Posts of Llibres editats

XVIII. - La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona

emasalles@guillemoliver.com (EM CEHSGO) — Mon, 23 Jan 2012 03:21:25 PST

Güell Junkert, Manel. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona. Pròleg de Valentí Gual Vilà. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2011. 258 p. : taules ; 24 cm.

Sumari

Pròleg

Justificació

I. Radiografia demogràfica del Camp de Tarragona (1801-1820)

II. Taula general de resultats

III. Creixement vegetatiu i fecunditat

IV. Albats, parts múltiples (PM) i fills de pares incònits

V. Les epidèmies

VI. La fam de 1812

VII. Conclusions

Fonts i bibliografia

Annexos

Índex sistemàtic

[...] El present projecte té com a objectiu principal analitzar curosament el sotrac demogràfic que la Guerra del Francès va comportar per al Camp de Tarragona, a través de la font documental primària que permet fer-ho millor, els llibres sacramentals de les parròquies de les poblacions del Camp de Tarragona. A banda de cròniques coetànies i estudis sobre l'ocupació napoleònica al Camp de Tarragona, la demografia històrica és la pedra angular de qualsevol projecte historiogràfic, i no manca mai - o al menys no hauria de mancar- en assajos i monografies locals. La demografia demostra amb números, mal que d'una manera tècnica i freda, allò pel què va passar un col·lectiu, una localitat, un país, una comarca o una zona determinada. [...]

[...] Ens despertà l'interès per la demografia durant el període napoleònic un text penjat a la xarxa del professor E. CANALES. De fet, el nostre treball obeeix a la necessitat de respondre algunes de les incògnites que plantejava, ratificant o desmentint alguns del principals trets que presenta la demografia en l'episodi napoleònic. [...] Fa un recull bibliogràfic exhaustiu que li permet asseverar que "las puntas de mortalidad durante la guerra tienden a concentrarse en 1809 y 1812" . Efectivament, recalca que en el 1809 s'ajuntaren un seguit de circumstàncies i factors que van fer d'aquell any el més terrible de tots: la invasió de les tropes franceses; la pèrdua de les collites; la destrucció de les propietats; les confiscacions; les fugides massives de població; a més,és clar, de l'esclat d'una epidèmia de febres tifoides que va trobar el seu marc ideal enmig d'un país potes amunt, amb grans concentracions i dispersions de refugiats a causa del ritme boig i cruel dels esdeveniments bèl·lics. També destacà la importància de la mala anyada, 1812, coneguda com l'any de la fam, un any que a Madrid fou catastròfic, i que a Catalunya comportà una nova crisi demogràfica "aunque probablemente de una intensidad en términos generales algo menor que la de 1809". [...]

[...] La recollida de dades s'ha basat, doncs, en un recompte exahustiu dels registres de baptismes, de matrimonis i d'òbits del període 1801-1820. La Guerra del Francès s'inicià el 1808 i acabà el 1814, i cal comptar amb un espai d'alguns anys [...] per poder contrastar les dinàmiques demogràfiques abans, durant i esprés del fenomen estudiat. [...]

[...] Però la història de la Guerra del Francès a Catalunya és la història dels "horrors de la guerra", ja que el país va patir aquesta invasió com poques vegades n'ha patit d'altres. Les "misèries" de la guerra conformen un apartat privilegiat dins de la nova concepció epistemològica d'Història Militar, derivada de la "New Military History" nord-americana, en la qual s'han superat els tics reiteratius que expliquen la Història per mitjà de cròniques atapeïdes de dates, moviments de tropes sobre un mapa, xifres d''efectius, etc. Aquesta nova concepció aposta bàsicament per l'impacte que un determinat conflicte armat té sobre una determinada població, en uns espais geogràfic i cronològic concrets. Es per això que hem considerat important recollir els testimonis que més d'un regent de parròquia rural va inserir en els llibres sacramentals, rescatar-los de l'oblit i donar-los a conèixer en el context històric. [...]

Paràgrafs del capítol "Justificació" de l'autor p. 11-15

Nota: L'adreça de la xarxa a què es fa referènciá en el text és:

http://pagines.uab.cat/historia/content/1808-demograf%C3%AD-y-guerra-en-espa%C3%B1

XVII. - El Club de joves (1965-1976) : El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona

emasalles@guillemoliver.com (EM CEHSGO) — Sat, 12 Mar 2011 09:59:33 PST

Rovira i Gómez, Salvador-J. El Club de joves (1965-1976). El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona. Pròleg de Josep Gil i Ribas. Tarragona : Cercle d'estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2010. 165 p. : il. ; 24 cm.

Sumari

Pròleg

Introducció

I. La Tarragona del Club de Joves (1965-1976)

Demografia

Evolució urbana

Activitats econòmiques

Societat i cultura

Esdeveniments diversos

Aspectes polítics

II. El Club de Joves

Els antecedents

La fundació

Els Club abans dels estatuts

Els estatuts

El local social

Administració del club

Els socis

Les seccions

Els concursos literaris

Les setmanes del Club de Joves

Activitats realitzades fora del local social

La celebració del 5è aniversari

Altres activitats

El Club com a centre d’acollida

Les delegacions del Club de Joves

A tall de cloenda

Bibliografia

Apèndix documental

Els estatuts del Club de Joves

Relació alfabètica dels socis del Club de Joves

Annex fotogràfic

    El Club de Joves fou profitós per a Tarragona i s’incardinà positivament en la vida local de què formà part, ara bé, a despit d’això, l’inexorable pas del temps l’ha semiesborrat de la memòria col·lectiva, fins al punt que avui en dia el seu nom no diu res a la majoria de tarragonins, especialment als no el conegueren.

