La setmana passada vam convidar als meus pares, germà i cunyada a dinar a casa. No volia atipar massa al personal perquè després se’m queixen! així que vaig decidir de fer un “pica pica” inicial bastant lleuger per no perdre la gana de cara als dos plats i postres subseguents. És ben sabut que el meló amb pernil és constituït socialment com un primer plat, sobretot a l’estiu, però aquest format de “pinxo” amb quantitats tant petites, el podem utilitzar com un entrant engrescador i visualment festiu. Els ingredients i procediment no tenen secret, només trucs!:

Ingredients:

• 1 meló
• pernil salat
• arròs crú (o sal, sucre… o qualsevol altre aliment o material que pugui aguantar el pes dels bastonets)
• un motlle de galetes
• palets de fusta
• gots (o qualsevol recipient, copa de cava, de vi…)

Procediment:

1. Tallem el meló a rodanxes planes, NO pas a mitjallunes, sinó de manera uniforme, i amb una amplada d’un dit.

2. Amb el motlle que més ens agradi (de estrella, de cor, rodó……..) anem treient formes.

3. Fem tires llargues i estretes amb el pernil salat

4. Enrestem el meló i el pernil en un pal, i el coloquem en un got plè d’arròs crú.

I ja ho tenim! No em direu que no és visualment espatarrant! ;)

Segona entrada de dolços nadalencs, ara amb una imitació dels Ferrero rocher infinitament més bona i més sana, i que a sobre és tant fàcil que ni tan sols s’ha d’utiltzar el forn per la seva elaboració! La seva aparença és tant semblant als ferrero rocher que és inevitable admirar-los! ;) Son unes postres que  no només se les menjaràn els intolerants al sucres, sinó tothom, ho dic per experiència pròpia!

Ingredients:

• 50 g d’anacards
• 1 cullerada sopera de sirop d’agave
• 1 cullerada sopera de cacau en pols
• ametlla trossejada

Procediment:

1. En un bol, posem els anacards i els cubrim d’aigua. Els deixem en remull durant 1 dia sencer (mínim).

2. Passades les 24h, els hi escorrem l’aigua i amb un minipimer els triturem fins que ens quedi una massa homogènia.

3. Hi afegim la cullerada de sirop d’agave i la de cacau en pols. Ho barregem.

4. Passem per la paella l’ametlla trossejada perquè es torri una mica.

5. Fem boletes amb la massa i les recobrim amb l’ametlla

6. Ho posem al congelador. Quan volguem menjar-nos-les, les treiem 10 minuts abans.

Aquesta és la primera entrada que faig en molt de temps, i és que han passat algunes coses a la meva vida, des de trasllats de pis a canvis de feina…. Tinc moltes ganes de postejar aquesta recepta perquè ha estat una gran il·lusió descobrir aquests caragolets a la revista “Cocina Vegetariana” i veure que realment estàn més que bons!!

Tinc la intenció que aquesta sigui la primera de les receptes dolçes publicades per al Nadal, doncs enmig de turrons i polvorons, també hi haurà tot allò que nosaltres poguem menjar!

La recepta és força senzilla, requereix d’una miqueta d’habilitat per les “manualitats” però res que ningú no pugui fer! ;) Anem a explicar el procediment!:

Ingredients (per unes 20 galetes):

• 50 grams de farina (qualsevol és adequada per aquesta recepta: quinoa, blata sarraí, amaranto…)
• 25 ml. d’aigua
• un grapat de nous
• un grapat d’avellanes
• un grapat de prunes seques
• un grapat d’orellanes
• (un grapat del que volgueu: dàtils, llavors de sèsam…)
• sirop d’agave
• mantega de soja

Procediment:

1. En un bol, barregem la farina i l’aigua fins que ens quedi una massa compacta

2. Amb un corró, aplanar la massa fins que quedi fina (com si fós una massa de pizza)

4. Amb un pinzellet de cuina, pinzellem la superfície de la massa amb la mantega (prèviament escalfada al microones fins que quedi líquida)

3. Trossejem les nous, les avellanes, les prunes seques i les orellanes mitjançant un ganivet (no ho feu amb una picadora perquè us quedaràn excessivament mòltes i no volem un puré!) ho barregem tot i ho anem escampant sobre de la massa.

