Llevadores

Parteres tradicionals, un intrusisme que aprofita la manca de llevadores

Wed, 04 Mar 2026 13:46:10 GMT

Les llevadores hem existit sempre. Des de l’antiguitat hem assistit les dones en els moments més determinants de la seva vida sexual. La nostra essència és acompanyar i cuidar qualsevol procés reproductiu. El que ha canviat no és la missió, sinó el marc en què l’exercim. Actualment, la nostra professió compta amb formació especialitzada, competències definides i responsabilitat legal reconeguda.

La nostra formació exigeix anys d’estudi, pràctica clínica supervisada i actualització constant basada en ciència. Som la figura de referència en l’assistència fisiològica i respectuosa al naixement. Estem capacitades per valorar el risc, detectar precoçment complicacions i actuar amb criteri davant de qualsevol incidència, i precisament per això les dones mereixem informació rigorosa i suport professional, no consells sense acreditació ni responsabilitat sanitària. Si totes les dones tinguéssim accés a una llevadora, moltes de les controvèrsies actuals senzillament no existirien.

La recerca ho confirma. Un estudi publicat l’any 2024 al Journal of Advanced Nursing conclou que la participació activa de les dones i el suport professional individualitzat de les llevadores contribueixen de manera significativa a una experiència positiva del part. Quan hi ha acompanyament professional expert que posiciona la dona al centre, hi ha més autonomia, més seguretat i millors resultats.

Per això, en un sistema de salut que contempla l’assistència natural al naixement, valorant el dret d’autonomia i presa de decisions de la dona, no té sentit substituir una professió regulada per figures sense formació acreditada. Ser mare no equival a ser professional de la salut. L’experiència personal de la maternitat és valuosa i necessària, però no atorga competències clíniques ni habilitació legal. La seguretat no pot recaure en una “partera tradicional” o vivències individuals, sinó en coneixement especialitzat.

En el cas del part a casa, una opció que tota mare té dret a escollir, l’evidència declara que és segur quan es tracta d’una gestació de baix risc i està assistit per una llevadora. La seguretat, per tant, no depèn del lloc, sinó de la professional que acompanya, assisteix i escolta, de la seva capacitat de valoració clínica i de la coordinació amb el sistema de salut.

El debat no ha de girar entorn de figures alternatives, que sota el paraigua de la defensa del nostre cos, el que realment realitzen és intrusisme professional. Ha de girar entorn de com garantir l’accés universal a llevadores. Invertir en la nostra professió és invertir en salut, en prevenció i en drets.Tot i no ser finançat públicament, Catalunya lidera els parts domiciliaris segons l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya. Les dades al territori català ho exemplifiquen amb 750 parts planificats a casa, un 92,7% van ser espontanis i sense complicacions; la taxa de cesàries va ser del 4%, molt inferior a la registrada en hospitals; i la mortalitat perinatal també inferior a la dels centres hospitalaris en el mateix període. Aquests resultats no són fruit de l’atzar, sinó de l’assistència prestada per professionals capacitades –les llevadores– per anticipar el risc i actuar amb immediatesa si s’escau, ja que el part no és cap patologia.

Les dones no necessitem consells sense base científica. Necessitem seguretat, respecte i competència. Necessitem una professional que assumeixi la responsabilitat clínica del procés i que, alhora, garanteixi un acompanyament respectuós i lliure de violència obstètrica.

Les dones necessitem i mereixem una llevadora com a garantia imprescindible. I això, avui més que mai, és una qüestió de voluntat política.

Consulta l'article: Diari de la Sanitat

Un terç de les dones es veuen afectades pels símptomes de la menopausa i necessiten acompanyament professional, alerten les llevadores

Wed, 10 Dec 2025 09:59:16 GMT

Hi ha etapes que no haurien de viure’s en silenci. El climateri és una d’elles. No perquè sigui un problema, sinó perquè és un procés de canvi que pot afectar el descans, l’energia, l’estat d’ànim i la manera de viure el cos i la sexualitat. Parlar-ne amb naturalitat, amb rigor i amb una mirada positiva és també una manera de cuidar.

Amb aquesta premissa, la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha impulsat la jornada “Menopausa sense filtres”, una trobada pensada per oferir recursos pràctics d’autocura, reforçar la qualitat de vida i situar la salut sexual com una dimensió cabdal, no obstant, massa sovint invisibilitzada.

La jornada parteix de la idea que no existeix una menopausa única. Hi ha vivències diverses, símptomes diferents i necessitats que canvien amb el temps. Per això, l’atenció ha de ser individualitzada, respectuosa i orientada a decisions compartides, amb una mirada que reconegui l’experiència de cada dona.

En aquest acompanyament, les llevadores són les professionals que escolten, orienten i donen suport durant el climateri. Acompanyen en el control dels símptomes, promouen hàbits saludables i exercici, desmunten estereotips i faciliten que la sexualitat es pugui viure des del benestar i el plaer, sense tabús ni judicis.

En aquest sentit, Eva Adarve, vocal de Llevadores del COIB, assenyala que “existeix una figura ja consolidada en el servei públic que pot cobrir aquesta necessitat, les llevadores”, i defensa que “un model de cures liderat per llevadores ja es troba present en altres països i, segons l’Organització Mundial de la Salut, és el model que garanteix una major qualitat assistencial”. Adarve remarca que les llevadores acompanyen les dones “des d’una mirada feminista, amb un coneixement profund del cos femení, treballant en base a evidències”, i ofereixen una atenció “personalitzada i humanitzadora”, amb capacitat de derivació als professionals específics segons les necessitats de cada dona. També reclama que les institucions reconeguin les llevadores com a referents en l’atenció a la salut sexual i reproductiva.

Per la seva banda, Irene Blanco, membre de la Vocalia de Llevadores del COIB, adverteix que “hi ha una manca molt important d’informació contrastada i basada en evidències” i que, actualment, “moltes dones acudeixen al servei públic de salut i no tenen una resposta adequada a les seves necessitats”, sovint des d’una perspectiva “no integrativa i centrada en trobar la patologia”. Segons Blanco, aquesta manca de resposta fa que moltes dones “es trobin soles, sense informació veraç i abocades a recórrer a tractaments i remeis no contrastats per suportar els símptomes”.

Aquesta manera d’entendre les cures connecta amb una tendència internacional cada vegada més clara. L’Organització Mundial de la Salut ha defensat models de cures de qualitat liderats per llevadores, amb capacitat de presa de decisions en el seu àmbit i integrades en equips interdisciplinaris, basats en l’atenció contínua, personalitzada i centrada en la persona. És una idea potent perquè posa la confiança i la continuïtat com a condicions de salut. I perquè recorda que la dignitat i l’autonomia són també part del tractament.

Durant la jornada, es van compartir estratègies útils per al dia a dia. Des d’ajustos d’estil de vida fins a recursos per gestionar fogots, descans i benestar emocional. També es va insistir en la importància de cuidar ritmes i hàbits, reduir factors que poden empitjorar símptomes i incorporar activitats que reforcin força, vitalitat i seguretat en el nostre cos.

Salut sexual sense filtres

Un dels eixos centrals va ser situar la salut sexual com el que és, una part de la qualitat de vida. Es va abordar com poden canviar el desig, la resposta sexual o el confort, i quines opcions pràctiques poden ajudar, com la cura del sòl pelvià, la propiocepció, els hidratants i lubricants quan cal, i una mirada que recuperi el plaer com dimensió del benestar i com a possibilitat, també en aquesta etapa.

Menopausa sense filtres, que ha aplegat gairebé 300 persones a l’auditori del COIB, ha reunit no només llevadores i professionals, sinó també ciutadania interessada a parlar del climateri amb naturalitat. Amb aquesta jornada, el COIB i la Vocalia de Llevadores han volgut posar al centre l’autocura i el benestar, i reivindicar que el climateri es pot viure com una etapa nova, amb més recursos, més coneixement i en definitiva, més qualitat de vida.

Celebrem la menopausa sense filtres

Thu, 04 Dec 2025 12:05:30 GMT

Des d’una mirada integrativa, l’acte dirigit per la vocal de llevadores, Eva Adarve, va reunir professionals interessades en desmuntar mites i acollir-se a l’evidència científica per aprofundir en salut nutricional, exercici de força, salut mental i gestió de l’insomni.

La jornada va ser inaugurada per la vicepresidenta del COIB, Mercedes Guerrero, va comptar amb dues taules de debat centrades la salut i la sexualitat, dues dimensions fonamentals del climateri. L’objectiu es va complir de manera exitosa, promovent una visió positiva de la menopausa i posicionant la dona com a prioritat en aquesta etapa de la vida.

Finalment, la cloenda va subratllar el paper essencial de la llevadora com a professional clau en l’atenció i acompanyament durant el climateri, reforçant la necessitat d’un abordatge global, inclusiu i empàtic.

Amb aquesta jornada, el COIB reafirma que la menopausa no és una limitació, sinó una etapa més que mereix ser viscuda amb informació, consciència i alegria posant la salut, la dignitat i el benestar al centre.

El Coib organitza la Jornada Menopausa sense filtres

Mon, 17 Nov 2025 10:02:25 GMT

La vicepresidenta del COIB, Mercedes Guerrero, que lidera la comissió de política i gènere del Col·legi, donarà la benvinguda als assistents. Tot seguit, s’obriran dues taules de debat que abordaran la menopausa des de diferents àmbits professionals.

La primera taula, amb el títol “Menopausa en positiu” i moderada per Eva Adarve, vocal de Llevadores del COIB, comptarà amb les intervencions de Yolanda Garza, llevadora i vicedegana del CCIIC; Olga Ayllón, nutricionista; Bárbara Navarro, llevadora, i Roser Samsó, llevadora, que parlaran de salut, nutrició, activitat física i hàbits per millorar la qualitat de vida.

Després de la pausa cafè, la segona taula, “La sexualitat no caduca. Abordatge de la sexualitat durant la menoupausa”, moderada també per l'Eva Adarve, se centrarà en la vivència de la sexualitat en aquesta etapa. Hi participaran Sylvia de Béjar, escriptora, divulgadora i sexòloga; Lucia Martínez, llevadora i sexòloga; Maria Llavoré, llevadora i antropòloga social i cultural; i Emma Ribas, doctora en Psicologia i sexòloga especialitzada en mindfulsex.

La jornada es clourà amb la intervenció d’Irene Blanco, llevadora i membre de la Vocalia de Llevadores del COIB, que posarà en relleu el paper clau d’aquestes professionals en l’atenció integral al climateri.

Aquesta jornada és gratuïta i oberta a col·legiades i ciutadania.

Inscriu- t’hi aquí

La delegació de l’Anoia del COIB organitza la píndola “La sexualitat avui: què ha canviat?

Fri, 17 Oct 2025 10:59:33 GMT

L’objectiu de la jornada és oferir eines per entendre i cuidar la salut vulvovaginal, abordar els canvis que es produeixen abans i després de la menopausa i reflexionar sobre la sexualitat com a part essencial del benestar, més enllà del component físic. També vol promoure una visió respectuosa amb la diversitat d’identitats i orientacions sexuals.

El programa inclou dues ponències:

“Skincare vulvar. Què és!”, a càrrec de Xènia Bertran Gumà, llevadora de l’ASSIR Anoia, que abordarà la cura i prevenció de l’atròfia vulvovaginal.
“La sexualitat és més que el sexe. Més enllà del plaer”, amb Erik Ros de los Santos, llevador i psicòleg, que reflexionarà sobre la sexualitat des d’una perspectiva global i diversa.

La sessió tindrà lloc el 5 de novembre de 2025, de 18.00 a 20.00 h, a l’Auditori de la Biblioteca Central d’Igualada.

Inscriu-t’hi aquí

El COIB col·labora amb la UAB en una nova microcredencial en “Capacitació en contracepció intrauterina”

Wed, 17 Sep 2025 00:00:00 GMT

El programa, de caràcter presencial i altament pràctic, s’impartirà a la Facultat de Medicina de la UAB entre el 10 de novembre de 2025 i el 6 de març de 2026 i està dotat amb 3 crèdits ECTS. La microcredencial proposa un itinerari formatiu que combina el raonament clínic, l’actualització científica i el desenvolupament d’habilitats comunicatives i tècniques.

Les participants treballaran aspectes essencials com la comunicació efectiva, el consell contraceptiu i la inserció segura del DIU, sempre amb una mirada centrada en l’autonomia professional i la presa de decisions compartida amb la dona.

Una experiència formativa immersiva

La microcredencial es distingeix per la seva aposta metodològica: integra simulació de casos clínics, eines de realitat virtual i pràctiques supervisades que ofereixen a les llevadores una experiència formativa immersiva i aplicable directament a la seva tasca professional.

Informació clau

Impartició: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Ubicació: Facultat de Medicina de la UAB
Calendari:
- 10 de novembre de 2025, de 9 a 15 h
- 17 de novembre de 2025, de 9 a 12 h o de 12 a 15 h
- 24 de novembre de 2025, de 9 a 12 h o de 12 a 15 h
- 1 de desembre de 2025, de 9 a 12 h o de 12 a 15 h
- Una jornada completa (8 a 15 h), pendent de determinar
Crèdits: 3 ECTS
Places: 20
Preu: 300 € (90 € amb subvenció NextGenerationEU)
Inscripcions: fins al 5 de novembre de 2025 (places adjudicades per ordre de matrícula)
Requisits: tenir entre 25 i 64 anys, residència fiscal a Espanya i estar en possessió del títol oficial de Diplomada en Infermeria o d’Infermera especialista obstètric-ginecològica (llevadora).

Una aposta estratègica

Amb aquesta microcredencial, el COIB reafirma el seu compromís amb el desenvolupament professional de les llevadores i amb la necessitat de generar espais formatius que enforteixin la seva autonomia i lideratge. Tal com assenyala la llevadora i vicepresidenta del Col·legi, Mercedes Guerrero, “aquesta iniciativa simbolitza l’aposta per una professió que no només acompanya les dones en els moments més transcendentals de la vida, sinó que també lidera amb rigor científic, visió global i responsabilitat social”.

Per a més informació sobre la microcredencial i per formalitzar la inscripció, consulteu la web de la UAB.

Prioritzem la lactància materna

Thu, 07 Aug 2025 12:22:29 GMT

Eva Adarve celebra l’ampliació de tres setmanes dels permisos de maternitat i paternitat anunciada pel Govern. Tot i així, considera que aquesta mesura és encara insuficient per donar resposta a les necessitats reals dels nadons i de les seves famílies durant el període de criança. La incorporació de la dona al mercat laboral pot dificultar seriosament el manteniment de la lactància, explica. Tot i que existeix la possibilitat d’extreure’s la llet i conservar-la, aquesta opció no sempre és viable ni justa per a totes les dones, especialment per a aquelles que no disposen d’un espai adequat per fer-ho en el seu entorn laboral. “I el lavabo no és aquest lloc ideal”, comenta.

Eva Adarve - Vocal de llevadores

Montse Bassa posa el focus en la necessitat d’incloure la perspectiva de la conciliació dins del món laboral. Recorda que la llei obliga a valorar els riscos laborals per a la lactància i, si cal, adaptar el lloc de treball o accedir al subsidi de risc per lactància materna: “La conciliació només és possible si hi ha un benentès entre responsables i professionals. Cal flexibilitat horària i espais adequats per garantir una lactància compatible amb la feina.”

Montse Bassa - Vocal d'infermeria del treball

Una de cada dues dones abandona la lactància materna abans dels sis mesos, una preocupació creixent entre les llevadores per la desinformació

Tue, 05 Aug 2025 10:53:49 GMT

Les estadístiques mostren que, el 2024, a Espanya, el 98% de les futures mares volien donar el pit, però un 40% ho deixa abans dels sis mesos. Segons Unicef, en els últims anys, el nombre de lactants menors de sis mesos alimentats exclusivament amb llet materna ha augmentat més d’un 10% arreu del món. Tot i això, les dificultats persistents i la desinformació associada a aquesta pràctica encara fan que els nivells estiguin lluny dels objectius marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La lactància materna conviu amb realitats, però també amb mites i falses creences. Les mares primerenques o les dones que es plantegen donar el pit sovint recorren a fonts d’informació poc fiables, plenes d’idees sense fonament científic que les porten a abandonar. Coincidint amb la Setmana Mundial de la Lactància Materna, les llevadores recorden els perills de creure’s els rumors per prendre decisions en salut i resolen els dubtes principals al voltant d’aquesta pràctica, per evitar que les mares decideixin malament per culpa de la desinformació.

