Sense cap dubte, la realitat avui t� poc a veure amb els discursos de l�opci� pol�tica guanyadora de nom�s fa uns mesos, per� el que �s evident �s que el seu �ndex de prioritats �s cada cop m�s a prop de la l�gica que de la utopia que se�ls vol imputar, especialment per aquells que tenen un �discurs� molt encotillat per anys de pol�tica alternativa, per� en poques dosis de novetats constatables per la ciutadania cada cop que tornava al poder.

D�entrada entenc que el nou govern hel�l�nic no planteja una revoluci�, com alg� ha pogut �vendre�, sin� que en tot cas posa sobre la taula de discussi� mesures de caire social que permetran la superviv�ncia d�una part dels grecs, avui a la mis�ria, fent-ho amb apostes quantificables i ordenades (aproximadament 12 mil milions d�euros); es proposa la pujada del salari m�nim de 450� a 750�; el servei de gas i electricitat pels que no poden pagar; paralitzar el desnonaments; activar la sanitat p�blica; i rebaixar les tarifes del servei p�blic de transport. Com podem veure, el seu objectiu d�urg�ncia �s ben assumible, si a m�s queda clar que el que tamb� es desitja �s renegociar el deute des de l�an�lisi objectiu de com s�ha produ�t el mateix, amb el seu increment desorbitat, en masses ocasions fruit de la imposici� de determinats �l�ders� de fons financers internacionals ben concrets.

Davant el panorama exposat, minses s�n les respostes i decisions d�uns i altres, que no es podem oblidar, a l�hora d�endegar actuacions, que comportarien col�locar a la societat grega davant d�una fallida, per� tamb� a la pr�pia Europa que es veuria, novament, en una situaci� de precarietat absoluta, si a m�s no som conscients de les pr�pies conseq��ncies electorals als seus territoris de l�efecte �Syriza� i les seves variables, m�s o menys concretades a cada pa�s.

La realitat posa a tothom en un greu imp�s, fins i tot els especuladors que veurien com les seves apostes podrien caure en un model de inviabilitat manifesta, per� de manera especial al nou govern d�Atenes que no pot �trair� al seu electorat, i als pa�sos l�ders a la Comunitat Europea, que no s�ho jugaran a una �voladura social� per molt controlada que pugui pensar que la tenen, amb �contagis� evidents a altres pa�sos de la Uni� Europea.

Tamb� hauria d�afegir, en aquest nou marc en portes, tot el que fa a la geoestrat�gia, especialment impredictible en moments on quelcom pot pensar que tot est� perdut i que el que toca �s plantejar noves formules de superviv�ncia.

Tornant al tema del deute hel�l�nic, que pot constituir un punt emblem�tic de la nova situaci�, crec que tothom �s conscient de la impossibilitat de pagament de la mateixa, 175% del seu PIB, per tant, agradi o no, aquesta �s una evid�ncia que ens portar� a una �reestructuraci�, m�s aviat que tard, i que pot significar l�inici de la reconducci� d�una situaci� que exigeix mesures des del seny.

En definitiva, �la partida� est� servida, i no estaria de m�s que es pogu�s visualitzar en les diferents parts que integren l�aut�ntic conflicte d�interessos que avui tenim sobre la taula, especialment si el que es vol �s trobar un m�nim consens on tots salvin part dels seus interessos, optar per altres vies nom�s ser� garantia de desfeta, amb una clara sortida cap una fallida de l�estat grec, que introduiria variables insospitades, per� que ens posaria a tots en un marc on la inseguretat, en tots els sentits, tornaria a condicionar-ho tot.

Davant de la situaci� a Catalunya, poc sembla que es mesuri cada cosa, si no que el que es produeix �s que, repetidament, les paraules van per davant de la reflexi� l�gica que qualsevol actuaci� p�blica pot comportar.

El que passa els darrers dies a casa nostra, amb contradiccions evidents de les opcions pol�tiques de refer�ncia al pa�s, especialment a l�hora d�aparcar l�inter�s partidista, del que hauria de ser el seu objectiu fonamental, suposa posar als ciutadans davant el dubte de si l�estrat�gia dels partits s�imposa al propi sentit majoritari, d�una gran part de la gent, que no arriba a comprendre el que est� succeint.

No pot ser de rebut la continua �baralla� dial�ctica, on el que s�amaga �s l�inter�s particular, fins i tot ratificat amb uns posicionaments que volen fonamentar-se en una suposada l�gica, que pocs comprenen, per no dir l�oblit per part d�alguns, que una cosa es ser al govern i altre, ben diferent, �s estar situats a l�oposici�, encara que es doni suport, �a temps parcial� a un executiu en minoria, per� amb capacitat per seguir gestionant el pa�s amb dades econ�miques objectives, millors que les del propi govern central, encara que aquest tema quedi difuminat pels propis discursos interessats de la resta de la pr�pia din�mica partidista.

