No em preguntis i no et mentiré

Conte de bona nit 77 - Tota aquesta buidor

2012-01-29T18:40:00.000+01:00

No m'agrada quan m'adono que fas i desfas amb el cap cot, quan fixes la vista a terra o deixes que la teva mirada es perdi a l'horitzó. No m'agrada perquè sé què passa i que les coses no van bé. No hi ha excusa possible, perquè després de tota una vida conec els teus ulls i sé que quan mires així -quan no mires- és que estàs preocupat, que tens el cap en una altra banda i que decideixes no mirar enlloc per veure si d'aquesta manera aconsegueixes distreure't i pensar en una altra cosa o, si més no, no pensar en res.

Primer faig el mateix que tu, callo i no dic res, pensant que d'aquesta manera potser sortegem aquest impàs. Però arriba un moment en què m'adono que això no serveix de res. I llavors, malgrat que no gosi mirar-te per no veure com se't neguen els ulls de llàgrimes, et busco a poc a poc. I perfectament sincronitzats acabem l'un encarat a l'altre i intercanviem alguna cosa que s'assembla a una mirada.

Tot ha perdut la nitidesa, els contorns es difuminen, les línies definides del teu rostre gairebé s'esvaeixen, els angles marcats de l'estança ara només s'intueixen, els colors s'han emboirat; sé que hi ets més perquè ho noto que no pas perquè ho vegi.

Dubto, empasso saliva i m'escuro la gola. Tu fas el mateix al mateix moment que jo. Aleshores, abans que els dubtes m'assaltin de nou, faig un pas endavant i m'acosto cap a tu, que véns cap a mi de manera sincrònica. En el següent pas de la nostra dansa sincronitzada aixequem lentament la mà dreta i l'acostem l'una cap a l'altra, gairebé fins a tocar-nos.

I en aquest moment, quan només ens separen uns milímetres, em faig enrere i m'intento enganyar a mi mateix dissimulant el gest i passant-me la mà per la cara. No estic preparat per desentelar el mirall, per acabar amb el baf que ho tapa tot. No tinc cap ganes de veure'm, de constatar que tinc la mirada buida i que em nego a obrir-me perquè havent-ho perdut tot, no em vull arriscar a perdre l'únic que em queda: tota aquesta buidor.

De jugadors i assassins

2012-01-19T17:24:00.003+01:00

Tot i un primer gol accidental que s'empassa Pinto en una jugada on Piqué i Alves no fan una bona cobertura, tots els culés del món sabíem que no havíem de patir, sinó que havíem de confiar en aquest equip que tant ens ha donat, que tant ens dóna i tant ens donarà. Però ara no és el moment de parlar de com la toca el Barça, de com hi va, de les passades que es treu en Messi -el millor jugador del món- de sota el barret per demostrar una vegada més que entén el rol que ha de jugar a cada partit i que ja sigui marcant o ja sigui passant és el que marca la diferència. No és el moment d'elogiar el coratge del nostre capità o la tècnica que demostra rematant Abidal; ni tampoc de comentar la metralleta que va disparar contra el Bernabeu en un esclat de joia ni de com el va enganyar Alves per ballar l'Ai si eu te pego.

És el moment de reivindicar que algú sancioni tot allò que passa quan juguem contra el Madrid i que l'àrbitre o bé no sanciona perquè no ho veu o bé no sanciona perquè fa la vista grossa. Just quan ens hem pogut recuperar del no parar de clàssics i de partits del segle de l'any passat, hem hagut d'agafar alè perquè ens tornem a trobar derbis a tot arreu i una vegada més constatem que hi ha jugadors del Madrid que no els han bullit fins al final.

Després de la tisorada de Marcelo a Cesc a la Supercopa i del dit a l'ull de Mourinho a Tito Vilanova, podíem pensar que ja ho havíem vist tot, però ha quedat clar que lamentablement això no és així. Pepe ens va tornar a sorprendre trepitjant a Messi, fent l'enèsima acció de violència, desesperació i complexe d'inferioritat. Francament és un impresentable, cosa que torna a demostrar quan simula un cop a la cara dels que mai rep i està tan acostumat a donar. I per si això no fos poc, Coentrao no perd pistonada i va demostrar com de bon alumne és agredint a Messi a la cara mentre s'aixecava després que haguessin acabat tots dos per terra.

En cas que hagués estat al revés, les imatges haguessin aparegut a tots els telenotícies de les teveisions públiques i privades espanyoles i a tots els diaris. Però com que l'agressor és el Madrid i, més concretament, és en Pepe i ja ho sabem que és violent i que és un assassí del futbol, sembla que hi estem acostumats i que no es pot ni esperar altra cosa ni demanar res més.

Els jugadors del Madrid, una vegada més, demostren ser un exemple de mal comportament. Demostren estar mancats de dignitat col·lectiva. Però el què és una llàstima, és que tota la repercussió que aquestes accions tindrien en qualsevol altre espai social, es perd al tenir de protagonista un futbolisa, jugador del Madrid i, concretament, que es digui Pepe.

Què podem fer davant d'això? Lamentar-nos de la incapacitat del sistema futbolístic per castigar i sancionar de manera exemplar allò que embruta l'esport rei. Ja que resulta que quan l'àrbitre no veu i no sanciona, no ho reflecteix a l'acta del partit i els comitès s'excusen dient que tot allò que no reflecteixen les actes no ha existit. Una paradoxa total, sobretot en l'era de la comunicació i en uns esdeveniments de cobertura mediàtica mundial que arriben a milions de llars i a milers de milions de persones. Ens trobem, per tant, davant d'una inoperància alarmant d'un reglament irracional i prehistòric. Perquè és patètic que un fet indigne del futbol i de la vida, detestable i vist per tothom, sigui ignorat per l'estament futbolístic.

Ens queda lamentar-nos-en, queixar-nos i reivindicar que això no sigui així. Fem-ho, però que les queixes i les reivindicacions no ens facin oblidar que tenim motius de sobres per estar orgullosos del nostre equip, el FC Barcelona: un equip que juga a futbol com els àngels, que practica un futbol excels i que reeixeix malgrat l'adversitat i malgrat un conjunt d'accions inadmissibles en una societat que es diu moderna.

Visca el Barça!

Els Mossos, el català i en Fraga

2012-01-16T14:28:00.001+01:00

Aparquem per uns instants -almenys en aquesta publicicació- el debat sobre la necessitat de l'existència dels cossos policials i el debat sobre el lamentable comportament dels anti-avalots i dels dirigents dels Mossos d'Esquadra -tant d'en Saura com del conseller Puig- per centrar-nos en la nova acció de violència que ha protagonitzat el cos durant la darrera setmana.

Com a prèvia, recordar que Carlos Manrique, vicesecretari general del SME-CCOO, va explicar que com a mesura de protesta per les retallades que afecten al cos policial dels Mossos d'Esquadra hi ha agents que porten l'armilla posada a dins dels vehicles, que n'hi ha que fan imputació de delictes en comptes de detencions per fer baixar les estadístiques que preocupen sobretot als polítics i que n'hi ha que opten per no parlar en català als ciutadans i fer-ho només en castellà.

Segons va explicar, aquesta última és una mesura -cito literalment- "popular" adopatada pel coneixement que "no li agrada a l'administració" i que "està dins la legalitat". Però per si no n'hi hagués prou i no hagués quedat prou clar el posicionament ideològic de segons quins sectors de la policia -i dels seus sindicats-, un grup d'agents fora de servei van rebre el President de la Generalitat en un acte a Lloret de Mar desplegant banderes espanyoles i cantant el Viva españa de Manolo Escobar.

Els Mossos d'Esquadra són més que la policia que hi ha a Catalunya, són la policia de Catalunya. I com a tals, els passa el mateix que a la dona del Cèsar: a més a més de ser-ho, ho han de semblar. El problema apareix en aquest punt, ja que si no ho semblen és perquè no volen semblar-ho. I si no volen semblar-ho, és perquè no ho volen ser? O és més, i resulta que és perquè no ho són?

Encara que hi ha sectors que només veuen la violència quan ells són l'objectiu dels cops de porra, cal constatar i hem de ser conscients ens tornem a trobar davant d'un acte de violència, en aquest cas contra el català: un element d'importància cabdal per a la integració a Catalunya i distintiu de la cultura de la nostra nació.

El què hem viscut ha estat un acte d'irresponsabilitat i de menyspreu brutal vers allò que conforma la nació catalana. Els Mossos d'Esquadra, amb aquestes decisions, han atemptat contra els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició del poble català. I ho han fet interpretant a la perfecció el paper executor de la caverna espanyolista, instrumentalitzant la llengua, reprimint en castellà i perseguint el català, exactament com si es tractés de la policia franquista. Col·locant, d'aquesta manera, els ciutadans catalanoparlants en una situació d'indefensió totalment inacceptable i convertint en fum la imatge de servei als ciutadans que diuen tenir i que tant els costa aconseguir.

Cal que reflexionem qui és la nostra policia, quins individus la integren, qui en forma part i com passa a formar-ne part, quina formació reben i com la reben. Però ara mateix no és el tema que ens ocupa.

Per mi, una mesura com aquesta no té altre objectiu que cercar la divisió i fer un ús partidista de la llengua, cosa que no té res a veure amb les reivindicacions laborals. Potser, amb el què hem de lligar-ho és amb el fet que certa premsa de Madrid acusi a la Generalitat de Catalunya de gastar més en identitat que en polítiques socials. Potser aquesta és una maniobra més de l'estat espanyol i espanyolista per acabar amb els trets identitaris catalans matant dos pardals d'un tret: en aquest cas atacar la llengua alhora que desprestigiar més encara la policia històrica de Catalunya i esvair qualsevol vincle afectiu o identitari que hi pogués haver. Potser aquesta és una altra de les mesures que pretenen arribar a l'homegeïtzació total de l'imperi espanyol i es troba al mateix paquet que les que pretenen acabar amb les autonomies o amb les televisions públiques com TV3.

Podríem, en tot cas, demanar opinió a experts del franquisme, del feixisme i de l'espanyolisme més caspós com per exemple Manuel Fraga Iribarne. La llàstima és que ja no podem fer-ho, perquè ha mort -i dic llàstima perquè ho ha fet sense ser jutjat ni condemnat, sense haver passat vergonya del què va fer i sense haver pogut, ni tan sols, renegar dels seus crims-. Ens serveixin de consol, en aquest cas, les paraules de Lluís Llach: "Assassins de raons, assassins de vides. Que mai no tingueu repòs en els vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries".

Contratemps

2012-01-07T17:48:00.000+01:00

Casa.

Ja des del llit estant recordo que no he passat la clau a la porta de casa. I, parlant de claus, arribar a casa, que no hi hagi ningú, haver-me-les deixat i haver d'esperar una bona estona assegut al replà. Que els pantalons que em volia posar siguina a la rentadora, que hi hagi massa samarretes per rentar, massa roba per planxar i mitjons desaparellats. Ser a la dutxa i que l'aigua calenta estigui tancada. Que el veí decideixi penjar un quadre un diumenge al matí. Anar a despenjar l'intèrfon pensant que és qui espero, però que sigui correu comercial i, a sobre, algú l'hagi obert. Que em caigui una agulla d'estendre roba pel balcó.

Cuina.

Obro la nevera i el brick de llet no serveix ni per omplir un quart de la tassa. Sempre se m'acaba cremant el pa quan el poso al forn; les torrades es diuen cremades rascades. Que se'm vessi cafè sobre el diari o que em caigui massa sucre al tallat. Els gots que deixen marques a tot arreu on els poses. Tenir la gerra d'aigua buida. Obrir la nevera i emportar-me la mateixa decepció que deu minuts abans.Quan les croquetes, massa congelades, comencen a desfer-se'm. La paella que s'enganxa. Posar el pa a escalfar en comptes de a condescongelar al microones.

Transport.

Al Bicing on vaig, sigui a on sigui, quan tinc pressa o no queden bicicletes o les que hi ha estan inoperatives. El tren se m'escapa al nassos malgrat l'esprint final. O bé no faig esprint i quan arribo m'adono que si l'hagués fet ja seria dins del tren en comptes d'haver-me d'esperar a l'andana. I si necessito comprar una targeta i tinc pressa només hi ha lliures les màquines per pagar amb visa o amb import exacte. Que al tren només hi quedin seients buits dels que van d'esquena. Saludar dient hola i que em diguin adéu. Enrabiar-me amb les motocicletes i els ciclomotors que van pel carril bici, els taxistes que giren sense mirar i els cotxes que s'aturen a mig pas de vianants si tenen el semàfor vermell.

Tecnologia.

Posar-me els cascos amb ganes de sentir aquella cançó que tinc tantes ganes de cantar en veu baixa mentre camino i que no quedi bateria a l'iPod. No tenir cobertura quan espero una trucada important. Que se'n vagi el llum mentre estic escrivint a l'ordinador. No voler atabalar l'ordinador quan sembla que es penja però acabar-ho fent. Em salti el contestador automàtic quan truco algú. Enviar un correu sense haver adjuntat l'arxiu que prometia. Escriure un caràcter de més en un SMS i enviar-lo abans d'haver-lo escurçat. Que se'm coli una "ç" quan el què vull és introduir un salt de línia.