4. Enrotllem la massa començant des d’una punta. Ens quedarà com un canut.

5. Deixem el “canut” enrotllat a la nevera durant 20 minuts

6. Tallem a llesques el canut, les posem a la plàtara del forn i amb el pinzell les untem d’una cara de sirop i ho posem al forn 10 minuts a 180 graus.

7. Passats els 10 minuts, girem les galetetes i tornem a pinzellar-les de sirp per l’altra cara i ho tornem a posar al forn 10 minuts més i llestos!

Són molt bones tant calentes com fredes. I la seva textura no s’estova un cop fredes. Per això és unes molt bones postres per poder portar quan anem convidats a casa d’algú o per tenir-les a punt per les menjades de Nadal!

Espero que us hagi agradat!

Filed under: Receptes amb sirops, Receptes generals, Receptes per candidiasis, Receptes per diabetis ]]> http://laboratoridecuina.wordpress.com/2011/12/14/caragolets-dolcos-de-fruits-secs-dolcos-nadalencs-1/feed/ 7 laboratoridecuina 1 caragolets dolços de fruits secs caragolets dolços http://laboratoridecuina.wordpress.com/2011/12/14/caragolets-dolcos-de-fruits-secs-dolcos-nadalencs-1/ http://feedproxy.google.com/~r/laboratoridecuina/~3/KBOFMUTjDrA/ http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/10/29/galetes-de-quinoa-i-gerds/#comments Fri, 29 Oct 2010 12:36:57 +0000 laboratoridecuina http://laboratoridecuina.wordpress.com/?p=942 Continue reading →]]>

Una altra recepta extreta de la revista Cocina Vegetariana (nº13). L’he modificat lleugerament per fer-la 100% apta per tot aquell que tingui importants intoleràncies al sucre. El resultat està força bé, són unes galetes de textura especial i amb un punt de cruixents. Ideals per entre-hores!

Ingredients:

• 100g de farina d’ametlla mòlta
• 50g de flocs integrals de quinoa
• 50g de gerds rojos
• 1 cullerada de puré d’ametlla
• 1 cullerada sopera de sirop d’agave (o una cullerada petita de stevia líquida, com esprefereixi)
• 1 cullerada petita de mantega de soja provamel (jo utilitzo aquesta per la meva intolerància a la lactosa)
• 3 cullerades de llet de soja (jo utilitzo aquesta per la meva intolerància a la lactosa)

Procediment:

1. En un bol , barregem: la farina d’ametlla mòlta, els flocs de quinoa i els gerds i ho mesclem ben bé.

2. En un altre bol, baregem: el puré d’ametlla, el sirop d’agave, la mantega i la llet de soja fins que tot quedi ben unificat.

3. Unim els dos bols i tornem a barrejar.

4. Cobrim una plàtara de forn amb paper vegetal. Amb l’ajuda d’un motlle en forma de cèrcol, fem la forma de les galetes

5. Al forn a uns 160º durant uns 5 minuts per banda i llestos!

Ja és Tots Sants i, no cal dir, els desensucrats de la casa no ens pot faltar la nostra versió dels panellets! Amb les mides que us indico he pogut fer 9 panellets, però els meus són força grans, així que jo crec que en poden arribar a sortir uns 12. Anem per feina:

Ingredients:

• 300g de farina d’ametlla mòlta
• 1 patata petita
• 2 rovells d’ou i dues clares (per separat)
• 1 cullerada petita de mantega (jo utilitzo mantega de soja provamel per la meva intolerància a la lactosa)
• 1 cullerada petita d’stevia líquida (un altre substitutiu del sucre també és el sirop d’agave, on hi posaríem dues cullerades soperes)
• ratlladura de la pell d’una llimona (en substitució a l’ampolleta d’essència de llimó)
• OPCIONAL: 1 cullerada petita de canyella

Procediment:

1. Precalentem el forn a 200º

2. Fem bullir la patata fins que la notem tova.

3. La pelem i la xafem mentre hi tirem la cullerada de mantega i hi anem afegint la farina d’ametlla.

4. Incorporem els rovells (reservem les clares) i la ratlladura de la pell de la llimona  i seguim remenant fins a tenir una massa ben barrejada.

