La Lletra Borda

2012-12-18T20:46:00.000+01:00

La perplexitat del Sr. Joan Domènech

2011-05-11T21:34:00.000+02:00

Apareix a l'edició digital del Punt Diari d'avui un escrit signat pel Sr. Joan Domènech a propòsit de les eleccions municipals d'enguany a l'alcaldia de Lloret de Mar. La seva lectura pot portar a la indignació més absoluta o combregar amb el seu tarannà típic de les dretes més ràncies. Sigui el que sigui, i agafant l'hemeroteca, al Sr. Domènech, la perplexitat li dura 4 llargs anys.

Llegim al Punt Diari, 9 de maig de 2007, a la secció la galeria:
"Dies enrere llegia a les pàgines d'aquest mateix diari els noms que apareixen a les llistes electorals de cada poble. Jo sóc dels que pensen que anar a un Ajuntament és el cim d'una trajectòria vinculada als interessos del municipi manifestats a través d'associacions i entitats culturals, cíviques, esportives, etc., on, a més, els membres dirigents adquireixen experiència, es formen i demostren l'esperit de servei. Recelo dels que surten de cop, com un bolet, interessats per la res publica.

Des d'aquesta perspectiva, vaig començar a mirar els noms de la gent del meu poble disposada a desfer-se pels altres: cent setanta-dos candidats! I heus aquí que vaig quedar esmaperdut. Per més que m'hi esforçava, no passava de trobar-ne més d'una cinquantena de coneguts. Em sento culpable. Dec fer escassa vida social, dec seguir poc les activitats de les entitats... No ho sé. Alguna cosa falla. Però, al mateix temps, em va assaltar un gran neguit. Us imagineu, d'ara endavant, disposar de cent setanta-dues persones que es mataran per estar presents a tots els actes (conferències, concerts, sopars literaris, ballades de sardanes, competicions...)? Què haurem de fer algunes entitats petites com la que jo presideixo –el Casinet– que organitzem actes modestos i només tenim cinquanta cadires? Haurem d'endeutar-nos per fer obres i aprofitar la conjuntura favorable que ens portarà tants adeptes incondicionals?"

I ara, el compareu amb l'article d'opinió d'avui:

"Qui més qui menys, un bon dia, s'ha sentit cridat a participar en la vida pública a través de les diferents entitats o institucions que té un poble. M'atreviria a dir que aquest és el procés normal d'integració d'un individu en la societat que l'envolta i que permet veure l'esperit de servei i de col·laboració d'un ciutadà. És fent de president de l'entitat A o de tresorer de l'associació B o de secretari de la institució C que hom s'espavila i agafa experiència. Per a mi, almenys, és un factor clau perquè permet comprovar l'altruisme de les persones, la capacitat, la iniciativa, sobretot atès que, en aquests casos, el que es lliura a aquestes tasques no hi guanya cap diner, més aviat n'hi posa, encara que hi hagi algun malpensat que es creu que s'hi fa un vestit. Les entitats haurien de ser el planter del qual haurien de sortir els homes i dones destinats a governar un poble. Seria una bona garantia. Però no. En política deu ser diferent. Hi ha molt personal que mai no has vist i que apareix com els bolets, de vegetació espontània. Sense sortir del meu poble, on s'han presentat 9 llistes que sumen 235 ciutadans disposats a sacrificar-ho tot, em trobo amb un llistat immens aparegut a les pàgines d'aquest mateix diari, que m'ha mogut a analitzar amb deteniment els noms dels futurs redemptors. Sóc generós a l'hora de considerar-los coneguts. Accepto fins i tot aquells la procedència dels quals dedueixo només pels cognoms i, encara més, n'incloc alguns que, segons el meu parer, més valdria que no anessin a les llistes. Els dono tots plegats per coneguts. Doncs bé, dels 235 candidats en conec, amb esforç, 68, és a dir, una tercera part. La resta em resulten totalment inèdits. No els he vist mai en cap entitat o moviment cultural, social, esportiu… Posem-hi que tingui, personalment, algun desconeixement involuntari. Però vaja, em pregunto: d'on surten tants individus que han vist la llum de cop i volta i ens resoldran els problemes del país i de la ciutat? Quins són els interessos que, de sobte, els criden a l'acció i els mouen? Fa l'efecte que, a vegades, com a mínim, hi ha molta inconsciència i frivolitat. Què hi farem!"

Cal recordar al Sr. Joan Domènech que només poden entrar 21 regidors a l'Ajuntament? Cal recordar que el dret de sufragi passiu és reconegut a la Constitució, a l'Estatut de Catalunya i a les lleis que les empara? Cal recordar que per a molts figurar a una determinada llista pot significar quedar assenyalats? Cal recordar que, al igual que una entitat cívica, o un club esportiu, en treballar dintre d'un partit polític és també una manera de servir a Lloret i a la seva gent? Cal recordar que l'axioma ocupar un càrrec a una entitat automàticament et converteixes en un bon regidor/a, moltes vegades és fals (abunden els exemples) Cal recordar que som a Lloret de Mar al segle XXI?

Sr. Joan Domènech, des del meu profund respecte, desperti d'una vegada de la seva perplexitat, que ja s'ha fet tard!

Article relacionat: El valor de la democràcia. La Lletra Borda, 12 de maig de 2007

-Vicenç Llavero-

Per què embruteu el meu poble?

2011-05-08T20:30:00.000+02:00

Per si ningú s'havia adonat, ja hi som en plena campanya electoral per a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Des de la mitjanit del passat dijous, Lloret es va despertar amb el soroll de les màquines netejadores i la presència - inquietant - dels rostres dels candidats i candidata que aspiren a posseir la vara d'alcalde.

No ha sigut una invasió subtil; al contrari, sembla que les distintes formacions polítiques vulguin colonitzar, com una plaga, tot el mobiliari urbà susceptible de suportar un cartellet o una pancarta. Els carrers i places de Lloret presenten una imatge lamentable. Quan passin uns dies, l'efecte serà pitjor: pancartes mig penjades, cartells caiguts arran de terra...haurem d'anar amb cura de no entrebancar-se amb aquesta follia cartellera. Tot un carrer en que, a cada farola, veus el mateix personatge i el mateix estúpid missatge electoral.

Siguem seriosos. De ben segur que a cada programa electoral llegirem el típic argument de que hem de cuidar l'imatge de Lloret, car som una població turística; i per altra banda, l'Ajuntament ha d'administrar amb seny els calés públics. Doncs, no anem pas bé!

Anys enrere existien uns plafons de fusta trontollada pels mil usos que servien per enquibir sols i exclusivament propaganda electoral. Els partits polítics es reunien i es dividien les zones. Després va ser tot un campi qui pugui. Avui dia hi ha cartells fins les portes de la cambra de les escombraries. Adient, oi? Veure multiplicat per mil la imatge d'un candidat/a no ajudarà a fer que el vot del ciutadà sigui més definit. No. De fet, és una picabaralla entre partits polítics com a manifestació del dret de conquesta. Amb un raonament fals: a més espai visible, més a prop de l'alcaldia.

Tot això suposa un cansament continu d'un electorat cada cop més desmobilitzat, en llargues campanyes oficials de 15 dies aclaparadors - la resta dels dies de l'any és realment una precampanya - amb bombardeig insistent en ràdio, tv i premsa...i tot aquest esforç té un cost econòmic que no prové de diners caiguts del cel, sinó de les nostres pròpies butxaques.

Que un determinat partit polític "et ofereixi" una fideuà , una botifarrada o xocolatada perquè emplenant la teva panxa omplis la seva urna, no és pas un regal. Ho pagues amb escreix. Fent números:

Subvencions per resultats electorals
- Subvenció de 253,78 euros per cada regidor electe.
- Subvenció de 0,51 euros per cadascun dels vots aconseguits per cada candidatura, un dels membres de la qual, almenys, hagués estat proclamat Regidor.

Límit màxim subvencions per resultats electorals
Per a les eleccions municipals, el límit de les despeses electorals serà el que resulti de multiplicar per 0,11 euros el nombre d'habitants corresponents a les poblacions de dret de les circumscripcions on presenti les seves candidatures cada partit, federació, coalició o agrupació. Per cada província, aquells que concorrin a les eleccions en, almenys, el 50 per 100 dels seus municipis, podran gastar, a més, altres 140.877,24 euros per cadascuna de les províncies en les quals compleixin la referida condició.

Subvencions per enviaments de propaganda electoral
Addicionalment a les subvencions anteriors, l'Estat subvencionarà als partits, federacions, coalicions o agrupacions les despeses electorals originades per l'enviament directe i personal als electors de sobres i paperetes electorals o de propaganda i publicitat electoral d'acord amb les regles següents:

- S'abonarà 0,20 euros per elector en cadascuna de les circumscripcions en les quals hagi obtingut representació en les Corporacions Locals que es tracti, sempre que la candidatura de referència hagués presentat llistes en el 50 per 100 dels municipis de més de 10.000 habitants de la província corresponent i hagi obtingut, almenys, representació en el 50 per 100 dels mateixos.