    Alguns dels exjoves de cos, que no pas d’esperit, que van promoure l’entitat com l’Àngel Conesa o l’Emili Guillamet, eren conscients que el seu oblit comportava la pèrdua d’un capítol de la història contemporània de la ciutat i decidiren impulsar la seva recuperació, iniciant la recopilació i sistematització de materials, testimonis i records a fi de documentar el que fou l’associació, des de la seva constitució fins a la seva desaparició. El resultat de tots aquests esforços i col·laboracions són les pàgines que segueixen, escrites per fixar el que fou el Club de Joves i evitar d’aquesta manera que el seu pas per la realitat ciutadana no deixés cap rastre. Han pogut ser redactades gràcies a la recuperació de part de la documentació generada per l’entitat en el decurs de la seva existència a la qual s’ha afegit el material aportat pels que foren socis en resposta a la crida que, el maig de 2009, els feren els promotors de la idea de recobrar la memòria de l’entitat, així com un bon grapat d’entrevistes fetes als antics socis i a persones que hi estiugueren vinculades. Tots aquests papers, per voluntat dels propietaris, han estat dipositats a l'ARxiu Històric de la Ciutat de Tarragona afi i efecte que restin a disposició dels investigadors i de les generacions futures.[…]

    El treball que ha resultat de tot plegat es presenta dividit en dues parts:I. La Tarragona del Club de Joves (1966-1976) i II El Club de Joves. La primera pretén situar el lector en el medi físic i humà en què naixé, creixé i desaparegué el Club, mentre que la segona és la història de l’entitat pròpiament dita i intenta explicar el que fou l’associació des del seu naixement fins a la seva dissolució. S’inclouen, finalment, en apèndix documental, els estatuts del Club i la relació de socis.

[Salvador-J. Rovira i Gómez. Introducció]

XVI. De súbdites a ciutadanes. Dones a Tarragona, 1939-1982

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Sat, 26 Jun 2010 09:17:42 PDT

Duch i Plana, Montserrat ; Ferré Baldrich, Meritxell (2009). De súbdites a ciutadanes : dones a Tarragona, 1939-1982. Pròleg a càrrec de Mary Nash. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona : Servei d'Arxiu i Documentació Municipal.

278 p. : il. ; 24 cm

ISBN 978-84-935108-3-1

Taula de continguts

Pròleg

Cau de llunes

1. Paraules no dites

2. Més enllà del silenci

3. El segon sexe

4. Quanta, quanta guerra

5. La mística de la feminitat

6. Feliçment, jo sóc una dona

7. Les altres catalanes

8. Una cambra propia

9. L'hora violeta

10. El maig de les dones

Donasses

Bibliografia

Índex sistemàtic

Comprar el llibre

Els grups subalterns sempre han hagut d'afrontar la vertebració del poder en les seves múltiples manifestacions, des del poder discriminatori de l'Estat, de les institucions o de les elits socials fins a la capil·laritat dels petits poders de coacció diària. Al llarg de la història, les dones han empès camins molt diversos de resistència, afirmació i apoderament enfront del poder de la jerarquia patriarcal i de les discriminacions. Com a col·lectiu històricament allunyat de l'exercici del poder formal, sovint la seva lluita i la seva capacitat han quedat silenciades. Sovint , també, les seves manifestacions de resistència i de respostes individuals i col·lectives no han encaixat en les formes que la historiografia clàssica havia establert com a cànons d'actuació. Per tant les dones quedaren relegades als espais marginals de la història o a la invisibilitat - pel que fa a la seva empemta històrica - que anul·laven el seu reconeixement com a subjectes històrics. [...]

[...] Nascut amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure entre 1939 i 1982 el llibre parteix de les entrevistes realitzades a trenta-dues dones de diferents generacions, origens socials i procedències - moltes de les quals tarragonines, d'altres nouvingudes -. El text visibilitza l'experiència viscuda sota la dictadura franquista i la transició democràtica i ens aproxima a les condicions de vida i les relacions de gènere i de poder, en un procés que acaba afirmant la legitimació de les pràctiques i la cultura històrica de les dones a Tarragona. En una aposta suggeridora, les historiadores han organitzat els resultats de la investigació en capítols que duen per títol noms que s'isnpiren en obres literàries o filosòfiques de referència. [...]

[...] El llibre s'inicia amb una reflexió metodològica a l'entorn de la història oral, la memòria històrica i la seva conversió en paraula en clau de codis en femení, però en un univers biogràfic marcat per la classe social, la procedència, la cultura el posicionament polític i social. En un afany de contribuir a la recreació de la subjectivitat femenina i d'una genealogia de les dones, teixeix un itinerari plural que interroga el silenci respecte a les dones i ens trasllada les seves veus corals i el seu testimoniatge en una narrativa que imbrica els processos d'agència, mobilització i vida de generacions de dones a Tarragona en els distints espais socials, culturals i polítics de l'època. [...]

[...] L’inici de la construcció d’un nou contracte social de gènere basat en la democràcia paritària s’examina a la llum del testimoni de les tres primeres regidores en la història de l’Ajuntament de Tarragona i de la seva tasca. En un exercici final que aporta una breu autobiografia de les entrevistades, el llibre conclou amb una biografia col·lectiva que retrata el perfil de les tres generacions de dones a Tarragona. Aquest esforç col·lectiu ens ubica en la seva dimensió personal i en el context social.

El patchwork històric d’aquest llibre aporta des del rigor historiogràfic un relat entenedor i explicatiu que dóna veu a la vital realitat dels itineraris femenins a Tarragona i el seu pas de súbdites a ciutadanes. L’obra representa una aportació decisiva sobre la història de les dones a Tarragona però, a més, cal remarcar que les autores han aconseguit donar a l’estudi una imbricació transversal. Així, el llibre contitueix, al mateix temps, un valuós estudi sobre la història de la ciutat de Tarragonma a partir d’una mirada en femení i en clau de gènere.

Extret del pròleg de Mary Nash Universitat de Barcelona

XV. L'anarquisme a Tarragona 1917-1924. Formós Plaja i Carme Paredes

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 05 Apr 2010 10:21:06 PDT

Soriano Jiménez, Ignacio Clemente (2008). L'anarquisme a Tarragona 1917-1924 : Formós Plaja i Carme Paredes. [Pròleg de Lily Litvak]. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.

