Les dones no som (tan) complicades...

Retardats tecnològics

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 16 Apr 2012 13:51:00 +0000

Tots tenim el típic amic (massa vegades més d'un, o pot ser tu mateix) que s'encabota en no utilitzar noves tecnologies. Sempre tenen alguna excusa de pes, que només es creuen ells, i normalment apel·len diguent que la tecnologia i les xarxes socials es carreguen la sociabilitat i que bla bla bla..., però resulta que la majoria estem a eixe món i acaben sent ells qui es relacionen menys amb la resta per no estar actualitzats.

Motorola MicroTAC 9800X

Ja va passar quan van eixir els primers mòbils. No sé si t'enrecordes, però abans els mòbils començaven per 9, i no per 6. Explique açò i em sent com una iaia de poble contant històries de la guerra...
El meu primer mòbil va ser un Motorola, a l'any 98. Una rejola que pesava vora un kilo i el deixava a casa, com a telèfon del pis. En aquell moment feia molta vergonya parlar amb el mòbil pel carrer. I quan vèiem que ho feia algú era com si estigués boig, parlant a soles pel carrer. Era tan snob això...

Poc a poc la majoria de la gent va anar tenint mòbil, més que res perquè les companyies de telèfon els regalaven, i cada vegada ens resultava menys estrany trobar algú xarrant per telèfon. Però sempre hi havia l'amic que es negava a tindre un mòbil i ens fotia la vida a la resta. Ell no ho feia a posta, ni molt menys... però ho feia perquè quan el necessitaves no hi havia manera de localitzar-lo. I a més després es queixava "per què no m'has avisat de...??" cony, perquè no hi eres mai a casa, no tens mòbil i no sé fer senyals de fum!!

Tota aquesta gent va acabar tenint un mòbil i tragant-se tot el que van dir en contra. El mateix va passar amb el Messenger. I quan per fi es van obrir un compte... ja estàvem tots a Facebook i ningú obria ja el Messenger (Messenger... per entendre'ns, missatgeria instantània, en general) i t'amollen alguna cosa com "doncs no era per a tant, mai hi ha ningú connectat...". Ara sí que me l'has pegat...

Aquesta mateixa gent són els que encara no tenen Facebook o se l'acaben d'obrir fa molt poc. Just ara que ja està passat i fa anys que la xarxa social de moda és el Twitter... però això ja els va massa gran. I que em dius dels smartphones?? callaaaa, que eixos els carrega el dimoni...
I cauran de nou. I acabaran tots amb un smartphone, igual que han acabat fent el mateix que tots. Però tard.

Atenció, retardat tecnològic, si saps que tard o d'hora acabaràs tenint eixa tecnologia que critiques i que no vols... adapta't des d'un primer moment i deixa de ser un retardat per al teu temps. Els teus amics t'ho agrairan.

Recurs de la multa amb Valenbisi

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 07 Apr 2012 14:16:00 +0000

El 20 de desembre de 2011 em van posar una multa de 200€ per anar amb la bici per la vorera. Un policia local amb cara de follar poc i malament. Quan em va dir la quantitat de la multa... quasi caic estesa allà. Quina animalada és eixa?? Que no he atracat a ningú!! Que només creuava buscant una parada de Valenbisi... i si no hi ha carrils bici per tota València no és culpa meua.

Un dia vaig dir allò de "Valenbisi és amor", t'enrecordes?? Doncs ho retire. Valenbisi és una merda. És ValenbiShit. Al principi feia gràcia. Me la claves??... molt de hihi... molt de haha... però quan vols una no la tens i quan la tens no saps per on clavar-te-la.

Bé, el cas és que el dia 2 de gener vaig presentar un recurs i ara, 3 mesos després, encara no sé res més. Així que puc deduir, pel silenci administratiu, que me n'he lliurat :)

La campanya de multes als biciclistes ja s'ha acabat, i encara que cadascuna de les multes es dóna amb una circumstància concreta... ací vos deixe el recurs que vaig presentar, per si vos pot servir per a alguna cosa.

Sra. alcaldessa,

Na. Lucrècia de Borja i Bairén, major d'edat, amb DNI: 69.069.069-L, amb domicili, a efectes de notificacions, al Carrer Borgià s/n, davant seu compareix i com millor procedisca en dret DIU:

Que mitjançant escrit amb data 20 de desembre de 2011 li ha estat notificada una proposta de resolució, de la Policia Local, referència núm. 69696969, en virtut de la qual se li pot imposar una multa de dos-cents (200) euros, i no trobant ajustat a Dret aquest acte administratiu, dins del termini de vint (20) dies concedit a l'efecte, formula el següent escrit de
DESCÀRRECS I AL·LEGACIONS

PRIMER.- No és correcte el fet denunciat “Circular con una bicicleta por la acera” perquè per al seu complet coneixement, i la determinació de la suposada infracció comesa, s'ha de tindre en compte el següent:
Els fets es van produir a l'encreuament de l'avinguda Primat Reig amb el carrer Molinell. El trajecte realitzat queda palès al mapa que adjunte per a una millor comprensió dels fets.

Foto 1: trajecte realitzat amb la bicicleta.

Una vegada finalitzat el “carril-bici” del carrer Botànic Cabanilles, vaig girar a l'esquerra, pel carrer Molinell, on a eixe tros de carrer hi ha més de tres (3) metres d'amplària i vaig creuar pel pas de vianants. Encara no havia arribat a la vorera d'enfront quan un Policia Local em va demanar que m'aturara i li mostrara la documentació. En arribar a la vorera vaig baixar de la bicicleta i em vaig identificar.

SEGON.- Pel que fa als aspectes jurídics, formals i substantius de l'expedient, es posen en coneixement d'aquest òrgan instructor els següents elements de judici que evidencien l'absència dels principis bàsics per l'exercici de la potestat i el procediment sancionant:

Segons l'article 7.1 de la recent aprovada Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, és obligació de l'ajuntament de València desenvolupar les accions necessàries per facilitar el desplaçament segur amb bicicleta.

A la nova ordenança de circulació de la ciutat de València, a l'article 36 del capítol 2 diu que:

- En la mesura que no existisca senyal de prohibició que ho impedisca, les bicicletes podran circular per zones o carrers de vianants, la preferència de les quals en qualsevol cas serà del vianant, i sempre que existisca un pas ample lliure superior a 3m, i es mantinga una distància mínima d'1m amb el vianant en les maniobres d'avançaments o encreuaments, tenint en compte que, en tot cas, la preferència serà sempre del vianant. De la mateixa manera, mantindran una distància mínima d'1m respecte dels edificis contigus. En cas contrari, les bicicletes hauran de ser transportades a peu, fins a travessar les dites zones o carrers.
- En els passos de vianants sense marca vial de pas de bicicletes, el ciclista haurà de moderar la velocitat a pas de persona i donar sempre preferència al vianant.

Per tant, tenint en compte que la vorera per la que circulava fa un ample superior a 3m i que les bicicletes poden circular pels passos de vianants sempre que moderen la velocitat i donen preferència als vianants, com va ser el cas, considere que es va sancionar una conducta permesa.

En virtut de tot allò exposat, i de conformitat amb l'establert a l'article 79 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en relació amb l'article 16 del Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel que s'aprova el Reglament per a l'exercici de la Potestat Sancionant, SOL·LICITA:

Que s'admeta a tràmit aquest escrit de descàrrecs i al·legacions i es procedisca al sobreseïment de l'expedient o, subsidiàriament, es modere proporcionalment la quantia de la sanció proposada.

València, 2 de gener de 2012

Lucrècia de Borja i Bairén

Rotondes falleres

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 15 Mar 2012 23:00:00 +0000

La revista Moixama i alhora llibret de Falles Populars i Combatives , està dedicada a les rotondes i tot el món al seu voltant. Diguem-ho clar des d’ara: les evidències no enganyen: les rotondes tenen tot el dret de dir-se falles, i les falles tot el dret dedir-se rotondes. Com podríem explicar, si no, la circularitat de les falles o la monumentalitat de tants centres de rotonda? Qui no ha pensat mai a cremar un centre de rotonda? Qui no ha circulat mai al voltant d’una falla? Ja ho va dir Raimon: quan penses que s’acaba, torna a començar.

