posar-se amb el veí ,si els programes més vistos de les teles no fossin aquells en que la vulgaritat i la mala educació són la marca, si ens comprometéssim amb que l’ hi passa a l’altre gent. En resum, voldria imaginar-me com seria la nostra vida si el valor del compromís i la defensa de la dignitat -i fins i tot la comprensió combinada amb la paciència i el no pensar que tot és culpa dels altres i que “jo actuo bé”- fos el marc que guiés les nostres accions. Em costa imaginar-m’ho. De totes passades potser és mes senzill: demanem que el 2012 ens porti a cadascú la visió del camí que hem de seguir per arribar a aquest món, i cada dia, abans de tancar els ulls, per adormir-nos, pensem alguna cosa del dia de la que ens sentim orgullosos com ésser humans, potser així el 2013 estarem una mica més a prop d'aquest món diferent i que jo, personalment, anhelo. Bon 2012.

Llaç Vermell

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Thu, 01 Dec 2011 05:37:41 PST

Sabadell 6.45 del matí, fa molt fred. Com cada any el dia 1 de desembre el vull començar-lo al Racó de la Memòria. Un monument a totes aquelles persones que han patit la pandèmia a la seva pell o molt a prop. És una estoneta que sento molt meva i em deixo endur pel record d’ aquells anys en que una sèrie de persones no volíem estar de braços plegats davant de la doble malaltia, la física i la social. Tots i totes, les que estaven infectades i els que la sort va fer que no ho estiguem, ens unia les ganes de dir prou , estàvem “indignats”. Avui molts anys després continuen havent-l’hi causes per les que lluitar, causes per les que indignar-se. Molts motius per col·laborar en un mon millor . Somiem en un altre mon , il·lusionem-nos amb el que sigui , en anar al cercle polar àrtic ,si cal , el que sigui, i no ens desentenguem del nostre mon .

Hortènsia i Jose

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 21 Nov 2011 02:02:35 PST

Són uns veïns de Sabadell , grans, a qui una entitat bancària volia executar una hipoteca i desnonar-los deixar-los al carrer. Ells com tanta altra gent van caure en aquella espiral consumista alimentat per la mateixa banca. A ells ningú els va explicar res . A ells els hi van posar tot fàcil per endeutar-se i per avalar. A ells com tants d’ altres els volien prendre la casa i seguir escanyant-los de per vida i deixar-los al carrer amb un deute i sense sostre per no poder fer front a l’hipoteca, aquella hipoteca que en el seu moment i amb una alegria indecent algú que sí sabia de “números” els va enlluernar .

Per sort la mobilització i el seny s’ han imposat i podran viure a casa seva amb un lloguer social és un triomf de la tenacitat i cal felicitar a tothom que hi ha intervingut . Així també es fa un mon més just.

ETA

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 24 Oct 2011 04:43:20 PDT

Un bon amic em deia que en "calent només els canelons i per Nadal", així que fidel a aquesta màxima he esperat uns dies a escriure sobre la fi de la lluita armada d’ETA. Aquesta història té molta sang, molt de patiment i moltes ferides obertes i estic convençut que no es pot parlar amb lleugeresa.
No m’han sorprès massa el que s’ha anat escrivint, cadascú ha estat fidel al que ja sabíem. El meu pensament és que és una bona notícia, tot allò que ens allunyi dels integrismes i de les violències és molt bo. Els moments històrics volen també gests històrics, que estiguin a l’ alçada del moment. Amb això vull dir que tothom que tingui influència en la fi d’ ETA hi posi el millor d’ell o ella . Només així podem avançar i viure un present i un futur. Aquest és el millor homenatge a tantes víctimes innocents que van morir sense saber perquè , per pensar diferent. Bastir la societat del demà sense que aquests criminals en formin part depèn en gran mesura de les passes que com a societat donem aquest dies.

Compromís

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 17 Oct 2011 02:13:58 PDT

Avui és el Dia Internacional per la Eradicació de la Pobresa,de fet podríem dir sense risc d’equivocar-nos que més que el dia és l’època de la pobresa. Hi ha gent, molta gent que ho passa molt malament, que la situació econòmica en la que sense dubte alguns, que ni abans ni ara són “pobres”econòmicament,crec que són “miserables” èticament ,això si , han portat a incrementar els nivells de patiment de molta gent.