Aquesta Setmana Mundial està dedicada a reivindicar la lactància com un dret i recorda la importància de visibilitzar, defensar i difondre el suport i la protecció a la lactància materna per reduir les desigualtats en salut a tot el món.

“La desinformació i els rumors sobre salut que circulen per internet estan posant en risc la vida de moltes persones. Les mares, des del moment en què decideixen quedar-se embarassades, comencen un període de formació per preparar-se per a l’arribada del nadó. El consum d’informació no contrastada o sense base científica pot posar en perill la seva salut i la del seu fill. Moltes dones convençudes de donar el pit ho acaben deixant pel que llegeixen a les xarxes socials, que no té ni rigor ni base. Per això, les llevadores intentem aportar aquest coneixement clínic, mostrar que la lactància materna és beneficiosa, i sobretot, educar en salut perquè les decisions es prenguin amb criteri sanitari”, remarca Montserrat Angulo.

Mites i desinformació

La lactància està envoltada de mites: que la llet no és suficient, que el pit es fa malbé... I aquests missatges afecten especialment a les dones que dubten i que només troben informació en rumors sense cap base clínica.

“La producció de llet al cos de la mare s’adapta constantment a les necessitats del nadó: segons l’hora del dia, l’edat del nadó, l’estació de l’any... fins i tot en cas de malaltia o sobreesforç. És fals pensar que la llet materna no és suficient: sempre serà la que el nadó necessita. El cos de la mare treballa intensament per produir llet de la màxima qualitat, usant les reserves adquirides durant l’embaràs. Ara bé, factors com l’obesitat, el tabaquisme, el consum d’alcohol, una dieta pobra en nutrients o certes condicions metabòliques estan associats a una menor probabilitat d’iniciar i mantenir la lactància exclusiva, i també a una durada més curta”, explica Lina Marcela Molano, infermera especialista en Obstetrícia i Ginecologia (llevadora) de l’Hospital Universitari de Getafe (Madrid).

La lactància necessita un aprenentatge mare-nadó basat en els consells i cures de les llevadores. No sempre és tan fàcil com sembla a internet. El suport dels professionals sanitaris ajudarà a perfeccionar la tècnica fins que es converteixi en un acte quotidià i satisfactori per a ambdós.

“És important recordar a les mares que la lactància no sempre és fàcil i que és un procés d’aprenentatge. Com qualsevol altra pràctica, requereix experiència. També cal tenir en compte que els nadons necessiten mamar molt sovint per la mida petita del seu estómac, així que la mare passarà moltes hores donant el pit”, continua la llevadora.

Un altre mite recurrent és que la lactància fa perdre fermesa al pit.

“Donar el pit no fa que els pits perdin fermesa. La recerca demostra que els factors que més influeixen en la fermesa són el nombre d’embarassos, l’edat de la mare, l’índex de massa corporal, la mida prèvia del pit i el tabaquisme, però no la lactància en si. Els canvis en la forma o fermesa dels pits són similars entre dones que han alletat i les que no. La fermesa depèn de l’elasticitat de les cèl·lules de la pell. Quan el pit s’omple de llet i després deixa de fer-ho, les cèl·lules es poden haver estirat moltes vegades. Si l’elasticitat és baixa, es trenquen i el teixit no torna al seu lloc. Per això és important que les mares incloguin omega 3 a la dieta, beguin aigua suficient i mantinguin una bona hidratació externa”, conclou la especialista.

Font: Consejo General de Enfermería

Setmana Mundial de la Lactància Materna

Fri, 01 Aug 2025 12:34:23 GMT

Ana Dorado (@naturamatrona), llevadora i membre del Grup de Treball de Lactància Materna del COIB ens parla sobre el rol de les llevadores i infermeres pediàtriques en la lactància.

Sota el lema d’aquest any, “Prioritzem la lactància materna construint sistemes de suport sostenibles”, recordem que la lactància no és només una elecció individual, sinó una responsabilitat col·lectiva. Requereix temps, recursos, formació i xarxes de suport reals, continuades i accessibles.

Tal com destaca Dorado, llevadora i membre del Grup de Treball en Lactància Materna del COIB, “la lactància no sempre és fàcil. Hi ha situacions que requereixen una atenció especialitzada, especialment en les lactàncies complexes. És aquí on la figura de la llevadora o la infermera pediàtrica marca la diferència, aportant confiança, seguretat i rigor científic”.

L'alletament: una solució per a la sostenibilitat del planeta

Fri, 01 Aug 2025 00:00:00 GMT

En aquest sentit, l'Aliança Mundial per a la Defensa de la Lactància Materna (WABA) –promotora de la celebració– destaca que "la lactància materna és un aliment natural i renovable que és respectuós amb el medi ambient. La lactància materna es produeix i es lliura sense contaminació, envasos ni residus, i és la solució sostenible que és bona per al planeta i la seva gent. Prioritzar i donar suport a la lactància materna reduirà el creixent impacte climàtic de les cadenes de subministrament d'aliments artificials per a lactants. Tanmateix, la lactància materna pot ser un repte quan els pares no reben el suport total. WBW2025 descriurà els rols i connectarà els actors de la Cadena de Suport a la Lactància Materna per crear un entorn favorable a tots els nivells; i, en connectar els actors que treballen a diferents nivells, es crearà un esforç sinèrgic per donar suport als pares".

La #WBW2025 arrenca amb quatre objectius ben definits: informar les persones sobre el seu paper en la creació d'entorns de suport i sostenibles per a la lactància materna; fonamentar el suport continu a la lactància materna com a component vital per crear un entorn sostenible; col·laborar amb individus i organitzacions per millorar la xarxa de suport a la lactància materna; i, també, impulsar accions per connectar els sistemes de suport a la lactància materna per crear un entorn sostenible.

Eva Adarve, vocal de llevadores, alerta a Betevé de la manca de professionals

Thu, 29 May 2025 12:31:43 GMT

Ella verifica que hi ha “molta mancança de professionals” en el sector i moltes persones “que volen ser llevadores”, però que, al contrari d’això, les administracions generen poques places de llevadores tant per estudiar com per treballar.

Recupera el programa a través del següent enllaç.

Eva Adarve, vocal de llevadores, denúncia que no surten prou llevadores formades amb l’IIR a El Món

Mon, 26 May 2025 10:21:33 GMT

L'article d'El Món destaca la greu manca de llevadores al sistema sanitari català, agreujada per la insuficiència de places a l'examen d'Infermer Intern Resident (IIR), que depèn del govern espanyol. Catalunya compta amb 6,3 infermeres per cada 1.000 habitants, lluny de la mitjana europea de 8,5, i encara més per sota en el cas de les llevadores. Aquesta escassetat obliga les professionals a doblar torns i dificulta la cobertura de baixes i vacances, especialment a l'estiu. La situació també ha propiciat l'aparició d'alternatives no regulades que posen en risc la seguretat de les mares. Les llevadores reclamen una ampliació urgent de places de formació per garantir una atenció obstètrica segura i de qualitat.

Consulta el text complet a través del següent enllaç: La crisi de llevadores complica la sanitat a Catalunya

Les llevadores reivindiquen el seu lideratge professional en una jornada centrada en competències i autonomia

Mon, 05 May 2025 14:22:20 GMT

Més de 100 professionals han participat a la jornada organitzada per la Vocalia de Llevadores del COIB per reivindicar el valor i la capacitat transformadora de la professió, des d’una perspectiva legal, deontològica i competencial. L’acte ha comptat amb la presència de representants institucionals, expertes jurídiques i professionals en actiu, i ha abordat àmbits com el marc legal, l’intrusisme, les tècniques específiques o el futur del part a casa a Catalunya.

Eva Adarve, vocal de llevadores i Borja Manzanares, president del COIB, han inaugurat la jornada. Ha seguit la llevadora i jurista, Margarita Fernández, amb una anàlisi sobre l’evolució del marc legal de l’especialitat, posant de relleu el reconeixement formal de les competències pròpies i les limitacions que encara persisteixen. Tot seguit, l’equip jurídic del COIB, amb Jordi Verdaguer i Joana Balagué, han aprofundit en la responsabilitat professional i l’actuació del Col·legi davant casos d’intrusisme, remarcant la necessitat de defensar l’exercici exclusiu per part de professionals acreditades.

Yolanda Garza, vicepresidenta del CCIIC, ha destacat que “ser llevadora és cuidar, acompanyar i protegir”, tot reivindicant la importància d’actuar guiades per l’ètica, especialment en aquells casos en què la legalitat no és suficient per garantir una atenció humanitzada, adaptada i respectuosa.

Una segona taula ha posat el focus en l’avenç i consolidació de les competències pròpies. Mercedes Guerrero, vicepresidenta del COIB, ha defensat el rol fonamental de les llevadores en la inserció de DIU, contextualitzant-lo dins del marc legal català i europeu, i en el dret a una anticoncepció segura i accessible.

Elisabet Màrquez i Goretti Vallès han abortdat l’ús de les ecografies com a eina assistencial pròpia, sempre que es compti amb la formació adequada. Per la seva banda, Gemma Olivera i Carles Valero han reflexionat sobre la pràctica de la frenotomia i la necessitat de disposar d’un DAC (Diploma d’Acreditació i Capacitació) que reguli aquesta intervenció dins la cartera competencial de les llevadores.

La jornada ha continuat amb una taula sobre el futur del part a casa a Catalunya, a càrrec d’Imma Sàrries i Laia Casadevall (ALPACC), que han compartit l’experiència de la llevadoria autònoma a Catalunya. Finalment, Esther Crespo i Yrene Lorente (ACL) han presentat una anàlisi comparativa de les competències europees, posant en valor la presència incondicional i l’adaptabilitat de les llevadores.

La jornada ‘Competències de les llevadores’ referma el compromís del COIB amb el desenvolupament de la llevadoria i la seva consolidació com a professió amb lideratge propi. Tal com va destacar Eva Adarve, vocal de Llevadores del COIB, “és moment de situar l’expertesa de les llevadores al centre del sistema de salut, garantir el seu reconeixement i desplegar polítiques valentes que enforteixin els seus drets professionals.”

Les llevadores, protagonistes del mes de maig en la campanya "12 Mirades Infermeres"

Thu, 01 May 2025 13:09:38 GMT

L’objectiu de la campanya #12MiradesInfermeres és visibilitzar la rellevància de la professió en totes les seves dimensions i destacar el paper fonamental de les infermeres en la transformació del sistema de salut.

Entrevista a Laia Casadevall i Eva Vela

Jornada Competències de la Llevadora

Crida Llevadores

Recull argumental amb 15 motius per invertir en llevadores

Consulta els 15 motius aquí

Aparicions als mitjans de comunicació

Llegeix l'article aquí

Les llevadores, essencials i invisibles: Yolanda Garza, vicepresidenta del CCIIC i Eva Adarve, vocal de llevadores del COIB, reclamen reconeixement al social.cat

Llegeix l'article aquí

Reforçar la salut de les dones exigeix apostar per les llevadores

Thu, 10 Apr 2025 06:30:02 GMT

Tot i la seva importància reconeguda a nivell internacional i el seu paper fonamental en totes les etapes vitals de la dona, les llevadores continuen sent un recurs infradotat i insuficientment desplegat. Segons el COIB, aquesta situació té un impacte directe en la qualitat de l’atenció i en l’equitat d’accés als serveis especialitzats, especialment en àmbits com l’embaràs, el part, el postpart, la sexualitat, la menopausa o la prevenció i detecció de problemes de salut com el càncer ginecològic, les infeccions de transmissió sexual, entre d’altres qüestions relacionades amb la salut sexual i reproductiva de les persones.

Les llevadores són professionals amb formació especialitzada i reconeixement legal, que actuen de manera autònoma i amb criteris basats en l’evidència. A més d’assistir naixements i fer seguiment de l’embaràs, desenvolupen competències de caire comunitari, educatiu, preventiu i d’acompanyament al llarg de tot el cicle vital.

Els beneficis associats a l’atenció liderada per llevadores estan àmpliament documentats: menor taxa d’intervencionisme obstètric, reducció del temps d’hospitalització, millors resultats en alletament matern, major satisfacció de les usuàries i impacte positiu en la salut emocional i el benestar de les dones i famílies.

També destaquen per la seva tasca en àmbits sovint invisibilitzats com la detecció precoç del dol perinatal, l’atenció a la salut mental materna, l’abordatge de l’embaràs no planificat, el foment de la vivència positiva de la sexualitat i la lluita activa contra la violència de gènere i obstètrica.

De fet, garantir l’accés universal a l’atenció liderada per llevadores podria evitar més del 60% de les morts maternes, neonatals i parts amb mort fetal. Això suposaria millorar el pronòstic de fins a 4,3 milions de casos anuals l’any 2035. Fins i tot un augment modest del 10% en la cobertura d’aquesta atenció especialitzada podria tenir un impacte substancial, amb més d’1,3 milions de desenllaços adversos evitats cada any.

Aquestes dades, avalades per organismes internacionals com l’OMS o la Confederació Internacional de Llevadores, evidencien l’impacte directe i massiu que pot tenir la inversió en llevadores sobre la salut global.

El COIB subratlla que invertir en llevadores no només és una mesura de justícia i reconeixement professional, sinó també una estratègia de salut pública intel·ligent, ja que contribueix a descongestionar el sistema, millorar la coordinació assistencial i afavorir un model més sostenible i centrat en les necessitats de la ciutadania.

“Tenim evidència, tenim professionals preparades i tenim una necessitat urgent: garantir una atenció digna, propera i basada en els drets sexuals i reproductius. Invertir en llevadores és invertir en salut, en equitat i en futur”, assegura Eva Adarve, vocal de llevadores del COIB.

Amb aquest posicionament, el Col·legi fa una crida a les administracions perquè despleguin polítiques decidides per dotar adequadament els serveis liderats per llevadores, especialment en atenció primària i comunitària, i situïn la seva expertesa al centre del model d’atenció a la salut sexual i reproductiva.

Consulta el document complet amb els 15 motius per invertir en llevadores

Les llevadores, essencials i invisibles: Yolanda Garza i Eva Adarve reclamen reconeixement al social.cat

Mon, 31 Mar 2025 10:15:05 GMT

Segons aborden, les llevadores tenen un paper clau en tot el cicle vital de la dona: des de l’adolescència fins a la menopausa, passant per la maternitat. Acompanyen embarassos, promouen parts respectats, assessoren en lactància i prevenció de malalties de transmissió sexual, i donen suport en moments tan delicats com el dol perinatal. Malgrat aquesta tasca imprescindible, denuncien que continuen sent invisibilitzades dins el sistema sanitari, amb una manca de recursos i condicions laborals que dificulten la seva feina.

L’article també posa en evidència la paradoxa del sistema actual: mentre l’Organització Mundial de la Salut (OMS) advoca per reforçar la figura de la llevadora per millorar els indicadors de salut maternoinfantil, a Espanya es troben amb plantilles insuficients i una sobrecàrrega assistencial que afecta la qualitat de l’atenció. "Imaginar un món sense llevadores no és només un exercici teòric: és el risc real al qual ens enfrontem si no es prenen mesures urgents", adverteixen.

Amb aquest crit d’alerta, Yolanda Garza i Eva Adarve conviden a la societat a reflexionar i a exigir un major suport a aquestes professionals. Perquè, tal com recorden, "una societat que cuida les seves llevadores, cuida les seves mares, els seus nadons i el seu futur".

Pots llegir l’article sencer aquí.

I Jornada de Competències de la Llevadora en el marc del Dia Internacional de la Llevadora

Wed, 12 Mar 2025 09:02:32 GMT

Aquesta jornada neix amb l’objectiu de posar en valor el rol i les competències de les llevadores en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva, així com generar un espai de reflexió i debat sobre els reptes i oportunitats de la professió.

L’esdeveniment s’organitza amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL) i l’Associació de Llevadores del Part a Casa de Catalunya (ALPACC), i es sol·licitarà l’acreditació al Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries.

Més informació i inscripcions properament al web del COIB.

Les infermeres davant la manca de professionals: compromís ètic i risc per a la seguretat

Wed, 19 Feb 2025 11:56:46 GMT

Infermeres i llevadores ens trobem en una cruïlla que no només posa en risc la nostra salut física i mental, sinó que ens aboca a enfrontar a un dilema profundament ètic. Com podem donar el millor de nosaltres davant de l’escassetat crònica de professionals, la fugida de talent que ens minva i l’abandonament de la professió que ens empobreix?

El nostre dia a dia s’ha convertit en una batalla constant per mantenir la qualitat de les cures i garantir la seguretat de les persones ateses. Aquest no és només un problema de manca de recursos, va molt més enllà. Es tracta d’una qüestió de justícia social, d’integritat professional i de responsabilitat de les institucions sanitàries.

