Existeixen persones, que les seves actituds, parlen mes que molts altres en els seus discursos.

A la Dolors Fontserè, la vaig conèixer a través del que es avui, i de fa anys, el seu marit, que de joves tots dos, eren estudiants de turisme a Barcelona.

Va esser un dissabte, quan tots nosaltres residíem a Barcelona, i veníem a Lloret els caps de setmana, en Joan Bertrán, (el seu marit) ens va dir a en Josep Alsina, l’Angel Suris i a mi mateix, “avui no vinc a Lloret, he conegut una noia de prop de Vic i em quedo”. Com es possible?, -varem fer broma nosaltres-…una pagesa de Vic?…amb la quantitat de noies que hi ha a Lloret! Però res!…ell es va quedar.

Doncs be, aquesta “pagesa de Vic”, ha estat i es un referent ciutadà a casa nostra. Quan a l’ajuntament es parlava de consens (el Sr, Crespo en pot donar fe) vam acudir a ella i sempre hi vam trobar la millor predisposició.

L’he escoltat recitant Joan Salvat Papasseit, al costat d’un penya-segat de la costa, a Santa Clotilde, en una cerimònia de casament. M’ha explicat el seu concepte de model turístic, mentre al nostre voltant brindaven amb cava en una revetlla de San Joan, i fins i tot alguna vegada, m’ha comentat algunes de les seves preferències literàries.

Per tot plegat, la felicito per la seva feina, i sobretot per la seva actitud, i des d’aquí li desitjo lo millor en la nova etapa que enceta a partir d’ara, i que estic convençut, sabrà emprar en benefici propi, i el de la seva comunitat, que també es la nostra.

Des d’aquí Dolors, el testimoni personal mes exquisit.

Una abraçada.

Josep Blanch i Soler

Suposo que tothom està, a hores d’ara, força al corrent de la notícia -estranyament tangencial en els mitjans d’opinió- del procés de retoc i manipulació del logo guanyador del concurs fet per a representar la nova candidatura de Madrid com a seu olímpica per al 2020.

El disseny guanyador ha estat obra d’un jove dissenyador – un estudiant en aquest cas – que es diu Luis Peiret i l’estudi encarregat de remodelar el logo guanyador es diu TAPSA.

Al marge de les valoracions estètiques (si us agrada més o si un es llegeix millor que l’altre), a mi m’agradaria comentar un aspecte que, penso, no és gens menor en aquests casos. Moltes de les bases d’aquests concursos de logos, fotografies, cartells, mascotes …etc que es fan i es desfan per aquest mons de Deu, acostumen a tractar els drets d’autor dels artistes o professionals com si foren quilos de tomàquets.

No es valora , generalment, la feina de l’autor i, menys encara, els beneficis que, siguin econòmics o d’imatge, s’obtindran amb el marxandatge o aplicacions futures del treball gràfic en qüestió.

És a dir que, en molts casos, el guanyador d’un concurs de cartell de Carnaval d’un poble “X” , rep 200 euros ( a vegades menys) per una feina que ja val molt més en hores de treball i, a més, el propietari dels drets de reproducció absoluts (els d’autor no perquè els autors sempre són els autors) passen a ser del poble “X”, que , a més, pretén poder fer samarretes, cartells, enganxines, anuncis al diari, fulletons o díptics, pins…tot el que li sembli, sense haver d’abonar ni un euro més a l’autor i, en molts casos, aquestes aplicacions gràfiques les acaba fent algun altre professional (o no) ignorant a l’autor original… olímpicament.

El Col·legi Professional de Dissenyadors Gràfics de Catalunya ja va advertir als seus col·legiats, quan el cas polèmic del concurs per al logo de GOBIERNO DE ESPAÑA (misteriosament similar a la imatge del BUNDESREGIERUNG alemany, que anéssim en compte en participar ( com a concursants o com a jurats ) en conteses on les bases no siguin molt clares o no respectin prou la dignitat artística dels autors (siguin professionals o no).

Els professionals del sector, hauríem de fer una feina pedagògica amb els nostres gestors municipals, que malgrat la seva bona intenció, els concursos d’obres artístiques s’han de fer ben fets i valorant la feina dels aspirants…això sempre beneficiarà el bon nivell de les obres presentades i la qualitat final de l’obra guanyadora.