Passat a dades sobre Lloret:
CiU -2.791,58 € pel total de regidors més 2.137.41 € pel total de vots.
PSC -1.268.9 € pel total de regidors més 998.07 € pel total de vots
PP - 507.56 € pel total de regidors més 425.34 € pel total de vots.
ICV-EA-EP - 253,78 € pel seu únic regidor més 345,78 € pel total de vots.
GRILL - 253.78 € pel seu únic regidor més 311.61 € pel total de vots.
ERC - 253.78 € pel seu únic regidor més 302.43 € pel total de vots.
MILLOR -150.96 € pel total de vots aconseguits.

Aquestes quantitats són subvencions i no tenen en compte l'aportació que reben les formacions polítiques amb presència a l'ajuntament del pressupost municipal.

Amb caràcter general, els partits polítics rebran de les arques estatals un 9 % més. Els dos partits majoritaris, PSOE i PP, ells solets, rebran poc més de 25 milions d'euros. Els partits, sinó tenen prou diners, aniran a buscar-los al banc. Una dada que recull el llibre La Casta. El increíble chollo de ser político en España es que els partits polítics deuen als bancs més de 144 milions d'euros als bancs (any 2009) fruit de tot tipus de desmesurades campanyes electorals. Els diners no provenen del que paguin els militants de base...i és normal que els polítics hagin de córrer a salvar als pobrets banquers...

Tant de bo que les campanyes electorals duressin 3 dies, amb poca intrusió als nostres carrers i sense que ens costi tant i tant de diners...!!

ADÉU AMB EL COR...

2009-04-08T06:00:00.001+02:00

Aquest és títol del que sembla, de moment, l'últim article del Sr. Arbó al Diari de Girona. Poden haver agradat més o menys els seus escrits, però ha quedat clar que ho ha fet des d'un tarannà independent i lliure. Creiem que és una mala notícia bàsicament pel fet que la nostra vila necessita persones que escriguin, pensin i raonin. Si això és pot fer des d'un mitjà relativament important a la nostra demarcació com és el Diari de Girona, doncs molt millor per a tots i especialment per a Lloret. Li desitgem que continuï treballant en el món de les lletres així com esperem que nous lloretencs continuïn relacionant-los amb el món de la cultura i el pensament, que falta ens fa. Tot sembla indicar que hi haurà més acomiadaments aquests dies.

A principis de maig de dos mil set, començava la col·laboració setmanal en aquest diari amb l'article "La Costa Bàrbara", títol d'una novel·la de Ross MacDonald. El repte de l'excitant aventura era aportar informació contrastada i opinió fonamentada sobre temes de Lloret, encara que no exclusivament, per evitar la cotilla que sovint encarcara els cronistes locals amb la voluntat d'evidenciar els pros i contres d'actuacions de personatges, associacions i institucions que, en general, són rebecs a qualsevol qüestionament. Sense menystenir les iniciatives destinades a canviar el model turístic, no per això s'ha de dir a tot amén sinó que calia contribuir a treure's la son de les orelles i a defugir els excessos laudatoris.
Alhora m'engrescava recuperar engrunes de la memòria col·lectiva a través de persones anònimes, situacions i llocs, sense que la nostàlgia del passat obnubilés la mirada al present i les esperances de futur. També volia tractar matèries econòmiques amb un llenguatge planer a l'abast de tothom. Tot plegat farcit de dosis d'ironia i ensucrat amb comentaris de llibres d'intriga i policíacs, perquè hi ha situacions en què la realitat supera la ficció i semblen trossos de novel·les de la sèrie negra.

La visió irònica d'alguns esdeveniments pretenia arrancar el somriure burleta del lector, el qual estava en el seu dret de passar pàgina amb una ganyota condescendent. Hom és conscient que no es pot acontentar tothom i aquesta màxima és un senyal inequívoc de no fer el joc a ningú. Per aquest motiu, alguns dels cent articles han provocat respostes airades per part d'aquells que són incapaços de distingir entre allò que es diu i qui ho diu. És demanar gaire que a un articulista se'l jutgi per les seves opinions? Tan difícil és rebatre les idees amb arguments en lloc de fer-ho amb al·lusions personals?

Per desgràcia la cultura del debat obert, bandejant personalismes, és una assignatura pendent per la colla de mediocres i covards que, amagats sota l'anonimat, s'atreveixen a atacar persones i professions.

Malgrat tot, enmig de desenganys i satisfaccions, de lloances i vituperis, però sense censures per part dels responsables d'aquest diari -un dels pocs mitjans plurals de la constel·lació de la premsa- he esfullat els pètals de la flor de la crítica per oferir la meva visió sobre qüestions controvertides. Aquells qui s'han sentit al·ludits, retratats o escarnits que s'hi posin fulles. Aquells que s'hi han vist afalagats, lloats o enaltits que no s'escarxofin perquè el cofoisme és mal conseller. Només em resta expressar un agraïment profund als lectors que m'han donat ànim, estímul, coratge i confiança perquè, sense aquest caliu, la solitud de l'escriptor és insuportable, intolerable i difícil de pair.

Avui m'acomiado fent esment d'un llibre, La mirada de l'adéu, del mateix autor a qui vaig manllevar el títol del primer article. Ara bé, en comptes d'atribuir a la frase un caràcter d'adéu definitiu, voldria transmetre una visual expressió d'avançar. Per tant, no és una fugida sinó un parèntesi per revifar vells projectes que s'havien quedat al calaix. Amb tot, no descarto la possibilitat de realitzar col·laboracions esporàdiques. I si, més endavant, es presenta l'oportunitat de gaudir d'un espai en aquest diari, tornaré amb energia renovada per seguir tocant el botet a les patums.

Adiós con el corazón / que con el alma no puedo ... canten les estudiantines. Gràcies a tots i totes!

-Carles Arbó-

Un sofista en una oligarquia a Lloret de Mar

2009-04-06T21:30:00.003+02:00

El passat dia 3 d’abril, l’equip de govern ha marcat una diferència clara entre la classe social dels lloretencs, una decisió d’un grup polític de dretes.

La obra d’una superfície comercial i d’un aparcament a on estava ubicada l’antiga Plaça de Braus comença a sortir cara, per fer favors amb no sé sap quin destí. Aquest conveni(el de la Plaça de Braus) ja ens va fer canviar una parcel•la de titularitat municipal situada al Rieral, primera pèrdua, per aconseguir mitjançant permuta aquests terrenys de la Plaça de Braus, amb l’objectiu de fer un pàrquing, una zona comercial i una residència esportiva.

Arriba el moment de portar l’obra a concurs i s’ho emporta l’empresa Diagnòstic Development Company (DDC), per a efectuar l’aparcament i la zona comercial. Un cop concedida l’obra, l’empresa s’adona sospitosament que les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Lloret de Mar permeten, si es declara l’obra d’interès públic, una bonificació del 50% en l’impost de construcció.

CiU regala a una empresa 134.000€ per una interpretació partidista del Sr. Valls.

Aquest impost de construcció, al seu moment ja acceptat a l’hora de signar l’obra amb l’ajuntament, era per una suma d’uns 267.000€.

Al Ple del dia 3 d'abril el Sr. Josep Valls al capdavant d’Urbanisme i Hisenda va decidir conjuntament amb CiU i PP, que l’obra feta és d’interès públic, i va perdonar a aquesta empresa 134.000€, tot un precedent que portarà, amb la mateixa similitud, a bonificar a tot aquell que vulgui construir qualsevol edifici, a entrar dins dels paràmetres ambigus d’una ordenança arbitrària i a ser bonificat gràcies a la bona relació que es tingui amb l’equip polític que estigui manant a aquell moment, en aquests moments CiU i PP.

Lloret perd 134.000€ gràcies a la interpretació partidista d’una majoria absoluta.

L'equip de govern de CiU i PP perdonen 134,000 €, i el PSC ens preguntem si els tenien pressupostats, creiem que si. Segons recull el pressupost d'aquest any, l'equip de govern pensava recaptar 1,000,000€ en concepte d'impost de construccions. Com pensen llavors suplir aquesta baixa de 134,000€, amb una modificació de crèdit, amb un augment de l'endeutament d'aquest Ajuntament o a través d'una pujada dels impostos que paguem els ciutadans?

A l'equip de govern no li ha semblat mai bé aprovar bonificacions en els impostos que paguem els ciutadans. El PSC s’ha estat preocupant sempre per la situació d’incertesa econòmica dels seus veïns, dels 2.600 aturats, presentant propostes per alleugerir les càrregues dels impostos i per ajudar als més necessitats, propostes anul•lades pel corró del poder absolut, en canvi CiU, regala diners a aquells que no ho necessiten, i que després faran negoci amb les seves inversions. No els hi ha semblat mai bé ni fraccionar el pagament dels impostos. El grup del PSC ha proposat en reiterades ocasions o unes bonificacions per famílies amb dificultats o un fraccionament del pagament dels impostos en dos vegades com es fa a d'altres Ajuntaments. Aquestes són propostes que s'han presentat com a mocions i que mai han comptat amb el recolzament de l'equip de govern.

