El Mur a l’East Side Gallery

El 9 de novembre del 1989 el mur de Berlín va ser derrocat, primer per la pròpia gent, i ja amb el pas dels anys aquest va anar desapareixent d’arreu.
Tot i això, encara es conserven molts punts del que va ser quelcom que va marcar la ciutat de per vida.

El traçat del Mur de Berlin – 1.378 km (clica foto per millor visió)

El més memorable, és sens dubte la East Side Gallery. Paral·lela al riu Spree i entre Ostbahnhof i Warschauer trobem els 1,4 km de mur que representem un monument d’art urbà de primer ordre i en perill d’extinció.
És la imatge del Trabant travessant el mur, és el petó de Honecker amb Brèjnev, és també el tros de mur pintat per un català i és el segon monument més visitat de Berlín després de la Porta de Brandemburg.

El petó de Honecker i Brejnev, per la posteritat

L’altre indiscutiblement més il·ledulible és tot el complex Denkmal del Mur que hi ha per tota la zona de Potsdamer Platz.
Des del Check Point Charly i les diferents expos a l’aire lliure, el museu o els trossos de mur que es reparteixen per tota aquella àrea.
Potser els que hi ha vora la bocana del metro de Potsdamer Platz són els que la gent té més en ment.
- ai calla, sí home, els dels xiclets!!!!
- sí, els dels xiclets.

Els trossets de mur al voltant de Potsdamer Platz

Però més enllà dels dos llocs típics trobem moltes més coses.

Cartells com aquest segueixen també la trajectòria del Mur

Les més espavilades saben que a bona part del recorregut que traçava el mur s’ha dibuixat la trajectòria que traçava amb llambordes.
Així que es pot seguir la trajectòria del mur seguint l’empedrat del carrer, passi per on passi!
A més a més, hi ha cartells que indiquen la seva trajectòria; cada cop que hi ha un gir del mur, sempre està senyalat.

Seguint l’empedrat que ens  marca la trajectòria

Es mantenen encara dempeus moltes torres de control.
Se’n poden veure prop l’Invalidenpark, a Bernauer Strasse o al Schlesischer Busch, entre molts altres llocs.

Torre de control vora Invalidenpark

També hi ha un memorial (Denkmal) del mur a Bernauer Strasse.
Tot i que es troba indicat a mapes i guies és potser un punt que passa desapercebut per molts turistes.
Es manté encara vora 1 km de mur dempeus – sense pintades – així com un recordatori i una petita exposició a l’aire lliure.

Memorial de Bernauer Strasse

És curiós fer un mapa mental del Mur i descobrir-hi petits detalls de tot plegat.
Per exemple que el Mauerpark – on trobem el més famós dels Flohmarkts – era per on passava el Mur.

Nens jugant al Mauerpark, per allà on passava el Mur

Un altre detall és entendre que a llocs com a Potsdam, el mur passava vora/pel llac. D’aquesta manera quan passeges per allà els cartells mostren com el Mur anava seguint tota la riba del llac. No sigui que et posis a nedar! Per a més seguretat, dins els llacs havien vaixells que feien de “mur” i vigilaven 24/7.

Existeixen per tot Berlín, memorials, cartells recordatoris, estàtues, restes del mur – torres de control, trossos de mur… – solars encara buits que eren zones de patrulla… hi ha tant al llarg dels 1.378 km que no t’ho acabes. Però per a més info, mireu aquest web: http://berlin-wall-map.com

Salut de pedra!

ROGER

Durant la RDA, la urbanització estava tancada a la gent i fortament vigilada. Els cartells alertaven d’una zona especial d’investigació científica de “recerca de vida salvatge“. A dins, havia 23 cases (totes idèntiques), un club, un cinema, un restaurant, una tenda, una floristeria, un petit centre de salut, i un centre esportiu amb piscina i pista de tennis inclosa.
Al complex també havia habitatges pels treballadors i un seguit de comerços per atendre les necessitats d’aquests.

