LA GARROFA DE MONT-ROIG

SEMPRE ET RECORDAREM JOSEP MARIA

2012-08-14T11:38:00.001+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Sempre et recordarem Josep M,

Quan començàvem aquest món blogger, érem tants pocs, recordo un esmorzar amb L’Oscar, el Salvi i altres blocaries. fa anys. Ens fascinava tot això, la nostra Tarragona, la lluita diaria, la pau..... ens llegíem a diari i ens comenavem a diari. i amb els pas dels dies em fet més amics. Avui t’en vas, ostres quina putada sense dir adéu, deixant molts somnis pel camí.

Josep Maria, et recordarem sempre, serà tot un plaer anar rellegint les teves paraules del teu blog: http://aixihopenso.blogspot.com.es/

Fins a sempre amic!!!!

AMB LA MERDA AL COLL

2012-07-12T12:21:00.001+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Coneixeu l’expressió “Hi ha mes merda que en el pal d’un galliner” doncs això es el que hi ha a “Mi querida España” corrupció, xinxollo, màfies, politics ineptes, i PP………Crisis? La que ens han portat tota aquesta colla de gamarussos.

Però no tant sols hi ha merda en aquest gran galliner que es España, al carrer de la Roca també aquí teniu una foto, que potser es la mateixa que fan els turistes que passegen pel casc antic. - Oh tipicol Spanish , monumento a sus politicos. (almenys la merda que hi ha sobre la tanca es sense IVA)

UNA BANDERA MOLT PESADA

2012-07-05T16:35:00.002+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ho dic per la quantitat de persones que hi ha per hissar la bandera. Aqui també podriem retallar. Per cert hi ha alguna platja sense dutxa....

UNITS PEL ASFALT

2012-06-22T10:43:00.000+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Per fi gràcies a l'asfalt Miami i Mont-roig, Mont-roig i Miami (Tanto monta....) s'uneixen. Noticion!!!!!!!!!!!

Copió de la web municipal:

Ahir, a les nou del vespre, veïns de l’Avinguda de Barcelona i del carrer d’Agustí Sardà del nucli de Mont-roig es van reunir en motiu de les obres d’asfaltat que la Generalitat realitzarà en aquests carrers.

Aquestes obres necessiten de la prèvia eliminació dels elements (ciment i plaques metàŀliques) utilitzades com a pujadors. També es va parlar de les feines de canalització d’aigües a fer anteriorment al pavimentat.

Es va recomanar als veïns que demanessin rebaixar la vorera o demanar un gual de fer-ho abans de les obres, de manera que l’asfaltat tapi possibles irregularitats o defectes.

Cal remarcar que les obres les realitza la Generalitat sobre un carrer de propietat de la Generalitat, i que no comporta cap tipus d’acció obligatòria per part dels veïns.

S’agraeix la paciència davant dels possibles inconvenients que aquestes obres comportaran en la rutina diària dels veïns de la zona.

