L Noies k n s dxn convidar son noies k no saben stimar

Perquè l’únic problema que arreglen els diners és la falta de diners. La resta de problemes no s’arreglen amb diners. I n’hi ha pocs de problemes on el problema sigui la falta de diners.

Es poden prendre decisions econòmicament correctes tinguis molts o tinguis pocs diners. I que tinguis o no tinguis diners depèn d’aquestes decisions, no de si guanyes mil o deu mil euros al mes.

El que guanyes de treballar i com t’ho gastes és amb el que ens fixem a l’hora de veure si tenim diners. Però hi ha unes decisions econòmiques, que val la pena separar de les decisions de com vols viure. Mirar-te només què estàs fent amb els diners.

Aquí hi ha un article que es pregunta si pot valdre la pena comprar-se una cafetera de $3,000. Jo me l’he llegit molt per sobre perquè, per començar, no m’agrada el cafè.

Hi ha gent que es pensa que si tingués diners faria moltes coses. No és veritat. Això en tot cas és una cosa que ens hem de creure per seguir treballant, per seguir fent coses, fer coses a la vida per tal de tenir diners, encara que tenir diners és una cosa diferent a la vida.

Que diners i vida són coses separades es veu amb els premiats en la loteria. Al cap de deu anys tornen a tenir els diners que tenien abans que els toqués la loteria. Això, a part, prova que tenir diners és molt difícil.

Hi ha una altra frase popular: Els rics segueixen sent rics per més crisi que hi hagi. La versió intelectual diu: els privilegis dels rics no s’acaben mai.

Com és que quan la gent necessita diners per viure, els rics en tenen tants com abans? Jo diria que és perquè els rics prenen decisions de diners pensant en diners, i decisions de la vida pensant en la vida.

I la segona frase diria que és perquè no t’equivoquis de diana. L’objectiu no és “acabar amb els privilegis dels rics” perquè “som molt d’esquerres”.

El que és important és pensar diners i vida per separat. I s’ha de fer en tinguis o no en tinguis, perquè si no ho fas, quan per una casualitat de la vida tinguis diners (paga doble, per exemple) tindràs una vida on gastaràs, i quan no tinguis diners no podràs gastar.

No agafis un taxi pensant en si portes diners per pagar-lo. Agafa’l pensant en si és una bona decisió econòmica.

De fet no és important si agafes un taxi o no, el que és important és que pensis en la decisió econòmica. Que pensis que hi és, i que vegis que és un tema separat de la teva vida.

Perquè la teva vida no depèn de si agafes el taxi o no. La teva vida serà igual amb taxi com sense. Però hi ha moments en que és una bona decisió econòmica agafar un taxi i hi ha moments que no. I has de poder agafar el taxi o no sense que sigui un tema vital.

Per això val la pena separar diners i vida.

[editat diumenge] elcanonic ha respost. Era amb ell amb qui n’estava parlant tot assegut a una tarrassa d’Arc del Triomf, ell prenent un tallat i jo un suc de taronja i una canya de xocolata boníssima. Fixeu-vos que elcanonic ha posat el seu escrit a la categoria “Filosofia” i jo a “diners”.

Però hi ha un sector de la població que es nega a modernitzar-se, un sector malalt, el de les ambulàncies.

Sabreu que els últims deu anys han estat fent un Hospital de Sant Pau nou, per omplir els antics edificis de temes burocràtics sostenibles.

Ara veurem com han solucionat els problemes de mobilitat del sector de gent malalta.

Mmmm… molt bé, furgonetes sobre la vorera…

Fantàstic… furgonetes ocupant la parada d’autobús on està prohibit aparcar….

Ara mirem els aparcaments del flamant Hospital:

Oh, un aparcament buit. I està a deu metres de les furgonetes de les fotos anteriors!

Oh, un altre aparcament buit. Aquest a deu metres de l’aparcament anterior.

Jo ja no sé de qui és culpa. A quin arquitecte se li acut que l’entrada principal del nou hospital ha de tenir una vorera tan estreta que amb prou feines hi cap el segurata? Tothom entra i surt caminant per l’asfalt. I les ambulàncies sobre la vorera. El món al revés. Tan costa? Tan difícil és?

Jo crec que la gent de 1950 sabia fer hospitals amb aparcaments on les ambulàncies hi aparquessin, i fer una entrada perquè la gent entrés i sortís.

Jo sé què ha passat, m’ho va dir un amic: hi ha massa gent que mana. Sabeu quina va ser la primera modificació de l’hiper-txatxi nou Hospital de Sant Pau? Treure l’esglaó que hi havia a l’entrada. Flipa, flipa, flipa. Ens gastem milions en accessibilitat i algun idiota posa un esglaó allà on hi ha més circulació cadires de rodes del món: la porta d’un hospital.

I també puc predir què ha passat amb aquestes ambulàncies que no fan servir l’aparcament. Estan mal fetes perquè sigui pràctic fer-les servir.

Massa gent que mana, masses estudis. Massa reglamentació, massa disseny.

Em disposava tranquilament a veure l’entrevista d’un tal Xavier Bosch (no és el dels tornavisos) a Jordi Pujol, després d’haver vist el debat sobre impostos de successions.