(Publicacions del Cercle ; 15)

275 p. : il. ; 24 cm.

ISBN 978-84-935108-2-4

Comprar el llibre

Taula de continguts

Pròleg

Introducció

1. Formós Plaja i Carme Paredes. Matrimoni

2. Tarragona. Panorama sindical anterior a 1917

2.1 Ambient sindical. Moviment anarcosindicalista

2.2 Panorama propagandístic llibertari

3. Els inicis cenetistes. 1917

3.1 Repercussions familiars

4. Premsa, propaganda i organització al Camp. 1918

4.1 La premsa anarquista: Acracia

4.2 Propaganda i organització: FNOA

5. La impremta Gutenberg i l'obra editorial. 1919

5.1 La premsa: Fructidor, 1a. època. El grup de treball

5.2 Els ecos de Barcelona

6. Els temps romàntics. Organització provincial. 1920

6.1 Labor editorial: Fructidor, 2a època. Els fullets

6.2 El Centre d'Estudis Socials (CES)

6.3 Expansió sindical i anarquista

6.4 Propaganda i presó

7. Els temps difícils. Repressió i desastre. 1921.

7.1 El diari Los Galeotes i la fi de Gutenberg

7.2 Desorganització sindical.

Missió humana i revolucionaria del sindicat

8. Reorganització sindical. L'AIT. Editorial Acracia. 1922

8.1 Acracia. Primera editorial de la família Plaja-Paredes

8.2 Confluencia editorial nacional

9. La família completa. 1923. Cap a Barcelona. 1924

9.1 Obra propagandística: Acracia, 2a època

9.2 Cap a Barcelona

10.Apunts de l'etapa tarragonina

11. Editorial Vértice i el llarg exili

Annexos
Extracte de les Actes del Congrés Obrer Provincial, abril de 1920

Manifest de la Federació Local de Tarragona, juliol de 1920

Bibliografia

Índex onomàstic

Índex editorial

[...] L'historiador Ignacio C. Soriano Jiménez va triar la família d'impressors anarquista formada per Formós Plaja i Carme Paredes com a eix de la seva tesi, amb què es va doctorar a la Universitat de Salamanca l'any 2002. Ara, d'aquell treball es publica el llibre L'anarquisme a Tarragona (1917-1924) Formós Plaja i Carme Paredes, que se centra en l'etapa tarragonina d'aquesta parella. A la seva impremta, de l'actual Baixada del Toro, editaven periòdics i fullets que distribuïen arreu de l'Estat amb la voluntat de desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars.
[...]

Extret de la crònica de Maria J. Ramos sobre la presentació del llibre, publicada al diari El Punt el dia 1 de juliol de 2008

[...] El llibre incideix en l’aparició de l’anarquisme a Tarragona, no només mitjançant l’organització sindical de la CNT, sinó també des de l’àmbit cultural amb la creació de grups de teatre, corals, recitals de poesia, biblioteques, l’estudi de l’esperanto, les escoles racionalistes, la lluita contra l’alcohol, el joc i la prostitució, etc…

En aquest marc, la parella formada per Formós Plaja i Carme Paredes desenvoluparà una gran activitat entre 1918 i 1923 editant diferents periòdics com Acracia, Fructidor i Los Galeotes, així com els fulletons que els acompanyaven, publicacions que des de Tarragona es distribuïen arreu de Catalunya i a la resta de l’Estat, però també a la que . Tot plegat amb una funció educadora: el sindicalisme no només havia de servir per a aconseguir millores econòmiques sinó també per a desvetllar les ments i les consciències dels drets i deures dels homes i dones de les classes populars. [...]

Extret de la notícia de la presentació, publicada a la web de la Confederació General del Treball de Catalunya el dia 27 de juny de 2008

El gruix d'aquest text forma part d'un ampli estudi sobre la figura de Formós Plaja i Carme Paredes culminat al 2002, que hem completat ara amb noms i dades referits a la província de Tarragona. El treball primigeni vam començar-lo a la dècada dels noranta per l'atracció que ens produïen les obres de l'editorial Vértice (1925-1939) de Barcelona, consultades a l'arxiu de Salamanca. Seguint la pista del seu editor, vam saber que havia fet donació documental a la Biblioteca Pública Arús de Barcelona i ens embrancàrem en la lectura d'aquestes obres. Com sol succeir en les investigacions, la resta va ser anar de sorpresa en sorpresa, i en una d'aquestes va aparéixer l'etapa tarragonina que us presentem en aquesta obra. [...]

Extret de la introducció a càrrec de l'autor del llibre, Ignacio Clemente Soriano Jiménez

Al llarg de la meva vida he tingut la sort de conèixer molta gent interessant i inspiradora. Però si em preguntessin qui és la persona més inobidable que he conegut en tota la meva vida, aquella que m'ha impressionat i que m'ha influït més en la manera de pensar, diria immediatamentr, sense dubtar-ho gens, que ha estat Formós Plaja. El vaig conèixer allà als anys setanta. Jo estava buscant una revista espanyola de finals del segle XIX, que m'interessava consultar per a la tesi doctoral que preparava. Ni la meva tesi ni la revista tenien res a veure amb l'anarquisme. Poc abans de sortir cap a Mèxic en un viatge llampec que feia des de Califòrnia per a visitar la meva família, un amic espanyol em va comentar que a Ciutat de Mèxic vivia un català, refugiat de la Guerra Civil, que tenia una col·lecció de llibres i publicacions important, que abastava el període que jo estudiava, i que podria ser que tingués informació sobre el que estava buscant.

En visitar aquell pis humil en un barri proletari del centre de la ciutat, poc esperava trobar-me amb una persona que hauria de ser tan determinant en la meva manera de pensar i de sentir, i que orientaria els meus interessos i investigacions de manera tan definitiva. Vaig trucar a la porta i va sortir a obrir-me un home de baixa estautura, prim, que somrient cordialment em va fer passar; era Formós Plaja. [...]

