Les dones no som (tan) complicades

Un pet és l'alegria del pobret

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 11 Mar 2024 18:19:00 +0000

2h triant pel·lícula i 2 minuts per dormir-me mirant-la. Això sol ser així excepte quan la pel·lícula és roïna, que no sé per què el meu cervell decideix que és preferible vore una merda de peli abans que dormir.

El cas és que l'altre dia vaig posar una d'eixes pelis que vaig vore sencera. Roïna, però entretinguda. Va d'una tipa que té cites de #LoDelTinder i no li n'apanya cap (potser ja sé per què el meu cervell no volia dormir...) fins que en troba un que li sembla "normal" i amb qui hi ha química. La tia súper desvanida perquè per fi ha trobat un heterosexual funcional i divertit. I desprès de poques cites decideixen anar de viatge junts en una autocaravana.

No entraré en detalls, vaig directament a fer-vos l'espòiler (a contar el que passa, per als de l'ESO), no cal vore-la, de veres, no paga la pena.

Al final resulta que el tio "normal" és un assassí en sèrie. Ella s'ho agafa prou bé, perquè total... ningú no és perfecte. És més, per allò de sentir-se més unida a ell, decideix que és súper bona idea matar també, per allò de compartir aficions amb la parella i tal.

Ella, després d'un parell d'assassinats, en un moment de lucidesa mental comença a sentir-se malament i no sap si està fent bé. Ja veus tu... i li telefona a sa mare.

-Mamà, no estic segura de si m'estic comportant bé. Hi ha coses que estic fent en la relació que potser no hauria de fer...

-No t'hauràs tirat un pet davant d'ell, no??

-No, mamà, això mai!!

-Aleshores tot està bé.

Pots matar, això és secundari, però pets mai. I això em va recordar a un article que vaig llegir a algun lloc on parlava dels pets en la parella i de com els gassos són una mena de demostració d'amor perquè només els amolles quan hi ha confiança de veritat, estima i complicitat.

Desprès d'eixa lectura vaig entendre millor allò del Love is in the air.

I recorda: l'amor és com un pet, si l'has de forçar... el més probable és que siga una merda.

Ser normal

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 27 Nov 2023 10:11:00 +0000

La normalitat està sobrevalorada.

Tenim el concepte del que és normal, segons com som nosaltres. Quan més s'assemble al que som/fem, més normal ens pareix.

Jo em pense ser molt normal, com segur que tu també ho penses de tu. I a més, com que sóc molt lògica i pragmàtica, crec que les coses que faig a la meua manera tenen tot el sentit del món i no entenc com hi ha qui ho fa de maneres diferents.

I per explicar açò, contaré un cas que em va passar fa anys...

Vam anar una colleta a passar un cap de setmana a una masia d'un dels amics. En un moment donat estava jo fent l'escurada amb un amic. Jo ensabonava els plats i coberts i ell anava rentant-los. Treball en equip. Estava escurant els gots i anava deixant-los ensabonats damunt del banc de la cuina. Després vaig continuar amb els coberts i vaig anar classificant-los per gots, al mateix temps que els ensabonava. Ara una cullereta, a éste got. Ara un gavinet, a l'altre got. Ara una altra cullereta, al got de les culleretes. I així.

Sempre que escure ho faig igual. Classifique coberts, els rente per tipus i els pose a eixugar cadascú amb els seus. Si no hi ha escorredors separats per a cada cosa, intente almenys separa-ho en 2: culleretes i ganivets per un costat i culleres i forquetes per un altre, així una vegada secs, els agafe d'un grapat i ja els tinc classificats per a desar-los al seu calaix. És lògic o no és lògic?? En mi cabeza era espectacular. I com que per a mi té tot el sentit del món fer-ho així, per què algú hauria de fer-ho d'una altra manera??

Total, que quan el meu amic va anar a rentar els coberts, de sobte veig que agafa els gots i els buida a la pica. No vaig poder evitar i vaig cridar: NOOOOOOOOOOOOOO!!

Encara deu estar pensant que estic com una puta cabra, sin ser yo nada de eso... que sóc una tia molt normal.

Preparada

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 08 Sep 2022 06:08:00 +0000

Ma mare està morint-se. Li queden dies. I açò és el més dur que m'ha passat en la vida. He tingut una vida prou bona, la veritat és que no puc queixar-me, i entenc que és llei de vida, que els pares han de faltar abans que nosaltres i si no és així aleshores sí és un veritable drama, dels drames grans pels que jo no he hagut de passar.

Fa quasi 2 anys li van detectar un càncer de pulmó amb metàstasi als òssos. El dia que li ho van diagnosticar, en entrar a la consulta de l'oncòleg, el metge li va preguntar com estava i ella va dir "esperant el millor i preparada per al pitjor". M'he repetit eixa frase mil vegades des d'eixe dia. Sóc prou positiva i espere sempre el millor de la vida, però estic preparada per acceptar el pitjor?? No, no ho estic. Però ella sí ho estava, de veritat.

Una vegada obtinguda la sentència, això ens va caure com una jarra d'aigua gelada i no sabíem com anava a evolucionar. Li quedaven 2 setmanes?? 2 mesos?? 2 anys?? Era prompte per saber-ho, però al poc d'això ens va reunir als de casa i ens va fer un discurs de comiat confirmant que estava preparada per a tot. Ens va dir que havia tingut una vida bona, que no havia conegut la mort de cap fill, que els fills èrem persones sensates i sanes, que no tenia odi cap a ningú i que, en general, es trobava en pau, que arribara quan arribara el momemnt, estava preparada per a tot.

Després d'això la vida va seguir més o menys bé, li van posar un tractament en pastilles que funcionava prou bé. El tumor principal es va reduïr a la meitat i la metàstasi estava continguda. Això va dir l'oncòleg. El que ella va entendre va ser que ja no tenia metàstasi i que a penes li quedava tumor. Miracle. Com és una dona creient, estava convençuda que Déu estava fent una gran obra en ella i que en 2 o 3 visites més a l'oncòleg, éste per fi li diria que estava curada. Realment el primer dia ja li van dir que tenia una malaltia incurable i ella ho va escoltar, però no ho va sentir. O el seu cap va fer com si no ho sentira.

Fa uns mesos, abans de la cita mèdica, ella esperava que li llevaren tot el tractament perquè estava curada i així li ho va dir al metge, aleshores li van repetir el que ja li van dir el primer dia... que no té cura. Esta vegada sí ho va sentir bé. I li va agafar un baixó de por. Estava depre. Des d'ahi va anar a pitjor. I els 2 últims mesos han estat un malson. Un dia vam anar a urgències perquè feia dies que tenia agonia i marejos. Pensavem que sería vertígen, per estrés, perquè sempre ha estat una dona molt activa fent mil coses al mateix temps, però el que pensavem que era simple cansament va resultar ser que la metàstasi s'havia escampat més arribant a tocar una vértebra de la columna i amb una hidrocefalia (líquid al cervell) que la deteriorava cognitivament. Així que en un mes va passar d'anar tots els dies a la piscina a quedar-se postrada en un llit, sense moure's i sense a penes parlar.

I ara està hospitalitzada, esperant la mort. I ens demanen que triem coses que no sé triar. Que té un poc d'anèmia. Normal perquè no menja... i la metgessa em pregunta si li posem una bossa de sang o no. El primer prompte és pensar "evidentmet que sí, posem-li el que calga!!" però per a què?? per allargar-li la vida quant?? un dia més?? potser 2?? paga la pena?? El cervell el té mig desconnectat, no sé realment quan "està" o "no està". De vegades em mira com volent-me dir tantes coses... que no pot dir. I d'altres és com si no em mirara a mi, sinó a l'infnit, amb la mirada perduda de no saber qui és ni on està. I hi ha més moments dels segons que dels primers.

I mentrestant tinc com un puny pressionant-me entre el pit i l'estòmac. Sent impotència, dolor i molta pena. I feia molt que no plorava tant... només desitge que no patisca. I ara encara sent el puny, però què passarà quan només hi haja un buit??

Ningú no ens ensenya com tractar amb éstes coses, però no ens queda una altra que preparar-nos per al pitjor.

