* Esparreguera... la meva ciutat adoptiva...*

TROBADA DE PUNTAIRES AL CARRER DEL ARBRES - 2007

2015-06-16T13:48:00.000+02:00

MANUALITATS D'ESPARREGUERA

ELS TRES TOMBS 2011 A ESPARREGUERA

2015-06-16T13:38:00.000+02:00

[CAT] Els Tres Tombs. Festes de Sant Antoni Abat. Dia i hora: Diumenge, 30 de gener , a les 12:00

Lloc: Carrers de la vila d'Esparreguera [Catalunya, Europa]

Organitza: Agrupació Sant Antoni Abat d'Esparreguera

Recorregut pels carrers del Bruc, de Montserrat, plaça de Santa Eulàlia (on es farà la benedicció dels animals), Gran, plaça de l'Ajuntament, carrer de l'Hospital, plaça de la Constitució, carrer dels Arbres, de Ferran Puig, d'Orenci Valls i plaça de Sant Magí.

Acompanyats de la cobla-orquestra Principal de Berga.

Realització: Lluís Artigas Jorba

ELS TRES TOMBS - ESPARREGUERA 2011

2011-02-12T22:55:00.008+01:00

Els Tres Tombs és una festa popular a l'entorn de la festivitat de Sant Antoni Abat. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església dedicada a Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Pessebre d' Esparreguera 2010

2011-01-06T14:53:00.001+01:00

La Parròquia de Santa Eulàlia a Esparreguera,
ha lluït la seva preciós tresor en el Pessebre d'aquest any.

FESTA D'ESPARREGUERA 2010

2010-08-03T22:57:00.010+02:00

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*CLICK PER AMPLIAR*

*FOTOGRAFIES DE:

MARTHA INÉS SÁNCHEZ NAVARRO*

Història de la Vila d'Esparreguera

2009-11-22T13:43:00.008+01:00

És una vila mil•lenària, fundada el 985 d.C. El seu nom apareix per primera vegada al segle X. L'any 985 el comte Borell II va estar obligat d'abandonar Barcelona per l'amenaça d'Almansor i es va refugiar a les muntanyes de Manresa. Des d'allà va cridar els seus homes d'armes per expulsar els invasors, i entre aquests homes hi havia el cavaller Guillem d'Esparreguera. Borell va aconseguir recuperar les terres que arribaven fins als límits de Lleida, terra que va repartir entre els barons, i va encomanar a aquests a construir, reforçar i armar els castells que hi havia per totes les terres conquerides, per així evitar un altre atac per part dels invasors . Aquest cavaller va construir el seu castell en els marges del riu Llobregat i en el turó del Puig, emplaçament idoni per vigilar els moviments dels invasors que venien del Penedès. Aquest castell no va ser la primera vegada que habitava aquesta zona, ja que s'han trobat coves a la zona del balneari de La Puda restes prehistòriques, més concretament ceràmica, puntes de llances, fragments de sílex, eines fetes amb pedres, etc... També, seguint el curs nord del riu i arribant a la zona del Cairat es van trobar restes romans d'un poblat, i en la zona de la Gorgonçana també hi havia un assentament anomenat Sparagaria. A la zona NE del terme municipal es trobava el castell de Spasa (Espases). Al 1.316 Pere Sacosta decideix construir el poble en el petit altiplà del Puig i al voltant de l'Ermita de Santa Maria del Puig, però més tard amb la construcció de l'església de Santa Eulàlia, el poble es va traslladar al 1587. Al segle XVI, els documents ja parlen de decrets signats per l'Abat de Montserrat com a Senyor de la Vila i d'Esparreguera. Les guerres carlines van deixar arruïnada [edita] a la població: La indústria de la llana, que era la principal font de riquesa del poble en els segles XVI i XVIII, va quedar destruïda. Durant el segle XVIII els nombres d'habitants es van mantenir en 2.500 habitants, però amb la industrialització es van instal.lar diverses fàbriques al municipi, la qual la més important és la Colònia Sedó, unes de les colònies més grans d'Europa. Gràcies a això, l'any 1887 la població va augmentar fins arribar als 4.015 habitants, en el 1930 als 5.211, ia finals del segle XX arriba als 17.000. Va tenir la seva pròpia moneda el 1935. L'Ermita de Puig o Església de Santa Maria del Puig és una construcció romànica i se situa a l'altiplà del Puig ia la vora del riu Llobregat. Al 1.316 es va construir el poble al seu voltant però amb la construcció de l'altra església, el poble es va traslladar i l'ermita va quedar abandonada. Actualment ha estat remodelada i és va menjar comú celebrar un dinar durant la Setmana Santa. El 976 el comte Borrell el ven a Guillem de Gurb-Queralt juntament amb el castell d'Espases. Anys més tard els vescomtes de Cardona es farien amb la propietat dels dos castells A principi del segle XIV els dos castells són venuts a Pere de Sitjar, propietat que duraria quatre anys doncs ràpidament els adquiriria Pere Sacosta. Sis lustres més tard passaria a mans de Jaume de Vivers, prior de Montserrat. Als voltants hi ha el castell, documentat el 985. Les seves restes són mínims, pràcticament fragments d'un mur proper a l'antiga església de Santa Maria del Puig d'estil romànic ja que tot el que quedava va ser destruït per aixecar en el seu lloc un dipòsit d'aigua. Colònia Sedó va ser inaugurada el 1846 amb el nom de Can Broquetes, al marge dret del riu Llobregat. Per comunicar els dos marges del riu es va construir el Pont de la Palanca, que comunicava Esparreguera i Olesa. Durant la Guerra Civil va ser l'únic pont que comunicava els dos municipis. Més endavant, Antoni Sedó la va ampliar i la va convertir en model de colònia tèxtil accionada per l'energia hidràulica. Es va convertir en la colònia tèxtil més gran de Catalunya, Espanya i una de les més grans d'Europa En les seves naus van treballar més de 2000 persones. Avui encara estan actives amb diferents empreses però no es dediquen ja al comerç tèxtil. Actualment està en procés de remodelació urbanística, tant en els habitatges, com en el teatre i l'església. En un dels habitatges de la colònia va néixer Josep Moratalla, el Llarg, líber de FC Barcelona. Església de Santa Eulàlia, la construcció data del 1587. Es va crear per suplantar les funcions d'església parroquial de l'ermita de Santa Maria del Puig, que amb el va traslladar del poble va quedar allunyada del nucli urbà. Va ser beneïda al 1612, i durant la Primera Guerra Carlina va ser ocupada per les tropes isabelines, els quals la van utilitzar com a caserna. A causa d'això, al 1886, Elies Rogent la reconstrueix, sent oberta novament al culte el 1874. Durant la guerra civil va patir grans destrosses, però va ser novament reformada. L'edifici és d'estil gòtic i amb decoració renaixentista. Consta d'una sola nau amb coberta de creu i una absis hepatgonal a la punta. Els trams de la nau són separats per arcs de mig punt. A l'exterior la façana principal té un mural de ceràmica fet per Enric Serra. Les portes laterals estan adornades amb columnes dòriques. El campanar és d'uns 60 metres, de forma octagonal, i la seva construcció va finalitzar al 1636. És un dels més alts de Catalunya La Puda o La Puda de Montserrat va ser un antic balneari situat al marge esquerre del riu Llobregat. Es diu que va ser un terratrèmol el que va fer sorgir les aigües sulfuroses en aquest lloc des del segle XVIII. Al 1870 es va construir el balneari i durant les dècades següents va anar ampliant. El seu moment d'esplendor va ser entre els segles XIX i XX on anava la gent més selecta de la burgesia barcelonina, on es ospedaban a l'hotel Gori d'Olesa de Montserrat i unia el balneari amb les diligenicias. Aquestes aigües van curar unes purgacions la reina Isabel II d'Espanya i brollen a raó de dos milions de litres diaris. Es va tancar al 1958, destrossat per una crescuda del riu i actualment està en estat ruïnós. Can Comelles és una masia construïda al 1470. Era propietat d'una família rica i molt important en el poble. Al 1985 es va convertir en una residència municipal quan la va comprar l'ajuntament. Des d'allà hi ha unes vistes impressionants de la muntanya de Montserrat, de la vall del riu Llobregat, d'Esparreguera i fins i tot d'Olesa de Montserrat. (Aquest text ha estat pres de la pàgina de Wikipedia)