La professió infermera és una de les més indispensables i alhora més invisibilitzades del sistema de salut. Tot i comptar amb una tradició acadèmica sòlida, continua arrossegant una paradoxa estructural: les cures són fonamentals, però sovint es tracten com si no tinguessin preu. I el que no té preu, no es prioritza. Però res més allunyat de la realitat. Per oferir una atenció de qualitat i segura, cal que disposem del temps adequat per a cadascuna de les nostres intervencions. La nostra voluntat no té preu, però les nostres hores de treball, sí que en tenen.

L’actual dèficit d’infermeres no és una situació circumstancial, és un problema estructural. La situació és límit: una de cada quatre infermeres es planteja abandonar la professió, mentre la demanda assistencial augmenta per l’envelliment de la població i la complexitat creixent de les cures. Alhora la mitjana d’edat de les professionals també creix i, a causa de la manca de reconeixement, les males condicions laborals i les poques places universitàries, cada cop hi ha menys graduats en infermeria.

La sobre exigència i la impossibilitat de complir amb els estàndards ètics de la professió generen una situació de violència institucional sostinguda. Les infermeres treballem sota un codi ètic que garanteix la dignitat de la persona atesa i que es basa en principis com la responsabilitat professional, la justícia social, la confidencialitat i l’autonomia de la persona. Però, en un context d’insuficiència de temps per atenció i on la seguretat de les persones està en risc, com s’aplica aquest codi?

L’article 23 del Codi Ètic de les Infermeres de Catalunya respon amb rotunditat: les professionals han de “negar-se a col·laborar en pràctiques que no garanteixin la seguretat de les persones” i han de “comprometre’s a corregir la situació”. No obstant això, què passa quan la manca de personal i la pressió assistencial fa impossible garantir aquesta seguretat? Aquí rau el nostre dilema ètic: complir amb els valors de la professió o assumir decisions provocades per la realitat del sistema.

El codi ètic també estableix el compromís de les infermeres amb la justícia social i l’accés equitatiu a les cures. Les infermeres som les primeres a detectar aquestes desigualtats i a viure la frustració d’un sistema que no sempre permet atendre totes les persones en funció de la seva situació de salut. Un altre dels principis fonamentals de l’ètica infermera és garantir l’autonomia: que la persona atesa pugui prendre decisions informades. Però això requereix temps per escoltar, explicar i generar confiança. Sense aquest temps, la informació es redueix a un tràmit, i el dret de la persona a decidir es veu compromès.

Aquesta manca de temps és un atemptat contra els drets de les persones i un nou dilema ètic per a les infermeres, que ens veiem forçades a prioritzar tasques mecàniques en lloc d’una atenció personalitzada i respectuosa amb les necessitats les persones.

La nostra professionalitat ens obliga a no resignar-nos. Reclamem un canvi estructural que posi la qualitat de les cures i la justícia social en el centre de les prioritats institucionals. Fem una reivindicació laboral i una crida d’alerta sobre la sostenibilitat i l’ètica del sistema de salut.

Article d'opinió a social.cat

Segona reunió entre la Vocalia de Llevadores del COIB i l'Associació Catalana de Llevadores per establir aliances i analitzar la situació de la professió

Mon, 16 Dec 2024 14:48:29 GMT

Aquestes trobades tenen com a objectiu enfortir la col·laboració entre els diferents actors implicats en la defensa i promoció del rol de les llevadores, així com identificar les necessitats i els reptes del col·lectiu per impulsar iniciatives conjuntes que contribueixin a la millora de la seva situació laboral i professional.

Alletar: un dret de salut

Fri, 02 Aug 2024 11:15:25 GMT

El mes d'agost comença amb la celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna, un esdeveniment impulsat per l'aliança de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) i que s'allargarà fins al pròxim dia 7. El lema d'aquest 2024 és 'Tanquem la bretxa: suport a la lactància materna per a totes', una crida a la universalització d'aquesta pràctica, tot respectant el dret de les mares i els infants i tenint en compte la diversitat de les persones, les famílies i les societats. L'assoliment d'un objectiu al qual, segons ambdues organitzacions internacionals, "el personal sanitari ha de donar suport".

La iniciativa reconeix la tasca de les mares i vol garantir "que se les vegi i se les escolti", alhora que conscienciar sobre "la importància que l'alletament tingui suport a diversos nivells". És per això que es demana que es materialitzin polítiques públiques i actituds que valorin la lactància materna, s'introdueixin els canvis necessaris en el sistema sanitari per tenir en compte les mares i els infants, es vetlli pel respecte a l'autonomia i el dret a la lactància en qualsevol moment, alhora que es promoguin la solidaritat i el suport comunitaris.

En definitiva, cal "millorar la situació de la dona a la llar, la feina i la vida pública perquè aquesta pràctica es normalitzi i no es repeteixi" –explica l'OMS– "i establir drets reals de maternitat que no obliguin les dones a triar entre la seva família i el seu treball; disposar de professionals de la salut formats que ofereixin un suport útil i respectuós a la lactància materna; i acabar amb tota publicitat abusiva dels substituts de la llet materna".

En la mateixa línia, el Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermeres de Catalunya (CCIIC) destaca el "paper capdavanter que tenen les llevadores en la promoció i preservació de la lactància materna", alhora que subratlla "la base científica que sustenta l'alletament com a primera i millor opció".

La infermera i la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs a la nova píndola de la Comissió deontològica

Fri, 08 Mar 2024 16:03:21 GMT

La píndola, que es farà en format presencial i online, té com a objectius descriure el context actual de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, i identificar les qüestions ètiques que es pot plantejar la infermera en relació amb la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs.

La nova regulació legal en la salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs, recollida a la Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la 'Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo', pot comportar que la infermera i/o la llevadora, en la seva pràctica professional es plantegi diferents qüestions ètiques com poden ser: el dret a la vida, la informació a la gestant que es vol sotmetre a una interrupció voluntària de l’embaràs, l’autonomia de la menor per demanar una interrupció voluntària de l’embaràs, entre d’altres.

La sessió anirà a càrrec de Margarita García de Vicuña, llevadora i doctora en Ciències de la salut, professora de la Universitat Ramón Llull, membre de la Comissió Deontològica i de la Vocalia de Llevadores del COIB, i d’Ainoa Biurrun, llevadora i Doctora en Ciències de la Infermeria per la Universitat de Barcelona, màster universitari en investigació aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania i màster universitari en Bioètica.

Per a més informació i inscripcions fes clic aquí.

Més llevadores per garantir l’accés a la salut sexual i reproductiva de les dones

Thu, 04 May 2023 15:53:52 GMT

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Llevadores, el 5 de maig, la vocalia de llevadores del COIB vol posar en valor que les llevadores, infermeres especialistes en obstetrícia i ginecologia, són referents en la cura de la salut sexual i reproductiva. Per aquest motiu, impulsa una campanya a xarxes socials per donar-los més visibilitat aprofitant aquest dia i anima les llevadores de diferents àmbits a compartir la seva foto amb l'etiqueta #5MLlevadores i que mencionin el COIB (@COIBarcelona a Twitter i @infermeresdebcn a Instagram).

L'escassetat de professionals i la manca de places de formació especialitzada en Infermeria Obstètrica-Ginecològica centren les reivindicacions d’aquesta celebració. A més, la falta de llevadores posa en risc la bona qualitat de vida reproductiva de la dona. Per aquest motiu, augmentar la inversió en llevadores és urgent. Així ho reclama la Confederació Internacional de Llevadores (ICM, per les seves sigles en anglès). Segons l'organisme, la manca d'oferta formativa en l'especialitat situa el dèficit en un terç de les llevadores que es necessiten per atendre les necessitats de la població mundial; alhora que xifra l'efecte llevadora en aproximadament 4,3 milions de vides salvades per any, d'aquí al 2035.

Per la seva banda, el Consejo General de Enfermería adverteix que la desigualtat en el nombre de llevadores entre comunitats autònomes a l'Estat espanyol posa en risc la salut reproductiva i sexual de milers de dones en edat fèrtil, que compren entre els 15 i els 49 anys. Segons la corporació existeix una gran diferència entre els diferents territoris de l'Estat, que suposa un retrocés en les cures de les dones amb aquelles comunitats amb menor nombre de llevadores, així com una sobrecàrrega de feina de les professionals, que després de tres anys de pandèmia, estan esgotades. La publicació del mapa de llevadores per cada 100.000 dones en edat fèrtil situa Catalunya com la tercera comunitat amb la ràtio més baixa de professionals. El rànquing ha estat elaborat pel CGE a partir de les dades que facilita l’Institut Nacional d’Estadística (INE), i mostra la mitjana estatal de 75,1 llevadores com a referència.

Actualment, a l'Estat hi ha 10.000 llevadores en actiu i aquest any s'estan formant 437 noves professionals. En el cas de Catalunya, les llevadores en actiu són 1.480, de les quals 711 es jubilaran abans del 2026, segons informa l'Associació Catalana de Llevadores (ACL), a qui el COIB reconeixerà el proper dia 11 de maig durant l’acte institucional de celebració del Dia Internacional de les Infermeres per les seves contribucions en la millora de la professió durant l’any 2022.

Roser Palau Costafreda: “La salut mental perinatal continua sent un tabú social”

Thu, 09 Mar 2023 09:19:26 GMT

Segons diversos estudis, nou de cada deu dones al món pateix algun desordre de salut mental associat a la maternitat. D'aquestes, al voltant del 25 % pateix un trastorn mental greu. Malgrat això, un 75 % d'aquests casos no s’acaben diagnosticant i un 70% dels casos detectats no es tracten correctament. [Font: DANA]

En aquesta entrevista, coneixem el projecte de salut digital per millorar la salut mental perinatal DANA amb la llevadora Roser Palau Costafreda, que des del 2022 hi col·labora com a responsable de contingut i associacions científiques, i que també és integrant de la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB).

En què consisteix el projecte DANA?

És un projecte d’impacte social que es presenta com una solució de salut positiva basada en evidència científica per millorar la salut mental de les dones que es converteixen en mares. Per una banda, hem creat una app dissenyada per millorar el benestar de les mares des d'una perspectiva preventiva i d'altra, estem validant una eina per ajudar-nos a cribar, predir i diagnosticar problemes de salut mental maternal que poden sorgir en el període perinatal.

Ara mateix, l’app que es troba en les stores és la solució que dona resposta a la millora del benestar. Portem un any treballant-hi i l’anem actualitzant cada dues setmanes segons l’experiència que tenen les mares i el feedback dels professionals de la salut. Consta de tres eixos principals: en primer lloc, un espai amb programes psicoeducacionals i eines per al maneig de la salut integral. Les temàtiques van des del seguiment de l’embaràs, pràctiques de mindfulnes i respiració, identificació de les emocions, fins a situacions més urgents com la violència de gènere, de dol de la pèrdua perinatal o les experiències traumàtiques. Un altre dels eixos és la comunitat, on les mares poden compartir la seva experiència i comunicar-se amb altres mares que estan en el mateix moment que elles, sentint-se més acompanyades. I per últim, un mood tracker per recollir com se senten i anar monitoritzant les emocions que van sortint amb un diari que recull la seva evolució. Per altra banda, estem validant l’eina de cribatge, diagnòstic i predicció de problemes de salut mental, que és exclusiu per a les mares que formen part de l’assaig clínic.

Com et vas interessar en un projecte d’e-health?

M’incorporo al projecte DANA a través d’una beca del Ministeri per inciar un estudi científic per validar les eines digitals com a suport per a tot el procés de matrescència, un terme que va encunyar l’antropologa Dana Raphael el 1973 sobre el canvi massiu físic, psicològic i emocional de la dona que es transforma en mare, des del moment en què decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart. Es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social. Aleshores conec l’equip i el projecte de DANA i em resulta molt interessant tenir una eina digital que pugui acompanyar les mares per millorar el seu benestar durant el període de matrescència. A més, volem demostrar que ens ajuda a cribrar o a detectar les mares que comencen a tenir un període emocional més difícil, de forma que també les puguem rebre al sistema o detectar-ho de forma més ràpida. Un dels motius pels quals em vaig enamorar del projecte és que posa la dona al centre, que vol canviar la societat apoderant les dones en aquest moment tant important i que és específic de la seva salut mental, molts cops oblidada.

Des del moment en què una dona decideix quedar-se embarassada fins als tres anys del postpart es compara amb el moment d’adolescència, en què hi ha una transformació cerebral, física, emocional i social"

Quina és la teva funció al projecte?

Com a responsable de contingut i associacions científiques, la meva funció és coordinar els continguts que oferim a l’app, és a dir, que estiguin completes totes les dimensions per les quals nosaltres entenem el benestar: la relació amb una mateixa, la relació amb l’entorn (la parella, la feina, els amics, la família...), la relació amb els canvis de matrescència i el vincle establert amb el nadó. M’encarrego de trobar perfils de professionals de la salut especialistes que puguin aportar contingut de valor per a les mares. A més, sóc la persona encarregada de coordinar l’investigació i validació científica de l’app.

Ara mateix entem treballant per desenvolupar un estudi clínic conjuntament amb el Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), després d’haver aconseguit una beca del Ministeri. Amb aquest consorci volem validar que podem millorar el benestar de les mares amb una eina d’e-health, que podem cribar aquelles mares que tenen problemes de salut mental i generar-ne una predicció, que podem millorar resultats obstètrics i neonatals i si alguna mare comença a tenir simptomatologia de problemes de salut mental, podem evitar que escali tant. Jo aporto la visió més infermera i de llevadora al producte per poder acompanyar les mares i el seu entorn, ja que la promoció de la salut és un rol molt nostre. Volíem començar amb l’estudi clínic per veure com podem oferir eines per millorar el benestar i fer la promoció de la salut des d’un moment en què, en general, les dones són bastant receptives per poder implementar aquests canvis a nivell de salut i crear consciència de les emocions que sentim, de poder-les identificar o de tenir eines per gestionar-les.

Amb l’estudi clínic validarem l’app com a aplicació terapèutica amb la idea final que es pugui incorporar a la consulta dels professionals de la salut i puguin tenir un informe de com ha estat emocionalment la mare i veure si cal derivar-la al servei de salut mental perinatal. També estem desenvolupant un índex propi de benestar matern entenent diferents dimensions del benestar en la matrescència.

Ara parlem més de salut mental, però creus que està sobre la taula la salut mental perinatal?

Crec que un dels efectes que ha tingut la pandèmia de covid-19 ha estat la visibilitat i la desestigmatització de la salut mental en general i, de forma relacionada, també de salut mental perinatal. Tot i això, la salut de la dona i la salut mental són dos temes que han estat tabú durant molt de temps, han sigut molt oblidats i és on menys s’ha invertit. Ara sembla que s’està tornant més fàcil parlar-ne, però socialment continua sent un tabú. Moltes vegades, s’entén que el període de matrescència ha de ser un període feliç, però els números ens diuen que no és així: durant aquest període, el 90 % de les mares tenen algun trastorn de l’estat d’ànim, de les quals un 25 % desenvolupen una patologia de salut mental greu. A més, un 75 % dels casos ni el detectem, i d’aquests, un 70 % no tenen resposta a un tractament adequat. És cert que amb el nou protocol de 2018 de seguiment de l’embaràs a Catalunya es va introduir els cribratges de salut mental durant la maternitat, innovador entre molts països europeus. Tot i això, la majoria de comunitats autònomes d'Espanya no pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com se senten.

A la majoria de comunitats autònomes ni pregunten a les dones com estan vivint els canvis de la matrescència o com estan, com se senten”

Fer promoció de la salut pot millorar la salut de les dones?

I tant. Com a professionals de la salut no podem estar 24 hores al costat de les dones, però una app sí que hi pot estar. L’objectiu final del projecte és veure com podem implantar una eina així en el sistema de salut, de forma que esdevingui una eina digital que pugui ajudar a la pràctica diària dels professionals. Que les mares tinguin eines per millorar el seu benestar i fer prevenció és la base de la salut mental.

És prou conegut entre les infermeres i llevadores que poden accedir a treballar en projectes de salut digital?

Crec que hi ha desconeixement de tot el que podem aportar com a professionals de la salut a l’e-health. Potser tenim una mica més clar que podem participar en recerca, però no tenim tant clar que tota aquesta part també és accessible a nosaltres i que hi podem ser des del principi, i així poder aprofitar els avenços tecnològics i la intel·ligència artificial que s’està desenvolupant per ajudar-nos. Si no hi som, ens quedem fora.