5. Fem boletes. Batem les clares d’ou que hem reservat i hi tirem les boletes i seguidament hi apeguem els pinyons.

6. Al forn (ben calent) a 200º i a la plàtara del mig del forn. Ho deixem uns 5 o 6 minuts, els hi donem el tomb i 5 o 6 minuts més.

7. Els traiem del forn, els deixem refredar i llestos!

nyaaaaam!!!!!

Les faves m’han fet pensar en les coses transcendentals de la vida.. Jo creia que no m’agradaven les faves. I aquesta afirmació és veritat i és mentida a la vegada. No m’agraden les faves “de tota la vida”,  el típic potage amb botifarra i “enrredos” a la cassola tots allí bullint-se… Però en canvi, el  plat de sofregit amb faves de la foto, m’encanta.

Les mares/àvies s’entesten a copiar idènticament, mil.límetre a mil·límetre (o hauria de dir ingredient per ingredient) les receptes de les seves mares, que a la vegada aquestes n’han après de les seves pertinents mares.. i així una llarga rècula de generacions i generacions copiant-se les unes a les altres.. I si un plat resulta ser una cacofonia gustativa, no passa res, perquè llavors la cultura del: “no t’agrada això??”,”com és que no t’agrada??” “va, que ja ets gran, menja’n una mica!” (i tots els llargs etcèteres dels que en som ben coneixedors tots) fan que a poc a poc vagis desconfiant cada cop més de la informació que prové de les teves papil·les gustatives i comencis el llarg i tràgic camí cap al “políticament correcte” (en altres paraules: m’ho menjo perquè ma mare calli d’una vegada).

Per tant, en un acte de rebel·lió socio-culinària, us presento la meva versió ràpida, barata, bona i, perquè no dir-ho, genial. Aquí teniu Les faves rebels.

Ingredients:

• una bossa de faves congelades
• 3 talls fins de pernil salat
• 1 ceba mitjana
• all
• 1 tomàquet
• oli

Procediment:

1. Bullim les faves durant 10-15 minuts

2. Mentrestant, trossegem la ceba ben petita i la posem a sofregir amb un raig d’oli.

3. Fem el mateix amb un all: trossegem l’all i, juntament amb la ceba, el sofregim fins a tenir-ho tot ben tovet.

4. Quan ja s’ha estovat i enrossit, tallem a quadradets el pernil salat i l’afegim a la paella.

5. Seguidament, rallem un tomàquet amb un ratllador manual (la pell no la posem) i quan ho tenim, seguim remenant.

6. Quan les faves estan toves, les escorrem i les tirem a la paella, perquè es barregin amb el sofregit.

7. Pel meu gust, jo hi tiro una mica de pebre mòlt. I ja es pot servir.

Us animo a provar-les i seguir revelant-nos amb més plats. Bon profit per a mi!

Estic molt satisfeta d’aquest pastís. I per motius obvis: tota la meva família se’l va menjar amb delit! I per a mi, aquest és el millor examen per a les meves receptes! ;) Dins de la laboriositat en sí que comporta el pastís, puc dir que és prou senzill de fer.  Anem a veure:

Ingredients per la massa:

• 200 g. de farina d’ametlles
• 1 cullerada de mantega de soja
• 10 gotes de stevia líquida

Ingredients per a la melmelada:

• 5  préssecs (com més madurs siguin, millor)
• 1 got d’aigua (que no estigui ple del tot)
• 1 cullarada d’agar-agar en pols
• 1 grapat de nous
• 1 cullerada petita de stevia líquida

Procediment:

1. Unim i barregem la farina d’ametlles, la mantega i la stevia en un bol fins que ens quedi una pilota compacta. Agafem un bol de vidre d’un dit de fondària i expandim la massa amb les dits fins que el cobreixi tot. I ho posem al forn a uns 180º fins que la massa quedi lleugerament torrada.

2. Mentrestant, agafem un cassó i fem bullir l’aigua. Quan emprengui el bull, hi tirem la cullerada d’agar-agar, baixem el foc, remenem uns 2 minuts i tanquem el foc.