Així és com comença la nova revista Moixama, per introduir-nos al meravellós món de les falles i les rotondes. ( que pots descarregar des d'ací). Els amics moixameros em van demanar una col·laboració rotundofallera i això és el que els vaig enviar:

Ja arriba laprimavera, de la mà d'una fallera...

Enguany no ha fet massa fred i fins al dia de Reis (els bons) encara es podia anar amb màniga curta, com aquell que diu... després un poc (no massa, eh) de fred... xa-xaaaan: la primavera!!

La sang se'ns altera, tenim calentúria, estem calents, només volem querefregar-nos amb tota la gent, i no ens passa només a nosaltres, que el bullit és general... los pajaritos cantan, las nubes se levantan... i fins i tot la de la cova vol deixar de ser verge. I és que els colors ens posen. I en haver més llum, hi ha més color, més vida, i més ganes de sentir-nos vius, de follar... perquè encara que vivim en un zel permanent, la primavera és l'època d'apariament de la majoria d'aus i mamífers i eixe instint se'ns accentua.

Amb l'arribada de la primavera sempre (i quan dic “sempre” vull dir “durant taaaaants anys que es pot considerar com a sempre”) ha estat celebrada amb cerimònies i ritus per invocar la fertilitat dels camps, la prosperitat i el benestar per a la resta de l'any. Bé, dir “sempre” és un poc exagerat perquè ara ja no ho fem. I així ens va... Potser hauríem de considerar seriosament fer un aquelarre. Sí, sí, que no és només cosa de bruixes... Els aquelarres són reminiscències de ritus pagans que se celebraven clandestinament per les prohibicions de les religions aleshores imperants, així que podríem dir que les falles populars i combatives són una mena d'aquelarre primaveral.

I tots junts al voltant de la foguera

demanen ben fort a la mare natura

que dels valencians tinga cura

i ens lliure d'aquesta ceguera

Que no hi ha mal que cent anys dure

ni persona que ho haja suportat

i només acceptem que se'ns torture

a les sessions de sexe BDSM desenfrenat

I mentrestant celebrarem aquelarres

molts ritus i orgies paganes

perquè ja arriba la primavera

de la mà d'una fallera...

Sants de l'amor (o era sexe?)

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Tue, 14 Feb 2012 18:19:00 +0000

No sóc devota de cap sant, però entenc que hi ha qui se li encomana a uns o altres. En qüestions de fe no hi ha res a fer. Si et passa pel cap que eixe sant t'ha de donar el que vols... qui sóc jo per dir-te que estàs com una cabra?? Cadascú que intente viure el més feliç que puga, i si encens un ciri davant d'una imatge de Sant Goku i et quedes més tranquil·la pensant que potser et concedisca la força universal i potser algun dia arribes a fer un Kame-ame... jo només t'aconsellaria que t'ho guardes per a tu i no ho digues per ahi, que eixes coses són molt íntimes, saps?? Però si et fa feliç... avant.

Jo quan estic malhumorada me'n vaig de compres. Sóc una gran ~~psicòpata~~ consumista. Comprar em relaxa tant o més com un bon orgasme. No em dónes mai a triar entre el sexe i les compres. A qui vols més a ton pare o a ta mare?? doncs igual.

Sants i compres... no, no me'n vaig del cap, que açò ve molt al cas. Hui es celebra Sant Valentí, en alguns llocs l'anomenen el dia dels enamorats, en altres l'anomenen el dia de l'amor i l'amistat, dia de l'amor al Corte Inglés, dia del consumisme... a mi un dels noms que més m'agrada és el que li donen a Xina: dia de les habilitats. I cadascú que pense en el tipus d'habilitats que vulga, que jo ahi no entre.

Però resulta que hi ha molta gent anti-sant-valentina, que proclamen que l'amor es demostra cada dia i no només una vegada a l'any. Per sort, no és una vegada a l'any, en són moltes més: aniversaris, Sant Valentí, Sant Jordi, Sant Dionís... i cada dia pot ser especial.

La teoria és bonica, ens estimem i ens ho demostrem cada dia. La pràctica diu que això no passa, ni de lluny, i que si no hi ha certs dies que ens marquem, no tindríem massa detalls amb la parella. I he dit detall, que no cal gastar-se diners per tindre un detall.

Sant Valentí és dels bombons i les flors, Sant Jordi el de la rosa i el llibre, Sant Dionís, el de la mocadorà. I jo, la que s'apunta a totes les festes de tots els sants, tant si crec com si no, tant si estic enamorada, com si no.

I aquesta nit he quedat amb el no meu novio per tindre una cita de no enamorats. Això sí, amb una espelma. O dos. Romàntica que és una...

les no-possessions

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 30 Jan 2012 22:23:00 +0000

A casa dels meus pares tenia una gata que va morir fa uns quants anys. M'agraden els gats. Són molt independents i no has de treure'ls a passejar, que ja ho fan ells a soles.

Últimament, de tant en tant a casa dels pares em trobe una gata negra, molt bonica. Li posem aigua i menjar però no ho tasta, sembla que té amo, que està ben alimentada. A més està sempre molt neta i li brilla el pèl, no pot ser una gata del carrer. És molt carinyosa, sempre està refregant-se i demanant carícies. I a casa, que ens agraden molt els gats, estem encantats amb ella. Hem descobert que entra a casa per la finestra del bany, que dona a la terrassa. Els meus pares no volen un altre animal a casa, però aquest no és nostre... només el tenim de tant en tant.

Aquest últim viatge al poble hem descobert que no té amo, que viu al carrer, i que hi ha vàries persones que li donen de menjar, però no és de ningú. I cada dia és un poc més nostra... la tenim el temps suficient com per no trobar a faltar un altre animal, però no tant com per a preocupar-nos massa per ella.

El mateix em passa amb un home. Ha aparegut així com qui no vol la cosa... i quasi sense adonar-me'n m'he trobat fent amb ell coses de novios, sin ser yo nada de eso. No tenim cap compromís, cadascú fa el que vol amb qui vol i no ens donem cap explicació. No fem plans ni comptem l'un amb l'altre, però parlem pràcticament tots els dies, ens expliquem les coses que ens preocupen, passegem agafats de la mà, ens abracem al sofà... i quan tinc la regla em porta xocolata i m'abraça. Tenim un sexe fantàstic i riem molt tant dins com fora del llit. No estem enamorats, però som cada dia més amics.

Tinc i no tinc una gata i un novio.

Acadèmia sexual

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 28 Jan 2012 15:16:00 +0000

Anit va començar un nou programa a la cadena Cuatro: Sex Academy, on hi ha 5 parelles, cadascuna amb un problema diferent i els ajuda una psicòloga-sexòloga.

És una espècie de classe de sexe, en general, on explica des dels diferents tipus de penis o de vagines ... fins a postures que ens poden anar millor.

La gràcia del programa és que veus la problemàtica de cada parella i pots sentir-te identificat amb més d'una i, per tant, també intentar solucionar-ho, com fan ells. O, simplement, veure altres punts de vista.

Parella 1: Valencians. Junts des dels 14 anys. No han tingut mai cap altra parella sexual. Ella, de vegades, sent dolor amb la penetració.

Parella 2: Ella ha perdut el desig després de tindre un fill.

Parella 3: Ella vol més tendresa per part d'ell i ell vol més sexe. Com ella no té el que vol... no li dona el que vol ell, i al revés.

Parella 4: Ella ha tingut una educació on el sexe és tabú. Li fa vergonya que l'home la mire nueta i no es masturba, ni li ho fa a ell perquè li sembla que això és de porques. Ell està desesperat, lògicament.

Parella 4: Tenen una vida sexual rutinària. Ella vol experimentar coses noves i ell sempre està cansat per la feina i poc motivat.

Per al proper programa, la presentadora els ha posat deures per a casa a tots i els ha regalat un clonador de penis, així que podrem veure els membres dels participants. O al menys una rèplica ;)

Aquest primer capítol el pots veure ací. L'has vist?? Et sents identificat amb alguna parella?? Participaries a un programa així??

Camps i Costa absolts de tot pecat

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 25 Jan 2012 22:32:00 +0000

A les 19.30h han donat el veredicte del #JudiciCamps. Jo, tota nerviosa que estava, he vulgut anar fins a la porta del TSJCV. Que dius... xè, tan moderns que som quan volem i es diu TSJCV?? per què no TSJPV?? doncs mira, per a mi, a partir d'ara serà TSJPV. I punt.

