molt-especials.com

Què podem fer?

2012-02-12T10:06:00.003+01:00

Aquesta és la pregunta que sorgeix una vegada passada la sorpresa, quan els pares es troben amb aquest fill diferent. Per a respondre-la, gens millor que recórrer a l'experiència d'altres pares que han passat per la mateixa situació i que es pot resumir en els següents punts

- No culpabilizarse, ni culpabilizar a la parella.

- Sol·licitar informació sobre la discapacitat del seu fill i les seves possibilitats de desenvolupament.

- Demanar ajuda personal, o per a la parella. Els grups d'autoajuda, formats per persones que viuen la mateixa situació, poden proporcionar orientacions pràctiques i ajuda psíquica.

- Sol·licitar informació sobre els centres públics mes pròxims, especialitzats en estimulació precoç i/o rehabilitació. La discapacitat no desapareixerà, ni disminuirà, però servirà perquè arribi a la màxima mobilitat o aprofitament possible de les parts afectades.

- Adaptar la casa el més possible a les necessitats del seu fill, perquè no tingui dificultats afegides.

- Buscar, amb temps suficient, un centre escolar normal amb programa d'integració, perquè estigui amb els altres, no a part, però rebent aquella ajuda complementària que necessiti.

- Estar al corrent de les possibilitats que tindrà per a gaudir el seu oci i temps lliure en companyia. Hi ha grups que treballen activament en aquest sentit.

- Informar-se de les ajudes econòmiques, o d'altre tipus, que té dret, i sol·licitar-les oportunament

Alumnes amb necessitats educatives especials

2012-02-12T09:12:00.000+01:00

Atenció a la diversitat

Descripció
Tots els infants són diferents i tenen necessitats educatives diverses però hi ha alguns nens i nenes que necessiten una atenció especial i més ajudes i suports per poder compartir les activitats amb els seus companys de l'escola. Generalment són necessitats derivades de les seves condicions personals, de problemes de mobilitat o d'alguna discapacitat.
En cas que el vostre fill o filla presenti alguna de les condicions abans esmentades, pot ser considerat un alumne amb necessitats educatives especials (NEE). En aquests casos, l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP), en col·laboració amb els mestres i altres professionals especialitzats, identificarà i valorarà les seves necessitats educatives i us orientarà sobre el centre o centres que poden atendre millor el vostre fill o filla, segons les seves necessitats. El vostre fill o filla podrà anar:

A un centre educatiu ordinari. A més dels tutors de cada grup i dels professionals especialistes, aquests centres tenen mestres d'educació especial i també poden tenir una unitat de suport a l'educació especial (USEE), que són recursos humans (mestres, professors i educadors) que s'afegeixen als ja existents en el centre per donar suport a l'aprenentatge i la participació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els entorns escolars ordinaris.
A centres d'educació especial, quan requereixin suports més intensos i especialitzats per tal de desenvolupar-se i aprendre. En alguns casos pot aconsellar-se una escolarització compartida entre els dos tipus de centre, si bé en general són escolaritzacions transitòries.

Aquesta etapa consta de sis cursos acadèmics: comencen normalment l'any en què compleixen 6 anys i acaben als 12.

Horari

Tant si el vostre fill o filla rep atenció en un centre ordinari com en un centre d'educació especial el seu horari serà el mateix. Cada centre organitza el seu propi horari, seguint les pautes que marca el Departament d'Ensenyament: les classes s'organitzen en horari de matí i tarda. En general els vostres fills faran 25 hores setmanals, que inclouen el temps d'esbarjo.

Organització

L'educació primària s'organitza en diferents àrees, que els vostres fills han d'estudiar obligatòriament al llarg dels sis cursos, repartits en tres cicles:

Cicle inicial: de 6 a 8 anys.
Cicle mitjà: de 9 a 10 anys.
Cicle superior: d'11 a 12 anys.

Quan es consideri que, pel fet de tenir una evolució positiva, el vostre fill necessita adaptacions i mesures de reforç diferents de les previstes, es podrà elaborar un pla individualitzat que s'adapti a les seves característiques.
El pla individualitzat inclou els objectius i les competències prioritàries d'aprenentatge adaptades a les seves necessitats, les ajudes, suports i adaptacions que l'alumne pugui requerir en els diferents moments i contextos escolars. una valoració periòdica i un registre sistemàtic del seu progrés. L'avaluació es farà d'acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

Competències bàsiques

Una competència bàsica és la capacitat que han de tenir els vostres fills per aplicar coneixements, habilitats i actituds apresos a diferents contextos, és a dir, ser capaços de fer servir tot el que s'ha après a classe per aplicar-ho a diferents situacions de la vida quotidiana.
Si els vostres fills presenten necessitats educatives especials rebran el suport necessari per al desenvolupament d'aquestes competències adaptades al seu nivell.

Avaluació

L'avaluació dels processos d'aprenentatge dels nens i nenes amb necessitats educatives especials s'ha de fer tenint en compte els objectius que s'han prioritzat per a ells. Quan l'alumne té un pla individualitzat, s'ha de fer d'acord amb els objectius fixats en aquest pla.
Si fos necessari, la decisió que el vostre fill o filla estigui un any més en qualsevol dels tres cicles de l'etapa l'ha de prendre la comissió d'avaluació de l'escola i només es pot fer una vegada al llarg de l'educació primària. Excepcionalment, la mateixa comissió d'avaluació de l'escola pot decidir que el vostre fill o filla estigui un any més en qualsevol dels tres cicles.
Aquesta decisió s'ha de prendre valorant l'assoliment dels objectius programats, l'opinió de les famílies i les repercussions positives i negatives que pugui tenir cada una de les opcions possibles.

Canvi d'etapa

Un cop acabada l'educació primària, els EAP col·laboren en l'orientació de l'escolarització dels vostres fills en la següent etapa educativa, l'ESO. L'orientació inclou un informe sobre el procés educatiu del vostre fill o filla i les mesures d'acollida aconsellables per garantir la continuïtat educativa entre etapes.

