La Teva Biblioteca (LTB)

Les biblioteques públiques de Terrassa estrenen nou web

mvilallongagrau@gmail.com — Fri, 06 Mar 2009 10:55:46 PST

Des de la setmana passada les biblioteques públiques de Terrassa (bct xarxa) ja gaudeixen d'un nou web més apte pels temps que corren. De moment funciona a mig gas mentre s'acaben de bastir nous apartats que incorporen informació que no es contemplava al web anterior. Podeu donar-hi una ullada a:

www.terrassa.cat/biblioteques

La idea és que sigui un web més visible i útil als ciutadans a l'hora de conèixer els serveis que les biblioteques públiques de Terrassa ofereixen. Està previst que d'aquí uns mesos es pugui posar en marxa l'espai web infantil, que incorporarà una interfície apta per a la mainada i plena de jocs i entreteniments.

Biblioteques d'Aarus (Dinamarca): d'un altre planeta...

mvilallongagrau@gmail.com — Wed, 04 Feb 2009 08:52:47 PST

A la sessió inaugural de l'escola d'hivern de la biblioteca pública celebrada el passat 31 de gener a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, el Sr. Rolf Hopel (el director de la xarxa de biblioteques d'Aarus, Dinamarca) va fer una presentació magistral del seu funcionament i serveis punters tecnològicament parlant.

Va significar una cura d'humilitat perquè hom venia pensant que a la Xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona "ja ho tenia tot previst i inventat". La realitat, però és una altra. Els serveis bibliotecaris d'Aarus (punters a nivell mundial) ens porten anys llum d'avantatge i arribar fins on ells es troben és, ara per ara, impossible.

El nivell d'adaptació de la societat a les noves tecnologies i el clima de Dinamarca són elements que han afavorit que les seves biblioteques puguin desenvolupar aplicacions molt innovadores. A tall d'exemple:

- Avisar els usuaris per SMS del venciment del termini dels seus préstecs
- El catàleg en web usa l'historial de préstecs dels usuaris per fer relacions entre llibres (això facilita molt la feina al bibliotecari quan ha de recomanar algun llibre)
- A la secció de música del web de les biblioteques d'Aarus incorpora descàrregues en mp3 de cançons noves que s'han adquirit
- Un gran nombre de màquines d'autopréstec funcionen de manera autònoma i senzilla
- Incorporen els videojocs com a reclam per als joves, els usuaris més difícils de fidelitzar

I moltes altres coses que ara mateix se m'escapen. Val la pena que doneu un cop d'ull a:
http://www.aakb.dk/sw1379.asp

Això no treu que no es puguin aplicar a casa nostra a curt o mitjà termini alguns dels seus mètodes. Està clar, en tot cas, que el futur de la biblioteca pública passa per adaptar-se a un món tecnològic cada cop més canviant i innovador. Convé no perdre aquest tren.

Sue Grafton es troba amb els lectors de la Xarxa de Biblioteques Municipals

mvilallongagrau@gmail.com — Sat, 31 Jan 2009 07:55:24 PST

La Diputació de Barcelona, amb la col*laboració d'Edicions 62 i Tusquets Editores, organitza dues sessions perquè els aficionats al gènere negre puguin conèixer l'escriptora nord-americana Sue Grafton, autora de la famosa sèrie de novel*les de l'alfabet del crim. La Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat, el dia 3 de febrer, i la Biblioteca Central de Terrassa, el 5 de febrer, són els espais que acolliran aquestes trobades, que coincideixen amb la celebració de la setmana de novel*la negra BCNegra, que enguany té lloc del 2 al 7 de febrer. Sue Grafton va crear l'any 1982 el personatge de la investigadora privada Kinsey Millhone, protagonista de la sèrie de l'alfabet del crim. "A d'adulteri" és la primera entrega d'aquestes novel*les que han reunit milions de seguidors d'arreu del món. Els seus llibres han estat publicats a 28 països i traduïts a 26 idiomes. En la seva trobada a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals, Grafton compartirà amb els lectors els detalls del seu darrer treball i vintè títol de la sèrie, "T de trampa", que es publica en català i en castellà aquest mes de gener. Les trobades a les biblioteques de Cornellà de Llobregat i Terrassa tindran lloc, totes dues, a les 19.30 hores. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelonahttp://www.diba.cat/biblioteques/

La biblioteca d'Igualada rep la puntuació més alta dels usuaris de la demarcació de Barcelona

mvilallongagrau@gmail.com — Fri, 23 Jan 2009 09:01:37 PST

Igualada (ACN).- Els usuaris de la Biblioteca Central d'Igualada han puntuat amb un 8,2 aquest equipament en una enquesta de satisfacció que ha dut a terme el Servei de Biblioteques de la Diputació a una mostra proporcional de persones que tenen i utilitzen el carnet d'usuari. L'enquesta s'ha fet a 28 municipis de més de 30.000 habitants de la província de Barcelona i s'han entrevistat 400 persones de cada biblioteca. El conjunt de biblioteques ha estat molt ben valorat però la d'Igualada ha estat la que ha obtingut la puntuació més alta. El silenci, la neteja, el bon estat de l'equipament i el tracte del personal són els aspectes més apreciats pels usuaris, així com el fons bibliogràfic que tenen al seu abast.

Extret de: http://www.vilaweb.cat/www/acn/noticia?id=3393970

El catàleg de la Bibilioteca ja es pot consultar al web http://cataleg.mnac.cat/

mvilallongagrau@gmail.com — Thu, 22 Jan 2009 01:45:22 PST

El catàleg de la Biblioteca del MNAC, juntament amb el de la Biblioteca del MACBA, es pot consultar, des de finals del mes de novembre i de manera independent, al web http://cataleg.mnac.cat/.Fins ara, la consulta online del fons s’havia de realitzar a través del Catàleg Col·lectiu de Catalunya, que reuneix diversos centres. Des de finals del mes de novembre, però, disposem ja de la possibilitat de consultar el propi catàleg al web, visualitzant correctament, i de manera completa, cadascun dels registres que inclou. Així, es poden realitzar les consultes al catàleg des de qualsevol punt amb accés a internet.