Oci.

Perdre el punt d'un llibre. Arribar al poliesportiu amb la idea de fer unes quantes piscines i descobrir que m'he deixat el gorro a casa. Haver de pagar una cervesa massa cara. Fallar una ocasió claríssima de gol. Que se m'acabi la pila del rellotge i no me n'adoni.

Tenir un contratemps.

Volar sense ales és...

2012-01-02T10:21:00.000+01:00

Volar és possible i per fer-ho a l'home no li calen ales, ho puc ben assegurar.

Volar sense ales és caminar content, encadenar un pas rere l'altre sense preocupacions, sentir-se lleuger al travessar el carrer i al pujar les escales de casa, fer saltirons baixant-les. Ser a l'ascensor i tenir una conversa agradable amb els veïns. Volar sense ales és creuar el carrer només trepitjant les línies blanques i sortejar d'un salt el graó que separa la vorera de la calçada. És tornar caminant a casa, de nit, i creuar sense preocupacions, aconseguir sentir el silenci a la ciutat i poder sentir-s'hi sol.

Volar sense ales és fer muntanya i sentir-se lliure. És anar de ruta i no notar el pes de la motxilla ni dels quilòmetres acumulats. És respirar profundament tot omplint els pulmons d'aire fresc, és omplir la cantimplora a un petit saltant d'aigua del riu i beure aigua glaçada. Volar sense ales és plantar la tenda sobre l'herba fresca i sentir-se resguardat enmig d'un circ de cims escarpats. És estirar-se abrigat a observar els estels. Volar sense ales és demanar desitjos als esquitxos de llum que travessen el cel durant la nit i sentir-se part d'ells anhelant que es compleixin. Veure sortir la lluna abans d'anar a dormir i posar-se a caminar abans que hagi sortit el sol. Volar sense ales és haver fet el cim i, des de la tenda estant, notar com el sol t'escalfa la cara o sentir com les gotes d'aigua cauen sobre la tenda i rellisquen pel sobresostre.

Volar sense ales és sortir a córrer i no quedar exhaust, trobar un semàfor en vermell i malgrat això mantenir el ritme. És fer bicicleta i no voler parar de pedalar. Volar sense ales és fer un port de muntanya amb un plat curt i un pinyó llarg i baixar-lo a gran velocitat, notant com els ulls s'omplen de llàgrimes.

Volar sense ales és llençar-se a la piscina saltant ben amunt i sentir-se caure al buit però saber del cert que hi ha aigua. És esquitxar i submergir-se, aguantar la respiració i veure-ho tot del color de l'aigua. Volar sense ales és caminar per la sorra de la platja i veure com les onades s'emporten les passes. És entrar al mar, a poc a poc, i després d'estar evitant amb saltirons que l'aigua no et pugi més amunt del melic, decidir ser valent i aprofitar una onada per submergir-s'hi.

Volar sense ales és ser al llit, a l'hivern, amb la funda nòrdica tapant-te fins a l'alçada del nas i, tot abraçant el coixir, pensar, créixer i fer-se gran. És dormir, a l'estiu, amb la finestra oberta i sentir un petit corrent d'aire. És llegir un bon llibre a la fresca. És trepitjar fulles seques a la tardor i obrir gallarets a la primavera.

Volar sene ales és estimar, compartir els llençols i abraçar-se fort a sota. És comptar en companyia les gotes d'aigua que cauen de la dutxa. És no saber a on acabes i a on comences. Preparar esmorzar per dos al matí, demanar dues pizzes diferents i tenir-ne mitja de cada, poder fer un glop més de la copa de l'altre. Tenir un regal a punt i massa ganes de donar-lo abans d'hora.

Volar sense ales és somiar. Somiar dormint, somiar despert, somiar vivint, viure somiant, somiar el que vius, viure el que has somiat. Volar sense ales és somiar el que desitges i fer dels somnis realitats.

Quan gaudir de l'espera depèn de nosaltres

2011-12-11T20:09:00.001+01:00

No vull saber quants segons, quants minuts, quantes hores, quants dies, quantes setmanes de la meva vida he passat esperant. No ho vull saber perquè a priori m'esgarrifaria. La xifra, més elevada del que em puc arribar a imaginar, em deixaria amb la boca oberta i a partir del moment en què la conegués em faria posar més nerviós del normal a la cua del supermercat, a la caravana de l'entrada a Barcelona o a l'andana del tren -per citar alguns exemples-.

El què passa és que cal redefinir el concepte esperar. Amb aquest paràgraf anterior el més fàcil és que ens hagin vingut al cap situacions d'espera desesperants, però mirant-ho fredament i des de la distància m'adono que es pot esperar perdent el temps o es pot esperar gaudint de l'espera.

Què me'n dius del nen petit que estirat al llit i tapat amb la funda nòrdica espera que sigui una hora una mica menys intempestiva per assegurar-se que els Reis ja hagin passat i poder anar a despertar els seus pares per córrer cap al menjador a obrir els regals? O què et sembla el nerviosisme que experimentes quan a la cantonada on has quedat i has arribat massa d'hora veus com no acaben de passar els segons i els minuts fins que que es faci l'hora en què ha d'arribar ella?

Fotografia feta al Mercat Medieval de Vic el desembre del 2011

Esperar també esperes el final d'una novel·la, a plena llum del dia o de nit al costat d'una lampareta llegeixes i passes pàgines esperant saber com es resol el conflicte mentre, paradoxalment, desitges no arribar al punt i final per poder continuar gaudint de la història. O no t'encanta quan esperes que comenci el partit de futbol amb la vista fixa a la pantalla i la cervesa fresca a l'abast?

I l'estona que passes abans d'adormir-nos mentre repasses què has fet durant el dia o què has de fer l'endemà? Sense oblidar-te de quan no t'arriba la son i somies despert, pensant que quan et llevis seràs més valent i tindràs el coratge de fer allò que fins ara no has fet? O és que no són magnífics aquells minuts que passes quan ja despert l'acarones, l'abraçaces i li fas petons a l'esquena mentre mandreja i esperes que obri els ulls i et digui bon dia mentre t'estreny amb força i delicadesa contra el seu cos?

Te'n recordes del neguit d'esperar que et despengin el telèfon mentre un biiip en succeeix a un altre i l'alegria sobtada de sentir la seva veu que et fa un nus a la gola? I de l'estona que passes al replà mentre els convidats que vénen a passar una bona vetllada pugen amb ascensor? Recordes la sensació que experimentes quan davant de la llar de foc esperes que se t'escalfin les mans quan les tens gelades?

Que no tenen una magnífica recompensa l'espera a taula mentre arriba el primer plat d'un dinar exquisit o l'espera davant del forn mentre creix la coca de iogurt? Que no és més dolç tot el que es fa esperar? La carta que triga a arribar, el disc que saps que no podràs escoltar fins que arribis a casa, el vi bo que compres ara i reserves per una ocasió especial. És o no és magnífic tenir un regal a punt per regalar i haver d'esperar al dia indicat per a fer-ho?

D'ocasions en les que ens haurem d'esperar n'hi ha moltes, més de les que ens pensem. Però la manera amb la que passem l'espera depèn nosaltres. Segur que hi haurà moments en els quals no tindrem gaire elecció i l'espera se'ns farà amarga. És per això que en les altres ocasions hem de fer el possible per gaudir d'aquestes estones mortes que podem omplir de vida.

Fotografia feta a Llançà un matí de novembre del 2011

Us sembla si esperem que surti el sol? Segurament haurem d'esperar molt per un fenomen que dura poca estona. Però gaudint de l'espera podem fer que tot sigui perfecte.

El sí que proposa i el no que decideix

2011-12-04T10:04:00.001+01:00

Sovint ens trobem en una discussió en la qual hi ha posicions confrontades. Un vol fer una cosa i l'altre en vol fer una altra, un té ganes d'actuar d'una manera i l'altre vol fer-ho però totalment a l'inrevés, un té necessitat de quelcom i l'altre s'hi nega al·legant que necessita just el contrari. L'un proposa, demana, necessita, vol un sí i l'altre se surt amb la seva amb un simple no.

Òbviament parlo de casos i de discussions entre iguals, entre dos que no tenen una relació de poder, de dependència, de submissió. Entre dos que es troben al mateix nivell de la jerarquia i que no es deuen cap tipus d'obediència. I parlo d'aquests casos perquè si qualsevol variable d'aquestes canviés, el raonament ja no valdria.

La qüestió és que entre dos iguals el no sempre és més fort que el si. Afirmació i negació, que semblen antònims, no tenen la mateixa força, sempre n'hi ha un que passa per sobre de l'altre i aquest sempre és el no. En aquestes discussions el que manté la postura del sí demana, desitja, proposa, vol, exposa, sol·licita, truca, ve. Fins i tot treballa en condicional i voldria, faria, aniria, diria, explicaria, parlaria, escoltaria, abraçaria... El no, en canvi, és rotund i sec, prohibitiu. El no atura la demanda, acaba amb el desig, desestima la proposta, passa per alt la voluntat, ignora l'exposició, rebutja la sol·licitud, penja el telèfon, marxa. El no prohibeix l'acció, el fer, canvia el destí, fa callar el que parla, no escolta el que explica, no sent ni vol sentir, s'aparta de l'abraçada...

El si proposa i el no decideix. El que manté la postura negativa en té prou amb un monosíl·lab de dues lletres: n-o per acabar amb tot, fins i tot per acabar amb les necessitats de l'altre. El que manté la postura positiva ha de carregar amb allò que diu "el no ja el tinc" i s'ha de valdre d'arguments, d'oratòria i d'estratègia per aconseguir un canvi de parer de l'altre. Ha de donar-ho tots per provar de convèncer, d'aconseguir un acostament, d'albirar un canvi de postura per petit que sigui.

El del si viu com una victòria que el no cedeixi i sigui menys taxatiu, malgrat que continui sent un no. El sí és il·lusió, cada pam de terreny guanyat per ell és una gran conquesta. I el no viu des de la tristesa, cada pam de terreny que cedeixi és una derrota. D'una banda, el no és el que comença guanyant per golejada i que veu com li retallen la diferència al marcador. D'altra banda, el si és el que comença en desavantatge i que cada gol que retalli el celebra com si fos el de la victòria, el si és el que veu la victòria com una utopia i l'empat com un oasi en el camí cap a la victòria final.

Cal tenir en compte, doncs, que el si és més sentimental, apassionat, emocional que el no. Cal tenir en compte que el sí pateix en una lluita en la qual el no és el que decideix; que el sí no perd l'ànim en la lluita perquè creu que la victòria, per més minça que sigui, és possible; que el sí viu d'unes il·lusions que s'esvaeixen amb cada no. Cal no perdre l'ànim en la lluita pel sí quan ens trobem en aquesta postura, i cal ser empàtics quan agafem el rol del no. I sobretot no hem de perdre de vista que el sí porta accent i, per tant, no és condicional, que el sí és afirmatiu i, encara que anhela tenir el poder del no, des de sempre està obert al diàleg i veu amb molt bons ulls el terme mig.

Tinc un amic XIII - Comunicació: de la carta al Whatsapp

2011-11-28T19:28:00.001+01:00

Per quedar amb el meu amic la cosa sempre havia sorgit enmig d'una conversa: "Escolta, per cert, com ho tens avui/demà/aquesta setmana per dinar/sopar/fer un cafè/cervesa?". Trèiem l'agenda mental i a vegades havent de buscar més i d'altres no tant hi trobàvem un forat. Però darrerament tots dos hem estat bastant enfeinats i ara que vaig una mica menys de bòlid i que poc a poc vaig reorganitzant-me i posant les coses a lloc ja estic pensant en trobar-nos de nou.

Però com ho he de fer?, m'he preguntat. He estat donant-hi unes quantes voltes i començant per aquí he arribat al què últimament s'ha convertit en el meu cap del carrer: com establim comunicació amb els altres. L'objectiu últim és trobar-nos, seure plegats i mantenir una conversa. Parlar de diferents temes, encetant-los, desenvolupant-los i finalment arribant al desenllaç, per tal d'enllaçar, valgui la redundància, amb un l'inici d'un tema semblant o totalment nou que desenvoluparem fins arribar al seu desenllaç per tal d'enllaçar-lo amb o bé per acomiadar-nos i donar per conclosa la conversa i l'estona plegats.

Seguint l'esquema clàssic de conversa, el de l'encadenament de temes articulats aristotèlicament, el què podria fer és enviar-li una carta. L'epístola m'agrada, escriure cartes és una activitat que s'ha de conservar i que de tant en tant practico. D'aquesta manera tot començaria amb una data, seguiria amb una salutació i una introducció, el tema es desenvoluparia al nus i finalment hi hauria unes conslusions, propostes i un comiat. El què passa és que trigaria massa i de fet les cartes les reservo per ocasions d'allò més especials.