Bé, doncs ara, aquesta empresa que té lligams molt fraternals amb alguns regidors que manen a l'ajuntament, demana una bonificació del 50% d'un impost que suposa per les arques municipals perdre 134,000 € i li concedeixen.

Aquesta és una mostra de la justícia social que practica aquest equip de govern i que ha d'imperar en la idea dels impostos. Els paguem tots per gaudir-ne tots. Doncs a Lloret de Mar, no. Paguem uns quants, els que no ens podem beneficiar d'aquestes bonificacions i gaudeixen tots.

Si ens traslladéssim a l’època de l’antiga Grècia, el Sr. Valls seria un sofista, en una oligarquia instaurada a Lloret de Mar pels components de CiU.

Grup municipal del PSC

L'ÀNCORA D'ES VANO

2009-04-06T21:16:00.004+02:00

Ja deu fer un any o més vaig escriure un articulet per posar de manifest el deplorable estat del monument que hi ha a la roca d'Es Vano (junt a Sa Caleta, pels que no són d'aquí) en que es commemora l'estrena de l'Òpera Marina i s'honora al seus autors Camprodón i Arrieta. L'àncora s'havia anat rovellant i desgastant pel pas del temps i les cadenes eren arrencades.

Avui m'he fixat que el monument en qüestió ha estat "restaurat". I ho poso ente cometes perquè si bé s'han aparedat les cadenes que ja no estan "penjim-penjam", s'ha fet una curiosa tasca amb l'àncora que ho presideix tot plegat. Com veurà en visitant si no es creu la foto adjunta, l'han "remendat" fent-li unes pues noves i l'han soldat no sé si pel sistema d'al·logen, si amb plom, estany, o com sigui, però el cas es que una peça que no ha de servir per anar "en mar" sinó per fer bonic i recordar una època, necessitava i mereixia que després de l'afegit se li donés una aparença de vell, propi de l'època que pretén representar, sigui gastant la superfície amb àcid, pintant-la etc.

No crec que digui gaire de bo en pro de l'esforç que està fent Lloret per conservar la seva cultura i les seves tradicions demostrar al visitant que els lloretencs som uns grans soldadors del nostre temps.

També fa temps, van unir l'àncora recuperada pels "Morets" que és al passeig, amb la seva cadena mitjançant una brida de plàstic, d'aquestes que fan servir els lampistes. No sé si´va ser a rel d'un altre article meu o el que sigui, que al cap de temps es va substituir i se li va soldar una argolla de ferro, però d'aquest de les obres, que n'anomenen "mallasso". En fi...

Com dirien els vells de l'època del meu avi, un cop més ens han fotut un "pegat en un banc".

Francesc Xavier

SETMANA SANTA

2009-04-05T12:58:00.006+02:00

En Jordi i la seva família no se'n perden cap ni una de festa...

-Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les-

Impressionant la gentada que hi havia aquest matí de diumenge a la plaça de l'església per tal d'assistir a la benedicció de la palma. Ara els temps canvien però fins no fa gaire aquest era un dels dies especials de l'any. La gent es posava de vint-i-un botons i els que podien estrenaven vestimentes. Comença la Setmana Santa, festa per a molts, però també religiositat i recolliment per a altres. També és moment per a què tots els que som padrins ens gratem les butxaques. Ha arribat el moment de comprar els tortells i les mones de Pasqua. En aquest sentit, sembla que el nom atorgat a la mona de Pasqua podria venir de l'àrab munna, que significa obsequi. Els historiadors afirmen que al segle XV es feien pans especials per a celebrar la fi de la Quaresma. A sobre s'hi posava un ou, símbol del retorn a la vida. Sembla que cap a principis del segle XX alguns pastissers incorporaren l'ou de xocolata al capdamunt de les mones que menjaven les famílies més benestants de Barcelona. Què passeu molt bona Setmana Santa!

-Jahc-

N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES...LA FUNCIÓ DE LA SETMANA

2009-04-05T09:07:00.000+02:00

Per les entitats i grups teatrals que hi ha a Lloret; per la cultura i per tota la vila és una bona noticia: després de Setmana Santa es reprenen les obres del Teatre de Lloret. Després de l'anunci de fallida de Triferca, empresa adjudicatària de la seva construcció, finalment serà Proinosa S.A. la que continuarà amb l'execució del projecte. Es dona la circumstància que és la mateixa empresa que està realitzant el nou Casino de Lloret.

Fer Overclocking no és un esport; és una passió. Alterar un circuit electrònic o processador per que rendeixi el màxim és l'afició que ha portat al lloretenc Pol Bonet Vaquer a ser proclamat subcampió d'Espanya d'aquesta modalitat informàtica. Si algú es pensa que això és fàcil que ho intenti...si no l'importa que l'ordinador peti!

I què podem dir-li a Andrés Díez a la seva estada amb els juvenils del mític Aston Villa? Desitjar a aquest jove de 15 anys molta sort, però molta sort. Actualment porter de l’equip cadet del Girona Futbol Club, l'Andrés serà provat pel conjunt britànic per si encaixa en les competicions angleses.

L'ONG Lloret amb el Sàhara va fer una crida per recollir productes higiènics pel seu enviament als camps de refugiats saharians. Si pesessin el cor dels lloretencs i lloretencs que han mostrat la seva solidaritat, aquest seria d'una tona i mitja, material imprescindible que ja és de camí cap als campaments del desert de Tinduf. Enhorabona per la tasca feta.

S'ha estrenat al primer ple municipal com alcalde i se'n ha sortit prou bé. El Sr. Romà Codina apunta bones maneres i escoltant el ple, i sota la seva batuta, donava la sensació de bon ambient, bon rotllo polític, de que, si hi ha voluntat hi ha consens. No sé,( molt agosarat de dir-ho) si és el substitut del Sr. Xavier Crespo si aquest decideix plegar abans d'hora. A favor del nostre alcalde accidental hem de remarcar un gran qualitat: humilitat i aquesta és un bona virtut per encarar el seu provisional pas per l'alcaldia. Bona Sort. I al Sr. Crespo, el desitgem una bona i ràpida recuperació.

Pels interessos de l'Obreria de Santa Cristina i com a recompensa per la dedicació emprada pel nostre amic i col·laborador, Francesc Xavier Rotllan, la bona noticia que llegíem a l'edició digital de El Punt hauria de fer-los respirar tranquils. A favor dels recursos presentats per l'Obreria, per en Xavier i per l'Ajuntament, el Tribunal de Justícia de Catalunya diu que la inclusió de Santa Cristina al PEIN de Pinya de Rosa no està justificada. Doncs, sembla que aquí no para la cosa i Medi Ambient de la Generalitat ja ha plantejat la seva intenció de presentar recurs, segons informa El Diari de Girona. Demà, dilluns en un acte conjunt amb l'Ajuntament a la sala d'actes del consistori, a dos quarts de nou del vespre, l'associació explicarà a la població el resum dels fonaments i el resultat de la sentència per valorar la situació i agrair a totes les entitats i persones que han donat el seu suport a l'Obreria.

Ara toca parlar de portuguesos. Quan el diari llegeixes coses com aquestes "Aquests joves portuguesos vénen a Lloret de Mar a passar vuit dies en hotels de tres i quatre estrelles del municipi atrets pel sol i platja i, alhora, generen una injecció econòmica a la restauració i al comerç"(Diari de Girona) et quedes amb un pam de nassos. No noteu certa absurditat a l'anunciat? Tenint en compte que venen a preus molts ajustats, que no poden gastar gaire per que són joves i Catalunya es massa cara per ells en comparació amb la seva terra; i això unim disbauxa, soroll i brutícia que deixen al seu pas, la pregunta és quin benefici porta tenir finalistas a Lloret? Si algú té una resposta raonada del tema que ens ho digui de seguida...

Al final s'han adonat, els polítics. Les ordenances municipals de la via pública estàn més desfasades que la Conxa Piquer. I han de reparar també en el fet que les ordenances del mercat municipal i ara, del mercat setmanal, també es veuen en blanc i negre....Questió de posar-hi!