Extret de: http://blog.mnac.es/blogger.html

Les revistes en català es podran consultar en versió digital a totes les biblioteques públiques de Catalunya

mvilallongagrau@gmail.com — Thu, 04 Dec 2008 05:37:26 PST

Les revistes en català es podran consultar en versió digital a totes les biblioteques públiques de Catalunya.

Algunes de les revistes que s'ofereixen en versió digital L'APPEC i la Direcció General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació acorden oferir els formats digitals a partir del mes de desembre. El projecte es consolidarà el 2009 amb el procés de digitalització del fons històric de totes les capçaleres de l’APPEC en col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya.

Avui Xavier Bru de Sala obrirà el cicle “Club d’Opinió” a la BCT a les 19.30h

mvilallongagrau@gmail.com — Tue, 02 Dec 2008 02:05:45 PST

La Biblioteca Central de Terrassa (BCT) acollirà tres conferències del cicle "Club d’Opinió", que organitza la Diputació de Barcelona a les biblioteques públiques municipals de la província.
La primera de les conferències del cicle tindrà lloc avui a les 19.30h i anirà a càrrec de Xavier Bru de Sala, amb el títol "La societat catalana i els seus líders".

Xavier Bru de Sala és escriptor i periodista. Col·lumnista habitual de La Vanguardia, ha col·laborat també amb l’Avui, El País i El Periódico. Guanyador de premis literaris com el Carles Riba o el Ciutat de Barcelona, ha escrit poesia, teatre i assaig, ha estat lligat al món editorial
i ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya.
El cicle "Club d’opinió" vol acostar a la ciutadania temes d'actualitat a través de conferències de periodistes i altres professionals reconeguts com a creadors d'opinió.

A BCT s’han programat les següents:
2 de desembre de 2008: La societat catalana i els seus líders (Xavier Bru de Sala)
16 de desembre de 2008: La societat mediàtica (Jordi Garcia Soler)
27 de gener de 2009: Les claus culturals de la crisi econòmica (Josep Ramoneda)

Automatització de la gestió de morosos a les biblioteques públiques: el futur

mvilallongagrau@gmail.com — Tue, 18 Nov 2008 04:24:18 PST

Us imagineu algun dia que el programa d'automatització de biblioteques gestionés de manera automàtica tots aquells usuaris que tornen tard els documents? Encara no sé quines novetats incorporarà el Millennium en aquest sentit, però com que imaginar és gratis crec que podem fer la carta als reis oi?

La gestió dels morosos és del les feines més ferragoses que hi ha i un llast de temps i diners per la majoria de biblioteques públiques. Llistats interminables, trucades a dojo, cartes... . Potser ja va essent hora que aquesta feina tan mecànica i que mai s'acaba la facin les màquines.

El programa del futur podria detectar de manera automàtica aquells usuaris que acumulen un retard X en el retorn dels seus documents i generaria automàticament un sms amb un text estàndar que avisaria la persona que ha de fer el retorn i que se li bloqueja el carnet. Al mateix temps el bloqueig podria fer-se també automàticament. Quedarien pendents de trucar només aquells que usuaris que tenen telèfon fixe a la seva fitxa (l'estalvi de feina seria considerable i el telèfon mòbil guanya cada dia més pes a la societat).

L'esforç i els recursos emprats actualment en la gestió de morosos es podrien dedicar a altres àmbits per millorar els serveis bibliotecaris. Esperem que algun dia això sigui una realitat.

Barcelona perd la Setmana del Llibre en Català

mvilallongagrau@gmail.com — Thu, 06 Nov 2008 04:23:00 PST

L’Ajuntament no va donar permís perquè continués a la plaça de la Catedral com l’any passat

