www.novoa.cat

COMUNICAT: Convergència és un partit de covards

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Wed, 02 Jun 2010 07:11:00 +0000

02 de juny de 2010

Convergència és un partit de covards

El militant de Convergència suspès de militància per Felip Puig per acusar els serveis informatius de TV3 de "virus" abandona definitivament el partit

En una carta adreçada al secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, l'exmembre de la Sectorial de Noves Tecnologies i Societat de la Informació de CDC comunica la baixa definitiva com a militant després del suport que el grup parlamentari de CiU al Parlament de Catalunya va donar ahir a la resolució que condemna l'Estat d'Israel. Segons Novoa, aquesta condemna que fa CDC d'Israel "marca un abans i un després en la tradició històrica d'aquest partit que no vol ni pot assumir".

Novoa acusa Felip Puig d'amparar institucionalment una flotilla pagada amb fons del terrorisme islàmic i justifica la seva decisió d'abandonar Convergència dient que "no pot pertànyer a una organització política que dona cobertura ideològica a la Internacional antisemita". Novoa també recorda a Puig que vistos els desencontres i l'ús polític que va fer de les seves declaracions contra la directora d'informatius de TV3, entén que la seva renúncia no hauria de suposar cap problema a CDC.

En declaracions posteriors, Novoa ha acusat CDC de ser un "partit de covards" i recorda que "molts dirigents del partit es fan passar per amics d'Israel en declaracions públiques o sopars però que a l'hora d'exercir aquesta defensa a les institucions es rendeixen als dictats del políticament correcte o senzillament del que digui Iniciativa per Catalunya". Aquesta actitud intel·lectualment deshonesta i políticament miserable està dirigida per Àngel Colom, secretari d'Immigració de CDC, qui ha segrestat ideològicament el partit i els seus recursos econòmics segons el propi Novoa, qui ja va anunciar fa un mes al seu bloc que no votaria CDC a les properes eleccions autonòmiques.

Novoa també ha qualificat de "canallada històrica al sionisme" i "gir de 180º de CDC en relació al conflicte àrabo-israelià" l'actitud duta a terme per Oriol Pujol Ferrusola al Parlament de Catalunya donant suport a la condemna unànime a l'Estat d'Israel. Segons Novoa, que ha treballat a la precampanya electoral d'Artur Mas, "Convergència va a la desesperada per recollir tots els vots possibles en una estratègia catch-all i per això si cal adoptar posicionaments intel·lectualment deshonestos i miserables es fa". "És barra lliure", afirma, "com molt bé ha il·lustrat el Polònia amb Mas jugant a la puta i la Ramoneta", clou.

Per dignitat, adéu definitiu a Convergència

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 01 Jun 2010 18:26:00 +0000

01 de juny de 2010

Sr. Felip Puig i Godes

Benvolgut,

Per la present et comunico la baixa definitiva com a militant de CDC a tots els efectes amb data d'avui, dia que CDC ha donat suport a una resolució al Parlament condemnant l'Estat d'Israel marcant un abans i un després en la tradició històrica d'aquest partit que no puc ni vull assumir.

Amparar institucionalment una flotilla pagada per Al-Qaeda va contra els meus principis i no puc pertànyer a una organtizació política que dona cobertura ideològica a la Internacional antisemita.

Vistos també els darrers desencontres i l'ús polític que has fet de la meva persona i treball al partit, especialment la facilitat amb la qual vas oferir el meu cap a aquests periodistes que es dediquen diàriament a intoxicar de sutzura quanta notícia toquen, entenc que no et suposarà cap problema ni a tu ni a la teva organització.

Vist el gir de 180º que ha pres CDC en relació al conflicte àrabo-israelià atenent els criteris desafortunats de l'Àngel Colom i el fet de posicionar-se institucionalment contra l'Estat d'Israel us posa com a partit al mateix nivell que els pijoprogres d'Iniciativa permete'm dir-te. Fins aquí hem navegat junts.

No et sobti que tota mena de remenaculs i trepes vinguin a donar-te missatges meus publicats en el dia d'avui a les xarxes socials. La canallada històrica d'avui de CiU al sionisme té conseqüències. La primera aquesta.