Ca’n Honecker (4t cap d’Estat de la RDA, durant 18 anys)

Els dirigents vivien en un luxe relatiu. La veritat és que quan un hi va espera veure cases espectaculars i luxoses. No. S’ha de dir que tot plegat és força normal. Hi ha urbanitzacions de Potsdam infinitament més exuberants!!
Sí és cert que el “major luxe” era el poder tenir el supermercat ple i amb productes de luxe i d’occident. Però més enllà d’això, de viure vallats i de la varietat de serveis que havia per atendre en exclusiva a les 23 famílies i treballadors del complex; tampoc és res de l’altre món.

Passejant en bici per Waldsiedlung (Wandlitz), les primeres cases són on vivien els dirigents de la RDA.

La visita al complex és senzillament una freakada en tota regla. Jo vaig anar en bici des de Wandlitz (on arriba el tren) i vaig aprofitar per visitar la urbanització “mapa en mano“, per a poder dir, “mira la casa del Honecker, mira la del Krenz” [etc].
Tot habitant de la DDR s’ha acostat algun cop per veure-ho ja que era com un mite tot i que al quedar al descobert tampoc va aixecar gaires ampolles entre la població; més greu era tot allò que envoltava la Stasi per exemple.
Amb la caiguda del mur (09.10.1989), de seguida la televisió de la DDR va fer una visita al complex (21.11.1989) i ensenyar així la realitat.

Mapa original de Waldsiedlung (Wandlitz)

L’excursió freak es complementa amb la visita a l’agradable poblet de Wandlitz. Un poble envoltat de boscos que creix entorn un llac i que alguns berlinesos hi tenen una segona residència.

El llaç de Wandlitz glaçat

S’ha de dir que avui en dia probablement els polítics (i moltíssims altres!!) viuen en un major luxe que el que tenien els dirigents del SED. Tampoc cal anar gaire lluny per veure urbanitzaci0ns totalment vallades i amb luxes exclusius [...]. Entenc que el discurs hauria d’anar dirigit sobre l’ètica de tenir un seguit de privilegis respecte la resta de la població. Un debat que sí té sentit en una societat comunista… en una capitalista doncs no en té, és el dia a dia. Són les cues invisibles de Sampedro.

Salut i turisme del freak!

ROGER

Banderes a l’aire: el blanc-i-blau i en Karl Liebknecht

El Babelsberg 03 és un equip obertament antifeixista, antihomòfob, antisexista i fortament implicat en la lluita contra el racisme que juga a la 3.Liga d’Alemanya – tot i que acaba de descendir. Un equip que es debat entre el professionalisme (3. Liga) i l’amateurisme i que es troba lluny dels poderosos equips de la Bundesliga. Segueix d’aquesta manera el model St Pauli.  Un club que aprofita l’estructura esportiva per transmetre un seguit de valors i per lluitar per aquests de forma activa a través dels seus aficionats. Per contra, el Hansa Rostock – un equip històric – té entre els seus aficionats un important col·lectiu ultra neonazi encara que fa uns anys que estan començant a lluitar per “desnazificar” l’estadi.

“La Diversitat fa la força” brama el cartell contra l’homofòbia

Tenia moltes ganes de veure i viure l’ambient al Karl Liebknecht Stadion i poder de pas promulgar encara més amor cap el futbol modest alemany.
D’entrada, poder assistir a un partit a un estadi que porta com a nom el fundador del Partit Comunista Alemany – assassinat durant la Revolució Alemanya (1918-19) junt amb la camarada Rosa Luexemburg - és tota una declaració d’intencions. El símbol del club, el rostre de Karl Liebknecht.
Com a incís dir que en aquell mateix estadi també hi juga un equip de futbol femení que domina a la poderosa lliga alemanya i que arrossega a més de 2.000 aficionats de mitjana: el Turbine Potsdam

L’icone del club: en Karl Liebknecht

Aquell partit havia aixecat molta expectació, no només pel morbo ideològic intrínsec que aixecava el matx sinó perquè feia 4 mesos que el Babelsberg no havia pogut disputar un partit a casa degut al llarg que havia estat aquell hivern que feia impracticable el camp i perillosa la grada, al estar tot glaçada.

