Perquè fa calor, perquè ara volem refrescar-nos i perquè ara hi ha una explosió de bona fruita de tots colors i olors.

Aquest any passat, el 2020 i fins al juny del 2021, he estat estudiant “Alimentació natural i energètica” amb Montse Bradford, això ha fet que hagi introduït molts canvis a l’alimentació diària. De moment puc dir que el resultat és molt satisfactori, més salut, menys pes i més vitalitat. Per tant, aquests canvis han vingut per quedar-se. Realment és molt diferent cuinar sabent l’efecte que et fa al cos un determinat aliment, depenent de com es cuina i l’estació de l’any.

En què es basa l’alimentació natural i energètica?

Doncs en menjar el què et fa falta segons la teva constitució, condició, tipus de vida i edat, seguint els productes que hi ha disponibles a cada estació. Per això avui publico una recepta de gelea de fruites, ideal per la temporada estiuenca, l’he provat de moltes maneres però aquesta que us publico és la que més m’ha agradat. M’he inspirat en la recepta de la Montse Bradford “Jalea de fresas y melocotón”, i li he fet uns quants canvis.

Quan la calor comença a ser intensa, la podeu tenir preparada a la nevera, jo la faig en motlles a vegades grans i a vegades petits, depèn del què vulgui aconseguir.

Els ingredients

Segurament coneixereu els ingredients, però us en faré una mica d’explicació:

L’Agar agar

És una alga ideal per quan vols depurar toxines del cos i molt present en dietes d’aprimament, ja que en redueix la inflor. També s’ha de tenir en compte que és una alga que refreda molt, per tant la prendrem en mesos de calor i sense abusar-ne, de tant en tant.

El kuzú o kudzú

És una arrel d’arbre, la Pueraria que es troba al Japó, té moltes propietats terapèutiques (entre d’altres jo la faig servir per baixar la febre), però en aquest cas és per compensar l’expansió que fa la fruita i espessir la gelea.

La sal

La majoria de postres porten sal, de fet s’introdueix per potenciar el sabor de la menja, en aquest cas també és per compensar l’efecte expansiu de la fruita. L’afegirem al líquid i la deixarem coure uns 10 minuts, mai en cristall.

Espero que us agradi, ja em direu si la feu a casa, només calen 15 minuts per fer-la, ideal per quan fa calor i no volem estar gaire estona a la cuina.

The post Gelea de fruites first appeared on Llepadits.

Si no és així, us ho esteu perdent, només necessiteu comprar una bona sípia i 3 minuts de preparació. Una cassola i poc més, tasteu-la que no us en penedireu. La recepta de sípia a la bruta és del receptari dels pescadors de la platja de Vilanova i la Geltrú:

En aquest opúscle hi trobem tot una sèrie de receptes que són veritables tresors, cuina que vincula la terra i el mar, en una sèrie de plats ràpids i sense cap tipus de complicació. Penseu que són receptes que es fan i fèien a bord, mentre la tripulació esperava que els peixos piquessin els hams o que les xarxes s’emplenessin, per tant no poden ser ni de massa elaboracions ni passos entremig.

Així doncs, anem per la recepta i els ingredients, necessitarem unes 2 o 3 sípies que facin 1 kg de pes, però no cal que ens en treguin la pell. Una de les característiques d’aquest plat és que la sípia va a la cassola amb pell i tot, donant-li un gust més intens.

Un aroma i sabor típic d’aquest plat n’és el vi ranci, en aquest cas serà Lo serio, d’Agrícola Corbera d’Ebre. L’oli d’oliva, també de la mateixa cooperativa, és de la varietat empeltre, força conegura i apreciada a la Terra Alta, però menys coneguda i emprada a d’altres poblacions. Jo també fa uns anys el desconexia totalment i gràcies a un amic, el Jesús, que me’n va fer apreciar el seu valor culinari i de territori, ara sempre en tinc a casa.

Per acabar, el plat el maridarem amb un vi blanc afruitat, Quatre vint brisat, de la Terra Alta i també d’Agrícola Corbera d’Ebre.

Com podeu veure és una recepta i proposta de maridatge, mireu quin muntatge vam fer a casa per a enregistrar el vídeo del pas a pas de la recepta.

En fi, que va ser tota una experiència! Sempre passo nervis quan m’estan enregistrant. Espero que us agradi i que proveu de fer-la.