Ja hi som una altra vegada i el precedent és perillós. Després es parla de greuges comparatius. El ple del passat divendres, al seu punt 8è tractava de la rebaixa d'un 50% en l'impost de construcció a l'empresa Development Diagnostic Company SL. Aquesta empresa està construint sobre els terrenys de l'antiga plaça de braus i ha fer una sol·licitud formal de bonificació d'aquest impost. En el ple es va sotmetre a votació i tota l'oposició en bloc va dir un no rotund. Va ser aprovat per l'equip governant argumentant "el benefici pel poble per la cessió de 1.7000 metres quadrats per a equipament públic", assenyalant el bé d'interès públic. No. Així no es fan les coses i altres empreses, que són de Lloret, haurien de tenir el mateix dret. A tall d'exemple: per què no fer una bonificació d'impostos al Restaurant El Trull? O l'hotel Olímpic o Guitar Park per la cessió dels seus espais? No és també interès públic? O encara més lluny i amb motiu dels 30 anys dels ajuntaments democràtics, fer una bonificació per els senyors Joan Domènech, Jordi Martínez i Josep Sala pels serveis prestats a Lloret? La solució era més obvia, tot i que al Sr. Valls no li agrada: fraccionar el pagament, però pagat a la seva totalitat. Vet aquí què senzill. El Diari de Girona comentava que aquesta empresa constructora és, a més, patrocinadora del C.F. Lloret, entitat que presideix el Sr. Valls. "Tomatatxo" va!!!!!

Com cada any, puntuals a la cita del mes d'abril, Les Jornades de l'arròs tornen a posar a l'abast de tothom una bona varietat de plats que tenen a aquest cereal com a principal ingredient. N'hi ha per a tots els gustos i per a totes les butxaques. Mira d'aparcar la crisi per un dia ( o més) i deixa't seduir per les propostes culinàries dels 26 restaurants presents al programa. Més informació, feu clic per veure els menús.

Secció coordinada per Vicenç Llavero-vicenllavero@lalletraborda.net

CONSULTA POPULAR: Ara ens toca a nosaltres

2009-04-02T23:24:00.003+02:00

L'any passat, la plataforma Contratemps va recollir signatures en contra del projecte del parking subterrani al Passeig Jacint Verdaguer. Varen aplegar a persones i entitats de tot tipus i, en aquells moments, els miler de signatures mostraven davant de l'ajuntament el seu rebuig a la iniciativa. Encara no havia una norma clara i precisa que reglamentés les consultes populars, importants per dir els ciutadans la seva quan l'Administració no escolta prou.

La Generalitat ha aprovat el Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, una nova eina que permetrà el Govern, el Parlament, els ajuntaments i la ciutadania promoure consultes sobre qüestions de transcendència especial, tant en l'àmbit català con en l'àmbit municipal. Les consultes populars per via de referèndum regulades per la nova Llei seran consultes en les que es farà una crida a la participació a tot el cens electoral i en les que es garantiran tots els registres formals i legals per tal de validar-les i establir-ne el resultat. Això és el que les diferenciarà de la resta de consultes populars, que són les derivades dels instruments de participació ciutadana, com les enquestes, els fòrums de debat o els consells de participació ciutadana.

Les consultes populars per via de referèndum en l'àmbit municipal les pot promoure:

* L'alcaldia.
* La meitat més un dels regidors i regidores del ple municipal.
* Un percentatge determinat de veïns i veïnes segons el nombre total d'habitants del municipi.

Aquesta convocatòria ha de tenir l'aval com a mínim de:

* 30% dels habitants en poblacions de 2.000 habitants o menys.
* 600 habitants més el 20% dels habitants que excedeixen els 2.000 en poblacions entre 2.001 i 5.000 habitants. -1.200 habitants més el 10% dels habitants que excedeixen els 5.000 en poblacions entre 5.001 i 100.000 habitants.
* 10.700 habitants més el 5% dels habitants que excedeixen els 100.000 en poblacions de més de 100.000 habitants.

En tots els supòsits la convocatòria ha de ser aprovada per la majoria absoluta del ple municipal.

En el cas de Lloret, i al cens actual, xifrat en 39.788 habitants, per fer una consultar popular hauria de mobilitzar prop de 5.179 signatures ( una sisena part de la població). Depèn de quin tema, a Lloret això es faria en un temps record, segur.

Font: Generalitat de Catalunya

EL TRAMTORDERA: Tornem a parlar del tramvia

2009-03-31T21:48:00.005+02:00

L'any 2007, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va tenir que triar dues opcions per evitar les cues infinites que es formen a la carretera entre Lloret i Blanes: un tramvia o tren lleuger i un un carril bus. Va optar per la segona, tot i que la majoria de formacions polítiques de ambdues ciutats apostaven pel tramvia com una solució eficaç i neta per descongestionar aquesta via de comunicació.

Gisa, empresa publica, va assignar el passat any una partida de 112.596 euros la redacció de l’estudi informatiu per a la construcció d’un carril bus a l’eix Blanes – Lloret de Mar, per potenciar el transport públic i millorar la velocitat comercial dels autobusos en aquesta àrea. L’estudi informatiu que s'ha impulsat s’emmarca dins les actuacions previstes al Pla de Transport de Viatgers de Catalunya 2008-2012, que el DPTOP està tramitant actualment, i que inclou la necessitat de millorar la velocitat comercial dels serveis de transport públic col·lectiu del territori, amb la implantació de carrils Bus-VAO, de plataformes reservades o altres mesures com la prioritació semafòrica per als autobusos.

El nou carril bus a la GI-682 tindrà una longitud de 6,4 quilòmetres aproximadament, amb un carril per sentit de 3,5 metres d’amplada cadascun. Permetrà donar cabuda, tant als serveis d’autobús regular com a les línies discrecionals, molt abundants en aquest corredor per l’afluència de turisme a la zona.

Per tal d’encabir el nou carril bus, es preveu reorganitzar l’espai viari existent a les àrees urbanes, i ampliar la plataforma en els trams interurbans, allà on calgui i sigui viable.

La construcció del nou carril bus permetrà, també, reurbanitzar aquesta carretera, i transformar-la en una via més urbana integrada en l’entorn, amb nous espais per a l’ús ciutadà i zones verdes.

Font: Generalitat de Catalunya. DPTOP
Foto: Punt Diari

Aquesta és i serà l'actuació prevista per la Generalitat per la carretera Lloret- Blanes. Però ahir ens assabentaven d'una proposta que fa que implantar el tramvia a les nostres contrades sigui factible, ambiental i econòmicament, en contra del criteri de la Generalitat. En Víctor Català Casas, alumne de segon de batxillerat de l'IES Sa Palomera, ha realitzat el treball "El TramTordera. Un tramvia per a la Selva Marítima" amb que ha guanyat el primer premi del concurs Preuniversitari de la UIC.

Vídeo demostratiu del possible traçat del Tramtordera

Es basa, segons paraules del propi autor de l'estudi, en una proposta de tren-tramvia basat en el tramvia de Múrcia i el tren-tramvia de Vélez - Malaga, el qual connectaria les poblacions de Palafolls, Blanes i Lloret de Mar.

El cost total de la infraestructura puja en total als 55 milions d'euros. Té un recorregut de 11'48 km, i una durada total de 20 minuts des del centre de Palafolls, fins al Lloret Arena (passat l'estació d'autobusos de Lloret).

Sembla que el debat estigui tancat, per què la Generalitat va negar a la possibilitat de tramvia Lloret- Blanes. Però caldria sortir de la tebiesa que va acollir la idea el regidor de Medi Ambient de llavors, el Sr. Josep Teixidor, i contagiar-nos de l'entusiasme que van fer gala en el seu moment el consistori blanenc. Potser millor no donar la batalla per perduda i insistir a la Generalitat tots els ajuntaments de la Selva Marítima que la Generalitat reconsideri la seva postura a favor del carril-bus.

L'esforç i tenacitat del Victor Català amb el seu treball demostra que no es pot oblidar la proposta del tramvia tant fàcilment.
-Vicenç Llavero-

YA ESTAN AQUÍ... YA HAN VUELTO...

2009-03-29T23:04:00.004+02:00

-Cliqueu sobre la imatge per veure aquest magnífic pòster cultural ampliat-

A aquest titular només l'hi heu d'afegir una músiqueta de suspens tipus Poltergeist o aquella tan inquietant de la pel·lícula Tiburón. Efectivament, els portuguesos (altrament dits els Fills de la Gran Lusitània...) ja han arribat a la nostra vila. D'això fa només dos o tres dies però ja costa dormir i caminar tranquil·lament pel poble. Crits, sorolls i com no, el megàfon!, que ja se'l podrien ben fotre per un lloc que jo sé. I hi ha una cosa que tinc claríssima i és que els portuguesos són un fenòmen molt recent en la nostra vila, o no? En definitiva, crec que no ens hem de preocupar ja que com a bons ciutadans que som hem de fer cas i seguir als nostres líders que ens diuen que anem pel bon camí. Aviat s'acabarà la llarga travessia del desert i arribarem al nostre Shangri-la personal. Ai, tot sigui per anar en busca del tant promés turisme de qualitat...

Per cert, hem entrat a la plana d'una de les agències (qui no té feina el gat pentina) que ens porten aquests nens i m'he quedat molt tranquil al trobar un petit apartat que fa referència a la vida cultural de la nostra vila. Em quedo tranquil ja que és tot una línia sencera!!! :

"Lloret cultural: Museu do Mar, Jardins de Sta Clotilde, Igreja Nossa Senhora das Alegrias, Castelo Sant Joan, Centro Gaudi(?)".