Babelsberg03 fans from Ladupla on Vimeo.

Al entrar a l’estadi ens acompanya música rock i punk. Aquest està absolutament ple i a la zona de la Kurve Nord hi ha més gent del que hi cap. Entre els aficionats la estètica més punk hi ressalta, tot i que aplega tot tipus d’aficionats. L’estadi pot acollir fins a 10.000 persones, de les quals 8.000 estan dempeus. A Alemanya no és obligatori que els estadis dels equips que juguen a categories professionals siguin tots de seients. És un detall melancòlic que em transporta personalment a l’època de Sarrià, on el futbol no es podia concebre estant assentats.
Però no només l’afició ha respost a la crida sinó que tota la grada per a visitants (Gästeblock) està plena d’aficionats del Hansa Rostock, que s’han desplaçat més de 2.000 tot i ser dimarts! Una bogeria! S’ha de dir, que l’afició del Hansa Rostock és difícil d’igualar, no només pel molt que animen sinó per mobilitzar milers de persones cada cap de setmana tot i jugar a 3.Liga.
Resum del partit (de la grada del Hansa): https://www.youtube.com/watch?v=r09PjwBX9fA

Els Suptras, Ultras del Hansa Rostock, omplint el Gästeblock

Normalment al Karli Stadion no s’arreplega una entrada tant bona i afició i jugadors ho sabien. Aquell vespre tocava donar-ho tot i més perquè estan en plena lluita per la permanència.
El partit comença i tant el Rostock com la seva afició passen per sobre del Babelsberg. 1-0 al minut 30′ i els ultras del Hansa (Suptras) animant sense parar davant una grada, la del Babelsberg, menys experimentada i més anàrquica.
Però ja abans d’acabar la primera part Müller empata. El públic es creix i amb ell, l’equip, que va dominar totalment la segona part.
Un altre cop Müller – heroi del partit – posa per davant el Babelsberg i fins i tot ell mateix falla un penal que hauria sentenciat el partit. Nervis fins el final però els blanc-i-blaus firmen una victòria importantíssima.
Resum del partit (dins terreny de joc): https://www.youtube.com/watch?v=XhLK3MIf92w
Resum del partit (a les grades, AMBIENTÀS): https://www.youtube.com/watch?v=Djau-US_n38

La Kurve Nord, boja i nerviosa

La tornada cap a casa la vaig fer al costat de dos aficionats del Hansa Rostock que van estar-me cantant a l’orella tot el repertori de cançons del Hansa… encara no se’ls havia acabat la corda.
El partit, tot i ser d’alt risc, va transcórrer sense incidents ni dins ni fora del terreny de joc. “Scheiß Hansa” i els insults entre grades de rigor i poc més.
Incís: és tal el fair play a Alemanya que a part del speaker fer la pilota al Hansa Rostock, els van posar l’himne per megafonia abans de començar el partit.

Que clubs com aquests – Babelsberg o St Pauli – apareguin especialment a Alemanya té un sentit afegit. Existeixen molts clubs que tenen entre els seus ultres un gran nombre de neonazis, que aprofiten els clubs esportius per reunir-se, captar gent i fer apologia dels seus ideals. Hansa Rostock, Fc Karl Zeiss Jena, Dynamo Dresden, l’Energie Cottbus, el Lokomotiv Leipzig, el VFC Plauen, Dynamo Berlin o el TuS Sachsenhausen són equips que compten amb un gran nombre de neonazis entre els seus aficionats, però aquesta és una petita llista. Molts clubs com l’Union Berlin han lluitat activament per fer fora del club aquest grup de gent, però mai és tasca fàcil.
Arrel de la gran presència d’elements de l’ultradreta al futbol, s’ha articulat també dins del futbol plataformes ciutadanes que lluiten contra el nazisme [1] [2] [3] sent un altaveu ideal per fer-ho i que té aquest component aglutinador important per a fer pinya en la lluita contra la perillosa extrema dreta d’Alemanya.
Tot això pren especial força en el futbol modest i regional d’Alemanya, on resulta més senzill articular una xarxa i fer-se “amo” de la grada.