Seguir per la l�nia esmentada ens situar� en un marc dif�cil per obtenir els suports desitjats com quan s�han produ�t les macromanifestacions, refer�ncia a tots els nivells, amb un crit majoritari per una l�nia concreta d�actuaci�.

Els responsables de tot aix� tenen nom i cognoms, i ben segur que no s�n els caps de les opcions en disputa, si no el segon nivell de les mateixes que es poden arribar a perdre en un laberint d�autocomplaen�a que porta al propi projecte general a greus perills de tot ordre, a part dels que cada dia s�han de superar.

No estaria de m�s meditar per on es vol seguir, no sigui que l�opci� triada es quedi pel cam�, davant la manca d�una entesa vital de la que s�hauran de �despenjar� determinats personalismes que ja han fet la seva feina, encara que no ho vulguin recon�ixer. Seguir en la din�mica vigent nom�s �s garantia de frac�s i frustraci� per una col�lectivitat castigada per masses desil�lusions, amb un sacrifici desproporcionat inacceptable.

Segurament alg�, al centre de poder a la gran Europa, pot tenir la temptaci� de no escoltar el resultat de les eleccions al pa�s d�Ol�mpia, per� no crec que aquesta sigui la via per donar resposta a molts dels interrogants que avui el debat social t� plantejats, i que exigeixen una resposta en positiu.

�s evident que la situaci� grega �s, en principi, culpa dels seus governants, socialistes i conservadors, que amb �trampes� de tot tipus han enfonsat un pa�s i la seva societat en un endarreriment, m�s propi d�una postguerra que d�una situaci� complicada, malgrat la crisi econ�mica, per tant, els esfor�os que la seva viabilitat ha costat als altres ciutadans europeus, �s un fet objectiu que no es pot amagar sota la manca de rigor dels seus propis governants.

Per tant, deixant de costat els aut�ntics culpables de la desfeta, tampoc es pot exigir determinats esfor�os a �l�altre Europa�, que en tot cas haur� de plantejar alternatives de futur per� en cap cas, tancar l�episodi de la incompet�ncia produ�da.

En definitiva, ser� imprescindible buscar noves vies, fruit de la transpar�ncia compartida i d�una forma d�actuar que garanteixi reconduir uns pressupostos p�blics sota m�nims, a m�s, tot aix� no es podr� fer des de la temptaci� de la imposici� unilateral, doncs el que podria suposar �s el propi a�llament d�un pa�s que ha estat part de �l�experiment europeu�, amb els seus encerts i frustracions.

Esperem que el seny, que tant ha faltat all� els darrers anys, torni als nous dirigents, per saber explicar i oferir vies de gesti� que comportin que l�esperan�a torni a un poble orfe de la mateixa, des de fa massa mesos.

Tamb� la pr�pia incid�ncia dels nous l�ders en altres pa�sos ha de garantir una manera de fer intel�ligent i capa� de conquerir acords de viabilitat futura, on el repte de la possible trobada de consensos que lliguin els discursos pol�tics amb la realitat econ�mica global, ser� l�assignatura pendent que no es pot suspendre sota cap concepte.

El fet objectiu de que avui el nostra m�n es troba interrelacionat a tots els nivells, hauria de convertir-se en la prefer�ncia b�sica per la trobada de �futurs punts en com��, imprescindibles per fer possible anhels program�tics que alg� pot pensar m�s propers a la utopia , per� que s�han de saber reconduir.

L�efecte grec t�, a partir d�ara, miralls on veure�s o pot quedar com una refer�ncia puntual, el gran repte haur� de ser incardinar les paraules amables i de bon sentir en uns n�meros i interessos que, si b� poden ser contraposats, necessitaran de variacions imprescindibles per fer-los viables; esperem que el missatge electoral a aquell pa�s serveixi per quelcom m�s que la redistribuci� del poder pol�tic de torn.

Certament sota l�entesa f�cil del problema, s�amaguen m�ltiples variables que converteixen el tema en un assumpte poli�dric, on tothom t� part de ra� a l�hora d�avaluar els desencadenants del propi absurd en s� mateix.

A vegades, sembla que la nostra societat del segle XXI, oblidi part dels seus antecedents, on les guerres es fonamentaven en les creences, de cara a la poblaci�, per amagar sota la justificaci� mateixa, els interessos particulars dels dirigents de torn, les lluites de poder, o fins i tot, el repartiment dels mercats, com una q�esti� cabdal en les discussions que comportaven milers de morts, els quals majorit�riament no coneixien realment perqu� es sacrificaven ni a quin inter�s �ocult� defensaven.

Avui el marc de joc es diferent, doncs pr�cticament tothom coneix els equilibris globals i els interessos econ�mics en joc, per tant, quina poca credibilitat poden tenir determinats plantejaments posats de manifest els darrers dies, a l�hora d�explicar els propis antecedents de la situaci� que ens toca viure.

