No em preguntis i no et mentiré - Marc Soler Selva

Sort d'aquesta espelma

2016-08-04T18:35:00.004+02:00

Per no agafar por amb aquesta foscor he decidit encendre una espelma. M'he assegut davant seu i me l'he estat mirant de mil maneres. Si semblava que feia poca llum, no era cosa seva, sinó meva. Havia d'aprendre a veure-hi. Poc a poc les pupil·les se m'han dilatat com els passa als enamorats i l'estança ha canviat de dalt a baix.

Allà on hi havia una flama que tremolava, ara hi veia el foc que resistia. Aquell punt de llum que fins fa un instant estava amenaçat pels corrents d'aire, ballava esquivant-los i n'aprenia. L'espelma gairebé ofegada enmig de la foscor s'havia convertit en una font de claror. I amb aquell cremar segur, decidit, tossut, convençut, ambiciós, intens, salvatge, somiador, acabava amb la fredor de l'habitació a cop d'escalfor.

Però quan estava a punt de relaxar-me veient com brillava he començat a pensar en les ombres que projectava a les parets que l'envoltaven. Aquí i ara hi havia tanta llum que allò de més enllà, tan obscur, feia més de mitja por. I sí aquelles ombres tan ben retallades i definides amagaven monstres que s'havien atrevit a sortir emparats per la nit? I si aquelles ombres tan denses i opaques ocultaven com creixien dubtes i tristesa? De cop m'han assaltat tants i si de tantes coses que m'he adonat que jo gairebé no era jo, que estava desapareixent sota la fosca. M'havia arraulit a sobre el llit i se m'havien encongit l'estómac i el cor.

He mirat l'espelma i he vist que tan sols podia fer dues coses: bufar-la, amagar el cap entre els coixins i intentar protegir-me sota els llençols; o bé posar-me-la al palmell de la mà i enfrontar-me al que em feia tremolar. A cada passa que m'acostava cap als punts més negres de l'habitació, cap als llocs més incerts i cap als amagatalls que feien més por, m'adonava que no hi havia res del què hagués de témer. Que allò que em semblava que podia esperar-m'hi no era a enlloc i el què m'ensenyava aquella llum era de veritat i era de debò.

Així és com he recorregut tota l'habitació, tots els plecs de la meva ànima i els racons més amagats del meu cor. He portat llum allà on no n'hi havia, he aclarit que és el què sentia. I com que amb tot això no en tenia prou, he posat l'espelma dins d'un regal que fa que la llum faci aigües. Amb un sol gest he decorat la paret, el sostre i la meva pell. I per un instant he esbossat un mig somriure que li deia a l'espelma que brillava: gràcies per fer-me més valent.

I no m'he adormit a l'instant, però tot ha estat menys difícil sentint com se m'ha eriçat la pell.

I tanmateix, es mou!

2016-04-03T21:50:00.001+02:00

Quan em retallava la barba davant del mirall, m'he mirat fixament i m'he adonat que feia uns quants dies que no ho feia sense pressa i sense necessitat de comprovar res. Aleshores he decidit que m'hi entretindria i m'he rentat la cara molt a poc a poc abans de tornar-me a mirar.

Me l'he rentada, he aixecat la vista sense eixugar-me i he observat detingudament com les gotes lliscaven des del front fins a les galtes amb rapidesa i s'aturaven a la barba perquè hi quedaven encallades. M'hi he quedat una bona estona, he obert l'aixeta i he tornat a omplir-me les mans d'aigua per repetir-ho. En total ho he fet tres cops fins que m'he eixugat, des del front fins a la barbeta amb una tovallola que acaba de treure de l'armari. A poc a poc he anat apareixent rere la tovallola i quan ja era a la barbeta m'he adonat que somreia.

M'he fet gràcia amb tant ritual i tanta transcendència, per això somreia. I m'he dit quatre coses. La veritat és que me les deia interiorment però crec que de mica en mica he passat de pensar-les i prou a xiuxiuejar-les. Em deia frases que no sé si em dictava la ment o el cor i mentre me les deia m'adonava que eren estranyes.

Crec que ho eren perquè no eren ni de l'una ni de l'altre, sinó que les deien tant el cap com el cor alhora; podien semblar contradictòries però no diferien pas tant; es feien inintel·ligibles perquè en realitat eren dues veus que es trepitjaven. No sé quina tenia raó i quina era fruit de la imaginació, tinc la sensació que totes dues tenien una mica de cada. El cas és que ara he tornat a mirar-me per aclarir què he sentit aquest matí i m'he adonat que, com gairebé sempre, confonc la meva imaginació amb la meva memòria. I en tinc tant de totes dues coses...

Aquest és el problema dels que fem servir hipòtesis en lloc de realitat i dels que per això en alguns instants confonem els regnes de la imaginació i de la raó, de la poesia i de la ciència. I sentim, llegim, diem, veiem, escoltem, escrivim, somiem sense saber ben bé què pertany a cada regne. Les fronteres se'ns fan difuses i quan semblen delimitar-se sobre el paper, ens afanyem a passar-hi el dit per a fer-ne córrer la tinta. Només així podem seguir sospirant.

Vivim en un present ple d'esperances de cara al futur i de molta nostàlgia del passat. I tot és molt intens. I tot va i ve, com les onades i els gronxadors. I l'aire que entra i surt dels pulmons. I la raó i la imaginació. I l'ànima que se sacseja dins nostre, anant de l'una a l'altra. I aquests moments són els que importen en aquesta vida perquè l'ànima se'ns mou tant científicament com poètica. I tot sembla aturat, pausat, encallat; sembla que no passin les hores; però tanmateix això no és així. I és ben lògic.

I el Galileu de dins nostre, quan ens enganxa mirant-nos alhora cap a fora i cap endins, sabent que té tota la lògica del món que se'ns remogui l'ànima, exclama: Eppur si muove!

Que l'acord no ens decebi. Hi guanya tothom menys Espanya

2016-01-10T12:48:00.001+01:00

Es veu que els catalans som així, no ens conformem amb res i res ens acaba de fer feliços del tot. Ara tenim acord i en comptes de celebrar-ho tots junts, els que lloen una falsa generositat del President Mas aconsegueixen que nosaltres per un instant ens plantegem si el que tenim és un bon acord o no ho és. I hem d'estar contents, tots, perquè avancem, perquè tirem endavant, perquè hi ha empenta i tenim tot el què hem de tenir per a què els que l'havien perduda, recuperin la il·lusió.

Per mi el problema de tot plegat radica en la comunicació. Mentre ens pensàvem que havíem passat tres mesos negociant, resulta que ens hem passat tres mesos pensant com es comunicava el què es decidís.

El març era dolent per Convergència, per la Cup i pel procés.

L'escenari després d'unes eleccions al mes de març no era tan clar com el d'ara. Tinc la sensació que Esquerra hagués guanyat, la Cup hagués perdut vot prestat que hagués tornat a Esquerra i vot prestat que hagués tornat a una Qwerty amb més Colau i menys Rabell, i Convergència hagués perdut més que ningú. I quin escenari més espantós el d'una Esquerra intentant governar amb una Convergència enfada i ressentida per 1) haver perdut i 2) no haver pogut dissimular la derrota amb una segona edició de Junts Pel Sí.

Sense Mas i amb govern.

Per analitzar la decisió de la Cup abans de res hem de mirar com ha reaccionat Qwerty, el seu principal competidor entre l'electorat d'esquerres. Si gent com la Gemma Lienas han anunciat la mort de la Cup és que han vist que amb aquesta decisió els únics que hi perden són ells. Què hi perden? L'oportunitat d'entabanar-nos amb un referèndum que Espanya mai autoritzarà i mentrestant assolir quota de poder. No us n'oblideu mai que a Can Iniciativa en saben molt de portes giratòries.

No es volia Mas i no hi ha Mas, què no els agrada a CSQEP? Que el nou President sigui una nineta dels ulls d'en Mas? Això és així o és el que Convergència vol vendre per justificar que en Mas ha deixat pas? El pla de xoc que havia negociat la Cup i sobre el qual hi havia acord continua sent el mateix, que no és bo això? Que ho han aconseguit ells, potser? Ells no volen aconseguir res que no sigui la unitat d'Espanya, una Espanya diferent a la del PP però al cap i a la fi Espanya.

10 diputats anticapitalistes al Parlament.

Diran que la Cup s'ha agenollat, que els diputats més crítics plegaran i que n'entraran de nous, que això és una baixada de pantalons. A mi no m'enganyaran amb aquest argument esbiaixat. Per baixada de pantalons, la d'Iniciativa renunciant a les sigles, la marca, l'espai electoral, el partit... a tots menys al deute que tenen.

Continua havent-hi 10 diputats anticapitalistes dins del Parlament -n'hi hauria menys al març- i no només això sinó que dos participaran de les decisions de Junts Pel Sí. No és una absorció, és un control, és una garantia de rumb del govern, de presa de decisions i de debat de portes endins i no a través de declaracions creuades i tuits i retuits. I que els que no estiguin d'acord amb la decisió presa pleguin en cap cas és un problema, al contrari, és un exercici d'honestedat i ampli sentit democràtic -cosa que encara és hora que passi a qualsevol altre partit dels que hi ha al Parlament-.

Malabarismes, solucions enginyoses, seguim.

Per tant hem de pensar que si bé ens trobem davant d'un malabarisme d'última hora, és un truc que permet que hi hagi govern, evita que es trenquin tant Junts Pel Sí i fins i tot l'interior de Convergència com la Cup i que salva els mobles a casa de tothom. Amb el qui superat, el què i el com tornen a estar a l'ordre del dia i avancem.

Ah, i a Espanya l'únic que els queda és un pacte d'estat PPSOEC's que acabarà d'enterrar el PSOE o bé un pacte PSOE-Podemos, que també.

Sembla que aquest serà el darrer 11S demanant, ara toca celebrar

Mentre esquivo comentaris intolerants sobre el procés

2016-01-09T12:57:00.002+01:00

He quedat molt parat del què ha passat aquests darrers mesos, tant que m'ha costat posar-me a escriure sobre Junts Pel Sí, la Cup, les assembles, les entitats, el pacte, l'acord, el no acord, el president i la presidència i el prussés.

He participat en moltes converses en les quals hem donat moltes voltes al mas-o-març, al mas-deixa-pas i he intercanviat molts correus i molts Whatsapps abans i després del 20D, amb la Cup a Manresa, amb la Cup a Sabadell, sobre el CP+GAP, sobre les declaracions de l'ANC i la roda de premsa del president en funcions... I he carregat una vegada i una altra el Twitter, he donat més visites que mai a tots els diaris digitals, pendent d'un acord que no ha acabat d'arribar, i he callat davant de moltes publicacions de Facebook que m'han fet mal al cor i a l'ànima.

