La Mata de Jonc

La Mata de Jonc es muda

2009-04-18T08:18:00.001+02:00

Ens hem mudat a www.lamatadejonc.net. Us hi esperem!

Amics polifònics

2008-12-09T18:15:00.003+01:00

Fa temps que tenim pendent d'afegir al bloc els nostres amics polifònics: De Calaix, La Nova Euterpe, Le Gesppe, La Cévitou, Les Majorales de la Nit, Mirabèl, Vox Bigerri, Lo Còr de la Plana, Corou de Berra, ...

A mesura que anem fent nous amics actualitzarem la llista que des d'ara mateix podeu trobar a la barra lateral del bloc.

S'ha mort Mikel Laboa També s'ha mort Joan Baptista Humet

2008-12-02T17:29:00.001+01:00

Mikel Laboa, cantant, músic i poeta basc es va morir ahir a Sant Sebastià, amb setanta-quatre anys.

Notícia a Vilaweb
Notícia a Berria

El cantant Joan Baptista Humet també es va morir, abans d'ahir, amb cinquanta-vuit anys.

Lloc oficial de Joan Baptista Humet
Notícia a Hipersónica

Un record per tots dos.

Crònica III La Mata de Jonc a Valldoreix dins de les Jornades Europees de Patrimoni

2008-11-12T01:36:00.004+01:00

El nostre tercer concert va tenir lloc el vespre del divendres 26 de setembre a l’església de Sant Cebrià de Valldoreix, un temple romànic petit però amb una acústica molt bona. La nostra actuació s’emmarcava dins de les Jornades Europees de Patrimoni i hem d’agrair a la Mariona Masferrer el seu afany i dedicació per haver-lo fet possible.

Després de les bones experiències de Lluçà i Esperasan encaràvem aquest concert amb una certa base d’experiència i, per tant, amb força seguretat. Vam poder comprovar que ja hem creat un públic fidel, o fins i tot addicte, perquè l’església es va omplir de gom a gom tot i la pluja insistent. En aquesta ocasió vam tenir el públic molt més a la vora que mai –cosa que impressiona- i a primera fila hi havia les autoritats, encapçalades per la presidenta-alcaldessa de Valldoreix, Montserrat Turu.

Tots vuit vam gaudir de valent en aquest concert, sobretot veient les cares de satisfacció de les persones que ens havien vingut a escoltar, que van aplaudir tan insistentment que ens van fer cantar dos bisos. Alguns dels que ens havien sentit a Lluçà ens van dir que des de llavors encara sonàvem millor! Acabat el concert la Mariona ens va convidar a casa seva, on vam compartir un sopar amb els seus familiars i amics i amb unes bones companyes cantaires, Les Majorales de la Nit. Entre tots vam acabar la vetllada cantant al més pur estil tradicional.

Crònica II Lluçà, el primer concert de la Mata de Jonc

2008-10-07T12:08:00.007+02:00

La Setmana Santa del 2008 els membres de la Mata de Jonc vam fer una estada al Lluçanès que va culminar el dia 23 de març, Diumenge de Pasqua, amb el primer concert del grup, que va tenir lloc a l'església de l'antic monestir de Lluçà. Durant aquells dies de fred, neu i temps rúfol els vuit cantaires ens vam hostatjar a la càlida i molt recomanable casa rural de La Cirera, situada als afores de Sant Boi de Lluçanès. La propietària, la Isabel Iborra, és una amfitriona inigualable que no només ens va deixar assajar a cor què vols al seu menjador, sinó que també ens va obsequiar amb unes infusions idònies per al coll i la veu. A més, d'ella vam aprendre algunes cançons de la comarca recollides pel grup de cantadores d’Alpens.

En aquest ambient propici i acollidor la Mata de Jonc va poder assajar durant hores fins a aconseguir que tot plegat sonés com ens havíem proposat. La tasca va ser àrdua i intensa -gairebé una vintena de temes cantats sense textos ni partitures- però el resultat final a Lluçà ens va deixar molt satisfets. Als nervis propis i naturals del primer concert s'hi afegia la solemnitat de l'espai -un edifici romànic robust i auster- i el neguit de l'enregistrament... Sí, vam fer coincidir la nostra estrena amb la primera gravació en directe del grup. Per a uns quants de nosaltres, com aquest que escriu, era el primer cop que cantàvem davant d'una colla de micros, però vam fer veure que no ens deixàvem impressionar gens i la cosa va sonar potent! L'enregistrament va ser realitzat pel tècnic Josep Vinyoles i ens ha servit de base per a la nostra primera maqueta.

