La veu de T

2 anys d'articles: el menys llegits

2009-07-07T10:15:00.001+02:00

Seguint amb el repàs dels 2 anys del bloc, passo a repassar aquells articles que, per algun motiu, no han aconseguit cridar l'atenció dels lectors durant aquest any (com ja vaig fer l'any passat):

La contraproducció de les vacances: suposo que aquest article està destinat a formar per per sempre d'aquesta llista donat que ha quedat antic.
Stallman a la nit al dia: sembla lògic que un vídeo com aquest perdi vigència amb el temps, sobretot quan ja formava part de la llista fa un any.
DFwiki Labs, parlant amb plata: és curiós que aquest article no sigui llegit quan, tot sovint, encara haig d'explicar a algú que és una wiki o una RSS.
L'assassinat de dos sofàs antics: amb aquest temps, me n'he adonat que els articles més artístics solen ser sempre els menys llegits. La veritat és que l'article era estrany, però en guardo un bon record.
Col·lecció silueta d'icones d'RSS vol.2: ho reconec, vaig dir que faria una 3r volum, però m'he quedat a mitges i mai trobo el moment per acabar-lo.
Trivialitats del 2007: com el seu propi nom indica, la trivialitat i el nombre de visites no solen ser bones companyes.
Star Wars: the exhibition a Madrid (part 3): perquè la part 3 sí i la resta no? Mai ho sabrem.
Fent d'extra a la nova pel·lícula d'en Woody Allen (part 1): el pitjor del tema no és que l'article estigui a la llista, sinó que encara no hagi vist Vicky Cristina Barcelona (2008).
Fent d'extra a la nova pel·lícula d'en woody Allen (part 2): doncs no déu ser tant bona la peli, o com a mínim ara ja no importa a ningú.
No em diguis Zomby, baby: un article de l'especial Sitges 2007. el temps passa per a tothom, fins i tot pel als zombies.
Resum de l'especial Sitges 2007: el primer especial Sitges varen ser només 4 articles i gairebé cap sobre el festival.
Perquè anomenem programes al programari: no crec que aquest article es mereixi estar en aquest llistat, però si hi és tampoc puc fer-hi res.
Els cinc temes més recurrents de la catosfera: aquest article va tenir forces lectures l'any passat. No sé perquè ja no es llegeix, i menys si tenim en compte que segueix vigent al cent per cent.
El punt friki: un gran títol per un article que es llegeix en pocs segons. No sé perquè està al llistat.
Les pròximes fonts d'idees per a hollywood: encara tinc l'espina clavada de no tenir un segon bloc exclusivament sobre cinema. No és un mal article, potser una mica dens, però no descarto fer-ne una revisió algun dia ara que les tendències comencen a canviar.

En principi, aquí acaba el repàs sobre els dos anys de La Veu de T.

Jon Dyer, l'home de les mil barbes

2009-07-03T09:30:00.000+02:00

Per un dubte existencial sobre si les perilles són malvades, he acabat descobrint (via Capitolio i inutilidades) en Jon Dyer, tot un personatge amb un repte personal tot curiós; aconseguir portar tots els tipus de barba possibles.

Tipus Soul Patch (Dyer.org)

Tipus The Klingon (Dyer.org)

Com a referència, usa taula on es descriuen els tipus de barba (que desconec d'on la tret) que, lògicament ha publicat a la pàgina web.

Els tipus de barba (Dyers.org)

La veritat és que l'estrambòtica idea resulta en una pàgina molt simpàtica o no pot faltar un FAQ i molta més informació sobre el projecte.

Tipus Balbo (Dyer.org)

Tipus zappa (Dyer.org)

Enllaç: The quest for every beard type

2 anys d'articles: els més llegits

2009-06-30T09:00:00.001+02:00

Així com fa un parell d'articles vaig repassar alguns números sobre el bloc, ara toca fer com l'any passat i repassar els articles més llegits durant aquest segon any. La veritat és que hi ha algunes sorpreses que no m'esperava:

Què és un tros de quòniam? aquest petit article ni tant sol va aparèixer al rànquing de l'any passat malgrat ser un dels primer del bloc. És curiós com, a poc a poc, s'ha posat en el número 1.
Motius per odiar l'iPhone: com som els humans, Per bé que aquest article era el complementari de motius per tenir un iPhone, el primer ni tant sols apareix al llistat mentre que aquest continua en segona posició. En defensa de l'andròmina en qüestió, diré que les noves versions han millorat molt.
Hàmster, hàmsters, hàmsters: escalant sis posicions en un any, aquesta recull de vídeos sembla que encarar hipnotitza per la seva simplicitat. Encara que personalment continuo preferint els slowloris.
Primer concurs de microrelats: i únic, afegiria jo. Em sembla estrany com continua sent un dels articles més llegit malgrat que va acabar fa temps.
Per què les càmeres compactes són un festivla d'ulls vermells? l'anterior líder indiscutible de l'any passat ha baixat unes quantes posicions però segueix al peu del canó.
Games Day 2008 Barcelona (Fotos extres): com tira la carn. Malgrat que aquest article és simplement un apèndix dels quatre anteriors, poc text i fotos de noies amb poca roba tiren molt.
La llar d'infant lliure: no tinc molt clar si aquest és l'article que més confusió provoca a google o bé és que els lectors el troben divertit, però el cas és que segueix al rànquing exactament a la mateixa posició.
L'escriptori en un futur breu (part 2): sense cap mena de dubte, l'article més nou del llistat (encara no fa un mes), i tot gràcies a un anònim tafaneig oportú.
Games Day 2008 Barcelona (Part 2): ho reconec, no sé perquè la part 2 sí i la resta no.
Benvinguda: baixant una mica però igualment al llistat, el primer article de tots.
Eurodisney 15 anys després (Part 1): se'm fa estrany que un dels pocs articles personals que hi ha al bloc sigui dels més vistos. Això si, ara que torno a llegir-me'l (i la segona part també) no m'estranya tant.
Mateix arxiu, diferent mida: aquest petit experiment amb les mides dels formats d'arxius sembla que va cridar prou l'atenció com per aparèixer al rànquing.
La Trinca: massacre i aniquilació: hi ha algun motiu, però el desconec.
Exposició de Cine NIC a Girona: l'exposició era molt interessant i es mereix ser recordada.
Exemples de microrelats: m'encanta que aquest article estigui dins dels més llegits. Si ho de confessar, em van agradar tant l'article que encara ara penso en fer una secció sobre microrelats (però només si la gent participa).

Podria posar-ne més, però crec que amb els quinze primers ja n'hi prou.

El head tracking definitiu al mod City 17

2009-06-26T19:44:00.008+02:00

Fa dos dies, via últimO Nivel, vaig descobrir "City 17: episode I", un mod de Half Life 2 que incorporarà un sistema de control alternatiu basat en el projecte Face Tracking.

Face Tracking és una variant millorada del Head Tracking inventat per en Johnny Chung Lee (o el projecte FreeTrack). La novetat del face tracking, és que l'ordinador reconeix els moviment del cap mitjançant una webcam, sense necessitat d'usar un casc o ulleres especials (usa els ulls i la boca coma referència).

Per a tots aquells que no hagueu entés res del que he dit, us recomano veure el vídeo.

Using Head Gestures in PC Games

Personalment crec que pot ser increible jugar així. Em moro de ganes d'aconseguir una webcam i descarregar el programa de prova que hi ha a la pàgina oficial. Si el sistema funciona, molt aviat ho veurem aplicat a més jocs i programes. No puc ni imaginar-me el que es podria fer convinant-ho amb els programes de 3D o el Photoshop, per no parlar de l'escriptori en general.

A 3D Desktop using a Web Camera

Quedaran obsoletes les pantalles en 3D abans fins hi tot de popularitzare-se?

2 anys d'articles

2009-06-17T10:30:00.001+02:00

Per algun estrany motiu, el mes de juny sempre vaig atrafegat i no tinc temps per dedicar-me al bloc. La veritat és que no recordo perquè em va picar per publicar el primer post justament un 14 de juny, però està clar que no va ser pensant en la comoditat del meu jo del futur.

Haig de reconèixer que aquest any m'ha costat publicar, i és que les xarxes socials i el microblogging han deixat la blocosfera pràcticament deserta. A més el món real tampoc hi ha ajudat. Però parlem de números.

Durant aquests dos anys a la veu de T s'ha:

Publicat un total de 163 articles.
Pujat 435 imatges a Picassa.
La densitat de publicació és de 1.13 articles per setmana.
El temps mig que s'està un visitant a la pàgina és de 1 minut i 33 segons.
El 75% dels visitants usen Windows, el 15% Gnu-Linux i el 7,5% MacOS (la resta són mòbils i consoles).
El 57,8% dels visitant entren amb Firefox, el 34,8% amb Internet Explorer, el 3,8% amb Safari i el 1.4% amb Opera (la resta no arriben ni a l'1%).
El 8% de les visites són gent que s'ha perdut i ve de països estrangers.
Les ciutats que acumulen més visites són: Barcelona L'hospitalet de Llobregat, Madrid i Girona.
El 53% de les visites accedeixen des d'alguna pàgina de referència, mentre que el 36% provenen de cerques (la resta entren directament amb la url).

Durant els pròxims articles repassaré algunes dades més sobre el bloc. Però abans vull recordar aquells blocs que sembla que ja no publiquen però que en algun moment van deixar una marca a La veu de T:

Perdoneu-me els que m'hagi deixat, és que simplement he mirat els que encara tinc al Reader.

L'escriptori en un futur breu (part 2)

2009-06-03T23:00:00.000+02:00

Després d'una setmana on no he tingut ni un segon per escriure, continuo amb el repàs de les últimes novetats en interfícies per a l'escriptori.

Tot i que segurament hagués sigut millor publicar-ho fa uns dies, un dels indispensables és la KDE. A pocs mesos d'alliberar la nova versió, ja fa temps que corren vídeos sobre algunes de les novetats. La veritat és que cada cop sóc més de Gnome, però s'ha de reconèixer que els culs inquiets de KDE l'encerten força a l'hora d'innovar.