Atentament,

Rubèn Novoa i Arranz

Per què no votaré Santi Vila a les eleccions nacionals

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 03 May 2010 09:48:00 +0000

03 de maig de 2010

Llegia ahir a La Vanguardia que Unió Democràtica de Catalunya demanava que Convergència que fes rectificar el seu alcalde a Figueres i cap de llista per a les properes eleccions nacionals a Girona per CiU, Santi Vila, per haver manifestat públicament la seva oposició a la decisió adoptada per l'alcalde de CiU a Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, d'acord amb un informe jurídic del bufet d'advocats Roca Junyent, de comunicar a la Subdelegació de Govern espanyol aquells immigrants en situació irregular que pretenguin inscriure's al padró municipal per tal de què els sigui aplicada la Llei d'Extrangeria d'acord amb la seva situació de residència il·legal.

Aquesta mesura adoptada per l'alcalde de Vic, compta amb el suport explícit del president de CiU, Artur Mas, tot i que algunes veus dintre de Convergència se li van tirar al coll començant per Àngel Colom i el seu ad latere Èric Bertran. Ara s'hi suma a la festa Santi Vila, i ho fa, afegint en tot això, el nom d'un polític altament valorat com és el de Lluís Recoder. I ho fa avui en una entrevista al diari El Mundo, on es veu que el tema de la immigració il·legal no és l'excusa per posicionar el sector socioliberal (socialista) de Convergència.

El que vertaderament li preocupa a l'espanyol de Santi Vila és això del nacionalisme. El català esclar. El troba còmic i grotesc, com la majoria d'independentistes. És inadmisible que els socialistes de Convergència prioritzin aquesta Espanya predemocràtica i tardofranquista en la qual s'ha convertit per demanar una cadira per l'amic Lluís Recoder. És ben lamentable estratègicament parlant.

Diumenge passat vaig anar a votar SÍ a la independència al referèndum de Girona. Va venir fins i tot Felip Puig a fer campanya. Deuria de ser molt còmic i grotesc tot plegat per en Santi Vila. I ara demana que el voti en nom de Convergència i Unió per fer Artur Mas president de Catalunya i poder mantenir el seu escó al Parlament.

Doncs si no es disculpa amb la massa social convergent, majoritàriament independentista, ja pot anar a demanar-li el vot a qualsevol espanyol que tingui a bé de votar-lo. Jo no el votaré pas. I Felip Puig faria bé de demanar-li el carnet i suspendre'l temporalment de militància, ja que per coses menys importants ha demanat carnets als militants, com podria ser el cas de l'alcalde d'Ascó o de servidor.

Així mateix també crec que els sectors independentistes i neoconservadors de Convergència hauriem de començar a organitzar-nos i identificar-nos com a tals. No volem que un socialisme de rostre humà es camufli a Convergència com a marca blanca sota l'etiqueta impossible del socioliberalisme: Els socialistes catalans que troben grotesc i còmic el nacionalisme i l'independentisme ja tenen el seu referent a Catalunya: el PSC. I Santi Vila ho hauria de saber.

Àngel Colom i Èric Bertran o la persistència en l'error

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Sun, 11 Apr 2010 14:15:00 +0000

11 d'abril de 2010

Que el senyor Àngel Colom m'esborri del Facebook per recriminar-li que no es dediqui a anar a la contra de l'alcalde de Convergència i Unió a Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, i segueixi els posicionaments del partit en matèria d'immigració fets pel secretari general Artur Mas no em preocupa gaire. És el seu problema si vol obtenir els favors del futur president de la Generalitat.

Pel que no passo és que un adolescent vividor de la política i sense estudis com l'Èric Bertran, i que per a més inri ni és militant del partit --tenint grans responsabilitats dintre de Convergència Democràtica de Catalunya-- es dediqui a donar-me lliçons i anar escampant mentides per la xarxa social sense la possibilitat de ser replicades, perquè tant l'Àngel com ell demostren els seus tics més autoritaris negant el debat i bandejant la teva amistat de Facebook per evitar la rèplica i quedar-se amb l'última paraula. Algú els hi hauria d'explicar a aquest parell què és la democràcia i la discrepància política. La meva companya, la Mercè Escarrà, fins fa poc membre de la Sectorial de Convergència dirigida de la manera més sectària possible per l'Àngel (és a dir, sense dret a la rèplica ni a la més mínima discrepància, negant sempre el diàleg i el debat d'idees) ho resumeix perfectament:

"L'Àngel Colom no suporta ni la crítica ni la discrepància i quan algú posa en qüestió la seva feina a la sectorial d'immigració de CDC l'elimina i el bloqueja al Facebook, cosa que diu molt poc d'un polític molt destacat de la primera força política del país. Això és el què em va fer a mi després que li demanés la seva opinió sobre la poca participació dels immigrants als referèndums per la independència del desembre. Tot s'ho pren com una cosa personal i sempre rebutja el diàleg. Crec que neda a contracorrent dins del partit i si segueix així, hi haurà una fuga de vots cap a altres partits que afronten el tema de la immigració obertament."