Lo del Tinder

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 20 Jun 2020 18:20:00 +0000

Fer-se un bon perfil de Tinder sembla que és més dificil del que jo pensava perquè si fora fàcil la gent els faría, però enlloc d'això et trobes molts perfils de merda.

PERFIL 1: Posa foto d'algun paissatge o d'un tros del seu cos amb una descripció del tipus "no pongo foto por mi trabajo". Mira, la privacitat està molt bé i a tots ens agrada, però si no poses foto no puc fer like perquè no sé com eres.

PERFIL 2: Una foto vestit de corredor fluosforescent, altra foto tirant-se en paracaigudes, altra foto de ciclista, altra més fent barranquisme, altra fent escalada. La descripció és: "disfruto más el dia que la noche, me encanta el deporte al aire libre y si es contigo mejor". Ufff, jo ja estic cansada només de mirar tanta activitat. Necessite tombar-me al sofà.

PERFIL 3: Viceverso amb musculets i fotos sobreactuades fent poses de famosillo de telecinco vingut a menys i descripció amb "Que todo fluya y nada influya. Abstenerse locas". Jo sí que m'abstindré d'opinar...

La majoria directament no posen res a la descripció. Així només et pots guiar per una foto de fa... quant de temps?? perquè eixa és una altra, la gent actualitza les fotos del perfil?? segur que molts seran diferents abans i després del confinament.

Altres posen frases tipus "No sé como describirme, mejor hazlo tú", "No se que poner preguntame lo que sea" o "soy una persona normal" que és el mateix que no dir res.

I resulta que molt poques vegades em trobe algú que em resulte atractiu a 1a vista.I no parle només del Tinder, sinó en general. Això de trobar l'atractiu és tan subjectiu... I alguns que m'han atret a 1a vista, a la 3a frase se'm passa. En canvi sóc més de que tios que en principi ni fu ni fa, si els admire per alguna raó i em sent còmoda al seu costat, m'acaben agradant i els veig cada vegada més atractius. Em posa molt més una conversa fluida i unes rises compartides que no uns abdominals durs.

Però tornem a #LoDelTinder. Mirant només unes fotos i llegint (o no) 4 frases, no tinc prou per admirar ni per interessar-me i segurament li dic que no a molts tios amb els que en altres condicions igual podrien agradar-me. Que jo crec en l'altracció a 1a vista, però no en l'amor a 1a vista.

Total, que ara que sóc una senyora madura (i que les meues TinderCites són dramàtiques), he decidit que el Tinder no és per a mi, que passe.

Desinstal·lant #LoDelTinder.

1980-2020

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 19 Jun 2020 07:09:00 +0000

Acabe d'entrar en la maduresa. Hui faig 40 anys. Teóricament jo havia de nàixer un 22 de maig, però... vaig nàixer de 10 mesos, com Einstein. Casualitat?? No ho crec.

Una no fa 40 anys cada dia, així que m'he agafat lliure a la feina. Este matí vaig a fer-me un tractament de mans i peus que inclou exfoliació, hidratació, manicura i pedicura. També vaig a fer-me un lifting de pestanyes, que és com portar-les arrissades i pintades i aporta vitamines i força al pèl. Qué què?? Després tinc dinar amb les amigues... y lo que surja. Si açò no és començar bé l'etapa madura jo ja no sé.

Que haja coincidit el meu canvi de dècada amb la pandèmia i el confinament m'ha fet plantejar-me moltes coses i deixar de plantejar-me'n moltes més. Em pilles en un moment de la meua vida que estic entre el "me la pela" i el "i per què no?".

I ara que s'ha acabat la quarentena, comença la quarentona.

Porte 3 anys preparant-me mentalment per a este dia. Que la pre-crisi dels 40 es va inventar per ajudar en el procés. I al final, ni m'he fet el tatuatge, ni m'he tintat els cabells de cap color cridaner, ni m'he comprat una moto, ni m'he buscat un amant jovenet. Todo mal. Sóc un fraude complint fites per gestionar crisis existencials. Però ho porte bé... estic com en una segona adolescència. I m'he fet TikTok, com a bona teenager. I no puc parar de fer vídeos xorres fent la sucnor. I em crec súper guai. No sóc millenial, sóc vellenial. I estic encantada de la vida. No patiu per mi, que jo no patisc per vosaltres.

dia 64 dC (de Confinament): 2na setmana de la fase 1

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 16 May 2020 09:11:00 +0000

Dilluns vam començar la fase 1 i encara no m'he fet ni una puta cervesa a una terrassa. Per què?? Perquè la gent no està bé.

Últimament eixa frase serveix per respondre a qualsevol pregunta. Prova:

Per què es manifesten els Cayetanos?? perquè la gent no està bé
Per què els valencians no tenim un finançament just?? perquè la gent no està bé
Per què et vas fer un compte de tuiter?? perquè la gent no està bé
Per què t'ha pegat per beure en el confinament?? perquè la gent no està bé
Com és que no folles?? perquè la gent no està bé...

I sí, tinc ganes de fer-me'n una amb amics, xarrant a l'aire lliure, però també amb les mesures higièniques i sanitàries adeqüades. I això no s'està complint. No s'està respectant la distància social i jo així no (me la) jugue.

He vist uns adolescents besar-se i els he cridat "espere que estigueu sans els 2 i no mateu a cap dels vostres pares de covid per culpa de l'altre" pic.twitter.com/NEOdQD0Pa2
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) May 13, 2020

En la ~~Gala~~ roda de premsa d'anit van dir quins són ~~els equips~~ les zones que passen a la fase 1, dels que s'havien quedat a la fase 0 setmana passada. Entre ells han passat la resta de districtes sanitaris del País Valencià.
Ara, què passarà setmana vinent?? els que ja portarem 15 dies a la fase 1 podrem passar a la fase 2?? I els que passaran dilluns a la fase 1 s'hauran de quedar 15 dies més per vore com avança la cosa, no?? per tant, a les comarques centrals anirem una setmana per davant de la resta per fer de conillets d'indies?? o ens fotrem una setmana més per igualar-nos a la resta??

Vos heu parat a pensar com va a afectar-nos açò?? em referisc als que no tenim parella, com afectarà la manera de relacionar-nos?? Per si no teníem prou amb les malalties de transmissió sexual, ara també tenim el puto bitxo.

Sempre ha hagut gent que ha passat de tot i que han patit 32 malalties sexuals i 4 més que encara no s'han descobert, segur que eixa gent seguirà quedant amb persones desconegudes i tindran sexe sense pensar si l'altre té coronavirus o no, ni a qui li ho poden trasmetre.

Però què passa amb la gent normal i responsable?? i els hipocondíacs?? és que ningú pensa en els hipocondríacs?? ho estem passant fatal. I el que ens queda...

Com ho farem ara per lligar?? Si fem cas a les normes en la fase 1 podem quedar amb gent, però guardant distàncies de seguretat. En quin moment podrem abraçar-nos, besar-nos i follar-nos??

Siga quan siga que arribe el moment en que ja ens estiga permès el contacte. Qui s'arriscarà a fer-ho i poder-li-ho passar als seus familiars?? Val la pena besar algú nou amb el risc que això pot suposar fins que no aparega la vacuna??

Ara és el millor moment per tindre una parella monogàmica, però no per buscar-la perquè la gent no està bé.

Demà comença la fase 1

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 10 May 2020 16:18:00 +0000

Dia 58 dC (de Confinament)

El dia 50 dC va ser el 1er dia que es va permetre eixir a fer esport de manera individual o a passejar amb els compis de confinament, que en el meu cas sóc jo sola també. Vaig anar a la platja, fins entrar a l'arena i tocar aigua. Quasi dos mesos sense vore la mar. Estàva tot el món igual, un riu de gent des de Gandia tots direcció a la platja, com zombis buscant cervells. Tots necessitàvem tocar mar(e).

I només 2 dies després, el dia 52 dC, va començar la fase 0, una fase de preparació per a les següents fases prèvies a la nova normalitat. Això vol dir que comença la desescalada per deixar d'estar confinats, a poc a poc.