En el seu lloc podria enviar un e-mail, ara bé, no és tan càlid com una carta senzillament perquè no és tangible, és cosa de bits i èter, i això el fa instantani però volàtil. La idea no està malament, però tampoc és del tot convincent, així que deixem l'opció a la recambra.

Mantenint el format de la carta, però amb un missatge més curt i directe, podria enviar-li una postal. Però això perd el sentit si l'hi envio des de la seva pròpia ciutat; i enviar-li'n una d'un altre lloc sense ser-hi és una fantasmada. La postal queda descartada. I ja que parlem de textos curts i breus, podria enviar-li un SMS, dels que es paguen, que valen cèntims més IVA, i que s'han d'omplir de principi a fi per treure'ls partit. Es tracta d'escriure'l tot, sovint mantenint l'inici-nus-desenllaç, però atenent a un màxim de 160 caràcters i havent de reduir paraules, eliminar lletres i escurçar expressions per tal d'ajustar-m'hi. Sempre amb el perill de perdre l'estructura que tant aprecio; massa perillós.

Això de la limitació de caràcters m'ha fet pensar en el Twitter, que té la barrera als 140. És cert que podria enviar-li un tuit, però deixant de banda que és gratuït, té més inconvenients que el d'un missatge, per exemple el fet d'haver de disposar de connexió a Internet per a tenir-ne constància o haver-ne d'estar pendent. El tema de les xarxes socials em porta al Facebook. Podria enviar-li un missatge privat -com un e-mail amb un màxim de 760 caràcters- o podria deixar-li un missatge al mur. L'estructura en aquests casos la podria mantenir, però el contingut segur que no. S'ha d'anar amb compte de què publiquem al Facebook, que al cap i a la fi és un pati de veïnes tafaneres que en la majoria dels casos de totes les coses que veuen i llegeixen no n'haurien de fer res.

Si imaginéssim que el condicionant de la xarxa està salvat, podria buscar-lo en un xat. Al ja antic Messenger, al del Facebook, al del Gmail o fins i tot al de l'Skype. I aquí la voluntat de mantenir la litúrgia de la conversa tradicional seria cosa nostra; però estant connectat correria el risc de patir interferències, de mantenir converses paral·leles -sovint interessades- o de simplifcar massa per la necessitat d'immediatesa i la mandra d'escriure fent servir un teclat. Fora.

La nova opció és el Whatsapp -Viber, Blackberry Chat, iMessage o sucedanis-, una manera d'arribar al mòbil d'algú aprofitant la connexió 3G -o superior- o una xarxa Wifi podent-s'hi dirigir i esperar-ne la resposta. Com diria aquell, una manera d'enviar missatges però des de l'estalvi. De fet, el seu gran avantatge és que de "whatsapps" se'n poden enviar tants com es vulgui; però els inconvenients són molts. Quan algú envia un "whatsapp" ha de ser conscient del què fa, ha de saber que pot estar deteriorant una relació, que pot estar dinamitant una conversa, que pot estar fent desaparèixer la màgia i l'encant d'un moment.

El concepte Whatsapp acaba amb la conversa de rínxol i d'inici-nus-desenllaç per convertir-la en una conversa lineal, aparentment sense principi ni final, una conversa ad infinitum in eternum. Una conversa que, per tant, ja no és conversa, sinó que és un mer intercanvi d'informacions. Un sap quan envia un "whatsapp" però desconeix quan li arribarà la resposta, que pot trigar segons, minuts, hores i dies. Pot saber que el missatge ha arribat i ha estat llegit -quina barbaritat!-, però li és impossible determinar quan s'ha iniciat s'ha iniciat aquest intercanvi d'informació i d'expressions amb pretensió d'acte comunicatiu i quan l'altre l'ha donat per acabat o per suspès.

El Whatsapp pot fer desesperar, tant al que està pendent de la resposta, com al que veu com el seu acompanyant fa veure que l'escolta mentre tecleja al maleït aparell que no para d'emetre sorollets, de vibrar o de fer pampallugues amb un led generalment vermell. El Whatsapp, si no es porta molt ben portat -cosa d'allò més difícil-, acaba amb la cortesia, amb l'educació, amb les formalitats i amb l'estructura tradicional de la conversa. Acaba amb les relacions personals, amb l'atenció de la introducció, la intriga del desenvolupament de la trama i l'alleujament i la satisfacció de conèixe-ner el final.

Així que havent vist tot això, em decideixo a trucar. Ja sigui pel fix, pel mòbil o per l'ordinador amb l'Skype, però amb la seguretat que la conversa tindrà un inici, un nus i un desenllaç amb un comiat com Déu mana; truco amb la certesa de tenir una conversa de les de debò però amb el neguit de topar amb el contestador i haver d'improvisar un monòleg. Sigui com sigui, truco.

Sobre les eleccions generals espanyoles

2011-11-13T11:55:00.001+01:00

Quan ja només falta una setmana per a les eleccions generals espanyoles m'adono que la meva activitat d'actualitat política al bloc és nul·la si la comparem amb la que tenia ara fa un any amb les eleccions al Parlament de Catalunya. I això és així a causa d'una cosa: el poc entusiasme que que em transmeten la campanya electoral i les eleccions en si mateixes.

És curiosa la diferència entre la facilitat que hi ha a l'hora de predir els resultats i la dificultat que tinc per decidir en quina línia anirà el meu vot o, fins i tot, la meva participació. Dir que el PP arrassarà és descobrir la sopa d'all, de la mateixa manera que també ho és vaticinar la patacada monumental que es fotrà el PSOE. I els resultats de CiU -o CyU- com a tercera en discòrdia tant a Catalunya com a l'estat tampoc presenten gaires dubtes. En el seu cas tracta de dir pacte fiscal a tort i a dret per aconseguir el màxim suport des de la Catalunya de dretes, però després pactar amb el PP per, si pot ser, aconseguir alguna butaca -en Duran fa massa que va boig per ser ministro-.

I jo em pregunto quin és el paper que he de jugar. M'hagués agradat poder votar una candidatura independentista unitària que aglutinés totes les forces polítiques independentistes de Catalunya. Però des de la transició ja se sap com va això, dos fan partit i tres fan escissió. Després de negociar i trobar-se diverses vegades només han estat capaços de posar-se d'acord Esquerra, Reagrupament i un conjunt d'independents anomenats Catalunya Sí. Un nom que curiosament recorda SI, Solidaritat Catalana per la Independència, que després de diverses converses per atricular la candidatura unitària en va quedar fora i ara fa campanya pel vot de l'estelada, nul -com també fa la CUP-.

No anar a votar queda descartat, per mi l'abstencionisme és un problema que cal combatre, fins i tot a unes eleccions que no són les meves. Així que només em queda el vot de l'estelada, un vot nul, que tot i ser participació només tindrà ressò a la mesa electoral on em toqui votar perquè la seva incidència no arribarà gaire més lluny i com a molt farà somriure el president o algun dels vocals o apoderats. O bé, veient el setge que prepara el PP contra un (im)possible pacte fiscal i una relació bilateral entre Catalunya i espanya, la simplificació autonòmica amb l'argument fal·laç de l'eficàcia econòmica, l'oposició a la immersió lingüística a les escoles i el reforç del castellà i la pressió per desmantellar les televisions autonòmiques com TV3, el vot més independentista i catalanista possible que, encara que no sigui el que desitjaria, necessita tant suport com sigui possible per fer saber a l'estat espanyol què és el què volem i per denunciar totes aquelles accions que vagin contra els interessos dels catalans.

Cal tenir en compte que la davallada del PSOE que porta el PP al govern ha de tenir un costat positiu. I no, no ho dic perquè així els catalans encara rebrem més i el sentiment independentista d'estendrà, no faré aquesta classe de raonaments. Sinó que em fixo en el forat que deixa el PSOE, un buit que podran ocupar els partits menors o no tan menors -penso en ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, ICV-EUiA, Compromís, PNB, Amaiur, BNG o, fins i tot, UpyD i Coalición Canaria-. Això fa que hi hagi molts escons l'adjudicació dels quals és impossible de preveure, però cal anar en compte perquè entre els partits minoritaris pot fer forat també hi treu el cap la xenòfoba PxC.

Segurament és per tot això que penso en votar algú. Mirat fredament, l'opció d'Alfred Bosch, organitzador de la consulta per la independència a Barcelona el passat 10A, i el doctor Moisès Broggi, no és tan mala opció. Ambdós són ferms lluitadors independentistes sense complexos, però el què no acaba de quedar clar és quina serà la seva força a l'entorn d'una Esquerra Republicana que ha aparcat l'independentisme a Catalunya durant dues legislatures a la Generalitat a canvi d'unes quantes conselleries i dels corresponents cotxes oficials.

Sigui com sigui, que sigui lleu i que la majoria del espanyolista i de dretes l'haguem d'aguantar tan poc com sigui possible, no perquè no governin almenys quatre anys seguits -perquè segur que s'hi estaran temps al govern-, sinó perquè ens independitzem ben aviat.

Visca Catalunya lliure! Visca la Terra.

En defensa de l'àrbitre II - Pre-benjamí

2011-11-08T20:28:00.001+01:00

Malgrat els dubtes que generava la pluja incessant que havia caigut a Barcelona al llarg de tota la setmana, vaig acabar tenint partit, això sí, a un pavelló cobert. Concretament arbitrava un partit de marrecs nascuts el 2003, nens i nenes de vuit anyets -algun encara els havia de fer!-; pre-benjamins es diuen. Davant d'això, a un que no coneix el tema li agafa una passió de mandra: quines ganes haver de sortir de casa amb paraigües perquè plou i anar fins al Poblenou per xiular un partit de mocosos que no tenen ni idea de jugar i que corren com desesperats darrera de la pilota oblidant tota indicació del seu entrenador i ignorant l'àrbitre!

Doncs res més allunyat de la realitat. Sí, és veritat que tenen set i vuit anys, però prebenjamí no vol dir exactament això, prebenjamí significa una altra cosa. És sinònim d'il·lusió, d'energia il·limitada, de ganes de córrer, de xutar, de passar-s'ho bé, d'estar amb els seus amics, de guanyar... i sobretot, sobretot, és sinònim de moltes ganes d'aprendre.

És totalment cert que la gran majoria encara no tenen gens de tècnica, és comprensible que a la seva edat se'ls faci massa difícil comprendre què és la tàctica i és veritat que se'ls obliden segons quines normes perquè tenen el cap en un altre lloc. Els entrenadors els han de marcar amb indicacions cada cop que han de fer una passada, l'àrbitre s'ha d'armar de paciència perquè sacaran malament cada dos per tres i els pares, que els apretaran des de les grades perquè encara tenen l'esperança de convertir-los en el futur Messi de torn, han d'entendre que els seus fills el què volen només és passar-s'ho bé.

Però malgrat tot això, hi ha una cosa que no se'ls pot retreure i és que s'hi deixen la pell, ho donen tot, es buiden completament i s'esforcen al màxim. No donen mai cap pilota per perduda, xuten amb passió i defensen amb coratge. Pregunten allò que no entenen i si s'enfaden és amb ells mateixos perquè són molt exigents. Volen conèixer, entendre i aprendre; i encara que a vegades els nervis els traeixen, s'esforcen tant com poden per fer-ho sempre bé.

Pre-benjamí vol dir això, sortir al camp a gaudir del futbol i de l'equip, fer-ho des de la innocència però sense ingenuïtat i xupar com una esponja de tot el què els envolta. És per això que segurament és en aquests partits quan tothom està obligat a donar el millor d'ell mateix. L'entrenador ha de ser educat i respectuós; l'àrbitre ha de ser impecable, atent i pacient; i el públic ha d'animar i encoratjar. Es tracta d'estar al servei de la canalla, que són els verdaders protagonistes del partit, i de transmetre'ls tants valors positius com sigui possible perquè ells són els futurs jugadors, entrenadors i àrbitres, perquè ells són els futurs ciutadans; perquè, en definitiva, són el futur i educant-los a ells construïm un món millor.

I en una altra ocasió ja parlarem de la diferència que hi ha entre xiular a un camp a l'aire lliure al pati d'una escola o en un pavelló cobert; de la diferència entre tenir el públic a l'altra banda del camp o tenir-lo a darrera i notar el seu alè al clatell; de la que hi ha entre que els crits se'ls emporti el vent o que rebotin a les parets i aparegui l'eco. Avui quedem-nos amb la importància de donar exemple sempre i en tot moment, però sobretot quan tractem amb infants.

En defensa de l'àrbitre - El primer partit

2011-10-23T12:43:00.000+02:00

Després de tenir ben apamat com anar al col·legi en el qual havia de xiular el meu primer partit, vaig agafar totes les coses que necessitaria i vaig posar-les dins d'una motxilla per, a continuació, treure-les d'una en una per repassar que ho portava tot i que no em deixava res. El xandall, l'acta, el xiulet, les targetes, la factura, quatre galetes per berenar al sortir...