I ara penso en coses que han passat i en coses que passaran i em produeix una profunda tristesa veure que fàcil que és i quant els arriba a costar a alguns aproximar-s'hi.

Mas o Març? Si hi ha març i serà sense Mas.

Tots aquells que s'han deixat enganyar i presenten el President Mas com el més preparat, l'únic que escoltaran a Europa, com l'imprescindible, com la peça clau, etc. ja poden començar a empassar-se tots aquests arguments.
Perquè si hi ha març, guanyarà en Junqueras i serà ell el President de la Generalitat i també serà ell qui anirà a Europa i al món a explicar que serem independents. I si hi ha d'haver un govern de concentració, en Mas com a molt serà Conseller en Cap. I què voleu que us digui, a mi aquesta idea em sona.

Totes les acusacions són cap a la Cup. Però són reversibles.

D'entrada he de dir que jo no hagués entrat mai en el Mas.si VS Mas.no al 7033. Hagués parlat de demandes (discutir el president, discutir un pla de xoc, discutir la desconnexió) i hagués dit que amb els resultats sobre la taula veuríem quines es podien exigir i quines s'havien de rebaixar. I sí, a l'últim moment hagués fet President en Mas -com tots aquests de Junts Pel Sí que a última hora haguéssiu fet President en Romeva, la Munté o en Junqueras-.
Ara bé, el nom ha pesat tant pels uns com pels altres; el partit ha passat per davant del país tant pels uns com pels altres -fixeu-vos que fins i tot en Mas passa la coalició per davant d'unes eleccions que sap que sol no guanyarà-; els uns han forçat eleccions no cedint i és exactament el que han fet els altres; i això també és precisament el que ha passat amb el pla de xoc.
El que passa és que els uns no han tingut els mitjans a sobre, ni han estat al punt de mira, ni se'ls ha assenyalat amb dits acusadors. I als altres, als altres sí.

Les dues accepcions de la paraula assemblea.

Assemblea ha estat una paraula que ha estat garantia de procés i d'independència quan ha anat acompanyada de Nacional Catalana però que ha estat objecte d'insults i menyspreu quan s'ha tractat de la de la Cup. És curiós com el mateix mot ha despertat sentiments i reaccions tant oposats.
I és curiós com gent que jo tenia per ben educada, respectuosa, serena, simpàtica aquests dies han tret de dins seu un odi inimaginable i han dit barbaritats de l'alçada d'un campanar.
La cosa va de democràcia i s'ha d'acceptar el fer i el tempo de tothom en qui ha confiat el poble, no em sembla que demanar això sigui demanar tant. Què hagués passat amb una assemblea a Junts Pel Sí per decidir qui era el candidat a la presidència?
Sí, és sorprenent com uns són els dolents i els altres, els bons, són els de president-posi-les-urnes i els que ara ja no li exigeixen que deixi pas.

El procés creixerà. Pel centre-esquerra, no per l'esquerra de l'esquerra.

I aquesta és la llàstima del moment que hem viscut. Teníem l'oportunitat de fer créixer el procés des de l'esquerra de l'esquerra i amb no de la Cup -que no sap com mirar ni què trobarà a En Comú- el què passarà és que creixerà des del centre-esquerra, amb una Esquerra Republicana que si bé es va deixar fagocitar per Convergència amb Junts Pel Sí, ara té de totes totes la presidència de la Generalitat a tocar.
Mentrestant la Cup perdrà espectre de vot -tant de vot prestat com vot de càstig- i és una autèntica llàstima. Si ja enyorem en David i en Quim, també enyorarem l'anarquista antic d'en Baños i la força que pugui fer al Parlament l'esquerra independentista.

I Podemos, com The Godfather, acaricia un gatet.
En Comú intentarà entabanar-ne uns quants demanant un referèndum a Podemos que ni per Podemos és crucial ni fonamental -sí que ho és per alguns dels seus satèl·lits, però en fi- i al qual ja ara estan disposats a renunciar. Un referèndum, per cert, que havia arribat a demanar el PSC i que ara ja ni tan sols ells volen.
I és que Podemos vol poder, han treballat exclusivament per això, i si a algú li queden dubtes sobre ells i sobre el poder pel poder o el poder pel canvi, que recordi que Procés Constituent no va veure clar anar amb ells -imposaven disciplina de vot, p.ex.-, que en Pablemos va arribar a dir que no sabia si el català i el valencià eren la mateixa llengua, que només arribar a Catalunya va dirigir els seus atacs contra la Cup i que va dir no conèixer la problemàtica del corredor mediterrani. Tot per no perdre gaire a Espanya.

Tot plegat només són cinc idees de les que em ronden pel cap. He triat les mes senzilles, les més planeres i les menys de partit. Són observacions que volia compartir mentre segueixo obrint diaris digitals per veure si hi ha un acord in extremis, mentre refresco el perfil de Twitter d'en David i veig que fa massa dies que no publica res, i mentre esquivo posts de Facebook incendiaris, plens d'intolerància, reaccionaris, preocupants i sobretot decebedors venint de les persones que els signen.

I recordo amb enyorança la Meridiana.

Prou visca la vida, especuladors d'emocions

2015-11-29T14:24:00.001+01:00

Ha arribat a l’hora, com sempre, i s’ha assegut a la taula on l’esperava. Abans que arribés el cambrer del Quimet d’Horta a prendre nota m’ha sorprès felicitant-me pels meus blocs. Fa tants anys que ens coneixem que m’ha agafat completament desprevingut, però així que ha començat a parlar ja ho he entès tot. Diu que m’ha felicitat perquè sóc capaç d’escriure regularment a diversos llocs sense convertir cada entrada en un elogi de la vida, perquè sé ser alegre i també nostàlgic i catastròfic. I pacient i pausat i observador i quotidià.

El tema d’avui ha estat aquest. Diu que n’està fart dels al·legats a la vida i les crides a seguir les intuïcions i els manifestos sobre la vitalitat i el sensacionalisme de les bones sensacions. Ja en té prou de gent amb pressa per viure sensacions fortes, dels que fan un examen de vitalitat diari i falten a classe quan va de reflexió. Que ja n’hi ha prou d’animar-nos a no deixar mai d’experimentar i de fer creure a tothom que hem de ser tasta-olletes i no acabar-nos mai cap plat.

Veritablement indignat ha acusat de terroristes neoliberals aquells que escriuen a blocs de la-vida-es-xula, els que dissenyen imatges que expliquen històries en les quals es troba la felicitat anant a la recerca constant d’una falsa idea de plenitud i els que atribueixen a Nietzsche i a Plató frases que mai van dir.

Ja n’hi ha prou d’aquesta merda i que visqui l’avorriment i l’estar malament, m’ha dit. I no ho ha dit per ell, sinó que ho ha dit maleint els posts de Facebook, els retuits i els likes d’Instagram. Ho ha dit i ha desterrat de les nostres vides els blocs triomfalistes, els comentaris pilotes, els tuits falsament profunds i els filtres a les fotos de les xarxes socials.

Perquè no passa res si una foto es crema o queda massa fosca, o si el dia d’avui ha estat monòtonament gris, o si per una estona o unes hores o uns dies no tenim res a dir. I tampoc és un drama quedar-nos sense posta de sol o passar un divendres a la nit sols.

Aleshores hem brindat i ens hem somrigut. Hem brindat per nosaltres i pels que no ens obliguem a viure de sensacions i per sensacions. Pels que som conscients que tot el que fem no ens fa feliços al 100% i sabem que aquesta presa de consciència no és una renúncia a res. Per aquells que ens mantenim ferms contra el consumisme que ens empeny a l’usar i llençar-ho tot, fins i tot els valors i els sentiments.

No podem esperar que la felicitat ens vingui de fora ni tampoc podem examinar-la i prendre-li les constants cada dos per tres. No es compra sinó que es té. No es consumeix sinó que es comparteix i hem de valorar el que tenim i el que compartim. I hem d’estar contents que no tot sempre sigui igual, seria una mala notícia que tot fos com el primer dia. No pot ser que ho duguem tot al mercat i que especulem amb la nostra ànima. No pot ser que ens guiem per unes emocions que tenen obsolescència programada. Tot és més absolut que la immediatesa i l’ara i aquí.

Aneu-vos-en a cagar, comerciants d’il·lusions. Prou visca la vida, especuladors d'emocions. Volem avorrir-nos, volem estar tristos i volem perdre el temps. Volem equivocar-nos, volem esperar un amic que arriba tard, volem cuinar i que no ens quedi bo, volem que algun dia se’ns cremi el pa.

Visca els que ens equivoquem i visca els que seguim sent nosaltres mateixos. Ens equivoquem més del que tots us penseu però ens agrada equivocar-nos així. Ens agrada perquè aprenem, perquè val la pena, perquè creiem, perquè sí. Perquè sí i no cal res més. Perquè no fem equilibris sinó que saltem amunt per tocar els estels. I caiem i toquem la terra.

I que visquin la pausa i la calma, la profunditat i els dubtes, la paciència i la por, l'avançar sense saber si arribarem a enlloc. Perquè en tenim prou amb la certesa que avancem. I que ningú no dubti que arribarem, arribarem més lluny del que ens pensem.

Quan tothom es veu capaç d'alliçonar la Cup

2015-10-19T09:46:00.001+02:00

Ni tan sols diumenge al vespre, mentre faig un entrepà al Quimet d'Horta, m'escapo d'estar al costat d'una conversa de senyors i senyores convergents que tenen la solució al prussés -que fa setmanes que l'Antonio Baños diu que ha mort perquè ara ja ens trobem a la següent pantalla, la del Procés Constituent-.

Ells, igual que els que seien a un banc del carrer Rogent i els que esperaven l'autobús a una parada del 92 i els que just abans que comencés el partit feien temps a la barra del Camp Nou on faig hores i tants d'altres, tenen molt clar què ha de passar i què ha de fer la Cup i què no ha de fer i quines són, seran i poden ser les conseqüències de tot plegat.

Ho tenen clar tots aquests i també els que es van congregar aquest divendres a la sala d'actes del centre cívic de la Sagrada Família per assistir a la xerrada El procés després del 27S. Quins seran els propers passos cap a la República Catalana? A la xerrada hi havia l'Oriol Amorós de Junts pel Sí, en Jaume López de Reinicia Catalunya i l'Antonio Baños de la Cup. El contingut va ser el que tots coneixem i al torn de preguntes vam sentir allò que tots ens podem imaginar. No, ningú estava interessat en com participar a Reinicia Catalunya, ni tenia preguntes pel militant d'Esquerra sobre l'absorció d'ERC a Junts pel Sí. Ni tan sols hi havia preguntes per en Baños.

