El congrés, que té com a lema Better CLIL: More opportunities in primary, secondary and higher education, va adreçat “a persones que fan recerca en educació plurilingüe i AICLE, a docents d’educació infantil, primària, secundària i universitària procedents de qualsevol àmbit acadèmic (llengües, ciències socials, matemàtiques, enginyeries, etc.) i a persones formadores del professorat.”

S’organitza en tres àrees temàtiques: ensenyament i aprenentatge en llengua estrangera a la universitat; educació plurilingüe i ensenyament en llengua estrangera en l’educació infantil, primària i secundària, i educació plurilingüe i acollida lingüística de l’alumnat immigrat.

Pel que fa a la tipologia de comunicacions, s’hi poden presentar investigacions de base empírica, tallers de presentació d’experiències educatives o exemples de bones pràctiques docents i polítiques i actuacions de foment de l’educació plurilingüe.

Pere Mayans, alumne de la primera edició del postgrau, va ser convidat a presentar-hi el seu projecte final de postgrau: “La gestió de la diversitat lingüística en un centre educatiu”, un projecte de formació en línia per a mestres i professors. Mayans, que treballa com a cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament, va exposar diversos elements que justifiquen la necessitat d’aquesta formació: Catalunya és un dels llocs d’Europa amb més alumnes amb nacionalitat estrangera (14%); les bases de la immersió lingüística a Catalunya es van posar als anys vuitanta, quan el país tenia una realitat sociolingüística molt diferent de l’actual, i, tot i que disposem d’un dels currículums més avançats en gestió de la diversitat lingüística, sovint les pràctiques docents a les aules no s’hi adiuen.

Mayans va oferir una visió general sobre el disseny d’aquesta formació en línia, que té com a objectiu facilitar recursos a mestres i professors per tal de fomentar l’educació intercultural als centres, a partir de prendre consciència de la seva pròpia biografia lingüística, de posar en qüestió creences establertes, de conèixer les aportacions de la recerca, i de conèixer millor quines llengües aporten els alumnes i quina és la realitat lingüística del seu centre. Una formació destinada a fer veure, en definitiva, que “un centre multicultural no esdevé intercultural per si sol; cal fer polítiques”.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=f6oXBIOBz78&t=10m36s[/youtube]

Passejar per Chinatown és transitar per carrers on l’exposició a la mirada del visitant se superposa a la vida quotidiana, entre la celebració de la diversitat, tret constituent de la marca Amsterdam, i la consciència de la memòria col·lectiva. Deixo aquí unes captures de la meva mirada.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=vAePh2K6ou4[/youtube]

Avui he acabat formalment les darreres feines com a docent del Postgrau en Gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC. Ha estat una experiència ben satisfactòria participar en la primera edició d’aquest postgrau, orientant i acompanyant els alumnes en l’aprenentatge de la gestió de projectes, col·laborant amb la resta de l’equip docent per bastir un projecte global innovador que superi la dinàmica agregadora de continguts, i compartint coneixements amb tota la comunitat del postgrau: docents, alumnes i experts convidats.

Les diferents especialitzacions del postgrau (empreses i TIC, immigració i empresa, i educació i immigració), l’estudi de contextos nacionals i internacionals, i la participació d’alumnes residents al país i a l’estranger ha estat una combinació realment estimulant per al pensament. La incipient comunitat de pràctica cultivada a l’Àgora del postgrau ha germinat i està en condicions de créixer i donar fruits: les connexions establertes entre alumnes i docents transcendeixen el tancament formal del curs per continuar alimentant-se en el món dels àtoms i el dels bits. I també amb les aportacions de les persones que vulguin sumar-s’hi en la segona edició del Postgrau; la matrícula per al curs 2011-2012 ja és oberta.

Es un tiempo de excels menguantes, antes era un tiempo de powerpoints crecientes, quizás le ha llegado la hora a los words sensatos y orientados a futuro.

Em sembla una reflexió assenyada, i oportuna ara que en la presentació de les bases del nou model universitari català es destaca que “s’avança cap a un model de prestació de serveis comuns entre les universitats que permeti estalviar costos”.

He llegit Presentations in English, de Sander Schroevers, un llibre que ha estat una agradable sorpresa. No n’esperava gran cosa, però després de poques pàgines el meu escepticisme inicial ha derivat cap a admiració per una obra que ja m’és un referent. Sense pretensions, amb la senzillesa màxima, aconsegueix exemplarment el propòsit de guia pràctica per fer presentacions en anglès.