La contratación de personas con discapacidad cae un 16,5% en 2011, según Fundación ECOM

2012-02-11T16:19:00.001+01:00

BARCELONA, 10 Feb. (EUROPA PRESS) -

La contratación de personal con discapacidad en las empresas cae un 16,5% en 2011 por la situación de crisis económica, aunque aumentó la temporabilidad de éstas, según el Servicio de Integración Laboral ha informado la Fundación ECOM, intermediaria en la inserción laboral.

Además, ha señalado que la crisis ha provocado un cambio de perfil de las personas con discapacidad que componen las bolsas de trabajo, ya muchas han perdido el trabajo y buscan de nuevo la inserción laboral, lo que ha provocado un aumento del número de personas en paro con un nivel más alto de formación.
La fundación ha obtenido este viernes la autorización del Servicio de Ocupación de Catalunya para actuar como agencia de colaboración, lo que le permitirá seguir realizando actividades de intermediación laboral con el objetivo de insertar en el mercado laboral a personas con discapacidad.
Las agencias de colaboración son aquellas entidades públicas y privadas que colaboran con el Servicio Público de Ocupación (SPE) y que realizan actividades de intermediación laboral con la finalidad de proporcionar una ocupación adecuada a las personas que están en el paro.
Los Servicios de Integración Laboral de ECOM actúan con personas con discapacidad, ayudándoles a buscar empleo, y con el empresario para ayudarlo durante el proceso de selección y contratación.

Mira la persona, no la discapacidad. Close my eyes, Rudely Interrupted. ...

2012-02-11T07:50:00.000+01:00

El cazo de Lorenzo

2012-02-09T19:05:00.000+01:00

Concepte d'educació especial i educació inclusiva

2012-02-09T18:44:00.000+01:00

El concepte de necessitats educatives especials

Moltes necessitats individuals poden ser ateses a través d'una sèrie d'actuacions

que tot professor i professora coneix per donar resposta a la diversitat; donar

més temps a l'alumne per a l'aprenentatge de determinats continguts, utilitzar altres

estratègies o materials educatius, dissenyar activitats complementàries, etc. En

alguns casos, no obstant això, determinades necessitats individuals no poden ser

resoltes pels mitjans assenyalats, sent precís engegar una sèrie d'ajudes,

recursos i mesures pedagògiques especials o de caràcter extraordinari

diferents de les quals requereixen habitualment la majoria dels alumnes.

El concepte de necessitats educatives especials implica que qualsevol alumne o

alumna que trobi barreres per progressar en relació amb els aprenentatges

escolars, per la causa que anàs, rebi les ajudes i recursos especials que necessiti,

ja sigui de forma temporal o permanent, en el context educatiu més normalitzat

possible. Algunes necessitats educatives especials només requereixen per ser ateses

una sèrie de mitjans, recursos o ajudes tècniques que van a permetre que l'alumne pugui

seguir en gran mesurada el currículum comú, i van a facilitar la seva autonomia i procés

d'aprenentatge. Altres necessitats educatives van a requerir modificacions o ajustos en

el currículum mateix, i finalment existeixen necessitats que requereixen per ser ateses

modificacions en el context educatiu, estructura social o clima afectiu en el qual té lloc

el fet educatiu.

Fins a fa relativament poc només els alumnes amb algun tipus de discapacitat eren els

destinataris d'aquest tipus d'ajudes i recursos especials, mentre que molts uns altres

que tenien dificultats d'aprenentatge o d'adaptació seguien a l'escola comuna sense

cap tipus d'ajudes. El concepte de necessitats educatives especials afecta a

un nombre major d'alumnes que aquells que presenten discapacitat ja que existeix un

col·lectiu més ampli d'alumnes que, per diferents causes, poden requerir ajudes

especials per superar les seves dificultats d'aprenentatge i afavorir el ple de les seves

capacitats.

Un dels avanços més importants del concepte de necessitats educatives especials

és que posa l'accent en el que l'escola pot fer per compensar les dificultats

de l'alumne, ja que des d'aquest enfocament es considera que les dificultats d'aprenentatge,

sigui el que sigui l'origen de les mateixes, tenen un caràcter interactiu depenent tant de

les seves característiques personals com de la resposta educativa que se li ofereix. Aquest

enfocament es preocupa sobretot per identificar les necessitats educatives de l'alumne i

l'alumna com a conseqüència, no només de les seves limitacions personals sinó també de les

deficiències de la resposta educativa.

En la majoria dels països se segueix considerant com a alumnes i alumnes amb

necessitats especials només a aquells que presenten una discapacitat, perquè s'utilitza

com a criteri l'origen del problema en lloc de considerar el tipus d'ajudes o

recursos que cal proporcionar a certs alumnes i alumnes per facilitar el seu procés

d'aprenentatge i la seva progressió en relació amb el currículum escolar.

El concepte d'educació inclusiva.
L'educació inclusiva s'associa freqüentment amb la participació dels nens amb

discapacitat a l'escola comuna i d'altres alumnes etiquetats "amb necessitats

educatives especials". No obstant això, aquesta accepció estaria més relacionada, segons l'expressat

anteriorment, amb el concepte d'integració educativa i no el d'inclusió. El

concepte d'educació inclusiva és més ampli que el d'integració i part d'un

supòsit diferent, perquè està relacionat amb la naturalesa mateixa de l'educació

regular i de l'escola comuna. L'educació inclusiva implica que tots els nens i nenes

d'una determinada comunitat aprenguin junts independentment de les seves condicions

personals, socials o culturals, inclosos aquells que presenten una discapacitat. Es

tracta d'un model d'escola en la qual no existeixen "requisits d'entrada" ni mecanismes

de selecció o discriminació de cap tipus, per fer realment efectius els drets

a l'educació, a la igualtat d'oportunitats i a la participació.

