El fanzine ‘El Estafador‘ celebrava l’arribada al número 100 amb un concert especial de La Estrella de David (David Rodríguez, Ana Bien Querida, Joe Crepúsculo, Jaime Pantaleón i Jordi Irízar) il·lustrat en temps real per un assortiment de dibuixants que han col·laborat al fanzine, com ara Juanjo Sáez, Mariscal, Javirroyo, Francisco Peña, Xavier Águeda i d’altres. Romanticisme noise i humor gràfic en imatges.

La Estrella de David

20 de gener de 2012
Gran Fiestón 100 Estafadores
Music Hall
Barcelona

_________

Miratge #139
LA ESTRELLA DE DAVID – Un último esfuerzo

Un mes abans de la sortida del seu primer àlbum, Amanda Mair va oferir el seu segon concert fora de Suècia a la ciutat de Màlaga, un mes abans de la sortida a la venda del seu primer àlbum. Aquí teniu algunes fotos i una breu crònica. (I un agraïment molt especial a la gent de Fikasound!)

Quan a principis de l’estiu de 2011 Labrador Records anunciava el fitxatge d’una joveníssima Amanda Mair ens va deixar a tots bocabadats: si, la comparació amb Kate Bush és inevitable, però de ben segur que és la més encertada de totes aquelles artistes femenines que es comparen sistemàticament amb ella; i, si, tenia 16 anys quan va presentar House i tothom ens fem creus per assimilar que una noia tan jove assoleixi aquest nivell interpretatiu. Però el fet que acaba de perfilar aquesta sorpresa i les gran expectatives que havia generat és l’autenticitat: el segell independent Labrador és una garantia artística sempre. Per aquesta raó, no podia perdre l’ocasió de veure-la en un dels seus primers concerts fora de Suècia, encara que hagués d’anar a Màlaga si calia.

Un piano de cua, un micro i les seves partitures. Amanda Mair es presentava davant del públic malagueny en el format més agosarat, a un auditori en silenci absolut i sense cap mena de suport de banda o bases pre-enregistrades. Impossible no estar nerviosa en aquesta situació. Amb timidesa i davant d’un públic expectant començava amb I Will Remember You, tot deixant clar des d’un principi que seria un concert més aviat íntim. Amb Leaving Early s’entreveia el gran potencial pop tant de les composicions com de l’actuació de l’Amanda: amb només la seva veu, blanca i juvenil, aconsegueix captivar, jugant amb registres onejants, d’aguts i de més greus. Escoltant Doubt i House, els seus primers singles, es veia la cura amb la qual s’havien elaborat els arranjaments de piano, i, fins i tot, atreviment: Amanda no dubtava en afegir petites variacions gairebé minimalistes que accentuaven determinats matissos de les composicions (i, en més d’una ocasió, no semblava del tot “premeditat”, sino més aviat com a recurs propi). Del seu àlbum, potser Skinnarviksberget és la que més podria acostar-se al format d’aquest directe de piano, però fins i tot aquest tema va prendre un altre caire, més folk fins i tot. Ara bé, per si quedava algun dubte, Amanda se’n va encarregar d’esvair-lo i amb només una peça, Sense… intepretada dos cops: la primera, dins del repertori, més pausada i emocional; la segona, al bis, més àgil i vigorosa, sense la tensió del debut i amb un feeling més proper a la versió de àlbum.

Tenir ocasió de veure l’estrena de les cançons d’Amanda Mair, despullades i en la proximitat d’un auditori com el d’Ollerías, va ser una experiència més que reconfortant i prometedora: el proper cop, quan torni amb banda (tant de bo amb part de The Mary Onettes i el Johan Angergård, amb els quals ha enregistrat el seu àlbum) serà una altra cita imprescindible.