Extret del pròleg La persona més inoblidable que he conegut de Lily Litvak

XIII. "La II República al Camp de Tarragona"

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Sat, 03 Apr 2010 11:23:34 PDT

Sánchez Cervelló, Josep ; Piqué Padró, Jordi (coords). (2006). La II República al Camp de Tarragona. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.

304 p. : il. ; 24 cm.

(Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona ; 13)

Comprar el llibre

[...] Aquest llibre, doncs, va en la direcció dels anhels d'una demanda social que pretén conéixer el passat. Un passat proper amagat per la dictadura de Franco i que amb el restabliment de la democràcia tampoc es va reclamar per por d'obrir velles ferides i que ara, passats 75 anys des de la proclamació de la Segona República, la societat exigeix conèixer, discutir, debatre ...

Per això el llibre La Segona República al Camp de Tarragona és oportú. Però no és oportunista en el sentit que no pretén fer apologia de res; som historiadors i, per tant, obligats pel nostre codi deontològic a ser veraços i a analitzar amb rigor els fets que estudiem. La raó del per què continua sent tant important la Segona República és perquè després de ser pacíficament establerta va ser ofegada en sang i després de la guerra civil, durant la dictadura franquista, vilipendiada fins a la caricatura, difosos els seus valors i esvaïdes les seves aportacions sociopolítiques, culturals i econòmiques, tot plegat amb una parcialitat descaradament manipuladora. Passats tots aquests anys, sense les passions dels protagonismes, pensem que aquest volum eleborat per veus plurals tant temàticament com ideològicament ens pot aportar, a la nostra ciutat i al Camp, noves pistes i coneixements sobre el període més decissiu del segle XX. [...]

Extret de la Introducció de Josep Sánchez Cervelló i de Jordi Piqué Padró.

TAULA DE CONTINGUTS

Introducció

Panorama del republicanisme tarragoní: el sorgiment d'ERC (1932-1936)

JOSEP SANCHEZ CERVELLÓ

El Port durant la Segona República

COIA ESCODA MÚRRIA

L'Escola Normal de Tarragona al temps de la República (1931-1936): una renovació qüestionada

CRISTINA MAGRINÀ SALVAT

L'Ajuntament de Tarragona i la Segona República. Relacions institucionals segons les actes dels plens 1931-1936

LLUÍS BALART BOÏGUES

La proclamació de la Segona República a Tarragona.

M. ELENA VIRGILI BERTRAN

La proclamació de la República a la ciutat de Tarragona viscuda per un noi de 14 anys

ANTONI FLORESVÍ MAS

L'ideari republicà de Lluís de Salvador.

JOAN GISBERT CANES

Els primers anys de formació del Museu de Reus (1932-1936).

JAUME MASSÓ CARRALLIDO

L'entorn polític de Josep Magriñà Martí (1869-1946). Un republicà de la Restauració, alcalde de Valls el catorze d'abril de 1931.

JOSEP MARTÍ BAIGET

1931, l'any de les (des) il.lusions, a Constantí: la política municipal.

JOSEP ESTIVILL

Les dretes durant la Segona República a la Pobla de Mafumet .

HÈCTOR MIR I LLORENTE

L'experiència republicana a la Secuita: 1931-1936.

JORDI PARRAL GARCIA

Una bibliografia sobre la segona República al Camp de Tarragona i comarques .

ESTEVE MASALLES

Els documents de Tarragona i de la comarca del Tarragones que encara resten a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca.

JORDI PIQUÉ PADRÓ

X. La història dels altres: Exclusió social i marginació a les comarques tarragonines (segle XIII-XX)

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Sat, 03 Apr 2010 11:14:55 PDT

Piñol Alabart, Daniel (2003). Història dels altres. Exvlusió social i marginació a les comarques tarragonines segles XIII-XX . [Pròleg de Joan Prat i Carós]. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver.

231 p. : il. 24 cm

ISBN: 84-920912-2-3

Comprar el llibre

[...] Aquest subjectes no han deixat rastres directes al llarg del temps, ni han escrit documents, ara són els protagonistes del llibre. I és tasca dels historiadors recuperar la seva memòria per a posar-la a l'abast del públic lector, dels erudits i estudiosos, i de tots aquells que vulguin conéixer el passat des d'un altre punt de vista. [...]

[...] Els articles que es publiquen tenen com a denominador comú la marginalitat en diferents etapes de la història. Es parteix de l'edat mitjana, amb les dones, els pobres i els jueus. En els segles de la modernitat hi ha els esclaus, els moriscos i els gitanos. Al món contemporani els temes tractats són: les dones al món de la política, les classes populars i la seva relació amb la cultura escrita, els barris perifèrics de Tarragona, un treball sobre arquitectura de les presons com un lloc per a l'exclusió i, per acabar, la qüestió dels immigrants magribins a l'actualitat. [...] Tots i ser uns temes de recerca que ja aborden els historiadors en altres llocs, encara no acaben d'entrar amb força en la producció historiogràfica de les nostres terres. [...]

[...] Per això aquest llibre obre vies de recerca i deixa també feines per fer. Perquè aquests altres a qui fem referència en els diferents treballs no són res més que una part molt petita d'aquest univers de la marginalitat i de l'exclusió social. Només cal anar completant-lo tot reunint les peces separades, i així arribar a conèixer realment qui és aquest poble que, entre els uns i els altres, passa gana.

Paràgrafs extrets de la Introducció a càrrec del coordinador del llibre Daniel Piñol Alabart

TAULA DE CONTINGUTS

Pròleg

Introducció

Pobresa, marginarió i sexe a l'edat mitjana.

CORAL CUADRADA MAJÓ

Marginació i segregació de la minoria jueva a les comarques tarragonines: de finals del segle XIII fins a l'expulsió.