Font: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3047349&p_edi=

L'Ajuntament de Barcelona no ha donat permís als organitzadors de la Setmana del Llibre en Català per a continuar, com l'any passat, a la plaça de la Catedral. Raó: un envelat tan gran dificulta el pas de la gent. Albert Pèlach, president de la comissió organitzadora, diu que no hi ha hagut voluntat política. Enguany, la capital del sector editorial català ha perdut els seus dos grans esdeveniments: la Setmana i el Saló del Llibre.Fa tres anys la Setmana del Llibre Català va passar de les Drassanes a la plaça de Catalunya. Aquest canvi va significar una mena de refundació, i el públic va augmentar d'una manera considerable. Però, després de dos anys a la plaça de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona no va donar permís a la Setmana perquè hi plantés l'envelat, i l'any passat es va haver de fer a la plaça de la Catedral. I enguany pretenia que tornés a canviar d'emplaçament. Segons Albert Pèlach, l'Ajuntament els va oferir el passeig de Lluís Companys, al costat de l'Arc de Triomf. 'Però perdíem la centralitat que havíem aconseguit, de primer a la plaça de Catalunya i després a l'avinguda de la Catedral, i era com tornar a les Drassanes. Era anar enrere, i nosaltres volem anar endavant.' La idea dels organitzadors és de convertir la Setmana del Llibre en Català en un Festival del Llibre i de les Lletres. El projecte que van presentar a l'Ajuntament de Barcelona consistia en dos envelats (l'un de 450 metres quadrats i l'altre de 300), que sumats eren d'unes dimensions més reduïdes que no les de l'any passat. L'un, pensat per als adults, i l'altre, per als infants. També augmentaven el nombre d'activitats, algunes de les quals s'havien de fer al Verger del Museu Marés. La idea era de reduir la gran llibreria que havia estat fins ara la Setmana, seleccionant més els títols, i potenciar activitats al voltant del llibre i dels autors. Però l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) no es va fer seu el projecte. Ni l'alcalde, Jordi Hereu, que l'any passat va inaugurar la Setmana del Llibre en Català (un senyal de suport a la iniciativa), no ha volgut rebre els representants de la Setmana per desencallar l'afer de l'emplaçament i ho ha deixat en mans del delegat de Cultura, Jordi Martí. L'Institut de Cultura de Barcelona assegura que, en lloc de la plaça de la Catedral, vetada per decisió del districte de la Ciutat Vella, s'havien ofert quatre espais alternatius als organitzadors de la Setmana: a més del passeig de Lluís Companys, la plaça de la Universitat, la Gran Via de les Corts Catalanes entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, i els Jardinets de Gràcia. Però Albert Pèlach explica: 'Fora del passeig de Lluís Companys, els altres indrets eren inviables per manca d'espai. Això, ho sap l'Ajuntament, perquè vam estudiar les propostes plegats. A la plaça de la Universitat, no hi cabem, perquè entre la boca del metro, els arbres, els fanals..., la plaça té capacitat per a un envelat de 400 metres quadrats, com a molt, del tot insuficient per a nosaltres.' Hem demanat a Jordi Martí sobre la pèrdua que significa per a Barcelona que la Setmana del Llibre en Català deixi la ciutat. Martí diu: 'Ells han pres aquesta decisió, des del nostre punt de vista equivocada, perquè la nostra voluntat era que la Setmana es quedés a Barcelona.' I en què s'ha traduït aquesta voluntat? 'Sempre els vam dir que la plaça de la Catedral no podia ser un espai definitiu (per la política de l'ajuntament sobre els espais públics) i vam discutir amb ells un nou model que anés més enllà d'un espai de venda i prou; els vam dir que calia plantejar-se un muntatge diferent, perquè l'envelat que utilitzen és molt invasiu, i els vam proposar de vincular l'esdeveniment amb la xarxa de biblioteques. Però calia que fessin un esforç per a adaptar el projecte a uns altres espais.' I continua: 'Però finalment ens van dir: 'O es fa a la catedral o ens n'anem'. I nosaltres els vam dir que a la catedral no es podia fer. I emsembla que vam oferir prou alternatives diferents i possibles perquè la Setmana no perdés entitat.'

Fem notar a Jordi Martí que, en un any, Barcelona, capital de l'edició en català, ha perdut els dos esdeveniments editorials més significatius que tenia, el Saló del Llibre i la Setmana del Llibre en Català, i que ara no en té cap. Diu: 'No pot ser això, és clar, i ho resoldrem. Però tant la Setmana com el Saló no són iniciatives municipals, són del sector a les quals hem donat suport, però no se n'han sortit. Ara, Barcelona no renuncia a tenir esdeveniments del llibre en català.

' Sant Cugat, l'alternativa La Setmana del Llibre en Català 2009 es farà a Sant Cugat del Vallès, del 6 al 15 de març, al monestir i voltants. 'Quan vam entrar en contacte amb en Recorder, l'alcalde, tot van ser facilitats, diu Pèlach. Això també compta, perquè aquesta actitud no l'hem trobada mai a l'Ajuntament de Barcelona. I per fer un projecte de qualitat i sòlid necessitem aquesta complicitat, i també per sumar iniciatives. Tenim un bon exemple a seguir: el festival Temporada Alta de Girona, un festival de gran prestigi que a hores d'ara s'ha consolidat.' És així que, explica Pèlach, la 27a Setmana del Llibre en Català vol anar cap a un Festival del Llibre i de les Lletres amb l'eslògan 'Fes-te Llibre'. El programa d'activitats encara s'ha de definir. M. S.

‘Llegir per viatjar. Viatjar per llegir’

mvilallongagrau@gmail.com — Fri, 31 Oct 2008 11:52:01 PDT

‘Llegir per viatjar. Viatjar per llegir’, el simposi sobre viatges i literatura a la Biblioteca Jaume Fuster

Els propers dies 4, 5 i 6 de novembre, a la Biblioteca Jaume Fuster i en el marc del Barcelona Diàleg Intercultural, es durà a terme el simposi Llegir per viatjar. Viatjar per llegir, que ha organitzat Biblioteques de Barcelona amb la col·laboració d’Anna Soler-Pont.

Aquest simposi pretén reunir personalitats de diversos orígens i cultures amb vocació viatgera i vinculades d’alguna manera al món del llibre, entenent el viatge com a activitat universal que constitueix un instrument essencial de diàleg entre cultures. L’objectiu és crear un espai de diàleg que destaqui els valors del viatge també com una forma de coneixement personal, d’aproximació als altres i a les seves cultures. I constatar, sobretot, que llegir és una forma més de viatjar.

Programa:

- Dimarts 4 de novembre - 19.30 hores Inauguració a càrrec de Jordi Martí, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona Viure viatjant. L’experiència de convertir el viatge en part de la vida quotidiana. Amb Tom Hall, Clea Koff i Xavier Moret

- Dimecres 5 de novembre - 16.30 hores Formes de transmetre la passió viatgera. Com podem compartir el desig de diàleg cultural a través de la tradició oral, la gastronomia, una llibreria i l’humor, entre d’altres coses. Amb Agnès Agboton, Pep Bernades i Chris Stewart. - 18.00 hores Literatura entre cultures. Conversa entre dos escriptors que escriuen i viuen entre diferents cultures. Amb Lolita Bosch i Jamal Mahjoub. - 20.00 hores El periodisme que fa viatjar. Tres periodistes que han recorregut el món i viscut experiències intenses abans d’escriure-les. Amb Ramón Lobo, Mariane Pearl i Bru Rovira.