En aquest cas que ens ocupa (Madrid , ciudad aspirante 2020), crec que no s’han respectat els drets d’autor de Luis Peiret i que, a més, els que han modificat el logo guanyador han acabat per “fotre la pota” , “professionalment” això si. La badada

de modificar el text M20 sota criteris estètics sacrificant greument la facilitat lectora és de targeta groga, però la d’eliminar el color negre, històric dels anells olímpics, és de targeta vermella directa, per ignorància. Però el més greu de tot plegat és, al meu entendre, el fet que aquesta comissió “MODIFICADORA” no hagi comptat amb la presència i/o assessorament del propi autor! I és que en aquests temps que corren sembla que també hi ha “dissenyadors de lloguer” que, després del part, el nom del fill l’hi acaba posant un altre.

La presentació de la imatge MADRID 2020 ha estat el primer dels actes previstos per a aquesta cursa de candidatures. Veient com es fan les coses, i això és una opinió molt personal, penso que la candidatura MADRID 2020, ha començat molt malament.

Jou Ramírez i Burgada Dissenyador Gràfic

Col·legiat núm. 50 Dibuixant artesà cultural carnet núm. 14369

En general, entendemos que alguien es un genio cuando destaca excepcionalmente en una actividad, por lo general científica o artística. Hay que subrayar aquí el término “excepcionalmente”, porque una capacidad notable o excelente puede no ser suficiente. El genio tiene que ser excepcional y esto contribuye a rodearlo de una aureola de misterio.

Así, si pensamos en una actividad, podemos asociarla con un número muy limitado de personas que serán los genios que en ella han destacado. Por ejemplo, Dante es un genio de la literatura, Dalí y el Greco son genios de la pintura, y Mozart lo es de la música; de tal manera que resulta inadecuado construir un relato que pretenda describir la historia de dichas actividades (literatura, pintura, música) excluyendo a quienes han sido sus genios.

Aun así me gustaría destacar a genios más actuales (considerados por mi), y que el poder disfrutar de ellos está al alcance de nuestras posibilidades, me refiero a todos los actores y actrices del Teatro Musical, por ejemplo Daniel Diges, David Ordinas, Virginia Carmona, Gerónimo Rauch, Lydia Fairen, Ignasi Vidal y un largo etcétera de gente joven aunque sobradamente preparada y que cada día se suben a un escenario para transmitir una emoción. También quiero destacar que muchos de ellos no se quedan en la actuación o el canto, tienen otras “habilidades geniales” como la danza, la narrativa, componer o son emprendedores y capaces de transformar una idea en una realidad con éxito.

El concepto de genio se vincula con un estilo; es decir, no puede haber genialidad sin una personalidad propia, sin un sello o huella característica y personal,¿de dónde procede el genio?. Antiguamente, la respuesta sería contundente: el genio es un don (y generalmente se diría un don de Dios).

En conclusión: El genio es su principal motor y está en su origen.

La lloretenca Amaranta Gibert, directora de Nova Radio Lloret, ha estat guardonada amb el premi de Treball Informatiu o Divulgatiu en Televisió, per el documental “Pensió completa”, en la III edició premis de Comunicació Carles Rahola organitzat per la Diputació de Girona i la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Aquesta categoria ha estat on s’ha experimentat un major augment de participants, passant de tres a nou, i s’hi va destacar d’una manera especial “la fantàstica qualitat dels projectes presentats”, segons Guillem Terribas, llibreter i president dels premis. “Pensió completa”, realitzat conjuntament amb Anna Pascual, reconstruiex el turisme en clau femenina. Aquest és un reportatge emès pel Canal Català, ha estat premiat per “la seva originalitat, encert en la selecció d’imatges històriques, estructura del guió i adequació de la narració”, que mostra el primer turisme a Lloret des del punt de vista de les dones que hi treballaven.

1) Aprovar provisionalment el Pressupost General per a l’exercici de 2012 que inclou el Pressupost de la Corporació, el de l’Organisme Autònom Serveis de Comunicació de Lloret i l’estat de previsió de Lloret Futur, S.A.