ENRlC MATEU BOADA

Els moriscos a les Terres de I'Ebre català.

PASCUAL ORTEGA

Captius i esclaus al Tarragonès durant l'edat moderna.

SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ

La minoria gitana del Camp de Tarragona a l'Antic Regim.

ROSER PUIG I TARRECH

Llegir i escriure entre les classes populars a I’època contemporània: apunts d'història de la cultura escrita a les comarques tarragonines .

DANIEL PINOL ALABART

Un espai per formar o deformar les ments: del calabós al correccional.

ELENA DE ORTUETA HILBERATH

Dolors Martí i Domènech: l'única dona que exerci un càrrec públic a Tarragona durant la guerra civil.

JORDI PIQUÉ PADRO

Els barris perifèrics de Tarragona: uns origens conflictius.

JOAN GISBERT I CANES

Els magribins a Ahnar.

JUDlT SANCHO PRADES

XIV. La fundació de Tarragona en la historiografia

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Sat, 03 Apr 2010 10:32:15 PDT

Recasens i Comes, Josep Maria (2007). La fundació de Tarragona en la historiografia. Tarragona : Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona.

246 p. : il. ; 24 cm.
(Publicacions del Cercle d'Estudis Històrics i Socials "Guillem Oliver" del Camp de Tarragona ; 14)

ISBN 978-84-935108-1-7

[...] «El que avui sabem de la fundació de Tarragona és ben poca cosa, però no hem de perdre l'esperança, perquè qui sap les sorpreses que ens pot donar el subsòl de l'antiga Tàrraco o el seu entorn.» Així ho apunta Josep Maria Recasens, historiador i alcalde de Tarragona entre els anys 1979 i 1989, que ha publicat un llibre que analitza les diferents teories, més o menys científiques o fantàstiques, sobre la fundació de Tarragona. A La fundació de Tarragona en la historiografia (editat pel Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona) l'autor ha identificat i analitzat totes les referències historiogràfiques en què s'ha donat una explicació sobre la fundació de la ciutat i la identitat dels primers pobladors. Recasens també ha indagat els motius pels quals un episodi d'interès local, com és la fundació de Tàrraco, ha estat incorporat des del segle XV en les històries generals. De fet, és a partir d'aquest segle que Recasens comença el rastreig, perquè és quan apareix per primera vegada en la historiografia hispànica la inclusió de la fabulosa fundació de Tarragona per Túbal, nét de Noè, primer home que va trepitjar terra ibèrica l'any 143 després del diluvi universal. [...]

[...] Dues coses queden clares en el llibre de Recasens. Per una banda, «si reflexionem sobre el recorregut a través de la historiografia, advertim que els historiadors, per omplir els espais que queden en blanc per la ignorància, recorren a la invenció de fets més o menys fantàstics que presenten com a episodis reals». I, per altra banda, que «els historiadors sovint s'apassionen per motius sentimentals, ideològics, religiosos o, senzillament, per interès». Per això, «poques coses hi poden haver per un historiador menys escèptiques que la recerca de l'origen de la seva nació o ciutat». «Quants historiadors podran evitar la temptació d'ennoblir la pàtria?», és pregunta Recasens.

Paràgrafs extrets de la crònica de Carina Filella sobre la presentació del llibre, publicada al diari El Punt el dia 24 de juliol de 2007

Taula de continguts

Presentació / p. 7

Preàmbul / p. 9

Introducció / p. 15

I Cicle de la historiografia fabulosa (s. XV - XVII) / p. 33

II. Etapa renovadora (s. XVIII) / p. 105

III. Període de la historiografia científica (s. XIX i XX) / p. 119

Epíleg / p. 199

Bibliografia / p. 205

Índex de noms de persona / p. 223

Índex toponímic / p. 234

Índex sistemàtic / p. 241

XII. "La repressió franquista a Tarragona"

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:44:24 PDT

ISBN: 84-920912-9-0

402 pàgines

PRÒLEG

PREFACI

SIGLES. ABREVIATURES I HEMEROTECA LA REPRESSIÓ FRANQUISTA. Antecedents a la Guerra Civil. La supressió dels partits polítics. Derogació de l'Estatut de Catalunya. Restabliment de la pena de mort. Centrada de I'exercit franquista a Tarragona. La construcció del nou regirn. Llei de responsabilitats polítiques. Decret de I'incautació de béns. Llei de la maconeria i del comunisme . Llei de la seguretat de l'Estat. Decret llei sobre el bandidatge i terrorisme. Un núvol negre sobre la capital. Les presons locals i el seu funcionament. Els jutjats militars. Esquema seguit als presoners processats. Els consells de guerra i les seves conseqüències.

I PART

La repressió <pura i dura> als ciutadans tarragonins (1939-1942). Personal civil empresonat sense consell de guerra. Personal civil ernpresonat i reclarnat pels jutjats rnilitars de fora de la provincia. Personal militar processat arnb consell de guerra. Militars. Guàrdies civils. Carrabiners. Cossos de Seguretat. Empleats de la Diputació. Empleats de I'Ajuntament. Classificació per sectors. Acolliment a la redempció de penes i indults.

Redempció de la pena. Indults. Les depuracions. Personal depurat Empleats de la Diputació. Ernpleats de l'Ajuntarnent. Personal docent .

II PART

La situció dels catalans enfront del govern central i dels tarragonins en particular (1943-1947)

L'Agrupación de Fuerzas Armadds de ia República Española y Ejército del Interior). Accions contra la suposada Seguretat de l'Estat. Els anomenats (maquis). Propaganda il.legal. Espionatge. L'alianza Democrática). Conclusions.