La fase 0 la vam iniciar totes les comunitats autonòmiques el mateix dia i Fernando Simón, el nou ídol de l'època pandèmica, ens va explicar que la desescalada sería asimètrica. Això qué vol dir?? Que no anirem tots al mateix temps i que no totes les zones eixiràn del desconfinament igual, sinó depenent d'uns requisits que s'han de complir. Compleixes?? Passes a la següent fase. No compleixes?? et toca repetir en la fase que estaves fins el proper examen. Està clar, no??

Després de 2 mesos tancats... vulgues que no un poc d'il·lussions et fas de poder començar a fer alguna cosa que no feies abans. Tots pensàvem que la nostra província passaría a la següent fase. Tots excepte els madrilenys de trellat, que teníen clar que ells no. De fet, va ser la 1a notícia: Madrid es queda a la fase 0.

Divendres a la nit va ser el moment de saber quins territoris passaven a la següent fase i quins no. Millor que eurovissió. I així serà cada 15 dies. Una festa.

Total, que finalment han dividit el País Valencià per departaments de salut. De manera que no coincideix amb les demarcacions comarcals. Les comarques centrals passem a la fase 1, però de les riberes cap amunt ja no passa ningú fins a Vinaròs.

A l'anterior post, on explicava les fases de la desescalada, deia que com que les platges s'obriran a la fase 3, però la mobilitat entre províncies no es donarà fins la fase 4, anant tots bé i passant de fase cada 15 dies, tindriem la platja lliure de madrilenys durant els 15 dies de la fase 3. Què ha passat?? Que Madrid es queda a la fase 0 durant altres 15 dies, i és probable que li'n toque repetir de nou més endavant... i això com ens afecta a nosaltres?? tenim 15 dies extra sense ells perquè si el dia 8 de juny comencem la fase 3, a Madrid encara estaran començant la fase 2 i com a prompte vindràn a principis de juliol. Ohyeah!

La desescalada per fases

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 28 Apr 2020 19:21:00 +0000

Pdr el guapo ha fet una roda de premsa per explicar com serà #LoDelDesConfinament. Diu que ho farem per fases, cada 15 dies nova fase, si tot va bé.

A partir de dissabte dia 2 de maig, ja es pot eixir a passejar per poder vore com està el pati. La puti-vuelta.

FASE 0: Comença el dilluns 4 de maig.
En esta fase podem (i debem) anar a la perruqueria amb cita prèvia i sempre guardant les mesures de seguretat. També podem demanar menjar a domicili.

FASE 1: de l'11 al 24 de maig.
Ací ja obren les botigues. I després de tant de temps sense poder anar de compres... ja va sent hora de comprar nou modelet per a lluir. Més que res perquè ens hem passat menjant i no ens cap la roba que tenim a l'armari.
A més, s'obren les terrasses i voldrem estar ideals per fer-nos la primera cervesa en públic, no? Podrem quedar amb amics per anar a fer birres. També podrem quedar amb la TinderCita, però només quedar en públic, eh... res d'anar junts a una casa, que això encara no!!
Els hotels ja estaran oberts, però només podrem anar amb els compis de confinament. Al meu cas podria anar jo sola. Planazo.
També ens podrem moure dins de la provincia, però no podrem anar a vore als de la província del costat. Si vius a Oliva, pots anar a Sagunt o Requena, però no a Pego. Está clar, no??

FASE 2: del 25 de maig al 8 de juny.
Ací ja podrem tindre un poc més d'intimitat perquè obriran els bars i restaurants per poder estar dins. També podrem anar al cine i al teatre. I podrem quedar en casa d'algun amic. I ara sí, podrem anar a casa de l'amant!! Sempre que estiga a la nostra mateixa província, clar.
També podrem anar a visitar als nostres pares i presentar-los a la TinderCita.
En esta fase ja es poden fer actes culturals fins a 50 persones en interiors i fins a 400 en exteriors, assegudes. Ara és quan dones gràcies d'haver-te fet associació amb la colla d'amics. *guiño, guiño, codazo, codazo*

FASE 3: del 9 de juny al 24 de juny.
S'obren les platges. I encara no podem eixir de la província. Què vol dir això?? que fins la propera fase encara tenim 15 dies de platja sense madrilenys!! Siiiiiii!!

FASE 4: a partir del 25 de juny.
Nova normalitat.
Ningú no sap què és això de la nova normalitat però sembla ser que no tindrem la mateixa vida d'abans. I si no serà com abans... igual encara follem!!

dia 42 dC

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 25 Apr 2020 15:07:00 +0000

L'altre dia em sona el fonoporta de casa. Em va sobtar perquè qui hòsties pot tocar al timbre?? que estem tots confinats!! Bé, jo conteste:

-Sí??
-Hola, sóc jo...
-Què fas ací?? Estem en confinament!!
-No vas a obrir-me??
-No... no hauríes de pujar.
-M'estic pixant.

I clar, li vaig obrir. Com vaig a deixar a ma mare al carrer i pixant-se??

Fa poc vaig llegir un article que deia que les persones majors estan fent super bé #LoDelConfinament, que molt pocs ixen de casa i els que ho fan és només per anar a comprar i prou, i que el més probable és que quan estiga permés eixir, tampoc ixquen massa, per por i precaució.

Està clar que qui va escriure això no coneix a ma mare.

Va pujar a casa. Vaig anar amb compte de que no tocara res, que es llavara bé les mans, vam estar a 2m... i es va posar a contar-me que havia anat a 2 supermercats i 2 verduleries diferents i havia fet una mega compra per portar-la a un centre que sol viure de caritat. Això ho fa totes les setmanes, però fotre, que estem en quarentena!! que només es pot eixir per a les coses urgents!!
Després havia anat a vore al seu germà i la seua cunyada perquè tants dies sense vore's i ells allà tancats a un pis... pobres, necessiten vore gent. I després m'havia tocat el torn a mi.

-Mama, tu entens que ja tens una edat i formes part del grup de risc?? I que només podem eixir de casa per fer les coses imprescindibles??
-Això he fet...
-No, mama, fer caritat està molt bé, però no és imprescindible. I visitar a algú tampoc.
-A algú diu... com si fora un estrany. És el meu germà i s'ha alegrat molt de vore'm.
-I si tens el virus??
-Jo em trobe bé
-I si el tens i eres assimptomàtica i has estat repartint-lo per ahi?? I si li l'acabes de pegar al teu germà??
-Mira, si t'has de posar així ja no et conte res més.
-Res més?? on més has anat??
-No, no t'ho conte...

Total, que després de soltar-li un discurs sobre salut i higiene pensava que ja li havia quedat clar, però acabe de telefonar al fixe de sa casa i mon pare m'ha dit que ma mare no està, que ha anat a prendre cafè a casa de la veïna.

#TodoMAL

Dia 40dC (de confinament)

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 23 Apr 2020 20:22:00 +0000

Estem al día 40 de la quarentena, queden poc més de 40 dies perquè faça els 40 anys i crec que comence a acostumar-me a #LoDelConfinament.

M'he comprat un robot de cuina i ara em falta temps per provar totes les coses que vull fer. De moment encara estic experimentant. Dilluns ~~vaig fer~~ volía fer un bescuit de xocolata però com que em crec ser molt llesta vaig adaptar la recepta. 250g de sucre?? quina barbaritat, no pense posar-li tant... jo li'n posaré 125g i ja va bé. 250ml d'oli?? really?? que això és un quart de litre, tu saps les calories que hi ha ahi?? 100ml i prou, anem a fer-lo light. I clar... sense l'oli no lliga bé i no unfla prou i em va quedar un bescuit amb una pintaca brutal però que te'l menges i se't fa bola, que pa mullar a la llet, val, però a seques t'ho menges i t'ofegues. També vaig fer pà l'altre dia i em va eixir un poc soso, així que al següent li vaig posar bona cosa de sal i qui cuina salat... cuina pa'l gat. I tampoc tinc gat!! Todo dramas en mi vida.