- Dijous 6 de novembre - 16.30 hores Reflexions sobre viatges llegits i escrits. Una aproximació teòrica a la literatura de viatges. Amb Patricia Almarcegui, Lieve Joris i Jean Soublin - 18.00 hores Viatjar com a forma de creació. Crear viatjant, viatjar amb quadern de notes, escriure en ruta. Amb Ana Briongos, Marc de Gouvenain i Sidi Seck - 20.00 hores El viatge com a font de documentació. En el procés de documentació per escriure, què va abans, la lectura o el viatge? Amb Jennifer Cody Epstein, Xiaolu Guo i Anna Tortajada. Llista dels participants: Agnès Agboton, Patricia Almarcegui, Pep Bernades, Lolita Bosch, Ana Briongos, Jennifer Cody Epstein, Marc de Gouvenain, Xiaolu Guo, Tom Hall, Lieve Joris, Clea Koff, Ramón Lobo, Jamal Mahjoub, Xavier Moret, Mariane Pearl, Bru Rovira, Sidi Seck, Jean Soublin, Chris Stewart i Anna Tortajada.

Biblioteca Jaume Fuster Plaça Lesseps, 20-22 - Barcelona Metro: Lesseps (L-3) Bus: 22, 24, 27, 28, 31, 32, 74, 87, 116 Biblioteques de Barcelona www.bcn.cat/biblioteques

La Diputació de Barcelona presenta el llibre "Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona"

mvilallongagrau@gmail.com — Wed, 22 Oct 2008 10:47:55 PDT

El president de la Diputació, Antoni Fogué, presenta el proper 23 d'octubre aquest llibre, que centra la mirada en 25 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona. Es tracta d'un repàs, amb dades històriques, anècdotes i impressions, a una selecció molt diversa de les 185 biblioteques i 9 bibliobusos que integren la xarxa. Amb la col*laboració dels directors de les biblioteques escollides, el document aprofundeix en la relació de la biblioteca amb el municipi i els seus autors locals. També inclou les dades històriques més rellevants, així com dades estadístiques, de cada biblioteca, acompanyades d'un extens reportatge fotogràfic. Teresa Miret, directora de la Biblioteca Central d'Igualada, explicarà, en l'acte de presentació, el procés d'elaboració del llibre.La presentació de "Vint-i-cinc biblioteques de la província de Barcelona" té lloc un dia abans de la celebració del Dia de la Biblioteca, una iniciativa que se celebra a Espanya des de 1997 per recordar a l'opinió pública la importància de la biblioteca com a lloc de trobada de lectors de totes les edats amb la cultura i la informació i com a instrument de millora de la formació i la convivència humanes. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en català

mvilallongagrau@gmail.com — Fri, 17 Oct 2008 02:05:19 PDT

En Marc Belzunces ens explica la importància de tenir el navegador en català. Per dir-ho d'una altra manera, per a ser algú a Internet hauríem d'esborrar les altres llengües que apareixen a "Eines", "Opcions d'Internet" i deixar sols el català. Belzunces ho explica així:Les 40 llengües de Google, o la importància de tenir el navegador en catalàTambé li podríem dir Google i les 40 llengües. Una de les coses més importants que vam sentir a la celebració dels 10 anys de Softcatalà va ser la que va dir l'Òscar del Pozo, enginyer de Google a Irlanda i antic col·laborador de Softcatalà.40 llengües, 99% dels usuarisL'Òscar ens va explicar que l'any passat Google va analitzar les llengües dels usuaris del web i es va trobar que si s'agafaven 40 llengües, es cobrien el 99% dels usuaris (fins que no revisi el vídeo de l'esdeveniment, no estic segur que aquest sigui exactament el tant per cent). I aquestes 40 llengües són les llengües que Google té pensat utilitzar en els seus serveis.Sembla ser que el català va entrar entre les 40 per poc. Això contrasta amb la posició 25/20/15 que ocupa en altres rànquings. Cal diferenciar entre la creació activa de contingut/traduccions (la posició 25/20/15), i la posició dels usuaris pasius, la 40 de Google.L'Òscar va dir a més, que si l'estudi Google el fes avui dia, potser el català no hi entraria. Comunitats lingüístiques més grans que la nostra estan accedint a les noves tecnologies i ens estan superant en nombres absoluts, sobretot a l'Àsia.A més, també va dir que per guanyar unes dècimes més al 99% d'usuaris, caldria afegir-hi un centenar més de llengües. Un esforç (de moment) massa gran per a un guany tant petit.La importància de tenir el navegador en català, o definir el català als navegadors en altres llengüesI com se sap la llengua dels usuaris? A Google i a molts altres llocs consideren que el millor indicador és la llengua del navegador. Més concretament, quina llengua està definida al navegador, que pot ser diferent de la llengua dels menús del navegador. Normalment, si l'usuari no toca res, la llengua dels menús és la llengua definida al navegador, però podem canviar-la. Podem definir el català a un navegador amb els menús en espanyol, anglès o letó.Si agafem el Google Analytics de setembre i mirem la llengua definida al navegador dels usuaris, per aquest bloc ens trobem això:És a dir, fins i tot a llocs amb visitants ben conscienciats (com EstatPropi.Cat), el català als navegadors difícilment supera el 50%.Campanya per l'ús dels navegadors en catalàAixò vol dir que ens hem de posar entre tots (Softcatalà, blocaires, mitjans, administracions, universitats, sector educatiu, etc) en el tema de l'ús del programari en català, i molt en especial en la utilització de navegadors en català. O com configurar la llengua com a català en aquells navegadors que perquè no poguem o no volguem, siguin en espanyol, anglès o altres llengües.Mentrestant, a Softcatalà tenim un llistat de navegadors en català:Navegadors a El Rebost de SoftcatalàO cercar per les opcions del vostre navegador la llengua definida i canviar-la pel català.Mai fou tant fàcil la nostra contribució a favor del català: només heu de navegar en català.http://www.softcatala.org/wiki/Categoria:Rebost_Internet_Navegadors