*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

* Gràcies per la seva visita *

"CATALUNYA ATORGA MEDALLA D'OR PER A MÉXIC"

2009-09-15T10:48:00.006+02:00

Homenaje del Orfeò a Pau Casals en Veracruz (México) 1951.

En agraïment a Mèxic per haver generosament donat auxili, acollida, protecció i ajuda humanitària als exiliats catalans fa 70 anys, quan es van veure en la necessitat de fugir de Catalunya per la repressió franquista, el Govern concedeix a Mèxic la medalla d'Or de la Generalitat.

Aquest premi és el més extraordinari que atorga el Govern Català als que considera el mereixen i en aquesta ocasió es dóna al Poble Mexicà per la valentia i fraternitat mostrada en temps de difícil situació social i econòmica que es vivia a Europa.

Els Catalans lluny de fer un mal a Mèxic van reconèixer l'ajuda humanitària i van formar una anella de fortalesa mútua entre ambdues nacions.

ENLLAÇOS RELACIONATS:

“MEDALLA DE ORO DE LA GENERALITAT”

“DECRETO OFICIAL DE LA GENERALITAT”

“PALAU DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA”

“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”

“GRACIAS MÉXICO”

“DEL GOBIERNO CATALÁN AL GOBIERNO DE MÉXICO”

“MEXICO LINDO Y QUERIDO”

“WEBMASTER-MEXICANOS EN ESPAÑA”

*** S'accepten opinions referent aquests textos,
ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident
però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

*** Gràcies per la seva visita ***

DIADA NACIONAL CATALANA

2009-09-11T16:39:00.011+02:00

Foto presa del Periodico.com

L'11 de setembre es celebra el Dia Nacional de Catalunya, una festa coneguda popularment amb el nom de la Diada. La història de la Diada té el seu origen l'11 de Setembre de 1714, quan, després de diversos mesos de resistència, Barcelona cau davant les tropes borbòniques durant la guerra de Successió.

Catalunya, que fins aquell moment havia estat com a nació de sobirania compartida, va perdre totes les seves llibertats nacionals, se li va prohibir qualsevol manifestació de la seva llengua i cultura i es van abolir totes les institucions catalanes. Aquesta situació perduraria fins a la Segona República (1931-1939) quan Catalunya va establir un Estatut d'Autonomia i va recuperar part de les seves llibertats.

