Les dones no som (tan) complicades...

Excuses per deixar una relació

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 06 Jun 2013 16:18:00 +0000

Si estàs pensant en deixar a la teua parella, ara és el millor moment per fer-ho.
A l'estiu tota cuca viu. Fa calor, hi ha més llum, estem més de bon rotllo en general, tenim més temps lliure per les vacances, ens pega el solet i estem més guapos.. i hi ha festes per tot arreu!! Festes de pobles, festivals de música... alcohol, més alcohol... i això fa que estiguem tots més calents i siga molt més fàcil lligar.

Ara és moment de deixar al novio d'hivern i preparar-se per als amants d'estiu.
Com deixar a la teua parella?? T'angoixa el típic "no és per tu, és per mi"?? No saps com deixar-ho?? Prefereixes que et deixen a tu?? No tingues que patir... hi ha solucions per a tot.

Tècnica 1: Neo-Hippie. Fes-te hippie de sobte. Comença a parlar d'energies, d'eclipsis solars, de la natura... t'has d'apuntar a classes de ioga, això és imprescindible i no t'oblides de dir moltes vegades com d'important és per a tu "la unió amb el món i tots els teus germans (és a dir, deconeguts)".
Oblida't d'afaitar-te (i tallar-te els cabells, de cap lloc del teu cos), el desodorant i qualsevol producte per als cabells tret del xampú. No està de més que et faces alguna rasta. També has de tindre la veritat absoluta en tot. Si et diu alguna cosa que no saps per on eixir, posa cara de "no has entès res" i comença a fer "ommmmm, oommmmm, ooommmmmmm...
Si no et deixa, dis-li que tens una gran necessitat de conviure amb el cosmos i no focalitzar la teua energia en una sola persona.

Tècnica 2: Camins diferents. Genera una discussió com qui no vol la cosa. Comença a parlar d'algun tema que sàpigues que li apassiona. Porta-li la contrària de manera intensa. Després de discutir molt, dis-li: “Saps què?? millor deixem-ho aci, m'acabe d'adonar de que pensem molt diferent". I afegeix un discurs sobre les coses que vols a la vida, que obviament seran molt diferents a les que vol la teua parella... i punt.

Tècnica 3: Insatisfet sexual. Quan estigueu al llit ves explicant-li com ha de fer les coses, com si no t'agradara res del que et fa. És molt important complementar-ho amb cara d'astrenyiment. Més suau... un poc més fort... ahí no!!. Quan se li talle el rotllo li dius que creus que heu perdut la connexió sexual, que ja no hi ha xispa... i que potser ara sou incompatibles sexualment. Impossible continuar una relació així.

Tècnica 4: Casa't amb mi. Convida'l a tots els esdeveniments familiars i mostra un excessiu amor pels teus pares. Abraça'ls molt "Mare, pare, vos estime molt, vos estime tant...". Fes-los moltes fotos i demana-li a la teua parella que isca a la foto amb ells. "Cari, abraça'ls, que es note que ací hi ha amor". Voràs com li canvia la cara... És un procés llarg, però molt efectiu. Si vols que s'accelere li pots dir que per a tu el més important en la vida és ser mare d'una familia nombrosa i que per a això hauries d'escomençar quant abans.

Tècnica 5: Pirada. Digues que estàs anant a fer teràpia psicològica alternativa i que el teu nou guia espiritual t'ha aconsellat centrar-te en tu mateix i mantindre una abstinència sexual indefinida, per tal de purificar-te. Tira-li tota la culpa als teus múltiples traumes i el teu interès per sanar-te l'ànima. Explica-li que és una teràpia que altres vegades t'ha anat molt bé. Com per exemple, la vegada aquella que li vas punxar rodes al teu ex i vas decapitar el seu hamster perquè saludava massa efussivament a la veïna, que resulta que era la seua cosina germana...

Tècnica 6: Error fatal. Quan estigueu follant dis-li el nom d'una altra persona. Després has de posar cara de sorpresa i dir que no saps per què ho has fet, que no pensaves en eixa persona... i bla bla bla. Tornar a repetir una vegada a la setmana fins que s'acabe la relació. Funciona indistintament de si s'utilitza el mateix nom totes les vegades o no.

Tècnica 7: Ix de l'armari. Acabes de descobrir que ets gai. Li expliques que és una persona meravellosa i que la vols moltíssim, però que sents una forta atracció per la gent del teu mateix sexe. No oblides oferir-li la teua amistat per sempre i acomiadar-te fent-li un pico.

Siga com siga, recorda que hi ha algunes frases que has d'evitar a tota costa:

No és per tu, és per mi
Necessite temps
Tu et mereixes algú millor que jo
Estic en un moment complicat de la meua vida
Jo també t'estime, però només com a amic
No vull fer-te mal

A mi me les van dir totes juntes en una sola conversa. Va ser molt traumàtic i vaig haver d'escriure El protocol de la dona despitada.

Cançons primaverals

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Tue, 04 Jun 2013 14:16:00 +0000

Fa temps que vaig deixar la secció "àlbum recomanat del mes", per què?? perquè eren els escrits amb menys visites i vaig deduïr que no interessaven masa. Però cada dia em fa més igual el que et puga agradar o no. Estic a una etapa de la meua vida potser més egoista així que em fa igual si t'agrada o no. Últimament hi ha un parell d'àlbums que no em canse d'escoltar i no puc deixar de recomanar-los.

Postals, de Els Catarres.
Pots descarregar-te el disc des del seu web.
Els Catarres són aquells que cantaven allò "oh, Jenifer", la xoni de Castefa. L'anterior disc ja em va agradar molt, però aquest... m'encanta.

Et deixe d'exemple el vídeo de la cançò "Vull estar amb tu", amb la lletra perquè la cantes :)

L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu
els plats del sopar que ningú té el valor de rentar
i penso en tu a cada moment
des que el sol treu el cap pel Tagamanent
i va il·luminant el somriures de la meva gent.

El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit
els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir
i quan dius que tens pressa però encara tens temps
d'enganxar-te als llençols durant cinc minuts més
fent el gos, fent l'amor, espolsant-nos la mandra molt lentament.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu
vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas
quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar.

La vida tranquil·la dels dies d'estiu
les nits a la fresca banyant-nos al riu
petons i cançons a la platja de Tamariu.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu
vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

La teva veu comença el dia, la promesa d’una alegria
que viu entre els teus gestos quotidians
em quedaré amb tu per sempre, a la vora de la primavera
que desplegues generosa a cada pas.

I és que per mi
els teus defectes són tan espectaculars
ningú podrà fer-me dubtar
que vull estar amb tu, jo vull estar amb tu
vull estar amb tu, jo vull estar amb tu.

L'altre disc que em té enganxada també transmet molt bon rotllo, com aquest, però amb lletres més animals, més salvatges, més del terreny...

Sense permís de la NASA, de Lilit i Dionís.
Pots descarregar-te el disc des d'ací. Una musiqueta que fa ganes de posar-se a ballar a l'escoltar-la. I també deixaré d'exemple una cançò amb la seua lletra.

Mistela de Xaló, cireres de Laguar,
les xiques de la Marina no em volen besar.
baixava pel carrer estret que va a la font,
mirant els teus malucs em vaig caure de tos.