KDE SVN

Com a novetat es pot veure com els widgets, lluny de ser simples complements, passen a ser les peces bàsiques de l'entorn d'escriptori. A més, m'agrada la idea de mostrar els fitxers d'un directori com a agrupacions d'elements a l'escriptori.

Via Gizmodo també ens arriba la proposta per a millorar l'experiència de l'usuari; el Windows Copenhagen User Experience d'un tal Cullen Dudas.

Copenhagen User Experience from Copenhagen Concept on Vimeo.

Una proposta relativament trencadora que reaprofita molts elements d'altres sistemes operatius i que incorpora l'agregació d'elements i la interfície minimalista com punts fort.

Finalment, via Tu Experto he descobert una alternativa interessant al Copenhagen. Es tracta de Bump top, una fusió entre les dues opcions esmentades abans i la compiz, però per a Windows.

BumpTop 1.0-3D Desktop Zen

Segurament BumpTop és encara una mica massa experimental, però no deixa de tenir certa raó en molts aspectes. Amb tot el moviment de la web 2.0, ja comença a ser hora que els escriptoris estiguin connectats. A més, jo fa temps que amb la Gnome faig grans les icones segons si són prioritàries o d'us freqüent i crec que és un gran sistema per organitzar de forma fàcil l'escriptori.

És difícil predir com serà l'escriptori del futur, però veient les últimes propostes tot em porta a pensar en les següents millores:

L'ús dels Widgets com a peça central de l'escriptori.
Ús d'eines de visualització avançades per a les icones. Icones de moltes mides diferents i, fins i tot, superposades i inclinades.
Menús contextuals basats en iconografia i formes orgàniques, no només en text. Segurament com el que s'està mostrant a les betas de Windows 7.
Agrupar elements en espais diferenciats de l'escriptori.
Permetre anotacions, requadres, dibuixos... per tal de facilitar la organització dels elements.
Possiblement entorns en 3D com els que ja fa anys que estem usant en GNU-Linux.
Integració amb les llançadores d'aplicacions (Katapult, Gnome-do, Finder...) i cerca a temps real.
Progressiva eliminació de les barres tal i com les coneixem. Possiblement es passarà a elements flotants.
Integració amb la web 2.0 mitjançant widgets i ús indistint entre aplicacions en línia i aplicacions d'escriptori.
Sincronització en línia dels escriptoris segons la feina que es vulgui fer.

Ja veurem com va la cosa, però el que està clar és que en Jorge Cham no anava gaire desencaminat quan va publicar aquesta tira.

Tira de PhD Comics

L'escriptori en un futur breu (part 1)

2009-05-19T16:00:00.002+02:00

El 24 d'agost de 1995, Microsoft va llançar al mercat Windows 95, on una de les principals novetats era la incorporació de la barra d'inici i la definició de l'espai d'escriptori tal i com el coneixem actualment.

The evolution of microsoft windows, 1985, 2007

La veritat és que hi ha hagut pocs canvis des de llavors. Fins a l'aparició, el 2002, del Mac OS X, amb el dock i el finder, el gran públic ni s'havia plantejar que les coses es podien fer d'una altra menera.

Windows & Mac Desktop History Repost

Potser els avenços més significatius dels útlims anys són el dock d'Apple, les llanaçadores d'aplicacions com Katapult o finder, o simplement la cada cop més genial Compiz/Beryl. Tots ells destinats a fer més fàcil o atractiu el treball diàri però introduint les novetats lentament, sense espentar a ningú.

Compiz & Ubuntu

Per un altre costat, últimament s'ha parlat molt de les superfícies tàctil multipunt i de si faran obsolets els ratolins i els teclats, però la veritat és que la cosa va lenta. De moment l'únic multitàctil que sembla triomfar és l'iTouch i la resta són, en prou feines, proves de concepte.

Microsft Surface

Així doncs, per bé Windows 7 pretén apuntar maneres en interfícies tàctils, tot sembla indicar que per a les pròximes versions de tots els sistemes operatius continuarem depenent del ratolí i del teclat.

New Windows 7 UI (PDC 2008) part1

Què ens espera? Personalment, ja fa anys faig servir regularment diversos entorns d'escriptori indistintament, Gnome, KDE, windows XP, Vista... cadascun amb els seus punts forts però tots ells millorables. És difícil predir com evolucionaran les interfícies gràfiques però pot ser interessant repassar les últimes propostes.

Dissenyant amb Sweet Home 3D

2009-05-06T10:00:00.000+02:00

Des de fa unes setmanes, a la feina estem dissenyant la distribució dels mobles per al nou espai de treball. No és el primer cop que m'enfronto al repte d'idear sobre plànol una sala, així que un cop medit l'espai vaig passar el plànol a l'Inkscape com sempre.

Com a normal general, Inkscape m'ofereix la precisió necessària per organitzar mobles però és queda força a curt a l'hora de, per exemple, elegir els colors de les parets. Fa anys havia fet servir un programa anomenat Floor Plan 3D però és privatiu i per a Windows.

Pàgina web del programa

Per una casualitat gairebé còsmica, fa dos dies vaig rebre un butlletí de Source Forge que explicava els projectes més actius de la comunicat SF. Allà, després dels de tota la vida, apareixia un programa anomenat Sweet Home 3D que sembla fer exactament el que volia.