Hi ha desconeixement de tot el que les infermeres i llevadores podem aportar a l’e-health”

Sense les infermeres la visió de la promoció de la salut queda fora d’aquests projectes

Exacte. És una de les coses que DANA té molt clar. Tenint professionals de la salut a l’equip, el projecte s’entén d’una forma molt diferent. Sinó, queda limitat a una part més tecnològica, de producte o comercial. De fet, hi ha moltes apps mèdiques o de benestar al mercat que no compten amb els professionals de la salut.

Com valores la teva experiència?

Molt bona. Estic contenta de formar part d’un projecte innovador, amb el qual poder arribar a impactar en la vida de moltes dones que es transformen en mares i poder contribuir a millorar un procés que implica tants canvis a nivell vital i té tant d’impacte a la vegada en les generacions futures. Com a llevadora, aquest és el meu ADN, però ara el visc des d’un altre àmbit. És interessant poder treballar en un entorn multidisciplinari fora del camp de la salut en què no estem acostumats i m’ha sorprès molt gratament.

El COIB demana la reobertura del Centre de Naixements de Martorell

Thu, 12 Jan 2023 07:52:20 GMT

El tancament provisional del Centre de Naixements de la Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell (FHSJDM) preocupa el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que han emès un comunicat demanant la reobertura de l’equipament.

El Centre, pioner i de titularitat pública, es va inaugurar el 2017 per poder oferir una millor atenció a les famílies que desitgen un part natural i implanta un model d’èxit en altres països europeus, liderat per llevadores i coordinat amb la resta de professionals que acompanyen la dona durant el procés de l’embaràs; i, en aquest sentit, el Consell d’Infermeres destaca el paper fonamental que hi juguen les especialistes en Infermeria obstètrico-ginecològica.

El COIB, juntament amb el CCIIC, a través de la seva Comissió de Llevadores, ha obert una línia de treball per analitzar la situació i les accions a emprendre per garantir la reobertura del centre i l’atenció a les persones usuàries; mentre que el seu comunicat ja apunta la necessitat que "les direccions dels centres hospitalaris i el Departament de Salut cooperin, juntament amb les llevadores, per crear protocols conjunts per oferir una assistència segura a les dones, als fills i filles i a les famílies; per tal que el Centre de Naixements FHSJDM torni a funcionar".

La corporació també fa esmena a la "manca de professionals al mercat laboral per fer el relleu generacional" i a la "sobrecàrrega de treball" que, tot i ser "una altra gran dificultat, no és excusa per tancar el Centre de Naixements, un projecte que motiva i estimula les llevadores i que resulta inviable sense el suport institucional i la cooperació de tots els agents implicats".

Llegeix el comunicat conjunt del COIB i el CCIIC

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García.

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

Wed, 14 Dec 2022 15:14:29 GMT

El dia 25 de gener del 2023, al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), comença el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom), dirigit a totes les infermeres. En aquesta formació es treballarà el model de lideratge CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom) per tal d’actualitzar el mapa ètic, mental, emocional i d’acció. L’objectiu del curs és promoure la consciència i el treball dels punts forts i dels punts de millora de cada persona per tal d’adquirir més confiança, coherència i integritat, característiques essencials per liderar i acompanyar les persones. Les inscripcions ja es poden fer a través del web del COIB.

Entrevistem Mercè Conangla, psicòloga, amb especialitat clínica i educativa, infermera i escriptora. S'ha especialitzat en educació emocional, entrenament en competències de lideratge i comunicació no verbal i en el disseny de projectes de Transform-Acció organitzacional. Ha impulsat, amb Jaume Soler, la Fundació Ecologia Emocional, que presideix des del 2016. És assessora pedagògica de l’Institut de Recerca en Ecologia Emocional i Creixement Personal (IREECP) i de l'Institut de la Bondat en Acció. És creadora, amb Jaume Soler, del model d'Ecologia Emocional i del segell d’Organitzacions Ètiques i Emocionalment Ecològiques (OEE), que potencia el compromís cap a la qualitat ètica i emocional d'aquestes. Col·labora amb diverses universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Pompeu Fabra), hospitals i institucions com a consultora, conferenciant, formadora i dinamitzadora d'equips de treball.

Ecologia Emocional és un model de gestió emocional que ofereix metodologia i eines pràctiques i contrastades sobre com aconseguir una bona sostenibilitat, benestar i salut emocional. Es desplega des de la Fundació Ecologia Emocional i en l’Institut Internacional Ecologia Emocional i Institut Ecologia Emocional Espanya. Desenvolupat el 2002, es defineix com l’art de dirigir l’energia emocional de forma sincrònica i a tres nivells: a la millora personal, a la millora de la qualitat de les relacions amb els altres i a aconseguir una major i millor cura del món. Ecologia Emocional fa un abordatge del món emocional, respectuós, preventiu, i pràctic tenint en compte de personalitzar al màxim, treballant per ajudar a créixer a la persona millorant la seva qualitat ètica, emocional i el seu benestar global. El model s’ha adaptat per treballar en diferents ecosistemes, com la salut, l’educació o les organitzacions. Respecte l’ecosistema salut, l’Hospital Clínic ha triat aquest model per realitzar una transform-acció interna durant cinc anys, que ha rebut el reconeixement del segell OEE de qualitat ètica i emocional. Aquest model ha estat reconegut per l’Academia Mexicana de Educación amb la insígnia Atenea com "aportació valuosa al món" i compta amb una bibliografia de 27 llibres. També compten amb eines d’aquest model en diferents universitats.

Què és el model CAPA?

L’Ecologia Emocional proposa el model d’ésser humà CAPA (Creativa – Amorosa -Pacífica – Autònoma), que integra les millors característiques adquirides com a espècie durant la nostra evolució. Els quatre eixos CAPA estan interrelacionats entre sí i han de desenvolupar-se de forma sincrònica, ja que de no ser així es produiria un desequilibri. Representem aquest model en la forma d’un estel perquè l’objectiu de ser una persona CAPA és que metafòricament aixequem el vol i explorem, des de l’equilibri, tots els paisatges i possibilitats que la vida ens ofereix.

El CAPA es situa al centre del nostre model. A partir d’ell es despleguen totes les àrees d’Ecologia Emocional: territori, energies, clima i vincles, així com tots els eixos a gestionar i els indicadors de emocions i valors cap on volem anar. Estem aplicant amb molt d’èxit el model de persona CAPA pel que fa a lideratge dins de l’entorn sanitari i educatiu.

Com s’aplica en el dia a dia en el model infermer?

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos. A través del treball amb el model CAPA les persones responsables d’equips i projectes reforcen els quatre eixos que els permetran un major nivell de benestar i equilibri emocional.

Una infermera ha de ser creativa, cercant noves respostes a temes antics i nous, treballant amb esperit crític i de millora, innovant, investigant. Treballar l’àmbit creatiu li permet gestionar millor les possibilitats i treballar amb la cultura de l’agraïment, obtenint millors resultats en la seva tasca professional i personal.

Una infermera també ha de ser amorosa. Les infermeres sempre han estat capdavanteres en la cura afectiva i sensible a les persones. Treballant aquesta àrea, hom pot prendre consciència de com es relaciona i vincula, quins aspectes hauria de potenciar i quines càrregues hauria d’eliminar (gestió dels intangibles).

Una infermera ha de ser pacífica. L’autocontrol és molt important en general, però més quan hom està en contacte directe amb el patiment de les persones i ha de gestionar crisis emocionals. Des d’aquesta àrea del model treballem l’autocontrol, la gestió dels significats i veiem com a través de la paraula podem curar o bé poder fer mal. Potenciar-la ens ajuda a prevenir i regula l’estrès.

Una infermera ha de ser autònoma, que no vol dir pas individualista. Suposa treballar amb la gestió de la incertesa, connectant-se amb la confiança. Per això treballem els territoris, la curiositat, la valentia i la capacitat d’explorar nous camins, així com també l’exercici de la llibertat-responsable.

Si volem liderar els altres, hem de començar per autoliderar-nos.

Què hi trobarem en el curs Lideratge infermer CAPA (Creatiu-Amorós-Pacífic-Autònom).?

Dedicar un temps de qualitat a cuidar-se un mateix. Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional. Eines pràctiques de gestió emocional. Ja sabem molt el “què” però a vegades a les persones els hi falta el “com ho faig?”

Una oportunitat de fer balanç personal de quins son els propis intangibles, la farmaciola emocional de què hom disposa per donar millors respostes als reptes del dia a dia que la professió ens posa al davant. La possibilitat d’incorporar mirades diferents que obrin portes i finestres a l’esperança malgrat el desgast i la duresa d’algunes situacions viscudes. El coneixement d’experiències de bones pràctiques infermeres ja realitzades a hospitals catalans referents amb molt d’èxit. Donar-se la oportunitat de compartir un espai emocional protegit amb altres infermeres, drenant emocions i cercant millors respostes que es puguin aplicar tant per millorar la vida personal com professional.

Per què els professionals que es dediquen a l’acompanyament a les persones, com les infermeres, necessiten aquestes eines?

Perquè cal partir del principi d’autoaplicació prèvia d’Ecologia Emocional; no podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos. També perquè l’ecosistema sanitari conté elements de difícil gestió: vida i mort es barregen, moltes emocions caòtiques, molta incertesa. Afegim molta pressió assistencial, falta de temps, de mitjans i, a vegades, el sentiment que no ens cuiden prou. Tot això ha de ser ben gestionat si no volem entrar en desequilibri.

A més, perquè les relacions interpersonals en entorns on hi ha molt d’estrès es ressenten. Fer treball d’equip i saber millor com gestionar conflictes és quelcom clau. La paraula i les emocions estan vinculades i ho treballarem.

Finalment, perquè totes les persones necessitem aquestes eines. No som només un cos físic, sinó també un cos emocional, relacional, psíquic, espiritual... Les infermeres ho han tingut sempre clar en la seva definició de salut. Es tracta d’aplicar, doncs, allò que ja sabem que és important i fer prevenció.

No podem fer ni donar als altres allò que no ens apliquem a nosaltres mateixos: si volem cuidar, ens hem de cuidar; si volem liderar, ens hem d’autoliderar, si volem consolar, hem d’aprendre a consolar-nos

El Ministeri de Sanitat convoca les proves per reconèixer títols estrangers d’especialista en Ciències de la Salut

Mon, 28 Nov 2022 11:17:14 GMT

La Direcció General d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat ha fet oficial la convocatòria de les proves per accedir al reconeixement de títols d’especialista per aquells professionals de Ciències de la Salut que l'hagin obtingut en estats no membres de la Unió Europea, que ho hagin sol·licitat prèviament i que apareguin als llitats d’admesos en aquestes proves d’aptitud.

La prova teòrico-pràctica per a l'especialitat d'infermeria obstètrico ginecològica (llevadores) està prevista per al dia 4 de febrer, a les 9 hores.

Per a poder participar en les proves, s’ha de comunicar al Ministeri mitjançant la seu electrònica del Ministeri de Sanitat.

Accedeix a tota la informació relativa a les proves.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

Fri, 02 Sep 2022 11:06:23 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.961 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen un increment del 7 % respecte les convocades l’any anterior, i a Catalunya, 356 places, 27 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10 h del dia 5 de setembre a les 14 h del dia 19 de setembre del 2022, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 21 de gener de 2023.

La prova consistirà a contestar un qüestionari de 200 preguntes, més 10 de reserva. Cada pregunta constarà de quatre opcions de resposta, de les quals només una d’elles serà la correcta. L’exercici tindrà una duració de quatre hores i mitja. A més, a la convocatòria es consolida de forma definitiva l’adjudicació telemàtica de places entre els aspirants que superin la prova.

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	311
Infermeria del Treball	74
Infermeria Familiar i Comunitària	824
Infermeria Geriàtrica	81
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	437
Infermeria Pediàtrica	234

A Catalunya, s'han convocat un total de 356 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	56
Infermeria del Treball	4
Infermeria Familiar i Comunitària	149
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	71
Infermeria Pediàtrica	41

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 211, data 2 de setembre de 2022

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

Wed, 03 Aug 2022 09:47:07 GMT

El Consell de Ministres ha donat llum verda al decret per regular la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, que es recull al Real Decreto 589/2022, de 19 de julio, por el que se regulan la formación transversal de las especialidades en Ciencias de la Salud, el procedimiento y criterios para la propuesta de un nuevo título de especialista en Ciencias de la Salud o diploma de área de capacitación específica, y la revisión de los establecidos, y el acceso y la formación de las áreas de capacitación específica; y se establecen las normas aplicables a las pruebas anuales de acceso a plazas de formación en especialidades en Ciencias de la Salud, i que es va publicar el dia 20 de juliol al Boletín Oficial del Estado.

La norma regula la formació transversal de les especialitats en ciències de la salut, no només les infermeres, estableix un procediment i els criteris per a la proposta de nous títols d’especialistes en ciències de la salut o dels diplomes de capacitació específica i regula l’accés a la formació dels diplomes de capacitació específica. També estableix les normes aplicables a les proves anuals de l’accés a les places d’especialista en ciències de la salut.

Entre les novetats que presenta el decret respecte a les normes anteriors, s’hi troba que en el procediment per a la sol·licitud d’un nou títol d’especialista s’ha d’iniciar per una o diverses societats científiques de l’àmbit nacional relacionades amb l’àrea d’especialització corresponent, que acreditin la representació de, com a mínim, un 70 % de professionals d’aquesta àrea o per la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut (SNS). Una altra novetat és la proposta de formació continuada periòdica per acreditar la competència una vegada obtinguda la titulació.

Coincidint amb la publicació del decret, el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) reivindica que el Ministeri de Sanitat desplegui les especialitats infermeres pendents.

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Mon, 18 Jul 2022 09:51:44 GMT

El Consell Internacional d'Infermeres (CII) destaca els resultats de dos informes elaborats per organismes internacionals sobre salaris i gènere i que mostren que les infermeres, una professió majoritàriament exercida per dones, estan infravalorades i mal pagades i guanyen de mitjana un 24 % menys que els homes. La institució denuncia la “infravaloració i l’infrafinançament històrics, crònics i profundament arrelats al treball feminitzat” i destaca que l’àmbit de la infermeria n’és un gran exemple, alhora que exigeix “el mateix sou per la mateixa feina en infermeria i en el sector de la salut”.

L’informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Organització Internacional del Treball (OIT) The gender pay gap in the health and care sector: a global crisis in the time of COVID-19 –La bretxa salarial en el sector de la salut i assistencial: una crisi mundial en temps de covid-19 — fa una anàlisi de l'evidència mundial més completa sobre desigualtats salarials de gènere en el sector de la salut i assistencial en temps de la pandèmia de la covid-19. El document posa de manifest que les dones en el sector de la salut i assistencial pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors econòmics i que de mitjana guanyen un 24 % menys que els seus companys homes i conclou que les dones estan mal pagades pels seus atributs en el mercat laboral en comparació amb els homes.

L’organització per la igualtat de gènere en la salut Women in Global Health també ha publicat l'informe sobre gènere i sous Subsidizing Global Health: Women’s Unpaid Work in Health Systems – Subvencionant la salut global: treball no remunerat a les dones en els sistemes de salut—, que revela que més de sis milions de dones, a través del seu treball no remunerat o mal pagat, estan subvencionant els sistemes de salut a tot el món, on s'inclou la professió infermera, predominantment femenina.

Com a resposta a les conclusions dels dos informes, la presidenta del CII, Pamela Cipriano, afirma que “un sou just és fonamental a l'hora de contractar i retenir a la professió infermera, especialment ara que les condicions laborals són cada vegada més difícils a causa de la pandèmia de covid-19”. El CII insta els sistemes de salut a tot el món a invertir en les infermeres i a avaluar els models salarials que tenen en compte el gènere pensant en la professió infermera com a històricament femenina. “Les dones necessiten el mateix sou pel mateix treball en l’àmbit de la infermeria i en el sector de la salut," afegeix.

Fa poc, el CII informava sobre l'augment alarmant del nombre d'infermeres en vaga a tot el món com a resposta directa al fracàs dels governs d'abordar les causes fonamentals de la fragilitat, feblesa greu i, en alguns casos, col·lapse, dels sistemes sanitaris. L’informe del CII Apoyar y retener en 2022 y más allá fa èmfasi en l’elevat nombre d'infermeres que està abandonant la professió arran de la pandèmia. La institució alerta que l’abandonament de només un 4 % global d’infermeres com a resultat de la pandèmia podria representar l'abandonament de la professió per part de més d'un milió d'infermeres, la qual cosa, combinat amb una escassetat prèvia a la pandèmia estimada en sis milions d'infermeres i una població d'infermeres que està envellint, l'escassetat global d’infermeres podria ascendir fins als 13 milions. El CII ha denominat l'escassetat de força laboral com l’amenaça més gran per a la salut global.