Les xiquetes de la plaça sempre van de cinc en cinc
i una va i li diu a l'altra: mira qué mamelles tinc!
Mira que mamelles tinc, mira que mamelles tinc
una va i diu a l'altra mira que mamelles tinc.

Tot i el més lleig del poble, hui es casa Constantí,
amb duros a les butxaques ningú es queda fadrí.
Carmeta a mi m'estima però no es vol casar
amb un trist jornaler, haurem de ser amants.

I aquesta és la polca mare
que als amics vull dedicar,
sonadors de terra al nord
i també de més avall.

Guardarem molt bon record
de bones farres i festes,
i ara cantarem cançons relatant aquestes gestes.

Ja, ja volem ballar. Ja, ja estem ací.
Ja, ja volem ballar, volem cantar i beure vi.
Ja, ja volem ballar. Ja, ja estem ací,
ja, ja volem ballar, volem cantar i beure...

Aquesta cançó farem per a tots els balladors
que vullguen ballar la polca,
el vals o beure al porró.
Aquesta cançó farem, no hi ha qui ho puga parar,
i la polca ballarem,
ja pot ploure un pedregat!

Ja, ja volem ballar. Ja, ja estem ací.
Ja, ja volem ballar, volem cantar i beure vi.
Ja, ja volem ballar. Ja, ja estem ací,
ja, ja volem ballar, volem cantar i beure...

I fixa't bé en el cantant, el Joan Ortolà, que està tre-men-do!!

Aprén a 'stalkejar'

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 22 May 2013 16:18:00 +0000

'Catfish: Mentiras en la red'. Aquest títol tan sucós és el d'un programa de 12 capítols que van emetre a la MTV. Tot comença a partir d'un documental on un tipet que es diu Nev s'enamora d'una tipeta a la que no ha vist mai, només en fotos pel Facebook, però s'escriuen tots els dies per mail, xat de Facebook, whatsapp...
Para de llegir. Si vols veure el documental, mira'l abans de seguir llegint perquè vaig a explicar el que passa.

Ok, continue. El cas és que el tio veu alguna cosa que no li quadra de la xica, comença a buscar pel Google i descobreix que ella li ha mentit en algunes coses. A partir d'ahí ja no se'n fia, però vol descobrir què collons passa i si ella és qui diu ser o no. Finalment es presenten (ell i 2 més, els que graven el documental) a casa de la xica i comproven que és una pirada que ha creat varios perfils de Facebook per muntar-se ella sola una falsa història.

A partir d'aquest documental sembla que molta gent es va posar en contacte amb Nev explicant-li les històries surrealistes que els havien passat amb les seues relacions per Internet, així que decideixen fer un programa de TV on va ell (Nev) amb el seu equip a casa d'algú que vol conèixer a la seua ciber-parella i que, pel motiu que siga, encara no s'han conegut. L'equip, primer 'stalkeja' (investiga un poc si el que saben de l'altra persona és cert o no...) i, finalment, fan que els ciber-novios es troben.

Una cosa t'he de dir, encara que s'hagen dit mentides, quan dos persones porten molt de temps parlant assíduament i hi ha certa connexió, es crea un vincle fort, i per gran que siga la mentida, eixa connexió està ahi.

Programes com aquestos són els que fan que ma mare tinga por de que quede amb gent que he conegut per Internet, perquè són tots uns putos tarats. Normal.

No sé si a tu t'ha passat això de conèixer algú per Internet i que després no siga qui t'havia dit que era. A mi el màxim que m'ha passat és que m'envien una foto de fa 2 anys i que actualment estiga més gros, o que siga uns centímetres més baixet.

Poden haver 2 tipus d'enganys:
1) Engany sobre el físic: T'ha enviat fotos d'una altra persona, o t'ha dit que fa 1.90 i és esportista d'elit i resulta que no passa de 1.70 i l'únic esport que fa és l'alçament de vidre en barra fixa de bar.
Solució: webcam!! A veure, que estem en 2013!! Que les cams ja fa anys que venen de serie en qualsevol portàtil i si no en tens... per 15€ te la compres!!
2) Engany sobre el tipus de vida: No t'ha dit que té parella i 3 fills. O diu que treballa de director executiu d'una gran empresa i resulta que està a l'atur. D'això tracten les "investigacions" (per dir-los d'alguna manera) que fan el Nev i els seus companys.

Investiga!! Stalkeja!! Googleja!! Saps que pots buscar al Google pàgines on apareguen certes fotos?? Si vas al 'Google Imatges' veuràs que a la dreta de la barra del cercador hi ha una icona d'una càmera de fotos. Fent clic ahí pots posar l'enllaç d'una foto o pujar-la des del teu ordinador i et diu totes les webs on apareix eixa mateixa foto o similars. Si t'han donat gat per llebre i t'han enviat una foto treta d'una web, és molt fàcil saber-ho.

Coses a buscar:
"NOM COGNOM1 COGNOM2" (si ho poses entre cometes, apareix tal qual)
"COGNOM1 COGNOM2, NOM"
"COGNOM1 COGNOM2" (potser trobes als seus germans)
"Nick/username": Busca els noms d'usuari que saps que utilitza al Feisbuc o Tuiter.
Mira també si té blog o si utilitza altres xarxes socials: Pinterest, Instagram, Google+... pots trobar imatges que et donen pistes sobre si el que et diu és cert o no.

Tot això em pareix molt de lògica i jo ho he fet sempre. Però si ho fas, recorda no dir-li res a l'altra persona o pensarà que eres una psicòpata.

Eurovisió 2013, la prèvia...

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 02 May 2013 18:20:00 +0000

Ho reconec, m'encanta Eurovisió. Sóc d'eixes que tots els anys participa a algun sopar eurovisiu on comentem les cançons, critiquem els vestuaris i fem les nostres apostes. No dissimules, que sé tu també ho fas. Soles que jo ho reconec obertament i tu et busques excuses: Que si el Jordi Manyes quasi és finalista per representar a Andorra, que si la Rosa d'Espanya va perquè guanya la primera edició de 'Operación Triunfo' (programa també vaig veure sencer en eixa primera edició i fins i tot tinc un docle CD amb els grans èxits del programa. Aquest mega-perèntesi s'auto-destruirà quan acabes de llegir el post), que si a veure què tal el 'Chiquilicuatre' que fa risa... i així, quan no és una cosa és altra.

Si eres un ignorant eurovisiu, no patisques, que jo t'explicaré com va el tema.

Enguany el festivalaco es celebra el dia 18 de maig, a les 20h (hora d'ací) a Malmö, Suècia (perquè els guanyadors de l'any passat eren suecs -de Suècia, no de Sueca-). Abans hi ha 2 dies de semi-finals, per veure qui passa al festivalaco final.

Hi ha 5 països que van directament a la final: Suècia (per ser guanyadors de 2012) i els 5 que es fan els guais (sin ser ellos nada de eso):
Sweden: Robin Stjernberg - You: El tio és raret, però la cançò té el seu punt.

UK: Bonnie Tyler - Believe In Me: M'agradaria que quedara al Top10. Estarà ahí-ahí...
Spain: El Sueño de Morfeo - Contigo hasta el final: Només escoltar la primera frase "El sielo asul" ja fa ganes de que els maten.
Italy: Marco Mengoni - L'Essenziale: És altre dels favorits, però a mi em sembla sosillo.
Germany: Natalie Horler - Glorious: d'estil dance, molt ballable.
France: Amandine Bourgeois - L'Enfer Et Moi: Va a la meua llista de cançons per follar.