El procés d'integració educativa ha tingut com a preocupació central reconvertir l'educació

especial per recolzar l'educació dels nens integrats a l'escola comuna,

traslladant, en molts casos, l'enfocament individualitzat i rehabilitador, propi de l'educació

especial, al context de l'escola regular. Des d'aquesta perspectiva, es feien

ajustos i adaptacions només per als alumnes etiquetats "com a especials" i no per a

altres alumnes de l'escola. L'enfocament d'educació inclusiva, per contra, implica

modificar substancialment l'estructura, funcionament i proposta pedagògica de les

escoles per donar resposta a les necessitats educatives de tots i cadascun dels

nens i nenes, de manera que tots tinguin èxit en el seu aprenentatge i participin en igualtat

de condicions. A l'escola inclusiva tots els alumnes es beneficien d'un ensenyament

adaptat a les seves necessitats i no només els que presenten necessitats educatives

especials.

QUE GRAN INICIATIVA

2012-02-08T21:33:00.002+01:00

Ha estat dissenyada, organitzada i dirigida íntegrament pels seus membres

Publicat el 08-02-2012

El vicepresident tercer de la Diputació de Còrdova, Manuel Gutiérrez, s'ha reunit recentment amb els membres de l'associació “Volem”, per interessar-se per la labor d'aquest col·lectiu soci cultural de recent creació a Còrdova.

Es tracta de la primera associació constituïda a Espanya que ha estat dissenyada, organitzada i està íntegrament dirigida per persones amb discapacitat intel·lectual. El seu objectiu és el de promoure la inclusió d'aquest col·lectiu com a ciutadà de ple dret en una societat justa i solidària.

En aquesta comesa, Volem tracta d'aconseguir els suports i oportunitats necessàries perquè cada persona amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament pugui construir el seu propi projecte de qualitat de vida.

Manuel Gutiérrez ha mostrat, en aquest sentit, el suport de la institució provincial i la seva col·laboració en projectes i activitats futures, “per facilitar la participació i inclusió plenes i efectives en la societat d'aquestes persones”.

La Diputació de Còrdova ja ha iniciat aquesta línia de col·laboració editant un fullet informatiu dissenyat pels integrants d'aquesta associació, en el qual donen a conèixer la seva raó de ser, fent-se ressò de l'article 3 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat.

Aquesta norma propugna la igualtat d'oportunitats, l'accessibilitat i el respecte a l'evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i el seu dret a preservar la seva identitat.

El CERMI planteja que el Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència s'insereixi en el marc de la Seguretat Social

2012-02-07T15:20:00.000+01:00

28/01/2012

El CERMI ha plantejat al Parlament i al Govern que la revisió que ha d'efectuar-se de l'aplicació de la Llei 39/2006 de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de Dependència porti a incloure aquest dispositiu de protecció social en el marc del sistema de la Seguretat Social.

Amb la inclusió del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència en la Seguretat Social, es corregiria un error comès amb l'aprovació de la Llei l'any 2006, que va optar pel marc de l'assistència social, molt més feble i difús, elecció equivocada de la qual ara s'estan sofrint les conseqüències. Des del primer moment, el CERMI, com altres qualificades instàncies socials, van ser partidàries de la Seguretat Social, però aquestes tesis no van prosperar.

La incardinació del SAAD en la Seguretat Social, com una prestació més d'aquest sistema, amb nivells contributius i no contributius, garantiria la sostenibilitat econòmica del mateix a llarg termini, permetria harmonitzar les respostes socials públiques a les situacions de necessitat d'àmplies capes de la població i milloraria notablement la unitat i cohesió d'una arquitectura de protecció social que en aquests 5 anys de vigència s'ha caracteritzat per la desigualtat en funció dels territoris.

Segons el parer del CERMI, si hi ha voluntat política i mires altes, és perfectament reconducible l'actual situació, modificant la Llei 39/2006, i adscrivint el SAAD en endavant en el marc de la Seguretat Social.

Discapacitat i treball

2012-02-06T21:53:00.001+01:00

L’accés de les persones amb discapacitat al mercat de treball implica la previsió de mecanismes que n’afavoreixin la permanència i promoció amb garanties d’èxit.

Serveis d'inserció laboral per a persones amb discapacitat o malaltia mental

Descripció:

A partir del diagnòstic d’ocupabilitat, els personal tècnic acorda la realització d’un itinerari personal d’inserció. Aquest itinerari pot incloure informació, orientació, coneixement del mercat de treball i de les tècniques de recerca activa de feina, formació professionalitzadora i formació en competències transversals, pràctiques no laborals en empreses, seguiment i acompanyament a la inserció.

Objectiu:

Inserir laboralment les persones amb discapacitat o malaltia mental.

Persones destinatàries:

Les persones amb discapacitat física, intel·lectual o sensorial que tinguin una grau de discapacitat igual o superior al 33% i persones amb malaltia mental que compleixin els requisits següents:

· Estar inscrites en el Servei d’Ocupació de Catalunya com a demandants d’ocupació (com a no ocupats o per la millora de l’ocupació).

· No participar en una altra mesura de foment de l’ocupació, amb excepció de la formació ocupacional o contínua.

· Tenir possibilitats d’inserció en el món laboral.

Treball amb suport per a persones amb discapacitat o malaltia mental

Descripció:

El treball amb suport és una metodologia d’inserció laboral al mercat ordinari de treball de persones amb discapacitat o malaltia mental. És un model d’intervenció que té com a fil conductor l’existència d’un rol referencial per a la persona en el seu itinerari laboral, amb l'objectiu d'assolir i mantenir un lloc de treball.

Objectius:

· Facilitar i articular els compromisos, processos i suports necessaris per tal que aquestes persones puguin aconseguir la seva plena integració en l’empresa ordinària.