A ning� se li pot escapar que en el nostre m�n s�estan lliurant, en els darrers mesos, aut�ntiques batalles pel control global, amb repercussions directes per tots; l�exemple de la lluita petrolera nom�s �s un fet m�s d�aquesta disbauxa d�actuacions, on uns guanyen i la gran majoria perd.

De totes maneres, tornant al tema religi�s, i la seva influ�ncia en el terrorisme, el que sembla ens haurem d�anar acostumant, crec que no se�ns pot escapar que, sota �la germinaci� del problema, s�amaguen raonaments d�ordre econ�mic i d�esperan�a en el futur per milers de ciutadans, �frustrats� en unes expectatives que veuen impossibles de conquerir.

�s cert que la manipulaci� �s un altre fet objectiu, i que alguns, religiosos o no, aprofiten el moment per dissenyar les seves particulars estrat�gies d�influ�ncia present o futura, per� no ens equivoquem, les solucions han de passar per saber reconduir un marc de conviv�ncia que ha esclatat i que �s molt complicat de recompondre.

En definitiva, la religi� �s una variable important del ensurt, per� no l��nica, i per tant, bo seria que per damunt de les estrat�gies l�giques, de defensa a tots els nivells, tamb� es fos capa� d�incidir sobre l�aut�ntica arrel de la situaci�, �el pessimisme� que afecta a milers de persones, que davant la inviabilitat de la seva �vida terrenal�, en busquen d�altres, encara que aix� suposi fer molt de mal als seus semblants, en funci� d�un maniqueisme religi�s, per� tamb� d�una pol�tica fallida que s�hauria de reconduir, si no volem assentar la inseguretat, que avui en norma de vida al tercer m�n, en les nostres societats occidentals, que amb una consci�ncia automanipulada, justifica i oblida f�cilment les massacres a �frica o �sia, per� que es mobilitza i entra en p�nic quan la cosa s�instal�la a �la porta de casa seva�.

Malauradament, i vist en perspectiva des d�altres consultes electorals, el problema ser� que es parlar� molt per� es concretar� molt poc, a l�hora de fixar les formules de finan�ament per fer realitat les nombroses promeses a tots els nivells. Fins i tot s�intentar� �divagar� per no perdre electors que podrien fugir si es conegu�s tot el que s�ha d�executar per fer possible determinats compromisos, ben acollits per la gran majoria sin� s�explica que comportar� la seva posada en pr�ctica.

De totes maneres el tema no es nou, doncs crec que estem massa acostumats a la �manipulaci� permanent dels n�meros, depenent de qui sigui el que fa la lectura dels mateixos, tant si val que els �int�rprets� siguin els mitjans de comunicaci� o els l�ders pol�tics de cada moment.

La realitat posa repetidament de manifest que, malgrat els estudis de tot ordre, avui encara no som capa�os de con�ixer, amb fiabilitat absoluta, quanta gent surt al carrer en determinats actes emblem�tics; quin �s el percentatge que va a la vaga quan es fan determinades crides en aquest sentit; ni quin cost ha comportat el sanejament de les Caixes i Bancs, i com es far� el retorn; ni tampoc es donen dades concretes de previsions de futur, objectivament quantificables, que afecten directament al benestar de moltes persones.

La nul�la precisi� num�rica comporta sempre una desinformaci� general, que sempre t� els seus beneficiaris, per� que ens col�loca en una utilitzaci� d�aquest �n�meros� en funci� de l�inter�s particular en cada cas concret.

Poc es parla de tot aix�, com tampoc es dir� res respecte a determinats pressupostos p�blics, massa compromesos, independentment de qui �guanyi� en cada cas, obviant el comprom�s l�gic de que les coses s�haurien d�explicar com s�n, encara que la seva evid�ncia no sigui tot l�optimista que es desitjaria.

�s evident que els exercicis d�objectivitat s�amaguen cada cop mes, i de manera molt especial quan es demana el vot, el que ens situa en un model de �descontrol orquestrat� acceptat per tots els actors que intervenen en el enfrontament partidista.

Tornant a l�inici de la meva reflexi�, no �s de rebut que les paraules, encara que estiguin molt ben dites i siguin exposades per agradar a la majoria de la ciutadania, no podem deixar de costat �els n�meros que les sustenten�; sin� volem caure en el parany de trobar-nos en una realitat maquillada, tergiversada i manipulada que el que comportar� �s frustraci� per una societat que no pot assumir, per m�s temps, aquest marc on els compromisos cada cop es queden m�s limitats en uns fets impossibles de posar en pr�ctica, per a manca de quantificaci� real i la situaci� internacional que tot ho condiciona sota el nom de �geoestrag�gia�.