3. Pelem els préssecs, els hi traiem el cor  i els triturem al minipimer fins a quedar un puré.

4. Tirem el puré de préssec dins del cassó on hi tenim l’aigua amb l’agar-agar i barregem ben bé les dues substàncies. Tot seguit, hi tirem les nous i la cullerada de stevia.

5. Treiem del forn la massa, la deixem refredar una mica i hi aboquem el puré de préssec que hem fet. Mirem que les nous quedin ben repartides per tot el pastís.

6. El posem a la nevera fins que el puré quedi quallat i fred.

7. Quan el puré tingui ja aquest aspecte compacte, és el moment de menjar-se’l!

Mm…! bon profit per mi!

Aquest estiu he tingut el plaer de gaudir d’unes postres delicioses i terriblement sanes i naturals. Es tracta d’una macedònia en format “elegant”. He tret la recepta de la revista “Cocina vegetariana” de la que n’estic enganxada mes rere mes per les esplèndides receptes que hi publica. Com sempre, he versionat lleugerament la recepta fer adequar-la més al meu gust.

Ingredients:

• 500 ml de suc de fruita, preferiblement de pinya i raïm
• 1 préssec
• 1 plàtan
• 1 poma
• 1 kiwi
• maduixes
• pinya
• 2 cullerades petites d’agar-agar en pols

Procediment:

1. Pelem i trossegem la fruita i la col·loquem en un bol

2. Posar el suc de fruita en un cassó i quan bulli, tirar-li les dues cullerades d’agar-agar. Baixar una mica el foc i barrejar durant 10 minuts.

3. Retirar el suc del foc i abocar-lo al bol on hi tenim la fruita pelada i trossejada i ho remenem ben bé.

4. Abocar tot el que tenim al bol dintre del motlle que haguem escollit.

5. Deixar-lo refredar a la nevera esperant que gelifiqui. Si tenim pressa, podem posar-lo al congelador però vigilant que no es congeli.

Filed under: Receptes amb stevia, Receptes generals, Receptes per candidiasis, Receptes per diabetis ]]> http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/09/27/gelatina-de-fruites/feed/ 6 laboratoridecuina pastís de macedònia DSCN4165 pastís de macedònia2 http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/09/27/gelatina-de-fruites/ http://feedproxy.google.com/~r/laboratoridecuina/~3/oisAv-NNp4M/ http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/09/27/amanida-de-cigrons/#comments Mon, 27 Sep 2010 15:29:53 +0000 laboratoridecuina http://laboratoridecuina.wordpress.com/?p=884 Continue reading →]]>

Aquesta amanida és una proposta ràpida i saludable. Per a mi és una solució ràpida per quan tinc poc temps i, no cal dir que en aquest cas “ràpid” i “sa” van lligats de la mà (quelcom que no resulta massa habitual).

Ingredients:

• 1 tomàquet
• 1 llauna de tonyina
• olives sense pinyol
• 1 quart de ceba
• mig pot de cigrons
• sal
• oli
• orenga

Procediment:

1. Passem per aigua els cigrons (si els tenim de pot) i els escorrem

2. Tallem a daus ben petits el tomàquet i la ceba. I les olives les tallem pel mig

3. Unim els cigrons amb el tomàquet, la ceba i les olives, i hi afegim la tonyina

4. Hi tirem un polsim de sal i orenga, i ho ragem d’oli per sobre.

5. Tot ben barrejat i ja ens ho podem menjar.

Aquest pastís és fruit de la barreja de diferents receptes fracassades. Fa uns mesos vaig intentar de fer un pastís de llimona i el pobre em va sortir rana. En una altra ocasió vaig provar de simular la crema catalana amb els ingredients substitutius que utilitzo, i també rana. Finalment, en un intent desesperat per tenir alguna cosa “dolça” on aferrar-hi les dents al dinar familiar de sant joan vaig provar de barrejar diferents receptes fallides i intentar simular una mena de coca de sant joan.

De coca ben poc, més aviat pastís, però que bó que va quedar! Estic tant contenta amb la recepta que estic decidida  a posar-la directament al número 1 del meu pòdium d’honor particular de postres “aptes” (sense làctics animals, ni sucres ni blat).