Pintada a la grada de l’estadi – “Futbol contra el Racisme”

El St Pauli s’ha convertit des de fa un temps en quelcom conegut gairebé arreu del món (hi ha més de 280 penyes). És cada cop més habitual trobar-te gent amb la samarreta del St Pauli arreu d’Europa – també a Barcelona – i és que s’ha convertit en un referent mundial pels valors que promulga convertint-se potser en l’equip modest – que discrepa del futbol modern – amb més seguidors del món.
El St Pauli – que gairebé és ja mainstream – és un exemple a seguir de forma indiscutible que aixeca admiració. El Babelsberg 03 replica aquest model, sempre allunyat del professionalisme mercantilista del futbol.

Entrada del “Karli” – detall del senyor que recull Pfand

Potsdam és coneguda per ser una ciutat monumental, ple de palaus barrocs. És una mica el Versalles d’Alemanya, on cada Kaiser regalava a la ciutat enjardinada un de nou convertint el poble en un complex força espectacular.
Enmig de palaus, urbanitzacions benestants i jardins imperials hi destaca un equip combatent de barri que trenca totalment amb l’estereotip aristòcrata de Potsdam.

Salut i Forza Null-Drei!

ROGER

La cultura i l’art a Berlín es combina en centres culturals , galeries, exposicions… i al carrer. Tot plegat, sense tenir en compte l’art urbà, una de les majors joies de la ciutat i que també és gratuïta de veure!

Molta d’aquesta és gratuïta. És per això que hem elaborat un .pdf on llistem bona part dels centres culturals gratuïts de Berlín (ja siguin sempre gratuïts o només uns dies o hores determinades).
CLIQUEU AQUÍ PER DESCARREGAR EL .PDF DE MUSEUS GRATUÏTS DE BERLÍN 

Salut i cultura!

ROGER

Kurve Nord Fans Babelsberg 03

I xiular al teu equip? Pecat mortal!“Però és que a vegades el típic corner que la tires enrere cap el teu porter és per xiular-ho eeeeh“… que no, que aquí només s’anima i es ve a passar el rato.
Al final del partit SEMPRE s’aplaudeix a l’equip i els jugadors saluden al final del partit a tots els aficionats en un ritual que dura 10-15 minuts i que fa que un cop acabat el partit NINGÚ es mogui del lloc… i que segueixin animant i cantant.

Fans Union Berlin – cantant quan el partit ja ha acabat fa 10 minuts

Els Alemanys no són gaire d’aplaudir. Ells canten. Canten, criden i animen incansablement.
Potser no aplaudeixen tant perquè durant bona part de la temporada deuen portar guants… weiß nicht.

Alte Försterei – estadi Union Berlin ple vs. Aue (2.Liga)

Juguin a primera, segona o tercera, els equips omplen els estadis i més de 10.000 espectadors sempre hi ha arreu… de la mateixa manera que és perfectament habitual que a un partit de tercera s’apleguin 20.000 espectadors – si el camp ho permet – o que sistemàticament 3.000 espectadors de l’equip contrari s’hagin desplaçat.
Avui en dia, ja no només és totalment impensable veure un camp de primera o segona divisió espanyola ple… sinó que avui en dia a vegades ja resulta difícil trobar més de 15.000 persones a primera divisió.

Babelsberg fans – Kurve Nord. Estadi ple vs Rostock (3.Liga)

Un gran detall és que a Alemanya no hi ha la obligació que els estadis tinguin tots seients… i a molts estadis pots reviure els bells temps (sí, bells amb “b”… i amb “v” també).
Jo vaig començar a veure el futbol dempeus. Reviure de nou el futbol d’aquesta manera és “pell de gallina” i té un component romàntic difícil d’explicar.

Kurve Nord – Babelsberg03 (vs. Hansa Rostock)

Un cop acabada l’oda al futbol/aficionat alemany parlaré breument d’un parell d’equips, els dos que he anat a veure i que tenen una història especial: Union Berlin i Babelsberg 03.