Bé, he arribat al TSJPV, i al cantó hi havia 2 municipals que en teoria estaven allà per no deixar passar a ningú, però aquells estaven allà de xarreta, jo he passat per darrere d'ells com si tota la vida no hagués fet res més que passar per allà davant d'ells, així que no he causat cap sospita i m'he situat entre els periodistes. Concretament al costat de la pija que portava el micro d'Antena 3.

Allà tots expectants... que si arriba Cotino i entra seriot sense dir res a ningú, que si arriba Rus i diu unes parauletes a la premsa... i jo allí, enmig de tots, tuitejant, com si fora una periodista més. He llegit al Tuiter de Victor Maceda (un altre dels guapos, dels de la meua llista de follables, que està feliçment casat, però jo no perd l'esperança...) que havien absolt a Camps i Costa per 4 a 5 vots. Ho he llegit en veu alta. Tots els periodistes indignats. Que fuerte... de verdad... en serio?? No culpable??

M'he esperat un poc, per si passava alguna cosa rara, si s'obria la terra i ens soterrava a tots els valencians o alguna cosa així de rotllo apocalíptic total. Què més podíem esperar??

En veure que no passava res, he decidit pirar-me a casa, que havia quedat per sopar i m'havia de posar guapa (més, si cap). Així que me n'he anat cap als municipals xarradors que ara ja s'ho havien xarrat tot i estaven més callats, i per tant més alerta, i a un xic que intentava accedir on hi era la premsa l'han parat:

-Oiga, que ustéh ahí no se puehe metéh...
El xiquet, prim i alt, amb ulleres i amb els cabells estil Nino Bravo, un poc alterat, li ha dit...
-Es que voy al Téesejota!! Es muy importante.

Els municipals han assenyalat a la vorera d'enfront i l'han convidat a anar. No ho han fet per la seua condició d'homosexual, que ho era, sinó perquè no anava acreditat com a premsa i allà no hi podia estar. La seua contestació ha estat:

-Però es que esos son indignados... lo mio es otra cosa...

Aleshores els municipals li han aconsellat que anara per la porta de darrere, que allí li deixarien passar. No sé si es tractava d'algun doble sentit perquè ahi ja me n'he anat i no sé com ha acabat la història.

El més graciós és que eixe xic és Luís Salom, Asesor de la delegació de Juventut de l'Ajuntament de València, i molt conegut per alguns de vosaltres...

no és un adéu...

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 11 Jan 2012 11:12:00 +0000

Últimament em fa l'efecte que vaig sempre corrent a tots els llocs. Els dies haurien de ser més llargs poder fer-ho tot. Però resulta que no ho són. Només tenen 24h. I jo que sóc cul de mai seient... sempre em busque per fer més coses de les que puc.

Tot això a què ve?? a que em deixe el blog?? no, no és un adéu, com diu el títol, és un "tingues paciència que ja escriuré quan puga". He rebut uns quants correus electrònics de gent preguntant-me per què no escric, que si m'he enamorat, que si abandone...

Gràcies, de veritat. M'afalaga que estigueu pendents de mi i que vulgueu més escrits. No m'he enamorat i no pense abandonar, de moment. Més bé al contrari, estic engegant nous projectes i molt prompte em podreu llegir al Bon Dia Notícies.

I de moment, què?? doncs és molt més còmode i fàcil escriure coses soltes i curtes que no fer tot un post elaborat. Així que qualsevol cosa que em passa pel cap l'amolle al Facebook o al Twitter. I ahi sí escric tots els dies.

Encara no has posat un m'agrada a la meua pàgina de FB?? i a què esperes?? des que em van censurar l'usuari em vaig fer pàgina, així com si fora jo un personatge (sin ser yo nada de eso), així que vinga, va, fes-te fan i actualitza't.

Al twitter escric més que al FB. La dinàmica és diferent...

Tens Twitter?? i ja em segueixes?? no em poses com a excusa que és molt complicat i que no saps com va perquè ja vaig fer una guia pas per pas explicant com funciona. Així que si encara no tens el teu usuari, llig "Twitter per a dummies" lesson 1, lesson 2, lesson 3 i lesson 4 i fes-te modern, que ja toca.

Ens llegim a les xarxes!!

ciber-besets

Consultori: la deixe??

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 08 Dec 2011 13:14:00 +0000

Fa temps que m'embolique amb una amiga, una de la meua colla. Els 2 sabem que això no evolucionarà a res més, però sentim una atracció fatal l'un per l'altre. Només tenim sexe quan ens trobem. No quedem mai. Sé que pot parèixer estrany, però és així. I a més els 2 som prou gelosos i no suportem veure com l'altre tonteja amb altra persona. Ha arribat un punt en que crec que això em fa més mal que bé, i vull deixar-ho estar, però no sé si seré capaç. És molt de temps el que portem així i sé que seria un canvi gran. Un abans i un desprès. La deixe? Es que per altra banda pense que mentre no aparega ninguna altra per la que senta alguna cosa especial, per què no seguir amb ella? ajuda'm.

Tu mateix dius que aquesta relació et fa més mal que bé. Quan tens sexe amb algú estàs intercanviant energies amb eixa persona. Xucleu l'un de l'altre, en tots els sentits. I això t'afecta després.

Encara que porteu molt de temps així, mai és tard. Pots aprendre a viure sense això. I ja no diré res més, només escolta aquestes 2 cançons, que semblen fetes per a tu:

Déixa-la, Toni, dels Manel:

I el magnífic video-clip dels Obrint Pas, La vida sense tu:

ciber-besets i... sort!!

l'esportista i la princesa

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 04 Dec 2011 23:12:00 +0000

Això diuen que era una princesa que es va enamorar d'un jugador de handbol molt alt. El jugador no era de sang blava, venia d'una família basca normal i tenia una novia normal amb qui feia plans de boda reals (que no reials).
El pressupost anual mitjà d'una família rondava els 30.000€. Amb la crisi aquesta xifra ha disminuït considerablement i hi ha moltes famílies que viuen amb menys de 15.000€ anuals. Qui més qui menys té algun familiar a l'atur o treballant sense cobrar. Però si es tracta de la família reial espanyola eixe problema no existeix. El seu pressupost supera els 8 milions d'euros. Es diu ràpid, eh...
Clar, amb aquestes dades, el jugador de handbol que era moltes coses però no bobo, va decidir canviar a la seua novieta per una in-Fanta. La de taronja, concretament. (La de llima era massa agra).

Al poc va començar a veure els "avantatges familiars" i com se li obrien portes només pel fet de ser "gendre de". I ell, que a banda de ser jugador de handbol també és diplomat en ciències empresarials, per deformació professional veu negocis a tots els llocs. I, escolta, si veus negoci... això s'ha d'aprofitar... així que va crear una empresa de "saraos varios" per vendre fum a preu d'or amb el ganxo de que per ser qui és... no faltaria publicitat, subvencions i gent boja fent cua per anar. I quins van ser els primers en caure?? els valencians, of course.

I empresari com és, va crear una altre negoci, amb la princesa. I la pasta que treia d'un lloc, el posava a l'altre. Com?? suposadament amb contractes i factures falses. Suposadament, eh... que el pobre jugador potser és innocent...

Fins que va començar a destapar-se algunes cosetes potser no massa legals d'amiguets del jugador. Llavors, el jugador i la princesa van pensar que potser tirant del fil podrien arribar a ells... i van decidir pegar a fugir a un altre país.

Ara, el pare de la princesa veu perillar el seu regnat perquè al poble no li agrada haver de donar al rei més del que té i a més que li'n furten. I el jugador està molt nerviós pensant que potser acabe a les masmorres.

I conte contat conte acabat.

M'he trobat a la xarxa aquesta oda, en castellà:

Urdangarín salao, te han pescao
con el carrito del helao
Pintaba bien el mozo, rubio y bigardo
Atleta y nada cardo
Conquistó a Cristina
Cegada de amor su retina
Muchos nenes rubitos
Engendró con su pito
Qué peligroso ha salido
El querubín “adosado”
Pues ahora sale pringado
por un caso de corrupción
¡qué horror, qué conmoción!
Un duque algo mangante
Muy echao p´alante
Nos ha salido el vasco
Que de zurdo no tiene nada
Pues a diestro y siniestro
el muy pillo comisionaba
Los Reyes no pían, raro…
Pues es de España el amo
Ese Borbón bribón y maestro
De rufianes de guante blanco
¡Vaya par de patas pá un banco!
Con una crisis de cojones
Nos salen todos ladrones
España querida, te veo mal
En manos de gente simpar
Chorizos, jetas sin fronteras
Usan diplomacia con goteras
Pues dejan rastro ilegal
Por aire, tierra y mar
¡Levántate España y reclama
Tu derecho a ser libre y ama
De tu destino de oro y grana
Pues está en tu mano
Que sea… REPUBLICANO!!