Interfície del Sweet Home 3D

Un cop descarregat (hi ha versió per Windows, Mac i GNU-Linux), només cal descomprimir-lo i executar-lo. En pocs minuts vaig aprendre a dibuixar parets i a pintar-les. Un cop amb la sala creada, és molt senzill posar mobles i importar-ne de nous a partir del model en 3D.

Sweet Home 3D en mode 3D subjectiu (mode Doom per dir-ho així)

El programa és veu força estable i només m'ha donat problemes en modificat algunes parets. La principal pega és que no he trobat el catàleg d'IKEA en 3D... serà qüestió de possar-s'hi.

Detall dels controladors per modificar els mobles

Decididament, Sweet Home 3D ha passat a formar part dels meus imprescindibles.

Provant el joc the power of paint

2009-05-01T19:41:00.003+02:00

Fa un parell de dies, tot mirant el blog (friqui) cubecraft vaig descobrir el joc gratuït "Tag: the power of paint". El joc ha estat programat per un grup d'estudiants i ja ha guanyat un parell de premis.

Una captra del joc

Després de provar-lo la veritat és que el trobo genial. A nivell jugable és una mena de portal on la única arma per resoldre els trencaclosques és una pistola de pintura. Segons el color que triis podràs realitzar una accions o unes altres:

Verd: funciona a mode de saltador.
Vermell: permet corre a més velocitat.
Blau: converteix la superfície en anganxifosa.
Gris: esborra el que s'hagi pintat.

Si voleu entendre millor com funciona, mireu el següent vídeo:

Tag: The Power of Paint. Complete walkthrough from Tejeev Kohli on Vimeo.

Un joc altament recomanable que, si fos d'alguna companyia com Valve i afegint un parell d'opcions, seria un clar aspirant a GotY .

Ultim dia a Berlín

2009-04-27T00:40:00.002+02:00

Són les 00:42 i queden poques hores per agafar l'avió de tornada. Aquí venen les últimes fotos.

Errr.... això.

El gronxador gegant

Una girafa de lego

El bar "Visionere" o quelcom per l'estil

Segon dia per Berlín

2009-04-26T04:15:00.002+02:00

Són les 4:15 AM. Un cop més des de Berlín comparteixo algunes fotografies ràpides.

Detall del Sony Center

Einstein de Lego (mou els ulls)

L'espectacular entrada del museu del cinema

El genocidi dels minifigs

Com llangardaixos a la riba prop de la catedral

El "pirul·lo" de la tele (com ho posa al mapa que em va passar el meu germà)

I a dormir.

Despertar al hostel

2009-04-25T10:40:00.003+02:00

Mentre els altres dormen, intentarem aprofitar per anar a veure quatre coses més. Aquest és el panorama de l'habitació a les 10:47 AM.

Panorama a l'habitació

per sort el món exterior tampoc sembla molt més animat (a part de per quatre eixelebrats com nosaltres).

Des de la finestra

Anem a esmorzar a veure si podem anar pel centre.

Primer dia a Berlin

2009-04-25T04:51:00.006+02:00

Són gairebé les cinc del matí i estic massa cansat per buscar com s'escriuen els noms en alemany, així que perdoneu els errors i les interpretacions lliures.

La cúpula del Reichstag

La porta de Brandenburg

Monument en memòria de l'Holocaust

Una esglesia mig derruïda que no recordo el nom

Check point Charlie

Pintades noves sobre el mur

Una de les pintades del mur

Decoració friqui del bar del hostel

Ja som a Berlin

2009-04-24T02:37:00.004+02:00

De moment poca foto que és tard. De moment el hostel te bona pinta i wi-fi gratuita. De pas diré que és el primer cop que m'enduc el eee pc.

Tux4Kids: en Tux i els nens

2009-04-15T18:00:00.001+02:00

Fa uns dies estava provant la distribució de GNU-Linux Quimo, que és una mena d'Edubuntu o, simplement, un sistema operatiu orientat als nens. La veritat és que com a interfície gràfica ni Quimo ni Edubuntu m'han impressionat, i molt menys després d'haver provat la genial interfície Sugar de l'OLPC XO, però m'agrada provar-los per veure quins programes ofereixen.

Interfície de Quimo

A nivell de programari, Quimo tampoc és molt original. Child's Play, gCompris i eToys es mesclen amb programes per adults com Pidgin, Abiword o les aplicacions d'administració del sistema. En aquest sentit, Quimo comet el mateix error que tots els seus predecessors (exceptuant l'OLPC XO, clar).

Sigui com sigui, gràcies a Quimo he descobert una família aplicacions anomenada Tux4Kids que no coneixia i que trobo molt interessants.

Tuxmath Command (un dels minijocs)

Les dues primeres aplicacions que vaig provar van ser Tuxmath (de matemàtiques) i Tuxtype (de mecanografia). La veritat és que estan molt bé. Cadascuna d'elles conté una sèrie de minijocs al més pur estil TyperShark. No és que siguin molt innovadors, però estan ben fets i enganxen.