Només hi havia intervencions alliçonadores sobre les negociacions per a formar govern i per a investir el pròxim President de la Generalitat. El més innovador va ser un senyor que com si es tractés de Sòcrates al bell mig de l'Antiga Atenes tirava de retòrica per dir i qui és el millor per parlar amb presidents, ambaixades i consolats? I qui és el millor per parlar amb lobbies? I qui és el millor per representar-nos a l'exterior? Tothom assentia i se sentia a veure quan baixen del burro, aquests de la Cup i també 10 diputats no poden condicionar l'elecció d'un President i també crides a la serenitat i a no ens podem carregar tot el què hem fet!

Doncs bé, a tota aquesta gent primer de tot els hem de dir que no pateixin perquè si hi ha un partit a l'arc parlamentari que sempre ha estat al costat del procés, ha estat la Cup. Estimats, qui va desencallar el 9N quan Convergència tenia por de desobeir i Esquerra estava borratxa d'enquestes? I després els hem de dir que si els feien falta dos escons per no dependre de ningú per a la investidura, haver-los guanyat. I que tant legítim i encallador alhora és no voler fer President en Mas com voler que ho sigui i punt. I aleshores insistir que la Cup no dinamitarà res, que no pateixin que la Cup sempre ha estat al costat del poble.

Però sovint, com he vist al Quimet, a la barra del Camp Nou, al centre cívic i a tants altres llocs no hi ha manera de fer-los entendre que han de tenir paciència i que després de 300 anys, si cal podem esperar dos mesos per a estar segurs que fem bé el que fem. Així que potser llavors arriba l'hora de dir-los que justament eren 10 diputats de CiU els que condicionaven la vida al Congrés, la minoría catalana en deien; i que per dinamites al procés les del seu ex, en Duran, que per cert encara els representa a Madrit; i que no ens donin lliçons de catalanisme perquè val més no arribar a l'extrem d'haver de recordar que els seus vots feien president l'Aznar i els del PP feien president en Pujol; i que van ser ells qui van pactar amb el PSOE la retallada de l'Estatut; per citar uns quants exemples.

Però val més no arribar a aquest punt i la reflexió final que hem de fer és que en comptes de donar lliçons, el que cal és que obrim bé la ment, els ulls i les orelles per entendre què està passant. I adonar-nos tots que els uns estem al costat del President Mas quan el criden a declarar al TSJC per posar les urnes, i que els altres al·lucinen davant de la memòria d'en David Fernàndez, somriuen amb la ironia d'en Baños, assenteixen amb la contundència de l'Arrufat i queden amb la boca oberta davant del discurs de l'Anna Gabriel.

I sobretot hem d'insistir en què tot sortirà i sortirà bé. Perquè l'enemic no és la pausa ni el voler estar segurs que tots els passos que fem són per avançar. L'enemic és l'estat.

De nostàlgia i de gelats per endarrerir la fi de l'estiu

2015-10-13T15:56:00.000+02:00

Recordo perfectament l'olor que feia la terra les tardes de la segona quinzena d'agost quan el cel s'ennegria i es preparava per fer-nos sortir corrent de la piscina del poble on ens banyàvem tant com podíem i havíem d'anar cap a casa, molls de l'aigua clorada i molls de la pluja.

Recordo l'olor que feia la terra, el color dels núvols, la força que de cop i volta tenia el vent. Recordo el soroll que feien les primeres fulles seques al trepitjar-les. Les plantes collides a l'inici de l'estiu havien canviat de radicalment. Recordo el fred que feia qual el sol s'amagava i la tebior de l'aigua de la piscina. I també l'estranya sensació d'eixugar-me amb una tovallola molla de molts banys.

Ho agafàvem tot d'una revolada i corríem cap a casa, que era a prop de la piscina municipal. Ens abrigàvem i des de darrera de la finestra vèiem com queien gotes grosses, un bon xàfec i a vegades, tac tac tac tac, vèiem com queia pedra. Les tempestes anunciaven la fi de l'estiu.

A aquelles alçades ja tenia els deures d'estiu fets o em quedaven tan sols les últimes pàgines dels quaderns. I assegut al sofà llegia l'últim Harry Potter o el penúltim o l'anterior o el que fos, perquè els vaig repassar tots unes quantes vegades. Berenàvem pa amb xocolata o una mica de coca de forner i amb totes les nostres forces desitjàvem que parés de ploure per sortir a fer un tomb amb bici i que l'endemà fes sol per tornar a la piscina.

Passàvem amb cura pels bassals del carrer de les pedres, l'únic carrer sense asfaltar del poble, i no ens cansàvem mai de pedalar. L'endemà aniríem a la piscina fins que una altra tarda de pluja d'estiu ens fes tornar a casa. Per la Mare de Déu d'agost a les set ja es fosc; ho sentíem a tot arreu i comprovàvem dia rere dia que era cert.

La tornada a Barcelona ens agafava desprevinguts i el pis se'ns feia petit. De cop era com si la ciutat fos massa gran. I la gentada que feia cura a l'Abacus per comprar el lot d'uns llibres que mai hi eren tots. I la data al calendari que marcava l'inici de l'escola. Tornar a començar no ho vivíem malament ni ploràvem ni fèiem drames ni res que s'hi assemblés. Però teníem nostàlgia d'un estiu que si bé encara no havia dit l'última paraula, per nosaltres s'havia començat a acabar amb les primeres tardes de pluja d'agost.

No sé perquè recordo amb una precisió excepcional com plovia el matí del primer dia de tercer de primària i com des de l'aula mirava el cel gris i pensava en els matins de piscina i les tardes de pluja. Avui fa un dia com aquell, per això hi he pensat. Quins temps! Fa anys que el meu estiu dura menys del que durava i que les vacances no són tan llargues i els pantalons curts estan menys temps en dansa.

Però malgrat tot m'aferro a l'ideal d'aquell estiu amb força. Tinc l'esperança posada en els gelats de tant en tant per allargar un estiu que mig s'acomiada mig se'ns escapa. I en l'estiuet de Sant Martí, que fins ara no ens ha fallat mai. I que fàcil que era tot quan ens pensàvem immortals.

Aquest ha estat l'últim Onze de Setembre de performance

2015-09-12T14:06:00.001+02:00

M'he llevat un altre dotze de setembre amb l'estómac encongit i l'ànima que no em cap al cos. Se m'ha posat la pell de gallina quan he vist les imatges de la Via Lliure a la televisió. I se m'han humitejat els ulls de nou. Tot plegat com cada any des de fa tants anys.

És bonic, és espectacular, és tot el que vulgueu. Però no vull haver de tornar-hi un altre Onze de Setembre. No vull haver de tornar a sortir al carrer a fer la performance que sigui, a fer malabars pels país, a aixecar punters, a donar-nos les mans, a cridar independència, a desbordar una altra avinguda, a celebrar una altra festa. No vull tornar a sentir parlar de la capacitat organitzativa d'un poble que vol ser lliure, ja n'hi ha prou d'adjectivar amb admiració allò que aconsegueix la gent que s'organitza per la llibertat. Cal adjectivar amb admiració un poble que ha aconseguit la llibertat.

N'hi ha que parlen de tot el que hem fet des de la manifestació del 2012; n'hi ha que es pensen que remunten lluny enllà parlant de la del juliol del 2010. N'hi ha que no hem faltat un sol 11 de Setembre a Plaça Urquinaona. N'hi ha que ja hi eren a Sant Boi. N'hi ha que hi eren el 1936 o el 1934. I el cas és que tots n'hauríem d'estar cansats de tantes Vies Catalanes, Vies Lliures, cadenes humanes... i hem de tenir clar que l'única mobilització massiva més que hem de fer els catalans ha de ser la d'aquest 27S.

La del diumenge vint-i-set de setembre ha de ser l'última mobilització, la definitiva i ha de traslladar d'una vegada per totes el clam del carrer a les urnes i de les urnes a Parlament i del Parlament altre cop al carrer, aquest cop ja no per reivindicar res a ningú que no siguin els nostres polítics, aquest cop ja no per somiar res sinó per celebrar que és una realitat; aquest cop ja no per parlar de com ha de ser la República Catalana sinó per decidir com és. Sense demanar permís a ningú, sense haver de sentir cap amenaça, sense ni tan sols somriure davant la desesperació de l'aparell d'un estat del qual ja haurem desconnectat.

I des d'avui dotze de setembre fins el dia 27, a Madrid que diguin el que vulguin, que bramin tant com creguin convenient, que recorrin tot el que els sembli... que ens vagin fent les trampes, que ens anirem fent les lleis.

Perquè tinguem clara una cosa, la d'ahir ha de ser l'última Diada de performance. I el 27S hem de votar per a què això sigui així.

Visca la Terra.

Visca Catalunya Lliure.

Visca la Llibertat.

Quatre coses que em desesperen del procés

2015-09-01T13:14:00.000+02:00

Procés, dret a decidir, eleccions, llista unitària, coalicions, via catalana, plebiscitàries, Onze de Setembre, 27S, cap de llista, govern de concentració... Aquestes paraules, aquests temes de conversa, aquests objectes de debat i de tertúlia són cada dia a tot arreu. I de tot plegat a continuació he triat quatre casos del que menys m'agrada, més em molesta i més nerviós em posa.

N'he triat dos de cada no per a què no sigui dit, sinó també per a fer autocrítica i els dos que em molesten més del Sí són aquests:

1) L'enèsima performance

Catalans i catalanes, espero que la d'aquest Onze de Setembre sigui l'última perfomance que fem. Primer omplíem carrers per l'Estatut retallat, després per al dret a decidir i n'hi havia qui deien que eren pel pacte fiscal; a continuació vies catalanes per la independència; després vies catalanes en forma de ve baixa de votar; i ara... una altra via a la Meridiana amb punters de colors en direcció al Parlament?

Per favor, si el 27S hem de votar ho hem de fer per a què aquesta Via Catalana sigui l'última. Per a assolir la independència d'una vegada per totes. Perquè què voleu què us digui, no em sé imaginar a mi en una Via Catalana amb forma de C de Catalunya i de Cassolada o el què sigui que se li acudeixi a la ment més brillant de l'Assemblea. Però sí, no us espanteu perquè jo l'11S hi seré perquè si no és ara, quan? I si no som nosaltres, qui?

2) L'argument de gestionar els nostres recursos

Em cansen els independentistes catalans que repeteixen una vegada rere l'altra que volem ser independents per a gestionar els nostres recursos. És que no tenen més arguments que aquest? És que no n'hi ha prou sent una nació per a poder decidir? És que no és un argument prou important aquest per a poder escollir com volem que sigui el nostre país, com volem viure, com volem que visquin els nostres fills? Tot plegat és tan senzill com això! Que es deixin estar de gestió de recursos -que en la majoria dels casos no saben ni quins són- i parlin de democràcia, de cultura, de llengua, de país, de polítiques socials. I és que si fos així tindrien un discurs més complet, menys crematístic i més humà.