Tertúlia de literatura infantil i juvenil a la llibreria Al·lots Petit Príncep de Barcelona

mvilallongagrau@gmail.com — Sat, 11 Oct 2008 08:10:01 PDT

El Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils, Bib.Botó, en col·laboració amb la llibreria Al·lots Petit Príncep de Barcelona (especialitzada en literatura infantil i juvenil), organitzen un cop al mes una tertúlia sobre novetats de la LIJ. Les tertúlies tenen lloc al local de la llibreria, normalment dilluns al matí, i estan adreçades al personal bibliotecari, mestres o simplement qualsevol persona interessada en el món de la LIJ.El funcionament de les tertúlies és el següent: la llibreria facilita als participants exemplars de diferents llibres, posant especial èmfasi en les novetats editorials perquè aquests puguin llegir-los a casa i comentar-los en la tertúlia del mes següent. L’ideal és que cada participant pugui comentar dos o tres llibres a cada tertúlia. Aquest format permet que els participants estiguin, mes a mes, informats de les novetats editorials del sector. També es demana als participants que redactin una petita ressenya de cadascun dels llibres que comenten.

Més informació a:
http://bibboto.wikispaces.com/Tert%C3%BAlia+de+literatura+infantil+i+juvenil

Arriba el "Terrassa llegeix..."

mvilallongagrau@gmail.com — Sat, 11 Oct 2008 07:57:37 PDT

Amb aquest nou programa les biblioteques públiques de Terrassa volen acostar la literatura als ciutadans mitjançant trobades de diferents escriptors i escriptores. Lectors i autors intercanvien impressions sobre l’obra publicada, els protagonistes, nous projectes… Les xerrades tenen lloc en diferents biblioteques públiques de Terrassa, a les set de la tarda. Aquest dimarts comencem amb l'Alicia Giménez Barlett.

Així doncs, us esperem a Terrassa llegeix...

Més informació a:
http://www.terrassa.cat/Front/dist_tercer_n/_y0iURm1ta1BWgdhrMC3DFgMIG3rBv-4hvdlIzsnKqZX2B0V-HKjyag

La vida després de Google (Any I d.G.) al Kosmopolis del CCCB

mvilallongagrau@gmail.com — Sat, 11 Oct 2008 07:50:27 PDT

A càrrec de Joaquín Rodríguez el proper dijous 23 d'octubre a les 11h.

"Imaginem que un bon dia Google ha desaparegut, una distopía impensable per a molts bibliotecaris que s'havien acostumat que el cercador realitzés automàticament les labors d'intermediació i assessorament a les quals, suposadament, els obligava la seva professió. De la nit al dia, els bibliotecaris han de repensar la seva identitat i la seva funció, han de reapropiarse del cicle complet de generació, circulació, conservació i distribució dels continguts i la informació entre els seus usuaris, fent, això sí, ús de les tecnologies que estan a la seva disposició, perquè els seus usuaris ja no es conformaran -són tots fills del googleboom- amb què la informació flueixi unívocament ni amb què els criteris de classificació o valoració puguin provenir, exclusivament, de les persones que es dediquen professionalment a aquesta tasca. L'Any I d.G., hauríem de reinventarnos, iniciar una nova era, repensant profundament la nostra naturalesa mitjançant l'ús de les tecnologies digitals. "

Més informació a: http://www.cccb.org/kosmopolis/ca/activitat?idg=24816

La Biblioteca Central de Terrassa engega el Club de Literatura Infantil i Juvenil per a adults

mvilallongagrau@gmail.com — Mon, 06 Oct 2008 11:15:14 PDT

La Bilblioteca Central de Terrassa (bct) ja ha començat a inscriure a tots aquells adults que vulguin conèixer més a fons la Literatura infantil i juvenil, al Club de Literatura Infantil i Juvenil per a adults. L'any passat ja vam fer un Club de Literatura Infantil i Juvenil però només anava adreçat als mestres, i aquests s'apuntaven des del Centre de Recursos Pedagògics. Aquest any, però, s'han guardat unes places per a usuaris de la biblioteca que hi vulguin participar. Les inscripcions també es fan des de l'Àrea Infantil de la bct.

El club es reunirà un dimarts al mes, de 17,30 a 19,30 i la dinàmica també és ben simple: remenarem i tocarem els llibres que han sortit darrerament al mercat o aquells que per la seva qualitat val la pena recomanar. Cada membre del club se n’endurà un/uns quants i se’ls llegirà aquell mes. A les reunions, a part de la tria de llibres, els participants comentaran aquells que s’han llegit, i faran partíceps de les seves observacions a la resta de grup. Comença aquest dimarts i ja hi ha 17 persones apuntades.

La Biblioteca de Catalunya posa a disposició de la comunitat bibliotecària catalana una nova edició de les Regles angloamericanes de catalogació

mvilallongagrau@gmail.com — Wed, 01 Oct 2008 09:31:31 PDT

La Biblioteca de Catalunya posa a disposició de la comunitat bibliotecària catalana una nova edició de les Regles angloamericanes de catalogació, traducció de les Anglo-American cataloguing rules, second edition, 2002 revision, 2005 update. La versió catalana a estat a cura d'Assumpció Estivill Rius, professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.Es pot adquirir a la botiga virtual de la BC < https://botiga.bnc.cat/ <https://botiga.bnc.cat/> > i tambÃ© a les llibreries de la Generalitat a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Madrid o a travÃ©s del distribuïdor oficial Enlace.Imma FerranBiblioteca de Catalunya

Els bibliotecaris i la funció "Quiso decir"

mvilallongagrau@gmail.com — Tue, 23 Sep 2008 04:23:02 PDT

Aquest matí a la biblioteca del districte 2 de Terrassa (al barri de Ca n'Anglada) un noi magrebí que es deia Mohamed m'ha demanat que li reservés una pel·lícula en DVD que duia anotada en un tros de paper. S'hi podia llegir "RERIDENTEVIT". És llavors quan hom ha hagut de posar en marxa aquella "macro" que portem incorporada al cervell per deduir (tal i com fa Sant Google) el "quiso decir". I realment volia dir "Resident Evil" , la pel·lícula dirigida per Paul W. S. Anderson. S'hi acostava si més no.... .