Tota una experiència reveladora: una barreja de textures per capes que va convèncer fins al més llépol de la taula! Aquí teniu el procediment pas per pas.

Ingredients per la massa:

• 250 g. de farina d’ametlla
• 1 cullerada grossa de mantega de soja
• 1 cullerada petita de canyella en pols
• 100 ml. de llet d’arròs

Ingredients per la crema:

• 350 ml. de llet d’arròs
• 3 ous
• 2 canuts de canyella
• la pell d’una llimona
• 1 cullerada petita d’essència de vainilla
• 1 cullerada petita de stevia líquida

Ingredients per la decoració:

• 1 poma
• 1 préssec
• cireres
• pinyons
• 1 clara d’ou

Procediment:

1. Precalentem el forn a 250 graus

2. En un bol hi aboquem tots els ingredients de la massa i ho barregem fins aconseguir una textura compacta. Agafem aquesta massa i la expandim en un bol de vidre rodó, de 1 o 2 centímetres de profunditat.

3. Quan tenim la massa repartida la posem al forn entre 10 i 15 minuts.

4. Mentrestant en un cassó fem bullir la llet, i hi afegim els canuts de canyella, la pell de la llimona, la cullerada d’essència de vainilla i la de stevia i  ho deixem bullir 5 minuts. Passats els 5 minuts  ho posem a foc lent i ho tenim 5 minuts més.

5. Passats els 5 minuts, hi afegim els 3 ous i amb un multivat ho liqüem. Queda una textura semblant a la d’una crema.

6. A aquestes alçades ja podrem retirar del forn el bol on hi tenim el bol amb la massa. Hi aboquem la crema que hem fet i altre vegada ho posem al forn uns 15 minuts més a la mateixa temperatura.

7. Passats aquests 15 minuts la crema ja començarà a tenir una textura més sòlida i és el moment de posar-hi les fruites a sobre per decorar. Ja veieu que jo hi he posat pomes, préssecs i cireres, però hi podeu posar les fruites de cobertura que més us agradin. La veritat sigui dita: si hagués tingut maduixes, les hi hagués posat!.

8. Batem una clara d’ou i amb un pinzell pintem totes les fruites per donar-les-hi un toc brillant. Hi tirem els pinyonets i tornem a posar el pastís al forn per última vegada, ara només per coure’s la part de dalt (seleccioneu aquesta opció en el vostre forn). Ho tenim uns 20 minuts a uns 150-200 graus i llestos.

9. El servim fred, és a dir, que el deixarem refredar i el posem a la nevera. Quina pinta!

Filed under: Receptes amb stevia, Receptes per candidiasis, Receptes per diabetis Tagged: crema, farina d'ametlla, fruites, pastís ]]> http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/06/26/pastis-de-crema-i-fruites-amb-farina-dametlla/feed/ 3 laboratoridecuina Pastís de fruites pastís de crema sencer massa tall de pastís de crema http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/06/26/pastis-de-crema-i-fruites-amb-farina-dametlla/ http://feedproxy.google.com/~r/laboratoridecuina/~3/MoKlD4ZX0wU/ http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/05/27/pastis-salat-de-coliflor-verda-i-nous/#comments Thu, 27 May 2010 14:29:24 +0000 laboratoridecuina http://laboratoridecuina.wordpress.com/?p=834 Continue reading →]]>

Aquesta recepta l’he tret del llibre “La cocina vegetariana”, de la Linda Fraser. A la versió original, però, utilitza castanyes enlloc de nous, a més d’altres productes làctics que he intentat substituir. El resultat és un pastís de textura tova i a la vegada cruixent (quan topem amb un tros de nou), compacte i realment molt gustós per els amants de la coliflor i de la verdura en general.

Tant es pot utilitzar com acompanyant o com a primer plat, depenent de la quantitat que en poseu. Podeu donar-hi un toc final al plat tirant un rajet finet d’oli de llí i unes llavors de sèsam a sobre.