La segona aplicació va ser Tux Paint, un programa de dibuix per als més petits que és, senzillament, genial. Ja havia provat abans alguns programes de dibuix infantil, però cap aconseguia oferir la llibertat necessària per fomentar la creativitat del nen com ho fa Tux Paint.

La meva primera creació amb TuxPaint

La interfície de Tux Paint és alhora simple, colorista i intuïtiva. En pocs segons saps dibuixar i seguidament aprens com fer servir els dibuixos predefinits a mode d'anganxina. Té tot allò que el nen vol quan dibuixa però, a més, aprèn a usar el ratolí i fomentar la curiositat. Com a afegit, la versió instal·lada a Quimo, disposa de desenes d'anganxines (son arxius "png" fàcils d'instal·lar).

En resum, si teniu nens petits us recomano els jocs de Tux4kids i, especialment, TuxPaint (hi ha versió per a Windows, GNU-Linux i Mac OS). A més, és una altra bona manera d'educar-los en els valors del programari lliure.

Sinde, estàs nominada

2009-04-09T09:43:00.006+02:00

Nota: abans de començar l'article, crec que és just explicar el perquè no vaig publicar res la setmana passada...

No és normal que parli de política en aquest bloc, de fet és un tema que tinc vetat, però és que quan ens toquen els protocols ens hem d'ajudar entre tots.

Fa pocs dies, el President Zapatero va nombrar a l'Ángelez Gonzáles Sinde com a nova ministra de cultura. Per aquells que no la coneguin, Sinde (com ja es coneguda per Internet) és una joia de dona que va ser presidenta de la AACCE i que sempre que obra la boca deixar anar perles com "¿Para qué necesitamos ADSL a no sé cuántos Gigas?".

Lògicament, les reaccions no s'han fet esperar. En poques hores tota la blocosfera n'anava plena, s'ha creat un grup a Facebook, a Twitter és un dels temes més populars i els mitjans tradicionals també han dit la seva.

La futura ministra en qüestió

Des d'aquí només puc recordar a la ministra que España està a la cua tecnològica d'Europa, que tenim un dels ADSL més cars i lents i que, per l'amor de déu, les descàrregues de cinema espanyol només represeten un 1% del tràfic de les p2p. Si volem ser mínimanent competitius, el que hauríem de fer és promocionar les noves tecnologies i fomentar la cultura, no intentar constantment insultar als internautes i recuadar diners.

Molta més informació:

Diga'm de què presumeixes IE8

2009-03-20T14:14:00.016+01:00

Fa pocs dies el conegut navegador d'Internet de Microsoft, Internet Explorer 8, ha deixat enrere l'etiqueta de Beta per passar a ser una versió estable. Encara que, com a bon geek, ja fa temps que vaig provar la Beta, he decidit passar-me per la web del programa i veure quines novetats ofereix.

La següent taula mostra el llistat de novetats i, perdoneu que sigui dolent, una ràpida comparativa amb d'altres navegadors (FF3=firefox 3, OP=Opera 9, CH=Chrome 1):

Funcionalitat	FF3	OP9	CH1
Acceleradors: pel que sembla és com un desplegable del menú contextual on pots buscar la selecció a diferents llocs web	Sí (extensions)	Sí	No
Botó per veure la web com si fos la versió anterior. Si haguéssiu respectat els estàndards des de bon principi no us caldria...	No cal	No cal	No cal
Desfer el tancat de pestanyes (fer un "undo")	Sí	¿?	Sí
Barra de cerca mentre s'escriu... com la de Firefox 1	Sí	No	Sí
Barra de direcció intel·ligent (mira els bookmarks...) de nou com la de Firefox 3	Sí	¿?	Més o menys
Pàgina especial en obrir un nou tab	En fase beta	Sí	Sí
Navegació privada (aka. mode porno)	En fase beta	¿?	Sí
Guarda els tabs de la sessió anterior	Sí	Sí	Sí
Zoom intel·ligent. Quan ho vaig llegir em pensava que seria un zoom com el de l'iPhone (per elements) però només vol dir que fa zoom també de les imatges.	Sí	Sí	No
Botó de pujar un nivell. Mai li he vist la gràcia a aquest botó.	Sí	Sí	¿?
Barra de preferits... com la de Firefox 1 (això no ho tenie IE7 ja?).	Sí	No	Sí
RSS desplegables als preferits	Sí	Sí	¿?
Ordenar l'històric	Sí	¿?	¿?
Cerca dins l'històric	Sí	¿?	¿?
Cerca amb suggeriments mentre s'escriu al cercador	Sí	¿?	Sí
Visual Search: et mostra una previsualització d'alguns resultats de la cerca que s'està escrivint. Personalment no m'agrada, però entenc que algú ho pot trobar interessant.	Sí (extensions)	No	No
Web Slices: és complicat d'explicar, encara que és força prometedor. Així com algunes pàgines poden disposar de RSS, ara també poden tenir quelcom anomenat Web Slice, que conté una vista en miniatura de contingut més important. Aquesta vista pot afegir-se a la barra de preferits i veure-la sense necessitat d'entrar a la pàgina en qüestió.	Sí (extensions)	No	No
Restauració automàtica de pestanyes en cas d'error (em pensava que la versió 7 ja ho tenia)	Sí	Sí	Sí
Pel que sembla usa un procés per tab... com el Chrome 1	No	No	Sí
Detecció de phishing i d'altres atacs	Sí	¿?	Sí

Ja sé que no és un estudi gaire exhaustiu, només he contrastat la publicitat amb el coneixement que tinc.