-Jahc-

PD: llegiu atentament el cartell publicitari

N´HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES...LA FUNCIÓ DE LA SETMANA

2009-03-29T20:33:00.004+02:00

Tot i que no ha pogut quedar en una destacada posició a la cursa de cros a Amman (Jordània), l'atleta Josep Lluís Blanco es va convertir en un super heroi per unes hores. Va ser el passat cap de setmana, quan, mentre entrenava per la zona de Fenals, va interceptar a unes persones que s'enduien unes bosses de mà robades d'un supermercat proper. Tot un final feliç i una anècdota per comptar als nets. Més detalls al Diari de Girona.

Molt bona acollida a la iniciativa presa per l'associació de comerciants dels barris del Molí, del Rieral i de Can Sabata, que, per un dia, els seus agremiats oferien els productes amb importants descomptes. Aquest fet va portar a que Lloret sortís al programa España Directo de TVE. Esperem tornin a repetir l'experiència i que la feina de la seva presidenta, la Betty Fernández, es tradueixi en un impuls comercial per a la zona. Podem dir "El Molí també existeix", tot parafrasejant a J.M. Serrat.

Juga al Roncato Patí Vic però és 100% lloretenc. El jugador Jordi Carbó Ribas pot presumir de ser flamant campió de la Copa del Rei d’hoquei patins davant el totpoderós Barça. Enhorabona pel triomf, campió!

Ahir, dissabte, va ser inaugurat el parc de Turó d’en Buc, de manera oficiosa i solemne, com no podia ser d'una altra manera. A les seves tres hectàrees de terreny, es podrà passejar, anar en bici, fer pícnic...moltes coses en definitiva. La recuperació d'aquest espai per a la vila és molt important donat l'estat d'abandonament des de la seva adquisició per part de l'ajuntament. Esperem que no es converteixi en un quarter general d'incívics i delinqüents. Les queixes del Sr. Joaquim Teixidor (GRILL) sobre que encara hi falten serveis segons el projecte inicial van ser argumentades en contra - molt convincentment- pel regidor d'Obra Pública, Sr. Iván Tibau. Són necessàries unes barbacoes? Doncs, no.

Molt breument: A l'Agenda XXI de Lloret li han posat PALS a les rodes? Això es veia venir des de fa anys i l'Ajuntament no vol incentivar primer que la gent participi ni propicia després que hi hagi un reglament que ho permeti. El "tomatatxo" de la setmana va per una Regidoria que convoca als ciutadans únicament per que ho dicta la normativa al cas. Ni més ni menys.

Va, dona; vinga, home, no sigueu mandrosos. Si en el fons us agrada sortir en els vídeos casolans. Per què no fer d'extres en un curtmetratge? El director del curt, que es titularà "La memoria olvidada", és Javier Moreno i versarà sobre el mal d'alzheimer.El rodatge comença avui, 29 de març, i acabarà el 3 d'abril. Els interessats/des han de trucar al telèfon 636 63 49 40 i demanar per Paco Moreno.

Secció coordinada per Vicenç Llavero-vicenllavero@lalletraborda.net

LA FOTO DEL DIA

2009-03-29T11:09:00.003+02:00

El nostre incansable col.laborador, Francesc Xavier Rotllan, ens ha enviat aquesta impactant fotografia de la bastida de la parròquia. Li agraïm el fet i només ens queda comentar que amb les obres que s'han fet i les que queden aviat deixarem de tenir una església per a tenir una catedral... fantàstic!

-Jahc-

SOS LLORET A BARCELONA

2009-03-27T19:56:00.006+01:00

-Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les-

La bona gent (i companys de lluita) de SOS Lloret ens han enviat aquestes fotografies de la seva participació en la manifestació del passat diumenge 22 de març a Barcelona en contra de la política mediambiental de la Generalitat de Catalunya.

La manifestació va ser convocada per Ecologistes de Catalunya i s'hi van adherir més de 160 colectius de ciutadans, entitats ecologistes i plataformes en defensa del territori de tot el nostre país.

+info: www.soslloret.org

-Jahc-

EL JOC DELS DISBARATS

2009-03-26T07:03:00.000+01:00

El passat dimarts 24 varem assistir al Fòrum de Participació per a la redacció del Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS), un document que ens ha de portar a generar l’Agenda XXI de Lloret de Mar, i a definir el municipi que volem per als propers anys i per tant, ha de ser una estratègia en què tota la ciutadania se senti representada.

Les fases de redacció establertes remarquen un marc teòric idoni per a enllestir aquest document, una filosofia bona de treball, l’empresa redactora, Lavola, ja es veu que treballa bé, però no amb tota la eficiència que requereix aquest projecte.

Ara resulta que hem de crear l’Agenda XXI a Lloret de Mar, com va ser creada al 99, amb tota una sèrie de treballs portats a terme. Una Agenda XXI que es va deixar morir per l’acusació convergent de que estava polititzada, quan CiU va intentar posar al capdavant d’aquesta al que és actualment el Secretari Local de CiU.

Per estar assabentats de que tot funcionava i realment bé podeu consultar el següent link www.lloret.org/agendaxxi/presentacio que esperem no treguin de la web de l’ajuntament.

Per altra banda us convido a mirar el primer estudi d’indicadors que ha fet la empresa, www.lloret.org/PALS/Nota informativa a on es recull de puntetes temes utilitzats per CiU per fer campanya, el PEIN de Pinya de Rosa, i el projecte de la façana marítima. El primer, el PEIN, aprovat per CiU, forma part del seu Lloret Grans Horitzons, i després són capaços d’encapçalar una manifestació en contra, i el segon, un projecte que no té el consens dels lloretencs i les lloretenques.

I, finalment, la participació, molt minsa i poc representativa de la realitat de Lloret de Mar, vaig trobar a faltar associacions veïnals, grups polítics, associacions esportives, associacions culturals, representació del gran nombre d’urbanitzacions, associacions ciutadanes, de tota aquesta gent que tindria que participar, hi havia una vintena de persones, amb bones inquietuds i ganes de col•laborar, però no el suficientment representatiu. Potser per què a la reunió prèvia ja es reconeixia que les decisions no eren vinculants i que el PALS i la seva redacció permitria a l'Ajuntament accedir a determinades subvencions. Alguna cosa falla quan els mateixos interessats no participen, però de ben segur que el regidor de Participació ens dirà una frase coneguda: ESTAMOS TRABAJANDO EN ELLO.

-Joan Carles Amaya-

TURÓ RODÓ I SI ES POGUÉS MÉS...

2009-03-25T08:54:00.003+01:00

Ens agrada llevar-nos al matí i llegir notícies com la que publica sobre la nostra vila el diari El Punt en la seva edició d'avui dimecres. Tot i això, i ja que parlem del tema, fa un temps des de la Lletra l'amic Vicenç va llençar la idea que tota aquella zona passés, inclós castell, a formar part del patrimoni del poble. Us imagineu un museu o un centre d'interpretació del mar al castell, amb una terrassa-restaurant de qualitat i poder visitar a sobre un jaciment ibèric? Quina meravella, ja ho voldrien la majoria de viles!!! Imagineu-vos quin dos punts de qualitat tindríem a la vila: Cala Banys per un costat i el Castell de'n Plaja per l'altra (i ja no parlem dels Jardins de Santa Clotilde, quin trident! Ni la davantera del Barça). Política-ficció? Potser sí, però hem de tenir el dret a somniar. Llegiu la notícia:
Lloret destinarà 150 mil € per adequar Turó Rodó. L'Ajuntament de Lloret de Mar ha aprovat el projecte per adequar els accessos i l'entorn del jaciment ibèric del Turó Rodó, que data del període comprès entre els segles III i I abans de Crist. El projecte té un pressupost de 149.290,26 euros i l'objectiu és fer que el jaciment sigui visitable i convertir-lo en un atractiu turístic inclòs dins del Museu Obert de Lloret (MOLL).
D'acord amb el programa, es condicionarà l'accés a partir d'un vial de vianants de quatre metres d'amplada; es farà una esplanada just a l'entrada del recinte per fer-hi la taquilla i els serveis; també d'adequarà el recorregut perimetral del jaciment, des d'on s'accedirà a les passeres elevades que han de permetre l'observació directa de les restes arqueològiques sense afectar-les; es construirà un tancament perimetral mitjançant un mur de pedra sobre el qual es col·locarà un filat metàl·lic; es consolidarà el marge existent entre l'àmbit del recinte i el camí de ronda; s'instal·larà l'enllumenat i tot el mobiliari urbà, i es construirà un petit mirador orientat al nord-est, des del qual es podran contemplar les magnífiques vistes de Punta Roja i els illots d'es Frares.

+info: www.elpunt.cat

PACO HIERBAS

2009-03-25T07:05:00.003+01:00

Als pobles hi ha persones amb les quals sempre es pot comptar a l'hora d'organitzar un esmorzar a l'aire lliure, un dinar col·lectiu, un berenar infantil o bé un sopar popular. Són homes o dones orquestra. Vaja, que toquen totes les tecles.

