Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento "España" desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!

L’única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d’edat.Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat.

La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans [i la societat civil especialment, afeigeixo jo] és una qüestió de dignitat.

Antoni Bassas.

Aquesta llegenda no l’avala cap historiador, però és interessant, car la història, a més d’ésser la propaganda dels vencedors, és també la memòria dels pobles. I la memòria és molt selectiva i sol anar enriquint-se progressivament amb detalls que només pot aportar la distància. Això és el que ens diu l’aforisme fusterià « Si l’home adult enyora la seva infància, és perquè no se’n recorda, o perquè se’n recorda malament. » La llegenda sobre els assassins de Viriat interessa, més que per la seva possible veritat històrica, per la moralitat que conté.

Roma no paga traïdors. Apunt estret del bloc: El fil d'Ariadna.