web: http://www.mont-roig.cat/actualitat/noticia/485

A Mont-roig nucli no hi ha Avinguda Barcelona, hi ha la de Reus

DONCS SI

2012-05-29T14:28:00.001+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Em cago en la crisi, en el rescat a la banca, en les hipoteques subprime, a les agències de ràting, a la banca alemanya i francesa, en els que dirigeixen el BCE i l'FMI, en Goldman Sachs, en les empreses de capital risc, en l'economia especulativa, en les SICAV, en la bombolla immobiliària, en Lehman Brothers, en la prima de risc, en el diferencial alemany, a l'escola de Chicago, en el preu del barril de petroli, en què li diguin democràcia i no ho és, en els governs de tecnòcrates, en els experts econòmics que ho expliquen tot a misses dites, en el deute sobirà, en els trilers tipus Madoff, a la Comissió Europea, en els del club Bilderberg, en la recessió, en els responsables del Banc d'Espanya que no s’assabenten que els bancs van malament, en els fons reservats, en els banquers amb molt morro, en què els indulten, en la pèrdua de beneficis socials que tants anys de lluita i tantes vides han costat, en els que ara es fan dir libegggales i són fatxes, en l'eix francoalemany, a la Reserva Federal, en la TAE, en els 1,6 bilions d'euros regalats a la banca per rescatar-los, en els dirigents europeus a els que MAI HEM VOTAT I estan manan, en el gran pirata que és Rockefeller, al inútil de MAFO, en els golfs de les agències de ratting, en els que munten fundacions SINÒNIM DE LUCRE, en l'enginyeria financera, en les stock options, en Lloyd Blakfein, en els polítics inútils que tenim i en els què estaven en Lehman Brothers i ara ens van a estafar des del govern, en tot el que estan fent patir a la gent, en els que fan que la Justícia no sigui igual per a tots, en l'IPC, en la taxa d'atur, al impúdic sou de Rodrigo Rato i la resta dels Golfs de la Banca dels collons, en la congelació del salari mínim, en la congelació de les pensions, en la pròxima pujada de l'IVA, en la legislació hipotecària espanyola que defensa els bancs saltant-se a la torera la Constitució, en el neofeixisme disfressat de liberalisme, en les subvencions a l'Església, en els que intenten acabar amb l'estat del benestar , en els golfs que es duen subvencions sense merèixer, en els que permeten a la Banca especular contra nosaltres amb el nostre propi diners, en tots els polítics venuts al capital, en tots i cada un dels responsables de l'FMI i del BCE, en els polítics de merda que diuen que ens representen, en els rics que amb la crisi s'estan fent més rics, en el pensament únic de reducció del dèficit en comptes de reduir l'atur i activar l’economia, en la congelació salarial, en el mans que som davant de tanta injustícia, en el fàcilment que ens estan ficant la por al cos, en que hi hagi diners per rescatar bancs i no per rescatar ciutadans, a la Trilateral, en la merda de polítiques liberals que estan fent que cada vegada ens enfonsem més , en què des de la poltrona de la casta política ens demanen més sacrificis mentre ells segueixen guanyant el mateix o més, en el que anomenen Justícia i no ho és, en tot el sistema financer mundial, en tota la situació injusta i terrible que estem vivint, en els que oprimeixen als pobles, en què sembla que volen acabar amb tots nosaltres en la puta ruïna, a la cúpula de l'CEOE en ple, en els governs que porten xuclant-li el cul als mercats des de fa més de 4 anys, en la disminució dels ajuts socials i l'augment del rescat bancari, en la manca absoluta de capacitat de decisió del nostre polítics, en la nova injecció de mig bilió d'euros als bancs, en què desmitifiquen les xifres d'aturats però no les dels seus sous, en els que li estan robant el pa i el futur dels nostres fills, en el nova gran estafa de les participacions referents de les que els mitjans venuts no donen notícia i que afecta més d'un milió de famílies espanyoles , en què tant ens estan cabreando, en els que creen els corralitos, en els hedge funds, al eurogrup, l'ajust del dèficit i en tots i cada un dels malparits que ens estan enfonsant i que han portat al suïcidi a # Dimitris Christoulas, en les fortunes construïdes sobre el patiment dels altres, en els quals estan desmantellant les nostres vides, en els que creen fons especulant sobre la caiguda del nostre país, en el requetepago sanitari, al govern que xiuxiueja als mercats, en els que volen criminalitzar els que protesten pacíficament, a la ciclogènesi explosiva dels mercats, en el pensament únic, en el pròxim cop d'estat encobert que patirem a Espanya per part de "els mercats", en els ministres que anomenen "ponderació "a les pujades d'impostos, en la neollengua del Partit Fleble, en els Jocs de la Fam en els que intenten convertir les nostres vides, en els que especulen amb els diners injectat a l'1% per comprar deute al 4%, en el capitalisme salvatge i en les pròximes ajudes a Bankia, en que hi hagi diners per a bancs i no per a educació, en els polític-banquers que fugen de les seves responsabilitats sense cap petició de responsabilitat i folrats fins a l'ànima, en els que prediquen la socialització de les pèrdues i la privatització dels guanys, en el Consell de Relacions Exteriors, en la violència gratuïta de l'Estat, en els malgastadors dels diners públics en obres faraòniques sense sentit, en els fons de cobertura, en el despotisme en el qual estem vivint, en el sistema capitalista salvatge en el qual estem vivint, en els ministres i ministres que semblen gaudir de cada retallada que fan als nostres drets, en els dirigents que amb les retallades en educació busquen més xais que ciutadans, en el poder que se senti després dels trons, en els que estan matant de fam els nostres fills, en tots i cadascun dels especuladors, en els consellers inútils o lladres de Bankia i de la resta de bancs que anem a haver de rescatar, en la màfia que governa aquest món, en tots els components del consell d'administració de la claveguera que és Bankia i en la CASTA POLÍTICA.