La resta, se la juga.

La 1a semi-final és el dia 14 de maig i participen:
Austria: Natália Kelly - Shine: La xiqueta té molt bona veu i el vídeo m'agrada molt.
Belarus: Alyona Lanskaya - Solayoh: No està entre les favorites, però a mi és una de les que més m'agrada.
Belgium: Roberto Bellarosa - Love Kills: No cal ni que l'escoltes... ni xixa ni llimonà...
Croatia: Klapa s Mora - Mižerja: Molt bones veus, però no enganxa.
Cyprus: Despina Olympiou - An Me Thimáse: Una altra xica amb molt bona veu cantant una balada avorrida. Això sí, els vestits que porta al vídeo m'encanten. Seran del Zara xipriota??
Denmark: Emmelie De Forest - Only Teardrops: És molt pareguda a la guanyadora de l'any passat i a més ix a l'escenari descalça també. És favorita.
Estonia: Birgit - Et Uus Saaks Alguse: Una altra balada avorrida.
Ireland: Ryan Dolan - Only Love Survives: La música és molt discotequera i no està malament, però el tio és infumable, no val com a artista. Mateu-lo.
Lithuania: Andrius Pojavis - Something: Ramon Sanchis ho hauria fet millor.
Moldova: Aliona Moon - O Mie: Porta una caragola al cap. És el més interessant que puc dir.
Montenegro: Who See - Igranka: Flipa, són els Orxata de Montenegro!!
Russia: Dina Garipova - What If: Crec que quedarà entre les 10 primeres.
Serbia: Moje 3 - Ljubav je svuda: 3 spice girls serbes més xonis que Ylenia.
Slovenia: Hannah - Straight into love: Discotequera, amb una coreo de homes mig despullats i molt depilats.
The Netherlands: Anouk - Birds: la tia és molt bona com per a fer cosetes així de soses a l'estil cançò secundària de pel·lícula Disney.
Ukraine: Zlata Ognevich - Gravity: Una de les possibles guanyadores.

La 2na semi-final és el dia 16 de maig i participen:
Albania: Adrian Lulgjuraj & Bledar Sejko-identitet: Rock cèltic descafeïnat. No sé si passaran a la final...
Armenia: Dorians - Lonely Planet: sense pena ni glòria...
Azerbaijan: Farid Mammadov - Hold Me: Altra balada, però aquesta de les que sí diuen. Top10.
Bulgaria: Elitsa & Stoyan - Samo Shampioni: D'estil Bollywood amb molta percussió i electrònica. És tan coenta que m'encanta. La ballaré molt.
F.Y.R. Macedonia: ESMA & LOZANO - If I Could Change The World: Tan horrenda que l'has de vore. T'encantarà.
Finland: Krista Siegfrids - Marry Me: No és bona, però és divertida i es repeteix molt. Acaba quedant-se-me al cap. Oh, oh, oh, oh, oh ding dong!
Georgia: Nodi Tatishvili & Sophie Gelovani - Waterfall: Balada, que no guanyarà, però quedarà millor del que podria semblar. Molt bones veus.
Greece: Koza Mostra & Agathon Iakovidis - Alcohol Is Free: Aquestos em fan mullar les bragues.
Hungary: ByeAlex - Kedvesem: Un poc sosa, però boniqueta...
Iceland: Eyþór Ingi Gunnlaugsson - Ég á Líf: Em sap greu pels del país de l'Eyjafjallajökull, però és una balada que fa ganes de plorar. I no per roín, per trista!!
Israel: Moran Mazor - Only For Him: Una gòtica gafa-pasta cantant una balada trista.
Latvia: PeR - Here We Go: El típic trio que ambienta en una boda (després de drogar-se).
Malta: Gianluca Bezzina - Tomorrow: Flower Power, Amo a Laura... boniquet. I ja.
Norway: Margaret Berger - I Feed You My Love: És una de les favorites, però a mi no m'emociona.
Romania: Cezar - It's my life: Una mescla entre George Michael + Mónica Naranjo + Raphael, cantant òpera amb un ballet qual Back Street Boys. Pareix de conya, però no!!
San Marino: Valentina Monetta - Crisalide: Per a mi hauria d'anar al Top10. Si anara amb altre país tindria més possibilitats de quedar en millor posició.
Switzerland: Takasa - You and Me: El vídeoclip m'ha agradat molt. La cançò sembla més bé un himne, però transmet bon rotllo.

En cada semi-final eliminaran a 3 països, de manera que a la final n'arribaran 33.
Alguns països enguany no participen al·legant motius econòmics, com ha estat el cas de Portugal (que sempre donava 12 points a Spain), però com que a Espanya no hi ha problema de diners... ahí està.

Quin és el teu favorit?? Hagan sus apuestas...

La prova de l'armari

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 29 Apr 2013 09:11:00 +0000

Estic realment preocupada per la poca quantitat d'homes heterosexuals i sense parella que conec. La majoria són gais!! Isc de festa rodejada de mariques males que acaben fent-me dubtar de tots els heteros.

Ui, nena... eixe és super marica, no ho sembla però és super conegut a l'ambient.
Teta, eixe que et pareix "super matxo", me'l vaig follar fa un any...
Oblida't, no és hipster, és gai.
I així no es pot, eh... no-es-pot!!

A més, he escoltat mil històries de "heteros" que tenen sexe amb homes. I es donen diferents casos:

a) La típica història del gai amb prejudicis que no ho accepta i està amb una dona per guardar les apariències, però d'amagats queda amb homes.

b) El que s'enamora de les persones, independentment del seu sexe. El bisexual, de tota la vida, que sol tindre més de gai que de hetero.

c) El hetero que prova, per curiositat, però sempre fent d'home. Sense morrejar, ni llepar. Només es deixa fel·lar i després en tot cas penetra ell, que per a això és el mascle...

d) Heteros als que els agrada fer fel·lacions a altres homes. I m'ha sorprès que aquest grup és molt més nombrós del que em passava. Fan la seua vida heterosexual, tenen parella o fins i tot estan casats, però de quan en quan els ve ganes de polla. Són coses que passen...

Al final, ja dubte de tots!! He pensat que quan tinga un novio faré que els meus amics gais intenten follar-se'l, clavar-li ma, fer-li una fel·lació... junts i/o per separat. Per a mi, sou tots gais fins que es demostre el contrari amb la prova de l'armari.

Slimming i eyeballing: tampons d'alcohol i beure vodka pels ulls

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Fri, 26 Apr 2013 08:10:00 +0000

Els joves d'abans érem més innocents. I ara em sent com una iaia per escriure aquesta frase, però així és i cada vegada va tot més ràpid. Ai, ja parle com ma mare...

Això a què ve?? A la nova (i molt perillosa) moda d'emborratxar-se posant-se un tampó mullat amb alcohol. Les dones se'l posen a la vagina. Els homes al cul. Les mucoses fan que l'alcohol s'absorbisca directament a la sang, de manera que amb una dosi menuda pots pillar el colocó del segle.

D'aquesta manera no controles la quantitat. Si vas bevent, arriba un moment en que el teu cos no pot més i potes. Vas notant com et puja el pet i pots parar si creus que vas massa bufat... però amb el tampó no ho saps.