Tampoc trobe massa a faltar a la gent. Totes les setmanes faig més video-telefonades de les que m'agradaria perquè també hi ha trobades virtuals que es fan per compromís... o algunes de les que sí tens ganes però que s'allarguen més del que voldries.
Si eixes trobades les fas en directe costa mogolló anar-te'n sense més. La meua tècnica és dir que me'n vaig a pixar. Hi ha qui diu que va a per tabac, no jutges les meues excuses. És que si dius que te'n vas sempre hi ha algú que et diu "noooo, va, ens fem l'última i au" i mai és l'última.
Ara, en canvi, és molt més fàcil posar excuses. Vos en deixe unes quantes de les meues per si vos poden servir: Tinc ara classe de pilates/zumba/ioga online, m'està telefonant ma mare, vos veig amb la imatge congelada deu ser la meua wifi (i ja penges i au)...

I pel que fa al sexe... ara folle el doble. Todo ventajas con el confinamiento.

Des de #LoDelConfinament folle el doble. Abans res. Ara res de res.
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) April 9, 2020

Dia 37 dC (de Confinament)

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 19 Apr 2020 19:21:00 +0000

He començat a vore la serie Community i al 1er capítol apareix un personatge que diu que s'ha divorciat 7 vegades. Que sí, que es tracta d'una comèdia i l'exageració de les situacions fins portar-les al punt ridícul és el que fa gràcia, però no cal anar tan lluny perque eixes coses passen.

Això em va recordar al llibre "Això també passarà", de Milena Busquets, que ara el títol ve molt al cas. En el llibre la protagonista ronda els 40 anys, té 2 fills de cadascun dels seus 2 ecs-marits i en el moment que explica la història té un amant. En aquest cas es tracta d'una dona de la meua edat, que podria ser jo. I, en canvi, les nostres vides són tan distintes...

Eixe tipus de gent em crea 2 sentiments diferents. Primer pense que són uns insconscients. Hòstia, que ja t'has llençat a la piscina i t'ha anat malament una vegada i així i tot et tornes a llençar a tope una segona vegada o una tercera?? Estamos locos o qué?? I per altra banda em fa molta enveja. Enveja de ser capaç de deixar-se dur sense pensar tant en si acabarà bé o no, deixar-se portar i viure el moment, no estar calculant els possibles problemes futurs que segurament no arriben mai. I si arriben què?? I si la relació s'acaba què?? Doncs no passa res... aquí hemos venido a jugar!!

M'encantaria ser un poc més així i no pensar tant, que jo li pegue massa voltes a les coses. Necessite racionalitzar-ho tot, calcular els pros, els contres... I total, per a què?? per a acabar confinada sola a casa sense poder eixir en 2 mesos.
No valen més les experiències viscudes?? Perquè com deien les grans gurús de la vida, les Azúcar Moreno: sólo se vive una vez.

Confinada sola

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 16 Apr 2020 17:19:00 +0000

El que necessites és amor... i un ~~poc~~ molt de sexe

Pensavem que #LoDelConfinament sería cosa de 15 dies i resulta que ja portem més d'un mes, ho han ampliat fins el 26 d'abril i tot apunta que ho allargaran de nou fins el 10 de maig.
Hostiaaaaa que quasi 2 mesos ja pica, eh... 2 mesos sense abraçar als pares, 2 mesos sense passejar per vora mar, 2 mesos sense xafar un puto bar, 2 anys sense follar...

Encara no he tingut temps d'avorrir-me. La veritat és que això d'haver d'eixir tots els dies a treballar ajuda perquè resulta que sóc d'eixe grup essencial que ha de treballar per a que la resta puga seguir vivint, però cobre com si fora totalment prescindible. Todo dramas en mi vida. I vulgues que no, em pega l'aire, xarre amb la gent... Xarre amb gent de veritat que veig en persona, que les video-telefonades estan molt bé, però no són el mateix que tindre algú davant. A casa tampoc tinc massa temps lliure, però he fet tele-birres, sopars online, exercici amb el youtube, pa casolà, he cuinat molt, he begut molt, he netejat molt, m'he masturbat molt, he dormit prou. I encara em continua faltant temps per fer moltes coses més que se'm queden pendents.

Fins ara mai m'havia plantejat que visc a soles. Vull dir, és evident que visc sola, això ho veig. I m'agrada. Però pensant en el futur, després de #LoDelConfinament... sembla que açò serà una cosa més o menys habitual a partir d'ara, que no serà l'última vegada que ens tanquem a casa. Com ens canviarà això la vida??

Fins ara jo estava living de viure sola. No hi havia ningú que em molestara, feia les coses a la meua manera, no donava explicacions a ningú i quan volia companyia la tenía. Tinc la sort de tindre diferents grups d'amics, tots molt interessants que fan mil coses a les que poder-me apuntar, així que la meua vida social és (era) prou guai. I ara?? Què tardarem en tornar a la normalitat?? Serà normalitat o pseudo-normalitat?? Quant de temps passarà entre que s'acabe este confinament i comence el següent?? seran molt seguits?? perquè si açò es tracta d'una cosa aïllada... doncs mira, me llevo la experiencia, però si açò ha de ser la nova normalitat, no vull passar molts més confinaments a soles. És diferent estar sola perquè vols, sabent que pots deixar-ho d'estar quan decidisques a estar-ho perquè no tens més remei i sense saber fins a quan.

Canviarà açò la manera de relacionar-nos els fadrins?? a #LoDelTinder uno em va proposar l'altre dia botar-me el confinament per anar a vore'l. El vaig blocar. Puto gilipolles. No me'l bote per a anar a vore als meus pares ho faré per quedar amb un tio a qui no conec de res?? Estamos locos o qué??
Segur que només ens deixen eixir #LoDelTinder traurà fum, tots volent buscar-se el polvo post-confinament.

I per al pròxim confinament què?? i si per setembre-octubre torna a haver un altre brot i ens hem de tancar a casa de nou?? Ens donarà temps de conèixer algú en el temps de llibertat com per poder tancar-te amb eixa persona a la propera?? que si ho fem i les coses van bé, guai, però i si no funciona i has d'estar tancat un mes amb una persona amb qui has descobert que no tens feeling?? #Drama

El que hauríen de fer les aplicacions de lligar és adaptar-se a les noves necessitats, igual que els programes de la tele. Canviar el First dates i el Mujeres y Hombres y vi i cervesa pel "Confina't amb mi", un programa on medeixen el grau de compatibilitat que tens amb els candidats a ser la teua parella de confinament.

Només sé tindre bones idees.

noreply@blogger.com (Unknown) — Fri, 03 Apr 2020 07:09:00 +0000

Dia 20 dC (de Confinament)

Estava a una piscina amb més gent i jo notava que em trobava fatal de morir-me. La gent no estava guardant la distància de seguretat, així que uno va decidir prendre'ns la temperatura a tots. I jo la tenía altíssima. M'he despertat ahí.

A la feina ens han comprat pantalles d'eixes com si foren de disfressa d'antiavalot o soldador, i me la vaig posar una estona només, però al caminar la pantalla es mou i fa que se'm distorsione un poc el camp de visió. Em vaig marejar un poc i després em va entrar un mal de cap horrible.

Que si vaig buscar "dolor de cabeza coronavirus" al google?? Evidentemente. I seguidament em vaig prendre la temperatura: 36.5ºC. Sembla que encara no, però la meua ment hipocondríaca no pot deixar de pensar que igual sí. I clar, després somie coses rares. Que també he buscat "soñar piscina":

Si sueña con una piscina llena y está bañandose o tirándose, significa que tiene muy buenos amigos. También significa que es competitivo con los demás y debe aprender a saber perder o ganar diplomáticamente. Por otro lado podría significar, que debe profundizar en serio en un problema que tiene y que necesita liquidarlo y quitárselo de encima lo antes posible.

Sí, bons amics tinc, competitiva també, que a mi ningú em guanya a drames. Sé guanyar diplomàticament, però lo de perdre ya tal... Hauria de profunditzar en un problema?? si només en fora un... per on comence?? la hipocondría?? que no folle?? que treballe massa?? que estem amenaçats per un bitxo que ens té confinats??