Paraules i n�meros haurien d�anar lligats en qualsevol comprom�s o proposta electoral, com garantia de compliment; altres vies nom�s garanteixen �ret�rica puntual� que un cop s�assoleix el poder queda aparcada, per la seva inviabilitat, davant la manca de voluntat pr�pia o les circumst�ncies alienes que la fan impossible, i que, malgrat tot, eren ja conegudes en el moment de comprometre�s.

No oblidem a m�s que aquesta via va ser possible tamb� gracies a la implicaci� de les entitats financeres que amb una aposta clara pel �diner f�cil� van encoratjar a la poblaci� per implicar-se en una estrat�gia inversora, que vista amb perspectiva era, com menys, molt perillosa.

Tampoc es pot passar per alt la basant especuladora que tota aquesta formula comportava, amb un anunci de rendibilitat garantida, anunciada i publicada de manera generalitzada per tots els altaveus medi�tics; que semblava no posar l�mits a un creixement desbocat que quasi ning� va saber valorar amb temps per trobar alternatives al previsible final.

Fins i tot, el model esmentat, va comportar la creaci� de milions de llocs de treball que va fer, inclusiu, aconsellable l�arribada de milions d�immigrants �cridats� a un �parad�s� sense l�mits, no tenint en compte, per part dels responsables pol�tics i econ�mics, del que passaria a l�acabament del cicle, cosa que era evident que es produiria.

Avui �s un fet objectiu que l�endeutament de les fam�lies �s una q�esti� que condiciona innumerables besants de la nostra conviv�ncia di�ria, doncs no es pot oblidar, a m�s, que la caiguda del preu immobiliari tamb� ha suposat que �els bons negocis fets� ara s�han convertit en ru�nosos per una gran part de la poblaci�, el que fa inviable el poder seguir fent front a unes obligacions financeres signades en el moment de la bonan�a econ�mica avui inassumible. D�aqu� �penja� tot el tema de les execucions hipotec�ries i els desnonaments d�unes il�lusions, ara pendents d�una fallida evident.

Tampoc es pot oblidar en aquest �rosari negatiu� el model fiscal que recau sobre la propietat, i que obra la porta a un concepte nou com �s �el patrimoni negatiu� on els actius es troben per sota, de manera espec�fica, del preu de mercat dels mateixos, encara que el cost tributari del mateix sigui a vegades insostenible.

Certament el deute sobre les fam�lies �s cada cop m�s definitiu per una societat que pensava que es trobava consolidada en una classe mitja evident, i que ara es veu �perseguida� per una situaci� inassumible per la realitat i el propi reajustament econ�mic de la societat que incideix directament tamb� en els propis ingressos familiars.

Ja s� que parlar de condonacions �s complicat, per� aquest tema exigeix prendre decisions concretes, al mateix nivell que es van prendre quan amb diners p�blics es va salvar el nostre sistema financer, amb milers de milions esmer�ats, pendents de devoluci�, per tant, no estaria de m�s comen�ar a fer els estudis que calguin per trobar respostes en aquesta l�nia, sin� volem posar en perill una columna vertebral, vital i garantia de pau social, que crec que no es pot deixar a la seva sort.

Les administracions han de saber resoldre quest problema, diferenciant clarament que no es el mateix �tenir patrimoni que riquesa financera�, com base per legislar en la trobada de respostes possibles a un problema que est� posant al l�mit per massa gent.

Tampoc es pot oblidar, que des de que la situaci� cr�tica es troba assentada a la majoria d�economies occidentals, moltes han estat les veus que han ofert �camins� possibles, malauradament amb �xits molt minsos, salvant sempre situacions conjunturals, tant en positiu com en negatiu, depenent del moment singular en que analitzem el problema, ja sigui per inestabilitats d�ordre social i pol�tic o, fins i tot, de fets emblem�tics com la baixada del preu del cru de petroli.

�s clar que tot aix�, el que posa de manifest es que sembla urgent poder endegar mesures amb garanties, que permetin assolir un nou marc de caire global amb conseq��ncies concretes, especialment pels que m�s tenen, que no poden seguir sent la part m�s beneficiada, sense l�mits, a l�hora de fer front a una c�rrega impositiva de la que �no han de poder fugir� sota cap justificaci�.

No se�m escapa que els acords entre pa�sos s�n ben complicats, l�exemple europeu �s una evid�ncia, especialment quan es discuteix la necessitat de perdre sobirana per molts Estats, acostumats a �fer la seva�, per� estic conven�ut que el moment que vivim necessita grans acords sin� es vol seguir cap a un precipici anunciat.