BIBLIOGRAFIA

ANNEXOS

XI. De l’erudit al turista. Inici de la projecció del patrimoni artístic i cultural de Tarragona (1834-1933)

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:43:21 PDT

ISBN: 84-920912-8-2

198 pàgines

- PRÒLEG

- PREFACI

- L'ERUDIT I LA SEVA PERCEPCIÓ DE LA POBLACIÓ. La imatge de la ciutat a partir de les publicacions impreses . La visió de Tarragona des de comenqament del segle XIX. fins a la Primera Repziblica . Tarragona fins a l'esclat de la Guerra Civil.

- LES IL.LUSTRACIONS. PANORAMIQUES DE LA CIUTAT. La ciutat intetpretada . Lafotografra aèria .

- LES FESTES I ELS FESTEIGS. Les visites reials, fom de transfomació urbana. Festes civils de caràcter patriòtic. Exèquies. Festes religioses: la processó de Semana Santa.

- LA FORMACIÓ DE LES COL.LECCIONS I ELS PROJECTES MUSEÍSTICS: UNA APOSTA PER LA DIFUSIO DEL PATRIMONI. El Mueu Arqueologic. Altres projectes museístics. El passeig Arqueològic .

- APENDIX DOCUMENTAL.

- BlBLlOGRAFlA. Sigles de referencia.

IX. La taula de canvi i de dipòsits de Tarragona i la ciutat del seu temps (1584-1749)

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:40:39 PDT

ISBN: 84-920912-6-6

PROLEG

PREFACI

FONS DOCUMENTAL

UN PRECEDENT MEDIEVAL

I . LA CIUTAT A L'EPOCA QUE ES CREA LA TAULA

POBLACIÓ I SOCIETAT

LA INSTITUCIÓ MUNICIPAL

DADES SOBRE EL REDREÇ ECONOMIC

II. FUNDACIÓ. ADMINISTRACIÓ 1 FUNCIONAMENT DE LA TAULA

EL SISTEMA COMPTABLE

PRÉSTECS ENCOBERTS I INSTRUMENTS CREDITICIS

III . LA CIUTAT ENTRE 1585 1 1749 . SUCCESSOS ECONÒMICS POLÍTICS DE MES RELLEU

APÈNDIX

BIBLIOGRAFIA

VIII. Rics i poderosos, però no tant. La noblesa a Tarragona i comarca al segle XVIII

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:39:39 PDT

SALVAD0R.J . ROVlRA I GOMEZ

ISBN: 84-920912-5-8

PROLEG. Armand de Fluvià i Escorsa

INTRODUCCIÓ

EL TARRAGONÈS. Consideracions generals. El set-cents als termes i municipis del Tarragonès. Les vies de cornunicació. Divisions administratives i jurisdiccionals Evolució demográfica. Aspectes econòmics. La societat. Conjuntura economica i nivell de vida

ALBERIC

ALEMANY

BELLVER

BLANXART

BOIXADORS

BORRÀS

CADENAS

CANALS

CASALS

CASES

CASTELLARNAU

CASTELLVÍ

CEREZO

CLAVER

FERRAN

FERRER

FIGUEROLA

FONTANILLES

FORASTER

FORT

GALLI

GÜELL

HOMDEDEU

HORTONEDA

KIES

LLORAC

MARTÍ

MESTRE

MONTOLIU

MONTSERRAT

MORENES

PASTOR

PLANA

PONTARRÓ

POTAU

PRAT

RIBALTA

RICARD

ROVIRA

SENTMENAT

TORRELL

TORRENTS

VALLS

VERTAMON

VIDAL

VIRGILI

ELS NOBLES AUSTRIACISTES. Melcior Corbera i Palau. Ignasi Gelambí i Miró. JosepdeVilesiCondal. Joan de Vives i Llorenç

ASPECTES FAMILIARS. La política matrimonial. Dots i escreixos. Dedicació a l'Església. Participació en la milícia. El nivell de vida. La cultura. Sepultures

ASPECTES ECONÒMICS

SENYORIUS

PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS

CONCLUSIONS

FONTS I BIBLIOGRAFÍA

ARBRES GENEALÒGICS

VII. Guerra civil a les comarques tarragonines (1936-1939)

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:37:32 PDT

ISBN 84-920912-4-X

340 pàgines

- Pròleg d'Antoni Segura Mas

- Introducció de Jordi Piqué Padró i Josep Sánchez Cervelló

- Josep Sánchez Cervelló. Entre el perill feixista i les divergencies republicanes: la guerra civil a les Terres de l'Ebre

- Jordi Piqué Padró. Els reclusos del Preventori Judicial de Tarragona (1936-1939)

- Pelai Pages Blanc. Reclusos de les comarques tarragonines a la presó model de Barcelona (1936-1939)

- Joan Carles Lleixi. El Baix Ebre i el Montsii en la Iínia de foc (1937-1938)

- Carles Llauradó Bros i Albert Sabaté Rull. La sanitat republicana durant la batalla de I'Ebre: I'exemple del XV Cos d'Exercit

- Carles Bertran Álvarez. Aproximació a les confiscacions i les col~lectivitats del Baix Penedes (1936-1939)

- M. Elena Virgili Bertran. La guerra civil a Tarragona: visions del periodista Lluís de Salvador i Andrés

- Joan Gisbert Canes. Tarragona durant la guerra civil. Aspectes de la vida ciutadana vistos a través dels escrits de Lluís de Salvador

- Francesc Bonamusa. <ALEA IACTA EST> Quatre tarragonins i un destí: Batet, Battestini, Nin i Mestres

- Jaume Mascó Carballido. Notes sobre el salvament del patrimoni artístic religiós a Reus i a Tarragona (1936-1937)

- Ennc Baixeras Sastre. Francesc Nel.10 Ventosa. Art i República

- Antoni Salcedo Milian. L'Escola Taller d'Art a Tarragona

- Josep Estivill Pérez. El cinema i el teatre

- Isabel Margarida Monteiro de Melo. El destí del moviment llibertari portugues i la guerra civil d'Espanya