Aplaudiments

noreply@blogger.com (Unknown) — Wed, 01 Apr 2020 17:19:00 +0000

Dia 18 dC (de Confinament)

Vam començar a eixir als balcons a aplaudir al personal sanitari, tots els dies a les 20h. Els punxadiscos frustrats aprofiten el moment d'espectació veïnal per obligar-nos a escoltar les seues sessions. Sembla que els del carrer Benissuai estan encantats amb la moguda i s'han creat un grup de feisbuc i tot per estar en contacte. Que el punxadiscos té micròfon i els acomboia per fer coses. Dissabte era la festa de disfresses i van eixir tots a aplaudir vestits de ves a saber què. I setmana passada van posar les llums de Nadal al balcó, tot per odre del punxadiscos dominant del carrer, el del micro. No descarte que això acabe en secta.

Al meu carrer les coses són més tranquil·les perquè el punxadiscos dominant no té micròfon i està a un punt on la gent no li segueix massa el joc. Puc deduïr el seu estat d'ànim segons les cançons que va posant. L'altre dia sé que estava molt en la merda perquè va posar el aserejé, com si ja li donara tot el igual en la vida.

Però no només s'ha aplaudit als sanitaris, també per la gent que treballa als supermercats, pels que fan el paper higiènic, pels llauradors, per les persones que cuiden d'altres, pels missatgers, pels xiquets, pels iaios, pels infectats pel coronavirus, pels que s'han mort, pels que encara estan en la UCI...
Al final fa igual, cadascú que aplaudisca el que vulga... jo isc a aplaudir al meu veí d'enfront que està tremendo.

A l'edifici d'enfront hi ha un veí que està tremendo. Quin dia heu dit que és el d'eixir nuets al balcó?? És per a una cosa...
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 16, 2020

Porte 2 dies eixint al balcó a aplaudir-li a les 20h. El mire, aplaudisc fort i cride RABO, RAAAABO.
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 16, 2020

Hui s'ha asomat amb un bebé al braç, dient... Mira, adivina quant fa que no folle, salva'm.
Bé, no ho ha dit, però jo sóc molt bona interpretant el llenguatge corporal. https://t.co/i5C6mhaBxq
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 17, 2020

Ara a les 20h eixiré a aplaudir-li amb el satisfyer a la mà, pa que entenga que jo tampoc folle. #LoDeLaQuarentena https://t.co/MwrwCi98Nj
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 18, 2020

Ell va eixir amb un bebé al braç i jo amb el satisfyer. Doncs bé, ha fet retruc i hui ha eixit amb DOS (2) bebés, un a cada braç!! Que té bessons!! Més el que ja tenia... Ara he entès que folla menys que jo #LoDelConfinament #LoDelCoronavirus https://t.co/mTnqjxE1SQ
— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 19, 2020

Alcoholisme de confinament

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 19 Mar 2020 17:18:00 +0000

Dia 6 dC (de Confinament). Si açò s'allarga molt acabaré sent alcohòlica.
Rares vegades bevía jo sola a casa i des de #LoDelConfinament rar és el dia que no em faig un parell de vermuts, cerveses o copes de vi. Tots sabem dels beneficis de l' alcohol, que és vasodilatador i fa que estiguem més relaxats. I en estos dies tensos de nervis i incertesa m'estime més fer-me 2 gots de vi que no prendre'm un ansiolític. Però siga com siga, el resultat és que estic bevent alcohol quasi tots els dies.

He pensat molt en açò últimament i hi ha alcohol allà on mire. Entre a les xarxes socials i tots parlem de les festes i borratxeres i que ens fotrem "quan tot açò passe", que ningú sap quan serà, però s'ha convertit en unitat de mesura. I quedem amb amics per-nos cerveses/vermuts/vins virtuals fent vídeo trucades. I jo sóc la primera que tots els drames de plorar els represente amb algun gif d'una persona plorant i menjant o plorant i bevent.Un dels meus favorits és el de Robin, de How I met your mother, baix d'una taula fotent-se una botella de vi mentres plora.

Estem mal? a beure per ofegar penes, que estem bé? a beure per celebrar-ho, que no podem dormir? a beure per relaxar-nos... Alcohol everywhere!!

I estic al punt eixe de "no soy alcoholica, yo lo dejo cuando quiera", però també pense en tota eixa gent que ja ho ha deixat i no para de vore alcohol allà on va. Quina puta tortura deu ser això!!

Estem normalitzant massa el beure alcohol??

No necessite passar-me-ho bé per a beure. Abans eixa frase era al revès.

Comença #LoDelConfinament

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 16 Mar 2020 22:23:00 +0000

Dia 3 dC (de Confinament). Només fa 3 dies i ja no suporte més #LoDelConfinament.

Al principi #LoDelCoronavirus ens ho agafavem un poc a risa... perquè ens havien dit que és com una grip. Per a què muntar el carafalet si és una grip?

Però de sobte la cosa es va tornar més seriosa per moments. Primer van cancel·lar les clases als centres educatius. Val, no passa res, ací cauen 4 gotes i ja no fan escola, així que per un virus amb més raó. Però, ai, que després van cancel·lar les falles. Hòstia puta!! el bitxo deu ser xungo de collons perquè atrevir-se amb les falles... I ahi va ser quan em vaig acollonar de veres. Que això va en serio!!

A la feina també canvien les coses. Es decideix dividir tot l'equip en 2 grups i fer torns, de manera que si algú del grup 1 s'infecta encara quedarà algú que del grup 2 que podrà fer la seua feina. Comença a haver histèria col·lectiva. La gent fa preguntes que no puc respondre... fins a quan hem de treballar així?? estem prou segurs?? i totes sospiten d'alguna companya que està infectada. Super bon ambient per treballar.

A més, la gent s'ha tornat cucú com si anara a acabar-se el món i arramblen amb tot als supermercats. Sobre tot amb el paper higiènic. Ningú entèn per què, però s'esgota a quasi tots els supermercats. El bitxo no provoca cagaleres. Tampoc mocs. Ningú entèn res, però no volem quedar-nos sense el nostre paquet de paper del cul. Sort que encara no en necessite perquè ara em fa molta vergonya comprar-ne. És que jo veig algú al super amb un paquet de rotllos pal cul i ja pense... ale, ahi va un altre tarat que compra paper del vàter compulsivament per histèria col·lectiva. Sóc molt de jutjar.

La vida sense Madrid

noreply@blogger.com (Unknown) — Sat, 14 Mar 2020 19:20:00 +0000

Crec que #LoDelCoronavirus és culpa meua. Dec de tindre alguna maledicció que m'impedeix visitar Madrid per plaer. Madrid i plaer, són dos paraules que sembla que no poden anar juntes en la meua vida.

No conec Madrid. Almenys no com a turista. Sempre que hi he anat ha estat de pas o per feina, però mai per plaer. No m'he fet canyes a La Latina, ni he vist el Retiro, ni el Km 0, la Cibeles sí, però des de dalt d'un taxi. No te digo más... I no serà perquè no ho he intentat perquè ganes tinc. O tenía. Ara ja em fa por.

Sempre que havia intentat organitzar una escapada a Madrid ningú havia volgut acompanyar-me. La gent ja hi ha estat massa vegades i solen preferir altres destinacions. A s'ha de triar el moment per anar perquè a l'estiu fa massa calor.

Una vegada vaig convèncer una amiga per anar juntes a passar el pont de desembre, el de la Puríssima, de l'any 2010. Vam comprar els vols i vam reservar hotel en plena Gran Via. El burro per la finestra, ja que anàvem... a tope, com si forem riques.

Doncs no vam anar. Resulta que va haver una gran crisi de controladors aeris i ens van cancel·lar els vols. Els diners del vol encara els vam recuperar, però de l'allotjament no. I no podriem haver anat amb tren?? Doncs no perquè aleshores no hi havia encara l'AVE, que no el van inaugurar fins a finals d'eixe mateix any.

Igual això ja m'hauria d'haver donat alguna pista de que no havia d'anar a Madrid, però és que sóc cabuda. MOLT. Després he estat 2 vegades més a punt d'anar-hi però a última hora s'ha cancel·lat el viatge per unes raons o altres. I tots estos anys jo vinga insistir... que vull anar a Madrid, que em vull fer un entrepà de calamars i un relaxing cup of café con leche en la plaza Mayor.