Vam titular el concert amb el nom de "Cants a l'aire". Començava a les set del vespre i mitja hora abans encara era una incògnita si la nostra capacitat de convocatòria podria més que el fred viu, la nit i la mítica inaccessibilitat del Lluçanès. Però a l'hora en punt, així que vam sortir a l'escenari (o altar en aquest cas) vam veure satisfets com tots els bancs s'havien omplert: pares, germans, nòvies i nòvios, amics, companys cantaires i autòctons de la comarca frisaven per sentir-nos. Tal com van sonar els aplaudiments a les primeres cançons vam deduir que no els havíem decebut gens i que tot plegat sonava molt bé. Això ens va animar a continuar i cantar amb fermesa durant tot el concert. Durant l'hora llarga que va durar es va crear un bon ambient amb el públic, que al final ens va felicitar molt sincerament. Aquella primera experiència, els assajos intensos i la satisfacció i ànims dels qui ens van vindre a escoltar han fet possible que la Mata de Jonc continuï cantant.

Si voleu veure-ho, podeu picar aquí.

Crònica I Torna en Serrallonga a Sant Hilari

2008-09-29T18:16:00.005+02:00

El passat 20 de setembre la Mata de Jonc va actuar a Torna en Serrallonga, una iniciativa que promou la relació del bandoler amb les Guilleries i, alhora, recupera la cultura tradicional pròpia d’aquelles terres.

Al Museu de les Guilleries vam interpretar diverses cançons del repertori que l’endemà hauríem de presentar a Esperazan (Occitània), en un cicle de música tradicional que cada any s’hi organitza.

Prèviament van actuar diversos cantadors, com ara la Isabel Iborra (de les Cantadores d’Alpens), dues de les Majorales de la Nit o diversos integrants de la Mata.

En acabat del concert vam dinar a l’Hostal Torras un bon arròs en companyia d’un grup de Montoliu de Lleida, i ja prou esgargamellats vam començar a fer cap a Occitània.

I per veure-ho, piqueu aquí.

Nova secció a la Mata de Jonc

2008-09-28T01:35:00.004+02:00

Hola a tots i totes! Ahir vam cantar a Valldoreix. Però encara no n'explicarem els detalls. Precisament us volem anunciar que a partir de demà tindrem una nova secció al bloc. Parlarem dels concert, assajos, concentracions i reunions diverses que fem amb la Mata de Jonc per preparar-nos. Demà estrenarem la secció de cròniques i començarem explicant-vos com ens va anar al Torna Serrallonga de Sant Hilari el dia 20 de setembre, on vam fer parada camí d'Occitània.

Com arribar a Valldoreix

2008-09-23T17:38:00.002+02:00

En tren:
Podeu arribar amb Ferrocarrils Catalans. Des de l'estació l'església és molt a la vora. Podeu veure el mapa. Seguiu per la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer fins la rotonda de Can Cadenes i ja hi sou. O bé a mà dreta sortint de l'estació hi ha un quiosc i al costat una escala que va directa a la part de darrera de l’església.

En cotxe:
Des de Barcelona hi podeu anar per la carretera de Vallvidrera o bé pels túnels de Vallvidrera (sortida: Sant Cugat - Valldoreix). Cal arribar a la rotonda de Can Cadenes (es reconeix perquè té un monument amb una bola al centre). Es pot aparcar al mateix carrer o a l'aparcament de l'estació.

La Mata de Jonc a Valldoreix

2008-09-22T18:50:00.000+02:00

Acabem de tornar d'Esperasan després del cap de setmana en terres occitanes. Tant aviat com puguem en passarem la crònica. De moment confirmem que aquest divendres 26 cantem a la Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix a les 8 del vespre.

Antics concerts

2008-09-22T13:15:00.004+02:00

En aquesta entrada recollim les actuacions on ja hem cantat. L'anirem actualitzant. Per poder-la seguir trobareu un enllaç a la barra lateral.

- Santa Maria de Lluçà, 23 de març de 2008
- Festival de Chants Polyphoniques a Esperasan, 21 de setembre de 2008
- Parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, 26 de setembre de 2008

Festival de Chants Polyphoniques a Esperasan

2008-09-15T14:47:00.012+02:00

La Mata de Jonc torna. El proper diumenge 21 de setembre viatgem cap a Esperasan (Espéraza en francès) a Occitània. Cantarem al 7è Festival de Chants Polyphoniques Traditionnels en Haute Vallée de l'Aude en un concert compartit amb els nostres amics de Le GESPPE. La cita és a l'església d'Esperasan a les 16h.