A banda d'això, les mucoses anals/vaginals es poden fer malbé i patir lesions. Poca broma amb aquestes coses que les conseqüències poden ser xungues.

I per si això no fora prou, encara hi ha més... s'està escampant també la pràctica de beure vodka pels ulls. No, no m'ho invente.

No seré qui et diga que no begues alcohol. Jo sóc la primera que em bufe quan toca. Però sí et diré que quan més ràpid t'emborratxes, més coses et perds. La nit és jove, beu al teu ritme i passa-ho bé. Conserva els teus ulls en bon estat. De veres pagaries un ull de la cara per una borratxera?? I una infecció i lesió anal/vaginal?? Jo m'estime massa com per provar aquestes animalades. Continuaré bevent cubates, però com ho he fet tota la vida. Conservem les tradicions...

Ja fa 5 anys...

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 14 Apr 2013 19:21:00 +0000

Aquest blog va nàixer tal dia com hui, fa 5 anys. Es va acabar La Cabota i em vaig quedar amb ganes de més i sembla que alguns de vosaltres també, així que vaig parir açò i ací estic.

Des que va eixir el Feisbuc i el Tuiter que la cosa ha anat sent un poc diferent. Les entrades són més curtes i potser amb més pauses entre cada escrit. Es possible que siguen manies meues, però em fa la sensació que ens fem còmodes i cada vegada costa més llegir textos més llargs. Vivim amb presa, estressats de la vida, i és més fàcil penjar una foto o un enllaç a les xarxes socials que pensar alguna cosa per escriure més de 4 línies i donar-li un poc de forma.

Però eh, que continue... i que em va molt bé per a la meua salut mental que em digueu coses, m'ajuda a sentir-me normal.

D'entre tot el que he escrit, on més coses heu dit ha sigut a:
Tios amb parella?? no, gràcies (38 comentaris)
Triar a l'home adequat... o ser una pardala (35 comentaris)
Polvos pendents (30 comentaris)
Desesperat per llligar?? (30 comentaris)
Quina olor fan els núvols?? (29 comentaris)

I els més llegit:
Tinc una mania inconfessable
Massatge eròtic
El joc del tigre
Porno per a dones
El codi secret del Retrosexual

Espere continuar per molts 5 anys més...
Gràcies!!

Dubtes sentimentals

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Fri, 22 Mar 2013 11:21:00 +0000

Les relacions sentimentals són un puto embolic. Quan només hi ha sexe, no hi ha cap problema. Està clar el que hi ha. Però quan hi ha alguna cosa més... és tot un empastre.

Mira, vaig a posar-te un exemple en que segur que et sents identificada amb alguna de les personetes:

Sents predilecció per la personeta A, però penses que no tens cap oportunitat, aleshores la mires des de lluny i sospires. Res més.

A banda, hi ha per ahí la personeta B, que no t'emociona massa, però saps que no possaria cap ressistència a estar amb tu.

Si les coses realment són així, tens 2 opcions: 1) Conformar-te i anar-te'n amb la personeta B, o 2) Buscar una personeta C que t'agrade més que la personeta B i amb qui tingues més possibilitats que amb la personeta A.

Quan tens una calentura del moment, el millor és anar directament a per l'opció 1. Ràpid i eficaç. I tots contents.

Però què passa si realment sí li agrades a la personeta A?? Potser simplement no pilles les senyals... I si vos trobeu tots (tu, personeta A i B) al mateix lloc?? què fas ahí?? A qui li fas més cas?? Vas a per l'opció segura?? Jugues a 2 bandes, per si de cas?? I si la personeta A et veu amb la personeta B i ara es la personeta A qui pensa que no té res a fer amb tu?? Vaja dilema moral...

Perquè clar, si sapigueres que li agrades a la personeta A, ni de conya te n'aniries amb la personeta B!! Com ho arreglem això?? Aquestes coses sempre són una putada i ho poden complicar tot.

T'has vist en algun merder així?? Què has fet??

La meua aportació al llibret de la @FallaLaDelica

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 11 Mar 2013 11:12:00 +0000

Un soneto me manda hacer Violante,
que en mi vida me he visto en tal aprieto...

Doncs bé, jo m'he sentit molt Lope de Vega quan m'han convidat a fer un escrit per al llibret de la Falla la Delicà. Primer he pensat... xè, recollons, un escrit ara?? Si n'acabe de fer un per als de les falles populars de València... ara no sabré què més dir!! Però m'ha fet comboi, saps?? que sóc molt pixavina i m'agrada que hi haja aquestes iniciatives a Gandia.

Ai, si em veiera ara l'Agustina...

Vaig ser fallera quan era jove, de la falla Corea, quan Alfonso Rufat era president. I tinc les falles sempre molt presents. No perquè m'encanten... sinó perquè tinc un ninot de falla al menjador de casa: Rita Barberà, alcaldessa de València, amb el seu vestit roig i el seu collar de perles. I m'encantaria tindre un ninot de Arturo Torró, amb les seues dentetes qual Madonna i la seua plaça de bous. Tu saps quina parella farien?? Els donaria un lloc preferent al saló de casa.

Perquè no hem d'oblidar que el més important de la festa són els ninots i les crítiques, sempre amb ironia. A tots ens agradaria que ens representaren en alguna falla, això vol dir que eres algú, però no tots són dignes. Enguany espere que a cada falla hi haja una Ylenia i/o un Labrador, que els de Gandia Shore s'ho han guanyat a pols. Quins seran els protagonistes d'enguany?? A qui li faran un ninot?? Com que estic un poc desconnectada de Gandia m'he posat a investigar, per veure què es cou a la capital de la fideuà. I maemeua el que m'he trobat!!

Resulta que a una falla de la que no diré el nom... diguem-li Falla la Pepa, per exemple. Doncs bé, el President de la falla la Pepa (casat) estava embolicat amb una que va entrar a la junta de la falla de rebot i que va acabar sent la reina de la poesia de la falla la Pepa. I clar, si una dona dóna faena... imagina't dos. Allò era insuportable i es va acabar. Normal. Però hi ha més...

A banda d'això tenim a la que va ser reina del foc de la Falla la Trinca, que sense canviar de barri s'ha canviat de falla!! Això està lleig. I a quina falla se n'ha anat?? A Lluís Belda-Passeig?? No, a la Falla la Pepa!! Buah, nano!! Per què?? doncs perquè sembla que allà hi ha un "zorro plateado" que li rondineja. Són coses que passen.

I quins ninots tindrem a la Falla La Delicà?? O serà falla a la manera tradicional amb trastos vells arreplegats?? Per si de cas és la segona opció, aneu assajant la cançò:

Hi ha una estoreta velleta pa' la falla la Delicà...??

Tinc un àlien

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 06 Mar 2013 16:57:00 +0000

Intente dissimular-ho i crec que ho faig prou bé, però últimament no estic massa bé. Tinc un mioma en el úter. Un tumor. És benigne, diuen... però vaja, que jo sent la paraula "tumor" i em venen al cap moltes coses i "benigne" no és cap d'elles.

No entraré en detalls, però l'àlien s'ha fet massa gran i està a molt mal lloc, així que el ginecòleg m'ha enviat a valoracions clíniques, on tinc cita divendres al matí (just el dia de la dona...), perquè m'examinen i em diguen quines possibilitats tinc. Sembla que hi ha una possibilitat bastant gran de que m'hagen de traure la matriu. Això vol dir que no podré tindre fills i no tindré mai més la regla.