Avui un pilot de xifres ens farà rumiar i de ben segur ens faran apuntar cap els culpables i també teoritzarem molt i molt, i trobarem receptes màgiques per sortir d’aquest forat ipso facto.
Esta bé que pensem com hem arribat fins aquí i també que tinguem solucions, ara jo soc partidari d’afegir el , i jo,que puc fer realment ? Puc aprofitar per posar els meus valors com a persona al dia i malgrat no ser el culpable directe d’aquesta situació social i econòmica , ser militant actiu amb fets concrets , palpables d’estar al costat de les persones que pateixen, dedicant-t’hi unes hores al dia, al voluntariat generós, al treball per l’altre, rumiar que puc fer, a ser actor principal de la meva societat, a ser protagonista d’un altre mon , a militar per l’altre i no ser una dent més d’un engranatge inhumà, que té el diner com a únic referent. Passar del pensar això passa perquè aquells ho han fet fatal al , la culpa segur és d’altres però la solució passa també pel meu compromís personal, per la meva acció.

"música"

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Tue, 11 Oct 2011 02:24:48 PDT

Sabadell es porta a la pell. I a més la gent de Sabadell estem orgullosos de ser-ho . La nostra ciutat des de fa temps i fonamentalment gràcies a un “invent” que és la comissió de la convivència , que està formada per entitats socials, polítiques, Ajuntament i també el Síndic, ha treballat amb una sola veu per dir no a l’odi. Els que la van crear ho van fer en una ciutat que malauradament hi havia moltes persones d’ ideologia feixista que no s’estaven d’exercir d’ intransigents i salvatges. Gràcies en molta part a l’esforç d’aquesta comissió avui tenim una ciutat lliure d’aquesta xacra.
Ara de nou , per segon any, sembla que un grup de feixistes volen organitzar un concert de “música” apològica a l’odi en una sala de Sabadell i de nou Sabadell ha dit no. Celebro molt la determinació claríssima de l’ Alcalde a impedir-ho . La postura de la Comissió de la Convivència d’ ahir que un cop més s’ha posat al cantó de la llibertat i dels drets humans i també l’empeny del Fiscal per delictes d’Odi de no posar-los-hi fàcil, i de les entitats i persones de la ciutat que han sortit al carrer per defensar la pau . Jo no sé que passarà demà però el que si sé que Sabadell ha fet tot el que ha pogut per impedir aquesta barbaritat . Un cop més estic orgullós de ser Sabadellenc .

L’ endemà

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Wed, 07 Sep 2011 01:23:01 PDT

Ja ha passat la Festa Major i tornem al dia a dia. Els dies de Festa Major, són dies en què tots i totes tenim més “paciència” sabem que el actes que es fan per la ciutat ens pot comportar alguna molèstia i, pensant en que tothom pugui disfrutar, ens ho prenem diferent. Res a dir, ara, entre poc i massa. Hi ha actes que cada any comporten moltes molèsties als ciutadans, simplement perquè són incompatibles en portar-se a terme en zones habitades. No es pot tenir un sector de la població durant quatre dies sense dormir perquè hi han concerts i perquè després i, durant hores, el carrer està “pres” per la gent que surt del concert. En massa ocasions, aquestes persones es pensen que l’ espai públic és seu i el poden convertir en el seu lavabo privat. Per un altre cantó, aprofito per felicitar als serveis de neteja que han estat impecables. Ja fa uns anys vaig recomanar a l’ Ajuntament moure la Fira per evitar molèsties als veïns i veïnes. Una cosa és un concert i una altre molt diferent és posar 7.000 persones durant 4 nits a un barri. No es pot demanar tanta “tolerància” ni “paciència” a la gent . La Festa sí , i tant!! Ara, s'ha de respectar el dret al descans de la gent i l’ Ajuntament ha de posar-se al lloc dels veïns i veïnes abans de decidir. Vetllar i promocionar el civisme de les persones que surten del concert. Així sí que aconseguirem una bona Festa Major per tothom!!