Per altra banda, els acords referits, s�han de fixar sobre una q�esti� fonamental, el tema fiscal i l�aportaci� igualit�ria de tots a l�hora de fer front a la despesa comuna, i d�aqu� que es comenci a parlar de � una pressi� global de caire impositiu� que no permeti prebendes per ning�. Sempre s�ha dit que la globalitzaci� era beneficiosa per la gran majoria, i segurament dades objectives van per aquesta l�nia, malgrat situacions negatives evidents, per� el que crec urgent �s parlar de just�cia real a l�hora d�aplicar determinades mesures d�ordre tributari, sin� volem caure en una situaci� confusa en un punt emblem�tic per la conviv�ncia futura.

Ja s� que el tema �s molt complicat per la seva incid�ncia en la capacitat decis�ria de molts pa�sos, i que deixa fora del terreny de joc el que es coneix com �paradisos fiscals�, per� sin� som capa�os de posar-nos d�acord en aquest punt, crec que el futur encara ser� molt m�s dif�cil.

Segurament el acords de USA/XINA o EUROPA (UE) / USA, poden ser el punt de partida per comen�ar a tancar un laber�ntic cam� amb resultats concrets, i avan�ar de veritat en aquesta l�nia, com una garantia per tornar el seny a un mon especulatiu massa proper a situacions insostenibles que pugui posar en perill la pr�pia democr�cia.

La superaci� de determinats missatges, propers a �la utopia�, nom�s t� garanties d��xit des de la presa de decisions serioses en aquesta l�nia argumental, per tant, si el que es vol �s donar arguments viables, s�ha d�apostar clarament per la via de la coher�ncia que he esmentat, fins i tot pels que des de la novetat del seu discurs han pogut guanyar determinats suports electorals als que no poden desenganyar davant la impossibilitat electiva de fer possible l�anunciat en el seu moment.

El capitalisme desbocat nom�s ens porta a la desigualtat en tot els nivells, per tant, les seves limitacions en la via recaptat�ria p�blica suposen una forma d�actuaci� que s�ha de posar en marxa quan abans, malgrat la complicaci� que suposa fixar un marc regulador global al respecte.

La frustraci� d�un nou debat sense resultats concrets suposaria endinsar-nos en un espai desconegut, amb conseq��ncies imprevisibles que afectarien, tant als que gaudeixen d�una posici� de tranquil�litat, com aquells que estan ficats en la precarietat de la subsist�ncia di�ria, crec que el repte val la pena. Esperem que els l�ders mundials facin la seva feina i no es conformin amb bones paraules a la que tant ens tenen acostumats.

Passats molts mesos d�aquella �reflexi�, el cert �s que la crisi del model d��xit als darrers 50 anys, �s un fet inapel�lable per tothom, indiferentment des d�on es faci el m�nim an�lisi objectiu de la situaci� assolida.

Realment la desigualtat social i de riquesa pot arribar a ser similar a l�existent a principis del segle XX, si no es fan les correccions urgents al respecte, i el que �s m�s greu, es pot entrar en un model de precarietat de conviv�ncia que majorit�riament creiem superada, amb el que comporta per una societat orfe de lideratges s�lids i oberta a models ut�pics, malgrat el perill que suposa tal opci�.

Per altra banda, no es pot oblidar que els grans sacrificats del model en crisi no s�n altres que els que es coneixen com �classe mitja�, entesa com aquella poblaci� que es situa entre �els pobres i els rics� i que segons dades representa el 40%, de totes maneres el problema latent posa en evid�ncia que en els darrers anys aquests percentatges han anat a la baixa de manera molt significativa. El cert �s que a principis del segle passat, el 10% de la ciutadania gaudia del 90% de la riquesa total, i el que �s m�s greu �s que el 50% de la poblaci� estava ben a prop de l�altre 40% molt pobre; en els anys 70 a 90, les coses s�haurien corregit, amb una classe mitja forta que era m�s a prop �de dalt que de baix�; no obstant tot l�anterior la situaci� actual ha suposat un fre al creixement de la classe mitjanament acomodada i una baixada significativa i imparable en el seu volum demogr�fic al respecte.

Moltes s�n les conseq��ncies que ens porta el nou desequilibri social, tant des d�una besant purament econ�mica, com d�amena�a real per una conviv�ncia que molt a costat de conquerir, sent poques les alternatives que des dels �centres de poder�, se�ns ofereixen per buscar de trobar nous equilibris, avui pr�cticament inexistents. Sense oblidar la frustraci� que determinades noves d�ordre negatiu que ens assetgen en el nostre dia a dia, com una evid�ncia on els l�mits que ens varen imposar son f�cilment superables pels que troben vies de fugida insolid�ria a tots els nivells.

Vull suposar que quan el cap de govern franc�s feia les seves reflexions, en aquells moments de situaci� cr�tica, ho plantejava en positiu, al igual que aquells altres missatges a l�hora de buscar finiquitar els paradisos fiscals o trobar formules tributaries rigoroses, on els que m�s tenen, m�s obligats estaven a contribuir a les comptes de tots, malauradament, passats molts mesos, i molts canvis de governs, el cert �s que seguim suportant un model econ�mic a la deriva, incapa� de trobar acords entre governs per fer possible un nou marc pol�tic, econ�mic i social, que ens faci confiar en un futur, avui m�s complicat del que ens agradaria, per molt que els discursos oficials parlin d�altres coses.