Llegeix la nota de premsa del CII

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus & Àngel García.

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

Wed, 27 Apr 2022 09:04:44 GMT

Un 38,7% de les infermeres catalanes treballava amb un contracte eventual abans de la pandèmia. Així ho recull un article publicat al Journal of Nursing Management, publicació de referència en l’àmbit de la gestió infermera. El treball s’emmarca dins el projecte Projeccions de la població infermera a l’horitzó 2030, del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), amb col·laboració amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que es va iniciar l’any 2019. La coordinadora de l’estudi és Paola Galbany Estragués, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), professora del Departament de Ciències de la Salut Bàsiques de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O), de la mateixa universitat.

A partir de l’anàlisi de l’evolució del nombre i el tipus de contractes que fan els centres de treball a les infermeres a Catalunya i a l’Estat espanyol, l’article demostra que la professió pateix una elevada precarietat, especialment a Catalunya. Aquest fet es troba darrere de la decisió de marxar a treballar a l’estranger i d’abandonar la professió, la qual cosa accentua la manca d’infermeres i, per tant, la capacitat del sistema de salut d’oferir cures de qualitat a la ciutadania.

El treball analitza dades des del 2010 al 2019, que mostren un augment de la precarietat de les infermeres en aquest període a Catalunya. Malgrat que l’estudi no recull l’efecte de la pandèmia, els autors observen que durant la crisi s’ha reduït el nombre total de contractes i demanen que aquesta tendència es mantingui quan se superi la situació.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel García

No hi ha evidència científica que demostri que la lluna plena influeixi en el nombre de parts

Tue, 19 Apr 2022 00:00:00 GMT

No hi ha evidència científica que demostri que la lluna plena influeixi en el nombre de parts

El 18 d’abril s’obre el termini d’adjudicació de les places d’infermera especialista de la convocatòria 2021

Thu, 14 Apr 2022 06:43:58 GMT

El Ministeri de Sanitat convoca les infermeres que van aconseguir plaça per estudiar una especialitat per la via ordinària a l’acte de l’adjudicació de les places. El termini per a les infermeres s’obrirà el dia 18 d’abril a les 9.30 hores i finalitzarà el dia 26 d’abril a les 10 hores.

Accedeix a tota la informació sobre l'adjudicació de les places de formació sanitària especialitzada

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

Fri, 01 Apr 2022 07:51:46 GMT

El Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC) i els quatre col·legis d’infermeres i infermers de Catalunya acorden, junt amb les societats científiques, el document de consens amb el Departament de Salut que estableix les bases per al desplegament i la implantació de les especialitats infermeres a Catalunya (MEIC), junt amb organitzacions empresarials i sindicals i universitats.

El Model d’Especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC) és un projecte liderat pel Consell i els quatre col·legis d'infermeres i infermers de Catalunya, i les societats científiques de cadascuna de les especialitats acreditades. L'estratègia de consens, elaborada pel Grup de treball I per a la fase operativa del Fòrum de Diàleg Professional i que té com a objectiu l'impuls de les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera, és fruit d'un ampli debat amb el departament de Salut i en el qual també participen les organitzacions empresarials i sindicals i dels representants de les universitats.

La iniciativa té com a objectiu principal fer valer els serveis especialistes a la ciutadania i a les organitzacions, així com el consens explícit entre els diferents especialistes infermers que:

Defineix un marc general dels serveis infermers especialistes en l’àmbit territorial de Catalunya.
Estableix el consens previ així com el full de ruta assegurant el compliment dins del procés participatiu entre els diferents àmbits especialistes.
Evidencien l’expertesa, el coneixement i les habilitats en forma de plusvàlua.
Permeten argumentar sòlidament quins són aquests serveis especialistes, concrets, mesurables, comparables i comprables.
Asseguren la creació de categories, llocs de treball específics, nombre d’especialistes per població assignada, entre d’altres.
Concreta la base per operativitzar la línia prioritzada del repte 16 del Fòrum de Diàleg Professional “definició del mapa de serveis per al desplegament de les infermeres especialistes i de les infermeres generalistes i/o expertes i vincular els llocs de treball tenint en compte el document de convivència de les especialitats”.

En el procés participatiu i de consens (dut a terme entre els anys 2018 i 2019 i en el qual van participar 127 infermeres de les diverses especialitats i de tot Catalunya) i el document Aportació de la infermera a l’atenció primària de salut (2010, AIAP), com a punts de partida, el grup coordinat per Glòria Jodar, que és consellera per part del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) al Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC), recull en un document els acords sobre línies de serveis en cada etapa de la vida de les persones i que es poden assignar a cadascuna de les set especialitats infermeres: infermeria familiar i comunitària, infermeria de salut mental, infermeria obstetricoginecològica, infermeria de cures medicoquirúrgiques (per desenvolupar), infermeria pediàtrica, infermeria geriàtrica i infermeria del treball.

Més informació

Document provisional 22/03/22 del Model d'especialitats Infermeres de Catalunya (MEIC)

Fotografia: Fòrum de Diàleg Infermeres 22/03/22. Departament de Salut

Les unitats docents obren les portes a les futures infermeres residents

Mon, 14 Mar 2022 15:13:22 GMT

En les properes setmanes, diferents unitats i centres de salut docents convoquen jornades informatives adreçades a les infermeres i infermers que estiguin a punt de cursar la seva etapa com a residents per esdevenir especialistes en infermeria obstètrico-ginecològica (llevadora), infermeria de salut mental, infermeria del treball, infermeria geriàtrica, infermeria familiar i comunitària o infermeria pediàtrica. Les sessions tenen com a objectiu donar a conèixer els diferents programes formatius i, alhora, orientar els futurs residents per tal d’iniciar el seu període de formació especialista als centres docents.

Algunes de les activitats que es duran a terme de la demarcació de Barcelona són:

Badalona Serveis Assistencials - Unitat Docent multiprofessional d'Atenció Familiar i Comunitària
Jornada de portes obertes el 4 d’abril, de 14.30 a 16.30 hores, en format presencial i en línia.
Complex assistencial en salut mental Benito Menni
Consorci Hospitalari de Vic
Consorci Sanitari de l’Anoia Sessió informativa el 31 de març a les 12h
Consorci Sanitari de Terrassa Jornada de Portes Obertes de Futurs Residents el 6 d'abril en format presencial i en línia.
Consorci Sanitari del Garraf
Consorci Sanitari del Maresme
Consorci Sanitari Integral Jornada de Portes Obertes del Consorci Sanitari Integral per a residents el 7 d’abril a l’Auditori de l'Hospital de Sant Joan Despí.
Corporació Sanitària Parc Taulí Sessions virtuals i jornada presencial de portes obertes del 21 al 28 de març
Fundació Althaia - Xarxa Assistencial de Manresa Jornada de portes obertes els dies 5, 6 i 7 d'abril en línia.
Fundació Sanitària Mollet Jornada de Portes Obertes per a l'especialitat d'Infermeria Geriàtrica el dia 5 d'abril a les 12 h
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona: Del 28 de març al 4 d’abril Clínic Resident Festival, Jornades de portes obertes per a futurs residents en línia.
Hospital de Berga – ICS Catalunya Central: Jornada de portes obertes els dies 4 i 5 d’abril
Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. Jornada de portes obertes presencial per a residents el 31 de març a la sala d'actes i reunions informatives telemàtiques de les unitats docents de l’1 al 8 de abril.

Hospital General de Granollers

Hospital Germans Trias i Pujol Jornades de portes obertes virtuals informatives adreçades a futurs residents del 4 al 8 d’abril.
Hospital Sagrat Cor – Serveis de Salut Mental

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona Jornada de Portes Obertes per a futurs residents semipresencial el 6 d’abril.

Hospital Universitari de Bellvitge Sessions informatives des del 14 al 23 de març.
Hospital Universitari General de Catalunya Jornada de portes obertes el 29 de març a la Sala d'Actes Hospital Universitari General de Catalunya.
Hospital Universitari Institut Pere Mata Jornada de portes obertes el 31 de març.
Hospital Universitari Mútua Terrassa Jornada de portes obertes el 21 de març en format presencial i en línia.

Hospital Universitari Vall d’Hebron Setmana de portes obertes del 7 a l’11 de març. Es poden recupera les sessions informatives en línia.

Parc Salut Mar
Parc Sanitari Sant Joan de Déu Jornada virtual anual de Portes Obertes als futurs residents el 29 de març.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Clínic- Maternitat CAPSBE Jornada de portes obertes virtual el 31 de març i presencialment del 4 al 8 d'abril.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Costa de Ponent organitza dues Jornades de Portes Obertes, una el 5 d’abril en línia i una altra el dia 6 d’abril presencial a la sala de Formació del CAP Cornellà.

Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària Barcelona Ciutat- ICS Sessió en línia el 5 d’abril.
Unitat Docent Multiprofessional d’Atenció Familiar i Comunitària ICS Metropolitana Nord Sessió informativa de portes obertes presencial el 6 d’abril al CAP Santa Coloma de Gramenet i en línia.
Unitat Docent Multiprofessional de la Gerència Territorial de la Catalunya Central Sessió de portes obertes el 21 d'abril a Sant Fruitós de Bages o en línia
Unitat Docent Multiprofessional Hospital Clínic-Parc Sanitari Pere Virgili-CAPSBE Presentació de la Unitat Docent d’Infermeria Geriatria el 29 de març en format virtual.

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places ofertades en la convocatòria actual. Aquesta informació la faciliten els centres docents corresponents a través dels seus canals informatius. Si en trobes a faltar alguna, fes-nos-la arribar al correu comunicacio@coib.cat.

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Publicats els resultats provisionals de les proves d’accés a l’IIR 2022

Wed, 23 Feb 2022 11:01:09 GMT

El Ministeri de Sanitat ha publicat els resultats provisionals de la prova selectiva de formació sanitària especialitzada 2021 per a l'accés a l’IIR l’any 2022. Les persones interessades poden presentar reclamacions del 23 de febrer al 28 de febrer, ambdós inclosos. Els aspirants que disposin de Certificat Digital o DNI electrònic hauran de presentar preferentment les reclamacions a través del Registre Electrònic General de l'Administració General de l'Estat dirigint les reclamacions al Ministeri de Sanitat- Secretaria d'Estat de Sanitat.

Les persones que no disposin d'un sistema d'identificació electrònic permès a Espanya, les esmenes es presentaran preferentment en les oficines d'assistència en matèria de registres, en les Delegacions o Subdelegacions de Govern i en les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger. En aquests casos, tant les sol·licituds de correcció d'errors en les dades personals, com les esmenes es presentaran utilitzant el model de reclamació publicat en la pàgina web del Ministeri i que posteriorment s'haurà de presentar en les oficines esmentades.

D’altra banda, el Ministeri també ha fet pública la nota de tall provisional per a la titulació d'Infermeria, que se situa en 125 punts, mentre que la mitjana de les 10 millors valoracions particulars de l'exercici és de 357,5.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb l’Àrea d’Atenció Col·legial del COIB, a través del telèfon gratuït d’atenció col·legial, el 900 705 705, o escriure un correu electrònic a info@coib.cat.

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2022 per al 29 de gener

Wed, 15 Sep 2021 07:05:55 GMT

El Sistema Nacional de Salut ha fet pública l’oferta de la convocatòria de les proves selectives per a l’accés a la formació via residència de les especialitats d’Infermeria obstètrico-ginecològica (llevadores), salut mental, treball, pediatria, familiar i comunitària i geriatria. S’ofereixen un total de 1.822 places d'Infermera Interna Resident (IIR), que representen 139 més que l’any anterior, i a Catalunya, 329 places, 35 més que en l'edició anterior.

El període de presentació de les sol·licituds per a la presentació a les proves és des de les 10h del dia 13 de setembre a les 14 h del dia 27 de setembre del 2021, ambdós inclosos. La data de la realització de la prova d’accés serà el dia 29 de gener de 2022.

S'han convocat un total de 1.822 places, distribuïdes de la següent manera:

Infermeria de Salut Mental	285
Infermeria del Treball	68
Infermeria Familiar i Comunitària	748
Infermeria Geriàtrica	78
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	420
Infermeria Pediàtrica	223

A Catalunya, s'han convocat un total de 329 places amb la següent distribució:

Infermeria de Salut Mental	52
Infermeria del Treball	2
Infermeria Familiar i Comunitària	134
Infermeria Geriàtrica	35
Infermeria Obstètrico-Ginecològica (llevadores)	69
Infermeria Pediàtrica	37

Consulta el Butlletí Oficial de l’Estat número 218, data 11 de setembre de 2021

Salut fa una nova crida d’infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19 a l’estiu

Thu, 22 Jul 2021 12:47:56 GMT

En una carta de la Directora General de Professionals de la Salut, el Departament de Salut ha demanat de nou la col·laboració del COIB i de la resta de col·legis professionals d’infermeres catalans per fer extensiva la crida a participar en la campanya de vacunes durant els mesos d’estiu.

Les infermeres que ja s’han apuntat en anteriors crides, és necessari que es tornin a inscriure als nous formularis, ja que la seva disponibilitat pel període de vacances ha quedat obsoleta. De la mateixa manera, s’han produït noves incorporacions o algunes persones han manifestat no haver estat contactades, segons informa el Departament.

Les infermeres i infermers interessats, poden complimentar novament la seva disponibilitat en el següents enllaços en funció de la seva situació:

Formulari per a infermeres en actiu

Formulari per a infermeres jubilades

Fotografia: Departament de Salut

Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

Thu, 01 Jul 2021 09:58:59 GMT

Els consells de salut de les infermeres canvien la vida de milions de persones al món. Per aquest motiu, durant el mes de juny, coincidint amb la celebració l’Orgull LGTBI+, dedicat a recordar i reivindicar els drets d’aquesta comunitat en la nostra societat, diferents infermeres i els infermers han volgut aportar les seves reflexions i consells de salut a les xarxes socials dirigits a la ciutadania per contribuir a eliminar les situacions de discriminació, d'injustícia i de violència envers les persones per la seva orientació sexual i afectiva o d’identitat de gènere.
Aquests són alguns dels seus missatges:

Abracem sense perjudicis la diversitat que hi ha al món. Això va d'estimar sense por i de deixar estimar en pau. (Eva Ozcoz)
Com a membres de la societat, hem de ser respectuosos i tolerants i entendre que poden existir diferents tipus de famílies diferents de la nostra. (Jordi Tello)
Tots tenim dret a hissar la nostra bandera. Donem suport a la diversitat i la inclusió i deixem de banda els prejudicis i l'odi. (Claudia de Tu enfermera oncológica)
Malgrat que cada vegada progressem en quant a la protecció de les persones LGTBI, els delictes per LGTBIfòbia són una realitat mundial que s’expressa en diferents formes, no només hi ha agressions físiques sinó també psicològiques que evoquen problemes de salut mental. Les infermeres tenim un paper crucial com a educadores de la salut de la població per fomentar la igualtat, el respecte i la tolerància en tots els nivells de vida. (Pedro Soriano)
L’arc de Sant Martí és diversitat, ens parla d’empatia, de parlar-nos i no jutjar-nos. Si no jutgem, la gent no tindrà por a viure feliç. Les persones han de ser felices i no han de tenir la necessitat de sortir de l’armari. (Paola Galbany)
Ser gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual no implica cap simptomatologia ni malaltia. Tractar les persones LGTBI com si fossin persones malaltes i suggerir-los una teràpia implica exercir violència sobre elles. (Glòria Jodar)
Siguem com vulguem ser, hi ha mil maneres de ser i cadascuna d'elles és perfecta. Els drets de les persones es conquereixen, es gaudeixen i es defensen. (Víctor Aparicio)
És important tenir cura del llenguatge que utilitzem, mostrar empatia cap als altres i no callar davant de situacions de discriminació i de violència. (Armando Bastidas)
Per sobre de la identitat sexual hi ha persones amb sentiments i dignitat. Escolta-les, respecta-les i sigues empàtica. (Isabel Quintana)
Ser gai o lesbiana no és una fase. Les famílies han de poder acompanyar, escoltar i fer costat als fills adolescents quan prenen decisions sobre la seva sexualitat. (Rosa Bayot)
Per evitar les agressions LGTBIfòbiques, és important educar els més joves sobre diversitat sexual perquè creixin amb tolerància i una mentalitat més oberta. (Júlia Benedicto)

Podreu trobar tots els vídeos a les històries destacades del perfil d’Instagram del COIB @infermeresbcn.