Quan l'Èric Bertran em diu que vaig "sembrant la insidia i la discordia, que es el que fas sempre, t'ha portat on estas: ser expulsat de Convergencia. Per tant, tu ets l'unic desautoritzat per la direccio" menteix i no atèn les rodes de premsa que fa el partit per explicar aquesta situació "temporal". A més, inclompleix els Estatuts del partit, però esclar, com no és ni militant, no puc demanar al Comitè d'Arbitratge Mediació i Disciplina del partit que actui contra ell. Com veieu la falta de criteris democràtics en tot això és evident. Al sr. Bertran li haig de recordar que a servidor ningú l'ha expulsat de Convergència. Tinc la militància suspesa temporalment a petició pròpia. Les insidies són les seves, fruit d'aquesta mínima cultura democràtica que manifesta, i no cal remuntar-se als seus antecedents a l'Audiència Nacional, doncs de ben petit ja apuntava maneres.

En tot cas, el problema és un altre. I molt més greu. El president de la sectorial de Convergència i el seu escuder Èric Bertan confonen immigració amb delinqüència i fan un flac favor al partit amb aquesta qüestió. L'Èric ja m'ha demostrat que no té ni la més remota idea de com funciona un Estat de dret i el seu ordenament jurídic. No sap res de lleis i afirma sense cap mena de rubor que mesures com les que encertadament pretén posar en marxa el nostre alcalde a Vic són il·legals. Haurà fet un màster en Jurisme a la ESO segurament i en sabrà més que el sr. Miquel Roca i Junyent.

La tasca d'aquest parell hauria de ser la de sumar al catalanisme tots aquells catalans nouvinguts al país des de les onades migratòries dels 60 en endavant i que o bé porten la tira visquent al nostre país o bé resideixen legalment des de fa poc. En tot cas, caldria que algú els hi recordés que en aquest país les lleis estan per a ésser complides per tots sense excepció alguna. Si l'immigrant irregular vulnerador de les lleis és tractat igual que aquell qui les compleix això esdevé Can Pixa i el delinqüent és premiat amb una Targeta sanitària i tota mena d'ajudes que paguem tots enlloc del càstig que la Llei d'Estrangeria preveu per a aquests casos que no és altre que l'expulsió del país. Com es fa a tot arréu.

El dia que Vila d'Abadal va fer públics els nous criteris d'empadronament la seva sectorial ja va sortir a la contra. L'endemà, va ser el mateix Artur Mas qui va haver de fer costat públicament al nostre alcalde. Demà, com a president de CiU i davant les declaracions del sr. Colom hauria de fer el mateix novament. I així ¿in aeternum?. Ja va sent hora que la gent de Convergència, amb valors profundament democràtics, demanem al sr. Colom i el sr. Bertran que si no són capaços de dur la sectorial com els militants, simpatizants i electorat de Convergència volem ho deixin en mans d'algú més capaç.

És normal doncs, que l'Artur Mas tingui por de Josep Anglada com va dir aquesta setmana passada. I és que amb declaracions com les de l'Àngel Colom molts simpatitzants de Convergència, es poden decantar per una altra opció política. Potser és el moment de què Mas prengui alguna decisió ferma en Immigració malgrat totes les contres que el sr. Colom li pugui plantejar. Serà un gran encert estratègic electoral.

Per cert, a Facebook ja som gairebé 10.000 catalans donant suport a l'Alcalde de Vic. Us hi apunteu?