La bct-xarxa inicia la col·laboració al projecte "Nascuts per llegir"

mvilallongagrau@gmail.com — Mon, 22 Sep 2008 04:20:01 PDT

Ja s’ha acordat la data d’inici del nou projecte Nascuts per llegir. Serà la setmana del 20 d’octubre. L’objectiu del projecte és involucrar la comunitat que té cura dels infants en la missió de promoure el gust per la lectura des del primer any de vida i crear un vincle afectiu entre pares i fills a partir del llibre. Hi intervé la biblioteca i el centre d’atenció primària que té mes proper. En el nostre cas la bd4 i el Cap oest i la bd6 i el Cap Nord. Trobareu més informació a http://www.nascutsperllegir.org/. Pel que fa a la seva implantació a Terrassa, continuarem informant.

Jornada d'inauguració d'"Imagina la biblioteca pública del segle XXI"

mvilallongagrau@gmail.com — Wed, 17 Sep 2008 09:09:53 PDT

Dissabte 20 de setembre, a les 10 h, al Palau Moja de Barcelona tindrà lloc la jornada d'inauguració d'Imagina la biblioteca pública del segle XXI. La benvinguda i la presentació del projecte aniran a càrrec de l'Honorable Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Sr. Joan Manuel Tresserras i de la Directora General de Cooperació Cultural, Sra. Anna Falguera. A continuació se celebrarà la taula rodona "La resposta de les biblioteques públiques a la societat actual" moderada pel Sr. Ciro Llueca, Regidor de cultura de l'Ajuntament de Figueres i bibliotecari, i amb els ponents Sra. Marta Morera, Directora de l'Observatori de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Girona (OTIC) i bibliotecària, i el Sr. Joan Torrent, professor i membre de l'IN3 de la UOC i director dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Els interessats en assistir a l'acte han de confirmar la seva assistència al telèfon 93 316 28 63 o al 93 316 28 00 o bé a l'adreça de correu electrònic imagina@gencat.cat.Imagina la biblioteca pública del segle XXI és un procés impulsat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del qual experts de diferents àmbits reflexionen i analitzen els trets definitoris del nostre model social i les possibles respostes que ha de donar el món de la lectura pública. Es demana també la participació ciutadana. Aquesta fase pública del procés s'articularà mitjançant un web des del qual s'aniran sotmetent diferents enquestes a la consideració de tothom que hi estigui interessat.Durant els mesos de setembre i octubre estan previstes jornades d'inauguració a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Les dates i llocs d'aquestes jornades s'anunciaran oportunament.

Revista busca quiosc

mvilallongagrau@gmail.com — Mon, 15 Sep 2008 08:55:43 PDT

DESPROPORCIÓ · En català hi trobo sis revistes. En castellà, 472. Català, 1,67%; castellà, 98,33% IMMERSIÓ? · En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents i només una en català: 'La Revista dels Súpers' DVD · Acabo al prestatge de la secció porno, molt adient per acabar aquest articlereportatge de Francesc Puigpelat.

Hi ha una manera molt gràfica d'explicar el forat negre que per a la normalització del català representen les revistes. Pregunteu a qualsevol persona una mica sensibilitzada per la llengua quantes revistes de coloraines en català es poden trobar normalment als quioscos i respondrà amb poques vacil·lacions: El Temps, Descobrir Catalunya, Sàpiens, Time Out, Descobrir Cuina i Enderrock. Total: sis. La mateixa pregunta, formulada a un anglès, un suec, un turc o un espanyol, causaria perplexitat. Quantes revistes hi en castellà hi ha en un quiosc qualsevol? Ningú no ho sap.Per fer aquest reportatge, entro en un quiosc més aviat gran, amb molta varietat d'oferta, i faig els comptes. En català, hi trobo les sis revistes abans esmentades, i les menys conegudes Casar-se a Catalunya i Benzina. Segur que n'hi ha més, però no són al quiosc que he triat. En castellà, hi trobo (aproximadament, perquè amb aquests números és fàcil descomptar-se) 472 revistes. I passo les dades a percentatge: Català, 1,67%; castellà, 98,33%.Trobar una revista en català és quasi impossible. Comprar-la és complicat, tenint en compte les temptacions que ofereixen les revistes en castellà. N'hi ha prou un cop d'ull. A FHM: "Informe laboral. ¿Sexo en el curro? La mitad de España lo hace (y otros datos sorprendentes)". A Cocinas y Baños, un gran reportatge sobre hidromassatge. A Hola, la duquessa d'Alba parla clar. A National Geograhic España, els misteris de Stonehenge. A Qué leer, el titular és: "Best sellers a la carta. Cómo convertir un libro en superventas". A Interviú, trobem Nadal SL, una màquina de fer calés. A 6 Toros 6, José Tomás a tota pastilla. A Cosmopolitan parlen del sexe a l'estiu sense tabús. A Armas, un reportatge sobre la pistola model STI. A Sexologies, regalen un DVD molt curiós de cinema porno per a dones. Etcètera. Amb totes aquestes ofertes tan sucoses, cal ser molt militant per acabar comprant una de les úniques sis revistes en català. Per sort, elnucli de militants existeix, és ferm, i basta per sostenir-les.En revistes infantils, compto quinze capçaleres diferents, i només una en català: La Revista dels Súpers, del Club Super3.La premsa diària és l'única excepció al panorama desolador que, pel que fa a la situació del català, s'observa al quiosc. De les 10 capçaleres més visibles, tres són en català: l'AVUI, El Punt i El Periódico en català. En premsa esportiva, una és en català, El 9, i quatre en castellà. A això cal afegir, segons el lloc de Catalunya, l'oferta de premsa comarcal, que és molt significativa.Segueixo fent un escrutini al quiosc. Em fixo en un sector poc conegut: el dels passatemps. Hi ha unes 40 capçaleres. D'elles, cinc són en català: L'Oci (la diversitat en passatemps), L'Oci 2 (a l'abast de tothom), L'Oci 4 (l'exercici de la ment) i L'Oci 5 (autodefinits). La primera d'aquestes revistes arriba al número 90, any 14. El director es diu Xavier Meléndez i la seu és a Castelló d'Empúries.Un altre tema són els col·leccionables. Al quiosc en trobo una vintena, dels temes més impensats i diversos, quasi tots en castellà. Hi ha llibres de literatura romàntica, DVDs de Sherlock Holmes, un curs de punt de creu, un altre de tai-txi, una col·lecció de papallones, una altra de superherois, les obres completes del locutor de la COPE César Vidal i (la promoció més prodigiosa) una col·lecció de plaques de policia dels Estats Units. Amb el primer fascicle, la placa de la policia de Nova York, que solien ensenyar amb tanta contundència Bruce Willis i Arnold Schwarzenegger. L'única excepció catalana és Aprèn anglès amb Les Tres Bessones (que, per cert, també té versió en castellà).Acabo el meu escrutini amb els DVD que, en les més variades ofertes i col·leccions, es multipliquen com bolets en els quioscos. Per curiositat, miro els idiomes en què estan disponibles alguns. Les novetats, com John Rambo o El día de mañana, estan totes només en castellà i anglès. En pel·lícules més antigues, en canvi, hi ha més varietat lingüística. Trobo, per exemple, el musical West Side Story a 6,95 euros, amb doblatge a l'anglès, francès, castellà, alemany i italià, al qual cal afegir subtítols en les mateixes llengües, més holandès, portuguès, suec, noruec, finlandès i polonès. Polonès de l'altra Polònia, perquè, del d'aquesta Polònia del Toni Soler, ni rastre.Vora aquests DVDs, hi ha el prestatge de la secció porno (també molt pròspera als quioscos) molt adient per acabar aquest article. Un d'ells es titula Culitos muy, muy calientes. Idioma? El de sempre, però, en aquest cas, tant se val, no?