I ara havent senyalat les del Sí -sobretot més aviat de Junts pel Sí-, toquen les del bàndol. D'entre totes les coses del No que em treuen de polleguera, que em fan sospirar de desesperació i que em sorprenen cada cop més cap a malament, he escollit aquestes dues:

3) La separació entre l'eix nacional i l'eix social

M'esgota aquest argument i m'esgota la gent d'Iniciativa que abans de desintegrar-se s'han venut a un Catalunya Sí Que es Pot que com a primer punt de programa té que no es pot. M'esgota que ens prenguin per rucs i ens insisteixin amb què primer cal un canvi social i que la qüestió nacional són figues d'un altre paner. No em crec que no s'adonin que el canvi nacional és el que veritablement va acompanyat de les eines per a un canvi social; no em crec que parlin seriosament d'un procés constituent amb la presència d'una constitució franquista i un tribunal que ho fa inconstitucional. Ja n'hi ha prou d'una mena de tercera via inexistent que només diuen que veuen com si fos un miratge quatre pesats, mentiders i unionistes.

4) La fractura social

I finalment, el tema dels temes és el de la independència que trenca Catalunya, trenca la societat catalana, fractura la població del Principat, divideix famílies i enfronta veïns. De tots, aquest és l'argument més pervers, fins i tot més que el que diu que ens quedarem fora del sistema solar. Perquè és malvat i cínic fer aparèixer la por de la fractura social només quan els unionistes són els qui perden. I és que ara no està dividida la societat? És que ara no hi ha qui pensa d'una manera i qui pensa d'una altra? És que no només el mantenir l'statu quo sinó el reguitzell d'atacs provinents dels poders fàctics de l'estat espanyol no generen fractura social?

I sí, podria alarmar-me per les declaracions d'en Felipe González; la Soraya i en Rajoy; pel teatre del fiscal i la Guàrdia Civil; pel lerrouxisme de Podemos i el verí de Ciutadan's; per la junta electoral o per un munt de tertulians, però amb aquestes quatre històries en tinc més que suficient. I tingueu ben clara una cosa: guanyarem.

Tornaràs sol al lloc de sempre

2015-07-28T18:47:00.001+02:00

La ciutat està plena de llocs que has freqüentat amb gent que ja no hi és, persones que ja no hi són, que han desaparegut o per qui t'has esfumat, que han seguit un camí del qual t'has / us heu / s'han desviat. Però els llocs on anàveu, excepte un parell que han tancat, segueixen on són. I els més espavilats de tots els amos, els cambrers, les dependentes, aquells qui també els freqüentaven, s'han adonat que ja no hi aneu, que han perdut clients i companyia.

Tu, mig per passar pàgina, mig per tancar històries, mig per recordar bons moments, mig per tornar allà on t'havies sentit tan bé, mig perquè no estàs del tot bé del cap, has decidit tornar-hi. Aniràs a cada lloc el dia i l'hora en què hi solies anar. Treus l'agenda i comences a fer calendari.

Com que t'agraden els números rodons selecciones 10 llocs: bars, restaurants, cafeteries, gelateries; i com que serà una experiència complicada, ho planeges tot per anar de menys a més. Els tres primers seran com partits de pretemporada, els dos següents seran assequibles, a continuació en vindran tres de complicats i finalment hi haurà dos enfrontaments d'allò més difícils i decisius, anada i tornada, a fora i a casa. Aquests últims els guardaràs pel final.

La cosa anirà així. Arribaràs, saludaràs com si l'última vegada que hi haguessis entrat fos ahir, seuràs al lloc on seies sempre i demanaràs el de sempre dirigint-te al cambrer pel seu nom. Si creus que pot ser que el cambrer no ho recordi exactament, li demanaràs el què sigui i afegiràs com sempre amb els teu millor somriure. I així passaràs l'estona, amb la mirada a l'infinit prenent un sempre que ja és passat.

Miraràs als ulls a la mestressa, la cambrera, el dependent, aquelles senyores que freqüenten el local i els transmetràs el dramatisme de la situació. Pot ser que sigui complicat, pot ser que sigui més fàcil del que et pensaves. En qualsevol cas serà el que hagi de ser.

Si mentre ets allà assegut no et fan cap pregunta, no els diràs res però en algun moment faràs que ho sàpiguen tot aixecant les espatlles amb un gest de què hi farem. I si et pregunten pels que no hi són, respondràs que tot els va bé, que van fent, que ja els donaràs records. I quan marxis pagaràs i diràs fins aviat.

Potser no hi tornaràs aviat i potser de fet no hi tornaràs mai més. O potser sí però tant és. Sigui com sigui hauran entès el perquè de la teva absència i no se sorprendran tant si no hi tornes mai més com si si quan ho fas és amb una altra companyia. I també ho entendran si tornes a visitar-los sol.

Apunts de les municipals 2015

2015-05-26T20:30:00.002+02:00

Mai, i quan dic mai és mai, havia seguit unes eleccions municipals amb tanta expectació. La prèvia vaig fer-la amb molta profunditat, durant l'escrutini el meu Whatsapp va treure fum, i ara, amb els resultats a davant toca la tertúlia.

El què passa és que estic bastant cansat de sentir a tot arreu i en boca de gairebé tothom els titulars de La Vanguàrdia i de RAC1, els de TV3 i els que ha anunciat aquest matí la Mònica Terribas a Cataunya Ràdio. Per això, per a què puguem fer-los front al sentir-los, proposo les següents alternatives, respostes als grans titulars i petites reflexions, mireu-vos-ho com vulgueu:

1- La Colau, batllessa de Barcelona, serà una trava pel prussés. Qui cregui això és que té poca visió o, encara pitjor, que no hi vol veure. Una Barcelona contra el dret a decidir seria un error imperdonable. I per més Podem i vella Iniciativa que hi hagi a Barcelona en Comú, seria molt poc reformador i molt poc guanyador en termes de guanyar llibertats i justícia social. Una altra cosa és que l'Ada digui que votarà sí-sí. Però això ja és una altra història. I aquest tema ens porta als dos següents: Iniciativa i Esquerra.

2- Iniciativa torna al consistori després de no fer-hi res durant més de 30 anys. Dir això és poc. Mentre tots esperem la dissolució del PSC, #nofotem, Iniciativa es va dissolent sense fer massa soroll. L'ecosocialisme va arribar a la cota màxima amb el tripartit, va començar a davallar només entrar-hi i ha quedat arraconat i amb data de caducitat. Aquesta vegada s'han sumat a coalicions allà on no tenien res a pelar i han mantingut la marca on no els pintaven maldades. A les pròximes desapareixeran.

3- El nou paper d'Esquerra ha de ser recuperar la E. Després que la Cup redefinís el concepte d'esquerra a dins del Parlament, a Esquerra s'ha d'haver acabat flirtejar amb els resultats de les enquestes del 27S i començar a treballar pel que fa falta al país i a la gent: polítiques socials, justícia social, empoderament de la ciutadania. Els seus resultats a Catalunya han estat molt bons, però els de Barcelona els obliguen a aliniar-se a l'esquerra, a acostar-se a la gent, a parlar de problemes i trobar solucions. I qui sap si sumant-se -tornant- a l'esquerra, Esquerra sumarà vots independentistes.

4- Ha guanyat la nova política i cal sumar l'eix vell-nou al dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme. Mitja veritat i molta mentida. Si bé Guanyems i Podems són formacions noves, en l'eix vella-nova política no fan res que no faci anys i panys que fa la Cup. Segurament han trobat la manera de fer-ho arribar a molta és gent més ràpidament, val a dir que el context de crisi ferotge hi ha contribuït, però no han inventat res. Caldrà veure com evolucionen forces que integren el vell, com Barcelona en Comú, i com gestionen la novetat forces que tot i ser noves semblen tenir tics de la vella escola, Podemos. I caldrà veure si la conversió que generen aquestes noves forces és tan forta com la que genera la Cup.

5- Convergència ha amagat la marca darrera darrera les ulleres del Trias. Si les carpetes amb el logotip del partit van ser la innovació de l'ERC del primer tripartit; aquesta vegada el màrketing dels partits i la propaganda política mereixen un anàlisi molt a fons. CiU a Barcelona eren les ulleres d'un burgès gairebé entranyable però burgès; Iniciativa s'ha amagat a tot arreu on ha pogut; Barcelona en Comú ha convertit la cara de l'Ada en la imatge a la papereta i la gent ha fet allò de jo-voto-la-Colau; Podemos s'ha dit de mil noms segons on anava; i ha hagut d'haver-hi mil canvis de noms perquè hi havia qui es pensava que registrant els de l'enemic els podia impedir la victòria.

6- Parlant de noms i campanyes, per campanya la que ha fet la Cup. I tant. Amb el pressupost de BeC a Barcelona -per qui no ho hagi entès, un dels motius d'anar amb Iniciativa havia de ser per força tenir accés al seu pressupost de campanya, als blocs electorals, als debats, etc.- han fet campanya a tot el Principat. I realment la Cup ha capgirat molts pobles i ciutats. Per mi són els grans vencedors d'aquestes eleccions.

7- La coalició de la Colau és una oportunitat per l'independentisme. El gir social que ens han promès, a banda de repercutir en els ciutadans de Barcelona, és una ocasió preciosa per a què s'adonin, quan es disposin a fer-lo, que fa falta els recursos i d'un estat. I aleshores ningú podrà dubtar que la independència és un projecte social. Esperem que governar sigui convincent per tots aquells que centenars de milers d'independentistes no hem estat capaços de convèncer.

8- Si hem d'aprendre una lliçó de tot plegat, és que si algú es pensa que si no pot encapçalar el sobiranisme en solitari val més posar el fre, l'hem de veure abans que el posi i senzillament ensenyar-li on és la porta per a què baixi del tren. Això és cosa de tots, i ja hi ha els primers moviments: la Cup i el Baños; Teresa Forcades i el Procés Constituent; cal pensar una Catalunya en Comú? Cal pensar-hi sempre i quan s'aposti per la independència decididament i es rebutgi fer un nou pacte amb l'estat espanyol, perquè no estem disposats a una segona transició democràtica espanyola.

9- Finalment, fent una ullada al mapa dels Països Catalans... Ni caloret, ni atacs a la llengua, ni gintònics, ni corrupció. Confesso que em temia que l'escena del caloret podia ser suficient com per guanyar unes eleccions. Em vaig equivocar amb qui les guanyaria, perquè qui les ha guanyat és l'altre bàndol. Els resultats tant al País Valencià com a les Illes Balears són emocionants i acaben amb la infrarepresentació dels nacionalisme en aquests territoris, una anomalia històrica total que ha estat derrocada amb un canvi totalment necessari i durament treballat.