Primer la prima de riesgo i ara el gendre del rei d'Espanya. Queda clar que #Espanyaensroba

copa menstrual

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 06 Nov 2011 15:16:00 +0000

Ja fa temps que vaig pensant en comprar-me una copa menstrual i he estat investigant sobre les diferents marques que les fabriquen i si hi ha alguna diferència entre elles o no.

Quantes compreses i tampons gastem?? quanta pasta és això?? i a més ho paguem a preu de luxe, amb un IVA del 16%!! Les copes menstruals resulten molt econòmiques, ecològiques i còmodes perquè només cal buidar-les cada 12h i sense el perill de la síndrome de xoc tòxic!!

Mira aquest vídeo explicatiu de què és i com s'utilitza, per si tens qualsevol dubte. Aquesta és una marca en concret, però hi ha moltes més!!

Hi ha diferents marques i el preu varia molt d'unes a altres, encara que els materials i la qualitat són molt semblants. Canvia que alguns els pots trobar en diferents colors o amb alguna bolseta graciosa on guardar-los: LadyCup (20-22€), Mooncup (28-30€), Divacup (25-30€), Femmecup (12-15€), Lunette (50-55€), Fleurcup (12-15€), Meluna (30€), Naturcup (27€), Iriscup (27€), yuuki (15-20€), juju (42€), Mialuna (13€)...

Tenint en compte els preus i algunes comparacions entre elles, m'he decidit per la Fleurcup. L'acabe de demanar. Quan la prove vos diré que em sembla.

Has provat cap copa menstrual?? la provaries??

què és l'infidelitat??

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 26 Oct 2011 09:11:00 +0000

Què és la fidelitat en la parella?? És fidel qui soles té sexe amb la seua parella?? o qui no l'enganya i li és sincer??

La meua amiga C. va estar quedant durant un any amb un tio que tenia parella. No feien res més que agafar-se de la mà, passejar i anar de birres. Sense sexe. Ell cada dia li enviava algun sms explicant-li que l'estimava molt i les ganes que tenia de vore-la. Quan es trobaven era tot molt cast i pur, que ell tenia parella... però curiosament a la parella li amagava aquestes trobades. Si eren tant castes i pures, perquè les amagava??

A mi em sembla això molta més infidelitat que si el tio es folla a C. sense tanta parafernàlia de missatgets i carinyets i després cadascú a sa casa i Internet a la de tots.
I no dic que el segon cas no siga infidelitat, però els graus influeixen. Per a mi la quantitat de sentiments són directament proporcionals (quan augmenta un, augmenta l'altre, per als de l'ESO) a la gravetat de l'infidelitat. I en aquest cas hi havia sentiments.

Què és per a tu la fidelitat?? perdonaries una infidelitat de la parella?? És infidelitat el cibersexe?? I si no hi ha contacte sexual, però sí paraules tendres-cursis-amoroses, aleshores és infidelitat?? On hi és el límit??

Com que mai he tingut he tingut parella, mai he tingut ocasió de ser infidel i és un concepte que no acabe d'entendre del tot. Si estàs bé amb una persona, per a què estar amb altres?? i quan veus que vols estar amb altres, no és el moment de deixar a la teua parella??

esdeveniments per al cap de setmana

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 06 Oct 2011 23:10:00 +0000

Ja s'ha acabat la Fira i Festes de Gandia 2011. Just l'any passat el PP criticava la programació de la fira per ser "molt pobra" i reclamava més varietat musical, mentre que les noves generacions del PP criticava la reducció de la programació. I enguany que l'han ~~des~~organitzat ells, què han fet??

Ha vingut Isabel Pantoja, el Duo Dinámico, La Década Prodigiosa... ah, sí també Melendi i algun més. I les Festes s'han reduït a 4 dies. Sort que ha aparegut la FiGA (Fira de Gandia Autogestionada), qui ha vulgut ha aportat diners de la seua butxaca i ells s'han encarregat de fer activitats gratuïtes. Jo vaig anar al concert de Pau Alabajos i Toni de l'Hostal. Diuen que abans va tocar el Petit, però entre que cantava en anglès i que feia calor... no el vaig escoltar, la veritat. Que per què feia calor?? perquè eixa part del concert es va fer al local del Bloc-jove perquè als 10 minuts de començar a cantar la Pantoja va caure una tromba d'aigua de por. Després va parar i la resta del concert es va fer al carrer. Molt destacable la veu de la xica que va cantar les albades. Rabo, FiGa!! Raaaabooo!! Rabísimooooo!!

I aquest cap de setmana és super important. Hi ha mogolló d'esdveniments als que vull anar, però com que encara no he après a estar a diferents llocs alhora, he de triar.

El més morbòs però menys important (al meu rànquing) és el Ficeb (Festival internacional de cinema eròtic de Barcelona), que es celebra a Cornellà, del 6 al 9 d'octubre. I encara que es diu "eròtic" s'hauria de dir més bé "porno". M'han convidat a anar 2 anys, 2 actors porno diferents, i no hi he anat mai. Perquè no m'anava bé, no per res més... però mira, ha coincidit així...

Amb motiu de la diada del País Valencià, aquest dissabte el Bloc-Jove ha organitzat un concert en benefici de Ca Revolta, on actuaran: La gossa sorda + Orxata Sound System + Aspencat, a les 21h a la Casa de Cultura de Burjassot. El preu de l'entrada són 5€ anticipada i 8€ en guixeta.
I diumenge a les 18h tenim la ineludible cita a la manifestació del 9 d'Octubre, Correllengua a València, que eixirà de la plaça de Sant Agustí per commemorar l'entrada de Jaume I a la ciutat de València.

Al concert no aniré perquè estaré a un bodorrio amb la jet-set valenciana, però si vas a la mani, allí ens veurem!!

No vull que oblideu que el 9 d'Octubre no és només la diada del País Valencià, també celebrem Sant Dionís, el dia dels enamorats. La tradició diu que l'home ha de regalar-li a la seua enamorada la Mocadorà, uns dolços de massapà embolicats en un mocador per al coll. A mi els massapans no m'agraden, però si vols guanyar punts extra per a ser novio de temporada... pots regalar-me una mocadorà amb llepolies o xocolata ;) No hem de perdre les tradicions!!

Concurs de mèrits per ser novio de temporada

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 03 Oct 2011 22:21:00 +0000

Ja comença a refrescar per les nits. Jo continue dormint amb la finestra oberta i tapada amb el llençol, però no és prou. Necessite ja del meu novio d'hivern. Hauré de començar a buscar-lo ja. Açò de ser amant no és com una oposició, no cal fer cap examen i no t'assegura una plaça per sempre. És més bé com un concurs de mèrits per cobrir (mai millor dit) una plaça eventual.

I quins són els mèrits que puntuen??

Hi ha algunes coses que es poden mesurar i quantificar i d'altres que no. Els quantificables seran puntuats. La resta... dependrà del meu criteri del dia concret, estat d'ànim, cicle hormonal i qualsevol altra variable possible.

-No tindre parella (condició necessària, però no suficient)
-No mossegar-se les ungles (condició necessària, però no suficient)
-Alçada. A partir d'180cm. A més alçada, més punts.
-La mida del pam, des de la punta del dit gros a la punta del dit menut, amb la ma ben estirada. Quant més gran millor, que si és menudeta em fa l'efecte de que és com una mà de rateta de laboratori, amb les que fan experiments.
-Sistema immunològic molt diferent al meu
-Simpatia
-Intel·ligència
-Seguretat en ell mateix i amb les idees clares
-Mida del penis. La mida sí importa. Vull un home amb un penis normal (ni massa gran, ni micropenis)
-Distància que ens separa. A menor distància, més punts. Agafant com a referència de la meua localització: Benimaclet.

Altres mèrits desitjables però no imprescindibles: que se li done bé la cuina, que siga independent i respecte la meua independència, que li agrade el formatge, que parle valencià, que tinga el pit pelut i que dorma amb mi almenys 2 dies a la setmana.