Però de nou, després de la Guerra Civil, Catalunya torna a ser víctima de la repressió, aquesta vegada no borbònica sinó franquista. Finalment, quan el 1980 s'estableix el Parlament de Catalunya es proclama aquest dia Festa Nacional.

Cada 11 de setembre es commemora una derrota històrica i la pèrdua d'institucions i llibertats civils, amb concerts, ofrenes i amb l'objectiu de reivindicar la llibertat i la identitat de Catalunya.

*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

Informaciò d'activitats que és fan a Mèxic amb motiu de la diada nacional de Catalunya:

“ORFEÓ CATALÁ DE MÈXIC”

*** GRÀCIES PER LA SEVA VISITA ***

DELS CASTELLS HUMANS CATALANS

2009-08-28T23:08:00.009+02:00

Els Castells Catalans (Torres humanes), han estat escollits per formar part en la llista que es presentarà davant la UNESCO el 31 d'agost 2009, com a candidats a ser declarats Patrimoni de la Humanitat.

És una manera de perpetuar la Cultura Popular i Tradició Catalana, de la qual estic totalment d'acord que cada País lluiti per la seva sobirania i superació.

El director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPT), Ramon Fontdevila, va ser l'encarregat de presentar la documentació reglamentària de la candidatura, que reuneix elements informatius audiovisuals en català, castellà, anglès i francès sobre els castells , el seu funcionament, la seva història, les seves tipologies, la seva evolució i la seva actualitat .... “seguir llegint...”

ELS CASTELLS que van començar a tenir rellevància a partir del segle XVIII, avui compta amb més de 7,000 participants i la comunitat catalana estarà a l'espera de la resolució que marqui el terme d'aquesta declaració que esperem sigui satisfactòria.

També m’ enterat que en la diada de Sant Felix a Villafranca del Penedés, a les festes d'aquesta regió s'intenta aixecar i descarregar un castell de 10 pisos que seria un dels més grans èxits d'aquesta temporada. S'espera comptar amb una pinya descomunal per aconseguir-ho. “Seguir llegint sobre el tema”

ENLLAÇOS RELACIONATS:

“LA WEB DE LOS CASTELLERS”

“NOTICIA DEL TEMA”

“ UNA MICA D'HISTÒRIA”

*** GRÀCIES PER LA SEVA VISITA ***

Catalans a Mèxic

2009-08-05T12:05:00.007+02:00

A tot català li agradara saber que hi ha un lloc a Méxic, on és reuniexen els que hi habiten en aquest Pais per celebrar les festes de Catalunya. He de comentar brevement que entre las meves aficions a la xarxa d’internet llegeixo y segueixo a alguns blocs que em va semblar molt interesants. Aquesta vegada m’ha donat gust llegir l’article de LLUIS ARTIGAS JORBA, el creador de l'Associació de Catalans a Xalapa, “ACATXA” i en la seva pàgina ha donat a conèixer un vídeo on s'han reunit per celebrar la festa de Sant Joan al mes de juny 2009 en el Orfeó Català de Mèxic.

Per aquest motiu enlazo seu bloc al meu dedicat a parlar sobre Catalunya i en concret també d'Esparreguera, per als que agradin veure el vídeo els il.lusioni com a mi el saber que hi ha fills de Catalunya a Mèxic que gaudeixen de les festes catalanes encara que es trobin a l'estranger.

L'enllaç al seu bloc és el següent: “ACATXA”

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

2009-06-19T17:13:00.004+02:00

LA FLAMA DEL CANIGÓ

S’encendran els focs als cims de les muntanyes, potser recordarem imatges màgiques i antigues, ens farem il.lusions noves, renovarem algun punt de la fe, creurem una mica en nosaltres mateixos, i tot això és molt bo i molt saludable. Els símbols, lesflames, la festa, el ritual… són insubstituible. Però també són imprescindibles la relexió, el pensament, la constatació de la realitat, la constància… I en la nostra realitat, al nostre país, és necesaria una fe no solament en el valor de la llengua comuna, sinó en el de la seua unitat. Perquè ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos como destjariem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu.

Leer el capítulo completo...

El nostre espai és estret i frágil, i la nostra llengua está convalescent i delicada. El remei no és la reducció sinó l’expansió: no es tracta de reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques (no cal que tots escriguem “serveixi”, “galleda” i “noi” en comptes de “servisca”, “pool” i “xiquet”), ni de rehuir-la tampoc a les variants pròpies del territori de cada autor, per molt que aquest territori siga important i es diga Mallorca o Barcelona.

La unitat de l’espai literari, d’un espai que és molt més que la llengua, depèn entre altres coses (però depèn essencialment), del manteniment d’un sol espai de mercat en el qual siga tan fácil i tan normal trobar i llegir una novel.la, un assaig o un estudi, un llibre de poemas o una traducció, publicats a Barcelona o a Vic en variant “catalana”, a València o a Alzira en variant “valenciana”, o a Mallorca o a Manacor en variant “mallorquina”. Un mercat en el qual llegir la Divina Comèdia en “valencià” siga perfectament per als lectors de Catalunya, per posar un exemple interessant. Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiques, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on aparegueren nois. No és qüestuó de normes ni de noms, sinó llibres. Fa pocs anys, comprava jo el diari, a Castelló, en un quiosco on venen també material per a una escola veïna, i el quiosquer le va donar La plaça del Diamant. Aquesta és la qüestió i aquest és el remei de la qüestió.