Vaig arribar al terreny de joc gairebé mitja hora abans que comencés el partit, un quart d'hora abans de l'hora prevista per començar a treballar. Però el temps des de llavors fins al moment del xiulet inicial em va passar volant. El delegat em va cedir un espai on canviar-me, deixar les meves coses i posar-me a omplir l'acta del partit. Mentre revisava que totes les fitxes estiguessin al dia i comprovava que no me'n colessin cap notava com els nervis se'm concentraven a l'estómac, però res que no es pogués solucionar amb un glop d'aigua i un tomb pel camp.

Quedaven set minuts per començar el partit, els jugadors tocaven pilota i feien alguns xuts i jo amunt i avall, somriure tímid de cortesia als pares que em miraven inquisidors i uns tocs de pilota per distreure'm. Vaig demanar els cinc inicials als entrenadors per apuntar-ho a l'acta i vaig cridar els capitans per fer el sorteig de camp i pilota. Sí, portava una moneda a la butxaca. Però aquell moment era delicat, si em queia perdria la poca autoritat que em donava el xandall gris que duia per uniforme. Per sort vaig caçar la moneda al vol: cara, els locals escolliu camp, saqueu els visitants. Això de la moneda ho havia assajat a casa. Confiteor.

Porter? Porter? Tots dos van fer el senyal d'atenció, vaig xiular i vaig engegar el cronòmetre. Havia anat al lavabo feia deu minuts, però em sentia com si no hi anés des de feia dues hores. A partir d'aquí, nedar i guardar la roba; esperar que el joc fos net i que l'arbitratge fos tranquil. Fins llavors, sempre que havia saltat al terreny de joc ho havia fet amb el suport dels companys, l'entrenador i les famílies, contra l'adversari, el seu entrenador i el seu públic. Per primer cop jo era el punt de mira comú de tots dos equips, de tots dos entrenadors i de l'afició local i la visitant.

El temps corria, el partit avançava i els gols se succeïen a una porteria i a l'altra. Sessió de l'equip local, la vaig veure tard, confiteor; l'entrenador visitant em mirava fixament, mea culpa. Sessió de l'equip visitant, mirada còmplice al seu entrenador, et compenso la d'abans; intercanvi de mirades amb els dos entrenadors, un a un, de la pròxima no passa.

El públic feia el què ha de fer, animar; els entrenadors dirigien els seus equips; els jugadors jugaven i s'ho passaven bé. L'ambient era el correcte per sentir-me còmode i poder donar instruccions als jugadors: quan saquis, que la pilota estigui ben quieta a sobre la línia, torna-ho a repetir, ara, molt bé; per sacar de mig la pilota ha d'anar endavant, tu posa't aquí i la tornes enrere, quan xiuli, ja és això; he xiulat camp, la pilota no pot passar de mig camp sense tocar a terra quan saca el porter, sí?; si vols sacar xutant, que la pilota boti fora de l'àrea, però vigila no et surtin les mans, d'acord?.

Com a tots els partits va haver-hi alguna caiguda que no era falta, el jugador va protestar i amb l'autoritat guanyada -de moment- vaig dir-li que s'aixequés i no protestés. Però el més complicat de xiular va ser el final. Amb un empat a quatre i un contraatac passat l'últim segon de partit no podia acabar-ho. Vaig posar-me el xiulet a la boca, preparat per pitar així que perdessin la pilota. Pip, pip, piiiip; final del partit.

Els visitants em saludaven, alguns locals també, però el que havia robat la pilota volia haver pogut acabar el contraatac del contraatac i plorava, el seu entrenador va marxar al vestidor sense dir-me res. Vaig explicar-li que estàvem fora de temps i que ell encara era al seu camp. Deia que no ho entenia, però llavors va aparèixer un company seu que, amb la innocència de l'infant d'onze anys va dir-li: jo ja he vist que anava a pitar el final, tenia el xiulet a la boca des de feia estona... Vaig escabellar-lo afectuosament i vaig anar a recollir les meves coses i a cobrar. El gol en pròpia porta dels visitants vaig donar-li a ell. L'entrenador visitant em parlava entre dents del no saber no-guanyar de segons quins equips, el local per fi em va saludar. Bon partit, àrbit, ben xiulat, em va dir el delegat.

Primera prova superada. De la triumfocràcia en parlarem un altre dia.

D'independència cal parlar-ne ara i a arreu

2011-10-11T21:15:00.003+02:00

Per tal que quelcom pugui esdevenir hem d'esforçar-nos i hem de treballar per estendre-ho i fer-ho arribar a arreu. Només quan allò desitjat, un cop estès i normalitzat, agafa un camí en el qual no hi ha marxa enrere possible acaba sent reconegut i es fa realitat.

I això és el què hem de fer amb la independència. Hem d'estendre la qüestió a tants debats com sigui possible, a totes les taules rodones on tinguem ocasió, a casa, a les places i als carrers, al metro, l'autobús o el tren, als mitjans de comunicació i a Internet, a les institucions públiques i privades, als centres educatius, als col·legis, als instituts, a les universitats. Hem d'estendre la qüestió a tot arreu on hi hagi una possibilitat, per petita que sigui, de plantejar-la. Hem de poder parlar d'independència ara i adés, aquí i a allà. I hem de fer-ho des del debat, des de la confrontació d'opinions, des de la discussió. Hem de fer-ho així i no situant-nos en un altre nivell perquè no es tracta d'entabanar a ningú ni d'adoctrinar; es tracta d'utilitzar el llenguatge i l'emparaulament per convèncer als altres de la necessitat que tenen els Països Catalans de fer realitat el seu anhel de llibertat eliminant tots els fantasmes que assetgen la paraula "independència".

Cal lluitar contra el fantasma de la por i contra el fantasma de l'escepticisme o la manca d'interès. Només establint la independència com un tema de debat normal i habitual és possible acabar amb la falta d'interès que mostren alguns sectors de la nostra societat envers aquesta qüestió. Però normalitzar la qüestió del dret a decidir no és fàcil i no es fa amb quatre dies, demana temps i dedicació, demana esforç i paciència. Cal plantejar el debat a tots els nivells de la nostra societat, no se n'ha d'excloure a ningú perquè aquesta és una qüestió sobre la qual ha de poder decidir tot el poble català. I és plantejant el debat a tot arreu on hi hagi ocasió de fer-ho que perdrem la por a definir-nos pel sí o pel no.

Això ha de ser un avís pels partidaris d'ambdues possibles respostes. Els partidaris del no, amb el debat normalitzat, entendran que no hi ha cap problema pel seu posicionament, que d'altra banda és perfectament legítim. Els partidaris del sí, amb aquesta qüestió integrada en el dia a dia de la societat catalana, seran capaços d'identificar els focus retiscents a la independència -sempre des del respecte- i podran desenvolupar estratègies per tal d'estendre el sí.

Però a més a més de tenir la funció d'esvair el fantasma de la manca d'interès i de localitzar els punts sociogràfics on es dóna aquesta situació, el debat de la independència també ha de servir per foragitar l'ombra del franquisme, de la guerra i la barbàrie. Ha de servir per acabar amb els dubtes i els temors. Amb la qüestió com a punt principal a l'ordre del dia serà possible entendre que la qüestió de la independència és una qüestió que han de resoldre els catalans i que, a l'Europa del segle XXI, no hi ha tancs al carrer que valguin ni repressions possibles. Perquè si avancem tots junts cap a la independència, convençuts del què fem, amb el pas ferm i amb determinació, no hi ha res que ens pugui aturar.

Hem de tenir clar que la qüestió de la independència la volem portar a debat i hem d'estar preparats per superar tots els esculls que trobarem pel camí. Als que ens diguin que el moment de decidir encara no ha arribat perquè la societat no és prou madura, els direm que hem de decidir ara perquè hem de madurar ja, perquè aquest paternalisme que anul·la la capacitat de raonar és contrari a allò que cerquem. I als que ens diguin que sí que tenim dret a decidir, però que primer hem de resoldre tot allò relacionat amb les retallades de drets i els atacs de la dreta a l'estat del benestar, els respondrem que l'independentisme no és una qüestió política, sinó un moviment que sorgeix d'un anhel de llibertat, i que com a tal no anul·la cap reivindicació de drets; sinó que és una lluita paral·lela i compatible a les altres.

I amb les coses clares, només ens queda posar-nos a treballar. Hem de fer feina a tot arreu i a tota hora. Perquè que poguem decidir sobre el nostre futur depèn de nosaltres mateixos, no hem de demanar permís a ningú. La independència no es demana, s'exigeix i es proclama. Per la independència, som-hi!

De l'actualitat política: l'auge de la dreta i l'exhibició feixista

2011-10-10T21:24:00.001+02:00

Aquest cap de setmana vaig decidir-me a anar a la meva primera classe d'spinning. Eren quarts d'onze del matí quan just a l'entrada del poliesportiu municipal vaig sentir una dona que, convençudíssima del què deia, explicava que ella és racista però que no és culpa seva, que és culpa "de estos moros y sudacas que nunca se han adaptado a nuestra tierra". Només vaig tenir esma per girar-me, mirar-la de fit a fit i esbufegar fent cara de fàstig -em sap greu-. Llavors ella va dirigir-se a mi: "y tú no te metas, que eres de los jóvenes del botellón". Vaig quedar desconcertat davant d'aquest procés immediat d'etiquetatge i vaig decidir entrar al gimnàs i no dir res; -em torna a saber greu- hi ha gent a qui val més no fer cas.

El panorama, com veieu és preocupant. Aquest és el perfil dels responsables de l'auge del feixisme i la dreta a Europa, un gota a gota al què sembla que la societat s'està acostumant i contra el qual sembla que no hi ha res a fer. Un gota a gota que carrega contra la diversitat donant la culpa de tot plegat als que ells fan diferents, als que ells aparten. Així, les dretes preparen -a més a més, tisores en mà- l'assalt als diferents Parlaments en els que encara no governen; estan llestes per retallar drets, per surpimir-ne, per eliminar-ne. Estan preparades per tornar a fer de les seves, i no se n'amaguen. A l'estat espanyol només cal que esperem al 20-N i hi haurà PP per anys. Però el què és greu de debò és que hi ha qui pensa que la situació econòmica només s'estabilitzarà si això realment és així i si qui agafa les regnes de l'estat és la dreta casposa, amb olor de florit i rància a més no poder.

I mentre l'esquerra és titllada de malbaratadora, de tenir pardals al cap, de ser incapaç de gestionar la macroeconomia, de ser un llast de la política, de terrorista -especialment al País Basc-, l'ultra dreta agafa ressò i campa amb llibertat i total impunitat. La xenòfoba Plataforma per Catalunya es manifesta lliurement a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i acusa de feixistes els que l'escridassen. I mentrestant, al País Valencià se celebra el dia de la Comunidad i una processó d'incívics surt al carrer. Encara que a dues ciutats diferents, són els mateixos amics i companys de lluita. Els regidors, els diputats provincials i els diputados y senadores, els col·legues d'Espanya 2000 que han innovat el seu marxandatge i llueixen noves samarretes on s'hi pot llegir com n'estan d'orgullosos de ser espanyols i reclamen Espanya pels espanyols -no puc estar-hi més d'acord, Espanya pels espanyols- però pixen fora de test dient que no els enganyen i que València és Espanya -en fi-. I darrere seu s'hi suma el Grup d'Acció Valencianista que, més que això, si és alguna cosa és anticatalanista.

Però esclar, la diada de la Comunidad també és la del País Valencià, així que darrera de tota aquest conglomerat feixista, de tota aquesta currua de brètols, darrera d'un centenar d'energúmens que insulten la memòria de Jaume I bramant contra el catalanisme, vénen els militants del Bloc Nacionalista Valencià que s'han atrevit a sortir al carrer. Quan dic darrera vull dir després de tres línies de policies que fan cordó per seprara la milícia feixista de la resistència. I amb tot això, igual que a Barcelona, ja no hi ha impunitat nazi -quina sort!-, només hi ha exhibició feixista -vaja-.

Però segons què val més no dir-ho gaire fort, que per cridar consignes nacionalsocialistes a pit obert no passa res, però per defensar els Països Catalans -digues-li així, digues-li Euskal Herria o com vulguis- mai se sap.