I això mateix val no només per al novio d'hivern, sinó per als novios/amants/follamics de qualsevol temporada.

novio d'hivern

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 25 Sep 2011 22:12:00 +0000

S'ha acabat l'estiu, encara no ho parega. Continua fent caloreta, però ja no fa dies bons de platja. Comença a refrescar per les nits i hem de començar a fer les previsions per a la nova temporada tardor-hivern.

I ara em ve un dubte, et va més el tanga, la braga o el coulotte?? indistintament segons l'època de l'any?? o només tanga a l'estiu?? ho dic més que res pel video aquest xDD

Bé, sí, el primer és canviar el vestuari: treure alguna jaqueteta, tindre les botes a ma... i començar a estar alerta i activar el radar per trobar un novio d'hivern. T'ho recorde perquè ara és el millor moment, que si no després vindrà el fred, et farà gossera i et quedaràs sense la teua parella d'hivern. I va tan bé tindre algú que t'escalfe el llit (i el que no és llit) quan fa fred... mmmmmm....

Des de novembre-desembre fins a març m'agrada tindre un novio, que em done calor i em clave ma per baix de la manta mentre veiem una peli, que m'abrace fort, que em faça la cullereta i note el seu pit pelut a la meua esquena. I de tant en tant... que em penetre un poc. Si pot ser...

I què passa quan arriba març?? a partir de les falles, ja està ahi la primavera i la sang bull. Necessitem eixir més al carrer, començar a mostrar carn... i què passa amb el novio d'hivern?? que està passat de moda. És de la temporada anterior. Que si tu eres super alternativa de la muerte, passes de modes i decideixes que vols que el novio d'hivern s'allargue fins a l'infinit o al menys una temporadeta més... doncs perfecte. Però si no és així, que sàpigues que a partir de març és molt més fàcil trobar un substitut.

Tu tens novios d'hivern?? et duren molt??

una caneta a l'aire

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 08 Sep 2011 20:22:00 +0000

Oh, my god!! M'ha eixit una cana!! La meua primera cana. Jo que tinc aquestos cabells tan oscurs, quasi negres... i aquesta vesprada, de sobte, m'he vist un reflex clar. Què era?? una cana?? no, n'han sigut 2. A ti te daban 2?? doncs jo no anava a ser menys.

De què ixen les canes?? de fer-ho sense ganes. Això és de veres. Sempre ho he dit. I sempre ho havia fet amb moltes ganes (estic convençuda que és per això que no en tenia ni una) però tots tenim dies dolents i el meu havia d'arribar en algun moment. Sí, ho vaig fer sense ganes. I ara estic pagant les conseqüències.

Una tragèdia. A més, just aquest cap de setmana em burlava del meu germà que és prou més jove que jo i ja fa anys que en té moltes. Aaaaah, tens caaaaneeeeeees, això és que ho fas sense ganeeeees... i després afegia un "ha-ha" al més pur estil Nelson, el dels Simpsons. I clar, a qui es burla el dimoni li furga. Tinc canes. És un fet. Les tinc i punt. I ho he d'assumir.

Saps què?? realment en tenia ganes. No, no tenia ganes de fer-ho l'altre dia, sinó que tenia ganes de tindre canes. És com quan totes les teues amiguetes de classe ja tenen la regla i tu no, que et sents rara, i quan per fi et baixa... és com que de sobte et sents més integrada. Ja t'has fet gran. Ets una d'elles. No ho dic per experiència, que a mi la regla em va vindre super prompte, als 11 anys, però sé d'altres a les que sí els va passar així. I ara a mi. Perquè tindre canes et dóna com un punt interessant, no?? hui sóc 2 pèls més interessant ;)

2 dies amb els OT

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 28 Aug 2011 15:17:00 +0000

Oh, sí, moriu-vos d'enveja!! He complit el somni de molta gent: Passar 2 dies amb els Ovidi Twins i la primitiva de Dub!! Sí, ho sé, ara pujarà el meu catxé i potser fins i tot necessitaré escorta... no patiu, seguiré enrecordant-me de vosaltres.

Ara sé que voldràs saber com són els Ovidi Twins en la intimitat, què mengen, de què parlen, quines són les seues rutines diàries, si són de bòxer o d'eslip... i totes eixes coses. Doncs llegeix atentament, que ahi van els secrets millor guardats...

Divendres de vesprada començava l'aventura. Carreguem la furgo i eixim camí d'Alcoi. Quants trastos portaven, xè!! Però aquestos xics són uns professionals del Tetris.

Vam fer el camí a ritme de Rembetika, fins arribar a Batoi, un barri d'Alcoi, on ens vam ajuntar el milloret de cada casa. Allà estàvem, al mític Bar Pakito de Batoi (l'ajuntament no oficial de Batoi), on ens vam trobar amb els Pelandruska, que també tocaven allà.

Primer actuació Crocanti, Martí Guillem, que fa un espectacle soroller (no de Sorolla, sinó de sorolls). Recicla objectes i els manipula. Els hi posa botonets i cables i els converteix en objectes sorollosos. Molt curiós. No t'ho acabes d'imaginar... m'ho pensava, però mira, ahi ho tens :P

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;La&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

La gent flipa molt al vore-ho. Sembla la banda sonora d'una pel·li de por. Després de Crocanti li va tocar el torn als Ovidi Twins. Ahi vam fer un paronet, per sopar, que estàvem desmaiats. I després van actuar els Pelandruska.

Qui són aquestos Pelandruska?? què fan?? a què dediquen el temps lliure?? Toquen temes propis, klezmer, psicofolc, música tradicional i música dels Balcans valencians (o siga dels bancals). Fan molta festeta i transmeten bon rotllo. Molt recomanables.

I allà, a Batoi, vam seguir la festa, al baret del Pakito, encara que l'amo no es diu Pakito, sinó Dioni... i, sense saber massa bé com, vaig acabar parlant amb un pelandrusko, que m'explicava que hi ha una web on venen llet gargaritzada. Sí, sí... una xica jove i sana fa gàrgares amb la llet (tu tries la xica i el temps) i t'ho envien a casa perquè t'ho pugues beure ben a gust. No vull saber què buscava el pelandrusko per arribar ahi...

Ma' que va córrer la cervesa... i els plis-plais... fins a les 7h que van tancar el bar i ens van fer fora. Tocava retirada i a dormir. Trastros a la furgo i a cals Flares, un centre social okupat, molt gran, molt nét, molt bonic... i mira quina vistes!!

No vam dormir massa, no cregues, que aquesta gent són molt de viure la vida i mentre dorms et perds coses!! Són dels que viuen a tope, llepant les tapes del iogurt (de vegades sense obrir-los abans), traient els usb en mode no segur, pujant les escales de 2 de 2, així són ells... vivint al límit... Així que res, a les 11h en peu.

David, com cada dia, va fer les seues 238 abdominals, eixe és un dels seus secrets per mantindre's així de bé.
I desprès a esmorzar, al Mercat, enfront del quiosc del Marquitos, el que té de tot. Demanes el que demanes... ho té. Què vols?? el diari de fa 2 dies?? el té, tomaca per als macarrons?? en té, pegament?? també en té!! Diuen que un cotxe es va estavellar contra el quiosc, va trencar la façana i es va clavar dins. Marquitos va eixir corrents i li va preguntar al conductor "gasolina o dièsel??". Això és de veres...

El cas es que vam esmorzar unes coquetes boníssimes, allà al mercat. I a les 18h vam arribar a Ontinyent. El que va passar entre l'esmorzar i les 18h són coses d'artistes d'eixes que la gent normal no entén. I és millor que continue sent així, s'ha de guardar un poc de misteri, no vaig a explicar-te-ho tot... va, sí, només et diré una coseta més... són tots de bòxers, dels apretadets... com sóu, ja m'ho heu tret...

Ontinyent està en festes de moros i cristians. Tot ple de gent amb tunicel·les informals, botins i calcetins blancs. Vam arribar a El Filaner, un espai cultural gestionat per Salvador Mollà, artista local i personatge peculiar.

Aquesta vegada toquen primer els Ovidi Twins, després sopem i en acabar actuació de Crocanti. Els nanos flipen. De grans tots volen ser com ell.

Continua la festa al Filaner, a ritme de... de... una cosa així com... bé, a molts ritmes diferents i mesclats.