Ara mateix no vull un fill, i no se m'ha despertat encara el rellotge biològic, però què passarà en un any?? o en 2?? No sé si vull tindre fills o no... però vull tindre la possibilitat de triar-ho. I açò m'està afectant més del que em podia imaginar.

Les coses frívoles i superficials, les que no tenen importància les exagere fins a fer-les ridícules. Així em pareix tot més divertit. Però amb allò que em resulta difícil de veritat, intente no donar-li tanta importància, reduïr-me les procupacions. Al cap i a la fi, què és el pitjor que pot passar?? En el pitjor dels casos podré follar sense preocupar-me d'anticonceptius i no tornaré a tindre la regla. No podré tindre fills... ok, naturals no... però si m'agafa la bogeria de ser mare, sempre els puc adoptar.

Vull dir, al final tampoc és tan greu, no?? aleshores per què estic tan nerviosa??

Ara no vull que comenceu a lamentar-me, no vull cap comentari de "Ànims, tot anirà bé... ho sent molt..." ni res d'això. He escrit açò com a teràpia personal, igual que la resta del blog. Només per estalviar-me el psicòleg. I perquè crec que potser algú està passant (ha passat o passarà) per una situació similar, i conèixer l'experiència d'altre sempre ajuda.

Per ofrenar noves glòries...

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 03 Mar 2013 23:00:00 +0000

Aquest és l'article que he escrit per al llibret de les Falles Populars i combatives de València. Si vols vore el llibret sencer, pots fer-ho des d'ací.

Vaig ser fallera uns quants anys, quan era jove i pura i verge... a la falla Corea, de Gandia. Era la falla que guanyava sempre el 1er premi de Secció Primera i a mi sempre m'ha agradat ser dels que guanyen. Amb el Barça quan l'època d'Stoichkov i el Dream Team, amb el CB Badalona a l'epoca que va guanyar la copa d'Europa (7up Joventut, amb els Jofresa i cia), amb Ismael del primer GH... i així, excepte amb Operación Triunfo que jo anava amb Chenoa.

Un dels actes que més m'agradava era l'entrega de premis. Quan guanyes és molt divertit. Si eres d'una falla fistro que no es menja un torrat, òbviament no t'agrada, però no era el cas, que ja he dit que guanyàvem. I no només el premi a la millor falla, sinó del llibret, algun a la cavalcada, del festival de playbacks, de truc i bac... uns craks, vaja. I allà estàvem vinga cantar i cridar... que si som collonuts, que visca el pa, el vi i la mare que ens ha parit... tot una alegria. El que no m'agradava era l'ofrena. Ai, maedéu, quin patiment!! Era molt llarga i jo acabava amb un mal de peus... Això no era una ofrena, era un sacrifici!!

I mira, coses de la vida, que resulta que "sacrifici" en anglès es diu "offering" que ve del llatí "offerre" que vol dir "ofrena". Així que sí, que el que jo feia eren sacrificis. Què t'ha paregut, morrut?? Cert que no matàvem cap pollastre per a pintar les parets amb la seua sang, però potser hagués estat més divertit.

Al cap i a la fi, què li ofereixen a la maedéu?? flors?? per a què?? això va ser un invent de Franco, que li molaven molt els sants i volia treure importància a les crítiques falleres. Per a què criticar?? xè, com som els valencians...

Antigament es feien sacrificis humans, per amansar la fura dels déus i deesses (o això es pensaven) i/o demanar-los favors, bones collites, fecunditat... eixes coses que ens preocupen a tots. Amb el temps, es van anar substituint els humans sacrificats per esclaus (que no eren persones), després per animals. Ara es fa amb flors i fruits o, en ocasions, només una imatge, un quadre, una foto...
I, de vegades, m'envieu per mail fotos dels vostres penis, a mode d'ofrena, i em sent com una deessa.

Llarga vida a tots els ofrenadors!!

Tuits #BilbaoShore

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Tue, 26 Feb 2013 11:12:00 +0000

Faria un resum del nostre viatge a Bilbao, però com que ho hem anant piulant tot, no tindria massa gràcia. Segur que ja ho has llegit.

Que no tens tuiter?? I a què esperes?? Siga com siga, ací et deixe els tuits:

Tuits sobre "#BilbaoShore"

Vaaamoonooooos

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 18 Feb 2013 11:21:00 +0000

No és cap secret que al País Valencià molts alts càrrecs han rebut regals per damunt de les seues possibilitats. Bolsos, trajes, caviar, confeti, viatges... i cada setmana anem descobrint nous personatges amb els seus regals.

Hui faré de periodista sensacionalista i et diré, en exclusiva, que tinc els noms de 2 personatges més i quins són els seus regals. No puc dir qui ho regala, que això encara forma part del secret de sumari, però els personatges són M Rasoir Electrique i Lucrècia de Borja. El regal: Un cap de setmana a Bilbao i entrades per a una festa mega hipster on actuen grups de música que no coneixen ni en sa casa.

Sí, potser és una manera de suborn... què voldran de nosaltres?? que escrivim un post parlant bé d'ells?? que emborratxem a algú i el posem en una situació compromesa?? que destruïm les fotos que tenim dels penis de polítics i empresaris??

Siga com siga, divendres de matí volarem a Bilbao. Beurem molt de txacolín, txiquitos i sidra basca, tastarem tots els pintxos i visitarem llocs de guiris. Però no tot ha de ser festa i borratxeres... que som gent aplicada que es deu al seu públic, així que farem una gran llavor d'investigació. Anem a estudiar el per què els bascos no follen.

No saben com entrar?? Són massa secs?? Serà una dura tasca, però posarem tot de la nostra part. Vaaaaaamoooonooooos a #BibaoShore!!

Tot siga per informar...

Con los terroristas

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sun, 17 Feb 2013 22:23:00 +0000

Ha arribat el digne successor del "Gangnam Style". Tenim entre nosaltres el "Harlem Shake", un tema que va treure al maig de l'any passat Baauer, un Dj neoyorkí, una cançò instrumental en la que una veu diu en espanyol "con los terroristas...". Fins ahi, res especial.

A mode de joc, un humorista va penjar un vídeo amb aquesta cançò i ara, només 2 setmanes després, s'ha convertit en un fenòmen viral. Ja hi ha més de 12.000 vídeos al YouTube imitant el ball i han general més de 50 milions de visites!! Brutal.

Les regles del joc:

Els vídeos duren uns 30 segons, on en els primers 15 segons un tío balla a soles amb la cara tapada amb un casc o màscara, mentres la resta l'ignora. Després hi ha un canvi de ritme, on es fa un tall, i els altres 15 segons tothom es torna boig. Una cosa així:

I, per a mi, un dels millors:

No t'ha fet ganes de fer-ne un?? Con los terroristas...

Empollades

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 14 Feb 2013 15:16:00 +0000

No sé si és una qüestió cultural, d'educació o purament genètica, però és un fet que les dones ens enconyem més fàcilment que els homes. O potser hauria de dir empollem??