Festa Major

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Thu, 01 Sep 2011 05:56:05 PDT

A Sabadell, cada any hem de calcular quan és la Festa Major, no tenim un dia fix, És que la gent de Sabadell som així. Un altre any però, aquesta arriba en moments difícils, molt difícils, arriba a un ciutat amb molta gent sense feina , amb persones passant la nit en un CAP, amb gent que no ha cobrat la RMI, amb retallades per part de totes les administracions, amb gent “Indignada” .. una realitat social que , al menys jo, mai havia viscut. Hem de saber gestionar-ho tot plegat, el que sí és segur, és que no hi ha fórmules “màgiques” perquè de cop i volta tot s’ arregli. Aquesta recepta no la té ningú. Ara, el que sí es pot fer, és tornar a posar a les persones i quant dic persones no dic “votants” al centre de l'acció dels nostres polítics, tots. En èpoques com aquesta calen moltes coses, però en especial generositat, remar tothom cap a la mateixa direcció, veure més enllà d’ unes eleccions, escoltar a la gent i, junts fent pinya, passar aquest temporal. Només així podrem veure la llum. Visquem la Festa Major! Però pensem també en la realitat que ens envolta i recordem que un món més just també inclou als nostres veïns i veïnes.

Tenim pressa

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 29 Aug 2011 04:25:52 PDT

Mesquites

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Thu, 25 Aug 2011 00:42:33 PDT

Ahir, a Salt, hi va tornar haver “sarau” i un cop mes de la mà de gent amb un alt grau de racisme i xenofòbia. No puc entendre per què no es poden construir mesquites, oratoris, capelles, basíliques..

Anem a pams.

Hi ha moltes queixes de veïns i veïnes adduint que el divendres dia d’oració dels musulmans els seus carrers estan plens de persones resant i els crea molts inconvenients. O veïns i veïnes d'Esglésies Evangèliques que en la majoria dels casos estan en locals no adequats i molesten molt quan resen. La solució passa per poder construir locals adients on la gent pugui exercir el seu dret a practicar la religió. El problema no és el temple, és el què s’hi diu, i aquí si que cal estar atents, però tant atents com si un bisbe diu per exemple en referència als abusos sexuals:

"Puede haber menores que sí lo consientan y, de hecho, los hay. Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas te provocan. Esto de la sexualidad es algo más complejo de lo que parece". (Bernardo Alvarez, Bisbe de Tenerife); o un altre: “Los obispos llamaron hoy a la desobediencia civil contra la llamada ley de muerte digna”.

És a dir, el que cal no és prohibir llocs de culte, l’administració ha de garantir el dret a tenir llocs de culte, però també ha d’actuar si en aquests llocs es llença porqueria verbal. Plataforma per Catalunya està jugant amb foc i al final prendrem mal si no els parem els peus utilitzant les eines que ens ofereix l’estat de dret.

Tothom al mateix sac.