Ingredients:

• 1 coliflor verda
• 3 ous
• mantega de soja
• 1 grapat de nous
• sal
• nou moscada

Procediment:

1. Precalentem el forn a 180 graus.

2. Tallem la coliflor a trossos ben petits i la coem al vapor (o bullim) uns 20 minuts, fins que estigui tova.

3. Mentrestant, en un bol batem els tres ous, hi tirem una espuntada de sal, nou moscada i una cullerada sopera de mantega de soja i ho barregem tot.

4. Quan la coliflor està al punt, l’escorrem i l’aboquem al bol amb la resta dels ingredients i ho barregem tot ben bé.

5. Folrem un motlle rectangular amb paper vegetal i hi aboquem tota la mescla. Amb una cullera apretem la part de dalt per tal de compactar-ho tot dins del motlle.

6. Ho posem al forn durant uns 40 minuts. Passat el temps, retirem el motlle del forn i el posem en un plat. Ho servim  fent talls de la mateixa mida.

Quan ve la calor acostumo a menjar-me moltes amanides, és el que més em ve de gust: ni bullits, ni fregits, ni al vapor… el cos sempre m’acaba demanant alguna cosa fresca i crua. I aquesta és una amanida diferent, fàcil i festiva a nivell visual. Els més sapastres de la casa se la poden menjar amb les mans. Tota una aventura! :)

Ingredients:

• 2 tomàquets
• arròs integral
• 1 pot de tonyina
• 1 alvocat
• enciam

Procediment:

1. Posem a bullir l’arròs

2. Tallem els tomàquets per dalt, i amb una cullera els buidem

2. Utilitzem la polpa de dintre del tomàquet per tallar-la a dauets ben petits. El mateix fem amb l’alvocat.

3. Tallem les fulles d’enciam a tires ben fines i ho aboquem en un bol, juntament amb els daus de tomàquet i de l’alvocat, i ho barregem tot.

4. Quan l’arròs està fet, l’escorrem en aigua freda i l’aboquem al bol i ho barregem altra vegada, ara tot junt.

5. Amb una cullera, omplim els tomàquets amb l’amanida d’arròs que hem preparat. Quan estan plens, hi afegim el tall que hem fet abans, com si fos un barret.

Aquests timbalets son relativament ràpids i fàcils de fer i el resultat és molt festiu, sobretot perquè és un plat visualment diferent. Sé que seria ideal fondre-hi formatge per sobre, o fins i tot en futures propostes es pot sofregir tot plegat amb crema de llet, però el cas és que el resultat m’ha deixat molt contenta tal qual està.

Ingredients per la base:

• 150 g. de farina d’espelta integral
• 1 cullerada sopera d’oli de lli (si no en teniu, utilitzeu-ne d’oliva)
• 1 cullerada petita de sal
• espècies de provença
• orenga
• 1 ou

Ingredients pel sofregit:

• 1 albergínia
• 2 porros
• 1 pebrot verd
• 1 dent d’all
• oli d’oliva

Procediment:

1. Precalentem el forn a 170 graus.

2. En un bol, posem la farina, sal i les espècies i ho barregem.

3. En un altre bol, batem l’ou i hi tirem la cullerada d’oli de lli.

4. Unim les mescles dels dos bols en un i ho barregem ben bé

5. Allisem ben fina la massa amb un corró,  fem formes rodones amb un motlle i les col·loquem dintre dels palats de tartaleta per a forn.

6. Ho posem al forn durant 20 minuts a 170 graus.

7. Tallem a làmines fines el porro, i a daus l’albergínia i el pebrot verd. Fem el mateix, però a daus molt més petits amb el dent d’all i ho afegim tot en un wok amb un rajolí d’oli. Quan el saltejat està llest, el repartim pels timbals d’espelta amb una cullera.

Aquesta recepta és la meva contribució al concurs Hecho en mi cocina nº44 d’aquest mes.

Com veieu, la temàtica demana cuinar un plat “light” i jo m’he decidit per fer un saltejat amb Quinoa perquè la trobo molt adequada. Des de que la vaig descobrir, s’ha convertit en un dels meus ingredients habituals. Els estudis que s’han fet al voltant de la Quinoa diuen d’ella que és un dels aliments més complets que existeixen, comparable a la llet materna. Ha estat considerada per la OMS com un dels cultius més recomanats pel futur, i és que conté tots els aminoàcids essencials que no trobem junts en altres aliments. La seva fàcil digestió i la carència de gluten la fan recomanable per celíacs i intolerants al blat. És d’interès a la hora de perdre pes ja que és rica en fibra, produeix sensació de sacietat i ajuda a mantenir estables els nivells de glucèmia!