I hui, diumenge, hi ha un altre concert al Càmping Natura, d'Enguera, un càmping naturista on els bessons actuaran a pèl, sense roba, nuets, en pilotes, en conill... però aquesta vegada no hi haurà fotos, ni crònica... si vols saber què passa... ves :)

Demà, dilluns, descansaran, però només un dia de descans, eh, que dimarts hi ha altre concert a Picassent, a la llibreria Odisseu a les 19h.

Així que ja veus, he estat 2 dies fent de grupi, perseguint-los, acompanyant-los... però són tios durs, no es deixen violar així com així...

Twitter per a Dummies IV

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Tue, 23 Aug 2011 09:11:00 +0000

Després de la lesson 1(uan), la 2(tu) i la 3(zri) i amb el temps que has tingut per anar practicant, segur que ja controles, però encara se m'han quedat algunes coses per explicar-te...

Es poden dir moltes coses amb només 140 caracters, però si no en tens prou sempre pots utilitzar el Twitlonger, una aplicació que fa que per llarg que siga el que has escrit, tuiteja l'inici del tuit seguit de l'enllaç on pots llegir el tuit complet. Si no t'agrada sempre pots escriure al final del tuit allò de (1/2) i (2/2) perquè se sàpiga que va per parts.

Exemple cas 1: Tu veus el tuit així, però al fer clic a l'enllaç el veus sencer.

Exemple cas 2:
tuit1-> Exemple cas 1 de l'ús de Twitlonger per al post "Twitter per a Dumies IV" del meu blog (1/2)
tuit2-> aixi que continue fins passar-me de 140 caracters, ja?? Encara no?? Ok ja.(2/2)

Que com he fet això de posar només un tuit en pantalla?? Si et fixes, baix de cada tuit diu quan va ser escrit, per exemple "fa 35 minuts via web", i si fas clic ahi damunt... et voila!!

Tuiter és un món i hi ha tot tipus de gent. Et trobaràs amb alguna espècie de tuiters que van de flipadillos, tenen moltíssims seguidors, mai (o quasi mai) contesten un @replay i a tots els que no som com ells ens anomenen 'monguers'. Aquesta espècie de narcisistes són els 'gurús' o 'twitstars' i estan obsessionats amb el favstar, que no és ni més ni menys que una web on et diuen qui t'ha favoritejat o retuitejat cada tuit, de manera que pots veure l'èxit o fracàs de cada cosa que escrius i veure com està el rànquing total on competeixen amb la resta de gurús narcisistes.

Per a mi els Favorits són com una espècie de marcadors per llegir més tard amb atenció o simplement per guardar-lo pel seu interès, però no com a 'premi' per veure qui ha fet l'acudit més bo. Ara ja saps de què va, i el fas servir com tu vulgues. Jo passe de twitstars, perquè jo vull ser una blogstar!! :P

A la propera lesson et soltaré el rotllo de com publicar en Twitter des de Facebook i al reves, per evitar-nos haver d'entrar als 2 llocs per escriure el mateix. I quines aplicacions podem fer servir a banda d'entrar per la pròpia web de tuiter.

És més fàcil del que sembla, no?? fins i tot la Conchi ho entén!!

un pare per als meus fills

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 17 Aug 2011 11:13:00 +0000

Ser mare ha de ser una experiència bestial. M'encantaria sentir el que és tindre una personeta formant-se i creixent dins de mi. Ha de ser super raro, com un alien o una cosa així, però meu. T'imagines una mini-Lucre?? o un mini-Lucreci??

Sé que sóc rareta per a les relacions, que em costa enamorar-me, que sóc un pèl tiquis-miquis i que potser no trobe mai a la persona adequada amb la que compartir la meua vida, però no per això vull privar-me de ser mare. Ara mateix encara no em pita el rellotge biològic, els nanos m'agraden una estoneta, però no més d'això, que em cansen prompte.

De moment no tinc pressa, però sé que vull tindre fills, algun dia. I per ser el primer fill no és convenient tindre'l massa tard, així que he decidit que vull quedar-me prenyada, com a tard, als 35 anys.

I què passa si arribat el moment no tinc parella estable?? Encara estic meditant-ho, et dic les opcions que baralle, a veure què opines...

Opció 1: Inseminació artificial.
Vaig a un banc d'esperma i au.
A favor: el fill és només meu i ningú mai me'l pot reclamar.
En contra: no puc triar al pare. I si és un tio amb el cap triangular i les mans menudes?? no sé si podria suportar pensar que el xiquet podria semblar-li...

Opció 2: Si t'he vist no m'enrecorde
Ho faig a pèl, i em calle com una puta.
A favor: puc triar les característiques del pare.
En contra: em pareix una putada enorme per al tio, que mai sabrà que té un fill per ahi i, en cas que algun dia ho sapiguera... me'l podria reclamar i hauria de compartir-lo amb ell.

Opció 3: Demanar-li-ho a un amic
Un amic, de confiança, que em fecunde i després que signe un document on diga que no reclamarà mai al nano, que serà només meu. I jo tampoc li reclamaré res a ell, of course. Potser hauria de crear una altra etiqueta per açò.
A favor: puc triar les característiques del pare.
En contra: no és fàcil trobar algú que estiga disposat a fer-ho.

Opció 4: Matrimoni
Matrimoni ben entès, com a acord entre 2 parts. Seria una cosa semblant a l'opció 3, però unint-nos per criar i educar als nostres fills. Seria un altre model diferent al que estem acostumats, però no per això menys vàlid. Supose que això hauria de ser amb algú que estigués a una situació molt similar a mi, amb qui tinguera prou confiança i estima com per a viure amb ell i compartir la meua vida.
A favor: puc triar al pare i a més pot participar activament en l'educació.
En contra: si era difícil trobar un pare-opció3, encara ho és més trobar un pare-opció4. I seria un problema major si es donara el cas de que algú dels 2 trobara parella en un futur perquè probablement ens hauríem de separar i compartir el temps dels fills.

Tot això, si no s'acaba el món al 2012...

JMJ 2011

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 13 Aug 2011 12:41:00 +0000

Vinc de família catòlica. Molt catòlica. Em conec la bíblia perfectament. He resat rosaris. Molts rosaris. I he anat a una trobada mundial de la joventut amb el Papa. Va ser amb l'anterior, el Juampa, un bon tio.

Per a mi no existia un altre món ni una altra manera de vida que no fora la que jo coneixia, la que m'havien mostrat els meus pares: la autèntica, la cristiana. I sí, sabia que hi havia gent que no hi estava d'acord o que no portaven una vida "com tocava", però és que eren pobres ignorants que no sabien el que feien... no se'ls podia culpar per això, ells vivien feliços en la seua ignorància. Igual que jo en la meua, sense saber-ho.

Als 18 anys, vaig deixar de viure amb els pares per anar-me'n a estudiar a València i ahi vaig començar a vore que hi havia gent "diferent" que no eren catòlics i no per això tenien mals comportaments. I fins i tot hi havia de bones persones i moltes més disposades que les personetes catòliques a les que jo coneixia. Com podia ser això?? Ahi va començar la meua crisi existencial.

No podia ser que tota la meua vida haguera viscut enganyada. Hi havia alguna cosa més?? per què ningú no m'ho havia dit?? i açò és correcte?? segur?? no és pecat?? ai, que tinc remordiments... resaré un parenostre perquè em lleve aquestos pensaments... com puc estar dubtant ara de les meues creences??

No sé si t'ha passat mai alguna cosa pareguda, però és molt xungo sentir com se t'esmorrona el món, el vore que deixa de tindre sentit la base de les teues creences i que tot allò que creies "veritat" deixa de tindre sentit. Primer em va costar molt anar veient-ho, després assumir que estava passant realment, i després decidir què anava a fer...

Sóc prou positiva, així en general, i procure sempre quedar-me amb les coses bones de la vida. El que més li podria reprotxar a l'església catòlica és que prediquen coses que no fan i només les apliquen quan els interessa. Però com que no sóc rancorosa, em quede amb una de les coses que em van ensenyar i que a molts pocs els vaig veure practicar "no jutges a ningú". Vaig aprendre que qualsevol de nosaltres en la situació concreta d'una persona, amb la història que ha tingut i les seues circumstàncies, segurament hauríem fet el mateix, hauríem actuat igual, així que no tinc cap dret a jutjar si ha fet bé o malament.