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 19 Aug 2011 00:40:31 PDT

Aquest dies sentim parlar molt de PIRMI i RMI . He volgut interessar-me per com ho han viscut els veïns i veïnes de Sabadell que hi tenen dret , com els ha afectat, per això he demanat informe a l’Ajuntament , m’ he reunit amb afectats , visitat la OTG, parlat amb assistentes socials i crec m’ he fet una idea . No em sembla bé que es barregin coses, ni que es vulgui donar la idea de que la gent que cobra aquests ajuts són uns aprofitats del sistema . Em sembla indigne. Com indigne és dir que la gent no vol la feina , com si sobressin els llocs de treball, suposo que el responsable de Treball de la Generalitat haurà vist les poques ofertes de feina que hi ha a les oficines de treball i la moltíssima gent que no en té, així a més de “aprofitats del sitema “ insinuem que “ganduls”. Dirigir de d’un despatx és fàcil, tens una pila de números a sobre la taula i només es tracta de prendre decisions i llestos, ara si comencem a posar cares als números això canvia . Penso que és immoral que sense avisar a ningú canviar la forma de pagament de cop i volta i organitzar aquest caos en el col·lectiu dels més vulnerables perquè suposo que cap dels que han pres aquesta decisió han de viure amb 400 euros al mes. Mirin, em sembla molt bé que persegueixim el frau (que el persegueixim a tot arreu vull dir , del Palau de la Musica als més desaforits passant pel frau fiscal), i mentre van avaluant , cosa que penso cal fer, no deixin d’atendre els drets de la gent i si d’aquesta avaluació hi ha gent que ha enganyat , que no l’hi toca , doncs escoltin l’hi retiren aleshores. Però penso que la mare de tot plegat és saber que volen dir quant diuen frau, és frau anar 3 o 4 vegades de viatge cobrant una PIRMI o RMI? Tenir un saldo a la llibreta de 35.000€ i cobrar la PIRMI? Cobrar de PIRMI i ajuts més que el sou mínim? comprar-se un tv de plasma? Dons segurament ho és, ara netejar escales mentre es cobren els 400€? Dons ja no ho veig tant clar perquè qui pot viure amb 400€ ?els demano que sàpiguen posar-se en el lloc de l’ altre, que no tractin a la gent com un expedient i prou perquè són persones , que no barregin coses, i permeti’m recordar que cap càrrec públic pot dir a la premsa que el senyor tal cobra el PIRMI i buscar mil excuses per justificar una manca de sensibilitat espantosa. Espero que el seny s’imposi, que es torni a pagar per transferència o si es canvia es faci bè i que es controli que ningú abusi . I els recomano que quan parlem de persones amb risc d’exclusió o gent que esta patint tant la ciris no siguin tecnòcrates qui prenguin les decisions .Trepitgin el carrer .

Amor "indegut"

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 12 Aug 2011 04:48:45 PDT

La direcció de Plataforma per Catalunya fa dimitir la número 3 a Salt
La direcció de la formació xenòfoba ha estat pressionant Juana Dolores Martínez perquè deixés el càrrec des que es va assabentar que la regidora tenia una relació estable amb un ciutadà d'origen subsaharià.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2011/08/11/direccio-plataforma-catalunya-dimitir-numero-3-salt/507402.html

Amb totes les reserves, però si és així, d’aquí a tancar el no “català de soca i arrel” o “español de pura cepa” a uns camps de concentració hi haurà un pas, el pas és que els voti més gent, que els fem cas, que es pacti amb ells a les institucions. Si la societat que volem és la que fa de l’ odi una manera de viure que ens porti a tractar al diferent com un tros de carn sense drets ni dignitat ja sabem que ens toca, fer-nos amics d’aquesta gent. Avui són els “negres i moros” desprès els “subnormals” els “maricons” “gitanos”..i així fins que només quedin ells. Hitler ja ho va inventar abans. Dignes hereus.

Bon estiu a tothom!

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Tue, 26 Jul 2011 01:00:01 PDT

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Sun, 24 Jul 2011 07:44:00 PDT

Encara

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Tue, 19 Jul 2011 04:53:57 PDT

Diumenge, mentre el cor Nigerià de Gospel feia un recital meravellós, celebràvem, un any més, el “Memorial delVIH/Sida”. Mentre ho fèiem, em venien al cap imatges dels primers anys a ActuaSabadell, ara Actuem, anys duríssims en què entre tots començàvem a descobrir la mortalitat i la perillositat de la pandèmia del VIH/Sida. Se m'apareixien, mentre escoltava el Gospel, moltes cares d'anys enrere: l’estimat i enyorat Kostas, en Pere, en Jordi, la Alicia….. moltes cares i cadascuna d'elles amb un record que em retornava la idea de la injustícia. La mort molts cops arriba a deshora i de forma injusta. No obstant això, en el cas de tots ells la injustícia la van viure abans de morir amb el judici que els va sotmetre aquella societat, amb l'estigmatització que van patir, amb la marginalitat i la discriminació de tracte. Recordo amb especial repugnància com s’en va negar l'església dels "Padres" per fer un funeral per por al "tipus de gent que vindrà”. Sort varem tenir del Pare Mallol que ens va treure les castanyes del foc i va fer aquell i molts d’altres funerals,pares que no volien saber res del seu fill o filla malalt o veïns que es manifestaven contra cases de respòs. Una època trista que ens ha de fer veure que discriminar no és un dret, que no podem "fer fora" aquell que no és com nosaltres i en nom de la por tot s’hi val. A ple segle XXI, cal seguir amatents, ja que molts del elements que es van dur a aquella situació d’injustícia social , avui encara persisteixen.