The post Sípia a la bruta, una recepta dels pescadors de Vilanova i la Geltrú first appeared on Llepadits.

Com ja sabeu, un bon llibre és un tresor, i gràcies a una bona companya, que coneix les meves debilitats culinàries, ara estic gaudint d’un llibre italià de receptes sense sucre. El llibre és Dolce senza zucchero d’Ivy Moscucci, és una influencer que fa temps que fa pastisseria saludable, amb un índex baix glicèmic, ja sabeu que aquest tema el miro molt a les meves receptes, no sóc diabètica, però sí que sóc conscient de la importància de mantenir a ratlla el sucre.

Ahir en vaig fer la primera recepta: el pan di Spagna (pa d’Espanya) o també dita genovesa , us en deixo la #recepta, que he adaptat al que volia fer jo.

També n’he fet un vídeo, dedicat als centres cívics de Vilanova, on cada any (i ja en van uns quants), dono tallers de cuina i pastisseria, espero que aviat hi puguem tornar i gaudir de cuinar. L’he gravat aquests dies de confinament, es nota amb la perruqueria… ;-D

Us sorprendrà la textura final, gens empalagosa, flonja i d’una olor boníssima , l’aroma de l’ametlla es fa notar, ah! I es conserva flonja uns quants dies. La podeu farcir o menjar tal qual, és addictiva!

Què és la melassa d’arròs?

Totalment natural, s’extreu a l’coure arròs integral amb brots d’un altre cereal fins que queda un líquid marró. Després, es cola i es filtra per eliminar qualsevol resta d’impureses. Al  provenir d’arròs integral, estem parlant que és un sucre lent, de cadena llarga, no fa pics de sucre quan l’has ingerit, sinó que s’allibera a la sang contínuament.

Per què no porta llevat?

No li cal, els ous s’encarreguen de crear les bombolles d’aire, en concret les clares, per això les batem bé abans d’incorporar-les a la farina d’ametlla.

The post Genovesa sense gluten ni llevat i sense sucre first appeared on Llepadits.

Com són els pèsols llàgrima?

Pèsol molt més tendre i amb gust dolç que es conrea i creix al Maresme, en concret a Llavaneres, com més arran de mar creix, més dolç és. És molt apreciat en la restauració, però a cases particulars costa que arribi.
Per tot el Maresme podeu trobar-hi fires i jornades gastronòmiques dedicades al pèsol: Jornades Gastronòmiques “Temps de Pèsols”, Festa del Pèsol, Ruta Gastronòmica de la tapa del Pèsol Caldes d’Estrac, Fira del Pèsol Garrofal a Sant Andreu de Llavaneres, Jornades Gastronòmiques del Plat de Mataró, Jornades gastronòmiques de la cuina del pèsol del Maresme a Sant Pol de Mar. No us poso l’enllaç a les fires perquè enguany s’han cancel·lat degut al COVID-19, ja que la temporada va des de març fins finals de maig.

Vegeu el reportatge que en va fer Míriam Santamaria de BTV:

Nutricionalment parlant també són interessants

Els pèsols són considerats llegums ja que contenen un alt percentatge de proteïnes; 5,4 gr per 100 gr, 197 mg de potasi, 26 mg de magnesi, 24 mg de calci, 91 de fósfor i 18 de Vitamina C.

Una mica d’història

El pèsol es conrea des de fa més de 5.000 anys, d’origen incert, a Llavaneres diuen “Les primeres notícies precises sobre el pèsol a Llavaneres daten del s. XVII. Francisco Zamora testimonia, en el llibre Diario de los viajes y hechos en Cataluña, la presència de pèsols primerencs a la rodalia de Mataró, que es destinen a la comercialització a Barcelona des de la meitat de l’hivern. Les referències perduren durant els segles XIX i XX. Durant els anys trenta, hi ha constància del vigor de la producció de pèsols i de l’exportació d’aquest producte a França.”

Una curiositat

Sabíeu que el pèsol és la flor nacional a Letònia? És molt normal quan hi vas, veure noies amb flor de pèsol al cap, allà són més grans i els colors son preciosos, no se’ls mengen, per a ells són varietats decoratives.

Un consell

Si podeu, no els compreu congelats, aprofiteu quan és temporada, el sabor no té punt de comparació.

Per què les tavelles i no només el pèsol?