Ingredients:

• quinoa
• bròquil verd (només unes branquetes)
• 1 porro
• 1 tomàquet
• 1/2 carabassó
• 1/4 d’albergínia
• oli de lli
• escarola
• col llombarda
• sèsam

Procediment:

1. Posem al foc un cassó amb aigua i quan bull, hi tirem dos grapats de Quinoa per persona. La Quinoa té un temps de cocció bastant ràpid i això és d’agrair.

2. Tallem a daus el carabassó, el tomàquet i l’albergínia; a rodanxes fines el porro; i trossegem ben petites unes branques de bròquil. Ho saltegem tot en un wok amb unes gotes d’oli de lli que li donarà al saltejat un punt d’aquest gust característic.

3. Escorrim la Quinoa i l’incorporem al wok juntament amb el sofregit. Ho barregem tot junt.

4. Per servir-ho, posem unes fulles d’escarola i de col llombarda per donar un toc de color. I a sobre de la Quinoa, unes llavors de sèsam per arrodonir un plat perfecte!

Filed under: Receptes generals, Receptes per candidiasis, Receptes per diabetis Tagged: quinoa, Verdures ]]> http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/05/10/saltejat-verd-de-quinoa/feed/ 6 laboratoridecuina saltejat de quinoa hemc #44 - recetas para llevar bikini esta verano saltejat verd de quinoa2 http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/05/10/saltejat-verd-de-quinoa/ http://feedproxy.google.com/~r/laboratoridecuina/~3/JH63UhSbCVk/ http://laboratoridecuina.wordpress.com/2010/05/05/creps-semi-vegetarians/#comments Wed, 05 May 2010 14:11:49 +0000 laboratoridecuina http://laboratoridecuina.wordpress.com/?p=680 Continue reading →]]>

No sabia ben bé com titular aquests creps, si algú té una suggerència millor, que me la faci saber. El cas és que ahir vaig anar a comprar una quantitat industrial de verdures i un cop a casa vaig decidir que havia de fer alguna cosa amb tant de verd tombant per la nevera.  Total, que se’m va acudir de fer un sofregidet amb el wok que últimament el tenia una mica abandonat, al pobre (des de fa un temps m’estic decantant més a fer cosetes al vapor, pel tema de l’operació estiu i aquestes tonteries que se’ns posen al cap a les dones que tenim corbes de dones. En fi.)

La recepta no té més misteri un cop sabem com es fan els creps. I per això, us remeto a un post anterior on explico pas per pas el seu procediment. Per tant, ens centrarem amb l’explicació del sofregit. Fem, però abans, un repàs de tots els ingredients que es posen en joc:

Ingredients pels creps:

• 100 g. de farina d’espelta integral
• 2 ous batuts
• 1 cullerada de sal
• 2 cullerades d’oli d’oliva
• 200 ml. de llet (o si és llet en pols, mesureu 2oo ml. d’aigua i hi afegiu la quantitat de cullerades en pols que cregueu necessàries per la dissolució.)

Ingredients pel sofregit:

• 1 pit de pollastre
• 1 porro
• col
• 1 pebrot verd
• oli
• sal
• 1 cullerada petita de mantega de soja (opcional, a mi m’hi ha agradat el gustet)

Procediment:

1. Més fàcil impossible: tallem tots els ingredients a tires llargues i fines, inclòs el pit de pollastre i ho posem a sofregir a un wok amb una mica d’oli. Quan està bastant cuit, hi tirem una cullerada de mantega de soja i un polsim de sal i ho seguim remenant fins a coure’s del tot.

2. Un cop ho tenim, fem els creps i amb una cullera hi anem abocant el sofregit al mig i després ho enrotllem i hi clavem un escuradents al mig perquè no s’obrin. Fem això amb tots el creps que necessitem i llestos.