Són cultura els videojocs?

mvilallongagrau@gmail.com — Sat, 13 Sep 2008 09:27:23 PDT

Recentment la federació de desenvolupadors de videojocs alemanya (GAME) ha entrat com a membre del Consell de Cultura d'Alemanya. Es tracta un pas més en el procés de mercantilització de la cultura. Sembla que amb la globalització econòmica la tendència és que sobrevisqui només aquella cultura que té mercat. I és precisament això el que tenen els videojocs: un mercat de consumidors cada cop més ampli. Com a biblioteca pública caldria reflexionar sobre el tema i tenir molt clars els límits del que és informació, coneixement i cultura. Un exemple de cultura amb poc mercat és la cultura catalana, que ha de tirar de subvencions per tal de poder subsistir i tenir unes quotes mínimes per no desaparèixer. Fixem-nos en la definició de "cultura" que ens proposa TERMCAT tenim el següent:

"Conjunt de coneixements apresos per l'individu com a membre de la societat, al marge del seu codi genètic, que actua com un mecanisme adaptatiu i que s'expressa en les formes de vida i pensament d'un poble"

Caldria considerar d'entrada si els videojocs contenen coneixements que l'individu pugui aprendre: potser un videojoc sobre el romànic català i la identificació deles seves principals obres es pot considerar cultura; però en canvi, un joc "matamarcianos" fet al país que sigui difícilment podrà aportar algun coneixement útil que a la llarga esdevingui un mecanisme adaptatiu per a l'individu que el gaudeix. En tot cas el debat està servit... .

Informació de la notícia a: http://www.elmundo.es/navegante/2008/08/14/juegos/1218712445.html