Segurament, mirant la situaci� des de l�optimisme, poden existir variables per l�esperan�a; la baixada del preu del petroli, o determinats �n�meros� de caire macroecon�mic, per� seria un greu error, al meu entendre, fixar-nos exclusivament en aquestes dades, sense endegar unes iniciatives en la l�nia de pol�tica fiscal vitals a curt termini, si es vol retornar a la classe mitja el protagonisme que ens ha garantit els millors anys des del final de la segona gran guerra.

No crec que ens puguem instal�lar permanentment en la inestabilitat, com concepte de conviv�ncia, fent de la situaci� de risc, que tot ho condiciona, un fet �inatacable�; �s el moment d�exigir-nos actuacions concretes, que s�han de fixar en la besant de �pressi� fiscal globalitzada� com un fet al que estem sotmesos, independentment d�on es tributi en cada cas i com garantia de que les �enginyeries financeres�, que tant han �triomfat� en el passat, segueixin sent una alternativa per aquells als que ja lis va b� el marc vigent, clarament presagi d�una volatilitat on els m�s d�bils seran novament sacrificats.

Si les coses fossin com �ens venen�, aix� es notaria clarament a l�hora de confeccionar una llei de refer�ncia i, el m�s important, que es discuteixi al Parlament, com �s la Llei de Pressupostos, que en tot cas hauria d�introduir variables que anunciessin, des de la seva confecci� objectiva, que hem entrat en per�ode de recuperaci� econ�mica.

L�evid�ncia m�s clara respecte de que les coses van millor, hauria de ser deixar enrere determinades pol�tiques d�austeritat que, amb retallades inassumibles, posa en entredit la perviv�ncia del nostre model d�Estat de Benestar, tant castigat als darrers anys, i en greu perill si no s��s conscient, des de les diferents administracions, que la seva perviv�ncia �s vital pel nostre marc de relaci� de tant bons resultats en els darrers anys, abans d�endinsar-nos en la crisi que ens envolta.

Tornant al tema pressupostari, el projecte en discussi�, segueix castigant als serveis p�blics, sense oblidar que a m�s seran les Comunitats Aut�nomes amb transfer�ncies en aquests apartats, las que es veuran en l�obligaci� de seguir retallant per complimentar uns objectius de d�ficit inassumibles. Entrant en els grans n�meros, la protecci� social, la sanitat, l�educaci�, tindran menys recursos al 2015 dels que tenien en el vigent 2014, el que suposar� nous sacrificis a l�hora de poder esmer�ar diners cap a una despesa p�blica vital pel nostre futur.

Segurament les dades comentades es poden �llegir� des d�un altre besant, i a ben segur que la classe pol�tica dir� la seva en funci� dels seus interessos partidistes, per� la realitat dels fets posa de manifest que el proper exercici, en cap cas, ser� el de la recuperaci� d�un model de benestar cada cop m�s a precari.

Certament el nou projecte pressupostari vol complimentar els seus deures amb Europa, per� no s�ent�n de cap manera que aix� passi per pujar la partida de defensa en perjudici de la sanit�ria, com una q�esti� anecd�tica, pel seu import, per� indiscutible a l�hora de veure la realitat de la decisi� en s� mateixa. Quelcom pot dir que tamb� la pr�pia burocr�cia publica tindr� reduccions, encara que siguin m�nims, o que fins i tot les pol�tiques sobre el mercat de treball tindran m�s suport, per� en tot cas, no podem oblidar que la despesa p�blica seguir� a la baixa, en q�estions que haurien de ser priorit�ries de manera innegociable.

Segurament el debat pressupostari, condicionat per la pr�pia majoria absoluta parlamentaria del Partit Popular, tindr� rectificacions m�nimes que voldran �maquillar� una estrat�gia de despesa, de greu aplicaci� per una gran part de la ciutadania; per� la situaci� definitiva tindr� poques variacions a les esmentades.

De totes maneres, a l�hora de parlar de pressupostos, molt es discuteix de despesa i poc d�ingressos previstos, i es aqu� on els debats de futur, en uns moments on, a ben segur, es produiran canvis importants de parcel�les de poder partidista, seria bo escoltar quines s�n les alternatives possibles des d�una besant realista, i no nom�s amb temptacions de populisme, on se�ns pugui amagar una part de com es poden portar a terme determinades actuacions que, segurament, subscriur�em quasi tots.