Com a conclusió, crec que IE8 és un bon pas endavant per a la família Internet Explorer (encara que alguns sembla que no acaben d'encaixar-ho) però no deixa de recórrer constantment a la còpia de funcionalitats dels competidors (encara que no és tant flagrant com el que va fer IE7 amb Firefox).

De totes les funcionalitats, la única que m'ha fet una certa gràcia és la dels web slides. Tot i això encara són molt poques les webs que ho implementen i ja hi ha extensions de Firefox per usar-les.

Crec que de moment continuaré amb Firefox.

NOTA: una altre possible tema a tractar seria perquè la pàgina oficial de IE8 és tant refutudament complicada i liosa. Però crec que és una constant dels de MS.

La crisi dels 150

2009-03-20T09:01:00.007+01:00

Aquest és l'article 150 de la Veu de T i per celebrar-ho he preparat una sorpresa. Els que llegiu el bloc des d'un lectors de feeds no us n'haureu adonat, però la resta potser si. Després de 150 articles he decidit renovar la imatge del blog.

Anterior Tema de La Veu de T

La veritat és que l'antic disseny no em desagradava, era simple i funcional. Però em temo que ha sigut una mica incomprès. Per aquest motiu durant les últimes setmanes he estat treballant en la nova imatge. Espero que us agradi.

Abans que us poseu a buscar-li els defectes, us faig un parell d'apreciacions:

Amb el nou tema deixo oficialment de donar suport a Internet Explorer 6. Jo en començava a estar fart de perdre els temps adaptant la visualització a un navegador que no es preocupa per donar suport als estándards (més motius aquí).
La icona de RSS és una modificació de la original creada (i alliberada) per la Mozilla Foundation i vectorialitzada per en Matt Brett. Pot ser descarregar des d'aquí.
La textura art nouveau l'he modificat de l'original de Enchanted Gal-Stock des de deviantART i la he trobat a partir d'aquest article.
La resta del disseny l'ha fet amb les eines habituals: Inkscape i GIMP.

De nou espero que us agradi. Suposo que durant els pròxims dies corregiré alguns bugs. En principi l'he provat en Firefox, Opera i Internet Explorer 7 i 8, però em falta Chrome i Safari.

ACTUALITZACIÓ: ja ho he provat amb Chrome i Safari (en Windows) i sembla que també es veu bé.

Curts d'en José Val Del Omar

2009-03-18T13:00:00.000+01:00

Ahir, tot sentint el programa Milenio 3, vaig descobrir el desconegut artista José Val del Omar. Val del Omar va ser contemporani de Lorca i els surrealistes i, com va passar amb molts artistes espanyols, va ser incomprès durant la dictadura.

José Val Del Omar

Malgrat que va explorar molts camps, es especialment remarcable la seva feina com a cineasta o "cinemista", com es deia a ell mateix. Si fos un personatge actual, seria considerat com un "artista multimèdia".

A mig camí entres l'inventor i el poeta, la major part de les seves obres combinen innovadores tècniques sonores (va ser pioner en els sistemes de so envolvent) i visuals (avançant-se en l'us del làser i l'holografia).

Allunyant-se de la narrativa tradicional, les úniques tres obres que poden considerar-se pròpiament cinematogràfiques conformen el que ell va anomenar "Tríptico elemental de España".

Fotograma de Aguaespejo Granadino (1955)

La primera d'aquestes obres és "Aguaespejo Granadino (1955)", un curtmetratge inspirat en el fluir etern de l'aigua l'Alhambra i el misticisme. Per sort, el curtmetratge està penjar al tub en quatre fragments de 6 minuts cadascun. El deixo a continuació (és important tenir el so activat).

Aguaespejo granadino (1 de 4)

Aguaespejo granadino (2 de 4)

Aguaespejo granadino (3 de 4)

Aguaespejo granadino (4 de 4)

El curt m'ha recordat molt a les primeres obres que va fer David Lynch pocs anys després, sobretot l'angoixa que transmet el segon fragment (fragment nocturn) que, com a curiositat, és el que més visites ha rebut. La veritat és que m'ha sorprès molt.

Problemes amb PC City

2009-03-10T13:35:00.002+01:00

AVÍS: Normalment no escriuria un article d'aquesta mena, però donat que és la segona jugada que em fan en poc temps, crec que s'ho tenen merescut.

AVÍS: aquest article és una mica llarg.

Des de fa uns mesos, a casa hem decidit canviar l'ordinador. Amb aquest propòsit, vaig començar a mirar models a les webs de les principals botigues i cadenes. Després de veure'n alguns, vaig decantar-me per un Acer que tenien a PC City.

El meu primer intent va ser anar a la botiga física, però allà no el tenien. En arribar a casa vàrem tornar a consultar la web i vaig veure que només era de venta per Internet. Així que el mateix vespre realitzàrem la comanda.