ESFORÇ?

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Wed, 20 Jul 2011 04:27:56 PDT

No descobreixo res si parlo que la situació econòmica del nostre país no és bona i que segur que calen esforços de tothom per resoldre la terrible situació que alguns , que per cert són els que pateixen menys els efectes de la crisi, ens ha portat . Ara la societat ens toca resoldre la papereta i fer esforços. Un cop més la gent “del carrer” ha de resoldre i patir els que altres han fet malament.
Però que vol dir esforços?, abaixar el sou dels funcionaris? És un esforç. Menys inversió en carreteres? També ho és. Menys parades d’ una nova línia de metro? Si ,és un esforç. Augmentar algun impost? També . Ara el que no és un esforç és no poder anar a un CAP quant no et trobes bé. No això ja no. Hi ha una línia vermella que no es pot traspassar i aquesta és sens dubte la sanitat, també educació. Ahir ens donaven la llista dels caps que tancaran a Sabadell “per vacances” a l’agost, i els que no faran urgències .. una llista ofensiva que al meu parer menysprea a les persones . On es pensen que anirà ara la gent que no es troba bé? Que es quedarà a casa patint per no gastar diners a l’administració? Doncs al Taulí i que passarà? , no cal ser un físic nuclear per endevinar-ho, que col·lapsarem de nou el Taulí.
Trucar si et trobes malament a un número de telèfon i per allí un metge et dirà com ho veu? No . Esforços de tothom ? quin remei, però retallar en sanitat i d’aquesta manera tant “bèstia” no és un “esforç” , és rotundament inacceptable.

Dilluns

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 01 Jul 2011 00:25:05 PDT

Començàvem la setmana recordant-nos que encara ens cal celebrar un dia per despertar consciències i posar davant del ulls de la gent que encara hi ha perquè treballar en la lluita contra l’homofòbia i lesbofòbia, el que anomenem dia de l’orgull. Un dia en que els gais diem al mon que no ens amaguem de res, que volem viure en quotidianitat la nostra sexualitat, la nostra forma de ser sense esperar cap “misericordiosa tolerància”. Els mitjans han tret com sempre la cara més lúdica de la diada, res a dir si va acompanyat també del compromís de molta gent en la defensa dels drets de les persones. Van sortir només les carrosses de la rua i la festa i no hi havia fotos de les tres pancartes reivindicatives.

No ens hem d’amagar de res . La rua, el Pride, doncs molt bé, volem riure i ser feliços , perquè això no està renyit amb la lluita aferrissada pels drets de la gent, pels nostres drets. Ens cal encara molta pedagogia,molt exercir de persones civilitzades i permetre que l’altre sigui diferent. Només així, amb generositat i si podem amb alegria bastirem aquesta societat nova que tant analem.

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Wed, 15 Jun 2011 23:30:45 PDT

Així no.

Ara fa un mes molta gent va dir que volien ser escoltats, tenien coses a dir i moltes idees a posar sobre la taula, es reunien per les places i discutien sobre el mon que ens ha tocat viure, mostraven els descontentament a un sistema que ens ha dut a una crisi terrible en la que la gent del carrer és la víctima d’unes maneres de fer que s’han oblidat de posar a les persones en el centre de les seves actuacions.
Tota aquesta força ara caldria canalitzar-la bé perquè no sigui en va, perquè un cop més les il·lusions es trenquin i es quedi en no res.
Ara però als Indignats els toca apartar-se dels violents i fer-ho d’ una forma clara, cal que els acampats siguin els indignats i cal també respectar el dret a la ciutat que té tothom.
El que de cap manera es pot justificar, tolerar o disculpar és el que va passar ahiral nostre Parlament. Només els militars alçats en armes han impedit la tasca dels parlaments i això no. Em va entristir molt veure diputats i diputades demanant auxili, veure com se’ls insultava, escopia, agredia, marcava. Si aquest és el canvi jo no el vull. M’ hagués agradat llegir avui una declaració ferma de rebuig als actes d’ahir per part del 15M. M`hagués agradat veure com s’ aïllaven als violents deixant-los sols i els pacífics marxessin de la Ciutadella i també m’ hagués agradat veure els Mossos amb la seva identificació a les armilles. I sobre tot m’ agradaria que el parlar i l’escoltar s’imposés. El meu rebuig més enèrgic a la violència vingui d’on vingui.