***

PS: Per si això no fos poc -i per confirmar tot el text que precedeix aquest post scriptum- el 12 d'octubre ha deixat pal·lès que la situació és més que preocupant.
Un concert neonazi organitzat per Democrácia Nacional -quina paradoxa!- per "escoltar cançons patriòtiques", segons el president del partit, acaba amb alderulls a Barcelona, dos detinguts i tres ferits. Tres joves aprofiten el dia de la hispanitat per arrencar a Lleida el bust del President Lluís Companys. Un ex-militant del PP, regidor de Masquefa -l'Anoia- atropella l'ex-regidor d'Urbanisme i un jove del poble per despenjar una bandera espanyola en una barana situada davant de l'ajuntament.
I pròximament Democrácia Nacional -quina casualitat- i Comisión 12 de Octubre, amb el suport de Movimiento Social Revolucionario i la Falange Española es manifestaran davant de la seu d'Òmnium Cultural per protestar contra les seves activitats antiespanyoles i la seva tasca separatista.
L'exhibició feixista espanyola continua, que llarga que és l'ombra del franquisme! Mentre a la capital ideòloga de l'España Una, Grande y Libre tenen una plaça dedicada a Francisco Franco, a Catalunya en tenim una de dicada a Karl Marx. Les diferències són innegables, i això que aquesta última tan sols és una curiositat. Tenim pressa i volem la independència ja. Ja hem aguantat massa, ha arribat l'hora de l'independentisme exprés.

Tinc un amic XII - Tirar-se al tren

2011-10-09T14:03:00.000+02:00

L'última vegada que havia quedat amb el meu amic del qual sovint us parlo va ser del tot improvisat. Jo anava en tren, tornant cap a casa, quan va trucar-me i em va proposar de fer un cafè plegats. Vaig dir-li que d'acord, que tenia la tarda apretadíssima però que trobaria un moment per trobar-nos al bar de sempre. Vaig treure els horaris de tren de la motxilla -sempre en porto uns a sobre- i vaig dir-li l'hora aproximada a la que arribaria a Barcelona i, amb això, l'hora aproximada a la que arribaria al bar al què havíem quedat.

Teníem el temps just. Jo arribaria, faríem un tallat i tan bon punt l'acabéssim, ell atendria els seus compromisos d'aquella tarda i jo em posaria de cap a la feina, que aquell dia en tenia bastanta i havia de donar més voltes que un ventilador. Anava en un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat, per tant els retards quedaven descartats perquè són monopoli de Renfe; però tot i això estava intranquil perquè no podia tenir cap contratemps, ja m'havia fet a la idea de fer un cafè plegats i perquè tenia tota la tarda organitzada per anar contrarellotge, no podia haver-hi cap entrebanc.

I esclar, sense adonar-me'n vaig començar a barrinar: què podia passar que m'esguerrés tota la planificació que havia fet? Tot el que se m'acudia eren coses que em podien fer perdre uns quants minuts, però res insalvable: que l'estació del Bicing estigués buida, que quan anés a deixar la bici l'anclatge no funcionés bé i hagués de trucar al telèfon d'incidències, que em despistés i en comptes de baixar a Provença baixés a Catalunya, trobar-me amb una manifestació que m'obligués a fer una mica de marrada, etc.

Com que tot el que se m'acudia no era de prou envergadura com per tirar-me la tarda enlaire, vaig tranquil·litzar-me. Però llavors va venir-me al cap una cosa molt pitjor: que algú es tirés al tren. Com si no hi haguessin maneres i maneres de suicidar-se! I és que tirar-se al tren és egoista, o almenys ho és més que omplir-se de pastilles o penjar-se del sostre de casa. Perquè una cosa és llevar-se la vida en la sol·litud, de manera íntima, i una de molt diferent és fer-ho al tren. La qüestió es troba en la munió d'afectats que resulten d'un acte com aquest.

D'una banda tots els usuaris de la línia de tren, que arribaran tard a casa, a reunions, a la feina, a cites, a classe, a entrevistes laborals, al metge després de mesos de llista d'espera, al cinema, a l'aeroport, etc. I d'altra banda hi ha el conductor, el gran afectat de tot plegat, que potser mai més torna a ser el què era, que necessitarà atenció psicològica, que patirà depressió, que somniarà una vegada rere l'altra en aquest moment, que se sobresaltarà a les nits i despertarà la seva dona, que quedarà marcat per sempre. Sense oblidar-nos dels de la brigada de la neteja, que tenen una feinada en deixar-ho tot impecable ja que la destrossa que fa el tren és considerable.

I pensant en tot això vaig arribar a la meva parada, vaig baixar i vaig anar a fer el cafè. De moment havia superat la primera prova. Però a la vida encara em queden molts viatges en tren; només toca esperar que tots siguin tan plàcids com sigui possible.

Ser cap: qui havia dit que hagués de ser fàcil?

2011-10-03T15:16:00.001+02:00

Tanca els ulls i per un moment, fent un esforç, pot provar d'imaginar que és senzill. Que n'hi ha prou amb el fet que t'agradin els infants, els pre-adolescents o els adolescents en tota regla. Que n'hi ha prou amb això i tenir temps. Perquè aquest sí que és el gran escull de tot plegat: el temps.

Primer de tot ha de tenir clar que les tardes dels dissabtes estaran ocupades; a això afegir-hi que almenys dos caps de setmana al trimestre els passarà d'excursió i que el diumenge estarà tan rendit que necessitarà més hores de son per refer-se que les que tindrà; sense oblidar-se dels quatre dies per Nadal, de quatre més per Setmana Santa i d'almenys deu a l'estiu. I és clar, no pot deixar de banda que tot això s'ha de preparar i que com a mínim haurà de dedicar un vespre cada setmana per fer reunió amb els seus co-caps i un altre cada quinze dies per trobar-se amb tots els caps de l'agrupament. A més d'hores del seu temps per reservar cases, buscar excursions, trucar a companyies d'autocars, enviar correus als pares i atendre totes les que pugui rebre.

Així que tampoc n'hi ha per tant, no? Perquè la canalla li agrada i perquè és capaç d'organitzar-se, portar l'agenda al dia i trobar temps per tot. Però just en el moment en què s'ha tret un pes de sobre perquè ha aconseguit imaginar que això és senzill, obre els ulls i veu cent nens al seu voltant, amb els seus pares i, fins i tot, alguns avis. Tots, agafats de les mans fent un cercle, comencen a cantar l'Hora dels Adéus i ell torna a la realitat a mesura que la cançó que ha cantat tantíssimes vegades avança arriba al seu final.

Intueix que això, de senzill no en té res. I ho confirma quan veu les cares d'il·lusió que fan tots; quan aquelles nenes que tenia al seu grup l'any passat i que aquest any no tindrà li diuen tristes que volien que es quedés amb elles i l'abracen i li fan petons; quan un pare li fa una encaixada, li dóna les gràcies per fer servei a l'Agrupament i l'anima a començar el curs amb força; quan els nois i noies del grup que portarà aquest any parlen del bon record que tenen del passat i dels projectes que tenen de futur; quan un grup de famílies li diu que els fa molta il·lusió que els seus fills el continuin tenint com a cap perquè és un model a seguir per ells, perquè s'enmirallen en ell i se l'estimen molt; quan uns entremaliats li salten a l'esquena, li estiren la samarreta i s'aferren a les seves cames i braços perquè tenen ganes de jugar una estona més; quan algú li comenta que espera que ho faci tot tan bé com l'any passat; quan la germana d'un molt bon amic i del millor co-cap que es pot tenir l'abraça amb força i li diu que està molt contenta de tenir-lo de cap aquest any.

Ho confirma quan obre els ulls i s'adona que és estimat pels grans i pels petits, que les famílies hi confien d'allò més, que s'espera molt d'ell, que com tots els caps és una peça clau d'aquest pla nacional de valors. I llavors per un moment se li entelen els ulls, li tremola la veu si prova de parlar, una esgarrifança li recorre l'espinada i experimenta alguna cosa semblant a la por. Però empassa saliva, fa un pas endavant i somriu. Ara és tot il·lusió, energia i ganes de fer bé les coses. Perquè... qui havia dit que hagués de ser fàcil?

D'amistats, seguidors i cercles (Facebook, Twitter, Google+)

2011-09-28T18:41:00.002+02:00

No és innovador criticar el calaix de sastre que acaba sent l'apartat d'amistats de qualsevol usuari de Facebook. Sota aquesta etiqueta desnaturalitzada a còpia de patir un mal ús l'usuari hi reuneix amics, coneguts, personatges públics i, fins i tot, perfectes desconeguts. Però això ja ho sabem tots, sabem els problemes que comporta i sabem que és una gran fal·làcia, ja que el conglomerat heterogeni de gent reunida sota la mateixa categoria no és una relació de les amistats d'una persona. En cap cas tots els agregats a aquesta mescla tenen una relació d'afecció, d'estimació i de benevolença mútua que va més enllà dels lligams de sang o de les relacions sexuals amb el titular del perfil.

És sabut de tothom que ser amic del Facebook no té res a veure amb ser amic d'algú, més aviat és al contrari, ja que hi ha més coses en comú entre ser amic del Facebook i no ser-ho que no pas amb ser-ho en el dia a dia. Per tant, cal buscar una solució que agradi a tothom.

En aquest sentit, com que la dinàmica de Twitter és una altra, en aquesta xarxa social s'utilitza la paraula seguidors. Seguidor és el que segueix. I seguir? És anar darrere d'algú; esdevenir-se com a conseqüència d'alguna cosa; trobar-se, venir darrera -algú o alguna cosa- en l'espai, en el temps, pel rang, com a conseqüència natural; anar per un camí sense deixar-lo; guardar una direcció o una línia de conducta; prendre quelcom com a norma d'acció -el què en diem seguir l'exemple d'algú-; acceptar algú com a autoritat, prendre'l com a guia, adoptar les seves opinions, les seves doctrines, etc; prosseguir en l'acció indicada per un gerundi.

Clar, seguir és tan divers que un seguidor pot ser moltes coses. Jo puc seguir els tuits d'un amic, d'un conegut, d'un famós, d'un mitjà, etc; puc seguir algú en el sentit d'anar-li al darrera seguint les seves traces; puc ser seguidor d'algú perquè el prenc com a exemple; o puc seguir aquell que accepto com a autoritat i que prenc com a referent. Que divers tot plegat! I tot dins del mateix sac, encara que aquesta vegada sense la connotació de l'estima i l'afecte que porta implícita l'amistat.

Però les relacions a Twitter no acaben en seguir i ser seguit, sinó que hi ha la possibilitat de fer llistes. Així qualsevol persona pot ser inclosa a la llista d'algú altre on quedarà agrupada amb aquells que segons el parer del creador de la llista té quelcom en comú. El què passa és que això d'una banda és arbitrari i d'altra banda pot arribar a ser mesquí. Perquè si en la nostra vida personal tenim dret a escollir de qui ens envoltem, per què no hem de poder-ho fer també a la nostra vida a la xarxa?

I amb això apareix la proposta de Google: Google+. Tot just sóc usuari novell, per dir-ne d'alguna manera, i tan sols m'estic familiaritzant amb el seu funcionament, les seves opcions i utilitats i la seva interfície. Aquí la cosa va de cercles. I un cercle és: una porció d'un pla limitada per una circumferència; l'òrbita d'un astre; un grup de coses o coneixences que formen una certa unitat; i una associació de persones que tenen un local on poder-se reunir, enraonar, jugar, llegir, etc.

En aquest cas la definició que més s'ajusta a Google+ és l'última si canviem la paraula "local" per "espai". Ja que Google+ vol ser un espai en comú potser no per a associacions de persones però sí per persones associades. I encara que intel·ligentment esquiva el gran problema moral del seu competidor, la paraula amistat, topa amb l'etiquetatge. Cada usuari fa els seus cercles i és lliure de distribuir els seus agregats segons li plagui. Però una vegada més l'usuari s'ha d'enfrontar amb el fet de classificar a persones i les persones s'han d'enfrontar amb el fet de ser classificades. De manera que salvant un problema, igual que passava amb Twitter, se'n crea un altre. I és que per més útils que siguin els conjunts i les seves unions, interseccions, diferències, complements i productes cartesians, qui som nosaltres per etiquetar i encasellar els altres?

La solució a aquest problema a hores d'ara es presenta indesxifrable. Ningú ha estat capaç de trobar una paraula, una metodologia que satisfaci, que no creï diferenciacions, que no sigui generadora de greuges. Però potser no cal esperar que algú ens tregui les castanyes del foc i ens hi podem posar nosaltres mateixos ja sigui trobant alternatives metodològiques o semàntiques. Així doncs, potser ens sentirem menys incòmodes si entenem "seguidor" com aquell que mostra interès en el què dius i el què comentes i, per tant, està atent als teus tuits, i si configurem els cercles de Google+ no segons el tipus de relació que mantenim amb un altre usuari sinó segons l'àmbit en el qual ambdós usuaris s'han conegut. D'aquesta manera la configuració d'aquests cercles-llistes no encasellen a dos usuaris segons criteris subjectius sinó que s'agafen al lloc de coneixença i de presentació de dos subjectes, que és quelcom més objectiu i sensat.

I un altre dia ja parlarem del temps que passem connectats, de què ens aporta la Web 2.0, de què impliquen aquestes noves formes de sociabilització, de la força de les xarxes socials, de les classificacions i l'etiquetatge, i de fins a quants perfils diferents som capaços de gestionar.