Amanda Mair

17 de gener de 2012
Centro Cultural Provincial Ollerías
Màlaga

I Will Remember You
Leaving Early
Sense
Skinnarviksberget
Doubt
You’ve Been Here Before
House
It’s Gonna Be Long
Before
- – -
Sense

_________

Miratge #138
AMANDA MAIR – House

Puro Instinct van ser el primer grup que vaig ressenyar a Eufonies l’any 2011: estaven a punt de publicar el seu primer 7″, ‘Stilyagi’, i el seu debut ‘Headbangers in Ecstasy’ apuntava a ser un dels millors discos de l’any. Així es va demostrar. En directe, les germanes Piper i Skylar Kaplan aconsegueixen traslladar el seu elogi del kitsch i la new wave més pura: exageració escènica, melodies pop lluentes com diamants i guitarres de les que surten notes amb purpurina. Si, a més a més, van acompanyades d’un geni com és el SFV Acid a l’electrònica, la jugada surt rodona, com al passat Primavera Club.

Bonus: Puro Instinct In Blanco & Black

Puro Instinct

27 de novembre de 2011
La [2] de l’Apolo
Primavera Club
Barcelona

_________

Miratge #137
PURO INSTINCT – Luv Goon

Sisena ocasió que tenia de veure The Pains of Being Pure at Heart en directe. Des d’aquell escenari Pitchfork del Primavera Sound 2009 fins el concert a l’Apolo de 2011, els Pains han fet una evolució magnífica en viu. I necessària. Les dues nits seguides al Sidecar de l’any anterior havien deixat un regust agredolç i el concert del Dia de la Música a Madrid va tenir massa contratemps. Però per fi va arribar el dia en què ells mateixos van estar a l’alçada de les seves cançons. No com aquestes fotos, les quals no les havia volgut publicar però quedin aquí com a petit testimoni d’aquella nit. Molt millors van quedar les dels concerts de 2010.

The Pains of Being Pure at Heart

20 de junt de 2011
Apolo
Barcelona

_________

Miratge #136
THE PAINS OF BEING PURE AT HEART – My Terrible Friend

La segona i darrera jornada de la darrera edició de tardor del festival London Calling d’Amsterdam ens deparava una última sorpresa: Azealia Banks, un terratrèmol de ben just 20 anys rapejant a un ritme frenètic sobre bases tan sorprenents com The Chills de Peter Bjorn and John. Insolència, energia i un flow com un fibló àsper i hipnòtic. Era un dels seus primers concerts a Europa (potser el primer) d’una de les joves promeses del hip hop que ha generat més expectatives en el darrer any i que, arran de la seva inclusió a la llista BBC Sound of 2012 ha vist com la seva fama creixia exponencialment i merescuda.

Azealia Banks

11 de novembre de 2011
Paradiso – Upper Hall
London Calling 2011
Amsterdam

_________

Miratge #135 [Soundcloud]
AZEALIA BANKS – The Chill$

The Suicide of Western Culture

8 d’octubre de 2011
Lolita
Razzmatazz Club
Barcelona

_________

Miratge #134
THE SUICIDE OF WESTERN CULTURE – This Is The Last Time I Shake Your Hand

Hope Sandoval & The Warm Inventions

28 de maig de 2010
Primavera Sound 2010
Auditori del Fòrum
Barcelona

_________

Miratge #133
HOPE SANDOVAL & The Warm Inventions – On The Low

Old Wave New Wave / Setembre 2011
DJ Galleta – Miqui Puig DJ

30 de setembre de 2011
PopBar – Razzmatazz Clubs
Barcelona

_________
Miratge #132
ÒSCAR BRIZ – Per tu

Odio París

29 de setembre de 2011
Fiesta H Magazine & Lee
Razzmatazz
Barcelona

_________

Miratge #131
ODIO PARÍS – Cuando nadie pone un disco

Doble Pletina

28 de setembre de 2011
Rocksound
Barcelona

Eso hacíamos
Artista revelación
Me detestas
Mi esperanza*
Punk
Basura espacial
Aftersun
Ovejas
Deseos a la primera
Música para cerrar las discotecas
- – -
Gravedad cero
Cruzo los dedos

_________

Miratge #130 [Bandcamp]
DOBLE PLETINA – Música para cerrar las discotecas