No és el primer cop que compro per Internet (reconec que no solc tenir gaire sort) i, per bé que la interfície de la banca segura és horriblement amateur, no va ser difícil fer el pagament. El problema va començar en rebre el mail de confirmació amb les següents instruccions:

PAGO CON TARJETA DE CRÉDITO
Por su seguridad rogamos descargue el formulario de confirmación de pago por tarjeta, rellene los datos requeridos y remita el mismo firmado, junto con una copia de su D.N.I., PASAPORTE o N.I.E., al nº de fax: 902 93 07 65 / 91 643 94 53, o escaneado al Departamento de Operaciones Web.

ATENCION: Para la tramitación de su pedido es imprescindible el envío de esta documentación.

El plazo de entrega, en compras de varios artículos, se corresponderá con el producto de mayor plazo.
Éste empezará a contar a partir de la fecha efectiva del pago y se tendrán en cuenta días hábiles.

Donat que no disposo d'escànner ni de fax, l'única opció era esperar-me a l'endemà per tal de solucionar el moment "Are you form the past?". El mail afegia un telèfon de contacte 902 on, després d'uns minut seleccionant opcions, em convida (com a única opció) a entrar al chat online de PC City. Finalment, aconsegueixo enviar el Fax i, poques hores després, rebo un correu confirmant que ja ha sortit el producte.

L'enviament es fa a través de l'empresa UPS (podria escriure un segon article sobre ells), que posa a disposició dels clientes una interfície web de seguiment del paquet. Per desgràcia, per fer el seguiment necessites un codi que PC City no proporciona al mail de confirmació.

De nou m'envien al xat web (que funciona dues de cada deu vegades) i pregunto el codi. Suposo que deu ser una pregunta recurrent perquè me'l donen al moment (un motiu més per posar-lo al correu electrònic directament).

La història continua ahir quan finalment arriba l'ordinador (no comento res sobre UPS per no allargar-me). El monto i l'engego. Se'm mostra un menú de pseudo-instal·lació on em demana la zona horària i el nom de l'usuari. Fins aquí tot normal, els problemes comencen en visualitzar-se el selector d'usuari.

Normalment un pensaria que després de la instal·lació només hi hauria un usuari, i com a molt un de visitant. Per desgràcia no és així, i al costat del meu n'apareixen quatre més amb noms tant sugerents com "Techno1", "Techno2"... Aquí ja començo a sospitar que l'ordinador no és molt nou.

Hagués fet una fotografia de la pantalla d'entrada sinó fos perquè en intentar logar-me com el meu usuari em sorprèn una finestra blava d'error de memòria (BSoD) i es reinicia automàticament.

Seguidament, el propi Windows intentar executar un anàlisi de disc on corregeix diversos errors, torna a reiniciar-se i, en logar-me, torno a aconseguir la pantalla blava. Intento executar la famosa recuperació Acer eRecobery per tal que reinstal·li el windows, però es queda a la meitat i s'apaga sol.

En intentar tornar-lo a engegar, només apareix un missatge de "Disk Error". Finalment, torno al meu ordinador antic i entro al xat de PC City per demanar una devolució.

Si a això li afegeixes que fa tres mesos vaig comprar a PC City dos controls inalàmbrics per a la PS2 que tampoc van funcionar (cap dels dos), només puc recomanar NO comprar a PC City.

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 3)

2009-03-06T11:50:00.001+01:00

Per acabar amb la setmana d'Star Wars, un últim reguitzell de fotografies.

Primers dissenys dels Hutt

El Jedi més fashion

Mola, és de l'episodi II... a qui li importa com es digui

Algunes celebritats Wookies

Tie Interceptor

Ho reconec, no me'n recordo com es diu aquesta andròmina

I per acabar, el més gran i inimitable, aquell que portarà l'equilibri a la força, l'autèntic protagonista de la saga i el dolent més parodiat de tots els temps.

Lord Darth Vader

NOTA: tenia un altre article preparat sobre l'exposició. Aquest cap de setmana em plantejo si el publico o no.

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 2)

2009-03-04T23:45:00.000+01:00

Seguim amb les fotografies de l'exposició d'Star Wars (per allò de fer-me repel·lent).

Algunes de les baines de l'episodi 1

Un genial esbós de la reina Amidala
(ja m'agradaria dibuixar així)

Nau oblidable de l'episodi 1

Maqueta d'un ewok en miniatura

Vestit de la reina Amidala d'un detall increïble

Més baines i naus varies

No cal descripció, no?

NOTA: un article més i ja hauré acabat amb el recull de fotos sense text.

Star Wars the Exhibition a Madrid (Part 1)

2009-03-03T23:20:00.007+01:00

Aquest cap de setmana vaig anar a Madrid a veure l'exposició "Star Wars the Exhibition". Així que, per fer-vos dentetes, durant els pròxims articles publicaré un parell de fotografies. Perquè sí, l'exposició és una passada i, a més, hi deixen fer fotos (alguns n'haurien d'aprendre).