A Lloret, un d'aquests personatges és Francisco Martínez Gómez, conegut com a Paco Hierbas, qui té la mà trencada a coure botifarres, costelles o sardines, guisar estofats, cuinar arrossades i fer xocolatades. Se l'identifica pel barret blanc de copalta, davantal cenyit, ulls plorosos pel fum de les brases i que, de tant en tant, agafa el porró per fer un traguinyol.

En Paco és un de tants xarnegos de la primera onada migratòria de finals dels anys cinquanta, als quals el Paco Candel, defensor de la Catalunya plural i integradora, va batejar com "els altres catalans". Va néixer l'any 1941, en plena postguerra de pobresa, en una casa, segons la lletra d'un famós tango, de corralón de arrabal bien proletario, situada al barri Cruz de Caravaca d'Almeria. Al 1957 va deixar la seva terra per marxar a Barcelona, es va casar i va anar a viure en una barraca del Somorrostro, a la desembocadura del Besòs. Les inundacions del setembre de 1962 els van deixar sense sostre i van canviar la llera del riu pel suburbi de Montjuïc fins a aconseguir un pis al barri de San Roque de Badalona.

Va fer de rentaplats, cambrer i cuiner a Barcelona i, quan l'amo li va proposar feinejar a l'estiu al restaurant Alhama de Lloret de Mar, no s'ho va pensar dues vegades. Al cap de tres temporades, l'any 1964, es va quedar a viure i a treballar al poble.

En anar-se'n el negoci a can Pistraus, amb cinc boques per alimentar, va jugar amb foc en el camp de les herbes aromàtiques (maria, haixix o grifa). D'aquí que se li encolomés l'apel·latiu de Paco Hierbas. Com que el seu mal no volia soroll, l'any 1974, en sonar campanes de perill, va tocar el pirandó enrolant-se de cuiner en un creuer de ruta pel Carib.

El retorn al poble, gairebé un any després d'escampar la boira, li va suposar un gir vital. Bufaven aires de canvi que el van portar a la militància sindical, encapçalant les primeres vagues de l'hosteleria, i a la política participant en la creació de l'agrupació local del PSOE.

L'Ajuntament, l'any 1979, el contractà com a vigilant de platges. En estar prohibida la venda ambulant, va plantar cara als seus paisans que volien vendre síndries i melons als turistes. L'experiència li serviria per detectar de lluny l'olor de porro que el guiava fins al fumador i, abans de foragitar-lo de la platja, fer-li entendre que se li fondria el cervell si abusava del consum. Li agradava d'allò més vestir d'uniforme i si se li recordava que no era policia, responia: "Leche! Da igual si tragan los guiris".

El 12 de desembre de 1983, el president de la Generalitat li lliurava la Medalla del Turisme de Catalunya per la tasca de formació de personal d'hosteleria en cursos impartits per la UGT. Mira per on, va ser un precursor de la millora del capital humà, avui tant de moda!

Es va jubilar anticipadament el 2001 i, a partir de l'any passat, cultiva hortalisses en els escarransits cinquanta metres quadrats d'un hortet urbà en terrenys municipals. A més, nomenat encarregat, vigila perquè no creixin les males herbes que emmetzinin la convivència entre els quasi seixanta usuaris. Segur que se'n sortirà. Al cap i a la fi, el polifacètic Paco, és un supervivent dels naufragis de la vida.

-Carlos Arbó-

QUIN GOIG!

2009-03-24T20:06:00.009+01:00

-Cliqueu sobre la imatge per veure-la amplidada-

Quin goig passejar pel centre de la vila i veure com de bonica està quedant, i més que en quedarà, la nostra parròquia. Avui a la tarda, al tornar del lloc on treballo a Riudarenes, m'he apropat al centre tot passejant i m'he assegut a Can Marlés a fer un cafetó. Amb sorpresa he vist que s'ha instal.lat una immensa bastida al campanar, des d'on el passat novembre es van desprendre unes quantes pedres, per a començar les tasques de restauració. Així mateix, també he pogut comprovar que la façana nord ja està acabada i que s'han col.locat uns parterres decoratius. En el lateral més sortint s'hi ha plantat un magnífic xiprer que amb el pas dels anys donarà gran majestuositat a la placeta. En la resta dels parterres, s'hi no m'han informat malament, s'hi plantaran petites plantes amb flor que donaran un toc decoratiu i elegant a tot el conjunt. Una gran notícia per a tots els lloretencs el fet de veure com el nostre patrimoni es va millorant i mantenint, amb molt d'esforç, poc a poc. Des d'aquí volem donar les gràcies a tots aquells que ho fan possible. Us recomanem, en gran manera, que ara que comença el bon temps us dediqueu una estona a vagarejar pels entorns de la parròquia i que seieu en un banc de la plaça o d'un cafè a veure passar el temps. Un pèl de repòs, en temps de crisi, també ens el mereixem. O no?

-Jahc-

N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES...LA FUNCIÓ DE LA SETMANA

2009-03-22T09:35:00.001+01:00

Des d'aquí, La Lletra Borda, desitgem sincerament al Sr. Xavier Crespo una ràpida recuperació de la intervenció quirúrgica que ha de ser sotmès en breu. Segons informacions, el nostre alcalde té una afecció cardíaca que l'apartarà de la alcaldia durant un període no superior als tres mesos. En el seu lloc, el Sr. Romà Codina prendrà les rendes de la governabilitat de l'Ajuntament. Bona sort!

Són bones notícies a nivell esportiu - i promocional - per partida doble. Lloret serà la seu on disputarà la "Final Four" d'hoquei patins els dies 18 i 19 d'abril. Tot un al·licient pel CH Lloret que sortirà molt motivat per endur-se el trofeu de la Copa CERS a casa i davant de la seva afició. I Lloret, tanmateix, és el punt de partida de la Volta Ciclista a Catalunya el dia 18 de maig. La primera etapa és una contra rellotge individual que recorrerà els carrers de la vila (amb un recorregut sinuós i molt tècnic, segons l'organització) i tindrà al Passeig Marítim com a arribada.

Des de el Departament de Cultura de l'Ajuntament s'ha fet una mica de recompte de les obres presentades als premis Vila de Lloret i el Joan Llaveries d'il·lustració infantil. Resumint: menys adults i més joves, cosa que també està força bé. El detall que destaca és en la modalitat de millor article periodístic, en la que no hi hagut cap article presentat. En aquests casos, potser cal tirar pel dret i, gràcies a Internet, designar el millor tractament periodístic de manera oficial i no esperar que algú el presenti. Una altra cosa que haurien de fer els organitzadors és ampliar el temps per presentar els treballs. Un mes i mig és un temps escàs; el més habitual són tres mesos. És normal, doncs, que tothom aporti els seus escrits l'últim dia.

Celebrem o no el centenari de la Costa Brava? Aquesta és la pregunta que els representants dels 22 ajuntaments que conformen la Costa Brava es varen plantejar a la reunió del passat dilluns, 16 de març. Les polèmiques fotos i el desgovern al front del Patronat de Turisme, han fet que els alcaldes i regidors de les poblacions de la costa gironina prenguessin la ferma decisió d'implicar-se més en el tema del centenari. Aquest tipus de celebració va ser encetada amb tot el rebombori del món i el món ni s'en va assabentar. Com diu una dita castellana "arrancada de caballo, parada de burro". Cal ser més concrets, més posats a terra i fer una bona promoció. El centenari va despertar molt d'escepticisme en diferents sectors polítics i econòmics de la Costa Brava i ja és hora de posar-se les piles per canviar les coses. Veure article Punt Diari

L'Ajuntament ha rectificat en el tema dels preus per a la instal·lació de taquilles les platges. Finalment, s'ha abaixat del burro i ha reconsiderat el plec de condicions - i els preus astronòmics - per que les empreses de creuers turístics que operen a la costa de Lloret puguin mantenir els serveis. Rectificar és de savis, diuen, i sobre tot quan pesen les al·legacions presentades; però d'haver prosperat la proposta inicial de l'equip de govern o no havia aquest servei o s'iniciava una espiral d'apel·lacions judicials a instàncies superiors. I després diuen que a Lloret no li cal un defensor del ciutadà...

....per què de feina no li faltaria. SOS Lloret considera il·legal el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i denuncia que, tant la Generalitat de Catalunya com el consistori lloretenc, no respecten les lleis urbanístiques i mediambientals catalanes ni europees. Més informació a la SOS Lloret.

A veure... Trobeu normal anar al Mercat Municipal a les 9.15 hores del matí a un lloc a comprar menjar i que la persona titular del negoci no hi sigui? On són els dependents ? El client en qüestió comença a mirar entre les parades tancades i algú li diu "Mira al bar. Segur que és al bar" I et fas aquesta pregunta: jo tinc que anar a buscar a un dependent al bar per què en despatxin? I això no solament passa a una parada concreta. Hi ha d'altres que també, a les 9 hores i escaig del matí no han obert encara o no hi són darrera del taulell. Sembla que al Mercat Municipal només treballa el bar.
Aquesta anècdota, real tal qual s'ha contat, explica en quina situació es troba el mercat diari de Lloret. Caldria fer un pensament en profunditat per que comerciants de les parades i l'Ajuntament impulsessin aquest equipament públic. Només fer una ullada al reglament del mercat, per veure que és bastant, però bastant antiquat. El tomàquet es queda a la parada per que el mercat va perdent compradors...