Una primera secció, Talks on Talking, presenta un ventall divers de qüestions clau a l’hora de preparar una presentació, reduïdes a l’essència pràctica. Com a mostra, una taula amb el cos de lletra recomanat segons la distància respecte de l’auditori i l’amplada de la pantalla de projecció, una equivalència entre nombre de fulls o paraules i el temps d’exposició, un esquema sobre la posició de l’orador a la sala, els passos bàsics per connectar el portàtil al canó, les dreceres de teclat al PowerPoint, juntament amb un recull de fraseologia en anglès útil per explicar gràfics i per presentar tendències, exemples sobre diferències culturals o el procés d’esporgar una diapositiva per il·lustrar que “menys és més”.
Segueixen una secció de fraseologia en anglès organitzada pels diferents moments d’una presentació (introducció, cos, cloenda i torn de preguntes) i una altra secció que conté llistes de control sobre diferents habilitats, tècniques i procediments necessaris per preparar la presentació. Completa l’obra una secció final de “referències pràctiques per a les presentacions de negocis en anglès”, on hi trobem les equivalències en diverses llengües de les denominacions de les tecles impreses al teclat (Ctrl, Maj, etc.), les principals diferències en l’ortografia de l’anglès britànic i americà, una llista de paranys de traducció entre el neerlandès i l’anglès i un apartat sobre el Dunglish. (El llibre, escrit gairebé íntegrament en anglès, s’adreça al públic de parla neerlandesa.)

Presentations in English és un bon exemple de material de suport a la comunicació que integra la competència lingüística i alhora la transcendeix per adoptar un enfocament comunicatiu global. Un exemple de com treballen els professionals de la comunicació que marca camí per als serveis lingüístics.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cE6WsE4z-6o[/youtube]

Deixo també els enllaços als apunts que vaig escriure en aquest  blog sobre la meva estada a la Universitat de Jyväskylä:

Jyväskylä [1]: presentació

Jyväskylä [2]: el Centre de Llengües

Jyväskylä [3]: les llengües a la Universitat

Jyväskylä [4]: l’acollida dels estudiants de mobilitat

Jyväskylä [5]: comunicació i promoció a càrrec dels estudiants

Jyväskylä [6]: competitivitat, carrera professional i estudiants internacionals

Jyväskylä [i 7]: el poder dels estudiants

L’hegemonia de l’anglès com a llengua de comunicació global pot portar a no considerar els països anglòfons com a font de recursos sobre multilingüisme i aprenentatge de llengües. Però res més lluny de la realitat: de recursos interessants n’hi ha, i situats en la perspectiva catalana tenen el valor afegit de portar-nos a veure el món de les llengües des d’una òptica ben diferent a l’habitual, un exercici sempre saludable.

Darrerament he escrit en aquest blog sobre dues iniciatives al Regne Unit relacionades amb la promoció de l’aprenentatge i l’ús de llengües: The Wall of Languages i el Pla per les llengües minoritàries. Avui dono compte del portal del CILT, The National Centre for Langues, una entitat que té com a objectiu “proporcionar lideratge per desenvolupar qualitat i excel·lència en el camp de les llengües i les habilitats interculturals”, també al Regne Unit.

El portal integra una tria de materials, estudis i dades sobre l’aprenentatge i ús de les llengües en diferents àmbits: tots els nivells educatius, la formació de formadors, les llengües de les comunitats immigrades i les llengües a la feina. La selecció i presentació dels continguts, molt cuidada, s’orienta clarament a la sensibilització sobre la rellevància de les llengües en cadascun d’aquests camps i a proporcionar informació pràctica per a persones i organitzacions. Em semblen especialment interessants les seccions sobre les llengües de les comunitats i les llengües a la feina, dos àmbits que en l’agenda del CILT situa com a elements clau per a una societat millor i per al desenvolupament de l’economia. I em sembla oportú destacar-les ara que el CILT ha vist reduïda la seva activitat de resultes del canvi de govern de l’any passat.

A l’octubre del 2008 donàvem compte en aquest blog de Show us a Better Way, un concurs del govern del Regne Unit que premiava les millors idees per explotar les dades públiques a fi d’oferir nous serveis a la ciutadania. Aleshores, l’obertura i explotació de dades públiques era un corrent que tot just emergia i Show us a Better Way, una iniciativa pionera.

Si Show us a Better Way va ser una iniciativa governamental que perseguia la participació ciutadana, ara volem reportar un projecte de dos ciutadans britànics, preocupats pel declivi en l’ensenyament de llengües estrangeres al Regne Unit, per tal de fer posicionar els diputats del Parlament sobre aquesta qüestió. The Wall of Language demana als ciutadans que escriguin al seu diputat i li demanin quines actuacions pensen que caldria dur a terme per promoure la competència en llengües estrangeres al Regne Unit a fi de fomentar la cohesió social i de satisfer les necessitats de les empreses del país, entre d’altres qüestions. Al web del projecte es publiquen les cartes escrites pels electors i les respostes que han rebut dels diputats.

The Wall of Language va sorgir amb vista a les eleccions generals d’ara fa un any, i tenia com a objectiu aconseguir dels candidats a les eleccions una declaració favorable al foment de l’aprenentatge de llengües, però els seus promotors han mantingut el projecte, ara orientat a demanar actuacions concretes.

És una iniciativa interessant, que podria tenir una rèplica a Catalunya. Algú s’hi animaria?