1.FC Union Berlin.
Equip que juga al barri de Köpenick. Un meravellós barri a les afores de Berlín envoltat de boscos i rius. Més informació aquí.
L’Union era l’equip dels treballadors del ferro, per això “Eisern (ferro) Union” és el que criden els aficionats. Era també el gran rival del Dynamo de Berlin - l’equip de la Stasi - durant els temps de la DDR. 

Aficionats a punt d’entrar a l’estadi

L’Union Berlin va col·lapsar financerament i va ser condemnat a gairebé la desaparició i enfonsat a la “sisena” divisió.
Per evitar la desaparició els propis socis van comprar el club, van remodelar ELLS MATEIXOS l’estadi del Alte Försterei i van apostar per un model de gestió del club lluny del mercantilisme actual que assegurés la viabilitat, per sempre més. Fos a la categoria que fos.

Union Berlin – afició entregada sempre

Com per art de màgia, l’equip va renàixer.  El punt romàntic de tenir un club de tots va fer que cada cop més gent anés a l’estadi i s’enganxés d’un ambient únic.

Monument en homenatge als voluntaris que van remodelar l’estadi,
l’Alte Försterei 

En uns pocs anys, l’equip ha pujat a segona divisió i gaudeix de 11.000 socis… i com no, cada setmana 18.000 persones omplen l’estadi.
Si preguntes als aficionats si pujaran a primera, la majoria coincideixen: “Perquè? No cal. Pujar a primera és un mal de cap… i encara tindríem problemes financers. De moment ja estem bé!”
Per a més informació sobre l’Union Berlin, aquest article del mestre Toni Padilla ens il·lustra la relació amb l’Hertha.
EISERN UNION! EISERN UNION!

BABELSBERG 03.
A la tercera divisió d’Alemanya (equivalent a 2b) juga l’equip de Potsdam, el Babelsberg 03 (nulldrei).
Club obertament antifeixista, antisexista, antihomòfob…  Filosofia tipus St Pauli vaja. De fet, ambdós estan agermanats.

Kurve Nord – Babelsberg03 – “La diversitat fa la força”
Foto:  babelsberg03.de

D’entrada dir que juguen al Karl Liebknecht stadion [Cofundador del KPD, el Partit Comunista d'Alemanya] amb capacitat per a 10.000 persones, tota una declaració d’intencions. Un estadi on només hi ha seients  a la tribuna presidencial, la resta dempeus, com ens agrada!

Karl Liebknecht – un dels icones del club

L’afició que més anima, la Kurve Nord, no està a un gol. Ocupa TOTA la grada lateral. L’ambient que s’hi viu allà és genial i ben punk!
No cal dir que l’estadi s’acostuma a omplir. De fet a vegades hi ha tanta gent a la Kurve Nord que no s’hi cap.
FORZA NULLDREI!

Finalment dir que tenim una enveja sana sobre com es viu el futbol a Alemanya!

Salut i mori el futbol modern!

ROGER

L’edifici de la Bauhaus a Dessau

El racionalisme és l’antítesi del modernisme (art noveau) que és un moviment pensat per la burgesia: artesania, d’estètica molt carregada/barroca, objectes, disseny i cases fetes a mida i únics.
Es busca trencar amb el disseny artesà únic, per passar a quelcom industrial i funcional: barat, dissenys senzills i funcionals i per a ser fabricat en sèrie.
Per primer cop és pensa exclusivament en la majoria de la societat perquè aquests puguin accedir a béns de consum i millorar així la qualitat de vida de les classes populars.
A nivell d’arts plàstiques, el racionalisme arquitectònic deriva en les avantguardes com el cubisme, l’art abstracte, neoplasticisme o el futurisme. 