· Considerar la persona destinatària com a protagonista del seu propi procés i atorgar una atenció i seguiment individualitzat cap a la normalització i promoció de la màxima autonomia com a principi orientador d’aquesta intervenció. Alhora, es dóna molta importància a la implicació i col·laboració de l’entorn de les persones destinatàries i de l’empresa.

Persones destinatàries:

Persones amb discapacitat o malaltia mental en edat laboral que tinguin possibilitats d’incorporar-se al mercat ordinari de treball. Per aconseguir-ho, han de comptar amb un suport durant la seva incorporació, manteniment o millora del seu lloc de treball.

Centres especials de treball (CET)

Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Els CET també són un mitjà d'integració de persones amb discapacitat en el règim de treball ordinari.

Els CET tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació dels serveis d'ajustament personal i social que requereix el personal amb discapacitat. L'objectiu d'aquests centres és productiu, com el de qualsevol altra empresa, però la seva funció és social.

Poden incorporar-se com a treballadors i treballadores als CET les persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental. Gairebé la totalitat de la plantilla dels centres especials de treball estarà constituïda per treballadors i treballadores amb discapacitat, sense perjudici de les places en plantilla del personal no discapacitat, també imprescindible per al desenvolupament de la seva activitat.

Empreses d'inserció (EI)

Té la consideració d'empresa d'inserció aquella que sigui qualificada com a tal, que porti a terme qualsevol activitat econòmica de producció de béns o de prestació de serveis i l'objecte social de la qual tingui com a finalitat primordial la integració sociolaboral de persones en situació o greu risc d'exclusió social.

Empreses inclusives

Una empresa inclusiva és l’empresa que col·labora en la inserció laboral de persones que, per raons diverses, no poden accedir al mercat laboral en igualtat d’oportunitats.
Les empreses inclusives poden assolir aquests objectius de maneres diverses. N’hi ha que contracten persones amb discapacitat, o bé tenen contractades persones destinatàries de l’RMI o en situació de risc d’exclusió social.
Qualsevol empresa o entitat que vulgui ser col·laboradora d’inserció ha d’inscriure’s al cens d’entitats col·laboradores d’inserció.

Incapacitar una persona

2012-02-06T15:27:00.002+01:00

El procediment d'incapacitació s'inicia amb una demanda amb intervenció d'advocat i procurador que s'ha de presentar al jutjat degà de primera instància i instrucció competent, segons on sigui el domicili de la persona que es vulgui incapacitar.

Acompanyant a la demanda s'han de presentar tots aquells informes mèdics o documents que acreditin l'existència de causes que justifiquin la incapacitació. El jutge examinarà les proves presentades i sol·licitarà els informes pericials que cregui oportuns. Els familiars poden fer declaracions i el jutge escoltarà l'interessat, cal que es proposi una persona com a idònia per exercir el càrrec de tutor entre els familiars més propers.

No es pot declarar incapaç cap persona si no és mitjançant un procediment judicial, en el qual s'ha de practicar un examen medicoforense i un reconeixement judicial (o del jutge i del secretari).

En qualsevol moment del procediment, d'ofici o a instància de les parts, el tribunal pot acordar l'adopció de mesures cautelars per protegir la persona i els seus béns. La sentència que declari la incapacitat ha de detallar quin és l'abast d'aquesta i quins són els límits, és a dir, ha d'expressar per a quin tipus d'actes s'incapacita aquella persona. També ha de fixar el règim de tutela i les persones que hauran de vetllar per l'incapaç i el seu patrimoni. A la sentència es pot acordar l'internament en un centre. Una sentència d'aquest tipus s'inscriu en el registre civil del lloc de naixement de l'incapacitat. També se'l priva del dret de sufragi (vot).

Modificació de la sentència
Quan sobrevinguin causes que modifiquin la situació en la qual es troba la persona incapaç, el tribunal pot acordar una modificació de la sentència i pot establir nous límits de la incapacitació o, si fos el cas, deixar-la sense efecte. La revisió de la sentència la poden sol·licitar les mateixes persones que estan legitimades per interposar la demanda.

Què vol dir incapacitar una persona?
Una persona és jurídicament incapaç quan hi ha una sentència judicial que així ho declara. Un tribunal només pot declarar incapaç algú quan existeixen causes legals que ho justifiquin. La llei considera que ho són les malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixen que una persona pugui governar-se.
Què vol dir estar incapacitat?
Una persona que ha estat incapacitada té minvada la capacitat d'obrar i no pot realitzar certs actes jurídics ni administrar el seu patrimoni. La sentència que la incapacita ha d'indicar quines actuacions de la vida jurídica no pot fer per si mateixa, ja que el grau d'incapacitat ha de ser proporcional a la gravetat de la deficiència o malaltia que pateixi. La finalitat d'aquesta mesura és la protecció de l'incapaç. Qualsevol persona incapaç té nomenat un tutor que és el responsable de vetllar per ell i el seu patrimoni.
Qui pot ser declarat incapacitat?
Qualsevol persona pot ser declarada incapaç quan pateixi una deficiència. En el cas dels menors d'edat se'ls podrà declarar incapaços quan pateixin algun tipus de deficiència que faci preveure raonadament que en adquirir la majoria d'edat no podran autogovernar-se. La persona de la qual es pretén la incapacitació, pot comparèixer en el plet valent-se d'advocat i procurador.
Qui pot sol·licitar la incapacitació?
Poden iniciar el procés d'incapacitació el cònjuge o la parella de fet, els descendents, els ascendents i els germans de la persona. Totes aquelles persones que pel seu càrrec coneguin de la concurrència en una persona de causes que poden donar-ne lloc a la incapacitació han de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal perquè iniciï el procediment. Qualsevol ciutadà que tingui coneixement dels mateixos fets podrà informar-ne també el Ministeri Fiscal.

BIENVENIDOS A HOLANDA (EMILY PEARL KINGSLEY)

2012-02-05T23:35:00.001+01:00

A menudo me piden que describa la experiencia de criar a un niño con una discapacidad, que intente ayudar a la gente que no han compartido esa experiencia única a imaginar cómo se sentirían.