I dit tot això, hi podem afegir tantes altres coses com vulgueu. Però crec que amb aquestes idees i totes les que us suggereixin, n'hi ha prou per sobreviure a les converses d'ascensor, als companys de feina que et troben a la sortida del metro, a les converses de cafè i al dinar d'aquest diumenge amb el cunyat de Podemos.

Actualització online de la meva vida

2015-05-18T20:09:00.000+02:00

Saps aquella sensació de retrobar algú i sentir que no ha passat el temps, que la connexió és la mateixa, que tan sols et fa falta una actualització i una abraçada per a posar-te al dia? L'he tinguda algun cop i m'ha agradat molt més que la de trobar algú amb qui fa temps que no tinc cap tipus de contacte i que em faci saber que ho sap tot de mi. O que es pensi això i, a més a més, que sigui mentida.

De fet són sensacions totalment oposades. Bàsicament perquè la primera parteix d'un punt en comú que és veritat i retorna a la veritat a través de la represa del contacte; i la segona parteix d'un passat comú que va cap a una mentida, en el millor dels casos un quart de veritat, però gairebé sempre una falsa imatge creada des de la xafarderia digital.

Una mala sensació em recorre el cos quan algú amb qui tots els vincles en comú són part del passat, amb qui l'espai de trobada compartit va desaparèixer després de l'últim contacte, amb qui de cap de les maneres, ni pel més estrany motiu ni amb la carambola més aleatòria, hi ha cap actualització, em parla del meu present com si amb el que ha vist a Twitter en tingués prou per a conèixer-ho en profunditat i fa veure com si haguéssim brindat ahir.

Acostumo a ser dels que saluden. Quan veig una silueta una mica enllà al carrer que ve cap a mi i que reconec, acostumo a aturar-me per saludar, preguntar com va tot, dir que tot em va més o menys bé, desitjar que tot segueixi així i seguir caminant. Però entenc aquesta trobada com un intercanvi educat en què cadascú diu el que li sembla, fins i tot s'accepten les mentides piadoses, i s'acaba aquí.

Però hi ha qui no ho veu així i s'entesta a comentar-me les últimes coses que pel què ha vist a Internet es pensa que he fet i pretén que sigui així. Fins i tot n'hi ha que s'atreveixen a fer alguna broma o a emetre un judici entre somriures. I jo em pregunto perquè no callen i continuen xafardejant des del silenci?

Em pregunto si es plantegen quin efecte causen; si veuen positivament fer-me saber que saben un dels llocs on vaig anar de vacances i si es pensen que això és completament així i no pot haver-hi res que no hagi publicat o tuitejat. I em pregunto si no s'adonen que pot ser que jo sàpiga més coses d'ells que ells de mi, però que no els ho faig saber perquè espero que ells no siguin únicament el que ensenyen i, en cas que ho siguin, trobo absurd pretendre demostrar-los que ho sé tot si ells no m'han explicat res.

22 dies laborables per any treballat

2015-05-03T18:29:00.002+02:00

Anant en tren de París a Barcelona vaig passar per Béziers, Agde i Sète i vaig transportar-me als estius de quan era petit. Als de la planxa i els dàlmates inflables, les platges inacabables, aquelles on podia entrar ben endins sense perdre el contacte amb el terra. Als càmpings i als gelats de barrufet. A les hores de cotxe inacabables per no anar massa lluny, a les baralles a dins del cotxe, a portar-nos bé mentre duressin les vacances, a barallar-nos quan fèiem el viatge de tornada, als francs francesos, a la tenda canadenca amb avancée, a les tardes de piscina, als tobogans i a les samarretes de tirants.

Per un moment vaig tornar a sentir la il·lusió que sentia davant d'unes vacances que a partir de l'últim dia d'escola se'ns plantejaven com a eternes perquè nosaltres érem immortals. I mentre recordava vam passar pel túnel que travessa els Pirineus i vaig tornar al present.

Un present de vint-i-dos dies laborables per any treballat. Un present en què les vacances són l'esdeveniment de l'any però també motiu de mal de cap. I no, no es tracta del mal de cap de la síndrome post-vacacional. Es tracta del maldecap que és demanar-les i de la tristesa que sento quan veig que els dies se m'escapen de les mans en mil plans.

Les vacances d'estiu, que pels que no ho saben s'han d'acabar de gestionar amb els directius de les empreses just abans que s'acabi l'abril, les planifico descomptant. Descompto els dies que vull fer per Nadal, els d'alguns esdeveniments que ja tinc programats, els d'alguns ponts que val la pena fer i aleshores obtinc el total de dies dels quals podré disposar i em poso les mans al cap.

Mai són prou com per posar-me gaire moreno, sempre corro el risc que durant els pocs que em queden faci mal temps i, a més a més, he de passar uns quants filtres, aconseguir molts okeys, organitzar-me amb els companys de feina i esforçar-me per a què quan per fi marxi no quedi res pendent.

Però això no és tot. Perquè després cal enfrontar-se a la buidor de l'oficina, a l'avorriment per manca exagerada de feina i al silenci i les vacances dels companys i dels clients, a la lentitud de les hores, a acabar-me Internet sencer, a no saber què buscar a Google i a portar l'scroll fins a límits insospitats.

I si a algú li sembla que això no podria ser pitjor, jo li asseguro que sí. N'hi ha prou amb recordar-me de quan tocava l'eternitat amb les meves mans, de quan era petit i no em passava pel cap què passaria quan em fes gran. Potser de petits fèiem massa vacances, potser vint-i-dos dies laborables per any treballat no són tan pocs, potser hi ha una manera d'aconseguir que no ens sentim mortals i finits a cada instant. I que puguem conèixer i fer mil coses i que no sigui una font de problemes fer-nos grans.

El temps passa com vol

2015-04-08T13:45:00.000+02:00

El temps passa com vol. O com pot. O com puc; o com sento; o segons com em sento. O sempre igual però no me n'adono. Em dic a mi mateix que qui canvia sóc jo, que el que varia és la meva percepció. Però només em crec a estones. I no em convenço perquè si en tres moments del dia m'aturo a mirar les busques d'un rellotge, en cadascun d'aquests moments dubtaré d'elles i no aconseguiré tenir la certesa de quan fan tic i quan fan tac.

El temps passa diferent segons si em moc o estic quiet. Quiet esperant, passa lent i els minuts no s'acaben mai. Si em moc cap allà on m'esperen, passa massa ràpid i els segons se m'escapen de les mans. Però alhora també sento que passa ràpid quan bado i m'encanto davant d'una pantalla o de la pàgina d'un llibre; i passa lent quan assegut moc les cames ràpidament impacient.

Miro l'hora que és dues vegades seguides al rellotge perquè amb tan sols mig minut me n'he oblidat. I recordo a la perfecció aquell seguit de paraules que em van dir tant i tan fort només en trenta segons. El temps és el mateix i d'una banda no sóc capaç de recordar i de l'altra m'és completament impossible d'oblidar.

I quin impacte veure els efectes de com passa! A la meva cara, a les fotografies, als grans monuments, als llibres d'història, als arbres del carrer. Al reobrir una conversa i al recordar una anècdota. Cada cop que hi ha algun fet que fa anys.

Però si una cosa té, passi ràpidament o lenta, és que un cop ha passat, és passat. Tanco els ulls i imagino el segon que vindrà; parpellejo i tinc la sensació d'haver vist el present; com més miro enllà, més llunyà en el temps és el que veig que sembla que ara està passant.

Malgrat tot això, no oblido que el temps no només és una qüestió emocional. Sinó que també ho és espacial. No passa igual al camp que la ciutat. Per això quan després de desconnectar torno a casa, no estic content si no he tornat cansat, cansat d'un altre ritme que sembla més lent però que no ho és tant. Cansat de l'esforç que suposa viure diferent.

I diuen que el temps ho cura tot. I que ho posa i posarà tot al seu lloc. I que és inexorable el pas del temps. I que el temps és or. I no m'agrada perdre el temps. I que passi, però no massa de pressa. Que vull que passi, no vull que s'aturi però tampoc vull fer tard a enlloc.

He recordat tots aquests noms

2015-03-30T20:50:00.000+02:00

Fa uns dies algú em va dir que sempre dic a la gent pel seu nom. Que saludo acompanyant el bon dia del nom de la persona que saludo, que també ho faig a l'acomiadar-me, que rarament oblido els noms dels protagonistes de les històries i les vivències que m'expliquen... I vaig adonar-me que això em passa amb les persones però no amb els personatges.

Em costa recordar els noms dels herois i els antiherois de les novel·les que llegeixo, dels protagonistes i els antagonistes de les pel·lícules i les sèries que miro, i per descomptat el dels personatges secundaris o els dels que amb prou feines tenen una frase.

Pensant en noms i en la importància de dir-los, de saber-los, de poder repetir-los, d'utilitzar-los per humanitzar, per apropar-me als altres, per intimar, per retallar les distàncies, per interpel·lar... vaig començar a pensar en uns noms en concret: els que més he dit.

I vaig dividir els que més he dit i repetit entre aquells que he dit en directe per dirigir-me a la persona i els que he dit parlant amb mi mateix. I els que he dit parlant amb mi mateix entre els que formaven part d'un discurs i els que repetia perquè sí, per la màgia que tenien per mi aquelles lletres.

Aleshores vaig dividir els que repetia perquè sí entre els que deia quan em mentalitzava per alguna cosa i els que repetia abans d'anar a dormir, amb el desig innocent que aquella fos l'última paraula del dia i potser la primera de la nit.

Llavors va ser quan vaig passar del dir a l'escriure i recordant les carpetes i motxilles i agendes dels adolescents em van venir al cap tots aquells noms que he escrit als calaixos dels pupitres amb llapis, amb bolígraf o amb retolador; a la funda del coixí amb el dit abans d'anar a dormir; amb els peus a la sorra de la platja; amb un tronc a terra durant una excursió, amb els ulls a la pantalla del mòbil al rebre un missatge de text.

També vaig pensar en els que he mirat, sentit, llegit amb il·lusió al connectar-se al Messenger, a l'agenda del telèfon, a les actualitzacions de Facebook, al Whatsapp esperant que estiguin en línia, al rebre una notificació. Els que deien els meus pares quan em passaven una trucada i els que signaven una carta que mai llegia prou cops.

I per acabar vaig pensar en els que mai van ser a enlloc, en els que ja no hi seran, els que van esborrar el temps i les onades i els que es va endur el vent. I en tot aquells que, coneguts o per conèixer, algun dia hi poden ser. En els que qui sap si mai diré moltes vegades, repetiré abans de tancar els ulls, em faran saltar el cor al veure'ls a la pantalla. I els que no conec ni sé com sonen ni en sé res.