En qualsevol cas, el que �s indiscutible es que les perspectives optimistes quedaran novament aparcades, el que far� necessari �un exercici d�inventiva� per molta fent a l�hora de seguir subsistint en un marc on el �malestar� seguir� creixent en una ciutadania que no arriba a comprendre un panorama que s�ha de superar de manera urgent sin� es vol posar en perill un llarg per�ode de bonan�a social, avui sota m�nims.

Q�esti� tamb� vital seran els �n�meros � de Catalunya, dels que haurem de parlar ben aviat, es desenvolupen, com sigui, les estrat�gies partidistes en curs.

Certament la situaci� cr�tica global que es va produir a partir de 2008, va comportar pel m�n de la banca, un ingent nombre de problemes, concretats en manca de capital i finan�ament per desenvolupar la seva tasca en una economia de mercat com la que tenim. A m�s el tema va suposar, tamb�, la pr�pia reestructuraci� de les diferents entitats mitjan�ant fusions, transformacions, reordenacions, etc., que ha comportat un fet emblem�tic, la conversi� majorit�ria de determinades entitats financeres, les Caixes en Bancs, a part de reduir el seu nombre, amb conseq��ncies directes pel que fa al n�mero d�oficines, costos de funcionament, empleats i, sobre tot, amb el propi acc�s al cr�dit, tant pel que fa a les institucions com les particulars, que han vist com el �diner f�cil� ha passat a la hist�ria i les restriccions d�arribar al mateix s�ha convertit en un fet generalitzat.

Moltes s�n les raons del perqu� de la desfeta que ha comportat la nova situaci�, que va des de la mala gesti� dels dirigents de les entitats a l�hora de la concessi� del cr�dit, fins l�evident p�rdua de valor dels actius que garantien moltes d�aquestes operacions; sense oblidar la incompet�ncia de molts caps de les entitats a l�hora de fixar estrat�gies de negoci, clarament ru�noses, com s�ha pogut veure.

Davant del panorama exposat, els governs de torn d�aqu�, per� tamb� els de la resta del m�n, s�han vist obligats a tirar endavant mesures de �reestructuraci� que han comportat esmer�ar milions de recursos p�blics per blindar el capital de totes aquestes �empreses�. Fins i tot la situaci� ha portat tirar endavant organismes p�blics encarregats de controlar aquesta arribada dels �diners de tots� a unes entitats, a vegades massa properes a la fallida, amb perjudicats de tot ordre; aix�, la posada en marxa del FROB (Fondo de Reestrcuturaci�n Ordenada Bancaria) va suposar, a meitats del 2009, un fet de refer�ncia a l�hora de fer un seguiment d�una din�mica que podria descontrolar-se sin� es feia una tasca �d�inspecci�.�

�s evident que s�n moltes les decisions preses, tant dintre com fora, especialment tamb� pels organismes Europeus, a m�s , tampoc es pot oblidar que les �ajudes� no s�han limitat a aportacions diner�ries sin� que tamb� ha anat per la via normativa amb l�aprovaci� de legislaci� a l�efecte.

En definitiva la situaci� cr�tica iniciada al 2008 ha fet esmer�ar recursos p�blics cap a la superviv�ncia d�un sector econ�mic que en algun moment haur� de comen�ar a retornar el que ha costat la seva recuperaci� i �rescat�, a l�hora de convertir en p�blic un deute privat, amb tot el que aix� comporta.

No s� si �s encara el moment d�exigir explicacions sobre com est� el tema, especialment pel que fa al retorn d�aquests diners als pressupostos p�blics, per� el que s� �s evident �s que ser� necessari explicar clarament i amb la m�xima transpar�ncia les raons i resultats de tot l�actuat, especialment a l�hora de justificar ajudes a entitats en fallida evident, avui encara intervingudes pel propi Estat. Qu� poc s�ha comentat que unes poques entitats d�estalvi, ben concretes, rebessin pr�cticament m�s del 50% de les ajudes, i avui encara la seva situaci� estigui sota m�nims, malgrat els anuncis de resultats positius �maquillats� en una realitat falsa a tots els efectes.

Segurament les corrents novedoses de nous equilibris pol�tics comportaran �informaci� clara�, avui difuminada per una situaci� poc comprensible, a l�hora de con�ixer les raons i els noms dels responsables en cada cas de la desfeta comentada; sense oblidar els milers de perjudicats en una q�esti� vital per la seva superviv�ncia personal.

Malgrat les explicacions oficials m�s generalitzades, entenc que tamb� se�n donen d�altres m�s dif�cils de percebre, especialment si s�aprofundeix en la basant d�ordre geoestrat�gic, que crec que tamb� �juga� en la partida d�interessos que s�est� discutint, i a on la majoria d�Estats actuen com simples comparses secund�ries a tots els efectes, agradi m�s o menys als mateixos.