Les relacions de follamics estan molt bé, però si n'has tingut alguna saps que normalment s'acaben perquè un dels dos vol més. I solem ser nosaltres. Per què?? Quan tens una relació d'aquestes és perquè amb eixa persona només valores el sexe i no vols res més, però sol ser un sexe bastant bo. I resulta que el bon sexe ens enamora!! Ja ho tens...

Encara que de vegades hi ha alguna psicòpata molt malalta que està penjadíssima d'un tio i com ell no la vol, es conforma amb ser una follamiga.

NOTA: Nena, això és el pitjor que pots fer!! Si un tio te mola com per a tindre alguna cosa més amb ell i veus que no és recíproc... fuig o acabaràs ben escaldada!!

Si no trobem a ningú amb qui compartir la nostra vida, ens conformem amb el que anem trobant que no està malament del tot, així ens entretenim mentre arriba un que ens òmpliga de veritat. Això és així... perquè estar a soles i no tindre sexe minva la nostra auto-estima, ens fa sentir-nos més sols i ens agria el caràcter. Aleshores, pensem que follar ens fa sentir millor. I de vegades (moltes) sí funciona!! Però en realitat el que trobem a faltar no és el sexe en si mateixa, sinó l'afecte i la intimitat emocional. El sexe és una part (important, no ens enganyem) però no ho és tot. De manera, que sempre arriba algun moment en que ja no tens prou amb el sexe i vols alguna cosa més... però no la trobes. I el sexe no t'omple. I és quan diem allò de Vaig a deixar de follar.

Novia psicòpata

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 13 Feb 2013 15:16:00 +0000

Buscar al Google o a les xarxes socials el nom de la persona que ens interessa és una cosa que fem tots. És normal voler saber més... només es tracta d'una xicoteta investigació, però en ocasions eixa investigació se'ns pot anar de les mans i acabar sent un acte de perillosa psicòpata assetjadora, de les que fa molta por.

La informació és poder. Sí, això està molt bé, però a ell no li ho digues. No queda massa bé que a la primera cita et diga "la meua germana també va estudiar a la UPV" i li contestes "quina germana?? Núria o Maria?? tu també vas fer un màster allí, no?? ah, no, calla, que el vas fer a la Universitat d'Alacant... cert". I el tio es queda allà amb cara de poker. I de sobte imagina la teua habitació plena de reculls de diari i fotos seues per totes les parets. Però fa un somriure nerviós i simula que està tot bé, no siga que de sobte t'agafe un ataquet i li claves una estaca al cor o li demanes matrimoni. Després fingirà haver oblidat algun compromís i se n'haurà d'anar de seguida... i mai més sabràs d'ell. I amb raó.

Això no es pot fer... no dic que no l'investigues, fes-ho si vols, si està a Internet pot consultar-ho qualsevol, però no li ho digues!! Repetisc: No li ho digues!!

Quan passe el temps suficient, hi haurà confiança i ja sabrà que potser estàs un poc boja, però no eres cap psicòpata i li pots explicar, com a anècdota, que el vas buscar i vas trobar "cosetes", així com sense massa importància... però en cap cas abans de tindre una relació amb ell.

Ells són més promiscus que elles??

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Sat, 09 Feb 2013 17:18:00 +0000

Un home sembla sempre més predisposat a tindre sexe i pareix que no li calen massa preàmbuls, que els romanços els fan perquè els necessitem nosaltres. Per què??

Les dones tenim uns 400 òvuls, que anem amollant, un a un, una vegada al mes aproximadament, des dels 12 anys fins als 45, més o menys. I no estem disposades a regalar-li'l a qualsevol. Aquests òvuls es reserven només per a aquells mascles amb millor genètica i major compromís emocional. Sí, senyora, compromís e-mo-cio-nal!! Perquè és l'única manera d'assegurar que la criatura sobreviurà gràcies als cuidats dels pares. I a esta especulació emocional li diem amor.

Ells, en canvi, amb cada ejaculació tiren milers d'espermatozous, i com que en tenen de sobra i no se'ls acaben mai, ja no saben com desfer-se'n d'ells i necessiten anar buidant els ous per a que no se'ls acumule, no siga que se'ls puge al cap, explote, i acabe esguitant. Estaria lleig. I faria pudor. I com tot allò que ens sobra... no te massa valor, i a la mínima que els fas un somriure ja te'l volen regalar tot. Però no només a tu... a totes!! A quantes més femelles millor, per així assegurar-se que alguna de totes es quedarà prenyada d'ell i tindrà descendència.

Però quedar-se prenyada no és qualsevol cosa. Les conseqüències són moltes i molt grans per a les dones (molt més que per als homes) i això ens fa anar més amb compte i ser més selectives que ells.

El festeig de tota la vida

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 04 Feb 2013 10:11:00 +0000

Les nostres iaies cavernícoles van ser dones recol·lectores, que es dedicaven a cuidar fills i protegir el niu. Elles es van deixar caçar pel mascle amb els millors gens per a reproduir-se. Que 'retro' això de que siga ell el caçador, pots pensar... Sí, ella es deixa però és ell qui s'ho curra, qui fa el ball al voltant de la femella per demostrar-li totes les seues qualitats, perquè ella comprove que és el millor mascle per inseminar-la. La demostració de força del mascle dominant. La femella està passiva, observant... i després tria. És prou guai el procés, de fet.

Hem estat tants anys fent el mateix que ha passat a formar part del nostre ADN, d'ahí que els homes i les dones tinguem (sempre hi ha excepcions, clar) facultats diferents. Allò de que ells tenen més visió espacial (s'orienten millor) i nosaltres més facilitat de paraula, per exemple.

Ara, encara que moltes dones volem follar molt i passar-ho bé, genèticament estem impedides, tenim una alarma que bota i ens fa estar alerta, buscar un mascle òptim que ens fecunde i cuide a la prole. Lluitem contra això cada dia (conscient o inconscientment) però està ahí i no es pot evitar. I fins i tot la més abanderada de la solteria i l'amor lliure de sobte, un dia s'alça nyonya a més no poder i vol tindre parella. Potser se li passa en 2 dies, però la vol perquè ho porta escrit als gens.

Ser dona és un privilegi, però també un patiment. No és fàcil conviure amb aquestes dualitats. I això repercuteix també en el comportament que tenim amb els tios, de mil maneres diferents. Però com que em quedaria un post massa llarg, ho aniré explicant en mil posts diferents i veureu com realment no som (tan) complicades...

El Trípode

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 28 Jan 2013 22:32:00 +0000

Fué en Eclipse, iba un poco ciego y conocí a la chica esta, la mejicana. Estaba buena, sabes?? pero iba muy pasada... A mi me dió igual. Nos liamos y nos fuimos a un hotel, que ahí al lado mismo hay uno.

Al entrar, había de recepcionista una tía que... pff... madre mía... tu sabes el personaje de becaria que hace el Latre?? Bea se llama. Pues igual. Una pinta tremenda de reprimida. A la tipa esta la tenía que aguantar porque casi se me cae allí en medio de la recepción... jojojojo

Pagué la habitación, 70 pavos, sabes?? pero nos entraba el desayuno, hasta las 11h!! Y como ví que la tía aquella (la Bea becaria) nos miraba con cara de flipá, de decir... estos, que ciegos van... y tenía razón. Me puse detrás de la mejicana y hice así.