Lectura Fàcil», un projecte d'interès social

mvilallongagrau@gmail.com — Tue, 09 Sep 2008 02:40:09 PDT

Carme Mayol
El sintagma lectura fàcil ha originat sovint interpretacions errònies, per això pensem que pot ser d'interès fer conèixer els objectius i les propostes d'aquest projecte ambiciós.
S'entén com a «materials de lectura fàcil» els llibres editats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats de lectura i/o de comprensió lectora. Són llibres elaborats seguint unes directrius internacionals editades per la IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions).
La lectura fàcil ha arrelat especialment en països de gran sensibilitat social i amb idiomes d'abast reduït (Suècia, Holanda, Noruega, Finlàndia, etc.). L'objectiu que es persegueix és que en la societat del coneixement, la informació i la cultura estiguin a l'abast de tots els ciutadans. Per al nostre país, és un projecte especialment adient per fomentar la lectura i per fer arribar la nostra llengua en àmbits de difícil penetració.
Els usuaris potencials de lectura fàcil són persones que per a qualsevol motiu físic, psíquic o social tenen dificultats de lectura i especialment de comprensió lectora. Uns necessitaran sempre aquest materials, altres poden trobar en aquests llibres la porta que els faciliti l'entrada al món de la cultura i de la informació.
L'Associació Lectura Fàcil va començar el 1998 com una comissió del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya amb el generós ajut de la Fundació Jaume Bofill. Arran d'aquella comissió, el 2002 es creà l'Associació Lectura Fàcil i un grup de treball amb bibliotecaris i diferents professionals implicats en l'educació i formació de joves, adults i persones procedents de la immigració.
En pocs anys s'ha recorregut molt camí: s'han publicat 60 títols en català i 20 en castellà, i ben aviat en sortiran de nous. Actualment les biblioteques catalanes tenen en funcionament més de 30 clubs de lectura amb aquests llibres per a persones amb diferents capacitats lectores.
L'Associació ha mantingut sempre contactes internacionals. El 2005, dins de l'Any del Llibre i la Lectura, vam organitzar a Barcelona unes Jornades Internacionals de Lectura Fàcil (les primeres i úniques a l'Estat espanyol) i vam convocar la primera trobada presencial de la International Easy-to-Read Network, de la qual som membres. El 2007 vam presentar el projecte Lectura Fàcil a la biblioteca central de Frankfurt i a la Fira Internacional del Llibre d'aquella ciutat.
Són diversos els cursos que l'Associació ha organitzat per donar a conèixer el projecte i els llibres de Lectura Fàcil a bibliotecaris, mestres d'adults, llibreters i professionals dedicats a fomentar la lectura. Universitats, col·legis professionals i fundacions de prestigi s'han interessat en aquesta tasca docent.
Actualment tenim molts projectes entre mans. Persones de diferents àmbits (bibliotecaris, economistes, periodistes, professors, etc.) treballen, algunes d'elles a títol de voluntariat, per fer créixer l'oferta de llibres i per fomentar la lectura en un ampli sector de ciutadans que altrament corren el risc de ser víctimes d'exclusió social.
El primer president de l'Associació, Arcadi Oliveres, va captar la vessant social del projecte. L'actual president és el reconegut poeta Francesc Parcerisas.
Sense l'ajut de l'ICIC i de professionals del món de la cultura i l'esperit emprenedor d'algunes editorials del país no podríem assumir el repte que significa que tothom sense excepció tingui accés a la informació i a la cultura. Podeu obtenir més informació a: www.lecturafacil.net

Llegir o no llegir: un tema amb conseqüències nacionals

mvilallongagrau@gmail.com — Tue, 02 Sep 2008 02:23:00 PDT

A vegades intento ser imaginatiu amb els títols del blog, però en aquest cas no cal i amb una traducció n’hi ha prou.La National Endowment for the Arts ha publicat (nov. 2007) l’informe “To read or not to read: a question of national consecuence”.Són 93 pàgines fàcils de llegir i clares d’entendre. Com molt informes fets als EUA, val la pena clavar-hi un cop d’ull per veure com es pot fer un informe: un prefaci de 2 p. que resumeix el que l’informe pretenia i el que aporta, un sumari executiu de 15 p. on s’exposen les troballes bàsiques i 75 p. en el que les afirmacions del resum executiu es desenvolupen i argumenten. L’informe té tres parts: l’hàbit de la lectura baixa entre els nord-americans, les habilitats lectores s’erosionen, i, aquestes dues tendències descendents tenen serioses implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques.Troballes o conclusions de la part 1, ‘els americans llegeixen menys’:
Els adults joves (entre 18 i 24 anys) llegeixen menys que fa uns anys
Idem pel que fa als adolescents
Els adolescents i els adults joves són els grups d’edat que destinen menys temps a la lectura
La lectura és una activitat que cada vegada es fa més conjuntament amb una altra activitat
Les famílies nord-americanes gasten menys en llibres
Troballes o conclusions de la part 2, ‘els americans llegeixen menys bé’ :
Les capacitats lectores dels joves de 17 anys baixen
Els nivells de competència lectora en adults estan estabilitzats o descendeixen
La lectura per plaer es correlaciona altament amb l’èxit acadèmic
Troballes o conclusions de la part 3, ‘el descens de la lectura te implicacions cíviques, socials, culturals i econòmiques’ :
Els empleadors destaquen les habilitats lectores i d’escriptura entre les principals deficiències dels treballadors que contracten
Els bons lectors tenen en general feines millor retribuïdes
Les persones amb menor competència lectora tenen menys oportunitats de desenvolupament professional
Els bons lectors juguen un paper crucial en l’enriquiment de la vida cultural i civil
Les persones amb millors competències lectores són més actius en voluntariat
Les persones amb competències lectores pitjors tenen més possibilitat d’estar a l’atur. Molt directe (molt nord-americà) pel nostre gust, per la nostra forma polida de dir les coses. Però, segurament millor ser directe i clar.Parlant amb bibliotecaris amb responsabilitats en la biblioteca pública, no he trobat que tinguin una resposta clara a la pregunta de perquè la societat amb les biblioteques promou la lectura i no en canvi, per exemple, la papiroflèxia. Bé, doncs, és això, la lectura té una alta correlació amb el benestar material i espiritual de les persones (en aquest ordre?). I la papiroflèxia no? Doncs, segurament també, però menys i per a menys persones.
Enviat per Lluís Anglada

El fòrum en català sobre llibres "Què llegeixes?" obre un fil de discussió sobre biblioteques

mvilallongagrau@gmail.com — Thu, 07 Aug 2008 11:05:15 PDT

Les biblioteques són un dels temes de conversa al fòrum "Què llegeixes?" www.quellegeixes.cat <http://www.quellegeixes.cat/> on usuaris hi expressen les seves expectatives, dubtes, percepcions, satisfacció, etc. respecte als serveis bibliotecaris públics. Al fil de discussió hi podeu accedir a: http://www.quellegeixes.cat/app/webroot/forum/index.php?topic=1205.0 <http://www.quellegeixes.cat/app/webroot/forum/index.php?topic=1205.0> "Què llegeixes?" és un fòrum en català sobre lectura i llibres promogut per la Institució de les Lletres Catalanes amb la participació activa del Departament d'Educació i la Subdirecció General de Biblioteques. És una de les accions previstes al Pla de Foment de la Lectura que impulsa el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i pretén potenciar la lectura, compartir-la, ser una eina útil per als lectors i al mateix temps divertir amb jocs i concursos. Des de la seva entrada en funcionament el darrer Sant Jordi ja ha registrat més de 2.500 usuaris.