L’estrès crònic i el malestar laboral de les llevadores pot empitjorar la qualitat de l’assistència a les sales de part

Wed, 26 May 2021 10:31:31 GMT

Una de cada tres llevadores que han participat en l’estudi té un risc mitjà o elevat de patir la síndrome d'esgotament professional o burnout. L’estrès mantingut i el malestar laboral apareixen sobretot per les elevades càrregues assistencials, la manca de personal o la distribució dels torns de treball i repercuteixen directament en la salut de les professionals, però també tenen efectes sobre la qualitat de l’atenció de les dones a les sales de parts. És necessari que les institucions sanitàries prenguin mesures per prevenir l’aparició del burnout i millorar la seva motivació laboral.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi multicèntric per conèixer la prevalença de la síndrome del burnout entre les llevadores a les sales de parts de la província de Barcelona que la Vocalia de Llevadores del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha publicat a la revista International Journal of Community Based Nursing and Midwifery.

És el primer treball d’aquestes característiques a Catalunya i el primer fet amb una mostra significativa a tot l’Estat. L’objectiu, conèixer l’afectació de la síndrome d'esgotament professional (burnout), determinar quins factors sociodemogràfics i laborals estan relacionats amb major predisposició de desenvolupar-la i dissenyar estratègies per afrontar aquesta situació.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la síndrome del burnout com un fenomen ocupacional i la inclou a la Classificació Internacional de Malalties (ICD). La defineix com una síndrome “resultat de l’estrès crònic al lloc de treball que no s’ha gestionat amb èxit i que es caracteritza pel sentiment d’esgotament o esgotament de l’energia, un augment de la distància mental de la feina cap a un mateix o sentiments de negativisme relacionats amb la feina i l’eficàcia professional reduïda.”

Perfil de les participants

En l’estudi multicèntric hi han participat 122 llevadores de 24 hospitals públics i concertats de la demarcació de Barcelona enquestades entre el gener i el març del 2017. Els autors afirmen que en un futur es podrien realitzar més estudis ampliant la mostra per incloure la perspectiva de les professionals que treballen en l’atenció primària o en centres hospitalaris privats.

El perfil de participant inclosa a l’estudi és majoritàriament d’una dona d’uns 40 anys de mitjana, casada o amb parella, que treballa en el torn de dia i que atén entre una i tres dones de part durant la seva jornada laboral. La meitat de les participants tenia una experiència laboral de més de deu anys i l’altra meitat, de menys de deu.

Es va utilitzar el qüestionari Spanish Burnout Inventory (SBI), una eina validada i dissenyada per estudiar la prevalença d’aquesta síndrome en els professionals dels serveis com els professionals sanitaris i que valora quatre subescales: la il·lusió per la feina, la indolència, el desgast emocional i la culpabilitat.

Una de cada tres llevadores, en risc mitjà o elevat de patir burnout

Els resultats de la mostra no van determinar cap llevadora amb un nivell crític de burnout – que es considera quan han obtingut un percentil en els resultats del qüestionari més gran del 89 %–, però un terç de les participants van mostrar mitges o altes probabilitats de desenvolupar burnout – assolint un percentil entre el 34 % i el 89 %.

Destaca especialment els resultats en l’escala d’indolència i la de culpa, on més de la meitat de les participants van mostrar nivells elevats. Els investigadors han relacionat els resultats d’aquestes escales amb les variables sociodemogràfiques i laborals. Així, s’ha vist que aquelles llevadores amb una experiència laboral de més de deu anys, que consideren que tenen estrès laboral i que la ràtio del personal és insuficient i amb un contracte d’interinatge o temporal, tenen uns percentatges més alts en les escales d’indolència i de culpa.

L’estudi té més resultats rellevants. Entre els factors relacionats amb major risc de desenvolupar la síndrome del burnout hi ha tenir parella o estar casat, no tenir fills, considerar tenir estrès a la feina, atendre a més de tres dones en treball de part per torn o haver estat de baixa en l’últim any.

L’experiència laboral, un factor clau

Malgrat que altres estudis han trobat diferències significatives amb l’edat i els anys d’experiència, aquest treball no en determina de destacables. En canvi, determina que les llevadores de més edat, d’entre 36 i 64 anys, i les que tenen menys experiència laboral són les que tenen nivells de burnout més elevats. Els investigadors apunten que les llevadores que han acabat la seva formació recentment tenen nivells d’estrès i d’ansietat alts causats per la inseguretat durant l’inici de la seva carrera professional. Per contra, les professionals amb més anys d’experiència, mostren una fatiga i un estrès crònic acumulat per l’increment de la càrrega de treball i l’escassetat de personal.

Els autors apunten que les organitzacions poden promoure la creació d’ambients de treball més saludables i estimular la motivació de les llevadores realitzant torns combinats amb un percentatge de professionals sènior i un de novelles que redueixin els nivells d’estrès. Aquesta pràctica ja es realitza en altres sistemes de salut com l’anglès. I també insten les institucions a vetllar per pervenir el burnout entre els seus professionals i facilitar eines que els ajudin a identificar els símptomes, donant-los la importància que requereixen.

Les organitzacions poden promoure la creació d’ambients de treball més saludables i estimular la motivació de les llevadores realitzant torns combinats amb professionals seniors i novelles que redueixin els nivells d’estrès, una pràctica que ja es realitza en altres sistemes de salut

Falten llevadores

Els investigadors apunten que qualsevol institució sanitària hauria de tenir coneixement sobre l’estat de satisfacció dels seus professionals, els motius de la insatisfacció i plantejar estratègies per millorar l’ambient en què treballen. Destaquen que, malgrat que existeix un corrent d’humanització de l’assistència al naixement com el model de cures One to one, que proveeix un acompanyament continuat i integral de la dona per part de la seva llevadora durant tot el procés del part, actualment no s’estan complint aquests estàndards a les sales de parts. Entre les causes, hi ha sobretot la limitació de recursos de personal o l’augment de la càrrega assistencial als centres hospitalaris que fan que sovint la llevadora quan fa l’acompanyament a la dona en treball de part no li pugui dedicar el temps que considera adequat. Això crea frustració i malestar en aquestes professionals.

Estudi previ a la Covid

L’estudi es va realitzar durant el 2017, per tant, és previ a la crisi sanitària causada per la Covid-19. Els investigadors apunten que l’impacte de la pandèmia en el sistema sanitari ha pogut incrementar de forma significativa l’estrès crònic i el malestar laboral entre les llevadores. Caldria, doncs, estudiar com han influït mesures com el tancament de sales de parts i la derivació de llevadores a altres serveis en la prevalença del burnout.

Fotografia cedida per Pablo Rodríguez

El COIB dona suport a les demandes dels futurs residents d'IIR en la seva demanda d'escollir places presencialment i a temps real

Fri, 21 May 2021 06:42:31 GMT

Comunicat del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya en suport a la demanda dels futurs residents d’infermeria per poder escollir les places presencialment i a temps real

El passat 14 de maig, es va publicar la Resolució del Director General d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, per la qual es convoquen els actes d’adjudicació, corresponents a les proves selectives 2020, per l’accés en l’any 2021 a places de formació sanitària especialitzada per a les titulacions universitàries de grau/llicenciatura/diplomatura de medicina, farmàcia, infermeria i l’àmbit de la psicologia, la química, la biologia i la física.

En aquesta resolució s’establia que, per aquest any, l’elecció de les places es faria exclusivament per via telemàtica i es descartava la via presencial i a temps real en qualsevol cas. Aquest fet ha provocat la queixa i el malestar de tots els candidats a les places de formació sanitària especialitzada, i de manera especial dels candidats i les candidates de les places de les especialitats d’infermeria.

Des de sempre, la tria de la plaça d’Infermer Intern Resident (IIR) ha estat un acte molt especial i determinant pel futur professional i per altres factors personals, igualment importants, com la família o l’economia personal. El sistema de tria presencial i en temps real permet canvis en funció de les places disponibles. Ara, amb el nou sistema telemàtic no es permet cap canvi. Això provocarà que quedin moltes places vacants que abans s’ocupaven com a segona opció. Un altre fet que ha provocat el malestar dels candidats d’infermeria ha estat el calendari establert per incorporar-se a la seva plaça, ja que només tindran 13 dies des de l’adjudicació de la plaça fins la presa de possessió. S’ha de tenir en compte que, per a molts dels futurs residents, tot això els suposa un canvi de comunitat autònoma que pot significar, a la pràctica, un augment de les renúncies de les places adjudicades i que definitivament quedarien buides.

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona entenem la preocupació i les queixes que han sorgit per part dels candidats i creiem que, malgrat que la situació actual requereix mesures de control i prevenció, el procés d’elecció de places es podria organitzar de manera presencial i en temps real, adoptant les mesures necessàries i aprofitant els avantatges que les tecnologies actuals ens ofereixen.

Per tot això, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona ens unim a la petició de la majoria de les infermeres i els infermers opositors a places de IIR d’aquest any perquè el Ministeri de Sanitat canviï el sistema d’elecció telemàtic pel sistema presencial, assegurant d’aquesta manera la transparència de l’acte i el coneixement immediat de l’adjudicació de les places que s’escullen.

Imatge: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia.

Coneix les Unitats Docents per a les especialitats infermeres per al 2021

Mon, 17 May 2021 06:38:40 GMT

Llista de les unitats docents i especialitats

Centres i Unitats Docents

Centres hospitalaris docents

Unitats Docents Multiprofessionals d'Atenció Familiar i Comunitària

També pots consultar en aquest buscador del Ministeri de Sanitat les places que s’ofereixen en la convocatòria actual.

Aquesta informació la faciliten els centres docents corresponents.

Algunes de les properes jornades de portes obertes dels centres docents per a futurs residents a la demarcació de Barcelona són:

Fotografia: Ariadna Creus i Àngel García | Banc d'Imatges Infermeres

Si ets una unitat docent i trobes a faltar el teu centre, pots enviar la informació a comunicacio@coib.cat

Núria Colomé: “Durant els darrers anys les llevadores hem guanyat autonomia”

Wed, 05 May 2021 07:22:15 GMT

Núria Colomé és llevadora de l’ASSIR Mollet i fa guàrdies a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. També és membre de la Vocalia de llevadores del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Durant dotze anys va dedicar-se a la política i fa dos anys va tornar a treballar de llevadora. En aquesta entrevista parla sobre com està influint la pandèmia i com ha evolucionat l’especialitat. Explica que la covid ha tingut un fort impacte en tots els àmbits, però ha comportat coses positives, com el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit sanitari, la incorporació de millores en higiene i seguretat en el treball i l’augment de la comunicació no verbal. Colomé està preocupada per la manca de llevadores, que durant els propers anys anirà en augment i comportarà un problema molt gran. Hem parlat amb ella amb motiu del Dia Internacional de la Llevadora, el 5 de maig.

De quina manera ha afectat la pandèmia la feina lque feu les llevadores?

Ens hem hagut d’adaptar a canvis que ens han vingut de cop. Hem après dels errors de la primera onada. En el moment que va començar l’epidèmia ens vam haver d’adaptar molt ràpidament. Ens hem adaptat amb visites telefòniques i amb els mesos hem començat a fer videoconferències, que ha anat perfecte, perquè ens hem pogut veure les cares. Pensa que durant la primera onada hi havia dones que fins al cinquè mes no les havíem vist les cares o que durant tot l’embaràs només les havíem vist un sol cop. Després hem anat reforçant les visites domiciliàries, amb els EPIs i amb totes les mesures de seguretat. Durant la primera onada aquestes visites es van aturar i després les hem anat recuperant.

Com està afectant les futures mares? És motiu d’ansietat?

Ha afectat les mares i les parelles. Al començament només podien venir les dones i no les parelles. Ara que havíem aconseguit que el rol de les parelles fos igual d’actiu que el de la futura mare, amb la pandèmia hem anat enrere en aquest sentit. Això ha generat angoixa en les parelles i en les mateixes gestants. També tenien molta por a contagiar-se i d’afectar el fetus si elles donaven positiu. També hi havia molts dubtes amb l’alletament. Al principi es va dir que si la mare tenia covid no podia fer alletament, però després sortosament va canviar el criteri. Es va veure que les dones podien alletar encara que haguessin donat positiu per covid. Ara ningú dubte que una mare amb covid pugui continuar alletant. La primera fase de la pandèmia l’angoixa venia provocada pel desconeixement que teníem de la malaltia i durant la segona fase, hi ha la preocupació amb el contacte amb la família. El naixement d’un fill és un esdeveniment social i al principi les limitacions de persones que poden entrar a l’hospital es va viure molt malament, però ara ja s’entén millor. La gent s’ha acabat conformant.

La pandèmia ha fet pujar o baixar la natalitat? Quina és la teva impressió?

Jo crec que no hi ha hagut gaire variació. Potser al començament de la pandèmia semblava que s’aturava una mica, però ara no. Segurament a tot Catalunya es pot observar una mica d’aturada, si s’analitzen les dades. Durant la primera onada també vaig veure un petit augment del nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs. La gent tenia més por, potser les dones s’havien quedat embarassades en ple confinament. Els ERTOs... Ara ja no, estem en la mitjana habitual.

Creus que aquesta pandèmia ha comportat alguna cosa positiva?

Jo crec que sí. Si fa un any m’ho haguessis preguntat t’hauria dit que no, però ara veiem que hem millorat les tecnologies de la informació i la comunicació, hem corregut molt més. Les visites telemàtiques, telefòniques. Els correus electrònics. Ara a gairebé tothom els envio per correu electrònic els resultats de les citologies. La Meva Salut també funciona molt bé. Crec que aquí hem evolucionat tots, tant la ciutadania com els mateixos professionals. Convoquem les parelles per Teams o per Zoom per fer les sessions de preparació per al naixement. També hem millorat les mesures de seguretat. Hem millorat en saber què toquem, com netegem. En seguretat i higiene hem millorat molt. També en comunicació no verbal. Portem la mascareta i hem hagut de substituir el somriure per altres estratègies. Hem d’empatitzar amb els ulls i amb els gestos. Ara la gent és més expressiva, en general.

Com han canviat els naixements en els darrers anys?

He estat dotze anys desvinculada de la professió i he vist que en aquest temps la professió de llevadora ha evolucionat molt. Els parts, el control de l’embaràs, el control de la menopausa... Tot està més humanitzat. Abans tot era més tècnic, més medicalitzat. Parlo d’un part normal, eutòcic. Jo em vaig formar als anys vuitanta i llavors les episiotomies eren sistemàtiques. Ara no. Ara tot està més humanitzat. També el canvi de rol. Abans les persones eren més passives. Eren pacients. Ara és a es a l’inrevés. Nosaltres les llevadores estem al darrere, acompanyem. Qui té el paper actiu són les mares i les parelles. Ja no tenim un paper tan autoritari, de dir “has de fer això i això”, sinó que aconsellem. El nostre paper és apoderar la dona, fer que la dona tingui criteri i sàpiga en cada moment el que ha de fer. Quan hi ha patologia és una altra cosa, però quan és una gestació i un part normal, el paper de les llevadores és acompanyar, pactar. Jo a la consulta els dic a les dones que pensin que hauran de decidir moltes vegades. També quan hi ha patologia, compartir amb altres professionals i també compartir amb les mares el que cal fer en cada moment.

Hi ha hagut un augment en l’alletament durant els darrers anys?

Sí, això també. Tant la població com les llevadores estem més conscienciades amb els beneficis de l’alletament. És important la pell amb pell. Som mamífers i el que és natural és no separar-se del nadó. Cada cop hi ha més dones que alleten i durant més temps. El paper del pare, de la parella, també és molt important en el moment de l’alletament. És important que durant el moment de l’alletament la mare no estigui pendent de res més. Ni si s’ha d’estendre una rentadora o el que sigui. Entre dos les coses es fan molt millor.

Tu tens experiència en haver treballat a l’Hospital i a l’Atenció Primària. Quines diferències té treballar de llevadora en aquests dos àmbits?

Quan jo vaig començar, passàvem consulta al costat del ginecòleg o la ginecòloga. No teníem consulta pròpia. No teníem autonomia. Quan es van crear els ASSIR vam fer un gir de 180 graus. Cada vegada tenim més autonomia. Una altra cosa és el que ens passa i les condicions laborals i el nombre d’usuàries que hem de tractar, però el que està clar és que hem millorat molt en autonomia i en l’atenció que donem a les persones. Els hospitals també han canviat molt. A les sales de parts les llevadores també han guanyat en autonomia i els equips treballen de manera més cohesionada. Fins i tot a la privada hem anat guanyant autonomia, tot i que en aquest àmbit encara fa falta feina per fer.