La porta d’entrada del temple

La Bauhaus és un centre revolucionari. Es tracta d’una universitat on en un mateix espai es troben totes les formes d’art, disseny i arquitectura: trenca amb les estructures gremials.
Les diferents disciplines que s’hi trobaven interactuaven constantment en un procés d’aprenentatge permanent.
Arquitectura, disseny gràfic, disseny industrial, pintura, dansa… i els mestres d’aquella escola eren personalitats en el camp: Gropius, Kandinksy, van der Rohe, Klee, Albers, Feininger, Moholy-Nagy…

Lebenganghäuser de Dessau – les originals projectades per la Bauhaus

Amb l’arribada del nazisme van començar a ser perseguits per “desviats comunistes” i per ser la Bauhaus “una fàbrica de rojos“, fet que els va fer moure finalment a Berlín (1933) per al cap de poc tancar les portes i que mestres i alumnes s’haguessin d’exiliar lluny d’Alemanya. (cal dir que van instal·lar-se a Dessau (1925 – 1932) perquè a Weimar, on es va fundar la Bauhaus (1919 – 1925), van rebre les primeres pressions dels nazis)
Però els seus continguts van perdurar en el temps i arreu del món.

L’edifici de la Bauhaus de Dessau des de dins

Dessau és per sobre de tot un destí gairebé fetitxista. Un punt romàntic el qual si no coneixes aquesta història resulta rar de veure i per sobre de tot és un destí adient per arquitectes.
Què trobem a Dessau exactament?
VEURE MAPA
Dessau és un petit poblet de cases prefabricades de la DDR, d’aquestes estil Bellvitge, absolutament adient amb la història de la Bauhaus.
Té una plaça major molt agradable tipus bulevard i al nord de l’estació, una barriada de cases molt maca.

Plaça Major de Dessau

Però el més interessant és el barri de Törten situat al sud del poble on els estudiants de la Bauhaus van projectar-hi el barri sencer.
Es basa en dos tipus de casa: la casa unifamiliar i les cases per a les classes populars.
Tot plegat són dos tipus de cases pensades en ser molt econòmiques i perquè tothom tingués un habitatge digne.

Stahlhaus – Dessau. Model de casa unifamiliar

Al nord trobem l’edifici de la Bauhaus i el campus universitari.
Avui torna a ser una facultat d’art, disseny i arquitectura; recuperant les disciplines que es van dur a terme fa 90 anys.
Es pot entrar a l’edifici de la Bauhaus i a dins es troba una exposició força escueta on bàsicament hi ha uns quants quadres i gravats fets pels professors i una exposició “arquitectònica” sobre l’edifici central de la Bauhaus.

Barri de Törten (Dessau) amb les cases unifamiliars projectades per la Bauhaus

Es troba a faltar una mica més d’història, producció i disseny industrial.
Per a veure tot això s’ha d’anar al Bauhaus Archiv de Berlin.
A tocar de la universitat hi ha les cases dels professors (Meisterhäuser), també un mite de l’arquitectura projectat – al igual que la barriada popular – per Gropius. (veure l’addenda)

Meisterhauser – Cases dels professors de la Bauhaus (Dessau)

Finalment dir que també hi ha alguns altres edificis projectats també per ells com són una cooperativa de consum, un restaurant i un centre de cerca de feina. (veure l’addenda)

Konsumgebaude – Cooperativa de consum projectada per la Bauhaus

És una escapada ideal pels amants de l’arquitectura racionalista i com he dit, una mica fetitxe.
Si es coneix una mica la història val molt la pena la visita.

Salut i funcionalisme!

ROGER

Addenda:
Per veure algunes cases s’ha de pagar, tot i que hi ha un bitllet combinat de 17€. Ara fem la relació de cases, direcció, preu i horari.
VEURE MAPA
- Meisterhäuser (cases dels professors). Ebert Alle 59 – 71. 7,5€ de 11h a 17h
- Bauhaus. Gropius Alle 38. 6€ (la expo). de 9h a 18h
- Arbeitsamt. August Bebel Platz 16. Gratis. Horari laborable (és un centre per buscar feina encara)
- Stahlhaus. (casa unifamiliar tipus) Südstrasse 5
- Konsumgebäude (cooperativa de consum). Am Dreieck 1. 11h – 15.30h. 2€
- Reihenhaussiedlung (cases unifamiliars). Arreu del barri. (per ex. Mittelring o Kleinring)
- Laubenganghäuser. (cases populars). Peterholzstrasse 40/48/56 i Mittelbreite 6/14.
- Kornhaus (restaurant). Kornhausstraße 14. 11h – 24h

Berlin “Gangtype” Grundschule a Alt-Treptow

I que els passa? Doncs que són totes iguals. Pots reconèixer una escola sense veure cap cartell i des de uns quants metres!
Tot i que en el fons això ja passa: certes ciutats d’Alemanya, després de la guerra  - i especialment a Berlín – es van dedicar a produir en sèrie cases, escoles, hospitals i altres edificis… i no hi ha dubte que a la part comunista d’Alemanya tot això és més accentuat i es va allargar més en el temps.