Ja em disculpareu si, en un dia de flames i símbols, no us saludem amb un discur amb fervorós i patriòtic. Però potser aquest discurs meu sobre lectures i llibres conté més patriotisme i més fervor que si haguera escrit paràgrafs exaltats i retòrics. Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta dels dies de l’any.

Escrit per Joan F. Mira.
Castelló, 26/05/2009

Més informació: “FLAMA DEL CANIGÓ ”

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

SANTA MARIA DEL PUIG

2009-05-04T22:56:00.006+02:00

Santa Maria del Puig

Localització: Espai limitat entre el Torrent de les Pruneres i el del Puig, a proa de llur desembocadura al Llobregat.
Any de consagració: Es desconeix l'any exacte de la seva consagració, però és segur que fou durant el segle XI. Hi ha indicis d'una construcció religiosa anterior.

Advocació: Santa Maria (Segons la tradició oral, la imatge romànica fou trobada per uns pastors a la soca d'un roure).

Descripció: Capella romànica de planta en creu llatina amb cimbori de base vuitavada, coronada per un campanar de torre. Era l'antiga parròquia d'Esparreguera, fins al 1612.
L'església conserva uns gots funeraris de les antigues famílies pairals de la vila. Aquestes eren les famílies turmell, Vinyals, Bramon, Sanja, Castells i comelles. Té dues Caselles rectangulars situades al lateral, que van ser afegides posteriorment. La coberta és amb volta canó, i de quart d'esfera al'absis. A l'antic retaule barroc, s'hi observava la Mare de Déu del Puig flanquejada, a la dreta, per Sant Ramon Nonat i, a l'esquerra, per Sant Antoni de Pàdua. A sobre, Santa Anna a l'esquerra, i Sant Roc al mig. L'any 2002-03 s'han fet camparet d'una església preromànica amb un paviment associat molt important.

Estat actual: En restauració.

Traducció presa del llibre: Esglésies i Capelles d'Esparreguera. Edició d'abril 2003.

Actualment, es celebra el Aplec de Santa María del Puig, al mateix temps es celebra la festa del dilluns de Pasqua en aquest lloc, es celebra missa i és balla sardana, fen castellers i es menja paella feta allà mateix. És una festa molt maca, plena de tradició i cultura.

Els impresionants descubriments que s'han fet en aquest lloc, fan que qualsevol que el visiti s'amare de la rica història que envolta aquesta Capella.

Es reuneixen en aquesta ermita, no només creients, sinó també tots aquells que tenen afició per la cultura i tradició al seu Poble.

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

El Museu de Sant Cugat del Vallès

2009-04-29T18:28:00.010+02:00

Visitant la Ciutat de Sant Cugat del Vallès, que està situat molt a prop de Barcelona Espanya, recorrent les sevas carrers i avengudes vaig poder entendrà que té molts motius per ser visitat ja que conta amb un important patrimoni arquitectònic.

Un d'ells, el més important és el Monestir de Sant Cugat, que es va fundar a honor a Sant Cucufate, màrtir cristià de l'època de Dioclecià, es té notícia que l'inici de la seva fundació va començar al segle IX i després de les destruccions de Almanzor es va refer a finals del XII.

A partir del segle XI Arnau Cadell s'encarrega de l'esculcura dels capitells i de la construcció del claustre. Encara que l'esglesia és important, ho que hi ha donat fama mundial a Sant Cugat és el seu esmerat i gran claustre dels monjos.

El qual amb motiu de la llei de desamortizació de béns eclesiàstics, promulgada a l'any 1835, els monjos de Sant Cugar van haver d'abandonar el monestir. Hi va haver un gran incendi per aquesta causa i van sortir per salvar les seves vides ... passejant per el museu vam veure un retaule on compte un monjo:

“Ayuntament de Sant Cugat”

* S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES *

* El JOAN I MARIETA *

2009-03-30T09:05:00.004+02:00

Representen una parella de bailadores de la dansa de Sant Cugat del Vallés “Paga.li Joan”: La seva alçària i pes són del tot excepcional, disenyats pel Sr. Joan Tortosa i contruits pel Sr. Manel Casserres de Solsona al any 1987. Joan pesa 72 kg. i amida 4,32 m. Marieta pesa 68 kg i amida 4,20 m. són els personatges gigants de Sant Cugat del Vallés, Catalunya, Espanya.

M'ha impresionat profundament aquesta bonica tradició, espero els seus habitants continuen amb ella per sempre. Aquest tipus d’events són els que deuen transmetre-s'a els siguients generations.

“FESTA MAJOR DE SANT CUGAT DEL VALLÉS”

*S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES*

* Edificio Esmeralda*

2009-03-29T19:02:00.001+02:00

Edifici Esmeralda, un conjunt de 32 departaments a 8 pisos, ubicat en Esparreguera, Catalunya, Espanya. Un dels edificis més alts d'aquesta localitat.

* TIMBALER DEL BRUC *

2009-03-27T19:26:00.003+01:00

Monument a memori dels batalles ganyadas als francese, els dias 6 i 14 de juny de 1808 durant la guerra del francès (de la independència). A 1952 s'ha inaugura una primera estàtua en guix, que es vaig situar a un pla del lloc on avui els escolas publics. L'autor va ser l'escultor Frederic Marés (1893-1991), que posteriorment vaig realitzar el monument definitiu al bloc de pedra que vaig instal•lar al lloc actual al any 1960. Al monument recorda la figura d'Isidro Lluçá i Casanoves, un tamborilero del SOMETENT de la localitat de Santpedor.