(Es posa amb els braços oberts, els dits polze cap amunt i fa gest amb les dos mans com de folleteo mentres diu "eeeeeeeh")

La tía flipando. Subimos a la habitación y la chica se mete un momento en el baño y de repente me ví allí en esa habitación y pense... qué coño hago yo aquí?? esta tía va super pasada... y ahora qué hago?? me despeloto?? la espero vestido?? yo he bebido un huevo, y si tengo un gatillazo?? en mi puta vida he tenido un gatillazo!! Y si es hoy?? de verdad estoy aqui en un hotel con una tia que no sé ni como se llama ni si se mentendrá en pié?? y si me pota?? me piro...
Y me piré.

#SonMisAmigos

Sant Vicent Màrtir Ressurrection

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 21 Jan 2013 13:14:00 +0000

Al 2009 es va gravar la superproducció Sant Vicent Màrtir Ressurrection, el Musical, de la mà del gran director txec (i millor persona) N'Easton Díxit i de Produccions Moixama (P.M.).

Després de 7 mesos de rodatge, 45 videos VHS, 1 làserdisc, 2 bocates d'anxoves, 3 cassettes amb el seu corresponent boli bic, 44 dies rodant en exteriors, 12 escenaris interiors, 4 coreografies fallides, 3 pouerpoints explicatius, 4 repeticions d'escenes, 25 perruques amb pel de cua de cavall de la vall del rhone*, 1 infart d'un parent llunyà, 3 escenes eròtiques no editades, 1 gorra moscovita, 1 explosió de mòvil Nokiat, 4 viatges al sud, 38 rialles de monja, 22 canuts, 83 gigabaits de memòria, 4 grips A i 2 B, 45 estornuts i un atac d'ansietat, es va estrenar la pel·lícula "Sant Vicent Màrtir Ressurrection" a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània amb un èxit rotund, penjant el cartell de "entrades esgotades" a les dues sessions realitzades.

A més, es va comptar amb actors de renom com ara Diego Normando Metadona, Jazmín Mugurutza, Coentín Torrentino i Joan Clot Voll Damm. També van participar altres aficionats com Miquel Gil o Xavi Castillo. I la fantàstica BSO dels Ovidi Twins.

Aquesta pel·lícula futurista està ambientada al 2013, així que si encara no l'has vista, ara és moment. I si ja la vas veure, ara no et queda més remei que vore-la de nou.

Sant Vicent Màrtir Ressurrection from Produccions Moixama on Vimeo.

Guapos

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Thu, 17 Jan 2013 20:21:00 +0000

Estic fent arantxades per damunt de les meues possibilitats. Sí, em sent molt identificada amb ella. Jo també m'alcoholitze i vos veig a tots més guapos.

Arantxa: eres guapo?? from Lucrècia de Borja on Vimeo.

#FatherShore

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 07 Jan 2013 11:12:00 +0000

"Vas a flipar com tingues al Padre Costa" era la frase que més es repetia l'estiu d'abans de començar 1er de BUP. Havia escoltat mil històries sobre este home, a cadascuna més surrealista que l'anterior. Em feia una mescla de risa i por al mateix temps.

Vaig estudiar a l'institut nou de Gandia, el Maria Enríquez (cunyada de Lucrezia Borgia), que es diu 'el nou' perquè l'altre era més vell, però no perquè estiguera nou precisament...

El primer dia que vam tindre classe amb el 'Padre Costa' (rector, professor de religió) estàvem tots nerviosos. Tanta història boja no podia ser certa, segur que la gent exagerava. Va entrar a la classe i sense dir ni 'bon dia' va començar a escriure en la pissarra. En grec. Quan tenia tota la pissarra plena es va girar i va dir "Lección número uno. Copien". I va seure a la seua taula. Ens va mirar amb cara de satisfet i va començar el seu discurs...

Yo sé que ustedes ahora estarán pensando... "pero qué Padre más culto", verdad?? Es muy culto el Padre (Sí, parla d'ell en 3a persona, com Aída Nízar). Venga repitan conmigo: culto (assenyalant-se), necios (senyalant-nos), necios, culto... Venga, ahora ustedes... culto, necios, necios, culto... ens va fer corejar-ho tots junts. I eixa va ser la presentació. Després vam comprovar que eren frases que repetia varies vegades cada dia.

Històries d'este home hi ha per donar i vendre. Em va vindre al cap ahir, al llegir un tuit d'Emili Morant que deia que podria escriure un opuscle sobre els seus alumnes al més pur estil #GandiaShore, i no vaig poder evitar recordar que 'el Padre' (així li dèiem, molt humil ell, com nostresinyor) també en va escriure un, el opúsculo del Padre, que si li'l compraves (per 300 pessetes) te'l dedicava i tenies 2 punts més en la nota final, que no és que feren falta... però amb ell mai se sabia.

Els exàmens eren amb els llibres fora, es podia copiar, però això feia igual perquè no se'ls llegia. Hi havia qui no escrivia res (o el que li passava pel cap) i al final signava amb un "Viva Dios, Viva el Barça y Viva el Padre Costa" i ja tenia un excel·lent.

A un dels examens que vaig fer amb ell, vaig copiar totes les preguntes del llibre, literalment i em va posar un 6. Al següent, era per Nadal, i en cada pregunta del examen li vaig escriure la lletra d'una nadala diferent. Em va posar un 9. Ho jure.

Un altre dia es va tirar per terra simulant un pardalet al que va arrencat-li les ales i les potes, fins degollar-lo i convulsar al terra. Era la seua manera de dir-nos que ens anava a suspendre a tots. Es va emprenyar perquè a la seua classe estàvem tots jugant a cartes. Però una de les més bones que recorde és la que li va fer a Amparo Castelló, professora de química. (Sí, sóc de ciències. Pures). El Padre li tenia molta mania a esta dona... No sé què va fer el Padre Costa, que va trencar la cadira i va caure. Ens va preguntar quin professor venia després i en saber que era la seua arxi-enemiga... va deixar la cadira col·locada de tal manera que semblava intacta, enmig de la tarima. El bac que es va pegar l'Amparo va ser bo...

Serà família del nostre estimat Ricardo Costa??

#NadalBorgià

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Mon, 24 Dec 2012 19:20:00 +0000

Sóc molt nadalenca. M'agrada el Nadal, mira, què li farem... Hi ha qui critica estes festes per ser hipòcrites, on tots semblem ser feliços i hi ha un consumisme excessiu. Doncs mira, una cosa t'he de dir, qui és hipòcrita ho és sempre, en Nadal i en estiu, i qui és consumista el mateix. Que sí, que ja sé que no cal tindre unes dates per fer regals a la gent, que ens podem estimar i fer regals en qualsevol època de l'any... però realment, quantes vegades a l'any t'enrecordes dels teus?? i no només enrecordar-te, que eixa part és fàcil, quantes vegades els ho dius?? i quantes tens detalls amb ells?? Aquestes dates fan falta. Tant si fas regals materials com si no.

A casa dels Borja el Nadal mola molt, en especial la nit de Nadal, que ens ajuntem tots els Borja a un dels Palaus a sopar, i cada any preparem coses diferents. Una de les meues cosines i jo som les que solem organitzar les sorpreses per a la resta. Són cosetes sense importància, però fan que la nit siga més divertida.