Es así...Cuando vas a tener un bebé es como planear unas vacaciones fabulosas en Italia. Compras un montón de guías y haces tus maravillosos planes. El Coliseo. El David de Miguel Ángel. Las góndolas de Venecia. Puede que aprendas algunas frases útiles en italiano. Es todo muy emocionante.Después de meses de ansiosa anticipación, finalmente llega el día. Preparas tus maletas y allá vas. Varias horas más tarde el avión aterriza. La azafata viene y dice: "Bienvenido a Holanda".- ¿Holanda? - dices -. ¿Cómo que Holanda? Yo me embarqué para Italia. Se supone que estoy en Italia. Toda mi vida he soñado con ir a Italia. - Pero ha habido un cambio en la ruta de vuelo.

Han aterrizado en Holanda y aquí se debe quedar. Lo importante es que no te han llevado a ningún lugar horrible, asqueroso y sucio, lleno de pestilencia, hambruna y enfermedad. Simplemente es un sitio diferente.Así que tienes que salir y comprarte nuevas guías. Y tienes que aprender una lengua completamente nueva. Y conocerás a un grupo entero de gente que nunca habrías conocido.Simplemente es un sitio diferente. Camina a un ritmo más lento que Italia, es aparentemente menos impresionante que Italia. Pero cuando, después de haber estado un rato allí, contienes el aliento y miras alrededor, empiezas a notar que en Holanda hay molinos de viento. Holanda tiene tulipanes. Holanda tiene incluso Rembrandts.Pero todo el mundo que conoces está muy ocupado yendo y viniendo de Italia y todos presumen muy alto de qué maravillosamente se lo han pasado en Italia.

Y, durante el resto de tu vida, dirás "Sí, ahí era donde se suponía que yo iba. Eso es lo que había planeado."Y ese dolor nunca, nunca, nunca, se irá, porque la pérdida de ese sueño es una pérdida muy importante.Pero si te pasas la vida quejándote del hecho de que nunca llegaste a Italia, puede que nunca tengas libertad para disfrutar de las cosas, muy especiales, maravillosas, de Holanda

Drets dels Infants

2012-02-05T16:08:00.001+01:00

Adoptada per L'assemblea General de les Nacions Unides, per resolució 1.386 (XVI), de 20 de novembre de 1959.

PREÀMBUL

I. Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seva fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i que s'han declarat determinats a promoure el progrès social i a elevar el nivell de vida dintre d'un concepte més ampli de llibertat,
II. Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s'hi enuncien, sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política i de qualsevol altra índole, d'origen nacional o social, de posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,
III. Considerant que l'infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada, tant abans com després del naixement,
IV. Considerant que la necessitat d'aquesta protecció especial ha estat expressada en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l'Infant i reconeguda en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que s'interessen pel benestar de l'infant,
V. Considerant que la humanitat ha d'otorgar a l'infant el millor que li pugui donar,
VI. L'Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l'Infant a fi que tingui una infantesa feliç i gaudeixi, en benefici propi i de la societat, dels drets i de les llibertats que s'hi enuncien, i insta als pares i mares, els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar perquè s'observin per mitjà de mesures legislatives i d'altra índole adoptades progressivament, de conformitat amb els principis següents:

PRINCIPIS

Principi 1: L'infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió política o d'altra índole, d'origen nacional o social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui de l'infant mateix o de la seva família.
Principi 2: L'infant ha de gaudir d'una protecció especial i disposarà d'oportunitats i serveis establerts per la llei, i d'altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d'una manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l'interès superior de l'infant.
Principi 3: L'infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L'infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials, incloent-hi l'atenció prenatal i postnatal adequades. L'infant té dret a disposar d'alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: L'infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de rebre el tractament, l'educació i les atencions necessàries que requereixi la seva particular situació.
Principi 6: L'infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l'empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol cas, en un ambient d'afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l'infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d'altra mena.
Principi 7: L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat. L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquelles persones que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L'infant gaudirà plenament de jocs i de l'esbarjos, els quals hauran d'estar orientats vers les finalitats perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la satisfacció d'aquest dret.
Principi 8: L'infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L'infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s'haurà de consentir que l'infant treballi abans d'una edat mínima adequada; en cap cas no se l'ocuparà ni se li permetrà que s'ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic, mental o moral.
Principi 10: L'infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.