2) Aprovar provisionalment les Bases d’Execució del Pressupost General per a l’exercici de 2012.

3) Aprovar provisionalment l’annex d’inversions per un import de 8.812.470,00 €.

Donant compliment al que disposa l’article 169.1 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, la documentació de referència romandrà a disposició de les persones interessades a l’ intervenció municipal, des del dia següent de la publicació d’aquest Edicte en el BOP i pel termini de 15 dies i en horari d’atenció al públic, dins del qual s’admetran les reclamacions formulades davant la Corporació. Si no es presenten reclamacions en aquest termini, s’entendrà aprovat definitivament sense necessitat d’adoptar un nou acord.

Lloret de Mar (La Selva), 31 de gener de 2012

David Reixach i Saura

Ingressos

Despeses

Despeses radio

L’alcalde de Lloret, Romà Codina, va anunciar en el ple municipal que si no s’aconsegueix un crèdit de 5,4 milions d’euros caldrà repensar si es poden continuar els treballs de la piscina. Codina farà arribar a la Generalitat i a la Federació Catalana de Municipis que Lloret es pugui endeutar per poder finalitzar les obres ja iniciades, en especial la nova piscina. En el cas de no rebre l’autorització per fer el crèdit de 5,4 milions que es preveuen en les inversions del pressupost, caldria replantejar el projecte de la piscina municipal tal com s’està executant. S’acabaria l’estructura, per evitar una deterioració de l’edifici, però quedaria pendent tot l’equipament interior.

L’alcalde va recordar que, fins fa dos anys, l’endeutament municipal podia anar fins el 125 %, però amb el nou govern del PP no es deixarà anar més enllà del 75 %. Cal recordar que, en aquests moments, l’endeutament de Lloret és ja de 42 milions d’euros, per un pressupost de 59 milions, el que ja situa el deute en més del 90 %.

Tot sembla indicar que la piscina viurà un retràs en el calendari, doncs l’alcalde reconeix ja haver parlat amb l’empresa constructora per no gastar en les instal·lacions i maquinària interior de la piscina i continuar el tancament de coberta i laterals, perquè no es malmeti l’obra ja construïda

Benvolguts/des, el motiu d’aquest comunicat és fer-vos avinent que avui, dia 2 de febrer del 2012, cesso en el meu càrrec com a jutgessa de pau de Lloret de Mar, que he exercit durant els últims 18 anys i, per tant, havent finalitzat el meu 4rt mandat. El motiu és la decissió presa en el seu moment de no tornar a presentar-me a la reelecció.

Durant aquest temps s’ha treballat amb intensitat per millorar i modernitzar les dependències i l’engranatge del jutjat. En aquest procés no han mancat els obstacles i entrebancs, però finalment s’han teixit les complicitats necessàries per poder anar avançant.

Agraeixo la confiança que m’han donat les diferents formacions polítiques municipals que m’han anat reelegint durant aquest període. Faig extensiu el meu agraïment a la policia local, policia nacional i mossos d’esquadra de l’ABP de la Selva litoral per la bona predisposició en tot moment. A la funerària sant Romà per la bona coordinació i celeritat en la tramitació de defuncions. També vull acomiadar-me dels meus companys jutges de pau i de l’Associació Catalana en pro de la justícia, amb els que ens hem anat trobant al llarg d’aquests anys per tot Catalunya.

Ha estat un plaer i un honor haver pogut participar tant activament en l’administració de Justícia en una població tant especial com Lloret, on hi funciona un jutjat complex com és el propi d’un municipi amb més de 40.000 habitants, 49 urbanitzacions i un elevat percentatge d’immigració provinent d’un centenar de nacionalitats diferents: una petita ONU que exigeix a tots nivells una gran capacitat organitzativa i de reacció dels seus funcionaris per tramitar els diferents assumptes. Val a dir, que la feina feta ens va fer mereixedors d’una menció honorífica de la Generalitat de Catalunya que, com a jutgessa, vaig tenir la satisfacció de recollir al Palau de la Generalitat el 13 de desembre de 2010.