Amén

CONVIVENCIA 2 PART

2012-05-07T12:48:00.000+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

La persona que fa 10 dies m'enviava una foto i la publicava a l'anterior post, em fa arribar aquesta altra i ens comenta que hi ha persones insolidaries tota la setmana. Aquesta persona que m'ha enviat aquesta foto em demana restar a l'anònimat.

CONVIVENCIA

2012-05-03T12:11:00.001+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Una persona que vol mantenir el seu anònimat, m'envia aquesta foto i el seu comentari:

En aquesta plaça per a persones de mobilitat reduïda cada dia hi ha un vehicle diferent, i tots sense cap identificador d'usuari amb mobilitat reduïda Pot-ser tinguin minusvalia cerebral que no té cap identificador perque semblen normals...

salutacions cordials,

Xxxxxxxx

CARAM QUE BE QUE APARQUEM!!!

2012-04-18T02:03:00.001+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ens queixem de com esta el poble, però que a vegades sóm els propis veïns els que a diari el malmetem

(aquesta foto me la fet arribar una lectora del blog, si vosaltres teniu fotos -denuncia també les publicarè)

ALEGRIA JESÚS HA RESSUSCITAT

2012-04-13T02:08:00.000+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Així de content portaven Nostre Senyor en el matí de la seva resurrecció. Vergonyós per a uns i una "monada" per a altres, però a ningú deixa indiferent. En tota la seva salsa, aquests natzarens tan alegres no van dubtar un moment en clavar-se un "bailongo" amb el seu Jesús a coll.

A l'enganxós ritme de Michel Teló, els confrares de Alhama de Múrcia sembla que es van prendre molt al peu de la lletra el salm dels diumenges que resa "Lloeu el Senyor al so dels corns, amb tambors, danses i címbals sonors".

Diuen que Jesús no només ressuscita en les escriptures sinó en cada Pasqua, i què millor prova que aquesta de que el Senyor està més viu que mai? 'Jesuset' i natzarens comparteixen la seva alegria, en els temps més moderns, donant-ho tot al ritme del "Ai es eu et pego", el més ballat a tot el país.

Tanmateix, això no ha agafat als murcians per sorpresa aquesta vegada, ja que els natzarens de la mateixa confraria ja van fer amb el goig i alegria pasqual una de les seves en 2010, saltant-se a la torera les regles de la confraria, quan van posar a seva Jesús ressuscitat a ballar un "Paquito Chocolatero".

La processó va per dins, però aquest any l'alegria de la Setmana Santa s'ha contagiat també per fora, i pel camí que porta el vídeo, que ja està a YouTube, està fent la seva pròpia processó mundial transformant-se en un dels virals del moment.

Un moment, un moment per si fos poc també ballaven el Waka Waka

Carta oberta al mossèn del poble

2012-04-10T15:18:00.002+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Benvolgut mossèn,

Ho sento però no em puc treure del cap la imatge de vostè al Viacrucis i a la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant a Mont-roig, tocant el timbal. I se que no vaig ser únic, d’altres comentaris s’han escoltat. Per mi pot fer el que ~~li surti dels pebrots~~ el que mes li vingui en gana, no serè jo qui li privi, faltaria mes, si vostè es feliç així, però li juro que vaig sentir vergonya aliena veien l’estampa que feia vestit de una mena de “Power Ranger” o "Marvin dels Looney Tunes" tocant el timbal i em sap greu. Clar que vostè em pot dir que també així es pot conduir el ramat i fer de pastor de les ovelles de la parròquia, evidentment.