Un any vam fer un calendari amb les cares de tota la family i on hi havia marcats els aniversaris de cadascú. Altre any vam sopar amb un gorro de Sant Nicolau (pare Nöel, li diuen alguns), altre any amb una diadema d'eixes amb banyes i cascavells... i clar, veure als més iaios de la familia amb el gorro o la diadema al cap... és risa.

Ultimament, a més, organitzem concursos de nadales. Ens dividim per parelles i cada parella canta una nadala diferent. Qui s'emporte més aplaudiments és qui guanya.

Però el moment més àlgid de la nit arriba quan fem el teatre. Cada personatge només diu 2 frases, que les tenim escrites al guió, i anem agafant d'una bossa un paperet on ens diu quin personatge li toca a cadascú. No sé si mai hem fet el teatre seguit sense pauses perquè sempre acabem tots plorant de riure, en especial quan al barbut li toca fer de Maedéu o al xiquet de Rei Mag andalús. A més, que el teatre és molt realista, del tipus...

Pastor 3: Eh, que no sabeu el que acabe de vore, que se m'ha aparegut un àngel i m'ha dit que...
Pastor 4: hahahahahaha que se t'ha aparegut què?? flipat, tu què t'has fumat??

I així. Però no vos escriuré l'obra sencera que vos molaria massa i vos ho voldrieu copiar.

Bon Nadal i Bones festes!!

Ecologisme sexual

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Wed, 19 Dec 2012 13:41:00 +0000

Hola, el meu nom és Lucre i sóc militant activa de l'ecologisme sexual.

Ara tots hauríeu de contestar "hoooooola, Luuuucreeee, benvinguda al gruuup".

I quan dic "ecologisme sexual" no estic referint-me a que recicle els condons, no sigues porquet, que el terme és molt més profund i psicodèlic.

Primer, és important conèixer els diferents tipus d'organismes, segons la seua manera d'alimentar-se, per poder entendre el que vull explicar.

Autòtrof és aquell que produeix el seu propi aliment. Com les plantes, els bacteris, i la gent emparellada (no dels de relacions obertes).

Quimioautòtrof (no és el que te càncer i rep quimio) és el que s'alimenta de les deixalles d'altres. Com alguns bacteris i la majoria de gent sense parella.

I els fotoautòtrofs són els que s'alimenten només de la llum de sol. Com les algues verdes i els frikis asexuals.

Si busques a la viquipèdia, eixa font tan poc fiable i que tant ens agrada, diu que "L'ecologia és la part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi; és la biologia dels ecosistemes".

Els ecosistemes mantenen un equilibri, però si introduïm un nou element a l'ecosistema, tot canvia. Es produeix un efecte papallona i pot donar lloc a un ecosistema completament diferent. Això és bo o dolent?? doncs... depèn.

Imagina que tenim un camp de cebes infectades per uns bitxets. Si afegim a eixe ecosistema un 2on bitxet que es menge al 1er i no s'alimente de les cebes... haurem canviat l'ecosistema per a bé per a nosaltres perquè volem menjar-nos les cebes, però per a mal per al bitxet1. S'entén, no??

Vist així pareix fàcil distingir el que està bé i el que no, però i si no es tracta de bitxets sinó de personetes?? A qui beneficia cada cosa?? Això va segons el criteri de cadascú.

Ja saps que fa temps vaig decidir que no m'embolicava amb tios que tingueren parella. Per què?? per pur ecologisme sexual.

Potser tinc idealitzat el concepte de "parella" i per això no en tinc, perquè ningú no s'adequa a eixe estatus ideal que m'he creat. Això també passa amb molts ecologistes, que tenen el seu món mental ideal i intenten canviar-lo al seu gust. I d'ahí el lema: Pensa globalment, actua localment.

El cas és que veig moltes parelles que tenen relacions que jo considere deficients. Deficients perquè, sempre des del meu punt de vista, els caldria més confiança, més compenetració, més passió... o més el que siga. Amb alguns dels meus amants he tingut millors relacions que les que tenen moltes parelles que conec. I no parle només de la part sexual... que jo amb els meus sempre tinc molta complicitat.

Siga com siga, tinc el meu manual de pràctiques ecològiques sexuals per no trencar aquells ecosistemes que considere que han d'evolucionar sols, sense manipulació. Com, per exemple, els homes emparellats. Podria embolicar-me amb un tio que tinga novia, aleshores modificaria el seu ecosistema, col·laborant a que eixa parella tinga una relació de no-confiança, just el tipus de parelles que em pareixen deficients.

D'acord, hi ha parelles que s'ho han parlat i es donen "permís". Eixes no entren a l'ecosistema autòtrof perquè no s'alimenten només d'ells mateixa. Punt. Són excepcions amb ecosistemes oberts i per tant no hi ha cap problema en modificar-los perquè això forma part del seu tarannà.

I ara sempre hi ha algú que em diu... però si tu no tens parella, què més dóna?? estàs lliure, fes el que vulgues...

Hi ha parelles que només continuen juntes per deixadesa, per costum... però són relacions insostenibles a llarg termini. Moltes d'eixes parelles es sostenen perquè un dels 2 (de vegades els 2) tenen altres al·licients (digues-li al·licients, digues-li amants...) fora de la parella, que complementen el que no tenen amb l'altre. Però, en cas de no tindre eixe al·licient extra, eixa relació seria insostenible.

I com que sóc lliure i puc fer el que vulga, decidisc no ser l'al·licient extra de ningú, per no fomentar el tipus de relacions que no m'agraden i que no vull per a mi, ni per a ningú.

Vols modificar el teu ecosistema?? Ok, però no serà amb mi.

Sóc ecologista sexual.

Religió catòlica neoliberal post modernista

noreply@blogger.com (Lucrècia de Borja i Bairén) — Tue, 27 Nov 2012 19:02:00 +0000

El meu cicle hormonal no és de 28 dies, sinó de 30, 32... o els que li rota, però aquesta vegada se n'ha passat.
M'ha vingut la regla als 50 dies. Com si se n'hagués botat una. I per una banda m'he alegrat... no estic prenyada del esperit sant. Però per altra... un poc decebuda. En el fons em faria il·lusió ser la nova Maria.

He dit mai que m'encantaria ser la lider d'una secta?? Doncs dit queda. M'agradaria molt. Però de rotllo nazi, eh... tots adorant-me i jo ordenant. Vos ordenaria tot coses bones, no patiu.

És que jo ja m'imagine com seria tot... i crec que l'assecador de cabells no quedaria gens malament en les estampetes de santes de la religió catòlica neoliberal (no confondre amb el neoliberanisme econòmic) post modernista, perquè es diria així i seria totalment diferent a la d'ara, clar. Si fora jo la nova Maedeu... doncs imagina't. Ja em veig una estàtua meua allà al costat de la catedral de València, just enfront del Tribunal de les aigües.

I la gent ja no muntaria el Belem, sinó el Benimaclet. Prou ja de rius amb paper de plata... es currarien un Glop amb la seua fonteta, l'esglèsia, unes valenbisis...

El que no sé jo és com s'ho prendria el pobre ciber-novio, que el paper eixe de tindre que aguantar al fill d'un altre mai fa gràcia. Però cari... que jo amb eixe colom res, eh.... que ha sigut 'in vitro' o algo... i mentre dormia ahi amb al·levosia i nocturnitat, perquè jo no m'he enterat de res!! Quin quadre.

I entre la seua barba i la meua cara angelical... ai, quins nous sants vos acabeu de perdre...