I aquesta setmana el Papa estarà a Madrid amb milers de joves, víctimes de les seues circumstàncies.

el bon sexe enamora

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 06 Aug 2011 10:21:00 +0000

De vegades va bé saber que no eres l'única persona al món a la que li passen certes coses. Això de mal de molts, consols de babaus sí, però és cert, relaxa el sentir-se "normal".

Hi ha qui s'apunta a algun grup d'auto-ajuda, on s'organitzen reunions de gent que comparteix un mateix problema. Tu vas, amolles les teues dèries i només per això ja et sents millor. I si a més veus que a l'altre li passa exactament com a tu doncs molt millor. És important compartir aquestes coses. Això mateix li passa al meu amic S. i va a un grup d'auto-ajuda amb altra gent que té el mateix problema que ell. El primer dia va arribar i es va presentar: "Hola, sóc S. i tinc una polla com una olla. I no només això, sinó que folle massa bé i totes les dones se m'enamoren".

Eh, no rigues, que això és un problema. Les dones ens enamorem si ens follen bé. No és fàcil trobar un home dels que et fa gaudir al màxim al llit, d'eixos que sembla que t'estan llegint el pensament i fan justament el que volies. Que no et penetren massa estona, ni tampoc molt poca, la justa. Dels que gaudeixen amb els preliminars, que no tenen pressa i et miren amb eixa careta de "t'ho faria tota la nit..." i nosaltres ens ho arribem a creure, que som especials, que estem tenint un moment de connexió brutal... per què?? perquè això no ens passa amb qualsevol, però potser és cosa d'ells, que són bons amants i a ells sí els passa amb totes i amb tu no han tingut cap connexió especial, simplement has estat una més. Però com que no ho sabem i ens ha encantat... ens enamorem. O quasi, perquè la sensació és molt pareguda, com de voler estar tot el temps amb eixa persona, per seguir sentin-te especial... i podem acabar confonent les coses, quan la majoria de vegades no és amor, és obsessió.

I com ho viuen ells?? Com una tragèdia... No poden tindre sexe casual sense que la tia se'ls enamore. Vaja putada. S'ho passen bé amb la follamiga i a la que han quedat més de 3 vegades... la tia s'enamora i com que ell no sent el mateix i no vol fer-li mal... la relació s'acaba.

Això és el que li treu la son a S. Ell que és un tio atent, dedicat... que es manté trempat una mitjana de 4h, sí, sí, de mitjana. Potser un dia només són 20 minuts (rara vegada) però altres pot arribar a 8h!! I no troba a la seua ànima bessona...

Tu creus que el bon sexe enamora?? t'ha passat?? compte, que l'enamorament ens fa patètics ;)

Twitter per a Dummies III

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 03 Aug 2011 16:18:00 +0000

Després de Twitter per a Dummies I i II, seguim per a Bingo...

Al teu tuiter, a la part de la dreta, pots veure als teus seguidors i als que tu estàs seguint. Just baix et trobaràs uns quants usuaris que et suggereixen seguir. I baix apareix un llistat amb els temes del moment. Això què és?? Es tracta dels temes dels que més s'està escrivint en eixe moment, com el seu propi nom indica. També s'anomenen Trending Topics (TT) i els pots veure a nivell Global o per Estats, però si a més vols saber els TT de València, per exemple, pots seguir a @TrendsValencia que anirà informan-te. El primer TT sempre sol ser promocionat per alguna empresa, és la manera que té Twitter de fer publicitat.

Els TT poden ser paraules o etiquetes. I ací és quan comença l'embolic. Què és una etiqueta?? Són les paraules que porten davant el coixinet (#). Molt útils per indicar de què estem parlant, participar en temes concrets o retransmetre en temps real. Les etiquetes es diuen hashtags.

Si fas clic damunt d'un dels TT se t'obre una recerca amb tots els tuits que s'han fet que continguen eixa paraula o etiqueta. Això mateix es pot fer posant tu el que vols buscar al cercador que hi ha dalt del tot. Veus la gran utilitat de les etiquetes?? No??

Posem per cas que organitzen una volta a peu al teu poble i es decideix que la gent que vaja a tuitejar sobre això faça servir l'etiqueta #VoltaPeu2011. Una personeta que està mirant passar la volta des de sa casa pot tuitejar, per exemple: "la #VoltaPeu2011 passant pel carrer Major, Pep va en primer lloc" i igual que ho fa una personeta ho farà la resta d'espectadors que siguen usuaris actius de Tuiter, de manera que sense estar allà, només seguint l'etiqueta (seguint-la és un dir, no és un usuari, però pots "seguir" els resultats de la recerca) pots saber exactament què està passant, en temps real. Fantàstic!!

Hi ha unes quantes etiquetes que has de conèixer:

#FF: alguns diuen que significa FollowFriday, s'utilitza els divendres, per fer recomanacions dels usuaris que creus interessants del teu TL. Realment vol dir FollemFort, i és el que se'ls desitja als usuaris als que anomenes a eixe tuit.
Exemple: "Aquest divendres toca #FF i hui va per a @MRElectrique @vicentbaydal @xavicalvo i @purinaya"

#facts: Tuits irònics que fan referència a un personatge conegut després de que haja clavat la pota fins al mànec. Alguns exemples:

Para acabar con el terrorismo, pinchad en el menú de opciones- conexión- desactivar. Que tengo que estar en todo. #Rubalcabafacts
(Després de l'afirmació de Rubalcaba, de que el terrorisme internacional "no existiría si no existiese internet")

Pérez-Reverte fuma en casa de Mercedes Milá#PerezRevertefacts
(Després de que Pérez-Reverte calificara a Moratinos com "un merda" per plorar en el seu comiat)

Me quedo sin poder ir a Londres, me han dicho que sólo aceptan Libras, y yo soy Acuario! #turismoBisbal (o #Bisbalfacts)
(Després del famòs tuit de @davidbisbal "Nunca se han visto las pirámides de Egipto tan poco transitadas, ojalá que pronto se acabe la revuelta")

Vinga, va, a veure eixos dubtes... pregunteu... res?? doncs amb la Lesson 4 explicaré què són els gurús/Twitstars, favstar, com escriure tuits de més de 140 caracters... alguna cosa més de tuiter que vulgues saber i se m'haja passat?? no et talles... ara és el moment!!

Twitter per a Dummies II

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 01 Aug 2011 10:21:00 +0000

Hola, sóc Luc SkyBorja, em recordareu per altres escrits com "Twitter per a Dummies I", "Who is your dady?" o "Valenbisi és amor". I hui torne per explicar-te la Lesson 2 de Twitter per a Dummies.

Supose que t'has estudiat la Lesson 1 i ja saps més o menys de què va això del Tuiter. I de segur que ara tens més dubtes que al principi. Però què cony diu eixa gent que s'anomenen tuiters?? escriuen raro!! oh, my god!! un llenguatge específic... el que faltava...

Eh, tranquil·litat i bons aliments, que és més fàcil del que sembla.
Igual que done per suposat que ja has començat a escodrinyar les coses del Tuiter, també done per fet que has començat a seguir a alguns usuaris i, of course, jo estic entre ells. Bé, aleshores seguim.

Quan algú et segueix, et fa follow, aleshores ell és el teu follower (seguidor) i tu eres per a ell el seu following (persona a la que segueix). Tant de follow, què vol dir?? Et volen follar, efectivament. Potser no és conscient, però el fet de seguir-te és perquè d'alguna manera l'interesses. Ara, si et fa unfollow... és que t'ha deixat de seguir. Ja no li moles i no followejareu. Si m'acabe d'inventar la paraula. I què?? xD

Si et mencionen, es diu també que t'han fet un @replay i ho voras al teu @mentions.

Al posar el ratolí damunt d'un tuit veuràs que apareixen 3 opcions:
1) Favorit, apareix una estrelleta al costat, que pots marcar i veure tots els teus favorits a: Perfil-> Favorits.
2) Retuitejar, hi ha un tuit que t'ha agradat i el vols compartir amb la gent que et segueix a tu, aleshores igual que al truc, truques i retruques, doncs ací tuiteges i retuiteges, és a dir, fas retuit (retweet). Aquest retuit (RT) es pot fer automàtic o manual.