* Fotografies aptes per ampliar-es amb només un clic *

*S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que nés resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES*

2009-03-20T22:00:00.002+01:00

En algunes localitats de Catalunya encara es conserven en els murals de les parets dels carrers alguns rellotge de sol, com aquests que encontre al meu pas visitant a Piera, un lugarcito petit ple d'història i tradició...notable gest per a no oblidar el temps.

Donant-me a la tasca d'aprendre un poc mes sobre el tema em trobo amb està pàgina que dóna una àmplia explicació referent a això, m'he quedat perplexa perquè ignorava la seva veritable funció. Sempre hi ha una mica nou que aprendre.

“AMIGOS DEL RELOJ DE SOL”

Escala del entendiment

2009-03-19T21:18:00.000+01:00

Represent l'escala del entendiment, situat al mirador de la Montanya de Montserrat a Catalunya, Espanya. Cada esglaó fa menció al nostra trobada amb Déu, de la terra al cel, creat per Ramón Llull

El Campanari d'Esparreguera

2009-03-19T10:53:00.009+01:00

Apunts de la Història dels Esglésies i capelles d’Esparreguera editat en Abril 2003.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA

Localització: Vila d’Esparreguera.
any de consagració: 1612
Advocació: Santa Eulàlia de Barcelona.
Descripció: Magnífic edifici gòtic català, amb capelles laterals entre contraforts; bastit amb carreus de pedra de conglomerat; d’una sola nau molt àmplia capçada per un absis heptagonal a llevant, d’una gran bellesa arquitectònica. Es cobreix amb volta de creueria i claus decorades al mig de pedra, els set trams de la qual són separats per arcs de mig punt que es recolzen en semipilastres adossades.

Les dues portes de les sagristies i les laterals de l’edifici són ornamentades amb elements renaixentistes; columnes dòriques i entaulament sense frontó. La façana principal va ser acabada els anys 60 i feta amb aportacions populars. El campanar barroc és una notable i esvelta torre vuitavada. Abans de la Guerra Civil, la disposició dels altars era el següent:

ALTAR MAJOR

Amb deu imatges: Santa Eulàlia, Mare de Déu dels Àngels, Sant Tomàs d’Aquino, Sant Pau, Sant Pere i Sant Ignasi de Loyola, en la part baixa i, en la part alta, els quatre evangelistes: Joan, Lluc, Marc i Mateu. El total d’imatges de l’església era de 70.

El retaule major fou construït per Joan Grau i Francesc Grau, de Manresa, Domènec Rovira, de l’Arbós, i pel mestre de cases Pau Ginestas, d’Igualada.

LATERAL DRET

1.- Altar de Ntra. Sra. del Roser amb Sant Domingo Guzmán, Mare de Déu de Montserrat i San Pere Màrtir. Hi havia també els quinze misteris amb quadres de relleu, així com els quatre evangelistes. Sepultures; vas de Guillem Comelles y Castellet y dels seus trasladada lo any 1667 i dos altres que tenen la mateixa inscripció (sepultura de Nostra Senyora Roser 1751).

Fou construït el maig de 1612 per Jaume Ruvió, escultor de Moià. El fuster era en Pau Boixadell, d’Esparreguera, el qual guanyà 45 lliures amb la fusta.

2.- Altar de la Puríssima. S’hi podia trobar la Verge Inmaculada i Santa Rita.

3.- Altar de Sant Joan: hi destacaven Sant Josep, Sant Joan, Sant Francesc i Sant Crispí (... els retaules, hermosos pasatges de la vida de Sant Joan).

4.- Altar del Beat Domènec Castellet, amb el Beat Domènec Castellet, Sant Jaume Apòstol, el Sagrat Cor de Maria, Sant Pau, Santa Teresa, Sant Maure, Santa Rosa de Lima.

Sepultures: A prop de l’altar hi havia la sepultura de Fran. March i Oliver i dels seus, de l’any 1789. Tambñe podíem trobar-ne una altra de més moderna: Sepultura de Joan Civil i Comelles, de la Parra, i del seus, de l’any 1729.

5.- Altar de Sant Anton amb Santa Llúcia, Sant Hipòlit i el Beat Salvador, d’Horta. Els retaules d’aquest altar representaven passatges de les vides de Sant Anton i Santa Llúcia; a un costat, hi havia un petir altar amb Ntra. Sra. de l’Esperança pintada a la paret.

Quatre tombes davant de l’altar major: (Hic jacet corpus Mathei Solanes R. Benificiati P. Ecclesia Olim R. de Maquesfa, D. B. anni 23 Julii 1732. Llagui descansa’l cos de Mateo Solanes, Resident Beneficial de la present església).

LATERAL ESQUERRA

(Des de l’altar major mirant a la porta central)

1.- Altar on es guarda la Soledat i el Crist clavat en Creu. Al terra, les sepultures de Tomàs Llimona i Josep Quinquer.

2.- Altar del Sagrat Cor, Sant Roc, Sant Isidre, Sant Sebastià i Santa Filomena.

3.- Altar de Sant Miquel, amb la Mare de Déu dels Àngels, Sant Gabriel i altres àngels. Els retaules d’aquest altar que eren seqüències de la Pasió de Crist eren els millors de toda l’església. En un costat hi havia l’altar de la Verge del Pilar amb tres petits medallons amb Sant Ramon Nonat, Santa Clara i Sant Francesc de Paula.