Ciutadans de ple Dret

2012-02-05T16:06:00.001+01:00

Derechos de las personas con minusvalía

(Proclamados por la Asamblea General de las Naciones Unidas el 9 de diciembre de 1975. Extracto)
I.- Se entiende por persona con minusvalía a toda persona incapaz de atender por sí sola, total o parcialmente, a las necesidades de su vida individual y/o social normal como consecuencia de una deficiencia, congénita o no, en sus capacidades físicas o mentales.
II.- Las personas con minusvalía disfrutarán de todos los derechos promulgados en esta Declaración. Tales derechos serán otorgados a todos los minusválidos sin excepción y sin distinción, ni discriminación, por razones de color, sexo, lengua, raza, religión, credo político o de otro tipo, nacionalidad, clase social, origen o cualquier otra situación aplicable, tanto al minusválido como a su familia.
III.- Las personas con minusvalía poseen el derecho esencial al respeto de su dignidad humana. Cualquiera que sea el origen, naturaleza y gravedad de su minusvalía, los minusválidos tienen los mismos derechos fundamentales que sus conciudadanos de igual edad, lo cual implica, por encima de todo, derecho a una vida satisfactoria, tan normal y plena como sea posible
IV.- Las personas con minusvalía tienen los mimos derechos civiles y políticos que los demás seres humanos, el artículo 7 de la Declaración de los derechos del Retrasado Mental es aplicable a cualquier posible limitación o supresión de tales derechos referido a disminuidos mentales.
V.- Las personas con minusvalía tienen derecho a aquellas medidas destinadas a permitirles lograr la mayor autonomía posible.
VI.- Las personas con minusvalía tienen derecho a tratamiento médico, psicológico y funcional, incluyendo aparatos ortopédicos, rehabilitación, asistencia, asesoramiento, servicios de colaboración y otros que les permitan desarrollar al máximo su talento artesano o profesional y acelerar el proceso de integración o reintegración social.
VII.- Las personas con minusvalía tienen derecho a una seguridad económica y social y a un nivel de vida decente. Tienen derecho, según su capacidad, a conseguir y conservar un trabajo, o a desarrollar una labor útil, productiva y remunerada y a ser miembros de los sindicatos.
VIII.- Las personas con minusvalía tienen derecho a que se tomen en consideración sus necesidades especiales en todos los proyectos económicos y sociales.
IX.- Las personas con minusvalía tienen derecho a vivir con sus familias o con sus padres adoptivos y a participar en todas las actividades sociales, creativas o recreativas. Ningún minusválido estará sujeto, por lo que a efectos de residencia se refiere, a un trato discriminatorio, exceptuando el exigido por su condición o aquél que represente una mejora para él. Si es indispensable que permanezca en un establecimiento especializado, tanto el ambiente que le rodee, como las condiciones de vida de tal establecimiento, deberán ser lo mas parecido posible a los de la vida normal de una persona de su edad.
X.- Las personas con minusvalía deberán recibir protección contra toda explotación, así como toda reglamentación y tratamiento de naturaleza discriminatoria, abusiva o degradante.
XI.- Las personas con minusvalía deberán poder obtener ayuda legal cualificada cuando tal ayuda resulte indispensable para la protección de sus personas o sus bienes. En el caso de que fuere sometido a medidas judiciales, el procedimiento legal a seguir deberá tener en cuenta su condición física y mental.
XII.- Las organizaciones de personas con minusvalía podrán ser consultadas en todos los asuntos relacionados con los derechos de las personas con minusvalía.
XIII.- Las personas con minusvalía, sus familias y su comunidad serán informados, a través de los medios apropiados, de los derechos contenidos en esta Declaración.

Què podem fer?

2012-02-05T15:51:00.000+01:00

Els moments difícils

2012-02-05T15:47:00.003+01:00

Hi ha alguns moments d'especial dificultat per a la parella que té un fill amb una discapacitat. Un crucial és quan el metge els dóna la notícia, quan s'assabenten que el seu fill és diferent.

O quan, després d'una malaltia o accident, se'ls diu que aquesta persona de la família que ho ha sofert, a partir d'ara, serà diferent. Una enquesta realitzada a França va posar de manifest que aquesta conversa amb el metge, fonamental per als pares, en la qual s'assabenten de les condicions que ha nascut el seu fill, va durar en el 31 per cent dels casos tot just 5 minuts; 15 minuts en el 32 per cent, i 30 minuts en el 25 per cent dels casos. En un 36 per cent de les entrevistes va sorgir, durant la conversa, la idea d'abandonar al nen en la maternitat i, com més curta va ser la conversa entre els pares i el metge, més alt va ser el percentatge d'abandó.

El metge té un paper important que complir en aquesta situació. Ell ha d'ajudar als pares a acceptar-la sense por, sense angoixa. A assumir la "diferència" del seu fill. A voler-lo. A ser feliços amb ell i els seus progressos. És el primer que ha d'obrir les portes a l'esperança dels pares, acompanyant la seva entrada a un món que desconeixen, però en el qual estan moltes altres famílies amatents a tendir-los la mà perquè puguin anar superant la situació. Un món en el qual la solidaritat és molt important.

Altre moment difícil es presenta quan el nen arriba a l'edat d'anar al col·legi. Fins a llavors ha viscut al resguard de la família. Ara ha de sortir i cal vèncer pors i decidir. Què serà el millor: enviar-lo a un col·legi "normal" o a un centre especialitzat? I, en tot cas, a quin?

Quan acaba el període escolar i cal enfrontar-se a aquesta etapa, sempre complicada, que és l'adolescència, la preocupació se centra en el despertar de la sexualitat del fill/a, i en com preparar una futura vida professional per a ell/ella.

I, finalment, quan els pares van envellint i els va resultant cada dia més difícil atendre a les necessitats d'aquest fill, el centre de les seves preocupacions i desvetllaments és qui s'ocuparà d'ell en el futur, el dia de demá.

Demanar ajuda

2012-02-05T15:42:00.002+01:00

De vegades, la família necessita buscar ajuda fora, precisament per a poder seguir acollint en la seva seno a una persona amb discapacitat en les millors condicions possibles. En aquest cas, la presència d'algú que substitueixi durant uns dies, o durant un temps tots els dies o alguns dies, és imprescindible. En ocasions, aquesta ajuda la presta altre familiar que no viu en la casa, un amic, un veí... Unes altres, es troba a través de l'associació d'autoajuda en la qual s'aglutinen famílies que viuen la mateixa situació.

Però la societat també ha d'oferir possibilitats d'ajuda i assistència de les quals puguin tirar mà amb continuïtat, o en una situació concreta.

Disposar d'una sèrie de serveis en aquesta adreça ("substitutius" és el terme que sol emprar-se, encara que tal vegada seria més exacte considerar-los complementaris), és una necessitat que ha de ser atesa. I ja existeixen, encara que encara sigui necessari oferir molt més.

Els programes de cures substitutives són una possibilitat de:

Disposar de temps per a atendre als altres fills.
Contar amb temps per a dedicar-lo a activitats complementàries.
Tenir temps per a un mateix.
Poder gaudir de curts períodes de vacances.

I tot això és, no només just, sinó indispensable.