Entrada de l'exposició

L'Arturitu és l'encarregat de donar-nos la benvinguda

Públic de cotonets de l'amenaça fantasma

Després de veure que el públic del Episodi 1 eren cotonets per les orelles no puc fer més que admirar els genis de ILM.

En Jango i en Bobba Fett

Alguns dels curiosos extres de la trilogia original

L'interior d'una baina de carreres

Segurament, el dolent més desaprofitat de la saga

NOTA: Sí, ja ho sé, per fer un article com aquest més em valdria fer-me un Flickr... però que coi, a que teniu enveja?

Intentant entrar al Quake Live

2009-02-25T19:51:00.011+01:00

Ahir a la una de la nit ID software va estrenar la beta pública del Quake Live, un nou lliurament online i gratuït del celebre joc Quake. I Com a bon fan de la saga, avui he decidit provar-lo.

En arribar a de la feina veig a la pàgina el següent avís.

Quake Live està fora de servei

I al Twiter del projecte em trobo amb el següent missatge.

S'ha penjat el servei fa pocs minuts

O sigui, que feia pocs minuts que s'acaba de penjar. No passa res, era previsible. Així que decideixo esperar una estona tot mirant una pel·lícula. Gairebé 45 minuts després es restaura el servei i puc iniciar el registre d'usuari. Per desgràcia en provar-ho m'apareix el següent avís.

No és possible executar-lo en Gnu-Linux encara

Així que immediatament engego el portàtil amb Windows. No passa res, són ID, segur que en breu donen suport a GNU-Linux. Amb el windows ja engegat i un cop enregistrat al Quake Live sembla que ja res em pot parar... expecte la següent pantalla.

Estàs a la cua d'espera, ets el número 27365

Amb el número 27365 de la cua de la carnisseria, continuo mirant la peli com si res mentre veig com s'acosta el meu torn. Quinze minuts més tard, el missatge canvia i apareix un vell conegut.

El servei a tornat a penjar-se

No passa res, és el primer dia de la beta oberta i la gent com jo estem ansiosos per provar-la. Un quart d'hora més tard, torna a aparèixer la pantalla de la cua com si mai hagués desaparegut, però això sí, amb el número molt més baix (el 9100).

La pel·lícula comença a acabar-se quan el comptador arriba a zero, comença l'espectacle. Tot i això, abans em fan passar per uns sèrie de formularis. El primer em demana algunes dades més sobre la compte (que envio amb celeritat). El segon em força a descarregar una plugin de Firefox (que instal·lo sense pensar-m'ho dos cops) i que m'obliga a reiniciar el navegador.

Pas d'instal·lació del plugin de Firefox

En reiniciar, un esperaria que el wizard passes al següent pas, però en canvi torna a demanar-me que instal·li el plugin. Després de repetir tot el procés de insta·lació uns quants cops (fins i tot he tornat a instal·lar-me el firefox per si algun cas) decideixo entrar al fòrum, on hi ha més gent amb el mateix problema, però sense cap solució.

En un moment donat, i no sé ben bé perquè, se m'ocurreix obrir una nova pestanya i anar directament a http://www.quakelive.com on, curiosament, m'apareix el següent pas. Allà se'm permet escollir el personatge, els colors i els controls del joc. Finalment se m'obliga a passar un tutorial per tal de valorar el meu nivell de joc.

Un cop acabat el tutorial ja és massa tard per posar-se a jugar, així que decideixo posar un avís al fòrum explicant com he aconseugit entrar i tancar el Firefox. Quan el tingui més provat ja en faré un article com déu mana.

Recuperant-me de la tocada de discs

2009-02-19T18:17:00.010+01:00

Per tal que ningú es pensi que m'han abduït, explicaré perquè aquesta setmana no he publicar res encara.

Fa uns dies el disc dur extern on estava recopilant totes les dades personals, que fins ara tenia distribuïdes entre diversos equips, va donar-me un error enmig d'escriure dades (el led es va quedar vermell). Des d'aquell moment no hi vaig poder introduir arxius nous i només podia llegir el disc amb GNU-Linux, però no en Windows.

El disc quan funciona bé

Donar que el disc estava formatat en NTFS, que és un format propietari de Microsoft, vaig pensar que potser seria una bona idea que el Windows li passes un chdisk per solucionar els errors.Per desgràcia aquest va ser el meu gran error, donat que a partir d'aquell moment ni el GNU-Linux era capaç de llegir-ne els arxius.

El disc quan funciona malament

Quan et passa això el primer que fas és, i perdó de l'expressió, cagar-te en tot. Per primer cop tenia tots els apunts organitzats, les fotos catalogades, la música ben etiquetada i les pel·lícules més o menys ordenades. I el pitjor és que moltes de les dades ja no estaven enlloc més.

El programa de recuperació

Per sort, després de buscar impacientment opcions per recuperar les dades, vaig provar amb el programa GetDataBack. Després de 5 hores escanejant el contingut dels cilindres del disc, va generar-me un arbre de reconstrucció i, des de llavors, estic salvant totes les dades com puc (molts arxius han perdut el nom i he d'anar comprovant qué són).

I aquest és el motiu pel qual no he publicat res aquesta setmana.

NOTA: les obres al bloc (de pisos) tampoc ajuden.