Jo sóc d’aquells que ens auto-anomenem “catòlics no practicants” per posar una excusa com un altre suposo, doncs sóc dels que va a missa a les bodes, bateigs o enterraments i no puc aprofundir massa si esta o no dins els canons, dins el protocol on s’estableix com a d’anar un sacerdot a una processo. Hi ha persones properes a mi que si, que són “catòlics molt practicants” i pensen hi ha un veritable problema. Clar que el problema el tenen ells pel que es veu. Ja que n’hi ha d’altres que be li riuen les gràcies.

Atentament

Mon

Aquest any s'estrenen els Armats de Miami Platja

2012-03-27T23:06:00.002+02:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

La parroquia de Miami Platja també es munta al carro dels armats per Setmana Santa i aquest any estrenen un grup d'armats Seran "Els Armats Junior" que així es com els anomena el Mossen Albert i s'estrenaran al via-crucis del divendres al matí i a la celebració Passió del vespre.

PER COMENÇAR BE EL CAP DE SETMANA

2012-03-23T14:17:00.001+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

MONT-ROIG, MUNICIPI PER L'INDEPENDENCIA?

2012-03-20T14:47:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Tenint un alcalde d'ERC, regidors nacionalistes etc.... algú em pot contestar perque Mont-roig no s'adhereix a "municipis per l'independencia?

al Baix Camp Ja són deu els municipis que s'han adherit a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI):

Alforja

Almoster

Borges del Camp

Castellvell del Camp

Maspujols

Montbrió del Camp

Prades

Riudecanyes

Riudoms

Selva del Camp

Vilaplana.

WEB: http://ca.wikipedia.org/wiki/Associaci%C3%B3_de_Municipis_per_la_Independ%C3%A8ncia

UNIO DE DONES

2012-03-02T12:55:00.001+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

foto extreta del seu blog

Un blog força actiu tant com l'entitat que el gestiona. Us parlo avui del blog de l'Unió de Dones de Mont-roig del Camp hi trobareu totes les activitats de l'entitat no hi ha setmana que no muntin alguna coseta, xerrades, berenars activitats de manualitats, cursets, excursions. i tot això gràcies a l'esforç altruiste de les dones de l'associació.

Una entitat doncs que fa poble, fa Mont-roig

blog: http://uniodedonesdemont-roigdelcamp.blogspot.com/

UN MAL NEGOCI SER ESPANYOL

2012-02-25T19:31:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us passo un article de La Vanguardia (un diari que no es caracteritza pel seu indepentisme). m'ho han fet arribar per correu. Llegir-lo son 2 minuts. Qui es vulgui sentir espanyol, que ho faci, és tant lícit com sentir-se ucraïnès o català i els sentiments son propis de cadascú, però els números són de tots i per a tots.

Un mal negocio La Vanguardia,David García 18/11/2010

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?

Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.

Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.

I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.

LA VIDA ES UN CARNAVAL

2012-02-20T01:24:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

foto arxiu de "carnavals" anteriors

Començaré dient que gràcies a la gent de Mont-roig hi ha carnaval a Mont-roig.

M’agradat molt el “nivellas” que hi havia aquest any. La gent s’ho ha currat molt , moltes felicitats als guanyadors, hi havia molta participació i disfresses molt maques. Els mont-roigencs han demostrats que malgrat la crisis la gent te ganes de festa.

Que no m’agradà? La discoteca mòbil, al meu gust horrible. El recorregut de la rua tampoc m'agradat. Que els municipals ens facin anar mes de rapids als que participem de la rua (cony que la festa la fem nosaltres), i finalment que un any mes, malgrat el canvi de regidor, alhora de fer el programa no ens convoquin a la gent que fem el carnaval a cap reunió tal com es feia molt temps enrera. La festa es del poble i per el poble.

Visca el Carnaval!

( diumenge a la tarda molts mont-roigencs marxem a altres poblacions per continuar gaudint del carnaval)

ES A VALLS, NO A MONT-ROIG

2012-02-13T15:00:00.003+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

De moment crec que es impensable una exposició així a Mont-roig.....