VI. Les muralles de Tarragona. Defenses i fortificacions de la ciutat (segles II aC-XX dC)

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:36:25 PDT

ISBN 84-920912-3-1

201 pàgines

- Pròleg

- Introducció

1 . LES MURALLES DE TARRACO

1.1 La muralla i la Tarragona romana

1.2 El precedent iberic

1.3 El primer assentament roma

1.4 La gran ampliació de la muralla

1.5 Alguns aspectes i problemes

1.5.1 La primera fortificació petria

1.5.2 L'anomenada «segona fase»

1.5.3 Aspectes arquitectbnics i tecnics

1.6 La muralla entre l'Alt Imperi i I'antiguitat tardana

2 . LA MURALLA 1 LA TARRAGONA MEDIEVAL

2.1 Segles XII-XIII

2.2 La muralla del segle XIV

2.3 Segle XV

2.4 Caracteristiques de les fortificacions medievals

2.4.1 El Mur Vell

2.4.2 La Muralleta

2.4.3 Torres i portals

2.5 Els castells

2.5.1. El castell del bisbe de Vic

2.5.2 El castell del Paborde

2.5.3 El castell de Robert dlAguilÓ o del Rei

2.5.4 El castell del Patriarca

3 . LES FORTIFICACIONS D'EPOQUES MODERNA I CONTEMPORANIA

3.1 El segle XVI

3.1.1 Primer projecte de fortificacions

3.1.2 La visita del rei Carles 1

3.1.3 La fortificació del cardenal Cervantes

3.1.4 Els eterns problemes econbmics 92

3.1.5 La imatge: els dibuixos d'Anton van den Wyngaerde

3.2 El segle XVII

3.2.1 La Guerra dels Segadors

3.2.2 La ciutat. presidi

3.2.3 La torre Grossa

3.3 El segle XVIII

3.3.1 Les fortificacions després de I'entrada de les tropes borbòniques

3.3.2 El nou portal de Sant Antoni

3.3.3 Fortificacions i reformes

3.3.4 Enderrocament de la Muralleta i del baluard de Carles V

3.3.5 La imatge grafica: gravats i planols

3.4 El segle XIX

3.4.1 Les reixes del passeig de Sant Antoni

3.4.2 La muralla i el port

3.4.3 La Guerra del Francec

3.4.4 Darreres fortificacions de la ciutat

4 . LA MURALLA, MONUMENT (SEGLES XIX-XX)

4.1 Esllavissades de la muralla

4.2 La historia recent

5 . BREU HISTORIOGRAFIA SOBRE LA MURALLA ROMANA

5.1 Fonts d'epoca medieval

5.4 Fonts d'epoca moderna

5.3 Fonts d'i.poca contemporania

5.4 La recerca arqueolbgica

5.4.1 Les primeres intervencions

5.4.2 La investigació recent

6 . DARRERES INTERVENCIONS A LA MURALLA DE TARRAGONA

6.1 Baixada del Roser, estudi del parament interior

6.1.1 Estructura constriictiva

6.1.2 Estrep o estructura perpendicular a la baixada del Roser

6.1.3 Enllaq del baluard de Santa Birbara amb el Ilenq roma

6.1.4 Estructures sota el baluard de Santa Barbara

6.1.5 Refaccions d'epoca medieval

6.2 Escorxador-baluard de Sant Antoni

6.2.1 Treballs realitzats

6.3 Passeig de Sant Antoni

LEGISLACIÓ

FONTS I BIBLIOGRAFIA

PREMSA

V. Tàrraco: mitologia i cultura religiosa

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:35:12 PDT

Maria Antònia FERRER BOSCH, 1997

ISBN: 84-920912-2-3

267 pàgines

- Pròleg de Josep M. Carreté Nadal.

- Introducció

- I. ELS ESCIPIONS. FUNDADORS DE TÀRRACO I REFORMADORS RELIGIOSOS.

1. Origens

2. Fundació de Tàrraco

3. Muralla. Minerva, deesa protectora

4. Religió romana durant la Segona Guerra Púnica

5. Els Escipions i el seu pensament filosòfic

- II. CULTE PRIVAT. PERVIVÈNCIA DE LA RELIGIÓ ANTIGA.

1. Rituals familiars

2. Jardins i déus de la natura

2.1. Acompanyants de Bacus

2.1 Acompanyants de Venus i Hèrcules

3. Culte als morts: espais i ritus funeraris

3.1 Sarcòfags de Tàrraco

3.2 Ritus funeraris sub ascia

3.3 La torre dels Escipions

- III. PANTEÓ ROMÀ. ORDENACIÓ RELIGIOSA

1. La Tríada: Júpiter, Juno i Minerva

2. Germans de Júpiter: Vesta, Ceres, Neptú i Plutó

3. Fills de Júpiter: Mart, Venus, Vulcà, Apol·lo i Diana

4. Altres fills de Júpiter: Mercuri i Líber Bacus

5. Mortals divinitzats

- IV. CULTES D'ESTAT

1. Culte a l'emperador i Tàrraco

1.1. August, fill de déu

1.2. Programa renovador de la religió

1.3. Sacerdoci

2. Ritus i cerimònies lúdiques

2.1. Teatre i festes religioses

2.2. Amfiteatre i gladiadors

2.3. Circ i pompa

3. Associacions i religió: L'Schola del Collegium Fabrum

- V. CULTES MISTÈRICS

1. Rituals de Bacus

2. Déus foranis: Atis, Isis, Mitra i Dea Caelestis

- SIGLES

- BIBLIOGRAFIA CITADA EN ELS CAPÍTOLS

- ÍNDEX DE NOMS I CONCEPTES MITOLÒGICS I DE LA CULTURA ROMANA

I. Franquisme a les comarques tarragonines

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:34:15 PDT

Jordi PIQUÉ PADRÓ (coord.), 1993
ISBN: 84-604-7884-X
235 pàgines
Presentació de Joan Villarroya i Font

Estudis

Joan M. Thomàs:
Una mirada cap endins. Dissensions entre franquistes a la Tarragona dels anys 1939 i 1940