La tavella tradicionalment es descarta, però si prové de pèsols acabats de collir, són una delícia increïble, amb un gust molt intens a pèsol. Amb mig quilo de pèsols (tavella inclosa) fem crema per a quatre persones, a això se li diu malbaratament alimentari zero. Us hi apunteu?

Els pèsols que he emprat a la recepta, no són de llàgrima, ja que costen de trobar a vegades, però són també molt bons.

Els ingredients de la crema, no porta ou ni farina ni làctics

Se us farà estrany trobar una “crema” sense ou com a emulsionant, ni amb làctic, ni farina com a espessidor, doncs sí, igual que s’aplica a pastisseria, les noves tendències van per aquí, a la cuina també es pot emprar.

La goma garrofí

És un ingredient que es troba al pinyol de la garrofa, absorbeix molta quantitat d’aigua, fixeu-vos que només en posem 5 gr x 1226 gr de crema de tavella, guardeu aquesta proporció i la canvieu segons l’aigua que hi poseu.

És una regla de tres:

5 gr – 1226 d’aigua

x gr – el pes de la crema (cebes, tavelles i aigua triturades)

La fibra de cítrics

Una de les revolucions que arriben de la mà de la pastisseria, i en concret de Jordi Bordas, campió del món de la pastisseria, és la reformulació de les receptes sense rovell d’ou com a emulsionant, podem fer-ho amb fibra de cítrics i el gust serà més pur, només verdura. Es pot trobar al mercat amb el nom de Natur Emul.

The post Crema de tavelles de pèsols amb pèsols i oli d’alfàbrega first appeared on Llepadits.

L’altre dia els sogres m’explicaven que havien vist en el programa de Receptes de Julie de RTVE2 un programa sobre les tartes de llimona, l’he buscat i veure’l és una verdader plaer, fa molta enveja com els francesos tracten la gastronomia.
La recepta l’he canviat totalment, ja que no vull emprar ni sucre ni mantega a les receptes que vaig fent. Però la idea de la llimona i l’alfàbrega ja la tenia clara.
La tartaleta, anomenada “barlette” també *, l’he fet amb farina de forment i oli d’oliva extra verge Olis Bargalló | Aceite de oliva virgen extra. La crema de llimona i alfàbrega és sense sucre i amb oli d’oliva també.
El resultat és una crema molt suau, cítrica i gens pesant.

El terme Barlette el crea el xef Christophe Adam, a la seva botiga L’Éclair de génie, és una tartaleta rectangular amb els cantos arrodonits, de mida molt més gran que la tartaleta normal, de la qual se’n comercialitzen motlles ja.

La farina de forment, és una farina que podeu llegir-ne el seu origen a la publicació que vaig fer fa anys de la Ruta del pa del Lluçanès. Com veureu, és un blat antic que no ha patit hibridacions i que malgrat ser poc productiu en termes econòmics, sí que ens aporta molts nutrients i una digestabilitat molt interessant.

De l’oli d’oliva, no cal dir gaire més, ha de ser de la millor qualitat possible, en aquest cas he emprat Olis Bargalló, amb el seu oli d’oliva arbequina verge extra, una delícia. Em té enamorada la seva ampolla negra (que conserva millor l’oli), i el broc que deixa caure suaument l’oli.

Així doncs ens posem a fer-la?

Si vulguéssiu donar-li un toc més perfumat, podeu substituir la llimona per llima.

Primer de tot, hauríem de confitar oli amb pell ratllada de 1/2 llimona, procurant que no arribi a 90graus. Deixem refredar.

The post Tartaleta de llimona i alfàbrega, sense sucre i amb oli d’oliva first appeared on Llepadits.

Llet merengada:

– Li donem un toc de “llet merengada” afegim canyella en pols i pell de llimona ratllada

Llet dolça:

– Afegim un edulcorant, tipus melassa d’arròs

Llet de vainilla

– Afegim vainilla líquida o llavors de la beina de vainilla amb una mica d’endolcidor (melassa, xarop d’atzavara, sucre de coco)

Llet de cacau

– Afegim una cullerada de cacau pur en pols

Llet de garrofa

– Afegim una cullerada de farina de garrofa

Truc:
Com que no li afegim cap aglomerant, al cap d’unes hores precipitarà la pols d’ametlla al fons i l’aigua a dalt, és totalment normal, sacsegeu-la una mica abans de servir-la.