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 13 Jun 2011 23:23:31 PDT

Il·lusionem-nos

Fa dies que va començar el moviment 15M, els Indignats, durant aquest temps han sorgit propostes molt interessants que caldrà vehicular perquè no passi com passa massa cops, que la il·lusió topa amb el “realisme” i es converteix amb res. Allò que va començar com un Àgora modern no pot ser segrestat per la voluntat d’ altres que busquen ocupar l’espai públic per fer-se’l seu. El respecte al que es de tothom s’ ha de preservar i l’esperit de la gent que es va aixecar i va dir que volien que s’els escoltès tampoc pot acabar en un no res. Els que dissabte es van constituir en Ajuntaments han de prendre bona nota del que passa als carrers i places, del que ha passat i no haurien de pensar que “ja s’ ha desinflat, anem fent la nostra”. Els indignats estaven contra una manera d’entendre la política que de ben segur comparteix molta gent i no és excusa dir “que es facin partit polític i a les urnes”. Els moviments pacífics de participació ciutadana cal escoltar-los i promocionar-los amb la mateixa intensitat en que s’ ha de fer complir el dret de tothom a la seva ciutat, aquest és el gran repte i la generositat que s’ espera dels polítics. La ciutat, la política municipal és el lloc on s’està més a prop de la gent i això és un privilegi perquè la feina que fas la veus, la toques. Ens equivocarem si l’única fita és un silló , un bastó . La fita son les persones i per arribar-hi no cal anar a romeries, costellades, aplecs…i ja està,cal la generositat de sumar pel bé comú. Si anem per aquest camí de ben segur que haurem après una mica del que ens vol dir el carrer.

Comunicat d'última hora

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 27 May 2011 02:45:43 PDT

He cancel·lat la meva assistència a l'acte de les Esquadres de Sabadell pels fets que estan passant ara mateix a plaça Catalunya.

Convivència

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Tue, 24 May 2011 23:54:29 PDT

De ben segur, de les primeres coses que hem d’aprendre dels “acampats” és escoltar les persones, escoltar i treballar per elles. Ahir vaig visistar tres veïns de diferents zones de la ciutat que viuen un "infern" per culpa de persones incíviques al seu carrer. Persones que llencen les escombraries sense bossa a una casa abandonada que l’han convertit en un munt de “merda"; que fan servir l’espai públic com el pati de casa seva i la vorera com una mena d’aparcament. Persones que tenen nens per escolaritzar. I persones que, a la nit, per arrodonir-ho, converteixen el carrer en una barbacoa.

Fins i tot en arribar jo van sortir al carrer, suposo per intimidar-me (es veu que no sabien que a mi no m’intimiden ni ells ni ningú en la defensa dels drets de les persones). No seré jo sospitós de no treballar fins a l’esgotament per la convivència, però amb el mateix empeny penso s’han de fer respectar els drets dels veïns i veïnes a viure en pau i tranquil·litat. Sense por, perquè no fer-ho dóna ales a plataformes i col·lectius que juguen indecentment a la confusió i a la generació d’odi.

Cal anar a veure el problema, estar una bona estona amb la gent que pateix aquests problemes, compartir amb ells aquestes situacions i no prometre res: actuar! Tolerància zero a l’incivisme. En nom de res ni de ningú es pot permetre que cap zona de les nostres ciutats sigui una rèplica dolenta de "la calle es mía". I seguim escoltant la veu de la gent.