A tot això enguany faré 40 anys i les amigues (quintes) estavem mirant on anar enguany a celebrar-ho. Total, que decidim anar a Madrid!! Festaca per celebrar els aniversaris de totes. Vam reservar tren i allotjament per al pont del 1er de maig.

Estàs descollonan-te ja, no?? Doncs ni puta gràcia em fa a mi.

Al primer intent d'anar a Madrid es provoca una gran crisi de controladors aeris. Al segon intent apareix una pandèmia mundial que ens confina a casa de manera indefinida. Casualitat?? No ho crec.

Com per intentar-ho una tercera...adiòs Madrid.

Crisi dels pre 40

noreply@blogger.com (Unknown) — Tue, 11 Jul 2017 18:20:00 +0000

Acabe de fer els 37. Açò ho negaré en públic i si algú em pregunta, diré que en tinc 31, però el meu cap sap que en tinc quasi 40. QUARANTA. S'omple la boca a tope en dir-ho. Estic a punt de ser una quarentona. I això al meu cap esclata.

Estic començant la crisi dels 40, als 30 i molt pocs... Crec que em faré un tatu, em tintaré d'algun color cridaner i follaré amb un jovenet
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 28 de mayo de 2017

Tots els anys, pel meu aniversari i per cap d'any (que a més coincideix cada mig any) faig un pensament sobre la meua vida. Què estic fent?? És açò el que vull?? I em faig els propòsits si crec que he de canviar algua cosa, però no tot es pot canviar. Hi ha situacions que no depenen de mi, sinó que és el puto destí qui s'encarrega, i òbviament, ahi no puc fer res més que respirar profund i posar-me una copa ben carregada.

Sempre he sentit dir a ma mare que quan millor s'ha sentit és a partir dels 40. Ara sóc més madura i la vida m'ha pegat prou hòsties com per saber viure. També m'he lliurat de complexes i d'alguns (que no tots) prejudicis. I això fa que em senta molt més a gust amb mi mateixa que no fa 20 anys. També me la pela prou el que pugueu pensar de mi.

Doncs estan tintant-me els cabells i la meua perruquera m'acaba de confessar que va de diazepam fins al cul. #PrayForLucre https://t.co/sbMeIp8Z2u
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 21 de junio de 2017

Però l'edat també et limita. I no em referisc només a que les ressaques ara duren 2 o 3 dies. O que ja no puc anar a currar empalmant una nit de festa. Ens limita pel rotllo reproductiu.

Quan em va passar tot això de l'operació dels miomes em va vindre la ratllada mental per si volia ser mare o no. I em vaig haver d'auto-convencer que no passa res per no tindre fills, que no seré menys dona per això. Perquè sóc una tia moderna i tal però m'han educat amb valors tradicionals, en els que la dona s'ha de casar i tindre fills. I sincerament, no he tingut eixe desig, no em note el rellotge biològic del que parlen, però potser és que l'he silenciat. Sóc molt racional i tot ho raone en gelat. Fins ara no s'han donat les condicions perquè em puga plantejar la maternitat, així que millor no plantejar-me alguna cosa que no podré tindre. No vull pensar si vull viure a un xalet amb piscina perquè ara sé que no me'l puc pagar. I si ho pense i resulta que sí ho vull?? viuré frustrada?? em deprimiré?? doncs millor no ho pense.

Sóc una covard. Vaig dir que em volia tintar d'algun color cridaner i al final ho he fet d'un color discret. pic.twitter.com/LZgVisqgUN
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 21 de junio de 2017

Intente viure sobre la marxa. No m'he enamorat mai i mai he tingut parella formal. Per què va a ser diferent a partir d'ara?? que puc ser mare jo sola?? ho sé, però no vull.

Conec dones que no volien fills i de sobte se'ls va despertar eixe no sé qué que fa que vulgues tindre un feto. I a mi em fa por que això se'm desperte quan ja siga massa tard.

Vull fer reformes al pis. I les faré d'ací 4 o 5 anys. No abans. El primer motiu és perquè en eixe temps em donarà per poder estalviar més, i el segon motiu és perquè en 5 anys ja en tindre 42, i si arribat eixe punt no tinc fills ni estic prenyada, tombaré una de les habitacions per fer-me un super vestidor.

Encara no tinc la crisi dels 40, és una precrisi, que ve a ser una crisi fluixeta. De moment ja m'he tintat els cabells, he passat tot el Feslloch plena de calcomanies i l'amant jovenet ja tal. M'hauré de fer un Tinder... o posar-me un cartell de "estic disponible... hola menors de 35!!"

S'ha acabat el barril i l'escuma ens ha esguitat a @Pak_Young i a mi. Crec que és l'única cosa que ens caurà damunt hui #Disponibles pic.twitter.com/UL9SNe6G1i
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 9 de julio de 2017

Consells de vida

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 15 Jan 2017 18:19:00 +0000

Recentment m'he trobat amb una youtuber de la que m'he fet molt fan. I vull fer-vos un recopilatori dels seus vídeos que més m'han agradat. La tia dona consells sentimentals d'una manera molt peculiar. És una fenòmena super autèntica.

No s'acaba el món quan et deixen

Quan ell et diu que no està prepara't per a una relació seriosa. Si ho està, però no amb tu.

Et posa les banyes?? Deixa'l. Prou. Dejálo, coño!! Quiérete!!

Eixe home...

I de vegades es posa seria, però no deixa de ser brutal

Novio dels diumenges

noreply@blogger.com (Unknown) — Sun, 16 Oct 2016 17:19:00 +0000

Les vesprades de diumenge són dels moments més trists i melancòlics de la setmana. I no només perquè saps que ja està ahí el dilluns i tornes a la rutina, sinó perquè encara tens alcohol en el cos, no has aprofitat per fer tot allò que tenies pendent, t'ho vas passar teta divendres i ara ho recordes volent transportar-te de nou allí... això és el que es coneix com a depressió dels diumenges.

Si a tu també et passa, no t'apures, és normal. La solució és ben fàcil: busca't un novio per als diumenges. Són tot avantatges.

Mira, no sempre és fàcil trobar el moment per a estar en parella. Entre setmana hi ha molta feina a fer i totes les rutines diàries, compromisos, coses de la casa... el cap de setmana és moment d'ajuntar-se amb els amics i sempre hi ha mil saraos!! Quan no és un aniversari, és un concert, un comiat (de qualsevol tipus), un sopar amb aquells amics que fa mil anys que no hem vist... o simplement descansar.

Quan hi ha temps per a un novio?? Ai, Lucre, és que tot això ho podeu fer junts... clar... això ja ho sé... però i si no vull?? jo necessite la meua parcel·la, el meu espai... i entenc que la resta de la gent també (o almenys haurien!!) i quan comences amb algú, si vos veieu poc la flama es manté, vos quedeu sempre amb ganes de més.

Per això els diumenges és el dia ideal per a estar en parella. Eixe dia que ens agafa el baixó, que estem cansats, és ideal per a quedar-se a casa, tirat al sofà mentre algú t'abraça i et clava mà. Diumenge és un dia de relax, de ressaca, de no fer res... I en dies com aquest va bé un pit pelut en el que deixar-se caure i un poc (o un molt) de sexe per cremar les calories extra del cap de setmana.

Ho mires per on ho mires, és perfecte. Reivindique la funció del novio dels diumenges.

Triar de qui NO enamorar-se

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 01 Sep 2016 07:09:00 +0000

Segons la Viquipèdia, "l'enamorament és un terme principalment usat al món occidental per a descriure un procés de passar d'un sentiment de neutralitat cap a una persona a un altre d'amor. Es pot considerar, segons la cultura, com un procés inevitable o incontrolable amb els risc de posar els amants en un estat de vulnerabilitat."

Diuen que no triem de qui ens enamorem, i jo no estic d'acord del tot perquè sí podem triar de qui NO ens volem enamorar. És molt bonic allò de deixar-se portar i viure l'amor com vinga, però també tenim cervell per poder analitzar el que ens convé i així estalviar-nos molts mals de cap. Potser sóc massa gelada, cerebral, calculadora... ho sóc perquè no m'agrada patir.