En definitiva, gràcies a tothom que m’he trobat en el camí d’aquesta grata experiència. Que visqueu en pau.

Mª Dolors Fontserè Sidera

Lloret de Mar, 2 de febrer de 2012

Sobte, per exemple, que un ajuntament gestionat, entre altres, per un alcalde i diversos regidors que són empresaris, no s’atreveixi a tocar partides on es paga més en complements que en nòmines. És el cas de la policia municipal. Paguen també més de complements i hores extres que nòmines a les seves empreses? Una de dos, o és una partida mal gestionada, o s’hi passa de puntetes. Si falta personal a la policia potser se’n podria contractar més, creant llocs de treball. O, perquè no, potser podrien pagar les hores extres als sectors que més necessiten els serveis de seguretat, especialment a l’estiu, on hi podria contribuir la polèmica taxa turística.

En fi, sembla que tot podria quedar resolt demanant més crèdit, sense tindre en compte, per exemple, que el govern central limitarà l’endeutament al 75 %, quant a Lloret ja és del 93 %. Qui ens donarà més crèdit? Els bancs segur, doncs els ajuntaments són bons clients, però, potser, si cal ajustar-se a la nova legislació, l’arquitectura financera del crèdit no serà possible.

En definitiva, Lloret de Mar sembla gestionat per un ajuntament que viu en una “bombolla pressupostària”, amb la mà trencada per obrir l’aixeta del crèdit, aprovada per la coalició de govern, CiU-ERC i amb el suport del PSC.

El pressupost presenta un increment global del 6 % respecte del de l’any 2011 i els seu import ordinari assoleix gairebé els 51.000.000 d’euros i l’extraordinari, d’inversions, assoleix aproximadament 8.500.000 euros.

Cal dir que d’aquestes inversions, 2.200.000 euros corresponen a una subvenció de l’agència catalana de residus, per a la finalització del Centre de Tractament de Residus, de l’abocador comarcal, i que aproximadament 3.300.000 corresponen al crèdit proposat per acabar la obra de la piscina olímpica municipal, que al seu dia van aprovar CiU, PSC, PP i ICV, amb el vot desfavorable d’ERC, precissament per la previsió de la manca de crèdit futur i alt cost de l’equipament.

Del total d’inversions només seran immediatament executables unes quantes que sumen els 230.000 € que Lloret de Mar pot destinar com a recursos propis, és a dir, estalvi. La resta estaran condicionats al fet que el govern espanyol aixequi la restricció d’endeutament a crèdit que ha impossat als municipis quin endeutament sobrepassa el 75 % del pressupost ordinari.

ERC de Lloret de Mar ha contribuït fermament a fer possible l’aprovació dels pressupostos, i així Lloret Futur, SA, que opera sota la direcció del regidor Jordi Orobitg ha vist reduït el seu pressupost en un 23,08 %, passant de 1.300.000 euros d’aportació municipal a 1.000.000 d’euros en el present exercici.

Finalment hem de lamentar els insults, desqualificacions i improperis que el nostre regidor va haver d’escoltar a la sessió plenària, i pel que sembla ténen a veure amb un concurs per l’enllumenat públic de Nadal, que suma 120.000 € i que es va subscriure el novembre de 2008, per un termini de dos anys, prorrogable any a any fins a novembre de 2012.

Sembla ser que el retret era que, segons els que van proferit tals improperis, el nostre regidor podia haver evitat la pròrroga de la darrera anualitat. Volem recordar que en Jordi Orobitg va prendre posessió del càrrec a mitjans del mes de juliol i que, encara que s’hagués possat immediatament mans a l’obra (entenem que a tothom li cal un temps d’adaptació, més encara quan pertanys a un grup integrat per un únic regidor) des de tal data fins al venciment de l’anualitat del concurs hi havien encara no quatre mesos, lapse que feia impossible la convocatòria d’un nou concurs obert.

En tot cas, el departament de comerç i promoció econòmica decideix on s’instal·len els llums, però pressupostariament tal partida no depén d’ell.

El compromís del nostre regidor, però, es convocar aquest any un concurs obert que permeti rebaixar substancialment l’import destinat a tal finalitat.