El primer que m’ha sorprès és la merda de taula que tenen. És una taula mal girbada que tan malament s’hi asseuen dues persones com cinc. L’única explicació és que el Montilla està intentant enfonsar TV3 també.

Putos dissenyadors que no saben fer un cony de taula. Aquesta seria la primera conclusió.

Jordi Pujol: “memòries i present” – Televisió de Catalunya

Ara anem a la crítica forta:

Estil molt emprenyat i n’estic fins el membre viril del cony de pensament idiota de la transició. Obriu les portes que ve el futur. Gràcies.

Bosch li pregunta (5:00) que si als 80 era temps de construir ara és temps de què? I el Pujol diu: “de resistir. Tenim moltes pressions”:

5:19 – “les noves tecnologies”. I jo dic: Què coi! Si és una oportunitat perquè els catalans sapiguem què fem sense haver de quedar cada setmana per veure’ns!

5:45 – “una gran hostilitat contra Catalunya”. Què coi!! El que hi ha és una gran hostilitat a Catalunya contra España!

6.25 – “una gran immigració posa en molta tensió el nostre cos social i és una pressió sobre la nostra llengua”. Què coi!!! Si cada vegada que vaig a comprar un Dürum em trobo un paquistanès content de saber que pollastre és pollo! El problema són els catalans idiotes, superlativament idiotes que a mi, A MI, em parlen en castellà.

I segur que aquests estaven mirant l’entrevista i s’anaven dient: “oi si tu, ara és temps de resistir”.

Doncs a veure si resistiu això: SOU UNS IDIOTES.

Jo no sabia com arreglar-ho. I tampoc la que m’arregla els pantalons normalment. Sí, normalment m’he de fer arreglar els pantalons perquè se’m gasten d’un lloc molt concret.

He estat una setmana sense un botó molt important a la meva jaqueta. Sense un botó que feia que passés fred a un lloc molt concret també.

Finalment acabo a un sabater. Entre una cosa i l’altre, entre els dos posem el botó. Cinquanta cèntims. Tan barat que si li dono propina voldrà posar-me un altre botó.

Quan marxo veig un rellotge, va una hora avançat.

Com és que va avançat? Perquè d’aquí poc tornaran a canviar l’hora.

Així doncs, el sabater que m’ha arreglat el que per mi era força problemàtic, va fora d’hora la meitat de l’any.

Només dir-vos que jo ja vaig amb la meu super-abric de gore-tex i l’altre dia en vaig veure un amb samarreta i pantalons curts.

Ara fixem-nos amb aquest italià. Sí, és italià.

Jo diria que ja va venir d’Itàlia amb aquesta panxeta i la camisa que ho aguanta tot. Perquè la camisa és a ratlles i les sabates a quadres. I sense mitjons, i amb pantalons curts i doblegats! I un jersei vermell! I la camisa oberta fins al pit!! I quines ulleres!!! És que ho té tot aquest home. Supera àmpliament aquest altre.

Tenen la tonyina poc feta més poc feta que he vist mai!

Amb tants plats per triar que dinaria dos cops!

I són simpàtics. Simpàtics com una mongeta tendra en ser saltejada amb pedrers d’ànecs i trompetes de la mort.

Preu: 12€

Comparant amb el Nougatine de NY, haig de dir que és millor La Mar Salada i inclús més barat. Gira el món i torna al Born!

Ara voldria que veiéssiu l’actitud amb què reaccionen els americans a tal fet. I ho poso perquè encaixa amb això que vaig escriure: l’insult com a cohesió social

Thierry Henry handball sends France to the World Cup (Video)
Thierry Henry’s blatant handball pass to William Gallas destroyed Ireland’s World Cup dream.

Fixeu-vos com diu que les mans de Thierry han *destruït* el *somni* d’Irlanda.

i ara els comentaris:

Absolute disgrace, either Henry or France should be banned from the World Cup.

Absolutely disgusting. If it was a forty-yard screamer I wouldn’t have minded as much, but to go out like this is an absolutey travesty, and Henry should be ashamed of himself.

And Thierry Henry is, and always was, an arrogant cheating prick

Robbery!! This team doesn’t deserve to go to South Africa at all! And yes I’m French…and ashamed.

Que, potser m’equivoco, però no crec que l’actitud dels catalans sigui tan escandalosa davant aquest fet.

Aquí, el Fèlix Millet s’emporta 10M€ i enlloc de dir “MILLET FILL DE PUTA!!!!!!”, diem: “oh si, els òrgans reguladors, bla bla bla, les inspeccions, els partits, les fundacions, la societat catalana, pobre societat civil que malament i que trist i a veure com tirarem endavant ara, etc etc.”

El preu en detall són 87,90€ amb IVA + 10€ de ports.

És el més barat que he trobat, 6¢/GB.

Ja que estic informant, informar que el Febrer 2009, un Seagate de 1,5TB valia 133€. Al Novembre 2007, 500GB valia 90€. Al Febrer 2007, 500GB valia 175GB. A l’Octubre 2006, 300GB valia 80€. Al Febrer 2006, 300GB valia 110€.