Els que fem el bloc, demà ens anirem d'aniversari, a bufar dos espelmes, un per cada any de vida a la Xarxa. Aquest bloc d'opinió cobrava vida un 23 de març del 2007, el primer article de La Lletra Borda es titulava irònicament De Juana "Caos". Durant aquest dos anys hem fet un repàs a la vida lloretenca sense perdre de vista l'actualitat de fora de nostres contrades. Hem crescut amb altres blocs com la Capsa de fotos o Recull de Lloret en que hem tractat, amb ajuda dels nostres lectors i lectores, mostrar la millor imatge de Lloret. Des de aquestes línies, gràcies a tots!

Secció coordinada per Vicenç Llavero-vicenllavero@lalletraborda.net

EL SALPÀS

2009-03-19T22:14:00.003+01:00

Foto: www.compostatge.sbg.cat

La paraula SALPÀS (en les contrades tarragonines s'en deia Salpassa), segons Alcover- Moll , ve del llatí " Salis sparsio " que signífera espargiment de sal. La sal, mineral necessari per a les persones pres en mesura, té la facultat de conservar els aliments i se li ha associat un fort component símbolic. Crist , digué als seus deixebles : " Vosaltres sou la sal de la terra ".
Ara que s' apropa la Setmana Santa vull parlar d'una cerimònia que àdhuc en alguns pobles em diuen que encara es fa.

Acabada la Setmana Santa i el Triduum Pasqual, se sortia en processó pel Salpàs, o sia, la benedicció de les cases amb una barreja d'aigua i sal beneïda, que el celebrant encastava a la llinda de la porta de cada casa. Primer es feia a les cases dels carrers del poble i després les cases de pagès, on s'hi anava a peu o, si aquell dia hi havia sort, en "carro stop".

L'escena d'anar a les cases de pagès era realment entranyable: La processó estava formada pel rector amb roquet i estola , els escolanets amb sobrepellís, en alguns pobles també s'hi afegien el sagristà i l'agutzil. Al arribar a la casa, deia "Pau en aquesta casa " ("Pax ut domus"), i seguidament ruixava amb l'aigua beneïda barrejada amb sal la porta i l'entrada, desprès feia besar la creu als seus habitants. El capellà arribava a la porta de la casa on les dones solien esperar-lo, amb la casa neta, les portes obertes, l'entrada regada i una tauleta amb el salpasser, la creu, un parell de ciris encesos i un plataret amb ous.

Hi havia la creença que la gràcia de la sal beneïda s'escamparia a la sal de la casa en entrar-hi en contacte, i passaria desprès als menjars que s'hi cuinarien i d'allí a les persones que se'ls menjaren, per això el mossèn entregava uns granets de sal beneïda a la mestressa , la qual la barrejava amb la sal de la casa.

La contribució a aquesta benedicció era un plat d'ous o diners. També era costum donar esmorzar i beguda al mossèn i als que l'acompanyaven.

Tot i que en algunes comarques era costum fer-ho durant la Quaresma, en realitat el salpàs té un caràcter pasqual més que quaresmal. En primer lloc perquè , segons prescriu el ritual romà , a l'inici de la Pasqua, s'havien de beneir les cases de la parròquia. I en segon lloc, perquè la relació del Salpàs amb la Pasqua jueva queda prou clar en l'oració prescrita que diu : " Escolta'ns Senyor.... i així com guardares de l'àngel feridor les cases dels hebreus quan la sortida d'Egipte, pintades les seves portes amb la sang de l'anyell ( el que prefigura la nostra Pasqua, en la qual va ser immolat el Crist) digna't enviar-nos el teu sant àngel des de cel, perquè guardi, custodiï, visiti i defensi tots els moradors d'aquest habitatge ".

Jo encara en tinc una recordança llunyana del Salpàs i m'han explicat que a vegades es creaven situacions 'delicades' amb persones que no els agradava que "cap capellà els empastifés la casa ". Els de més edat me n'han explicat unes quantes de sonades que m'han fet riure una estona.

Francesc Xavier

N'HI HA PER LLOGAR-HI PER CADIRES...LA FUNCIÓ DE LA SETMANA

2009-03-14T22:06:00.002+01:00

Per segona vegada consecutiva, el CH Lloret serà a la final a quatre de la Copa CERS després de vèncer, en un molt disputat partit, a l'equip alemany del Weil per 2-0. Desitgem des de La Lletra Borda a l'Ivan Tibau i tot els jugadors molt bona sort.

Lloret recupera un jaciment arqueològic per incorporar-lo al MOLL (Museu Obert de Lloret). Es referim a les restes ibèriques de Puig Rodó. L'espai es troba situat darrere el castell d'en Plaja i se n'està adequant l'accés des de la zona de la platja fins al poblat per facilitar la seva visita. Ens felicitem per partida doble: es neteja una zona boscosa abandonada des de feia anys i s'obre al visitant un jaciment molt proper a la vila.

La Plataforma "Tots anem en el mateix barco" ha recollit poc més de 2.600 signatures de suport a la família Escrig, que lliurarà a l'Ajuntament. Una demostració simbòlica de solidaritat que esperem ajudi a l'empresa Viajes Marítimos S.L. a encarar el futur amb esperança.

I moltes felicitats per a Laia Pau, Laura Garcia, Mireia Tormo i Laura Baltrons, noves obreres de Santa Cristina.

"La rutina mata" és una expressió recurrent que apliquem al treball i al matrimoni d'una manera rutinària, valgui l'expressió. La rutina en tractar un tema al darrer Ple Municipal, a vegades fa que una qüestió d'importància no mereixi l'estudi i el tractament adequat. Això ho varem veure amb aquest punt de l'ordre del dia: 3. PROJECTE DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE LLORET DE MAR EN ELS ARTICLES 11, 79, 99, 101, 108, 110, 132, 140, 164, 184 I DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA SEGONA DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA I DELS PLÀNOLS D’ORDENACIÓ D6A, E4B, G3A, G3B, G4C, G4D, G5A I G6C. Parlava d'un terreny a Cala Canyelles, de titularitat municipal i destinat a equipaments. Quasi com qui no vol la cosa, s'hagués fet la seva aprovació sense que els partits de l'oposició ni l'equip de govern s'adonessin del que anaven a aprovar. L'Entitat de Conservació d'aquesta urbanització va remarcar aquesta incongruència i in extremis, va ser retirat de l'ordre del dia per un posterior debat. Tot un final feliç. Però la rutina de les coses del poble no ha de fer oblidar que les petites coses de la feixuga administració són importants per a la gent de Lloret. Aquí no val dormir-se!

Més incongruències. El Grill (Grup Independent de Lloret) considera "desmesurat" l'increment de preu que es cobrarà a les empreses que enguany disposin d'una taquilla a la platja per a vendre tiquets per a navegar en creuer o catamarà. I remarca que per una banda hi ha aquest increment i per una altra, es demanin ajudes a Viajes Marítimos S.L. (veure notícia Diari de Girona). És preocupant l'afany recaptador del nostre ajuntament. I veiem els arguments esgrimits per tombar la moció presentada pel PSC el passat ple sobre ajudes a les famílies i promoció econòmica sense plantejar-se una reducció dels impostos municipals, té una significació inexplicable: quan més negre es veu l'horitzó (el gran horitzó de la campanya publicitària de l'equip de govern) menys facilitats en donen al ciutadà. El tomàquet en forma de protesta: INSUBMISSIÓ FISCAL!

Sens dubte, una oportunitat única. L'Obreria de Santa Cristina ha organitzat, per diumenge vinent, 22 de març, a les 8:30 hores una sortida al MNAC per visitar l'exposició de la col·lecció Sorolla "Visión de España". Una de les peces destacades és el quadre que reprodueix el paratge de Santa Cristina de Lloret. Tots els ciutadans que ho vulguin podran inscriure's a la pastisseria Frigola.

Secció coordinada per Vicenç Llavero-vicenllavero@lalletraborda.net

BOOKCROSING AMB UNA DAMA DE LA NOVEL·LA NEGRA

2009-03-12T16:55:00.004+01:00

Per a molts entesos, Ruth Rendell ha sigut considerada com a la digna successora de l'Agatha Christie dintre del gènere de la novel·la negra. A les seves narracions predominen l'enfoc psicològic, les conseqüències de l'atzar, les obsessions sexuals i la incomunicació entre les persones. La Lletra Borda i el Cerca·Llibres et portem l'excel·lent novel·la d'aquesta autora britànica, Carne Trémula qui va inspirar la pel·lícula del mateix títol rodada per Pedro Almodovar.