A la pública les llevadores acompanyem la dona des de la seva joventut en temes de contracepció, educació sanitària, relacions sexuals i infeccions de transmissió sexuals. A l’edat adulta, abordem la fertilitat, fem visites preconcepcionals, postpart, alletament. Més endavant passem a l’atenció a la menopausa. Les llevadores estem preparades per acompanyar les dones des de l’adolescència a la maduresa. Acompanyem al llarg de la vida. Ara també fem les citologies, que abans les feia el ginecòleg. A la privada aquest paper no encara no està tan desenvolupat.

L’especialitat de llevadora fa molts anys que està consolidada i té una entitat diferent a la de la resta d’especialitats infermeres. De quina manera us integreu amb la professió infermera?

La professió de llevadora podria estar completament separada de les infermeres. Tenim un camp tan ampli que podríem tenir una professió pròpia. En un moment determinat es va decidir que fóssim infermeres i que ens especialitzéssim, però va ser una decisió política. En qualsevol cas, ser infermeres no ens sobra.

Quines necessitats teniu les llevadores?

En totes les professions sanitàries, la formació continuada és fonamental. La societat canvia i nosaltres també canviem. Nosaltres tenim sort, perquè tenim el Col·legi i l’Associació Catalana de Llevadores i altres associacions. La formació continuada de les ASSIR o dels hospitals... També tenim un decalatge de deu anys en què no va haver formació. El Ministeri [de Sanitat] no es va posar i no va sortir l’especialitat de llevadora. Jo soc de l’última promoció de les d’abans. Jo me’n recordo que vaig conèixer les primeres LLIR crec que l’any 95, quan estava al Taulí, com a coordinadora de les LLIR. Vam estar gairebé deu anys sense formar. Ara ens estem trobant que tenim un forat en què no tindrem prou llevadores. A l’ASSIR sempre falten llevadores i als hospitals, igual. El que fa falta és tenir una borsa més gran. Hem de formar més llevadores. Jo sé que això és un tema econòmic i el Ministerio, que, de moment, encara depenem d’ells, ha augmentat una miqueta les places, però no és suficient. Aviat arribarà un moment que es jubilaran més llevadores de les que entren. No totes les que es formen aquí s’hi queden. El que més necessitem és que s’estudiï bé quantes llevadores necessitem, que es faci un mapa. Això s’ha de contemplar. Algú es pot dedicar a pensar això? Sé que no hi ha diners i no podem arreglar tot, però s’ha de fer un pla a deu anys i jo d’aquí a deu anys estaré jubilada i després hi ha un forat. No hi ha més remei que apostar per això i dedicar-hi recursos.

Salut presenta una guia clínica per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de covid-19

Wed, 17 Mar 2021 16:25:40 GMT

El Departament de Salut ha presentat els trets principals d’una guia per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de COVID-19 a Catalunya. Es tracta d’una Guia clínica que té com a objectiu principal consensuar l’atenció integral d’aquestes persones per millorar la qualitat i l’equitat en la seva atenció.

El document estableix que per a la gran majoria d’aquestes persones prevaldrà l’atenció centrada en els equips d’atenció primària, com a referents d’aquest problema de salut. Cada cas tindrà un abordatge integral i amb una visió biopsicosocial, amb suport dels professionals: d’una banda, dels de salut mental i dels equips de rehabilitació, quan calgui; de l’altra, en coordinació amb les unitats de treball social, si en els casos es detecten factors de risc social.

La Guia considera com a cas qualsevol persona amb el diagnòstic clínic de covid-19 que, posteriorment a la fase aguda de la malaltia (a partir de la tercera setmana), continua presentant algun símptoma relacionat amb la infecció, ja sigui de manera persistent o oscil·lant. Un cop superada la fase aguda, s’estima que en entre un 10 i un 20 % dels casos hi ha persistència de símptomes, que poden ser molt variats i fluctuants.

El document, que també fa recomanacions en promoció de la salut i consells sanitaris, s’ha fet conjuntament amb societats científiques, experts i amb el Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19.

Més informació

Fotografia: Banc d'Imatges Infermeres. Ariadna Creus i Àngel Garcia

Tercera crida de Salut a infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19

Tue, 09 Mar 2021 10:35:01 GMT

El Departament de Salut, en una carta de la directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea, ha comunicat que ha rebut peticions d’infermeres i infermers en actiu que no es van poder apuntar a la primera i la segona crida, però que ara estarien en disposició de fer-ho. Per tal de recollir les seves dades, han activat un nou formulari d’inscripció per tal de poder incorporar-les.

Les infermeres que ja s’han apuntat a la primera i segona crida no és necessari que es tornin a inscriure. Tot i això, si alguna persona es vol donar de baixa perquè hagi canviat la seva situació, ho pot fer comunicant-ho a través d’un formulari de baixa.

Formulari d’alta en actiu - Infermeres | Infermers Campanya Massiva Vacunació contra la Covid-19

Fotografia: Departament de Salut

Es necessita conèixer millor l’experiència de les dones en el part a les maternitats

Wed, 17 Feb 2021 15:04:03 GMT

És necessari mantenir els indicadors de qualitat a les maternitats perquè les dones visquin el procés de naixement de forma satisfactòria i detectar les possibles causes d’insatisfacció per corregir-les, segons afirma l’autor principal de l’estudi Women’s childbirth satisfaction and obstetric outcomes comparison between two birth hospitals in Barcelona with different level of assistance and complexity, el llevador Pablo Rodríguez Coll, membre de la Vocalia de Llevadores del COIB, que s’ha publicat a la revista Central European Journal of Nursing and Midwifery.

A banda del Pla d’enquestes de satisfacció (PLAENSA), aquest és el primer estudi que analitza i compara els resultats de satisfacció i experiència en el part amb qüestionaris validats en dues maternitats d’hospitals de diferents nivells d’assistència i de complexitat a Barcelona, l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i l’Hospital de Mollet. El treball és un dels tres articles publicats referents a la tesi doctoral de Rodríguez, que tracta sobre l’adaptació i validació d’un qüestionari sobre l’experiència en el part en la població espanyola.

Millorar l’experiència del naixement per a les dones

Quan s’avalua l’experiència del naixement, alguns dels factors considerats per les dones inclouen la seva experiència de part prèvia, el control del dolor durant el part, el suport rebut per part de l’acompanyant i els professionals de la salut. Per a l’investigador, els qüestionaris existents a Espanya són obsolets i no permeten avaluar globalment l’experiència de part. Amb aquest treball, Rodríguez ha pogut adaptar i validar a la població espanyola avaluant les seves propietats psicomètriques del qüestionari Questionnaire for Assessing the Childbirth Experience (QACE), que mesura l’experiència en el part en les dones i permet veure si la dona ha tingut una bona experiència en el part i veure en quins aspectes es pot millorar.

L’estudi barreja metodologia quantitativa i qualitativa en el procés d’adaptació cultural espanyola i obté resultats satisfactoris. En la fase de validació de l’estudi han participat 268 dones que han parit a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i a l’Hospital de Mollet.

Una nova eina per humanitzar el part

L’estudi conclou que el Cuestionario de la Evaluación de la Experiencia en el Parto (CEEP), adaptació cultural i validació al espanyol del QACE, és una eina eficaç per mesurar l’experiència de néixer al context espanyol amb validesa i estabilitat acceptables. Els resultats mostren diferències significatives entre les dues maternitats com la percepció del dolor i l’acompanyament durant el procés de part, tot i que gairebé el 71 % de les participants van ser acompanyades per la mateixa llevadora durant tot el procés del part. Aquestes diferències, apunta Rodríguez, són un aspecte important a valorar i entren en joc diversos factors com si la planificació dels torns dels professionals permet que la dona estigui acompanyada durant tot el procés de naixement per la mateixa professional o la gestió dels recursos de cada centre.

Amb el treball, l’investigador apunta la necessitat de començar a utilitzar aquests qüestionaris com una eina per detectar possibles causes d’insatisfacció i millorar l’assistència obstètrica i la humanització en el part. Per a Rodríguez, és necessari avaluar més l’experiència de les dones en els processos de naixement perquè tant els professionals com les institucions puguin incidir sobre els punts on han fallat. Animen els gestors i totes les persones responsables de les maternitats a investigar els motius de la insatisfacció de les dones per oferir una assistència sanitària de qualitat.

L’estudi també ha comptat amb la participació de llevadores, infermers i psicòlegs Rocío Casañas, Anna Collado Palomares, Gladys Maldonado Aubian, Florencio Durán Muñoz, Xavier Espada-Tres Palacios, Mireia Vicente Garcia i Ramón Escuriet Peiro.

Fotografies cedides per Pablo Rodríguez

El Consell i el CAC col·laboren per combatre la desinformació sobre la salut i la vacunació, en especial sobre la Covid-19

Tue, 16 Feb 2021 11:08:13 GMT

El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, i la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), del qual el COIB forma part, Estrella Martínez, han signat un conveni de col·laboració per combatre la desinformació sobre els aspectes relacionats amb la salut i la vacunació, de manera especial sobre la covid-19.

Roger Loppacher ha afirmat: "És molt important comptar amb les infermeres i els infermers, que estan en la primera línia de l’atenció sanitària, i fomentar un tractament informatiu acurat de la important tasca que duen a terme. La seva experiència és també de gran vàlua per identificar els rumors que arriben a la ciutadania en aspectes tan importants com són les vacunes de la covid, atès que la desinformació pot provocar confusió en la ciutadania en un tema que afecta la salut pública".

Estrella Martínez ha dit: "La vacuna contra la covid-19 és salut i els professionals sanitaris i els mitjans de comunicació així ho hem d’explicar. No pot ser que les persones percebin la vacunació com un procés que emmalalteix i es creï desafecció entre la població i, encara més perillós, entre les poblacions de risc".

El conveni preveu que el CAC compti amb l’assessorament del CCIIC en la detecció i l’anàlisi de la desinformació relacionada amb la salut, l’atenció sanitària i la vacunació. Així mateix, preveu vetllar per un tractament mediàtic acurat sobre la funció i els serveis que presten les infermeres.

El conveni preveu també elaborar i difondre materials didàctics que fomentin l’esperit crític de la ciutadania envers els continguts audiovisuals relacionats amb la salut, l’atenció sanitària i les vacunes.

Així mateix, les dues parts s’intercanviaran recursos i materials sobre com detectar la desinformació, i promouran accions conjuntes, com ara sessions informatives, campanyes i recomanacions.

Infermeres: notícies positives per combatre les fake news

La infermera referent en vacunes, Pepi Estany, representarà el CCIIC en el webinar del pròxim dia 23 –organitzat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i la Plataforma per a l’educació mediàtica–, per analitzar la desinformació sobre les vacunes de la covid-19 i reflexionar sobre la necessitat d’accedir a informació de qualitat en temps de pandèmia.

En aquesta línia, i fent incidència en la importància de no compartir aquest tipus de notícies, “No els hi hem de donar veu, ni contestar-les explícitament. Les infermeres hem d’aprendre a donar notícies sobre la vacunació contra la covid-19 o qualsevol altra vacunació o tema de salut, en positiu. Si ho fem, hi haurà menys lloc per a aquestes que no ens interessen”, diu Estany. Com a argument, “les vacunes han demostrat de lluny que són la mesura preventiva més eficaç i solidària”, apunta la infermera, alhora que destaca que “la norma és vacunar-se i les infermeres ens vacunem per protegir també els usuaris i usuàries del sistema de salut”.

Per la seva part, la degana Estrella Martínez ha volgut destacar la importància “que les persones amb patologies cròniques o en procés de malaltia, s’adrecin a la seva infermera per informar-se sobre la idoneïtat de vacunar-se."

Les infermeres som referents en vacunació i una font fiable."

Fotografia: Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.

Margalida Colldeforns: “La pandèmia ha posposat el treball grupal sobre la mutilació genital femenina i les reconstruccions de clítoris”

Fri, 05 Feb 2021 08:51:03 GMT

Es calcula que uns 200 milions de nenes i dones arreu del món han patit la mutilació dels genitals durant la seva infància o adolescència.

Margalida Colldeforns Vidal, llevadora de l’ICS-ASSIR Granollers i a l’Hospital General de Granollers, ha liderat diferents grups d’educació sanitària per a dones afectades de la mutilació genital femenina, amb les quals també seguia tenint contacte a la consulta si ho desitjaven, fins a l’esclat de la pandèmia, que ho ha capgirat tot i ha forçat a reorganitzar els equips i l’atenció.

En quina situació es troben els grups d’educació sanitària per a dones afectades de la MGF?

Amb l’esclat de la pandèmia es van aturar. La crisi sanitària ha tingut un efecte molt devastador i en poc temps vam canviar tota la manera de fer. Els professionals ens vam haver de mobilitzar ràpidament amb nous circuits i procediments i tota l’activitat grupal es va quedar aparcada, el primer era la consulta del dia a dia d’obstetrícia i ginecologia. Vam passar de tenir l’agenda programada a només la visita telefònica, excepte les ecografies, i vam prioritzar el control dels embarassos a l’activitat grupal. Per tant, els grups de MFG es van quedar aturats. Malgrat això, si la dona trucava o contactava per correu electrònic o a través de La Meva Salut demanant atenció sobre la mutilació, s’atenia la demanada.

A poc a poc vam veure, però, que les dones no estaven trucant perquè la MGF no és un problema per sí sol sinó que som les llevadores que, quan fem la detecció i sensibilització, els despertem alguna cosa. Li expliquem què té, li ensenyem com hauria de ser el clítoris i com el tenen, tots els problemes de salut que se’n poden derivar com problemes de sexualitat, anorgàsmies, infeccions d’orina o de vagina, li demanem si els passa alguna d’aquestes coses i llavors la dona moltes vegades confirma algun problema relacionat. En un moment de pandèmia, és normal que no diguin res, tot això no és urgent, excepte en aquelles dones del grup que volen preguntar sobre la reconstrucció o sobre algun canvi que hi hagi hagut.

Amb la pandèmia els grups de MGF es van quedar aturats i s’atenia les demandes per via telefònica, per correu o a La Meva Salut

Com funciona la tasca de prevenció?

Des de l’ASSIR fem una tasca conjunta de detecció i prevenció amb l’equip del CAP de pediatria, treballadors socials i serveis socials. Penso que cada vegada s’estan involucrant més en tot el protocol i hi ha més prevenció. Les llevadores alertem quan detectem una dona que té una mutilació dels genitals i està embarassada d’una nena. Parlem amb la dona, abans de la covid la convidàvem al grup, però ara se li dona la informació a la consulta i s’alerta el servei de pediatria, que revisen si hi ha altres germans i si ja tenen identificada la dona, i quan neix la criatura se li torna a explicar a la mare tota la prevenció. Des de pediatria continuen treballant amb el protocol si aquesta criatura ha de viatjar: se li fa exploració de genitals prèvia, s’adverteix a la família i se li ofereix a la família signar una declaració en què es responsabilitzen que no es practicarà cap ablació durant el viatge i quan torna se li valoren els genitals. Em consta que aquest protocol s’està valorant de canviar-lo, els protocols han de ser actius i millorables. Aquest protocol està molt ben fet però crec que s’ha de fer més èmfasi en apoderar la dona sobre els drets i respecte a la dona. Aquestes dones han de tenir més força i treure el poder de fer canviar aquesta pràctica i de creure que va en contra dels drets humans i de la igualtat de gènere. Em consta que en alguns llocs el protocol s’està treballant també amb els pares, i està molt bé que els homes s’impliquin, però on s’ha de treballar més és amb la dona i les filles.

Quina afectació ha tingut el confinament més estricte a les dones que formàvem part del grup de MGF?

En general, sabem que amb el confinament ha augmentat la violència de gènere i la necessitat del suport psicosocial i de salut mental de moltes dones. La situació de l’ablació, però, és la mateixa que abans. És un tema que si no se’n parlava, ara tampoc. Les dones amb MGF ho tenen apartat fins que un sanitari li treu el tema, en però les seves filles, que ja són nascudes aquí, s’observa una demanda més activa d’informació i reconstrucció. La situació de pandèmia ha posposat que els puguem ajudar i ha perjudicat aquella que ha volgut fer una reconstrucció, perquè l’hospital de referència la tindrà en llista d’espera. La majoria demandes de reconstrucció de clítoris venen dels grups així que d’aquí a un temps notaré que fa un any que no n’hi ha però ja estem treballant per poder fer grups online. De moment, donem la informació quan fem la visita per a la citologia que és cada tres anys.

La situació de l’ablació, però, és la mateixa que abans. És un tema que si no se’n parlava, ara tampoc

De quina manera es pot seguir amb la prevenció de la MGF?