Segurament des d�un an�lisi simplista el tema t� raonaments de caire econ�mic, per� no es poden oblidar les conseq��ncies indirectes que tot aix� t� pels grans productors, OPEP, de manera directa, per� sobre tot pels �n�meros p�blics� de moltes economies dependents del petroli, sense esmentar el que pot suposar aquesta situaci� per determinades pol�tiques pro islamistes radicals de pa�sos ben concrets, grans productors de cru, assentats sobre l�opul�ncia per una producci� petrolera expansiva els darrers anys.

De totes maneres, i malgrat la bona nova que suposa la baixada de preu, tampoc s�hauria d�oblidar que estem en uns mercats inestables a on la �n�ria dels preus� va girant sense cap control des de fa massa temps, amb interessos ocults controlats per no se sap b� qui quasi mai.

Pel que fa al nostre entorn, no es pot deixar de pensar que la incid�ncia de preu suposa una variable directa en la nostra pr�pia competitivitat, amb conseq��ncies sobre el propi mercat de treball, tant en precari des de fa massa temps; per tant, els avantatges que aquesta nova situaci� suposa, hauria de servir per endegar iniciatives estrat�giques en un apartat, com l�energ�tic, on el d�ficit �s evident des de totes les besants.

No cal parlar del que suposa el petroli pels ingressos de l�Estat, i la seva c�rrega impositiva sobre el preu de venda al p�blic, per� no estaria de m�s fer esfor�os per buscar adequar tots els preus energ�tics als comparatius europeus, q�esti� que incideix en l�apartat empresarial per� tamb� en les fam�lies que es veuen obligades a fer front a pagaments per damunt del que es paga per part de la resta de consumidors de l�Europa comunit�ria.

En definitiva, el que �s indubtable �s que �a preus baixos millora dels comptes de resultats� de les empreses i dels Estats, doncs la factura energ�tica �s fonamental, si a m�s tenim en compte les males noticies de la nostra economia, sembla que propera a una nova crisi, amb recessions ja vistes, per tant, no estaria de m�s que es fessin les reflexions i la pressa de decisions urgents.

De totes maneres, i baixant a la microeconomia, seria un error imperdonable si aquests nous costos no arribessin a la petita empresa, aut�noms i fam�lies, doncs no es pot oblidar que les conseq��ncies de la bona nova s�n tamb� patrimoni de la ciutadania i els seus comptes de resultats particulars, vitals per sortir de l�esvoranc on som situats.

Poc han �sortit� les previsibles raons del que comporta l�acord ��sia � Pac�fic�, amb l�entesa de USA i Xina, a l�hora de liderar un m�n pels propers anys, que deixar� de costat la influ�ncia d�Europa, vital fins fa pocs mesos, en el �teatre global�, del que passarem a ser actors secundaris en tots els aspectes, especialment els de caire econ�mic. Tamb� la crisi entre R�ssia i Ucra�na, que ha comportat indirectament la devaluaci� de la moneda russa, cosa que hem sentit clarament a les nostres contrades amb una caiguda del turisme rus sense precedents, despr�s de les previsions optimistes que ens hav�em fet conjuntament, amb repercussions directes sobre el nostre teixit empresarial tur�stic. Inclusiu la caiguda del preu del petroli, amb m�ltiples lectures de tot ordre, des de les geoestrat�giques, a l�hora de frenar determinats governs autocr�tics del Golf P�rsic, per� tamb� d�un �toc d�atenci� respecte del suport dels mateixos a un islamisme cada cop m�s perill�s i violent. Per� sobretot, posant de manifest una estrat�gia dels Estats Units per seguir controlant una economia mundial, amb una aposta encertada pels seus interessos, amb resultats �ptims a tots els efectes.

En definitiva, �s molt emblem�tic el debat proper, per� la seva resoluci� no ens pot amagar les altres decisions que fixaran un nou terreny de joc al que ens haurem d�adaptar si no volem ser exclosos de manera imparable, amb tot el que aix� comporta per moltes de les premisses que fins avui podien donar com un fet inamovible; crec que no es gratu�t meditar sobre que el nou equilibri global comportar� noves formules d�entesa i d�aliances de tot tipus, i per tant, bo seria que els poders de torn, a part de �mirar-se el melic� tamb� comencessin a valorar com farem front a una nova situaci� que comportar� la pressa de decisions urgents, algunes �res simp�tiques� per una societat a la que no se li pot desvirtuar una situaci� cada cop m�s complexa, encara que aix� comporti �perdre eleccions� i parcel�les importants de decisi� pels que fins fa poc eren intocables des de totes les besants d�influ�ncia.

Les grans �mogudes� que s�anuncien, i que moltes d�elles es comencen a fer realitat, exigiran una capacitat d�adaptaci� a la nova situaci� per part de totes les societats, per tant, no pot ser de rebut �l�apagada� informativa d�aquestes q�estions que per s� mateixes vindran a estructurar un nou m�n imprevisible, per� tamb� ple d�esperances.