ACTUALITZACIÓ 12/04/2010

(ACN) El president de CiU, Artur Mas, dóna ple suport a l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal (CiU), pel que fa a la gestió de la polèmica sobre l'empadronament dels 'sense papers'

(TV3) L'alcalde de Vic (CiU) diu que Àngel Colom va "per lliure" i "no té cap responsabilitat en la gestió del país"

(TV3) El secretari general adjunt de CiU, Xavier Trias, diu que "cal expulsar tots els immigrants irregulars del país"

Nota: Queda clar doncs que l'Àngel Colom va contra la direcció de CiU i el nostre alcalde a Vic per molt que l'Èric Bertran digui que l'únic desautoritzat sóc jo.

NOUS PROBLEMES EN EL TRAÇAT DE L'AVE ALS PEUS DE LA SAGRADA FAMÍLIA I DE LA PEDRERA

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Thu, 25 Mar 2010 11:37:00 +0000

25 de març de 2010

Prospeccions urgents del subsòl de davant de la Pedrera

De resultes d’una comunicació de la UNESCO al Ministeri de Cultura demanant nous estudis referents a l’actual traçat de l’AVE, s’estan realitzant prospeccions en el subsòl de la Pedrera, que donen a entendre de la perillositat de l’actual traçat previst.

Diverses organitzacions “Plataforma del Ave por el Litoral o por el Vallès", "Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya” han demanat al Ministeri de Foment la paralització de la posta en marxa de la tuneladora que està prevista per demà divendres 26 de març pel propi ministre de Foment Sr. José Blanco, fins que s’hagi realitzat l’estudi en profunditat de la comunicació de la UNESCO.

Accions veïnals de protesta estan previstes davant la possible inauguració.

EMOCIONAL AC

Agència de comunicació global

Per més informació:

Josep Espar i Ticó: 934125733 - secretaria.general@accat.cat

Pere Vallejo: 679616161

COMUNICAT

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 22 Mar 2010 16:12:00 +0000

22 de març de 2010

Ahir diumenge vaig fer un article al meu blog denunciant el tractament informatiu que fa TV3 sobre els actes que, com a Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya, hem fet en defensa de la Sagrada Família i que han estat obviats per la Televisió pública catalana. A la reunió amb els representants de la UNESCO aquests periodistes de la secció d'informatius de TV3 van arribar a etzibar "que ens anéssim a la merda, que això no anava amb ells" davant la negativa dels representants de la UNESCO a ser filmats en aquella reunió amb les forces vives d'aquest país. Aquest és el Virus Marqueta al qual em referia. El sectarisme i femer irrespirable en el qual s'ha convertit a dia d'avui la secció d'informatius de TV3 que dirigeix la senyora Rosa Marqueta.

L'article d'ahir segueix plenament vigent. La meva adscripció pública i coneguda al projecte polític que encapçala Artur Mas també. Ara bé, a petició del secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, he renunciat TEMPORALMENT a la militància activa a Convergència, donat que segons sembla, poso en perill aquest projecte polític que defenso.

Seguiré en l'activisme polític defensant la Sagrada Família i treballant per un canvi real que porti a aquest país més llibertat. És temps de passar a la reraguarda.

Vull agrair també totes les mostres de solidaritat i afecte que m'estan enviant molts militants del partit i de fora.

Fins ara!

Barcelona, 22 de març de 2010

El problema no és Mònica Terribas, el problema és Rosa Marqueta

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Sun, 21 Mar 2010 10:37:00 +0000

21 de març de 2010

Aquesta setmana TV3 i la seva directora, Mònica Terribas, han estat en el punt de mira de l'actualitat informativa arran d'unes afirmacions que va fer un militant del PSC a Facebook sobre Terribas on l'acusava d'anar mal follada després de que la seva entrevista al President de la Generalitat, José Montilla, deixés en evidència la manifesta incompetència d'aquest presidentet tant fluixet que ens van imposar els suposats independentistes d'Esquerra Republicana i els ecopijos d'Iniciativa.

Després de tot el rebombori causat voldria dir-hi la meva atenent a què servidor també es va veure involucrat en un tema similar ara farà un mes arran d'unes declaracions meves a la xarxa social on comminava l'Exèrcit israelià a no retornar-nos a Catalunya la col·laboradora amb el terrorisme islàmic palestí Ariadna Jové. De moment, m'han fet cas i ho celebro.