Tomàs Camacho:
Repressió a Tarragona en els primers anys del Franquisme

Enric Olivé:
Regidors i acaldes de Tarragona en l'etapa franquista (1939-1979)

Montse Ferré i Joan Gisbert:
Urbanisme i arquitectura a Tarragona a la dècada dels quaranta

Josep Sànchez:
La Falange de Flix: Aspectes socio-econòmics i polítics (1938-1965)

Pedro A. Heras:
Sociedad, economia y política en Tarragona (1960-1977)

Fons Documentals

Josefina Cubells:
El fons de l'Organització Sindical Espanyola de l'Arxiu Històric de Tarragona

Jordi Piqué:
El fons de vivències orals de l'Arxiu Històric de Tarragona

Octavi Vilà i M. Elena Virgili:
Fons Hemerogràfic 1939-1955

II. La ciutat de Tarragona a l’època de la dictadura de Primo de Rivera: aspectes de la vida urbana

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:33:32 PDT

Carme GÓMEZ CRUZ, 1994
ISBN: 84-605-1328-9
288 pàgines

- Presentació.

- Introducció.

- LA CIUTAT DE TARRAGONA.

- URBANISME.

- La població i la seva localització en l'espai urbà.
- El desenvolupament urbanístic.
- La Part Alta.
- L'Eixample.
- El Barri mrítim.

- VIURE A TARRAGONA.

- Activitats pròpies de la capitalitat de Tarragona.
- Vies de Modernització.
- L'habitatge.
- Els serveis urbans: el gas, l'electricitat, el telèfon.
- L'aigua, element bàsic pel creixement de la ciutat.
- Higiene i salut públiques.
- El cost de la vida.

- ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS.

- Les carreteres.
- Els ferrocarrils.
- El port.

- Qüestions generals.
- Relacions amb altres ports.
- El treball al port.

- EPÍLEG

- QUADRES ESTADÍSTICS

- DOCUMENTS

- BIBLIOGRAFIA

- ÍNDEX DE NOMS

III. La població de Tarragona al segle XVII

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:33:01 PDT

Roser LOZANO DÍAZ, 1995

ISBN: 84-9209 12-0-7

226 pàgines

- INTRODUCCIÓ.

- TARRAGONA AL SEGLE XVII: LA DINÀMICA DEMOGRÀFICA.

- L'evolució de la natalitat.

- El moviment de llarga duració.

- El moviment estacional de les concepcions.

- La fecunditat.

- L'evolució de la mortalitat.

- El moviment de llarga duració.

- El moviment estacional.

- La mortalitat diferencial segons el sexe i l'edat.

- La mortalitat infantil.

- La supervivència de la població infantil.

- La mortalitat juvenil.

- La mortalitat adulta femenina i masculina.

- L'evolució de la nupcialitat.

- El moviment de llarga duració.

- El moviment estacional.

- El reemplaçament generacional.

- Anàlisi dels casats segons els seu estat civil anterior: la importància de les segones nupcies.

- EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ: EL BALANÇ D'UN SEGLE.

- LA DISTRIBUCIÓ SÒCIO-PROFESSIONAL DE LA POBLACIÓ.

- LA IMMIGRACIÓ A TARRAGONA, FACTOR POSITIU EN L'EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA DEL SEGLE XVII.

- L'aportació quantitativa i qualitativa dels immigrants al desenvolupament demogràfic i econòmic de la ciutat.

- La procedència dels inmigrants.

- La immigració procedent de fora del principat.

- La immigració procedent d'altres parts de la Península.

- La immigració estrangera. El corrent immigratori francès.

- Les activitats professionals dels immigrants francesos.

- La immigració procedent de l'interior de Catalunya.

- L'activitat professional dels immigrants catalans.

- ELS FACTORS ADVERSOS PER A LA POBLACIÓ TARRAGONINA DEL SEGLE XVIII: FAM, PESTA I GUERRA.

- El blat, principal aliment per a la subsistència.

- Les epidèmies: una amenaça constant al llarg del segle.

- La pesta del 1650-1653 i les seves conseqüències.

- La guerra (1640-1652): la gran devallada de la població.

- CONCLUSIONS.

- GRÀFICS

- QUADRES.

- BIBLIOGRAFIA

IV. La província de Tarragona durant el Franquisme (1939-1976). Política, societat i cultura

webmaster@guillemoliver.com (SF CEHSGO) — Mon, 15 Mar 2010 05:32:38 PDT

Josep SÀNCHEZ CERVELLÓ (coord.), 1996

ISBN: 84-920912-1-5

273 pàgines

Pròleg d'Stanley G. Payne

Josep Sànchez i Cervelló:

Metodologia de la repressió franquista (1938-1949)

Carles Llauradó i Bros:

El maquis a la demarcació (1939-1952)

Ester Magriñà:

Els alcaldes i els "seus" ajuntaments durant la primera dècada del Reus de postguerra: Reus, 1939-1949

Montserrat Duch Plana:

Partit únic i poder local.

El personal polític dels primers ajuntaments franquistes

Pau Ricomà Vallhonrat:

Tarragona. Gener de 1976.

El primer alcalde franquista electe

Enric Baixeras i Sastre:

Art a Tarragona (1939-1952)

Josep Estivill Pérez:

Cinema, política i societat (1939-1945)

Joan Gisbert i Canes:

Els monuments públics de Tarragona durant el franquisme (1939-1976)

Octavi Vilà Mayo:

Els Monuments als Caiguts: art i franquisme

M. Elena Virgili i Bertran:

Bans Municipals (1939-1945)

Josep M. T. Grau i Pujol i Jordi Piqué i Padró:

El fons documental del Centre Penitenciari de Tarragona (1939-1975) que es conserva a l'Arxiu Històric de Tarragona

Anna M. Bladé i Segarra i Octavi Vilà Mayo:

Premsa catalana 1939-1945: el fons de l'Hemeroteca Caixa Tarragona