Experiments amb la veritat

2011-09-24T11:45:00.000+02:00

Escriure és fer experiments amb la veritat; i fer experiments amb la veritat és això: escriure. Aquell que escriu, des del moment que té aquella sensació especial en la qual el cap i el cor entren en sintonia esdevé un experimentador la matèria primera del qual és la veritat. Tot procés comença donant voltes sobre un tema, pensant, rumiant, reflexionant i llavors, de cop i volta i com per art d'encantament, hi ha quelcom que crea una connexió especial entre la ment, l'ànima i el cos. I és en aquest moment de sintonia en el que comença el nou experiment; un experiment en el qual es parteix d'aquesta connexió per explorar-ne d'altres i fer aflorar noves emocions i sentiments.

Escriure és això, fer experiments amb la veritat, és a dir, narrar, construir, deconstruir i tornar a construir. I no només una vegada, sinó que es tracta de fer-ho una vegada rere l'altra, sense parar. S'han de provar totes les combinacions i possibilitats i de cadascuna, triar-ne la que dóna millors resultats. Cal agafar històries, destriar-ne tots els ingredients i, a continuació, picar-los, trinxar-los, passar-los pel pímer, marcar-los a la paella, daurar-los, fer-ne cruixents... i classificar-los per gustos, textures, per estats de la matèria, per mida i, finalment, combinar-los.

No hi ha ningú que escrigui partint de zero, no hi ha ningú que hagi trobat cap ingredient que no estigui classificat a la taula periòdica dels experiments amb la veritat, avui en dia no és possible l'existència d'un experimentador de la veritat que parteixi del no res. L'originalitat rau en la combinatòria, en combinar i recombinar ad infinitum fins a arribar a aquell moment en el qual el personatge, la situació o l'espai semblen nous, inaexistents fins llavors, encara que d'alguna manera no ho són.

Però aquesta no és una feina senzilla. Hi ha milers de combinacions que ja han estat provades i patentades, que coneix tothom i que la gran majoria poden reproduir a casa seva. I el què cal per ser un bon experimentador del camp de la veritat és arriscar buscant nous contrastos, sorprendre, buscar aquell equilibri que parteix de la tradició i del bagatge històric però que aconsegueix innovar satisfent el màxim nombre de persones i deixant satisfet també a l'experimentador. Buscar allò que, partint d'un substrat comú, aconsegueix identificar-se com quelcom innovador; trobar allò que parteix d'una mateixa base esdevé singular.

I més enllà de la naturalesa certa o no de les històries mare de les quals s'extreuen tots els ingredients que han de servir per fer els nous esxperiments amb la veritat, aquests el que cerquen és ser veraços, semblar plausibles, convèncer al lector de la seva existència sempre que el llibre estigui obert. Busquen fer creure al lector que tot allò que expliquen en aquell món és de la manera que s'explica per llavors, un cop atrapats i enganxats, meravellar-los i emocionar-los, marcar un punt d'inflexió i aconseguir esdevenir allò que hi ha entre l'abans i el després.

Però ser un bon experimentador de la veritat amb tot això no n'hi ha prou. Fa falta traça i molt esforç, estar disposat a treballar a tota hora, tenir cura amb les dosis que s'utilitzin de tots els ingredients, tenir traça a l'hora de manipular-los, tacte per tractar-los i, sobretot, estar sempre amatent, sempre a punt i preparat per a què es pugui establir una connexió en qualsevol instant. I per a això cal anar sempre equipat perquè la inspiració que sorgeix de la connexió pot arribar en qualsevol moment i tant pot ser duradora com volàtil, així que cal estar a llest per plasmar-la i donar-li forma. És per això que un dels grans escriptors dels últims cinquanta anys del segle XX, Paul Auster, diu:

"Els anys m'han ensenyat això: si tens un llapis a la butxaca tens moltes possibilitats de sentir la temptació de començar a fer-lo servir algun dia. Així és com em vaig convertir en escriptor".

Tinc un amic XI - I tu, creus?

2011-09-14T19:18:00.001+02:00

Després de les vacances, a banda d'anar a la platja per acabar de gaudir dels últims dies de l'estiu i per allargar una mica el moreno, de seguida vaig trucar el meu amic per quedar, veure'ns i xerrar una estona. Aquest estiu dues de les coses que he fet han estat anar a passar uns dies a Roma i anar a fer unes etapes del Camí de Santiago. Tot plegat m'ha servit per pensar, m'ha fet reflexionar i tenia ganes de posar en comú els meus pensaments, les meves idees, les meves petites conclusions amb algú com aquest amic meu.Vam quedar a casa seva, vaig demanar-li que posés unes cervesetes a refredar i vaig portar formatge de tetilla gallega -entre d'altres- per fer unes tapes.

Primer de tot vam abordar el tema del conservadorisme immobilista del Vaticà que reuneix a la seva Ciutat religiosos d'arreu del món uniformats, distingits de la societat per la vestimenta, gairebé castigats a patir la calor de Roma sota l'hàbit. I jo li preguntava si el missatge de Crist parla de distingir-se de la societat posant-se un mono de feina que els permeti ser reconeguts o parla de preparar l'ànima, d'actuar fent el bé i estimant els altres, aconseguint que precisament sigui això el què faci que els altres els reconeguem. Òbviament, si cal fer cas d'alguna cosa és del saber popular que ens diu que l'hàbit no fa el monjo. I no només no el fa, sinó que no ha de fer-lo i no ens hem de deixar enganyar per això.

Perquè si l'Església vol no quedar-se -tant- endarrera, s'ha de plantejar una sèrie de coses -moltes, moltes- i entre totes elles cal acabar per exemple amb el circ que s'organitza a les entrades de les esglésies del Vaticà on monges i mossens tapats de dalt a baix conviuen amb turistes que s'emboliquen com poden amb xals, mocadors o retalls i parracs de tela que el guarda de l'església els obliga a posar-se si volen entrar a dins; per citar un petit exemple.

I entre tot això i immersos en un debat tan difícil com el d el'actualització de l'Església, vaig deixar-li anar al meu amic la pregunta màgica de la nit: "I tu, creus?". "Si sóc creient, vols dir?" em va contestar. I a continuació va començar a divagar. Parlava sobre Déu, sobre Jesús, sobre el bé i el mal, sobre la diferència entre creure en Déu i creure en l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana, sobre l'home, l'adequació al nostre temps dels estaments religiosos i els seus preceptes, de ser practicant o no ser-ho... Vaig deixar-lo parlar durant uns minuts, vaig estar-lo escoltant atentament i vaig analitzar les seves paraules. Però tot era massa complex, en el seu discurs anava i venia, avançava sense acabar de saber cap a on, era críptic, tenia buits. Hi havia massa condicionals, condicionants, dubtes, conjuncions i disjuncions, oracions subordinades d'altres subordinades, verbs conjugats en subjuntiu. I, per tant, no era massa clarificador.

Així que vaig proposar-li que m'ho expliqués d'una altra manera, utilitzant una tècnica que jo havia après amb uns amics que vaig fer al Camino i ell va dir-me que estaria encantat de provar de respondre'm utilitzant aquesta nova metodologia. El vaig advertir que li faria unes quantes preguntes seguides i que a continuació ell n'hauria de triar una i provar de contestar-la. Les preguntes que li vaig fer van ser: Do you believe in God? Glaubst du an Gott? Credi in Dio? Tu crois en Dieu? I a partir d'aquí ell va haver d'escollir-ne una i contestar-la en la mateixa llengua en què estava formulada.

Si quan m'ho explicava en català havia estat divagant durant deu minuts ben bons, aquest cop amb cinc en va tenir prou. I és que el fet d'haver de respondre preguntes altament complexes en un idioma que si bé coneixes, no domines ajuda a donar respostes senzilles. És més difícil, ens costa més, l'esforç mental és més elevat, però el fruit és més refinat i concret. Així doncs l'equació és senzilla, amb un altre idioma som capaços de donar respostes senzilles a preguntes complexes.

Després d'això les preguntes es van anar succeint l'una darrera l'altra. Vam passar d'un idioma a un altre, ell escollia i parlava. I jo contestava, ara així, ara aixà, canviant una vegada i una altra de llengua, qualsevol que no fos el català s'hi valia. El menjador de casa seva va convertir-se en una Torre de Babel i, a banda de parlar sobre temes difícils com les creences, la fe, el fat, el destí o les necessitats de l'home, vam conèixer-nos més a nosaltres mateixos explorant els complicats camins de la ment tot buscant-ne de nous i traçant dreceres que ens ajudaven a créixer.

De frases lapidàries i hashtags

2011-09-08T11:59:00.001+02:00

De frases lapidàries n’hi ha hagut sempre. Des que existeix el llenguatge verbal hi ha hagut expressions per emmarcar, aquelles que són dignes de recordar, les que marquen un abans i un després. Sempre hi ha hagut algú que en un moment donat ha dit quelcom que –encara que només hagi estat per uns instants– ha aturat el món, ha deixat la concurrència amb la boca oberta, ha fet reflexionar als que l’escoltaven. Des de sempre hi ha hagut frases que passen a la posteritat o que, si més no, no moren amb el seu autor –si bé aquest no acabarà mai de morir mentre hi hagi algú que el recordi a ell encara que sigui amb un dels seus enunciats com a punt de partida–.

I a mesura que ha passat el temps: els mil·lennis, els segles, els lustres, les dècades, els anys... els homes hem estat cada vegada més a prop de poder encunyar una frase de les que mai ningú oblidarà. Cada vegada és més fàcil poder publicar. Des de les tauletes de fang i de pedra a les tecles d’un smatphone; com ha canviat tot plegat. Un llibre, un article en una revista, una carta al director en un diari, un post en un bloc... salvant les diferències, tot demana un mínim de narració, una destresa, una certa sensibilitat, coneixement, inversió de temps.

Però ha arribat un moment en el qual s’han obert altres camins per obtenir publicitat, per poder estampar la pròpia frase en un gran mural, per poder escriure al costat dels grans, dels bons, dels que ho han estat i dels que ho seran. Avui en dia cadascú pot publicar les pròpies memòries –no cal de tota la vida, amb les últimes dècimes de segon d’existència n’hi ha prou– en només cent-quaranta caràcters. I no només això, sinó que ho pot acompanyar d’una fotografia, un vídeo o un enllaç, així com pot indicar a quin lloc del món ha parit aquelles quatre paraules.

I si a l’Antiga Grècia podies ser deixeble de Plató o d’Aristòtil, i més endavant podies ser partidari de Nietzsche o de Hume, actualment qualsevol pot crear un corrent de pensament a través del hashtag. Es tracta d’idear quatre paraules mal comptades que tinguin algun significat i posar-hi un coixinet al davant. Així neixen els partidaris de #etfelicitofill o #algúhohaviadedir o així es fa sentir la ciutadania amb #somescola o #jonoacato.

Llavors, acostumats a parir idees i frases una rere l’altra, o si més no amb la possibilitat de poder fer-ho constantment, què passa? Doncs apareix el neguit de quedar-se en blanc amb el Twitter obert i sense tenir res a dir –per això s’ha inventat el retuit que no és sinó repetir el què ha dit algú altre, cosa que no parem de fer amb els grans personatges de la història– o bé el neguit de tenir a punt una frase lapidària que si bé no és prou bona com per quedar per la posteritat, és capaç de desvetllar l’interès d’algú altre, i no tenir connexió a Internet.

Però entre frases per emmarcar, per no oblidar, per utilitzar amb els amics o per integrar-les al propi inventari de vocabulari, també hi ha els que es dediquen a explicar la seva vida. I entre aquests, els pitjors: els que es queixen dels que expliquen la seva vida sense adonar-se que ells estan fent exactament el mateix. Així que si a la vida has de vigilar de qui t’envoltes, al Twitter has de vigilar qui segueixes, perquè hi ha frases, que per més enginyoses que siguin, val més no conèixer.

I un altre dia ja parlarem del porter que va demanar perdó per haver escrit un tuit en català o del futbolista del Barça que s'excusava en cent quaranta caràcters per haver fet onejar una bandera estelada.

Conte de bona nit 76 - La noia ideal pel protagonista

2011-08-23T18:36:00.001+02:00

M’agrada ser el convidat que es queda a dormir per posar en pràctica les meves habilitats amb el mètode hipotètico-deductiu i investigar en la vida dels altres, especialment en la dels desconeguts tenint gairebé tot el temps del món i la tranquil·litat d'un pis en el qual tothom dorm. M’agrada treure l’entrellat de qüestions difícils, m’agrada resoldre dubtes, saltar d’una pista a l’altra, revelar secrets i conèixer sense la necessitat de ser conegut. M’agrada anticipar-me al moment de les presentacions, poder sorprendre sabent allò que només podria saber si m’ho haguessin dit quan resulta que no m’ho ha dit ningú; satisfer la curiositat i generar curiositat als altres.