Miró a Valls

La mostra serà inaugurada el 17 de febrer i inclourà dibuixos inèdits que Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Francesc Català-Roca i la pintura 'Le lézard aux plumes d'or'

EFE BARCELONA

Actualitzada el 13/02/2012 11:30

El Museu de Valls inaugurarà el 17 de febrer una mostra sobre la relació de Joan Miró amb aquesta localitat, informa l'ajuntament.

L'exposició pretén fer evident la relació que Miró va tenir amb Valls, especialment a través del fotògraf Francesc Català-Roca, i comptarà amb pintures de l'artista i amb imatges del fotògraf en què es pot veure Miró treballant en el seu estudi.

La mostra inclourà diversos dibuixos inèdits que Joan Miró va donar a diverses persones de Valls, les litografies que va cedir a Català-Roca i el dibuix que va pintar per il·lustrar un article de la revista 'Cultura'.

L'exposició es completarà amb altres obres de col·leccions privades i de la col·lecció del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, molt vinculat al Museu de Valls, així com amb la pintura 'Le lézard aux plumes d'or', de 1965, pertanyent a la col·lecció de Roura-Comas.

D'altra banda, el Museu de Valls també homenatjarà el recentment mort Antoni Tàpies amb l'exposició de diverses obres de l'artista que pertanyen al fons d'aquest centre, i amb una fotografia de Francesc Català-Roca

PER QUÈ NO PUBLIQUEN NOTÍCIES D'ISLÀNDIA COM AQUESTA?

2012-02-10T02:29:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

ISLÀNDIA triplicat la seva CREIXEMENT EN 2012 DESPRÉS EMPRESONAR A POLÍTICS I BANQUERS.

Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Tancar als responsables de la crisi financera a la presó. Va començar a redactar una nova Constitució feta per ells i per a ells. I avui, gràcies a la mobilització, serà el país més pròsper d'un occident sotmès a una tenaç crisi del deute. És la ciutadania islandesa, la revolta el 2008 va ser silenciada a Europa per por que molts prenguessin nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.

Des "En Positivo", considerem que la història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, aquest país del nord atlàntic, tancarà el 2011 amb un creixement del 2,1% i que el 2012, aquest creixement serà del 1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà fins i tot el 2013, quan està previst que arribi al 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa segueix mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.

Aquest petit país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat certs daltabaixos i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. Tot i transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que aquest poble ha realitzat. Del límit que van arribar amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, el que és digne d'esment és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercè del que es decideixi en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que segueix existint forats per omplir i foscos per il · luminar.

La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els homes de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha estat tan cridanera com les de la Primavera Àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, ja que els mitjans han passat per sobre de puntetes. No obstant, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.

Ara com ara, si s'escau bé pot ser el camí il · lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments de Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica a tot el món.Desfés les edicions

LA PASTISSERIA I LA GARROFA

2012-02-09T18:02:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Us imagineu una coca de recapte feta de farina de garrofa? I un arròs torrat amb garrofa? I un 'coulant' de garrofa? I croissants de garrofa? I bunyols de garrofa? I així fins a vint-i-set receptes. Doncs bé, tot això ho trobareu al llibre 'La pastisseria i la cuina de la garrofa' (Onada Edicions), obra col·lectiva esperonada pel cuiner David Brull Sabaté, amb fotografies de Paül Peralta, una introducció de l'historiador i divulgador gastronòmic Jaume Fàbrega. Hi ha participat la Fundació Alícia (Alimentació i ciència) i hi ha col·laborat Comercial Garrofa de Mont-roig del Camp, que aplega vint-i-una cooperatives de productors de garrofa.

Consumida des de fa segles, aquests darrers temps la garrofa ha perdut prestigi; ha esdevingut un succedani, més propi d’èpoques de fam que no d'aquest mil·lenni. Precisament per dignificar-la i reintroduir-la un grup de cuiners ha escrit un llibre amb innovadores de treballar la garrofa, un producte dolç carregat de vitamines, d'hidrats de carboni i de fibra i, alhora, baix en greixos i calories.