No em refio del vent

2015-03-20T13:52:00.000+01:00

Sóc de refiar-me de seguida de tothom. No és que cregui que tothom ho fa tot de bona fe ni que en aquest món tothom va de cara. La veritat és que per desgràcia poc a poc vaig adonant-me que això no sempre és així. Però què voleu que us digui, d'entrada em costa malfiar-me d'algú o de res.

Ara bé, si hi ha alguna cosa de la que ni em refio ni em refiaré mai és del vent. No tinc por del vent com en tinc del mar quan és de nit, però no compto mai amb ell com a un aliat, ni tan sols quan sembla que bufa des de darrere. És així, és una qüestió personal. I potser sí que podríem ser bons amics, però no, no ho som i no ho serem.

Per què? Perquè amb el vent mai sé què passarà. Si bufa de cara el principal problema és que no em deixa avançar. I si bufa d'esquena em preocupa que no em vulgui fer anar massa ràpid cap endavant. Ja sé que això pot semblar immobilista i no és que tingui por de la velocitat ni poques forces per avançar, però és que el que vull és anar al meu ritme.

A més a més, és que es pot confiar en allò que tant aviat et porta coses com te les pren? És digne de confiança una força que és capaç de portar d'una sola bufada coses del passat o endur-se'n del present? I tot així com si res?

La polseguera? És culpa del vent. Despentinar-se? És culpa del vent. Haver de tancar els ulls? També. No sentir la veu de qui ens acompanya? Del vent. Sentir-ne de llunyanes? També és culpa del vent. Una brossa a l'ull? El vent. El fred? El vent. Despentinar-se? És culpa del vent. Les motos aparcades que cauen a terra? Un altre cop el vent. Cel rogent? Pluja o vent.

Que sí, ja ho sé que fa escampar tempestes; però és que també en fa venir. I que refresca; però ja em vento jo. I que infla les veles; però i si para de cop? I que va bé quan hi ha la roba estesa; però més d'una vegada s'ha endut roba del balcó. I és que què se'n pot esperar del vent si col·lecciona mitjons desaparellats?

El repte de després de ser cap i la sort d'haver-ho estat

2015-02-19T18:08:00.002+01:00

Mentre ets cap -monitor, per qui no ho entengui- el després és un abisme. A la punta del penya-segat, just on la terra ferma s'acaba, sembla que també s'hi acaba el món. I el cap -el monitor- acostuma a tenir la sensació que més allà no hi ha res més que el buit o, fins i tot, l'oblit.

Això per descomptat no és així i en la majoria dels casos com a màxim hi ha una caiguda. I si hi és, no dura més de tres mesos. I dic tres mesos perquè és el temps que passa des de la festa d'inici de curs, quan el cap que plega plega, fins a les primeres vacances sense campaments.

No negaré que és complicat ser conscient o descobrir que en comptes d'una caiguda el que es viu és un aterratge. Sovint queden massa converses pendents, hi ha massa comiats amb pressa i massa adéus que es desitja que siguin a reveures. I no es té la certesa de res. Ara bé, un cop es pren consciència d'haver aterrat a una rutina diferent -sense dissabtes a la tarda ni excursions mensuals ni campaments a cada període de vacances- el que es comença és un nou repte.

En un primer moment pot semblar que consisteix en trobar altres ocupacions, algun hobby o feines temporals. Però alguns tenim la sort de poder anar una mica més enllà i afrontar altres reptes com mantenir el contacte amb aquells nens i nenes, nois i noies, fins i tot, pares i mares que vulguin mantenir-lo i seguir fent-nos grans plegats.

És delicat perquè es pot caure en la necessitat de mantenir aquests lligams per por de ser oblidats. Per tant, primer de tot cal entendre que ningú que hagi fet una tasca com la de fer de cap i l'hagi feta amb el cor serà oblidat. I després cal tenir clar que s'ha d'esperar a que siguin els que continuen lligats al cau -a l'esplai, a les colònies- els que portin la veu cantant.

Es tracta d'una qüestió de no-interferència i de deixar que el temps posi les coses a lloc de manera que aquestes sorgeixen per si soles. I aleshores comença una etapa de transformació en la qual es passarà amb delicadesa de la relació infant/jove/adult - monitor a la de dos iguals.

En cap cas s'ha de forçar res i cal basar-se en al confiança. Quan la diferència d'edat és elevada, la relació prendrà una forma, i quan és petita de mica en mica i a mesura que passin els anys aquesta diferència anirà desapareixent. Així és com el lligam que segueix unint els uns amb els altres esdevindrà part fonamental d'una amistat.

Ara que ho visc puc assegurar que no hi ha res més bonic que veure com les relacions que han vingut donades, infant/jove/adult - monitor, es transformen en amistat. I potser, amb una mica de sort, els uns veiem en els altres allò que els vam intentar ensenyar i els altres veuen en nosaltres allò que sense que se n'adonessin vam aprendre d'ells.

Aleshores es confirma, una vegada més, que és una sort haver estat sempre a punt i continuar estant-ho. Es confirma que valen la pena tots els esforços que s'han fet i que res ha estat en va. I que ha arribat l'hora de veure en els altres, en comptes d'uns nens, uns joves o uns adults, uns veritables amics.

Somio respostes a preguntes que no he fet

2015-01-19T17:54:00.002+01:00

Últimament recordo allò que somio. Sé que somio cada dia: quan dormo, segur, i quan estic despert, sovint. Però mai havia recordat tant nítidament el què somio com ho faig ara. No sé què m'ha passat ni trobo cap explicació a aquest fet. Però si noto alguna cosa, és que des que em passa això les vint-i-quatre hores del dia emocionalment són molt més intenses.

Recordo tot tipus de somnis, però de tots els que tinc cada nit, els que recordo amb més força són els que tenen a veure amb missatges. Somio que dic i que escric, però sobretot somio que sento i que llegeixo. I sento i llegeixo respostes a allò que despert ja he dit i ja he escrit i a allò que tinc a l'agenda mental, però també rebo respostes a qüestions que ni tan sols he estat capaç d'emparaular.

Aquest és un tema complicat i delicat perquè quan això passa, el meu jo que dorm i fantasieja ha viscut moltes més coses que el que està despert. I les respostes que l'un ja té sovint no tenen res a veure amb les que l'altre rep, espera, desitja o imagina.

Em fa una mica de por i una mica de vertigen pensar que els ritmes de l'un i l'altre, sent tots dos jo mateix, són tant diferents. I em provoca mitja esgarrifança intuir que l'un viu coses que l'altre mai viurà, ni tan sols aproximadament; a vegades per la duresa dels fets i d'altres vegades per la senzillesa de la vida que passa tranquil·la.

Per això darrerament, des que somio missatges i respostes a preguntes que despert mai m'he plantejat, em desperto entre confós i desubicat. En alguns casos, que soni el despertador m'alleuja, però també he de dir que en altres ocasions, si em desperto a mitja nit, veure que encara falten hores per a què arribi l'hora de llevar-me m'aviva l'esperança de reprendre el somni d'abans. I sovint sense èxit, intento recuperar la posició en la que estava quan m'he despertat i em concentro en el somni que tenia.

Però si m'he desvetllat i no aconsegueixo tornar-me a adormir de seguida, em pregunto què passaria si cada dia somiés el mateix i dormís més hores de les que estigués despert i si aleshores em preocuparia més el que viuria dormint que el que viuria despert. M'adormo donant voltes a aquestes preguntes sense resposta. I m'adormo, també, amb l'estranya sensació que al llevar-me en tindré a d'altres que mai m'he fet o potser que no m'atreviré a fer. Potser tot això és un senyal del cel que em diu que hauria de ser més valent. O potser és la nostàlgia del present i del futur. Potser aquesta també existeix.

Més bosses que persones

2015-01-04T23:16:00.000+01:00

Hi ha qui ha convertit l'oci en consum i qui s'ha esforçat molt per convertir el consum en oci. Però un dels casos més estranys és el que es produeix per Nadal. En aquestes dates a més d'oci, el consum sembla convertir-se en obligació i sovint també es converteix en una font de patiment.

A les aglomeracions dels centres comercials, les riuades de gent, el contrast entre el que hi ha a dins i a fora de les botigues... s'hi ha de sumar l'angoixa de comprar regals per a tothom. No només cal trobar el model exacte d'una joguina determinada i aconseguir agafar-la abans que desenes i centenars d'altres competidors que van a la caça del mateix tresor, sinó que també cal trobar la manera de quedar bé amb la sogra o l'oncle solter.

Malgrat això, malgrat la dificultat que suposa fer front a la carta dels reis del nebot malcriat o trobar el regal adequat pel cunyat divorciat, milers de persones sense cara recorren el centre de la ciutat amb bosses plenes a vessar. Sense adonar-se'n es converteixen en anuncis ambulants de les portes del consum dels grans centres comercials.

En aquest joc mesquí no importa la cara de qui ha cosit o construït, ni la de qui compra o qui ven. Els autèntics protagonistes són el nom d'una marca, els colors del seu logotip i els feixos de bitllets. Els primers aconsegueixen popularitat i fama, els segons es claven a les retines de tothom i els tercers van a la butxaca de ben poquets. I els carrers? Als carrers hi ha més bosses que persones. I així fins a les rebaixes d'hivern, les d'estiu i les festes de l'any que ve.

Més fotografies de persones sense cara que porten bosses amb logotips, aquí.

Consells per als runners del 2015

2015-01-01T14:11:00.000+01:00

Molts vam acomiadar el 2014 corrent la cursa dels Nassos i comencem un nou any que esperem que estigui ple de curses, bones marques, millors experiències, molts quilòmetres i nous reptes. Després d'un any en què he fet coses que em pensava que no faria mai (aquesta o aquesta, per exemple), no faig un repàs -perquè estic cansat dels millors de l'any que s'acaba- sinó que vull ajudar-vos a encarar l'any que comença.

AVÍS: Si córrer és un propòsit d'any nou, ja pots parar de llegir. Perquè no el compliràs i llegint aquest post perdràs el temps.

De Barcelona a Dresden - 2014

La millor 10K de la temporada

Tant si corres poc com molt, hi ha una cita a la que no pots faltar: el Correbarri. És la cursa amb més bon ambient de Barcelona, Catalunya i el món sencer. Convocat per a defensar el teu districte, correràs per un recorregut ràpid i diferent al de les grans curses de Barcelona. Et sentiràs part imprescindible d'un equip i l'organització et tractarà meravellosament. Si fa temps que corres, faràs marca. Si acabes de començar o fas el pas de començar a apuntar-te a curses, no et sentiràs novell.