4.- Altar dels Dolors, amb la Verge Dolorosa i el Crist en el sepulcre.

5.- Altar de les ànimes, amb un formós quadre representant el Purgatori. La Verge del Carme i quatre imatges que representaven la fe, l’esperança, la caritat i les bones obres. A més, hi trobàven una pintura de Sant Cosme i Sant Damià.

6.- Altar del Remei, amb Nostra Senyora del Remei, Santa Quitèria, Santa Caterina màrtir i l’Assumpta en son sepulcre.

Destacaven quatre sepulcres: dos sense inscripcions i la sepultura de (Pau Respall parayre y dels seus. Any 1680). La segona sepultura era la de (Rnt Salvador Broquetes i Bremon pre olim canonge de Manresa fundador del benefici en la iglesia y sota invocació de Santa Maria del Puis terme de Espra. Obit 28 octubre 1685.

Estat actual: Bo, però pendent de restaurar el campanar i el seu accés.

*** *** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

Una petita part de la Història D' Esparreguera -

2009-03-08T20:05:00.005+01:00

Apunts de la Història d’Esparreguera, publicat per l’ajuntament d’Esparreguera, diada de Sant Jordi 1981.

Il.lustracio de Isidre Monés

El nom d’Esparreguera s’esmenta per primera vegada a les darreries del segle X. A causa de l’expedició del cabdill Sarriá Almançor, el comte Borrell II hagué d’abandonar Barcelona l’any 985 i va refugiar-se a les muntanyes de Manresa, des d’on féu una crida als homes dármes per tal de foragitar els invasors. Entre els nobles i cavallers presentats, hi figurava Berenguer d’Esparreguera.

Reconquerit el sector, el comte asigna als barons, castells i terres. Berenguer d’Esparreguera, cavaller d’armes, resultà beneficiat amb el lloc que ell mateix havia guanyat, i hi batí un castell. Per consegüent, la construcció del castell d’Esparreguera dataria del 985 o poc después. La ubicació era al marge pret del riu Llobregat, sobre el Puig, on s’assenta actualment lafábrica Sedó; lloc idoni per a vigilar les incursions del cantó del Penedés. Del castell edificat per Berenguer d’Esparreguera, només resta, avui, la part inferior d’un mur.

Pocs anys después es debia construir la capella de Nostra Senyora del Puig, una modesta església romànica rural per al Server espiritual dels vasalls de la contrada, sortosament conservada fins als postres dies.

En la documentació medieval, el baró no es descuida mai d’adjuntar els noms dels dos castells inclusos en la seva sensoria: el d’Esparreguera i el de les Espases, anomenat més antiguament “rocha de la Spaa” situat en un cim isolat del nord-est del terme en els torrents d’Espluga i Sant Salvador.

Allí, en aquell indret, és on s’hi plantá la llavor que, en el curs del temps, havia de constituir i desenvolupar-se el terme i població esparreguerina actual. És en aquell lloc de Sant Salvador de les Espases, doncs, on hi ha arrelat el nostre origen més que mil-lenari. Indret que significa el bressol on, històricament, començàrem a donar els primers passos, guiats sempre per la meravellosa muntanya de Montserrat.

Algun fet d’armes debia ocòrrer en les inmediacions dels castells d’Esparreguera quan la tradició explica que el comte Ramon Berenguer III, en saber una nova incursió sarraïna per aquestes terres, retornà tot seguit de Mallorca hi guanyà una batalla en el devallant del turó de les Espases, i que mentre duraba la brega, van aparèixer quelcom així com unes espases de foc que produiren el desconcert de les hostes sarraïnes.

El comte, en memoria d’aquesta acció de guerra, féu edificar una capella consagrada a Sant Salvador, que avui encara es conserva.

La construcció de l’actual temple fou iniciada l¡any 1587 i va durar 24 anys i 5 mesos. El campanar de 61 metres d’alçada fou enllestit 25 anys después, a l’any 1636.

Aquesta gran església va substituir les antigues capelles dedicades a Santa Eulàlia, que es van començar a edificar el 1316 en aquest mateix lloc anomenat aleshores “cap damunt de la vila” on seguint el Pla del cami de Barcelona a Igualada s’hi va anant construint el nucli urbà actual.

L’any 1351 el prior del monestir de Montserrat, comprà al barrer baró Ramon de Tous “els castells d’Esparreguera i de les Espases amb tots els pasturatges, boscos, drets i possessions amb les cases i vassalls dels dos Castells, pel preu de 8,500 lliures, moneda de Barcelona”.

Amb la protecció del Monestir de Montserrat, prengué increment la població que s’establí en el pla actual, seguint el camí ral que travessava tota la vila, adquirint la forma allargada i sinuosa que ha sigut el seu distintiu urbà.

La indústria llanera, base de la riquesa i creixement de la Vila, havia adquirit una gran prosperitat, que permeté portar a terme l’ambiciós projecte de la nova construcció del Temple i Campanar. El autor del projecte o director de les obres és inconegut.

La planta consta d’una gran nau de 15 metres d’amplada per 51 de llarg, i té d’alçada 23 metres, amb dotze capelles entre els contraforts que sostenen les voltes de la nau. El campanar és un dels més esvelts de Catalunya.