La vida de parella

2012-02-05T15:39:00.004+01:00

Durant molt temps, s'ha cregut que l'arribada d'un fill amb discapacitat era una dificultat afegida a la vida de parella. No obstant això, diversos estudis realitzats han posat de manifest que les xifres de divorci no són majors que entre altres grups de població.

El que sí és cert és que, normalment, l'estrès dels pares és major, i que augmenta al mateix temps que el fill va creixent, o com més greu és la minusvalidesa.

Repartir les càrregues entre els membres de la família sol ser l'estratègia més utilitzada per a dur millor la situació, al costat del contacte amb altres famílies que visquin iguals circumstàncies. Que cal resoldre els problemes a casa és una realitat que les famílies aprenen de seguida. Però, en opinió dels especialistes, resulta fonamental que es plantegi, també des del principi, la necessitat d'aconseguir un temps per al descans, l'oci i les relacions fora de casa dels diferents membres de la família.

Tenir temps lliure per a descansar i gaudir d'activitats socials i formatives són necessitats de tots els pares, tinguin nens amb deficiències o sense elles. I també dels germans, si els hi ha. I cal lluitar per aconseguir-lo encara que no resulti senzill trobar persones preparades per a ocupar-se de la cura del fill durant la seva absència.

El sentiment d'ansietat o culpabilitat que envaïx als pares quan surten a divertir-se, com si fessin una mica que no han de l'alliberar-se durant una estona, ve a complicar més les coses. No obstant això, resoldre tot això és fonamental per a poder atendre i cuidar a casa a una persona amb discapacitat.

La família del discapacitat

2012-02-05T10:47:00.000+01:00

L'arribada a la llar d'un nou fill sempre genera tensions i ocasiona canvis en l'organització de la família. Aquestes tensions s'incrementen si el fill necessita que se li dediqui més temps i atenció del normal.

Segons l'Enquesta sobre Discapacitats, Deficiències i Minusvalideses (1986), que va realitzar a Espanya l'Institut Nacional d'Estadística, a la pregunta de si la deficiència patida per un familiar impedia a la família dur una vida "normal", més de la meitat de les famílies enquestades van contestar que si.

Segons aquesta enquesta, les persones que més dificultats creen per al desenvolvimiento de la vida de la família són els discapacitats de més edat, i qui tenen minusvalideses greus.

Igualment, més de la meitat van afirmar que cal dedicar molt temps, fins i tot tot el dia, a aquest membre de la família quan viu a casa. Tan sols un 15 per cent de les famílies enquestades van respondre que no havien de prestar-li una atenció especial. Les necessitats de dedicació de temps són majors quan les persones amb discapacitat tenen menys de 6 anys o més de 64, i quan estan afectades per més d'una deficiència.

Si hi ha altres fills en la casa, la situació pot complicar-se perquè, a l'estar més pendents d'un, poden quedar un poc desatesos els altres, o presentar-se algun problema entre els germans.

Els nens que creixen al costat de germans amb discapacitat tenen, generalment, problemes i dificultats especials. No és fàcil créixer en una família en la qual un dels membres necessita de l'atenció dels pares i dels recursos familiars en una mesura especial. Malgrat això, la majoria desenvolupen forts sentiments positius cap als seus germans i pares, i juguen un paper molt important en el desenvolupament del germà discapacitat. Precisament com a conseqüència d'aquesta relació, solen tenir una gran capacitat de comprensió i acollida cap als altres. Encara que, en ocasions, ocorri el contrari i provoqui un sentiment d'amargor i ressentiment per l'atenció extraordinària que els pares presten al germà discapacitat.

Per a molts pares, la influència que aquest fill pugui exercir sobre els altres germans és un motiu de preocupació. Doncs, no en va, la família proporciona al nen les primeres oportunitats de conèixer, comunicar-se i relacionar-se amb altres éssers humans I la relació entre germans és potser, la més duradora i una de les quals més influïx en la vida. És una font de suport mutu al llarg dels anys.

EL MEU FILL ÉS DIFERENT

2012-02-05T10:34:00.003+01:00

El naixement d'un nen amb alguna discapacitat produïx, amb freqüència, una crisi en la família. Els pares, que esperaven un nen normal, es queden sense saber què fer: no estaven preparats. És una situació que els ha enxampat per sorpresa. La situació és encara, si cap, més desconcertante quan el nen presenta deficiència mental. I és major, com més greu sigui aquesta. A partir del naixement del nen comença per als pares un llarg camí que travessa una sèrie d'etapes:

Incredulitat Els pares es diuen "No és veritat. El nen no té cap problema". Amb freqüència, inicien una peregrinació de metge en metge, o de centre en centre, buscant una confirmació per al que desitgen: que algú els digui que el seu nen no té problema algun.

Por i frustració. Els pares comencen a enfrontar-se a la situació, culpabilizando unes vegades a la parella, altres a si mateixos..., alternant les preguntes sense resposta amb la depressió i la tristesa. Freqüentment, es troben perduts i no saben què fer, ni a on acudir.

Acceptació la realitat. Els pares deixen de pensar en si mateixos i en les repercussions que el naixement d'aquest fill tindrà en les seves vides, i decideixen fer quant estigui en la seva mà per a ajudar-li.

Valoració del fill. I finalment, després de l'acceptació del fill, superant sentiments de culpabilitat i/o rancor, avancen cap a la seva valoració com una persona amb moltes possibilitats i algunes dificultats, a la qual cal donar suport perquè dugui una vida el més autònoma possible, sense sobreprotección, ni cures excessives.

La sobreprotección és una de les majors dificultats que el fill trobarà a l'anar creixent, si els pares, i en general tota la família, no estan molt vigilants per a no caure en aquest error. Si se li solucionen tots els problemes, si tot se li dóna fet, no podrà aprendre. I serà una persona depenent dels altres per a tot, fins i tot per a allò que pot fer perfectament per si mateix

Inauguran en Cataluña dos nuevos centros dedicados a la atención de personas con discapacidad

2012-02-04T10:37:00.002+01:00

Nota de prensa (31/01/2012)

El presidente de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurado este fin de semana dos nuevos centros dedicados a la atención de personas con discapacidad en Sabadell y en Santa Eulalia de Ronçana (Barcelona), dos proyectos que han contado con la colaboración de Fundación ONCE.