Al poc de conèixer a algú quasi sempre ja sabem si podríem enamorar-nos d'eixa persona o no, a la llarga. És elecció personal triar si assumim el risc d'estar amb una persona malalta, algú que viu a centenars de Km, una persona amb parella, algú amb antecedents violents o el teu cosí germà.

Algunes relacions són realment insofribles i esgotadores, especialment aquelles en les que et veus en la situació d'haver de negociar amb la parella els teus valors personals. Una relació així no val la pena. MAI. I moltes vegades ens ho podríem haver estalviat des del principi.

L'amor no està lligat al sacrifici perquè aquest suposa fer alguna cosa que no vols. Obvi que hauràs de cedir en molts aspectes, però estimar no és sofrir, i tenim dret a ser feliços...

Tu què tries?? El camí del cor o el camí del cap??

Tampons d'esponja per follar amb la regla

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 15 Aug 2016 09:11:00 +0000

El cicle menstrual a cadascuna ens afecta de manera diferent. Les hormones juguen amb nosaltres d'una manera un poc sàdica. Per als homes pot resultar dificil d'entendre el nostre comportament, però és que nosaltres tampoc l'acabem d'entendre!!

Normalment tinc l'autoestima prou alta, sóc calculadora, observadora i no m'altere facilment, però de sobte les hormones es revolucionen i perd la confiança en mi mateixa, dubte de totes les meues capacitats, em torne més torpe, i tot em pareix molt més del que és, o un drama insalvable o una emoció incalculable. Fins al punt de plorar veient "Cambiame" perquè ixen unes històries terribles.

No m'agrada eixa sensació, sé que no sóc així, però no puc controlar-ho, em sent vulnerable i desprotegida. També prou catxonda. Però la sang em fa molt de fàstic, em sent incòmoda tenint sexe amb la regla, i no hi ha res pitjor que follar sentin-te incòmoda. Així que ho evitava... fins que vaig descobrir els tampons d'esponja. Una meravella. Te'l poses i t'oblides.

Aquestos tampons són el millor invent menstrual després de la copa. Van empaquetats i esterilitzats en bosses individuals. És una espècie d'esponja que t'introdueixes a la vagina, com ho faries amb un tampó sense aplicador. I sense fil. Això és un problema i un avantatge. Un problema perquè costa un poc de llevar, però no et preocupes, que ix. La primera vegada vaig tardar 3 minuts en traure'l. Després li vaig pillar el truc... si et poses a la gatxoneta ("de cuclillas") en eixa posició la vagina es plega com un acordió i és més fàcil arribar fins al fons. Et claves 2 dits i fas pinza per traure el tampó.

L'avantatge és que al no tindre fil i la esponja no és rígida com un tampó comú, el pots tindre posat mentre folles com si fora qualsevol altre dia sense regla. Ni ho notes ni ho nota. És fantàstic. De veres, prova-ho.

Hi ha de diferents marques i formes, els més comuns són rodonets o amb forma de cor i solen tindre una mena de tall o buit a un costat que això se suposa que és per a que pugues posar ahi el dit i estirar per traure'l de la vagina, però ja et dic jo que en eixe moment no ho trobes ni de conya. No t'espantes i tingues un poc de paciència a l'hora de llevar-te'l, que pot costar un poc, però val la pena.

Alguns tampons d'esponja venen amb lubricant perquè siga més fàcil la seua col·locació. Això et pot ajudar a introduir-lo, però és possible que després s'esvare més a l'hora de traure'l i et coste d'enganxar. Jo compre els normals i els mulle un poc amb aigua (i aprete perquè no es quede aigua dins l'esponja abans de posar-lo) i bé un poc de lubrificant acuòs.

Els pots trobar físicament a farmàcies i sexshops o bé comprar-los online. El preu ronda entre 1-2€ per unitat. Els últims que he comprat ha sigut d'ací.

Els has provat?? què et semblen?? has tingut dificultats per llevar-te'l??

Diari d'una mala pata (III)

noreply@blogger.com (Unknown) — Mon, 30 May 2016 19:21:00 +0000

Dia 47 d.Ct (dia següent d'anar de comunió):

Necessite l'emoticono de potar per poder expressar-me bé hui. #EmojiVomit pic.twitter.com/aWj69W3iKp
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 15 de maig de 2016

Dia 48 d.Ct: Describint la meua vida sexual amb gifs.

#DefineTuVidaSexualConUnGif pic.twitter.com/4kit2MHeSh
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 16 de maig de 2016

#DefineTuVidaSexualConUnGif pic.twitter.com/Ufd7dOIdZa
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 16 de maig de 2016

#DefineTuVidaSexualConUnGif pic.twitter.com/AC1wYjDL4W
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 16 de maig de 2016

#DefineTuVidaSexualConUnGif pic.twitter.com/HyFFxMslIt
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 16 de maig de 2016

Dia 50 d.Ct: Li he donat a ma mare les claus de ma casa per a que passe a mirar si tinc correu, però no s'ha pogut ressistir a pujar al pis. M'ha portat mitja despensa. Mira, Lucre, t'he vist que tenies un paquet de papes i unes llaunes amb coses de picadeta i els he portat. També tenies un paquet de galletes salades i un pot de melmelada i ho he agafat tot per a que no es faça roin. Saps que tens el primer calaix del congelador ple de bosses amb glaçons?? també tenies pà congelat al calaix de baix i te l'he portat. I, escolta... t'he trobat a l'habitació del fons dos bosses grans plenes de roba, ahi de qualsevol manera, i t'ho he penjat tot a l'armari per a que no s'arruguen.

Les galletes salades, les papes i la melmelada tarden molt en caducar i no pense queda-me ací (a casa dels pares) molt de temps més. Les llaunes són "conserves". El pà estava congelat. Congelat!! La congelació és un métode prou bo de conservació d'aliments. És el meu congelador... clar que sé que tinc glaçons al primer calaix, d'ahi és d'on els agafe per als cubates.

I la roba que estava a l'habitació del fons... (de veres feia falta entrar a totes les habitacions??) vaig estar 2 setmanes ordenant armaris abans de trencar-me la cama i eixes bosses de roba eren per a donar o tirar. Però és que ma mare això de la intimitat de les persones ho porta regular.

Dia 51 d.Ct:

Porte tota la vesprada parlant al grup de wasap del cole xq m'he convertit en eixa persona odiosa q contesta a tot i veus 600 missatges nous
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 19 de maig de 2016

Dia 52 d.Ct: Ja camine amb només 1 closa!! Quasi plore. Tindre una mà lliure mentres camines és més important del que sembla #CamaTrencada
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 20 de maig de 2016

Dia 54 d.Ct:

Estic de pm, açò és com estar de viatge amb el novio. Però sense novio. I sense viatge. En casa dels pares. I amb la #CamaTrencada. Plorant.
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 22 de maig de 2016

Dia 55 d.Ct: He pujat l'escala!! Puge els escalons un a un, però ja és un avanç. I sóc capaç de pseudocaminar sense closes!! siiiiiii!!! una iaia amb andador va més ràpida que jo, però la meua llibertat i tornada a casa està cada dia més a prop.

Dia 57 d.Ct: He pactat amb els meus segrestadors les condicions de l'alliberament. Em quedaré a casa dels pares fins la propera visita al traumatòleg bonorro que és en 2 dies. Bandera blanca.

Dia 59 d.Ct: Este matí he anat a l'hospital. Quan el metge guaporro m'ha vist entrar a la consulta només amb una closa amb la mà dreta em diu:

-Por qué llevas la muleta con la mano derecha?? El tobillo que tienes mal es el derecho y la muleta se debe llevar con la mano contraria a la pierna de la dolencia.
-Pues el Dr. House lo lleva así - He argumentat
-El Dr. House no tiene lo mismo que tú.

Fia't tu de les series...
També m'ha dit que esta propera setmana em llevarà un tornillo per a tindre major mobilitat.