El costum de pujar al campanar era corrent i continua essent-ho en l’actualitat. Des del terrat que envolta les campanes de les hores, es contempla la vista espléndida de la vall del Llobregat, des del Montserrat al congost de Martorell, i des dels alts del Bruc fins el Tibidabo.

El campanar és rectangular en la part baixa; més amunt, fins a les campanes, vuitavat. Del recinte de les campanes, es puja al mirador o terrat circular per una delicada escala de cargol.

L’església està construïda amb materials del País. En els fonaments es veuen calisses i arenisca extretes de les Muntanyes Blaves o serra de Can Rubió; els carreus de les parets de l’església i el campanar, són construïts amb l’arenisca calissa d’Igualada. A la part superior del campanar, es troben carreus de pedra tosca, lleugera i ressistent, extreta de l’extensa faixa de la costa del Gorgonçana.

El conjunt del temple es d’estil gòtic presentant reminiscències del Renaixement a les portes laterals i rematada del campanar.

Si exceptuem les ciutats veïnes de Manresa, Igualada i Vilafranca, no es pot trobar enlloc més una església de les proporcions semblants a la nostra.

Encara que no posseeixi motius ornamentals de construcció, no per aixó ofereix menys valor. La seva arquitectura exterior llisa i plana, té un atractiu de suavitat que captiva per la seva senzillesa.

*** S'accepten opinions referent aquests textos, ja que s'estan donant a coneixer per una persona que és resident però que no és catalana, per endavant GRÀCIES ***

barcelona,Cataluña,Historia, Tradición,España

* FIESTAS - ESPARREGUERA - PARTE II*

2009-03-07T19:56:00.000+01:00

Continuando con la festividad de la localidad de Esparreguera, puedo decir que al parecer es igual a otros lugares, pero cada una tiene su toque especial que los distingue, por ejemplo acá también se prenden fuegos pirotécnicos, los niños juegan en la feria o en los juegos organizados por el ayuntamiento, pero nunca había visto celebrarlo en tanta paz y armonía.

La banda de música, la compone un grupo seleccionado de jovencitos que son los que dan la bienvenida a los GIGANTES que vienen de otras partes. En medio de tanta alegría se van por las calles acompañándoles hasta la parte donde queda la Parroquia, es donde cada pareja de GIGANTES en catalán "Geganters d' Esparreguera", se pone a bailar armonizando con los participantes.

Ahí mismo grupos de danzantes dan un bello espectáculo con sus bailes regionales, uno de ellos es " La Colla Bastonera del Monserratí" muy diferentes a los que yo he visto en otras partecitas de México, en fin que tienen cada cual lo suyo muy importante para aportar a su fiesta regional.

Cuando terminan de sus bailes y con tanta calor que acá me ha tocado sentirlo de verdad, casi 40º, yo acostumbrada a no mas de 27º, lógico que lo he sentido. Pues después de sentir el calor los que gusten pueden pasar a beber cerveza en una especie de jarra de cristal muy común en esta zona, me dicen que en catalán se dice “beuere a galet “, y lo que yo le llamo jarra de cristal aquí se le llama porrón.

Seguiremos narrando temas interesantes de tan distinguida ciudad que me ha acogido tan amablemente, es para mi todo diferente que todo lo que me sorprenda lo compartiré en este mi pequeño espacio personal.

FIESTAS - ESPARREGUERA 2006

2009-03-07T19:42:00.001+01:00

Es para mí un gran placer haber llegado en temporada tan especial. Me ha tocado observar el folklore de todos los que componen esta festividad, Esparreguera se viste de gala festejando a Santa Eulalia, Patrona de los habitantes de éste lugar he observado la unidad y armonía de una ciudad donde se vive de lo mas apacible...

He tenido la oportunidad de ver cómo son sus tradiciones, cómo se divierten festejando y en estos días nos olvidamos un poco del mucho calor que nos agobia. Contaré en este espacio un poco de lo mucho que logre observar en estos días…

Se realiza y organiza como en todas partes un elenco y programación de todo lo que se hará en esos días… obras de teatro, exposiciones, juegos, paseos por la plaza, conciertos al aire libre, cine al aire libre, (que en lo particular muy pocas veces se ve)… al menos con tanto orden y todos con la mayor atención... al final del concierto se organiza también un baile, donde todos se divierten sanamente, hay tanta seguridad en las calles que asi se termine tarde, no hay ningún peligro.

Hay una bonita tradición que llamo mi atención en particular… y es el paseo de los GIGANTES: unos personajes enormes, regularmente por pareja, hombre y mujer, representantes de cada localidad. Cuando hay fiesta en alguna de ellas, se visitan mutuamente, tomando parte en la festividad todas las localidades aledañas, bailan y cantan haciendo eco al sin fin de la algarabía y entusiasmo que los motiva. Sobre todo los representantes de Esparreguera que es EMMA Y GUILLEM, que son los siguientes.

Representando también a cada localidad se hacen las pirámides humanas, que también simboliza la unión y fuerza, el estar unidos y reflejarlo apoyándose unos con otros.

Estaré compartiendo con mis lectores lo que para mí es importante de ésta linda ciudad que me ha acogido tan gratamente...

*MUSEO SANTACANA - (L'ENRAJOLADA)

2009-03-03T20:25:00.000+01:00

"Marco expuesto de La Enrejolada"

click en la imagen para ver imágenes del Museo

Después de mi post anterior que bien nos queda decir parte de lo que nos toco observar en nuestra visita a Martorell, Ciudad llena de tradición e historia, situada a unos 30 Km. de distancia del Puerto de Barcelona, adentrándose hacia el norte.