The post Com fer llet d’ametlla a casa en 5 minuts first appeared on Llepadits.

De sucres n’hi ha de dos tipus: lents i ràpids. Per lents s’enten el sucre provinent de cereals integrals, en concret les melasses, jo faig servir la d’arròs, que és molt neutra i endolceix també. S’allibera al torrent sanguini poc a poc durant les següents hores després d’ingerir-lo, sense donar un pic de glicemia.

Sucre ràpid és aquell que un cop hem ingerit ens fa una pujada de la glucosa en sang, recordeu de petits quan ens donaven begudes comercials que després no hi havia manera de fer-nos dormir? Sucre ràpid és el sucre blanc, sucre morè, el que està present a l’arròs blanc, a les patates… Un dia en faré una publicació, aquest tema dona per molt i és molt interessant.

Per cert, i d’on surt el terme “namelaka“? És un terme que vaig aprendre a Hofmann, quan hi vaig estudiar, el significat vol dir “molt cremós” en japonès. La recepta va ser introduida a les pastisseries d’aquí per Valhrona, jo he adaptat la recepta als ingredients que volia jo.

En podeu preparar 6 gots. Us animeu a fer-la? Ja em direu.

The post Namelaka de xocolata amb maduixes i cruixent de pa de pessic first appeared on Llepadits.

De gran haig de reconèixer que l’he fet poques vegades, però sempre tinc el mateix record d’infantesa, aquell pa de pessic flonjo i eteri amb les ametlles enganxades que amb dits d’infant anava “pescant” no fos cas que se’n perdés alguna.

Ara quan vaig a algun forn o pastisseria l’acostumo a demanar, intento saber si el gust s’assembla al que tinc gravat a la memòria. Un dels llocs on és pràcticament igual és al forn Cruixent del carrer Llacuna, amb Josep Antoni Ribas al capdavant.

És molt senzilla de fer, si us organitzeu bé, en poc temps la teniu feta.

Us deixo aquí la llista dels ingredients desglossada per cada preparació, més avall a Ingredients els trobareu llistats també:

Ingredients de la tarta Sara:

• Pel pa de pessic:
  4 ous
  125 g de sucre
  125 g de farina fluixa (de rebosteria)
  ratlladura de mitja llimona
• Per la crema de mantega:
  100 g de sucre
  25 g d’aigua mineral
  2 rovells d’ou
  125 g de mantega a temperatura ambient
• Per l’almívar:
  suc de mitja llimona
  100 g de sucre
  100 g d’aigua mineral
  Una mica de Rom
• Pel farcit:
  Melmelada d’albercoc
• Per a decorar:
  200 gr d’ametlles filetejades
  50 gr. sucre fi
  cireres confitades, ou de xocolata, pollets

The post Tarta Sara per a ocasions especials | Mona de Pasqua | Pastís d’aniversari first appeared on Llepadits.

Zapallo

Oi que és curiós? És una llavor recuperada d’Argentina de “zapallo”, són una mica més sucosos i dolços que els d’aquí. Us recomano que els tasteu si podeu.

Doncs be, amb la calor què hi ha millor que una sopa freda? I si la rematem amb un gelat d’oli d’oliva verge extra ja és… boníssim!

Un raonament: La verdura com a tal és molt bona, però el vehicle del gust és el greix, per tant l’acompanyament d’un gelat d’oli el fa un plat molt golós.

L’acabarem amb uns pèsols amb wasabi, que li donarà un toc picant molt interessant, i l’amanirem amb gotes d’oli de ceps. Oi que farem un bon llepadits?

Per al gelat d’oli d’oliva, farem servir com a ingredient el sucre, que serveix per a fer més petit el gel. Per tant no el podem obviar, però sí substituir per maltitol per exemple. El maltitol és un polialcohol que s’obté d’hidrogenar la maltosa, com avantatge respecte al sucre, té que no fa càries, i que la dolçor percebuda és quasi la mateixa que el sucre (sacarosa), i les calories ingerides són la meitat.

Així doncs, veureu que el gelat és de base làctia amb l’oli, sucre i sal. No és la primera recepta de gelat d’oli que provo de fer, però sí la primera que me’n convenç totalment el resultat.

The post Sopa freda de carbassó amb gelat d’oli d’oliva verge extra first appeared on Llepadits.