S’ha de promoure la seva erradicació i per això s’han de fer esforços coordinats i sistemàtics, que hi participin les comunitats per conscienciar sobre els drets humans i la igualtat de gènere, l’educació sexual i l’atenció a les víctimes de l’ablació. Apoderar les dones, fer-los veure que la MFG és una vulneració dels drets humans i fent-les fortes amb la seva sexualitat. Ara ens estem trobant que estem atenent noies, filles d’aquestes dones mutilades, que han nascut aquí, que ens estan demanant la reconstrucció i jo vull creure que està representant un canvi cap a l’abolició d’aquesta pràctica. També es veu un canvi generacional en dones que li van fer a la primera filla i a la segona ja no. El que ha portat de bo la pandèmia és que no s'ha pogut viatjar i, per tant, les famílies que tenien la idea de viatjar al seu país per fer una mutilació es van haver de quedar aquí. Sobre la feina de prevenció, les llevadores no tractem tant la prevenció amb les nenes amb risc de mutilació sinó amb la dona i el seu apoderament, fer-la sensible, reflexionar, crear un debat sobre el tema i intentar revertir la seva lesió en la mesura del possible, sobretot quan té problemes.

Les llevadores tractem la prevenció amb la dona i el seu apoderament, fer-la sensible, reflexionar, crear un debat sobre el tema i intentar revertir la seva lesió en la mesura del possible, sobretot quan té problemes

Com ha canviat la pandèmia la feina de les llevadores?

Ens ha canviat molt el control del postpart. Perquè les dones estiguin el mínim temps possible ingressades a l’hospital, si tot és correcte reben l’alta a les 24 hores del part i a les 48 hores les llevadores fem una visita domiciliària per controlar la mare i el nadó i evitar que es desplacin. Abans ho fèiem ocasionalment a aquella dona que realment ho necessitava, per tant, ara estem fent visita domiciliària de tots els parts. Això suposa que la llevadora fa molts desplaçaments i en domicilis de covid positiu amb proteccions EPI. Tots ens estem adaptant a les noves necessitats que neixen amb la pandèmia.

A més, l’ús de les tecnologies ens va agafar de sorpresa. Al principi va costar, però ara ja estem totes al 100 % treballant amb les TIC. A l’ASSIR de Granollers vam fer un portal web on publiquem vídeos fets per nosaltres en els quals hi ha informació i exercicis per donar suport a les gestants i a les acabades de parir, amb la lactància. És una bona eina, no és una activitat grupal presencial, però és molt vàlida. També vam obrir una línia de telèfon que funciona de dilluns a diumenge perquè les dones embarassades que estaven a punt de parir o que acabessin de parir poguessin contactar amb una llevadora. Aquesta eina és un accés directe que té la dona i se sent molt segura, ja que sap que té accessibilitat màxima amb la llevadora. Al mateix telèfon també atenem els joves de forma anònima. Ara ens estem plantejant de fer altres coses com el grup que feia de la MGF. Estàvem molt acostumats al contacte humà i ens resultava molt bo, hi havia molta comunicació no verbal, però si ens veiem obligats a canviar-ho podem veure la part positiva i potser amb les TIC ens arribem a entendre més. A més temps passa la pandèmia, més idees i més accions a portar a terme.

Fotografia: Margalida Colldeforns

Les infermeres catalanes ja prescriuen els seus plans de medicació mitjançant recepta electrònica

Fri, 29 Jan 2021 12:17:36 GMT

Les infermeres ja podran començar, a partir d’ara, a emetre els plans de medicació que indiquen en la seva pràctica diària dins el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia. Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen les infermeres, evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient.

Ara bé, aquest procés requereix l’obtenció d’un certificat de signatura digital per tal que les infermeres puguin signar l’ordre de dispensació en el format de recepta electrònica. El procés per obtenir-lo és llarg i complex i s’anirà desplegant arreu del país de manera progressiva.

El 12 de gener va començar una fase de proves, que està previst que s’allargui durant el mes de febrer. Hi participen 114 infermeres de 38 equips. Posteriorment, el procés de certificació s’anirà desplegant arreu del territori.

Prescripció de la recepta electrònica

Per poder prescriure, cal que les infermeres tinguin l’acreditació corresponent. El requisit per tenir-la és demostrar més d’un any d’exercici professional. Si fa menys d’un any que exerceixen, poden fer una formació específica. Les infermeres que certifiquin que compleixen algun d’aquests requisits, poden sol·licitar el document d’acreditació, emès pel Departament de Salut.

La sol·licitud s’ha de fer de manera individual al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. En aquests moments, de les aproximadament 52.000 infermeres en actiu que hi ha a Catalunya, n’estan acreditades 25.709.

Un cop acabat el procés d’acreditació, els col·legis professionals d’infermeres i infermers els hi emeten el certificat digital. Aquest procés s’ha començat pels centres en fase de prova.

Fins ara, 39 proveïdors han signat contracte amb els col·legis. Com s’ha comunicat des de la Gerència del Medicament del Servei Català de la Salut (CatSalut) a les diverses entitats proveïdores, són els proveïdors els que s’han de posar en contacte amb els col·legis per tal de poder formalitzar el contracte.

A més del reconeixement professional que representa aquesta fita, és important remarcar que suposarà normalitzar una situació que forma part de les activitats infermeres i millorarà l’atenció de la ciutadania, mitjançant la desburocratització del sistema de salut i la disminució de la duplicitat de visites. Es tracta també de la resposta a una demanda històrica del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), que aplega les quatre corporacions infermeres del país.

Precisament, el desplegament s’ha iniciat per l’atenció primària, donat que les infermeres que treballen en aquest àmbit són les que més prescripcions autònomes han fet i utilitzen des de fa temps els mòduls de prescripció de l’estació clínica de treball.

Aquest procés complex ha requerit de la cooperació de la Gerència del Medicament del CatSalut, dels col·legis professionals que configuren el CCIIC i de les entitats proveïdores del SISCAT.

Adaptació al sistema

El mes d’agost de 2019, es va publicar el Decret 180/2019, que regulava el procediment d’acreditació de les infermeres i infermers per a la indicació, l’ús i l’autorització de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà.

A banda de l’acreditació, i per culminar el procés, s’ha hagut d’escollir i contractar l’entitat certificadora i d’adaptar els certificats digitals al Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE).

Actualment, s’estan creant punts de verificació als centres del SISCAT on les infermeres presten els seus serveis. Aquests punts de verificació han de facilitar les gestions de l’emissió de targetes, que faran possible la signatura electrònica.

Durant aquests darrers mesos, el CCIIC ha treballat estretament amb la Gerència del Medicament del CatSalut per adaptar la vintena de programaris i estacions clíniques de treball que fan servir el centenar de proveïdors del SISCAT per fer possible que les prescripcions de les infermeres s’integrin al SIRE, que és el sistema que regula la recepta electrònica i la tramitació telemàtica perquè el medicament o el producte sanitari puguin ser dispensats a les oficines de farmàcia.

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2021

Fri, 04 Dec 2020 11:27:42 GMT

Feu clic aquí per consultar el Butlletí Oficial de l’Estat número 317, del 4 de desembre de 2020

A continuació us detallem la informació d'interès per a tot el procediment:

Termini per a la presentació de sol·licituds:

El termini per a la presentació de sol·licituds és del 9 al 21 de desembre de 2020, ambdós inclosos.

Places convocades:

Total: 1.683

Prova selectiva:

El sistema de selecció consisteix en un exercici de 175 preguntes d’elecció múltiple més 10 de reserva (la seva duració serà de quatre hores) i en la valoració de l’expedient acadèmic dels estudis universitaris de grau/diplomat i, si és el cas, del títol de doctor.

L’examen es realitzarà el proper dia 27 de març de 2021.

Requisits dels candidats:

En relació a la nacionalitat: Els aspirants hauran d'estar en possessió de la nacionalitat espanyola. Consultar altres supòsits en el BOE, punt 1, apartat c i d. Nacionalitat.
En relació a la titulació: Estar en possessió del títol que habilita per a l’exercici de la professió d’infermer/a per optar a les places d’especialitats d’infermeria.
En relació a l’idioma: els aspirants nacionals d’estats on la llengua oficial no sigui el castellà només seran admesos si acrediten coneixement suficient d’aquest. Consultar indicacions i excepcions en el BOE, punt 1,apartat g.
Els candidats que actualment estiguin realitzant un període de formació especialitzada en plaça de resident, obtinguda en altres convocatòries, només es podrà presentar si juntament amb la sol·licitud presenta renúncia prèvia a la plaça de formació de què es disposa.

Consultar altres requisits en el BOE, punt 1, apartat f.

Sol·licituds:

Els candidats hauran d’omplir el model 790 de “Sol·licitud d’admissió a proves selectives d’accés a formació sanitària especialitzada i liquidació de taxes de drets d’examen” que es trobarà a la web del Ministeri de Sanitat a partir que s’obri el període d’inscripció. A la sol·licitud es remarcarà la localitat on es vol realitzar l'examen, entre altres, es troba Barcelona. La tramitació i el pagament s’haurà de fer de manera online, s’haurà de seguir les diferents instruccions, clica aquí.

Només es podrà fer de manera presencial excepcionalment aquelles persones que no disposin de DNI/NIE per a la seva autentificació. Els requisits per poder fer aquest tràmit online és estar en disposició d’una signatura electrònica reconeguda de persona física o de la Cl@ve permanente. Per a més informació sobre aquest tema clica aquí i aquí.

Taxes de drets d’examen:

Les taxes d’examen a pagar son 30,49 euros. Podeu consultar les situacions d’exempció i bonificacions de pagament de les taxes de dret d'examen al BOE, apartat 2.6, punt e.

Documentació a presentar:

La instància (Model 790) degudament signada. És requisit imprescindible la signatura, en cas de són signar la instància serà rebutjada.
Document Nacional d'Identitat.
Títol d’infermera.
Certificació acadèmica de notes.

La presentació d’aquesta documentació s’haurà de fer en un format o altre en funció si la sol·licitud es fa on line (adjuntar pdf) o si es fa presencial (original i fotocòpies).

Consultar altra documentació a presentar com el doctorat, certificat de coneixement d’idioma en el BOE, punt 2.6.

Lloc de presentació de la documentació si es fa de manera presencial:

Registre de la Delegació del Govern a Barcelona, situada al C/ Bergara, 12, de Barcelona. Actualment, per poder fer qualsevol gestió a la delegació del govern s`ha de demanar cita prèvia. Recordeu que només podran fer la gestió presencial les infermeres que no puguin acreditar-se amb un DNI o NIE. Per demanar cita prèvia feu clic aquí.

Règim de formació i duració dels programes:

Els candidats que finalment obtinguin plaça de formació formalitzaran l'oportú contracte de treball amb l'entitat titular de la institució que li hagi estat adjudicada.
La durada dels programes formatius serà de dos anys per totes les especialitats.

Altres dates:

A partir del 26 de gener de 2021 es farà la publicació provisional d’admesos a la web del Ministeri de Sanitat.

Embarassos, parts i criança durant la segona onada, què esperar?

Sun, 08 Nov 2020 00:00:00 GMT

Embarassos, parts i criança durant la segona onada, què esperar?

Llevadores

Parteres tradicionals, un intrusisme que aprofita la manca de llevadores

Un terç de les dones es veuen afectades pels símptomes de la menopausa i necessiten acompanyament professional, alerten les llevadores

Salut sexual sense filtres

Celebrem la menopausa sense filtres

El Coib organitza la Jornada Menopausa sense filtres

La delegació de l’Anoia del COIB organitza la píndola “La sexualitat avui: què ha canviat?

El COIB col·labora amb la UAB en una nova microcredencial en “Capacitació en contracepció intrauterina”

Una experiència formativa immersiva

Informació clau

Una aposta estratègica

Prioritzem la lactància materna

Una de cada dues dones abandona la lactància materna abans dels sis mesos, una preocupació creixent entre les llevadores per la desinformació

Mites i desinformació

Setmana Mundial de la Lactància Materna

L'alletament: una solució per a la sostenibilitat del planeta

Eva Adarve, vocal de llevadores, alerta a Betevé de la manca de professionals

Eva Adarve, vocal de llevadores, denúncia que no surten prou llevadores formades amb l’IIR a El Món

Les llevadores reivindiquen el seu lideratge professional en una jornada centrada en competències i autonomia

Les llevadores, protagonistes del mes de maig en la campanya "12 Mirades Infermeres"

Entrevista a Laia Casadevall i Eva Vela

Jornada Competències de la Llevadora

Crida Llevadores

Recull argumental amb 15 motius per invertir en llevadores

Aparicions als mitjans de comunicació

Les llevadores, essencials i invisibles: Yolanda Garza, vicepresidenta del CCIIC i Eva Adarve, vocal de llevadores del COIB, reclamen reconeixement al social.cat

Reforçar la salut de les dones exigeix apostar per les llevadores

Les llevadores, essencials i invisibles: Yolanda Garza i Eva Adarve reclamen reconeixement al social.cat

I Jornada de Competències de la Llevadora en el marc del Dia Internacional de la Llevadora

Les infermeres davant la manca de professionals: compromís ètic i risc per a la seguretat

Segona reunió entre la Vocalia de Llevadores del COIB i l'Associació Catalana de Llevadores per establir aliances i analitzar la situació de la professió

Alletar: un dret de salut

La infermera i la nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs a la nova píndola de la Comissió deontològica

Més llevadores per garantir l’accés a la salut sexual i reproductiva de les dones

Roser Palau Costafreda: “La salut mental perinatal continua sent un tabú social”

El COIB demana la reobertura del Centre de Naixements de Martorell

Llegeix el comunicat conjunt del COIB i el CCIIC

Mercè Conangla: “Ningú pot tenir cura d’altres si no té cura de si mateix a nivell emocional”

El Ministeri de Sanitat convoca les proves per reconèixer títols estrangers d’especialista en Ciències de la Salut

Accedeix a tota la informació relativa a les proves.

Convocades les proves d’accés a l'IIR 2022-2023 per al 21 de gener

S'han convocat un total de 1.961 places, distribuïdes de la següent manera:

El Ministeri de Sanitat aprova un decret d’especialitats en ciències de la salut

El Consell Internacional d'Infermeres denuncia que les infermeres estan mal pagades, infravalorades i pateixen una bretxa salarial de gènere més gran que en altres sectors

Llegeix la nota de premsa del CII

Quatre de cada deu infermeres treballen amb un contracte temporal a Catalunya

Més informació

No hi ha evidència científica que demostri que la lluna plena influeixi en el nombre de parts

El 18 d’abril s’obre el termini d’adjudicació de les places d’infermera especialista de la convocatòria 2021

El COIB participa en l’elaboració del document de consens per al desplegament del model d’especialitats infermeres

Les unitats docents obren les portes a les futures infermeres residents

Publicats els resultats provisionals de les proves d’accés a l’IIR 2022

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2022 per al 29 de gener

S'han convocat un total de 1.822 places, distribuïdes de la següent manera:

A Catalunya, s'han convocat un total de 329 places amb la següent distribució:

Salut fa una nova crida d’infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19 a l’estiu

Les infermeres envien consells de salut per acabar amb la LGTBIfòbia

L’estrès crònic i el malestar laboral de les llevadores pot empitjorar la qualitat de l’assistència a les sales de part

Perfil de les participants

Una de cada tres llevadores, en risc mitjà o elevat de patir burnout

L’experiència laboral, un factor clau

Falten llevadores

Estudi previ a la Covid

El COIB dona suport a les demandes dels futurs residents d'IIR en la seva demanda d'escollir places presencialment i a temps real

Coneix les Unitats Docents per a les especialitats infermeres per al 2021

Núria Colomé: “Durant els darrers anys les llevadores hem guanyat autonomia”

Salut presenta una guia clínica per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de covid-19

Tercera crida de Salut a infermeres per participar en la campanya de vacunació de la covid-19

Es necessita conèixer millor l’experiència de les dones en el part a les maternitats

Millorar l’experiència del naixement per a les dones

Una nova eina per humanitzar el part

El Consell i el CAC col·laboren per combatre la desinformació sobre la salut i la vacunació, en especial sobre la Covid-19

Infermeres: notícies positives per combatre les fake news

Margalida Colldeforns: “La pandèmia ha posposat el treball grupal sobre la mutilació genital femenina i les reconstruccions de clítoris”

Les infermeres catalanes ja prescriuen els seus plans de medicació mitjançant recepta electrònica

Prescripció de la recepta electrònica

Adaptació al sistema

Convocades les proves d’accés a l’IIR 2021

Embarassos, parts i criança durant la segona onada, què esperar?