Berlin Gangtype Grundschule a Treptow

En realitat, a la RDA, hi havia uns quants models d’edifici de centre educatiu, on sobretot 6 eren els que més es repeteixen.

Escola abandonada a Mitte, vora Kreuzberg

Normalment cada regió tenia el seu tipus d’edifici més característic, i com no, Berlín també té el seu.
A Berlín trobem l’anomenat “Gangtypen” (o també dit, Berlín GT-81) – que és el de les fotografies.

Escola típica a Prenzlauer Berg… amb la façana restaurada.

I pels freaks del tema us deixo els documents tècnics i explicatius sobre el catàleg arquitectònic d’escoles, instituts i universitats de la RDA

Salut i educació… pública. 

ROGER

Teufelsberg – estació d’espionatge sobre una muntanya de runa

Però com pot ser això?
Doncs la cosa està en que els alemanys durant la primera meitat de segle XX van tenir la fal·lera d’entrar en guerres i de perdre-les. Així que el país va quedar arrasat al final de cadascuna d’elles. Berlín no fou una excepció ja que va quedar especialment devastat.

Així que tenim una ciutat en runes que s’ha de reconstruir i un munt de runa.
I tu runa, on vas? Doncs ben fàcil, sota la catifa.
Van agafar la runa de cada barri i es van dedicar a fer turonets… es compacta i per una banda es posa unes llavors i a canvi tenim un parc o senzillament refem la ciutat sobre aquestes.Totes les ciutats alemanyes tenen la seva “Schuttberg” i normalment són parcs.

Schuttberg de Teufelsberg amb el Wandsee de fons

Així doncs, Prenslauer Berg és un barri que fa una lleugera pujada .. perquè és runa. El Volkspark tant de Friedrichshain com el de Humboldthain estan fets sobre runa. I així anar fent amb tots els turons de Berlín. Com a incís, sota la Humboldthain hi ha una torre antiaèria nazi enterrada. Es pot veure la façana encara des del metro.
I la muntanya de Kreuzberg (Tempelhofer Berge)? No, aquesta és l’única que no. És l’única muntanya natural de Berlín i s’alça 66 metres.

Volkspark Humboldthain a Prenzlauer Berg, el cim de la muntanya de runes

Totes són posteriors a la Segona Guerra Mundial? No, hi ha una a les afores de Berlín - al Grunewald – molt prominent anomenada Teufelsberg. (Ubicació: http://goo.gl/maps/J3aej )
Allà, a part d’ajuntar la runa de la ciutat després de la Primera Guerra Mundial, els nazis van construir una base d’espionatge.
Avui en dia, la base està abandonada però el recinte està rarament gestionat per una “empresa“ que es dedica a acollir concerts (una mica tipus “rave”, però pagant) i a fer “tours guiats” (Kurze Führung)… i de mantenir la tanca que envolta el recinte.
En realitat és com una pantalla del Commandos on colar-s’hi és gairebé impossible!
Respecte els “tours guiats” i el lloc en si, podeu consultar aquest article (sobre els porters i la organització) i aquest altre (sobre el lloc en si) del mateix blogger. Una mica estrany tot plegat.

Salut i pedres!

ROGER

Crec que sí, que pots SOBREVIURE sense saber alemany a Berlín i si ets molt bo amb el que fas – i no en totes les professions – també pots VIURE. Però d’entrada jo crec que no, no pots VIURE.