"Exposición con San Esteban"

La embaldosada o mejor conocida como Casa Museo Santa Cana-(L’Enrajolada), es uno de los Museos más antiguos de Cataluña, fundado en 1876 por Francisco Santacana.
Es una antigua casa particular de cuatro plantas y jardín, perteneció a ésta familia hasta los años sesenta, después fue adquirida por la Diputación de Barcelona. Ha tenido algunas restauraciones para adaptarlo al concepto de Museo e instalar la colección de baldosas y otras cerámicas del militar Lluís Faraudo y San Germán, entre los años 1867-1957.

"Exposición Santacana"

Se cuenta también que la Embaldosada contiene materiales arqueológicos que provienen de las excavaciones realizadas por Francisco Santacana en Martorell y sus cercanías.

"Interior de la casa"

Los diferentes elementos de la colección fueron instalados de forma que recuperaran su función original, los elementos arquitectónicos proceden de una veintena de edificios, muchos de Barcelona, conventos e iglesias.

"Exposición de baldosas"

La cerámica y en especial las baldosas, proceden de diferentes épocas, las baldosas góticas de pavimento catalanas y valencianas, hacen un conjunto importante de recipientes cerámicos de época medieval y moderna.

"Exposición de balsosas y hallazgos arqueológicos"

Una de las imágenes que me llamo la atención fue ver el marco donde se refleja el tema de la "trovada de puntaires" que fue mi tema anterior, desde hace siglos sigue conservándose la tradición de trenzar los hilos en forma de tejido, creando fantásticas creaciones que ya en ese entonces se exportaban a diferentes continentes.

"Marco de trovada de puntaires"

TROVADA DE PUNTAIRES

2009-03-02T20:17:00.001+01:00

De visita en la localidad de Martorell en su Fiesta Mayor, me tocó ver una artesanía muy popular en la región conocida como “trobada de puntaires”, es llamada así por ser un encuentro de encajeras, tradición que data del siglo XVIII y que aún se conserva.

Ese arte de tejer los puntos con alfileres e hilos entrelazados es todo un arte, las mujeres se reúnen de varias localidades para formar parte de la fiesta, obtienen premios por sus obras creadas por propia mano.

Es bello conocer culturas diferentes y común como en todos los Países conservar sus propias artesanías y se busca que se continúe con ellas, algo que se me hizo muy lindo es saber que las pequeñas empiezan a tomar los hilos de la tradición.

Y como las imágenes dicen más que las palabras, las fotografías que he tomado son interesantes, pero hay otras más que me he encontrado en la red y que son prueba de lugares y fechas diferentes donde se lleva a cabo la continuidad de este arte manual. Para ello un poco mas abajo, pongo dos enlaces donde se muestran mas fotografías de esta bella tradición, en otras entidades de Cataluña.

”TROVADA DE PUNTAIRES”

”ARTE, CULTURA Y TRADICIÓN”

BERGA - CATALUÑA

2009-03-01T20:09:00.000+01:00

Lástima que no pudimos adentrarnos mucho a la Ciudad, pero otro día iremos con más calma y recorreremos nuevamente sus calles, llenas de antigüedad e historia. He tomado varias fotos de la panorámica del paisaje, lo comparto en mi espacio y les dejo parte de la información que he obtenido de la web sobre la Ciudad…. Al menos hasta que no la visite con un poco mas de tiempo… ”Ciudad Berga-Cataluña”

* Esparreguera... la meva ciutat adoptiva...*

TROBADA DE PUNTAIRES AL CARRER DEL ARBRES - 2007

ELS TRES TOMBS 2011 A ESPARREGUERA

*ELS TRES TOMBS - ESPARREGUERA 2011*

*Pessebre d' Esparreguera 2010*

*FESTA D'ESPARREGUERA 2010*

*Història de la Vila d'Esparreguera*

"CATALUNYA ATORGA MEDALLA D'OR PER A MÉXIC"

*DIADA NACIONAL CATALANA*

*DELS CASTELLS HUMANS CATALANS *

*Catalans a Mèxic*

*FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS*

*SANTA MARIA DEL PUIG*

***El Museu de Sant Cugat del Vallès***

* El JOAN I MARIETA *

* Edificio Esmeralda*

*** TIMBALER DEL BRUC ***

*Escala del entendiment*

*El Campanari d'Esparreguera*

Una petita part de la Història D' Esparreguera -

* FIESTAS - ESPARREGUERA - PARTE II*

*FIESTAS - ESPARREGUERA 2006*

*MUSEO SANTACANA - (L'ENRAJOLADA)

*TROVADA DE PUNTAIRES*

*BERGA - CATALUÑA*

ELS TRES TOMBS - ESPARREGUERA 2011

Pessebre d' Esparreguera 2010

FESTA D'ESPARREGUERA 2010

Història de la Vila d'Esparreguera

DIADA NACIONAL CATALANA

DELS CASTELLS HUMANS CATALANS

Catalans a Mèxic

FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

SANTA MARIA DEL PUIG

El Museu de Sant Cugat del Vallès

* TIMBALER DEL BRUC *

Escala del entendiment

El Campanari d'Esparreguera

FIESTAS - ESPARREGUERA 2006

TROVADA DE PUNTAIRES

BERGA - CATALUÑA