Avui

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Mon, 23 May 2011 02:42:41 PDT

I avui ja és l’endemà. Cal arremangar-se i posar-se a treballar, uns des dels governs i els altres des de l’oposició, per una societat millor. I cal escoltar molt i molt a les persones. Aquests dies tenim la sort que molta gent “indignada” està donant moltes idees que han d’ajudar a una governança millor.

Arremanguem-nos i posem-nos-hi tothom. Aprenguem dels errors i edifiquem una manera millor, més propera, de treballar per les nostres ciutats i pobles.

INDIGNEU-VOS

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 20 May 2011 04:03:52 PDT

Fa molt de temps que els polítics i la gent ens queixem de la poca implicació amb la vida “política” de la societat, en especial dels joves. De fet, és una realitat que la política –més ben dit, els polítics en general- no desperta passions en la majoria de la gent.

El que em sembla contradictori és que, ara que sí que volen discutir d’allò que no els agrada, que es reuneixen per dir que estan “indignats”, que d’una manera pacífica volen obrir un procés i un espai de reflexió, ens queixem i els vulguem limitar l’espai on poder fer-ho, o fins i tot questionem el dret a fer-ho. És lògic i sa que la gent es pugui reunir per discutir sobre el que no entenen. Que no s' entengui com la immensa majoria de la gent “sin comerlo ni beberlo” són les víctimes de la mala gestió d’altres amb una crisi terrible que ha deixat a la cuneta a una pila de persones.

Que es qüestioni el sistema que tenim és sa. No es pot demanar la participació de la gent a la vida pública però voler aquesta es porti a terme de forma tutelada, dirigida i el pitjor de tot: "controlada".

Benvinguda sigui la implicació social, la defensa pacífica de les idees, les ganes de canviar, de prosperar, de parlar, de posar sobre la taula idees, d’implicar-se. I benvingut sigui l’aprenentatge, l’escoltar i, si em permeteu, el “oído cocina” que ha de fer el món polític.

Els que em seguiu sabeu que sóc un ferm defensor de què el món es pot canviar, millorar, en petits gestos. També penso que els servidors públics ens deben a la gent. No oblidem que ser servidor públic és un acte voluntari que s’adquireix per estar al servei de la gent i això vol dir conèixer els problemes, anar a buscar allò que no va a l’hora, acompanyar, explicar, treballar fort i escoltar què diu la societat, què diuen les persones.

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Wed, 11 May 2011 02:31:53 PDT

Dimecres, comença el dia amb el meu talladet de rigor tot llegint la premsa d’àmbit nacional. Arribo al despatx i miro la premsa local. Ja sé que no puc parlar de política en públic i no ho faig mai llevat que es vulnerin els drets de les persones . Llegeixo una entrevista del candidat d’ una plataforma “fundada “ a Vic, que diu frases com “Primer els de casa” i es va animant “Hoy mismo he invitado a una café a un negrito que quería venderme un DVD. Se me parte el alma de verlos así” i va seguint “las urgencias del Taulí estan colapsadas por los árabes y los negritos” per si no havia quedat prou clar “Apruebo que atiendan a un negrito en urgencias pero después, a su país” i per demostrar un cor immens diu: “Yo solo quiero que los Sabadellenses sean mas felices”.

Si la meva felicitat ha de venir de tractar a les persones amb diminutius, d’enviar a la gent fora de Sabadell pel color de la pell o la religió, No cal, gràcies, de fet no ha inventat res, en Hitler i altres van començar així repartint odi i l’odi només porta a un lloc: a la violència.

noreply@blogger.com (Josep Escartín) — Fri, 06 May 2011 04:01:14 PDT

22/05

Avui comença la campanya electoral , és aquell moment de la democràcia que cal ens expliquin que en faran del nostre vot i un moment en que cal explicar més que tirar-se els plats pel cap. Per cert, vaig llegir unes més que interessants declaracions del bon amic Iñigo Lamarca , Ararteko ( Síndic) del poble Basc.

"Aquellas personas que pertenecen a la masa social de la izquierda abertzale tradicional tienen derecho a participar en las elecciones; no es ni tan siquiera investigable que una persona tenga unas ideas, eso no es delito",