Després del sopar amb els amics a casa d'un d'ells i d’haver sortit a fer unes quantes cerveses, tornem a casa i entro a l’habitació en la qual dormiré –ja que la noia que l’ocupa durant l’any no hi és– a les palpentes. Procuro no obrir el llum per no avançar res ni tenir cap dada prèvia. M’acomiado del meu amfitrió fins l’endemà i m’estiro al llit.

Primer de tot, mentre espero la son, em concentro en els sorolls, les olors i les textures. Em fixo en el què podríem anomenar la banda sonora de l’habitació: els espetecs dels mobles que cruixen durant la nit, en la veïna de dalt que porta talons o en el veí de sota que es deu haver adormit amb la ràdio encesa -com gairebé sempre, sospito-. Em moc per posar-me de bocaterrosa i les molles del matalàs i del somier espeteguen d’allò més. Malgrat que el llit és de matrimoni, intueixo que la seva propietària passa més nits a casa del seu xicot que en aquell llit. -talment com avui-, resulta que si haguessin de fer l’amor allà no deixarien dormir als companys de pis.

Ja de bocaterrosa em centro en les olors. Primer de tot en la del coixí i després en les dels llençols; sense passar per alt la de l’habitació en si, aquella olor pròpia que no coneixem però que sempre ens delata. A banda de la seva olor, de la pròpia olor, l’habitació té un deix d’ultraviolet de Paco Rabanne; els llençols combinen l’olor d’aquesta fragància amb la d’un desodorant Dove, gairebé segur de roll-on. Pel què fa als cabells, aposto pel Timotei rínxols perfectes. Això dels cabells arrissats ho sé perquè n’he trobat un enganxat al coixí. I a sota del coixí s’hi ha deixat el pijama que fa olor de net: tan suau, tan fresc, un somni Vernel.

Pel tacte només dedueixo que té els cabells arrissats i em sembla poca cosa, així que teixeixo una hipòtesi bastant més arriscada: el joc de llençols i la funda nòrdica –ara buida, que és estiu– són un regal dels seus pares que li devien comprar a l’Ikea. Per què no? Útil, segurament de colors, divertida... un bon regal per una noia jove que viu fora de casa. Satisfet amb la meva feina i el grau de coneixement adquirit m’adormo. És hora de descansar, que demà hauré de fer treballar la vista.

Quan em desperto l’habitació és plena de claror, abans d’anar a dormir havia deixat la finestra oberta amb aquesta idea, de llevar-me i poder veure-ho tot sense haver d’obrir cap llum. Des del llit estant comprovo que el joc de llit és suec -segurament fet en algun lloc de la Xina- i continuo descobrint com és ella. Sé el tipus de roba que porta perquè la cadira de l’escriptori té una barreja de roba per plegar i roba per posar a rentar. Somric al veure que juga a futbol: hi ha unes botes i unes mitgetes a sota la taula. Conec els seus amics mirant el pany de paret ple de fotografies i d’entre tots els amics la reconec a ella perquè és la protagonista d’una fotocomposició que hi ha a una cartolina penjada a la paret que li van regalar quan va fer vint anys. i conec al seu xicot, amb qui s'està fent un petó -a la fotografia i potser també en aquest moment-. Efectivament ella té els cabells arrissats.

Sé que almenys ha estat a Nova York, Berlín, Marràqueix, Amsterdam, París i Venècia; la delaten les fotografies que hi ha penjades al suro de l’habitació. I sé que pròximament anirà a Viena, els bitllets d’avió són a sobre la tauleta de nit juntament amb la llibreta de “la Caixa” –parlem?–. Si ho volgués, podria saber quants diners té estalviats i si treballa, només hauria d’obrir la llibreta i buscar-hi els ingressos de la nòmina. I si ho volgués també podria saber què pensa, què la preocupa, què la fa feliç i què l’ha fet plorar: a sota de la llibreta hi ha un quadern que té tota la pinta de ser un diari personal. Però això està prohibit, per descomptat.

Em centro en la prestatgeria i si bé podria pensar que estudia alguna cosa relacionada amb l’art –té un pany de paret ple de reproduccions de treballs d’Andy Warhol, Jasper Jones i Roy Lichtenstein; una reproducció del David de Michelangelo a una lleixa amb llibres i un pòster de l'Home de Vitruvi al capçal del llit– em decanto per filologia catalana. La delaten un seguit de llibres, tots relacionats amb l’estudi de la llengua i una mostra de literatura en català de la qual destacaria un llibre de Gabriel Ferrater que pel què sembla té a mig llegir i que haurà de retornar a la biblioteca de la universitat així que comenci el curs. Aquest no és pas seu, sinó no tindria el número d’un topogràfic enganxat al llom.

Com sempre, l’estona de deduccions s’acaba quan l’amfitrió es desperta i justament ara el soroll de la porta de la seva habitació l’ha delatat. M’aixeco del llit i, per l’hora que és, sé que seurem a taula i farem allò de menjar alguna cosa abans no sigui l’hora de dinar. Però abans li dic que es dutxi, que jo em vesteixo i baixo a comprar croissants de xocolata. És el mateix ritual de sempre, així mentre vaig i vinc del forn aprofito i ordeno tot allò que he esbrinat mentre ho memoritzo.

Aquesta vegada em sembla que tinc la noia ideal per a aquella novel·la que algun dia m’hauré de posar a escriure -cada cop falta menys-. Sí, em dic, aquesta és la noia ideal que mirarà al protagonista de fit a fit sense que ell pugui saber mai si l’ha besat o si només li ha somrigut.

Apunts d'una tempesta d'estiu

2011-08-22T11:14:00.000+02:00

Tot just fa vint-i-quatre hores que he arribat aquí, ja lluny de la gran ciutat –Barcelona–, i em sento d’allò més estrany. Després d’un juliol estrany, tan aviat ha fet moltíssima calor com s’ha esberlat el cel i ha plogut a bots i barrals, tenia ganes d’agafar el cotxe i fer cap al Collsacabra. Tenia ganes d’anar a trobar els matins assolellats, les tardes a la fresca i les nits al ras sota un cel cobert d’estrelles. Però ara per ara res és el què esperava, tot és diferent al què havia anhelat. L’agost aquí sembla haver-se esfumat i si em diguessin que som a mig octubre m’ho creuria sense dubtar. Venia a buscant un estiu primerenc i he topat amb la tristesa de la tardor. Quanta por...

Frissava per deixar la ciutat empès per la necessitat d’un canvi. Allà baix tothom anava marxant i fixaven dates de tornada al calendari. I jo, per no sucumbir a l’avorriment xafogós de Barcelona, pensava en els dies que passaria aquí dalt. Recordava aquest poble com un lloc de retirada, de resguard; d’allunyar-me dels cotxes, les massificacions, dels pisos que paradoxalment es fan petits amb la calor. Frissava per respirar aire fresc –encara que el de la Plana fa olor de purins quan bufa el vent– i per alentir el meu bioritme. Llevar-me i esmorzar, sortir a passejar, treballar a casa, llegir al jardí, escriure algunes ratlles i somiar quan cau la nit.

Però no sé què passa que em trobo enyorat, melancòlic o ansiós d’uns altres temps. Deu ser que el clima no acompanya, que el carrer és massa buit o que s'acaben les pàgines del meu llibre de companyia. He segat la gespa i he sortit a buscar el sol; però la claror m’esquiva i els peus descalços se’m gelen de fredor.

Em debato amb mi mateix en un joc de contraris: el camp i la ciutat, el fred i la calor, el mar i la muntanya, els núvols i el sol, la quietud i l’enrenou, el sí i el no. Aquí i allà, amunt i avall, tu i jo. Ser-hi o no ser-hi, aquesta és la meva qüestió. A vegades és complicat trencar el silenci sense fer soroll.

Així que sentint-me com em sento m’he posat a escriure, per treure-ho i fer teràpia a l’ordinador. Ho faig com sempre, d’esquena a la finestra: així potser quan em giri veuré que ja fa bo. I amb el soroll d’aquest teclat provo de donar vida al tic-tac d’un cu-cut que porta un ritme que pel què necessito segur que no és l’adequat. Oh! Ànima valenta, esperit de contradicció. Se m’ha acabat la corda, el meu paisatge avui no té horitzó...

Així perd el Madrid

2011-08-19T13:19:00.000+02:00

Sovint les ajudes arbitrals que el Madrid ha rebut al llarg de la historia han anat acompanyades d’un càntic del públic que deia: “Així, així, així guanya el Madrid”. Però avui en dia, sobretot després del 2-6, del 5-0, de l’eliminació de la Lliga de Campions i de la victòria del Barça a la Supercopa d’enguany crec necessari reflexionar sobre aquest càntic. Sobretot perquè no és el Madrid no guanyi, sinó perquè cal que ens adonem de la manera com perd. És per això que ara mateix el càntic que jo entonaria seria aquest: “Així, així, així perd el Madrid”.

Després de l’aldarull del final del 5-0 va venir la sèrie de quatre enfrontaments entre el Barça i el Madrid, una sèrie de partits d’una duresa mai vista. Garrotades a tort i a dret, insults i picabaralles, agressions ara i adés, provocacions i injúries i calúmnies als mitjans i a les rodes de premsa amb la nit dels “¿por qué?” com a zènit final.

I ara, quan semblava que a la Supercopa s’havien calmat els ànims, quan semblava que podíem veure futbol en estat pur, un enfrontament brillant, vibrant i amb gols, ja hem tornat a arribar al cap del carrer. Una falta clamorosa, de criminal, al mig del camp serveix per obrir la caixa dels trons: les banquetes queden buides a l’instant, els uns demanen justícia a l’àrbitre i retreuen al rival la duresa del seu joc; i els altres –com ja és habitual– protesten per sistema i agredeixen al rival. Tant és així que Jose Mourinho va a buscar el segon entrenador del Barça, en Tito Vilanova, i li pessiga la galta mentre li posa un dit a l’ull. Des de darrera, a traïció i perquè sí. Tots sabem que en Mourinho no necessita motius per fer res; “per què?” es pregunta.

És patètic, vergonyós, trist, lamentable; però senyors així és com perd el Madrid. Fent una falta de groga a Messi i protestant a l’àrbitre dient que només és la primera: Pepe, quantes en fan falta? Fent una tisorada al mig del camp posant en joc el físic del rival i protestant per una expulsió justa i merescuda: Què esperaves, Marcelo, que el Camp Nou et felicités? Anant a buscar, amb premeditació, el segon entrenador del Barça, posant-li el dit a l’ull des de darrera, provocar-lo i dir a la sala de premsa, faltant-li el respecte, que no el coneix: Mourinho, què has fet?

El què ha fet en Mourinho ha estat sortir dels límits de les regles de joc, travessar conscientment la línia que marca la legalitat, operar amb mala fe i fer-se la víctima al•legant una conxorxa universal. Però el pitjor no és tot el què ha fet, sinó que s’ho ha cregut. En Mourinho ha creat un monstre. Ha engendrat un Frankenstein en el qual ell és el cervell pervers. Ha desafiat l’ètica i la moral amb la seva prepotència i la seva mala educació, amb la xuleria d’en Cristiano Ronaldo –que ara porta el coll de la samarreta aixecat–, amb la incultura d’en Sergio Ramos, amb la ultraviolència d’en Pepe i en Marcelo i ha aconseguit que dos nois senzills i tranquils, pentinats amb la ratlla al costat, com Casillas i Xabi Alonso hagin perdut els nervis i l’autocontrol esdevenint gossos de presa.

En Mourinho, incapaç de felicitar el campió d’un torneig –cosa que si que va fer en Pep Guardiola a la Copa del Rei de l’any passat–, és l’artífex, el creador d’una fera ferotge que té set de violència i que no accepta la derrota.

Diuen que els nens no haurien de ser espectadors d’un envelat tan lamentable i és veritat. Però resulta que ho són; i com que això és així i no ho podem evitar hem de treure’n la vessant positiva. Veient jugar i actuar el Barça i el Madrid, els infants aprenen a reconèixer el què és correcte i el què no, el què està bé i el què no, aprenen a destriar les bones actituds de les dolentes, i així creien i es fan grans, amb un bon model que –sempre relativament– els marqui la diferència entre el bé i el mal. Aprenen que per ser bo a davant i fer gols poden ser com en Messi, que no cal ser com en Cristiano; aprenen que per tancar bé al darrera no cal la violència de Pepe, que n’hi ha prou amb la traça i la determinació de Mascherano; aprenen que per tractar amb la gent i fer-se estimar no s’hi val a adoptar l’actitud d’en Mourinho, sinó que el camí a seguir és el que marca en Pep Guardiola.

Així que estiguem atents a ser més que un club, a ser sempre un model: de joc, de comportament, d’actitud, de valors, de persones. Perquè, tal i com ha dit en Guardiola, si els nostres jugadors tenen alguna cosa és que són “mítics, irrepetibles i eterns” i allò que facin quedarà per sempre. Siguem el què som i no prendrem mal. Visca el Barça.

Per què pugem muntanyes?