M’explico. Per suposat si vens aquí a “viure la vida” pots sobreviure sense l’alemany i sabent només suahili, això com tot. De la mateixa manera que es pot SOBREVIURE sense castellà/català a Barcelona… en anglès et pots fer entendre més o menys, la gent de Barcelona és capaç d’interactuar millor o pitjor en anglès al igual que hi ha feines que amb l’anglès ja tires…
Aixi que ok, clar que pots sobreviure. L’oci – i moltes relacions – no entenen de barreres idiomàtiques i existeixen milions de persones a Berlín amb les que interactuar sense necessitat de saber alemany.

Ara bé, m’atreviria a dir que com a mínim el 80% de les feines – m’ho invento -, o saps alemany o estas foríssim. I és possible que en igualtat de condicions, agafin abans l’alemany que sap anglès…
I pel cas concret d’un espanyol que no coneix alemany, probablement parteix en desavantatge respecte molta gent de països angloparlants.

Dit això, a Berlín no tothom sap anglès. És una mica com el mite que als Països Baixos tothom sap anglès. No, ni de broma!
Que vols fer una gestió? o saps alemany o estas foríssim.
Que vols interactuar amb un natiu? Doncs, una mica, si no saps alemany, estas foríssim!
Que vols interactuar amb el kurd del kebab del barri perquè t’expliqui com està el tema del Kurdistan. No podràs.
… i no, el que treballa al super o al Spätkauf no sap anglès. Et dirà “3 euros, thanks” i para de comptar.

Per tant, no, jo crec que NO pots VIURE sense l’alemany… ni que sigui un nivell mig.
Tornem a les feines. Si ets molt bo amb el que fas i només per algunes professions pots tirar sense l’alemany, però reitero, és una excepció. Per això molta gent aquí treballa al sector turístic, on l’alemany té una importància relativa, encara que…
No saber alemany et tanca mil portes. Per això casi tots els que es venen aquí, estan més o menys temps – 2 anys màxim – i tornen, perquè sense l’alemany sobrevius però no viuràs.

“Doncs jo conec un que va venir amb una mà a davant i al darrere i fa 6 anys que treballa, “xapurrea” alemany i ja tira amb això“. “Doncs, jo conec un altre que treballa per una empresa anglesa“. [etc etc.]
Casos i excepcions n’hi ha, no ho dubto. Però venir a l’aventura a Berlín sense ni idea d’alemany no és una bona cosa. Entre altres coses perquè a Berlín no hi ha feina!! Aquest article és força il·lustratiu sobre el tema.
Ara bé, està clar que si te’n vas a viure a Bielefeld o a Dresden i sense alemany estas foríssim en tots els nivells, cosa que no passa a Berlín, però vaja, oi que m’enteneu?

Finalment i com a incís final. L’alemany és un idioma que no es domina en un parell d’anys. S’ha de tenir paciència i perseverança. Al respecte, aquest article i aquest altre són molt il·lustratius.

Köpenick viu encarada al riu Spree

Köpenick n’és un bon exemple.
Situat a uns 17 quilòmetres del centre (Mitte), Köpenick es troba a les rodalies immediates del Berlín més cèntric.
Envoltat de boscos i llacs i construït al voltant de la riba del riu Spree, Köpenick té tot l’encant d’un poblet tot i estar dins de la ciutat.
Vingui d’on vingui el visitant, per entrar al nucli haurà de creuar algun dels boscos que protegeixen el barri.

Castell de Köpenick

El centre històric de Köpenik està construït en una petita península, on a la punta d’aquesta podem trobar un castell renaixentista.
En aquesta península és on el Spree i el riu Dahme conflueixen.

Ajuntament de Köpenick

A destacar també del barri és que és on juga els seus partits l’Union Berlin i és on podem trobar un Biergarten molt guapo, el Mecklenburger Dorf.

Köpenick

Potser pel visitant que només està uns pocs dies a Berlín  la visita a Köpenick tampoc és imperiosament necessària però de veritat que val la pena, perquè sent quelcom més similar a la resta de pobles que Alemanya, no té res a veure amb Berlín.

Salut i Eisern Union!

ROGER

PS. Val a dir que fins el 1920 el barri no va passar a formar part de Berlín.