Crec que amb Linux Mint realment he descobert la potencialitat de Gnome Shell. Probablemet (sempre que dic açò torne a Ubuntu a la velocitat de la llum, així que creuarem els dits) em quedaré un temps amb Mint.

Descàrrega | Linux Mint

Fa uns dies que sóc a la nova xarxa social de Google, el Google Plus (G+). La competidora de Facebook encara es troba en fase de proves però ja apunta maneres. Aquest article no pretén ser una revisió d’aquesta plataforma, primer perquè ja hi ha moltes circulant per internet i segon perquè trobe que és prompte per jutjar el funcionament (podríem dir que encara es troba en fase alfa privada). Però sí que voldria compartir amb vosaltres algunes eines en forma de plugins i extensions que vos facilitaran l’aterratge a la nova xarxa.

Surplus (Google Chrome)

Aquesta és la més útil de totes. Es tracta d’una extensió de Google Chrome que no només vos avisarà de les noves notificacions de G+, sinó que també vos permetrà compartir qualsevol contingut sense necessitat d’anar a la web de G+.

• Instal·la’t l’extensió.

+1 Plus One Extension (Google Chrome)

Es tracta d’un botó que vos permetrà fer fàcilment +1 (l’equivalent al “m’agrada” de Facebook) a qualsevol pàgina que visiteu. Els +1′s que feu apareixeran (si voleu) al vostre perfil de G+.

• Instal·la’t l’extensió.

googleCards (WordPress)

I per últim, si sou usuaris del sistema de gestió de blogs WordPress, vos recomane l’extensió googleCards. Una manera fàcil i elegant d’enllaçar al vostre perfil públic de G+ i aconseguir nous seguidors.

• Instal·la’t l’extensió.

Només em queda recomanar-vos efusivament que s’afegiu a Google+ (encara tinc algunes invitacions si en voleu). La batalla front a Facebook té pinta de que serà èpica. Esperem que els principals beneficiat siguem els usuaris.

Per raons que se m’escapen, si intentes visitar un perfil de Google des d’un Firefox 4, Google et recomana “actualitzar” el teu navegador a Firefox 3.6!

No entenc res.

Darrerament m’he trobat amb un problema nou i amb una solució efectiva. En una operació de restauració d’una pàgina web (arqueologia digital, perquè usava WordPress 2.0), m’he trobat que el lloc tenia literalment més de 40.000 comentaris pendents de revisió. Evidentment tots ells comentaris brossa. El problema és que el nombre de comentaris a eliminar era tant enorme que el servidor petava quan intentava fer accions massives o quan tractava d’exportar els articles a la nova web.

La solució ha sigut ben sezilla. Anar a phpMyadmin i executar la següent ordre:

DELETE FROM wp_comments WHERE comment_approved = '0'

Compte! perquè amb això s’esborraran tots els comentaris pendents d’aprovació.

Actualització 1: Seguint amb les tasques d’arqueologia digital, un altre problema que m’he trobat ha estat que amb l’actualització s’havia malmés la codificació utf-8. En lloc d’accents apareixien símbols estranys. Ho he solucionat anant al wp-config-php i modificant la següent línia:

define(‘DB_CHARSET’, ‘utf8’);

per

define(‘DB_CHARSET’, ‘’);

Via | Interforo

Ahir vaig vore Source Code (Codi Font). Ja tenia ganes d’una bona peli de Ciència Ficció després del fiasco de The Adjustment Bureau. La trama principal ens conta com un soldat es posa en el cos d’un home que està a punt de morir en un atemptat terrorista a bord d’un tren i de com aquest ha d’esbrinar qui és el culpable, per a evitar que continue atemptant.

Tant el desenvolupament de la trama i les subtrames, com l’estètica general de la pel·lícula paguen la pena. Una història ben filada, amb bon ritme i un muntatge àgil. En definitiva una bona peli per passar una estona entretinguda.

Per a fer-ho només heu d’afegir al final de l’adreça #at= i després el moment del vídeo on voleu que comence, expressat en segons. Per exemple:

http://www.youtube.com/watch?v=BuMWOzK0Zqc#at=116

Definitivament el Josep s’ha tornat boig. Què no està fent una review d’Ally McBeal? Doncs mira. Pensant en les sèries de la meua vida, m’ha vingut al cap aquesta i m’ha fet gràcia recordar-la.

La sèrie es va estrenar l’any 1997 (ja ha plogut) i estava protagonitzada per l’actriu Calista Flockhart. El que més recorde de la sèrie són dos coses.

Una és la música. La música jugava un paper fonamental a la sèrie i la cantant Vonda Shepard es va donar a conèixer gràcies a ella.

Un altre cantant, en aquesta ocasió ja consagrat, que cobrava protagonisme a la trama de la sèrie, va ser Barry White. Memorable l’escena en la que el persoatge John Cage no pot evitar deixar-se portar per la música que sent al seu cap i contagia als que té al seu voltant.

El bany unisex on tenien lloc moltes de les seqüències:

L’altre element clau de la sèrie era la personalitat esquizoide dels seus protagonistes. Cadascun més estrany que l’anterior.

Un ambient d’un buffet d’advocats que només m’he tornat a trobar amb Boston Legal (2004). No debades és del mateix creador. Una sèrie aquesta darrera que va ser cancel·lada molt prematurament i que a mi m’encantava (però eixa serà un altra història).

The Adjustment Bureau (traduïda a l’estat espanyol com a “Destino Oculto“), és una pel·lícula basada en un relat curt del prolífic Philip K. Dick.

La pel·lícula és un autèntic despropòsit argumentístic executat d’una manera mediocre. No paga la pena perdre 107 minuts de les vostres vides veient una cinta que banalitza un argument que als amants de la sèrie Fringe vos serà molt familiar. La més que sospitosa semblança d’aquests personatges amb els “The Observer“ de la sèrie de J.J. Abrams em va fer sentir curiositat per vore aquesta cinta. No sé si s’assemblen perquè són un plagi, o perquè ambdós estan basats en el relat de Philip K. Dick, però el que és segur és que els personatges de la sèrie tenen una atmosfera molt més misteriosa i estan molt millor desenvolupats des del punt de vista argumental.

Una oportunitat desaprofitada per a haver executat una història de Ciència Ficció que a priori resulta molt atractiva. Una estirp de personatges que controlen les nostres vides, si més no, les vides que resulten importants per al desenvolupament de la humanitat, i que en aquesta cinta han reduït a una història pseudocatòlica i pastissero-romanticona.

Llàstima, perquè ja tenia ganes de Ciència Ficció a la gran pantalla.