'La pastisseria i la cuina de la garrofa' té dues parts. La primera conté experiments gastronòmics de la prestigiosa Fundació Alícia, impulsada per Ferran Adrià. En forma de farina, els investigadors del centre Món Sant Benet, de Sant Fruitós de Bages, aconsegueixen de fer la garrofa present en tota mena de plats, des d’uns espaguetis a un kebab, passant per un sorprenent ketchup de garrofa. Com diuen els de la Fundació, ja no és la germana pobra de la xocolata, sinó un ingredient nou, saborós i molt versàtil, i ho demostren amb catorze receptes senzilles i imaginatives.

La segona part conté receptes més elaborades, triades per restauradors i pastissers de comarques tradicionalment garroferes, com ara el Maestrat, les Terres de l’Ebre, el Garraf o el Penedès. Per fer boca Xavi Ferraté, del restaurant Bresca de Cambrils, ens proposa un rèmol salvatge, garrofa i 'chutney'. Si ens estimem més la carn, hi trobem un bon pollastre de corral amb llagostins de Vinaròs i garrofa, del professor d’hosteleria Juanjo Roda. Però on la negror garrofera llueix més és als llevants de taula. Un gelat, un granissat, un 'brownie' o una 'mousse': heus ací una mostra de les possibilitats d’un producte que mereix més protagonisme culinari.

font:Vilaweb

CARNAVAL 2012 BUSCA LES DIFERENCIES

2012-02-07T01:56:00.002+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Ai caram retallades si, però a on? Ho sento però crec que esta descompessat......

ON TOT VA COMENÇAR

2012-02-06T18:22:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

Com resa l'eslogan "on tot va començar" i un cop més s'ens ha passat l'arros novament en aquest poble, per aprofitar logo jo camviaria el lema, jo més aviat hauria dit:

"On tot tenia que començar i ningú sap com va acabar"

MUSICA: Playing For Change

2012-02-04T11:39:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

m'encanta i ho vull compartir....Playing For Change

AI QUIN FRED QUE FA !

2012-02-03T11:49:00.003+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

TOT MONT-ROIG

2012-01-31T13:59:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

TOT MONT-ROIG

Totes les noticies del municipi amb el rigor periodístic de la mà d’en Romà Rofes. Els temps canvien i es lògic les noves tecnologies en el camp de la informació també estiguin al nostre abast. Sap greu que alguns no hagin entès allò del renovar-se o morir, i vagin caient cada dia en el calaix dels obsolets, és bo i d’agrair que per tal estar informats sorgeixin iniciatives com ara aquesta; Tot Mont-roig on trobareu el dia a dia dels esdeveniments que mes ens interessen a tots.

HOMENATGE A J V FOIX

2012-01-29T02:00:00.000+01:00

Aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!

FOIX - MIRÓ

Homenatge blocaire a J.V.Foix, en motiu del 25è aniversari de la seva mort,

El 1927 apareix el llibre Gertrudis de J. V. Foix. No pas per atzar, Miró realitzà en el frontispici de Gertrudis la primera il•lustració per a una edició de poesia: és el primer llibre publicat pel seu amic el poeta català J. V. Foix. El 5 de desembre de 1926, des de Mont-roig, Miró enviava un dibuix a Foix i li escrivia:

Amic Foix,

Amb data d'avui he enviat com a imprès certificat un dibuix per Gertrudis que he fet amb moltíssim de gust, suggerit per la lectura d'aquests poemes.

Molt bé, Foix està molt bé, això que haveu escrit.

Us estimo molt el vostre present del llibret de Tristan Tzara, que és introbable.

Ben cordialment vostre,

Miró

Efectivament, el dibuix de Miró està inspirat en el poema “Gertrudis”, que dóna títol al llibre, i que Foix havia estampat per primera vegada en el núm. 5, de l'abril de 1918, de la revista Trossos. Al núm. 4 de la mateixa publicació, del març de 1918, Foix, a propòsit de la primera exposició de Miró a les Galeries Dalmau, havia publicat un dibuix del pintor i l'havia defensat ferventment tot afirmant: “Miró és dels nostres”. El poema “Gertrudis” comença:

Vaig abandonar el cavall que, en el més bell cloure de les seves parpelles, havia fet del sol un ornament del seu front i que vaig tenir compte d'endur-me en aquella nit -llanterna singular que em guià, fidel, al jardí de Gertrudis.

Sobre un escrit d’en Manuel Guerrero, escriptor