El primero de ellos es una residencia y centro de día de la Asociación ATENDIS Pro Disminuidos Psíquicos de Sabadell y Comarca, con capacidad para 60 y 35 plazas, respectivamente. El proyecto ha tenido un coste de más de 9 millones de euros financiados con recursos de la Generalitat y el Ayuntamiento de Sabadell. También ha colaborado Fundación ONCE, entidad que mantiene un convenio de atención con esta entidad desde el año 1996 y a la que ha contribuido con más de 600.000 euros.

El segundo de los proyectos inaugurados en Barcelona es un centro ocupacional en Santa Eulalia de Ronçana de la asociación APINDEP. Su objetivo es garantizar la ocupación de los jóvenes con discapacidad para garantizarles un futuro digno y facilitar su acceso al empleo.

El centro cuenta con diferentes servicios como el cultivo de huertas sociales, actividades deportivas y aula de naturaleza. Cuenta con 24 plazas iniciales y el objetivo es alcanzar la cifra de 60, la mayoría de ellas para personas con discapacidad intelectual.

La cuantía del proyecto asciende a más de 1.500.000 de euros. También en este caso APINDEP ha contado con la aportación de la Generalitat y de otras entidades, además del apoyo de Fundación ONCE.

ERC se felicita por la implantación de la tarjeta sanitaria adaptada a las personas ciegas y personas con discapacidad mental

2012-02-04T10:34:00.003+01:00

Servimedia (25/01/2012)

ERC se felicitó este miércoles de la presentación en Cataluña por parte de la Generalitat de una tarjeta sanitaria adaptada a las personas ciegas y con discapacidad mental, en cumplimiento de un mandato del Parlament a instancias, en su día, de la formación nacionalista.

Los nacionalistas catalanes promovieron en 2010 en el Parlament una propuesta de resolución que fue aprobada en su momento y que ahora ha tenido cumplimiento por parte del Govern.

Los entonces diputados de Esquerra, Miquel Carrillo y Pere Bosch, atendiendo las reivindicaciones de diferentes colectivos promovieron esta iniciativa. Los dos argumentaron que "el tamaño, la forma y la textura de los diferentes carnés y tarjetas a menudo son idénticas, lo cual impide que las personas ciegas, a través del tacto, puedan saber a qué pertenece cada documento".

El Gobierno actualizará la LISMI para mejorar el empleo de las personas con discapacidad

2012-02-03T15:20:00.001+01:00

La ministra deSanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato pretende mejorar el empleo de laspersonas con discapacidad impulsando “un nuevo marco legal de promociónlaboral” que supere el de la LISMI, vigente desde hace tres décadas ycuya actualización “es necesaria”. En sucomparecencia en el Congreso, Mato explicó que el Ejecutivo “quiere promoverla plena incorporación al mercado laboral (de las personas con discapacidad) enigualdad de oportunidades” y afirmó que para lograr este objetivotrabajará “en estrecha colaboración” con los representantes delmovimiento de la discapacidad y con los órganos competentes, para impulsar unnuevo marco legal de promoción laboral. Laministra apuntó además, que en este nuevo marco se revisarán todas lasherramientas de las que dispone la Administración para incentivar el empleo delas personas con discapacidad, entre las que figuran el impulso de lacontratación socialmente responsable en el ámbito de las administracionespúblicas, el refuerzo, seguimiento y control de la reserva del 2 por ciento depuestos de trabajo en empresas con más de 50 empleados y la actualización de larelación laboral de carácter especial los trabajadores de CEE. En lamisma línea, la titular de Servicios Sociales se comprometió a poner en marchael Plan de Acción para Personas con Discapacidad (2012-215), en el marco de laEstrategia Española sobre discapacidad 2012-2020 y aseguró que se ha propuestoconseguir “que la discapacidad sea un referente en la política nacional yeuropea”.

Los fiscales catalanes pedirán prisión provisional para los reincidentes que se aprovechen de ancianos y discapacitados

2012-01-31T19:39:00.001+01:00

BARCELONA, 30 Ene. (EUROPA PRESS) - Los fiscales de Cataluña solicitará que entren en prisión provisional los ladrones reincidentes que roben a personas mayores y discapacitados aprovechándose de su vulnerabilidad e incapacidad para defenderse. La medida se establece ante el aumento de casos de robos a personas vulnerables, como jubilados que van mensualmente al banco a cobrar la pensión o a vendedores de lotería con discapacidades visuales, en cuyas situaciones los ladrones aprovechan las dificultades para defenderse de sus víctimas. De ahí que la Fiscal Superior de Cataluña, Teresa Compte, dictara el pasado jueves esta instrucción interna dirigida a los fiscales para perseguir estas formas de criminalidad. Los fiscales deberán prestar atención al número de detenciones y también a la violencia del robo para pedir la prisión provisional. La Fiscal Superior recuerda en esta instrucción que el Código Penal contempla una pena de prisión de uno a tres años para los hurtos cometidos aprovechándose "de las circunstancias personales de la víctima", y penas de dos a cinco años por robos agravados.

emocionante

2011-11-22T22:37:00.001+01:00

XIVMARXA SPECIAL OLYMPICS

2011-11-22T19:19:00.001+01:00

Benvolguts amics iamigues,

Us recordem que el properdiumenge 27 de novembre tindrà lloc la: XIVMARXA SPECIAL OLYMPICS

Un esdeveniment gratuïtobert a tota la ciutadania on farem una caminadades de la Plaça Maria Cristina (11h) fins al Palau Blaugrana (11.45h)on podreu gaudir d’aquest gran espectacle

clickeu l' imatge