A les illes

2008-05-01T12:28:00.014+02:00

Al concert vam cantar tres cançons de les illes: Es tafoner, una cançó que parla del moliner d'oli. Sa serena cau menuda, una cançó d'amor, i per últim En aquesta illa tan pobra, una peça reinvindicativa que es refereix a la injustícia que pateix l'illa d'Eivissa.

Montanhes araneses

2008-04-30T17:02:00.033+02:00

Una cançó que s'ha convertit en un himne occità. Segons la zona rep diferents noms (Se canta, Aqueres montanhes, Montanhes araneses...) i pot tenir diferents lletres. Nosaltres cantem la versió de la Vall d'Aran.

Us proposem dos articles de la Viquipèdia, un en occità i l'altre en català. També un fòrum sobre aquesta cançó on a més s'explica la relació propera entre aquests dos idiomes.

Lo país meu

2008-04-29T17:23:00.013+02:00

Lo país meu és una cançó de l'Alguer, una ciutat de parla catalana a l'illa de Sardenya. És un cant d'amor a aquesta terra. L'autor de la peça és Antoni Cao (l'Alguer 1921-Càller 2004). Podeu llegir més sobre l'Alguer a la Viquipèdia.

L'hereu Riera

2008-04-28T08:23:00.032+02:00

L'hereu Riera és la primera de les cançons que us presentem. És una cançó tradicional dels Països Catalans de la qual trobem diferents versions arreu del territori. La història que explica és sempre la mateixa però no sempre té el mateix desenllaç; l'hereu Riera és a plaça ballant i rep la notícia que la seva promesa es troba greument malalta, a punt de morir. Malgrat la desgràcia ell és fidel al seu compromís amb la noia. En algunes versions la promesa es recupera però en d'altres el final és tràgic. La versió que nosaltres cantem és la del Lluçanès, apresa del grup de cantadores d'Alpens.

Podeu trobar més informació sobre aquesta cançó consultant a la Viquipèdia i també aquí.

Encantats

2008-04-27T00:30:00.018+02:00

Disculpeu-nos, encara no ens hem presentat. La Mata de Jonc som (d'esquerra a dreta a la fotografia):

Robert Pellicer (La Selva Big Band, Els Tres, Trifolium)
Marc Sogues
Andreu Vall
Eduard Brufau
David Claret
Ramon Manent (Bitayna, El Tamborí, Els Tranquils i Els Tres)
David de la Higuera (Els Tres)
Albert Portas

Com ja us vam dir la Mata de Jonc es va estrenar aquest passat diumenge de Pasqua al monestir de Santa Maria de Lluçà. El concert va ser enregistrat i molt aviat us presentarem alguns dels temes que hi vam cantar.

Benvinguts a la Mata de Jonc

2008-03-28T23:39:00.016+01:00

Aquest és el bloc oficial de La Mata de Jonc, un cor masculí de música tradicional. El cor està format per vuit cantaires i el nostre repertori se centra en temes populars dels Països Catalans i de territoris mediterranis pròxims, com ara Occitània.

Els components de La Mata de Jonc, però, no només volem donar a conèixer les cançons pròpies del nostre país, sinó també la manera tradicional de cantar aquest repertori. Això, a la pràctica, es tradueix a l'hora d'actuar en una manca de direcció aparent, en l'absència de partitures i en la preponderància del "cant de pit" (més directe i natural) en detriment del "cant de cap" (més impostat). És per aquest motiu que La Mata de Jonc s'allunya del model coral i orfeonístic per acostar-se més a l'esperit dels cors de polifonia tradicional, força escassos a casa nostra però molt vigents, en canvi, en terres occitanes. Alguns d'aquests grups de referència per a nosaltres són Vox Bigerri, Lo Còr de la Plana i el Corou de Berra.

Pel que fa al repertori La Mata de Jonc interpreta un ampli ventall de peces: cançons de treball, temes religiosos, cançons d'amor, de festa, danses, balades... El nostre repertori vol ser d'aquesta manera una representació de tota la varietat de temes que componen el ric patrimoni de la nostra música tradicional.

El primer concert de La Mata de Jonc va tenir lloc al monestir de Santa Maria de Lluçà el 23 de març del 2008, diumenge de Pasqua. Properament inclourem en aquest mateix bloc algun fragment d'aquesta actuació d'estrena.

Hola món!

2008-03-28T16:05:00.003+01:00

Hola món... no m'ha agradat mai aquesta entrada, però és la tradició.