El millor pla d'entrenament

Si vols fer el salt a la mitja o, fins i tot, et planteges córrer una marató, aquesta és la teva eina. És gratuïta i molt fàcil d'utilitzar. Amb quatre dades t'elaborarà un pla que, si segueixes al peu de la lletra, et portarà a l'èxit. Diuen que per a convèncer no hi ha res com els testimonis: a mi m'ha portat fins a la línia de meta de la marató de Barcelona i de la de Dresden.

La millor #tiradallarga

Si aquest any correràs la Marató de Barcelona, anota't al calendari ara mateix aquesta data: 22 de febrer. A la Maratest de Badalona faràs la millor tirada llarga que existeix. I és que una tirada llarga amb avituallaments, un ambient molt tècnic i massatges a l'arribada és el millor que pots fer un mes abans de córrer una marató. Et servirà per comprovar com vas, per agafar confiança i, sobretot, per a passar-t'ho molt bé. Per cert, si el què vols és preparar el salt a la mitja, la Maratest, a més de la versió de 30km, també compta amb un recorregut de 15km que serà ideal per a tu.

D'altra banda, de cara a la marató, no et descuidis d'avisar a tothom i quedar amb ells a diversos punts del recorregut. Pensar que els trobaràs t'animarà a seguir corrent i et donarà una força que desconeixes que tens.

No cal que hi tornis

Si ja hi has anat una vegada, no cal que hi tornis. La Cursa Bombers està massa massificada. Empentes a la sortida i aires de grandesa tant a l'entrega de dorsals com al guarda-roba és tot el que hi trobaràs. Això i molt runner flipat amb serrar fort les dents a la baixada de Via Laietana per fer un bon temps. No val la pena, de debò. Si de totes maneres empenyes un ronyó per apuntar-t'hi, demana una talla menys de samarreta que la que portes habitualment. El tallatge de la Cursa Bombers és americà, super size me.

Les pitjors samarretes del mercat

No confiïs en estalviar-te material d'esport apuntant-te a la Cursa de la Mercè i a la Cursa dels Nassos. Els temps d'Adidas i New Balance han quedat enrere i les samarretes d'aquestes dues curses, encara que ara les signa Saucony, són dos autèntics parracs. Les d'altres curses encara, però les samarretes d'aquestes dues no l'utilitzaràs mai més, ni tant sols a casa per pintar. T'ho asseguro.

No et descuidis mai...

ni el xip groc ni una mica de paper de vàter. Els lavabos mòbils de les curses sempre estan bruts i habitualment no tenen paper. Per això, la millor cosa que pots fer si els nervis et juguen una mala passada és assegurar-te que podràs eixugar-te de manera digna. Segurament hauràs de fer una bona cua per atendre al reclam de la naturalesa, però si portes una mica de paper a la butxaca, t'asseguro que seràs dels que sortiran més satisfets.

I després de la primera marató, què?

Si durant el 2015 fas la teva primera marató i t'agrada i acabes content, mentre esperes la de l'any que ve, pensa unes quantes ciutats que t'agradaria visitar i mira quan s'hi celebra la seva marató. Deixant de banda París, Londres i Berlín (d'una banda et caldrà tenir una bona marca i de l'altra les inscripcions segurament estaran tancades), hi ha desenes de ciutats que t'agradarà descobrir caminant amb precaució els dies abans, corrent el dia indicat i caminant amb cruiximents l'endemà. Jo el 2014 vaig anar a Dresden i em va encantar.

Sobretot
No tinguis mandra però tampoc tinguis pressa i escolta què et diu el teu cos. Tard o d'hora arribaràs a tot arreu i quan creuis la línia de meta l'alegria serà tant gran que ho compensarà tot.

Bon Any Nou, feliç 2015, salut i molts quilòmetres.

PS: I que aquest any la Behobia no coincideixi amb cap data rellevant al calendari nacional dels Països Catalans. Si us plau!

Si al dinar de Nadal surt tot allò del Pablemos i tal, prepareu St. Esteve

2014-12-24T13:46:00.000+01:00

Si al dinar de Nadal el cunyat abans que arribin els torrons us surt amb tot allò del Pablemos i tal, val més que us prepareu de cara a Sant Esteve. I jo de vosaltres començaria la resposta, clara i contundent, amb l'afer abraçada Fernàndez-Mas i li recordaria que n'Higiniaroig ha explicat que càlcul i amor no són compatibles i que el d'en Pablo Iglesias va ser un atac personal calculat ple de tics de la vella política.

Però segurament amb això el cunyat no en tindrà prou i necessitarà exemples concrets. Aleshores tindreu la discussió guanyada si feu una mica de memòria, recordeu el programa electoral de Podemos a les eleccions europees i feu una comparació entre llavors i ara.

Perquè quan Podemos es va presentar a les europees, parlava de la nacionalització de la banca, de la renda bàsica i també del dret a l'autodeterminació, amb aquestes paraules. Però ara l'autodeterminació és dret a decidir però sobre moltes coses com la banca i la sanitat; i les altres coses s'han relaxat i en tot cas ja les veurem i ja parlaran amb experts.

En Pablemos ja ens ha explicat que no vol la independència, però ara el què ens explica és que l'enemic per sobre de tot a Catalunya són les eleccions plebiscitàries. Casualment l'abraçada en aquest cas és la que fa ell mentalment amb la casta política que cada cop que obre la boca critica, amb els hereus de l'atado y bien atado.

Quina és la tàctica? La tàctica és identificar una pregunta amb un personatge públic que sigui l'enemic i convertir d'aquesta manera la pregunta en l'enemic. Per tal d'aconseguir-ho, en diverses ocasions en Pablo Iglesias diu que no hem de contestar les preguntes de l'Artur Mas i oblida, expressament perquè és un home intel·ligent, que són les preguntes del poble que va començar la recta final d'aquest procés a Arenys de Munt fa cinc anys. I no només això, sinó que són les preguntes de dos terços del Parlament de Catalunya.

Les preguntes en aquest punt se les hauria de començar a fer el cunyat sobre en Podemos. Però si encara no li queda clar i és una mica obtús, podeu parlar d'eleccions. En Pablo Iglesias insisteix amb guanyar les eleccions espanyoles, però potser hauria d'entendre que per decidir a Catalunya també les hauria de guanyar aquí; o és que el que vindrà amb ell serà un centralisme més ferotge?

Si arribats en aquest punt el cunyat, amb l'energia extra que li han aportat els postres ensucrats del dinar de festa, continua guerrer... arriba el moment de fixar-nos en què no preocupa en Pablo Iglesias, l'home preocupat pel dret a decidir sobre moltes coses.

No li preocupa que la seva entesa entre Catalunya i España s'assembli més a la que voldria Duran i Lleida que a la que vol l'esquerra -l'esquera!- independentista. Malgrat que es fixi en les abraçades, no li preocupen gens ni mica les declaracions de la caverna espanyolista ni les comparacions dels catalans amb el nazisme. Tampoc li preocupa el dèficit fiscal, que genera més pobres a Catalunya que habitants a algunes comunitats autònomes d'España. Ni que els aparells de l'estat espanyol no respectin les decisions del Parlament de Catalunya -diguem-ne 9N o diguem-ne decret contra la pobresa energètica o taxa a la banca-, ja que el problema és que el president del Parlament es diu Artur Mas, esclar. Sense oblidar-nos que també s'oblida de la campanya aculturitzadora espanyola i espanyolista contra el català al País Valencià, a les Illes o al País del Lapao, i si se n'oblida deu que no el deu preocupar gens.

I si amb tot això no en té prou, arriba l'hora dels interlocutors. Si per Podemos Artur Mas no és un interlocutor que sigui apte per a parlar de sobirania, és com a mínim curiós que La Sexta, propietat dels Lara -i amb aquest cognom ja està tot dit- sí que sigui una plataforma apta per a parlar-ne. I és una llàstima i una vergonya que el seu territori fèrtil a Catalunya sigui el mateix on el PP, el PSOE i Ciutadans han sembrat l'etnicisme, la fragmentació, l'enfrontament i la falsa diferenciació.

Finalment, si després d'aquest desplegament d'arguments el cunyat insisteix, deixeu-lo estar perquè no val la pena continuar discutint en un dinar de família. I si podeu, només si podeu, acabeu explicant-li que a Catalunya en unes eleccions avançades la Cup renunciaria a les sigles i es presentaria amb el Procés Constituent sota el nom Crida Constituent.

Ah! I per cap d'any i Reis, si heu de tornar a coincidir, intenteu seure a una altra banda o parlar de qualsevol cosa que no sigui ni política, ni futbol, ni religió.

Per si al dinar de Nadal surt tot allò del Pablemos i tal

2014-12-22T10:37:00.000+01:00

Ahir vam rebre a Barcelona la visita d'en Pablo Iglesias i vam poder comprovar dues coses: la primera és la capacitat de mobilització que té, el seu acte va estar ple de gom a gom; la segona, de quin tipus de partit és el líder i què vol de nosaltres, els catalans.

Amb un discurs cada vegada més allunyat del programa que va plantejar a les eleccions europees, una cua que fa una miqueta d'angúnia i una camisa cenyida i arremangada -que això d'anar arremangat fa proletari- va venir a explicar-nos que no és de dretes ni d'esquerres -cosa que ja ens havia explicat José Antonio, el de la Falange, el Primo de Rivera-.

Malgrat això, amb la dreta espanyola cada cop hi té més en comú, per exemple, unes fronteres que són les que són i aquell discurs que ara et fa caspós i que ara et fa progre que a Espanya està tan en voga: el dels ponts contra els murs -contra tots els murs excepte els de Ceuta i Melilla, esclar-. I d'esquerres, al final, allò que ha vingut a ensenyar-nos que li queda és l'impuls irresistible de dividir més l'esquerra. Allò que sembla que als d'esquerres els és impossible evitar.

A mi ja em perdonareu però arribar i atacar a la Cup amb un titular sobre les abraçades em sembla pervers i mesquí. I em recorda als dards enverinats que busquen aplaudiments i ovacions que tant utilitzen els partits tradicionals. Però és que Podemos no és una altra cosa, no és foc nou ni brisa fresca, és un altre partit tradicional amb l'estructura d'un partit tradicional.

Podemos és un muntatge fred, gairebé glaçat, construït a base de càlcul i d'estadística que el que vol és conquerir Espanya; igual que en el seu moment ho va voler un tal Felipe González que es tenyia cabells blancs per semblar més savi o, fins i tot, i amb això n'hi ha per riure, l'amic sabater, el de l'apoyaré.