2011-08-04T11:55:00.001+02:00

Estany d'Estats

Monteixo des del Port de Sotllo (2893m)

Vista des de la Pica d'Estats (3143m)

Quan comença el curs ho tenim claríssim, entre els objectius que els caps ens marquem en relació als nois i noies que portarem durant tot l'any sempre hi consta el de treballar i gaudir de la muntanya. Es tracta d'un objectiu controvertit perquè comporta fer unes activitats que de ben segur que no agradaran a tots els nois i noies i que potser tampoc acaba de convèncer a tots els caps, que si més no tenen una mica de mandra. Però malgrat això, ens el marquem i acostumem a assolir-lo exitosament.

La canalla de seguida es queixa: i per què hem de caminar? Tan si fa sol com si plou; tan si fa calor com si fa fred; pujada o baixada; tan si es segueix un camí, una pista, una carretera o es fa camp-a-través. Les motxilles pesen, les tendes són una càrrega acumulada, de menjar no n'ha de faltar i cada cantimplora afegeix un quilogram al pes total de la motxilla. Això sense descuidar-nos la roba d'abric, la de desabric i tot allò que has agafat per si de cas sabent que malgrat tot no t'acabràs posant.

Si hi ha tants entrebancs i tantes queixes i dificultats, per què no podem deixar-ho estar i anar sempre a llocs on hi arribin l'autocar o el tren i anar caminant fins a la piscina del poble en comptes de fins al cim d'aquella muntanya tan alta? Doncs perquè caminar plegats ens fa més forts, més amics, més propers; ens fa créixer, conèixer-nos, aprendre, madrurar, fer-nos grans; ens fa sortir el millor de nosaltres fruit de la complicitat que es crea quan segueixes els passos d'algú, quan beus aigua de la mateixa cantimplora, quan t'ofereixes a dur part del pes de la motxilla de l'altre, quan refàs una fita que gairebé ja no es veia, quan allargues la mà al company per fer un pas complicat, quan marques les traces a la neu, quan dones conversa i distreus al que s'estava capficant, quan pateixes amb el cansament dels altres i els carregues d'energia amb la teva il·lusió.

Fer ruta plegats crea uns vincles, uns llaços que res més és capaç de crear. Cuinar del mateix fogonet, compartir olla i, fins i tot, coberts; deixar una mica de roba d'abric i no demanar-la sabent que a l'altre li fa més falta que a tu; acotxar-te als companys a dins la tenda per fer passar el fred; escalfar els peus del veí amb els teus; veure abraçat a un amic les estrelles i les constel·lacions; cantar i ballar sota la llum de la lluna; fer un petó de bona nit i una petita carícia. Aturar-se i esperar als companys que van més endarrerits i donar-los aigua tan bon punt arribin; compartir les decisions que es prenguin fent de l'ascensió al cim una cosa de tots.

I també, per suposat, participar de l'èxit i de l'alegria d'haver arribat al punt més alt de la muntanya, felicitar-nos els uns als altres per la fita aconseguida, fer-se la fotografia de rigor al costat de la creu que marca al cim fent onejar banderes de llibertat, gaudir plegats de la bellesa del paisatge i tornar al campament sabent que des d'aquell moment som millors i que entre nosaltres hi ha quelcom més fort, alguna cosa que no hi havia abans. Per això caminem, per això pugem muntanyes. I és que al cap i a la fi no oblidarem mai quines muntanyes hem fet i, encara més important, amb qui les hem fet.

***

Aquest estiu he tingut la sort de poder fer el Puigmal (2910m) amb els meus Ràngers i les Noies Guia acompanyat de tres caps excel·lents i d'uns intendents increïbles en una ruta magnífica, com mai n'havia vist cap. I per si això no fos prou, he fet la Pica d'Estats (3143m) amb quatre amics de luxe en un cap de setmana fantàstic; aquí teniu l'àlbum de fotografies corresponent a la sortida. Què més es pot demanar?

Pujant al Puigmal (a 30 minuts del Collet de les Barraques)

Vista tot pujant el Puigmal

Una fita que demana aturar-se a contemplar el paisatge (a 15 minuts del Pas dels Lladres)

Internet ens fa eterns: el funeral 2.0

2011-07-13T11:49:00.001+02:00

Tothom mor, és llei de vida. I tots els vius d'alguna manera mantenim el contacte amb aquells que se n'han anat i podem dir que els mantenim vius mentre els tenim presents. Els trobem a faltar; pensem en ells; plorem; recordem; fins i tot hi ha vegades en les que ens hi encomanem. La relació entre els vius i els morts és d'allò més complexa i és quelcom extremadament íntim i personal. Cadascú ho fa a la seva manera, potser al principi de la manera que li és menys incòmode i després, més endavant, de la manera amb la que se sent millor.

Hi ha diferents pràctiques que ens permeten relacionar-nos amb l'absent. Podem trobar-nos davant de situacions més espirituals que materials: la reflexió, els diàlegs amb un mateix o la pregària. I també davant de situacions amb més presència de materials: hi ha qui llença ampolles al mar amb un missatge a dins, hi ha qui escriu en papers que després cremarà, qui lliga un ram de flors a un fanal, qui porta una fotografia a la cartera o qui dibuixa un nom a la sorra de la platja i observa com se l'emporten les onades a mesura que l'esborren, per citar alguns exemples. Tant unes com les altres, més o menys materials, són accions místico-poètiques acceptades per tothom.

Però comprendríem que algú truqués repetidament al telèfon d'algú que ja és mort i li deixés missatges al contestador? O que algú enviés missatges de text al telèfon mòbil o correus a l'adreça electrònica d'un mort? Seríem capaços d'entendre que algú conscientment enviés cartes a l'adreça d'algú que ja no viu en aquella adreça? Podríem acceptar tot això sense preocupar-nos? D'alguna manera hi veuríem símptomes de no-superació de la pèrdua, de l'absència, i provaríem d'allunyar a l'autor d'aquestes accions de tot això i d'ajudar-lo a canalitzar els seus sentiments d'una altra manera.

Amb l'aparició de les xarxes socials i les eines de l'anomenada web 2.0 pot haver-hi un canvi de paradigma. Ara per ara els perfils al facebook i al twitter -i a tots els seus sucedanis-, els blocs, les pàgines web personals i l'adreça de correu electrònic romanen intactes i a vegades esdevenen inaccessibles per als familiars dels que fins llavors eren els seus usuaris. D'alguna manera Internet ens fa eterns; ens allarga la vida un cop el metge forense ja ha aixecat acta de la mort.

I si el facebook fa augmentar de manera exponencial les felicitacions rebudes per l'aniversari, també converteix el perfil d'algú que acaba de morir en la seva capella ardent virtual. Els records, les mostres de condol -sovint d'allò més exagerades i poc sinceres, igual que passa amb les felicitacions- es multipliquen i es reprodueixen a un ritme vertiginós. L'assistència al funeral 2.0 és d'una proporció exagerada, forassenyada. Això fa que esdevingui fictícia i que allà on hi havia d'haver la pena per la pèrdua d'un ésser estimat, admirat, volgut o aquell alleugement pel seu pas a millor vida... s'hi instal·lin la hipocresia, el joc de les aparences i el morbo: la hipocresia d'escriure missatges adulterats per aparentar quelcom que no és i el morbo d'escriure, comentar i llegir tots aquests missatges.

Jo, per si de cas, deixaré totes les meves contrassenyes apuntades perquè quan m'arribi l'hora hi hagi qui es pugui encarregar de fer de tot plegat el què jo hagi decidit o el què es cregui que sigui el millor. En el seu sentit més etimològic: amén.

Sobre els professors particulars

2011-07-11T10:47:00.001+02:00

Hi ha moltes maneres de definir què és un "professor particular" o "professor de repàs". Podem pensar que el professor particular és aquell alumne d'ESO que treu bones notes, que li agrada el tracte amb els nens i que s'ofereix o és recomanat per un professor del centre on estudia o per un familiar o un conegut per a ajudar a un alumne que faci algun curs menys i que tingui dificultats per organitzar-se, amb alguna matèria -habitualment matemàtiques o llengües- o que necessiti una ajuda extra per a poder tirar endavant. I també podem pensar en aquest professor particular com aquell que passant unes hores setmanals ajudant a algú amb els deures i els controls, les proves i els exàmens aprofita per guanyar quatre quartos i poder-se començar a autogestionar els seus propis diners.

Però hi ha un altre tipus de professor particular, en molts casos una evolució d'aquest que definia al paràgraf anterior. Es tracta del professor particular professional, d'aquell que s'organitza la setmana i, fins i tot, les vacances per tal de guanyar uns cèntims que li permetin mantenir el ritme de vida que porta així com estalviar per a poder-se comprar aquella càmera que li té el cor robat, per poder fer aquell viatge que fa temps que té programat o, senzillament, per poder sortir a sopar de tant en tant.

Aquest és un individu que se sent molt còmode treballant amb la canalla, amb pre-adolescents i amb adolescents de tota regla; és algú que després d'anys i anys de tenir diferents alumnes, d'alguna manera ha acabat desenvolupant les seves pròpies tècniques d'ensenyament, és un tipus bregat en aquest món que té un llibre d'estil, uns recursos propis i, en els casos dels més entregats, potser també unes marques d'autor. Sovint l'organització dels seus horaris gira al voltant del què ell anomena "els seus nens". És un element que s'entrega al cent per cent amb la seva feina, que gaudeix amb els èxits del seu alumne -que també són seus- i que pateix cada vegada que aquest no ha fet els deures, porta una mala nota o la carpeta massa desordenada.

Sovint el professor particular també està mal -o no prou ben- pagat per les famílies que el tenen contractat i habitualment ha entrat a formar part de la família amb la qual treballa. Perquè el que ha esdevingut professional de les classes de repàs, ha obert el seu camp de treball i ha passat d'ajudar el nen, a ajudar-lo a ell, escoltar la seva mare, atendre els seus germans petits i, fins i tot, quedar-se a jugar deu minuts després de classe -sempre que no tingui massa feina- amb el seu nen per fer-lo content.

Hi ha diferents camins que porten a uns pares a establir un contracte verbal amb un professor particular, tant pot ser que siguin ells mateixos els que prenguin aquesta decisió per com veuen el seu fill com que sigui el tutor del fill el que els recomani prendre una decisió com aquesta.

Però el fet és que molts pares, si d'una banda aprecien i agafen confiança amb el professor de repàs perquè veuen els progressos dels seus fills i veuen com s'implica en la feina -que gairebé és vocacional, si no ho és del tot-; d'altra banda no valoren prou que aquest és un veritable professional de la matèria i que com a tal té uns horaris que s'han de respectar, una organització que ha fet quadrar amb la dedicació d'aquell que resol un trencaclosques per a poder arribar a tot arreu i uns honoraris que convé pagar a temps, entre d'altres.

I llavors comencen els problemes i arriba el dia en què el professor arriba a casa del seu nen i no hi ha ningú perquè la família ha decidit anar al cinema i s'han descuidat d'avisar-lo; arriba el dia en què fa massa dies que el professor no cobra; arriba el dia en què els pares decideixen canviar de plans i fer vacances just llavors i, per tant, li anul·len tres classes de cop -amb les que, a causa de la precarietat del seu sou, el professor particular ja comptava-; i, en definitiva, arriba el dia en què al professor particular li queda clar que la família no té el respecteque mereixen la seva feina, la seva tasca i la seva dedicació.

Però a causa de la vocacionalitat del professor particular i de la complicitat que ha adquirit amb la família, no s'enfada sinó que es disgusta, no decideix plegar i buscar una altra família sinó que accepta tot el què passa i espera amb fe cega que no es torni a repetir i s'adapta a totes les situacions que li vinguin donades per molt recargolades i estrambòtiques que siguin.

Però per a estalviar-se patiments, cal que entengui que la seva acció sobre el seu alumne i sobre la família és molt limitada. I cal que tingui clar que els èxits del seu nen també són els seus i que els fracassos són compartits també -i sobretot- amb l'organització i l'ambient familiar. Però a més a més, també és necessari que ho reivindiqui perquè sinó la família se l'acabarà menjant.

El professor particular és així i ho serà sempre: l'escarràs de l'ensenyament i l'educació; aquell que més que un treballador és un voluntari; el sacrifici i l'entrega personalitzats; la passió, la vocació total i sincera i la paciència eterna asseguts a una cadira al costat d'un nen que prefereix explicar qualsevol anècdota abans que estudiar la lliçó, d'una nena que plora i es tanca en banda el dia que no té ganes de treballar, d'un marrec que l'insulta i l'amenaça, d'una mare o d'un pare que li expliquen els seus problemes econòmics i de parella, d'una germana petita mancada d'atenció o dret davant dels fogons fent el berenar d'aquell vailet que, si compleix la seva part del tracte, mentrestant està copiant l'enunciat de l'enèssim exercici de matemàtiques.

I el curs que ve? Si Déu vol, hi tornaré.