Ras i curt: el problema de TV3 no és la Mònica Terribas, sinó la seva cap d'informatius, Rosa Marqueta. Aquesta senyora es dedicar a insultar la intel·ligència dels ciutadans de Catalunya les 24 hores del dia amb els seus pamflets. Els seus informatius no informen, es dediquen a manipular l'opinió pública segons el vent que bufi aquell dia a la seu del PSC o quina sigui la consigna que hagi instruït aquell dia el sr. José Zaragoza. Sobre la base de què cal fer el lleponer al President Obama i Al Gore i atacar Israel i Convergència a tort i a dret, es construeix tot un discurs ideològic sovietitzat on els conceptes pluralisme i servei públic s'esvaeixen per donar lloc a la televisió pública més sectària, més adoctrinadora, més mesella i més servil als interessos dels socialistes. No cal que digui quin són aquests interessos: la desnacionalització de Catalunya i insuflar ràncies i caduques ideologies a una ciutadania, que atenent a les darreres enquestes electorals, sembla ser que comença a estar vacunada del Virus Marqueta.

Des de la pròpia experiència puc parlar de la meva relació amb els informatius de TV3. El mes de desembre vam penjar una pancarta de SOS a la Sagrada Família la gent de l'Espar Ticó i de l'AVE Litoral. La pancarta s'hi va estar a la Torre de Sant Judes Tadeu fins que les ventades d'Any Nou la van esquinçar. La nit abans de l'acció vaig tenir la cortesia d'informar en exclusiva al programa del sr. Cuní i a la secció de Societat d'Informatius per a què tinguessin la Unitat Mòbil disponible. Doncs no cal dir que no van fer acte de presència, era més important tenir-la per una iaia de Catalunya que complia 100 anys. El Virus Marqueta indica que si els ecoterroristes de GreenPeace penjen una pancarta a una grua de la Sagrada Família ha d'anar la Mòbil i cobrir-ho en directe i als informatius perquè la qüestió, com tots sabeu, afecta a una de les tràgales i mentides més repetides per aquest aparell d'intoxicació progre: el suposat canvi climàtic. És un dels punts del programa. Ara bé, la societat civil catalana organitzada en defensa del nostre símbol nacional més internacional no és notícia per a TV3. Els socialistes no volen que la gent sàpiga que s'han passat pel folro dels calçotets una decisió democràtica i majoritària contrària a aquest traçat del plenari de l'Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Un traçat que és el més car possible i el que posa en perill més famílies i monuments. Un traçat que és un acte manifest de terrorisme i extorsió econòmica dels socialistes contra Catalunya.

Ahir vam fer un acte emotiu amb l'encesa de 10.000 espelmes per protestar per l'imminent posada en marxa de la tuneladora Barcino, que el mateix Pepiño Franco vindrà a inaugurar. Estem als mateixos temps que la Dictadura. Ho diu l'Espar i ho dic jo. Com no podia ser d'altra manera vaig tornar a trucar a la redacció de Societat dels Informatius de TV3 perquè portessin la Mòbil. Ara el 3/24 hi dedica 20 segons. Només imatge i una veueta en off. Cap mena de referència als parlaments que s'hi van fer, entre d'altres d'en Josep Espar i Ticó, de la Roser Maragall -la néta del poeta- o del president d'AVE Litoral, Pere Vallejo. Res de donar la veu a les forces encara vives d'aquest país. No fos cas que la gent s'adonés de la operació que estan preparant per enderrocar el nostre Temple i alhora embutxacar-se un fotimer de milions amb la Triple-A de la corruptel·la d'aquest país: ADIF / Sacyr / PSC-PSOE.

Contra el Virus Marqueta només tenim Almax, que calma els seus efectes secundaris: diarrea i arcades. O que la Mònica Terribas sigui valenta i la cessi immediatament. Contra els socialistes només tenim una solució: que l'Artur Mas guanyi les properes eleccions.

Post obert al senyor Josep Maria Huguet

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 01 Mar 2010 15:40:00 +0000

01 de març de 2010

Em fa molta mandra haver de respondre el sr. Josep Maria Huguet. En tot cas que m'acusi de defensar el terrorisme d'Estat mentre ell s'apunta a la proclama antisemita no li ho penso permetre i ho justificarem seguidament i a pams. Per fer-vos-ho entendor, esclar.