I després de fer càlculs i més càlculs, els politòlegs de Podemos han decidit deixar estar això del dret d'autodeterminació, ignorar quina és la realitat catalana i fer política a tot arreu de vocació estatal espanyola. Així posen punt i final a la bipolaritat que els despistava fins ara i poden centrar-se en el poder, en la regeneració democr..., bé, sigui com sigui, en el poder.

D'aquesta manera Podemos es converteix en el gran salvador de l'unionisme, deixeu-vos estar de Riveres, Ciudadanos, Upeydés, querelles i societats civils catalanes. Uns quants crits i molts culpables senyalats amb el dit sembla que li serviran per conquerir part del cinturó roig de Barcelona i per mobilitzar molts ciutadans que fins ara no votaven però que si alguna cosa són, és unionistes.

Però de moment val més que no es noti, així que als mítings, cap bandera. Perquè no va de banderes sinó que va d'assaltar el poder. Els patriotismes i els nacionalismes són dolents diu, igual que els nacionalistes espanyols. Deu ser que una vegada més, tant l'un com els altres tenen igual de clar quin és el seu país i, per tant, quina és la seva bandera i també en qui rau la sobirania nacional.

Que no es tracta que els catalans siguem imprescindibles per canviar Espanya, no es tracta de la derrota dels comuneros, el què passa una vegada més és que les fronteres són les que són i que el Pablemos té gravat a foc quin és el mapa de la seva nació.

I ara ja us podeu calçar per si al dinar de Nadal, abans d'arribar als torrons el cunyat il·lustrat us surt amb tot allò del Pablemos i tal. Quina mandra. Per favor!

De nit em fa por el mar

2014-12-02T16:54:00.002+01:00

De nit em fa por el mar. No és la foscor, és el mar. Em fa por que no estigui cansat d'anar i venir tot el dia. Em fa por el silenci absolut, em fa por que calli i també que malgrat això no pari de rumorejar coses que no entenc.

De nit em fa por el mar. No és la fredor de la sorra de la platja, és el mar. Em fa por que quan les ones arribin portin coses d'amagat. I també me'n fa que quan marxin se n'enduguin d'altres sense que ho vegi ningú. Em fa por acostar-m'hi i pensar que potser una m'agafarà i no em deixarà anar. No vull que em faci desaparèixer ni vull ser testimoni de cap aparició.

De dia m'agrada, però de nit em fa por el mar. No és que l'aigua sigui freda, és que és el mar. Em fa por que amb la fredor de la nit allò que mulli trigui massa a eixugar-se. Em fa por que em mulli i de tanta por no ho noti. I també me'n fa no mullar-me per por de fer-ho.

No és pànic, però és por. Molta por. Por de veure'l arribar, marxar, tornar a arribar, no aturar-se mai i adonar-me que jo continuo quiet al mateix lloc. Em fa por que no pari de fer la seva i quedar-me paralitzat. Tinc por de no saber si quedar-me aturat o moure'm amb ell. Però és que saps què? No em vull marejar. Tinc por de marxar per si m'ataca per darrere. I tinc por d'allunyar-me mirant-lo per si amb el seu encant em convenç de quedar-me a seguir tenint por.

Per això corro, des del Fòrum fins al Wella, i el veig de reüll i m'impregna de sal. Si fa bon dia tenir-lo a prop em refresca i quan s'acosta l'hivern no se sap de quina manera aconsegueix mullar tot el passeig marítim. I corro i em fa por, i em fa por i corro enllà.

I corro enllà per no quedar-me quiet i corro paral·lel a ell per no acabar d'escapar-me'n mai. I el miro de reüll i, malgrat la por, m'agrada. I tinc ganes que sigui l'estiu per a poder-me'l mirar de dia, es de la sorra i des de dins. I per no deixar de córrer a prop seu, tenint por, de nit.

Ara toca independència, en 5 punts fonamentals

2014-11-17T15:37:00.002+01:00

Els dies de després de les grans dates sempre tinc nostàlgia. I és que els dies especials els visc tan intensament que al dia següent noto la davallada de les emocions i trobo a faltar conseqüències immediates.

I així els dies que segueixen la jornada d'una gran manifestació, de la via o de la V, el que ve a continuació d'una efemèride, són durs perquè em sembla que ha de passar de tot i m'entristeix i em preocupa que no acabi de passar res.

Després de la manifestació del 10J per l'estatut, vam fer una manifestació perquè volíem decidir. I després d'aquesta manifestació, veient que el camí cap a la presa de decisions l'havíem de fer només nosaltres, vam traçar la Via Catalana cap a la independència. A continuació vam haver de fer una V per anunciar que votaríem. I així es com vam arribar a un referèndum que no va ser, a una consulta impugnada, a un procés de participació ciutadana que se'l volia quedar el govern i, finalment, a un procés de participació ciutadana del poble i pel poble. I va ser un èxit.

Però ara ja n'hi ha prou de ser especialistes mundials de fer manifestacions i actes multitudinaris. Ja s'ha acabat això d'ensenyar que bons que som els catalans quan ens proposem el més complicat. Ja s'ha acabat el temps d'impactar a tothom amb imatges d'organització i mobilització ciutadana que posen la pell de gallina. Ara toca independència i cal fer-ho amb cinc passos.

1- Eleccions al Parlament: cal que els partits es presentin de la manera que s'obtingui el màxim de diputats independentistes. Cal que s'estudiï com maximitzar els resultats, i no es tracta de tactisme polític ni d'interessos de partit. Com que els electorats són diferenciats, cal respectar les inquietuds de cada sector i els esforços s'han de centrar en trobar la manera de sumar tant com sigui possible. L'objectiu ha de ser la maximització dels diputats independentistes.

2- Govern de coalició: la celebració d'eleccions ens ha de dur a la constitució d'un govern fort, on s'hi senti representat tot l'electorat independentista, que inclogui gent dels partits, però també independents especialistes en els diferents camps i que, lluny de la disciplina d'unes sigles, siguin capaços d'aportar coherència i serenitat.

3- Construcció de les estructures d'estat: tot plegat amb l'objectiu fonamental de construir les estructures d'estat que permetin proclamar la independència en el moment adequat, més d'hora que tard. Ja d'entrada cal tenir en compte que això s'ha de fer i es farà al marge de la legalitat, però és que no pot ser d'una altra manera, ja que la legalitat espanyola és la del no i la impugnació; i les estructures d'estat són imprescindibles en el camí cap a la independència.

4- Proclamació d'indepenència: cal internacionalitzar que això es farà. I no només ho ha de fer la presidència, sinó que també s'ha de fer des de tot el govern. Fins que arribi el moment, s'ha de gestionar bé el temps i el tempo de cada moment. I un cop feta la proclamació, cal que les estructures d'estat construïdes per un govern de coalició format després d'unes eleccions de maximització de diputats independentistes, demostrin que aquesta proclamació es pot aguantar i que està present en la vida quotidiana del país.

5- Procés Constituent: arribats a aquest punt quedaria el més complicat, el més ambiciós i el més esperat per tots i per tothom: el moment de constituir un nou país. El moment de fer realitat un canvi en tots els sentits, el moment de fer-nos el país a mida.

Fins ara els ciutadans sempre hem estat a l'alçada i hem superat amb escreix totes les expectatives amb escreix i amb nota. Ara toca que els polítics se sumin amb seny, consciència i sense por, als passos d'un poble que avança.

* A partir d'aquesta conferència del catedràtic de ciència política Ferran Requejo

Per qui faig de voluntari a la calçotada #9N2014?

2014-11-06T17:58:00.003+01:00

Ara que queden tres dies per la consulta em sembla que ja no toca parlar de perquè s'ha d'anar a votar, sinó de per qui votarem. Els motius els hem sentit tantes vegades que ja ens els sabem de memòria i, potser, la manera d'arribar a tothom és personalitzant.

Jo no només aniré a votar, sinó que faré de voluntari a una mesa i durant aquests dies estic participant a la #marató9N trucant arreu per a què ningú es quedi sense saber on ha d'anar a votar. Però per qui ho faig això? Òbviament ho faig per mi, però també ho faig per molta altra gent.

Pels que no hi són. Pels que ens han deixat després de tota una vida de lluita i per a què els que vindran no hagin de lluitar per poder ser sinó per decidir com ser. Perquè els uns ens van deixar amb la certesa d'haver fet tot el que estava amb les seves mans i amb la il·lusió que continuéssim allò que ells havien començat, i per a què els altres puguin dedicar tots els seus esforços no a construir un país, sinó a construir-ne un de millor.

Pels que no ho tenen clar. Perquè n'hi ha que només queden convençuts de la importància d'anar a votar quan veuen que n'hi ha que estem fermament decidits a fer-ho i que no tenim por de res. Perquè n'hi ha que han de veure que el #9N214 és un èxit per sentir la necessitat de sumar-s'hi. Perquè els que no ho tenen clar i dubten només deixaran de dubtar quan no puguin esquivar més la qüestió, prenguin consciència que el què han de fer és expressar-se i vegin que és fàcil i senzill.

Pels que també hi aniran. Per tots aquells que també hi aniran, que també fan de voluntaris, que també treuen temps d'on no n'hi ha per aportar el seu gra de sorra en un procés que és del poble i és pel poble. Per a què tots aquests esforços no siguin en va. Per a fer del #9N2014 la festa més gran de la democràcia.

Pels que no volen que votem. També faig de voluntari pels que no volen que votem, pels que no volen que ens expressem, pels que s'esforcen per a impedir-nos-ho. També és per ells que aniré a votar, per a què reaccionin davant d'un poble que no té por i s'adonin que l'única via possible és la del diàleg i la democràcia.

I pels que us en rieu. Pels que feu conya sobre els que fem de voluntaris, pels que feu veure que ni us va ni us ve i que nosaltres ni hi som tots ni estem fins. Pels que actueu com si haguéssiu superat l'independentisme i fóssiu internacionalistes i vés a saber què, però esteu sempre ben a prop de la visa del papà. Pels que feu veure que teniu millors coses a fer i us preneu això com si fos l'entreteniment d'uns pobres nacionalistes. Pels que dieu que anireu a votar si aquell dia us va bé, pels que li resteu importància.

Pels de la calçotada, els de la consulta de costellada i els del partit de solters contra casats. Pels que feu tanta i tanta mandra. També faig de voluntari i aniré a votar per vosaltres, que ens tracteu des d'una mena de superioritat política-moral que no surt d'enlloc més que de l'egoisme.

I ho faré per fer que aquesta consulta sigui un èxit i tingui conseqüències polítiques que ens portin a un moment de decisió final, digueu-li referèndum vinculant, digueu-li plebiscitàries. Perquè vull que tots -els que no ho teniu clar, els que no voleu que votem i els que us en rieu- pugueu votar en el què vindrà. Perquè també vull un país millor per tots vosaltres.