Exemple de RT automàtic: fent clic a l'enllaç "Retuitejar" que ix al passar el ratolí per damunt d'un tuit. Aleshores, si tu m'estàs seguint a mi i jo he fet un RT de @HugoBonet, per exemple, al que tu no estàs seguint (cosa prou improbable perquè és un tio boníssim i hauria de ser de seguiment obligatori), aleshores al teu TL apareixeria el seu tuit amb una nota que diu "retuitejat per @lucreciadeborja" al costat d'un símbol com dels de reciclatge, de les 2 fletxetes.

Exemple de RT manual: Veus un tuit que acabe de fer i diu "@lucreciadeborja: les dones no som (tan) complicades..." i vols fer un RT, però a més vols afegir més informació. Aleshores copies el meu tuit (Ctr+C) i escrius tu un de nou on posaràs: "diu que no ho són... jajaja un poquet més... RT @lucreciadeborja: Les dones no som (tan) complicades...". I així has fet RT amb el teu comentari al respecte i tots veuen a sant de què el teu comentari. Està clar, no??

i 3) Respondre, que com el seu nom indica es tracta de respondre a la persona que ha fet el tuit, anomenant a l'usuari, de manera que la teua resposta aparegaal seu @mentions i la puga llegir. Si al tuit hi ha més d'un usuari anomenat pots respondre'ls a tots, només has de deixar els seus noms escrits.

I fins ací la Lesson 2 de Twitter per a Dummies. Ves pràcticant els RT's i properament la Lesson 3 ;)

Twitter per a Dummies I

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 30 Jul 2011 09:11:00 +0000

Ara que m'han tancat el meu compte de Facebook, m'he creat una pàgina, d'eixes de posar "Me gusta". Però com que estic emprenyada amb ells, vaig a promocionar el Twitter.

El verb piular és la forma que prioritza el TERMCAT per a referir-se al fet de publicar de manera instantània un missatge curt en un microbloc. Aquesta forma ha estat creada espontàniament pels usuaris catalans per calc del mot anglès to tweet o to twitter ‘piular’, que probablement és el que ha donat lloc també al nom Twitter, però a mi m'agrada més tuitejar, tuit i tuiter, que potser no és la manera més adequada, però tampoc jo sóc massa adequada... ara tu utilitza la que més t'apanye.

Bé, si eres dels que no sap massa bé com va això del Tuiter: atenció, que ara t'ho explique. I si no tens cap compte encara... corre, entra a www.twitter.com enregistra't i després torna i continua llegint. Si ja tens compte i entres habitualment... no cal que continues llegint l'escrit de hui perquè vaig a explicar-ho tot des de 0, Twitter per a Dummies :)

Ja?? bé, ara entra al teu compte. Ja estàs?? Mira, aquest és el meu. Ahi veus la meua foto del perfil i al costat el meu nom, el nom d'usuari i la localitat, i baix la biografia i la pàgina web. Baix d'això estan els meus tuits, o siga, les coses que jo he escrit (tuitejat). I a la banda de la dreta está, per ordre, el nombre de tuits que he fet, la quantitat de tuiters als que estic seguint (que ells no tenen per què seguir-me a mi), la quantitat de tuiters que segueixen les coses que vaig tuitejant i la quantitat de llistes a les que estic inclosa.

Quan fas clic damunt d'un usuari, se t'obre el seu perfil a la part dreta. Ahi tens l'opció de seguir-lo o deixar de seguir-lo i llegir els seus últims tuits. Però a banda d'això apareixen uns logos d'un sobre i un ninot.

El sobre és per enviar un MD (missatge directe) que és privat i no ho llig ningú més, però només els pots enviar als usuaris que siguen seguidors teus. Té la seua lògica, no? si és algú a qui no li interesses... tampoc li interessarà el teu MD.

Amb el ninot se't desplega una pestanya que et dona 4 possibilitats:
1) anomenar a eixe usuari
2) afegir-lo a un llistat
3) bloquejar
4) denunciar-lo per spam

1) El anomenar-lo és igual que al Facebook, serveix per a que a l'altra persona sàpiga que has dit alguna cosa que li afecta d'alguna manera. Pots fer-ho amb el botonet aquest però és molt més pràctic posar @ i escriure el seu nom d'usuari darrere. Si algú ha dit alguna cosa de tu ho pots veure a Inici -> @mentions.

2) Independentment de que estigues seguint a un usuari o no, pots incloure'l a un llistat. Aquestos llistats poden ser públics o privats. I pots crear-te els teus llistats o seguir els llistats d'altres. Aquesta opció és super-útil. Per exemple, jo m'he creat un llistat públic que es diu "noticies" on tinc a diferents mitjans de comunicació, però no els seguisc, només els tinc en llista, de manera que no apareixen al meu TL (Time Line, el equivalent al "Inici" del Facebook), però si vull saber què passa al món... entre a la meua llista i ho veig. I tu pots crear-te el teu propi llistat de notícies o bé seguir-ne un altre que ja està fet i així t'estalvies el anar buscant. Ací pots veure els meus llistats públics, per si t'interessa algun.

I què passa amb els llistats privats?? Ah, amigo... ahora viene la segunda parte, que és la más interesante... i és que cada usuari sap qui està seguint-lo i qui el té a les llistes, sempre que eixes llistes siguen públiques. Ara posem per cas que el teu ex té tuiter. Tu vols saber què diu, però no vols que sàpiga que el segueixes. Aleshores et crees un llistat privat al que li poses per nom "espiant", per exemple i ahi afegeixes als teus ex, als follables o a qui vulgues, així els podràs seguir en secret... muahahahaha

3) T'has fartat d'algú?? l'has deixat de seguir però et diu coses i estàs fins als ovaris?? bloqueja'l i deixa d'existir per a tu.

4) Al tuiter també hi ha spam (publicitat indiscriminada que tu no has demanat) i pots trobar-te que t'anomena un usuari que té 0 seguidors i tropecents mil tuits amb el mateix missatge per a diferents usuaris. Això és spam. Pots marcar-lo per informar al Sr.Twitter de que a sa casa hi ha gent que molesta.

I fins ací la Lesson 1 de Twitter per a Dummies. Properament la Lesson 2 :)

Desvirtualitzant al meu ciber-amant

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 27 Jul 2011 20:22:00 +0000

Aquest cap de setmana anava a vindre el meu ciber-amant. Vam quedar que vindria dissabte de matí fins a diumenge després de dinar. Dijous jo ja estava nervioseta. Fins i tot em vaig auto-imposar una abstinència sexual voluntària!! Era possible?? anàvem a conèixer-nos, per fi, després de 5 anys?? en el fons no m'ho acabava de creure... pensava que a última hora passaria alguna cosa i no vindria. I dijous a la nit em telefona:

-Holaaaa!!
-no, hola no
-hola, no?? per què??
-bé, un hola a mitges...
-què passa??
-se m'ha trencat el cotxe i m'he quedat tirat a la carretera
-què?? ... i ara què??

En eixe moment tant em feia el seu cotxe, com si estava per a tirar... a mi el que em preocupava era saber què passava amb mi!! amb nosaltres!! si anava a vindre o no... em va explicar que havia d'anar a un desballestament (no, no es per treure-li la ballesta, és com es diu en català correcte al 'desguace') a per un alternador per al seu cotxe, després anar al taller mecànic, que li'l posaren, provar bé el carro... total, que ja m'avisaria de quan podia vindre.

Oh, mi gozo en un pozo... ja sabia jo que no podia ser tan fàcil... però finalment la cosa es va solucionar, sols que enlloc de vindre dissabte i anar-se'n diumenge, va vindre diumenge i se'n va anar dilluns.

Quina alegria quan el vaig veure!! Allà estava... ell... el tio al que havia vist en milers de fotos, per la cam... amb qui havia xarrat tant...

Pensava que seria un poc més alt. M'havia dit que feia 1.95 però vist en directe no em semblava tant. I això que jo anava plana. A banda d'això, era com si ens coneixerem de tota la vida. Com si sempre haguérem estat ahi, l'un davant de l'atre. Vaig estar molt a gust. Hi havia molta confiança. Potser massa.

Sí, massa confiança en el sentit que al embolicar-me amb ell em va fer la sensació que era com fer-ho amb una amiga. A veure, entén-me, ell físicament m'agrada molt, tenim confiança, ens hem explicat tota la vida... però no hi va haver passió. Va faltar eixe puntet instintiu, eixa ànsia... va ser un sexe tendre, d'amics que es volen. I m'alegre molt d'haver-lo conegut, per fi :)