Els personatges d'aquesta obra tenen molts racons obscurs i potser la diferència entre el be i el mal no sembla gaire clara.

El dia del seu "allibrerament" serà el proper diumenge dia 15 de març al lloc que veieu a la imatge.

Agafar el toro per les banyes

2009-03-10T08:06:00.002+01:00

L’Ajuntament de Lloret va presentar fa uns mesos un ambiciós pla de xoc per intentar canviar el concepte de souvenir associat a aquest municipi. Ep, a aquest municipi i, per extensió, a tots els de la Costa Brava i encara ens podríem estendre més i continuar per Barcelona, la Costa Daurada i les Illes i aneu-hi afegint sol i platja i parades i aparadors amb toros de plàstic, barbies d’imitació disfressades de sevillanes, vestits de farbalans, banderilles a parells i samarretes del Real Madrid com a imatges indestriables de la iconografia del nostre país.

A Lloret, el pla ha consistit a fer que un grapat d’artesans i dissenyadors es posessin a treballar per elaborar objectes destinats a menjar-se el terreny de totes aquestes andròmines tronades i casposes que avui dia regnen a les botigues de records. El resultat, presentat no fa gaire dies amb bombo i platerets, resulta entre frustrant i decebedor. Primer, perquè la iniciativa de moment es limitarà a les botigues dels museus i altres instal·lacions municipals amb servei de venda de marxandatge al públic. Les autoritats públiques d’aquesta localitat selvatana diuen que cal anar a poc a poc, amb bona lletra, per algun lloc es comença i que, amb una mica de pedagogia (som la meca de la pedagogia, en aquest país, sobretot si no es tenen en compte els resultats) amb una mica de pedagogia, deia, els comerciants del poble ja s’aniran apuntant a aquesta mena de pla Renove del record.

La crida a la paciència i a fer les coses amb pas ferm no és pas necessàriament dolenta, si no fos pel segon motiu que em condueix indefectiblement al pessimisme. No sé si heu tingut ocasió de veure els nous records lloretencs. Només us diré que són uns punts de llibre i unes imatges de quatre racons del poble d’una llangor i una candidesa tan extremes que no les voldrien ni al santuari de Lorda, i no vull pas dir perquè a Lorda no en farien res, d’una imatge dels jardins de Santa Clotilde lloretencs, sinó perquè són ensopits com una mala cosa. No vull pas criticar l’esforç ni el disseny d’aquestes noves mostres de promoció, sinó el criteri que sembla haver dirigit aquest intent de revolució frustrat: pensar-se que els turistes canviarien de referents pot resultar un pèl agosarat, però versemblant. En canvi, creure que el personal que arriba a Lloret deixarà de tenir de cop i volta el mal gust que fa dècades que acrediten tot comprant espases toledanes, castanyoles i barrets de mexicà és tenir el sentit del màrqueting i el nas per al negoci molt fluixos, sigui dit amb tots els respectes. Si es vol renovar el souvenir de la Costa Brava s’ha de fer, almenys inicialment, sense trair la moda actual: passar a l’ase català estil fuckin’ donkey, a porrons fàl·lics, a barretines amb cigala i orelles cosides al davant, i quan dic cigala no vull pas dir la de la família dels escamarlans. O imatges del S’Amorra Amorra (i això és una regata local, no una obscenitat), estampades en gerres de cervesa. Això és posar-se al dia amb criteris mercantilistes, que al cap i a la fi és el que compta. La resta és perdre una bona oportunitat d’agafar el toro per les banyes.

- Carles Ribera- Escrits amb els dits

N'HI HA PER LLOGAR-HI CADIRES...LA FUNCIÓ DE LA SETMANA

2009-03-08T16:18:00.002+01:00

Mai no és tard quan arriba. Llegim a l'edició digital de El Punt "Lloret permetrà que tots els edificis de la façana marítima puguin tenir planta baixa i sis pisos". La intenció del consistori lloretenc és l'homogeneïtzació de la façana marítima i mitjançant un pla especial regularà els aspectes tècnics i estètics de les edificacions de primera línia de mar. Ja tocava!

I també ja tocava, pels veïns afectats de les urbanitzacions de Lloret, l'aprovació de la Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. De fet, el passat juny de 2008 el govern de la Generalitat li havia donat el seu vist-i-plau. Ara finalment, ja ha acabat la seva tramitació parlamentaria. L'objectiu d'aquesta llei és l’establiment de mesures i instruments per facilitar l’ordenació de les urbanitzacions amb algun tipus de dèficit d’infraestructures o serveis. S’adreça a les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981 (la majoria de les existents a Lloret), destinades inicialment a segones residències, que actualment són ocupades en la seva majoria per habitatge principal.

Les nostres felicitacions per l'Arseni Gibert, nou i flamant president de l'Autoritat Catalana de la Competència. La funció d'aquest organisme independent, de nova creació, serà el de vetllar pel correcte funcionament competitiu dels mercats a Catalunya, tasques de promoció i difusió de la competència, i serà l’encarregat d’atendre denúncies de pràctiques que vulnerin la lliure competència.

Encara cremant la polèmica de les fotos emprades pel Patronat Girona Costa Brava per promocionar el nostre litoral, per què t'hi trobis una altra instantània publicitària presa a Austràlia. L'última pertany a una platja de Perth i com deia amb força ironia l'editor i periodista Quim Curbet a Diari de Girona "la Costa Brava no és prou fotogènica, es busca una altra realitat més acolorida, un mar més blau, unes muntanyes més altes, espais infinits per on pugui vagarejar la fantasia dels consumidors. Posar una imatge de Lloret de Mar probablement seria cutre i una de Campdevànol faria pagès." La publicitat té aquests misteris: representar una idea o un valor. Però de vegades la realitat és més important - i més maca- que l'anunci publicitari. I si no, una frase publicitària per al nostre Lloret Turisme: "(...) A Lloret hi ha molts racons que la gent desconeix que fan que encara avui sigui un poble màgic". Ho ha dit la cantant Nina, a una entrevista de El Periódico.

Sembla ser que l'advocat encarregat de l'acusació popular en el cas de la Federica Squarise, Carles Monguilod, tindrà que fer hores extres. El Diari de Girona del proppassat 5 de març presentava aquest titular "El "Tribunal de Cuentas" reobre el cas dels pagaments a l´alcalde de Lloret".El cas es remunta a l'any 2005, en què el Departament d'Economia i Finances de la Generalitat va detectar que durant el període de 24 de maig de 2004 al 31 de març de 2005 l'alcalde de Lloret va cobrar 47.000 euros en concepte d'honoraris professionals essent aleshores batlle amb dedicació exclusiva. I tot això després de dos anys en que la la Sindicatura de Comptes no hagués descobert cap irregularitat. En el seu moment, aquest tema va aixecar força polseguera i, d'una manera eufemística, podíem dir que va provocar un combat antològic entre la portaveu municipal del PSC, la Sra. Lucia Echegoyen i l'alcalde, a més d'unes enigmàtiques al·lusions a unes receptes indegudes. Això succeí en un ple extraordinari amb data del 24 d'agost de 2005. La manera de resoldre el conflicte era que l'alcalde demanés compatibilitat i punt. Només havia sigut una omissió administrativa... A un ciutadà de Lloret, les omissions li poden costar diners. Esperem que aquest embolic judicial no suposi una despesa pel poble, per què sinó tenim un bon tomàquet preparat per a l'ocasió... Descarregueu el ple, dividit en dos, fent clic en aquests enllaços:

Sortir corrent completament esparverats al sentir la paraula "PARC TEMÀTIC". Aquesta sensació estranya de moltes bones paraules, molt projectes i d'inversors potencials que venen i van, deixa l'ànima plena d'espant. Un grup alemany vol crear un parc temàtic sobre el western (!?) a la Costa Brava, llegim a El Punt. I Lloret de Mar sona com a possible emplaçament. És que algú s'ha begut l'enteniment? No hem après la lliçò després d'aquests anys? Tractem de desterrar de les nostres botigues el barret mexicà i ara ens envairà el barret texà. La pregunta fonamental: què redimonis té que veure amb la Costa Brava pistolers i saloons, diligencies i pells rojes?

Secció coordinada per Vicenç Llavero-vicenllavero@lalletraborda.net

8 de març, el Dia de la Dona Treballadora

2009-03-08T09:17:00.002+01:00

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés. Sovint s'atribueix la celebració de la data a l'incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s'havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l'any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l'establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d'aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d'obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s. XX el Dia de la Dona s'utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, essent implantada per les Nacions Unides el 1977.

Font:Viquipèdia

Activitats a Lloret

A Lloret, des de el passat 4 i fins el 18 de març, n'hi ha un seguit d'activitats organitzades per diferents entitats de la vila amb col·laboració amb la Regidoria de la Dona de l'Ajuntament de Lloret.

Podeu consultar tota la programació prevista en aquest enllaç