A alguns de vosaltres vos falta un tornillo. A mi me'n lleven un dimarts perquè sembla que sóc massa normal. Volen q m'enloque #CamaTrencada
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 27 de maig de 2016

I, per fi, he tornat a ma casa. #HomeSweetHome

Diari d'una Mala Pata (II)

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 19 May 2016 08:10:00 +0000

Dia 32 d.Ct (*d.Ct = després de Cama Trencada): He tornat a la consulta del traumatòleg guaporro. Ara sí ja ho porte tot a l'aire. I quan dic "tot" em referisc al peu, sense benes ni res. He de seguir movent-lo més i fer un poc de força perquè encara tinc molt poca mobilitat. Açò fa un mal que et cagues. M'ha dit que en 2 setmanes podré començar a posar el peu a terra, sense deixar caure molt de pes, i poc a poc anar descarregant cada dia un poc més. I ja. M'ha abandonat fins el mes que ve.

Dia 36 d.Ct: Últimament la meua vida és menys emocionant que la d'una iaia de 92 anys i amb artritis #CamaTrencada #DameVenenoQueQuieroMorir
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 de maig de 2016

La vida és això que (els) passa (als demés) mentres estàs podrin-te a ta casa de baixa amb la #CamaTrencada. #DameVenenoQueQuieroMorir
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 de maig de 2016

Açò és una puta tortura. Jo sóc de les que solen tindre els caps de setmana ocupats a 2 mesos vista i ara no puc fer plans de res perquè no sé quan ni com podré estar bé. I encara no sóc autosuficient. Hi ha alguna cosa més trista a la vida que no poder fer-se plans?? jo dic NO.

Dia 39 d.Ct: Los días se me hacen eternos, Super... #CamaTrencada #ArribaLaEsteban https://t.co/YahijbKD9o
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 7 de maig de 2016

Matt Damon a Xàbia i jo amb la #CamaTrencada Que vida más triste.. https://t.co/ZPJrU6Owth
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 7 de maig de 2016

Dia 40 d.Ct: Ma mare està tan encanta de tindre'm a casa q em fa por q intente trencar-me l'altra cama xq em quede més temps #CamaTrencada
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 8 de maig de 2016

Dia 42 d.Ct: Hui comence la setmana 6 d.Ct. Els metges ho compten així, en setmanes, però no m'agrada comptar com si estiguera prenyada, per això jo ho faig per dies, com les persones normals. I just hui he de començar a posar el peu a terra.
Algú a casa ha tingut la brillant idea de que em pose una bàscula baix del peu dret per saber fins a quants kilos sóc capaç de suportar en eixa cama. Doncs bé, només n'arribe 12. Un drama.

Dia 43 d.Ct: Una de les coses curioses que té estar al poble amb els pares és que ve a visitar-me gent a la que no conec. Coneguts dels meus pares, veïns, xafarders...
I hui ha vingut a casa una dona, m'ha preguntat com estava, li he explicat tot el rotllo i molt solemnement s'ha alçat la camiseta mostrant-me el pit, i d'entre mig de les mamelles s'ha tret mig tapó de suro. Et jure que no sabia qué fer, on mirar, com reaccionar...

Era un tapó qualsevol de botella de vi, partit longitudinalment. Jo estava ahi, mirant amb cara de poker com si em passaren coses així cada dia. I la dona, molt seria, estira el braç donan-me el suro i em diu... açò és per al dolor.

Per un moment he pensat que sería per a mossegar-lo, per la tensió del dolor, dic jo, no?? Però clar, ni de conya mossegue jo un suro que s'ha tret una jubilada del mamellamen. Estamos locos o qué??
Aleshores la dona m'ha explicat que no sap per què funciona, però que simplement portant el suro a la butxaca se te'n van els dolors musculars i d'ossos. I m'ho va dir super convençuda, eh!! Vaig fer un mig somriure i li vaig donar les gràcies.

Què més podia fer?? explicar-li que això no té cap sentit?? soltar-li un discurs pro-ciència?? dir-li que està taradíssima i que potser no és massa correcte donar-li a una mig desconeguda coses que t'has tret d'entre mig de les mamelles?? Entendria més si el dolor se n'anara al beure't tota la botella de vi, no guardant el tapó.

Jo havia sentit dir que si portes un tros de panical en contacte amb el cos, fa que no t'escaldes. Sé que molta gent ho fa i li funciona, però no sé si és efecte placebo o és que la planta té alguna propietat.
Això ho expliquen ací, ací i ací. I a la revista Mètode (de difussó de la investigació de la Universitat de València) diuen "Aquest ús a tall d’amulet protector, preventiu o curatiu pot ser considerat com a màgic, o, si es vol, psicosomàtic, però potser el panical exhale alguna essència que, homeopàticament, dissipe o anul·le la producció dels components de la suor que irriten o inflamen la pell." Investigació... Científica... Homeopàticament... Fin de la cita.

Dia 45 d.Ct: Ja arribe a descarregar 23kg!!

Dia 46 d.Ct: Me n'he anat de comunió. He estat 10h bevent. i a la 4a cervesa ja anava super pet. Amb tant de temps sense tastar l'alcohol... estic desentrenada.

-Se'm va desencaixar el muscle
-A mi una vegada se'm va desencaixar la mandíbula de fer una manada #ConversesEnLaComunió
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

Tenia un huevo enorme, tenía que calzarse la polla hacia el lado del huevo pequeño #ConversesEnLaComunió
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

Me gusta el sexo duro. Quiero que se me corra dentro un travesti. #ConversesEnLaComunió
— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

No sé com he acabat enmig de la pista, asseguda a una cadira, i els meus amics estirant de la cadira i així fent com que ballava. Ha hagut un moment que un ha començat a pegar-me voltes amb la cadira, rotllo força centrípeta... i jo amb els alcohols al cos m'he posat a cridar "que poto, que pooooto" però ell ha entès "footoooo, fotooo", aleshores ha pensat que m'estava encantant.
I així és com he acabat potant-li damunt.

Bromes en públic vs Bromes en la intimitat

noreply@blogger.com (Unknown) — Thu, 05 May 2016 10:12:00 +0000

El meu amic P és un tipet prou estrany, és un poc antisocial i té molts prejudicis. De vegades fa comentaris masclistes i homòfobs i estic convençuda que és gai i tot és causa de la seua auto-repressió. És com el militar de American Beauty, que sembla molt homòfob i després resulta que és gai i es negava a reconèixer-ho.

Abans de seguir amb la història he de dir que pot ser jo estiga ~~un poc~~ ~~mol~~t del tot obsessionada en que tots els homes del món sou gais, i crec que és pels meus amics que sí són gais, que ja pense com ells. I ho dic perquè últimament m'ha passat dos vegades el estar super convençuda que un tio era gai i resulta que no, que segur que no. SEGURÍSSIM.

Continue. El cas és que la resta dels meus amics per saludar-se, de vegades es fan picos o es claven mà al paquet (Vos sembla normal?? o és comprensible la meua mania PsicoEveryoneIsGay??), en plan risa. Clar, com que P és gai-homòfob açò li molesta molt i no consenteix que ningú li faça un bes a la boca ni que li claven mà al paquet i aquesta actitud seua fa que els altres encara li ho facen més, per punxar. I tot açò fa més gràcia quanta més gent hi haja davant per vore l'espectacle.

Una nit, després d'una festa a casa de A (un altre amic comú) ens vam quedar tots allà a dormir i P, el gai-homòfob, compartia habitació amb S, un hetero convençut. Quan de sobte, P es tira damunt de S tocant-li la polla i intentant besar-lo. Aleshores S es va fer arrere, flipant i P es va sorprendre de que ho fera... tant que volies i ara t'apartes??. I S li va respondre: Què fas?? Estem a soles, ara no té cap gràcia.

Quan passes al privat, deixa de ser una broma.

Una cosa semblant em va passar amb uno a qui li deia moltes animalades a les xarxes socials i ell va passar a dir-me-les també als missatges privats o en persona, a soles. El xic és molt templat i a mi no em va importar seguir, fins al punt de fer-nos 4 besades o apostar-nos postures d'un polvo, quan de sobte em diu: Crec que t'has confòs, no sé en quin moment has pogut pensar que jo volia alguna cosa amb tu.

Hola?? Perdona?? Que loquer per pensar que tu també volies alguna cosa!! Sí, deu ser que estic molt creguda... o que tenim límits molt diferents, però no escalfes allò que no et vages a menjar, que sino després es fa roïn. De res.