Tot va començar el proppassat divendres 26 de gener quan vaig publicar un article al digital "El Matí" que reprodueixo a continuació:

DES DE DUBAI AMB AMOR

Que Israel està augmentant el seu número d'operacions encobertes al Golf Pèrsic ho prova l'assassinat de Mahmud Al-Mabhouh el passat 19 de gener a Dubai. L'assassinat d'aquest reconegut traficant d'armes, comandant d'alt rang de l'organització terrorista Hamàs i co-fundador de les brigades Ezzedin al-Qassam ha posat sobre la taula tota una operació d'intel·ligència digna d'una superproducció de Hollywood. L'èxit de la missió només s'ha vist perjudicada a posteriori per, cal dir-ho, una bona actuació policial de Dubai, la qual potser va ésser subestimada en excés per l'operatiu israelià.

L'èxit de la missió se suma al llarg bagatge de la Divisió d'Operacions Especials del Mossad, la temible METSADA, que ha estat l'encarregada de dur-la a la pràctica. Entre altres fites dutes a terme per l'agència s'inclourien pressumptament l'enverinament i mort de tota una icona del terrorisme àrab: Iàsser Arafat, la captura a Londres de qui va revelar els secrets més ben guardats sobre el complex nuclear israelià a Dimona, Mordekhai Vanunu, o el recent assassinat a Teheran d'un científic iranià implicat en el programa nuclear dels aiatol·làs.

La premsa europea, com no podria ser d'altra forma, ha iniciat un circ amb la qüestió tot queixant-se de l'ús de passaports comunitaris en l'operació (fins ara no he sentit cap cancilleria que hagi posat en dubte que calia retornar a Al·là aquest perillós terrorista). Això ha portat al Foreign Office britànic a cridar l'ambaixador israelià a Londres per demanar-li explicacions. Una tràgala més adreçada a una societat europea que desconeix totalment com funciona la comunitat d'intel·ligència occidental: el Mossad i el Secret Intelligence Service also known as MI-6 tenen una molt bona relació i comparteixen informacions de tot tipus per a què tots nosaltres puguem viure més segurs en aquesta Euràbia que s'està forjant. És més, el Mossad va informar Londres de l'operatiu i de l'ús de passaports comunitaris i hi va donar el vist-i-plau.

En tot cas, cal felicitar Bibi Netaniahu i Meir Dagan. Avui el món és una mica més segur. Des d'aquí commino al ministre Moratinos a què contracti els serveis de METSADA per alliberar els hostatges catalans segrestats per Al-Qaida Magrib. Ara que s'acosta l'aniversari de l'11-M no fóra gaire ètic lliurar 5 milios d'euros a aquells qui van posar en fora de joc tot un país ara farà 7 anys. Pensem-hi.

Es veu que al senyor Josep Maria Huguet li va escandalitzar aquest article i això va provocar la seva irada resposta, també en forma d'article a "El Matí" i que reprodueixo a continuació:

Sr. Novoa: no és de rebut fer apologia del terrorisme d’Estat

A l’Estat d’Israel i el seu poble se li poden reconèixer molts mèrits i virtuts. I la seva audàcia sense límits. I se’ls pot plànyer per les injustícies, atrocitats i el genocidi a les quals han estat sotmesos durant segles. Es pot comprendre també l’estat permanent de guerra i tensió en què viuen fruit de la creació artificial per la ONU -la justificació i oportunitat de la qual pot ser discutida legítimament- del seu novell Estat el 1948. També és comprensible l’odi i animadversió del poble palestí i dels seus veïns per les nombroses arbitrarietats i injustícies comeses pels israelians durant aquests 62 anys. El conflicte al Middle East és complex i cal tenir en compte moltes variables per a valorar-ho. I jo no sóc pas un especialista del tema.

El que no em sembla raonable és que per una malentesa compassió, o per temor a la reacció airada de la comunitat jueva, o per altres interessos, a l’establishment d’Occident els hi riguem totes les gràcies o mirem cap a un altre costat quan fan alguna salvatjada. De la mateixa manera que no ho fem quan aquests actes els cometen Hamàs o altres grups terroristes palestins, als quals anomenem així sense cap mena d’eufemismes.

El que va succeir a Dubai no és excusable. Com tots els tristament famosos “assassinats selectius” dels serveis secrets israelians. I no dubto que el personatge “eliminat” no fos perillós i tingués crims de sang en el seu haver. Però allò va ser un assassinat a sang freda, un acte execrable, terrorisme d’Estat amb tots el ets i uts. El mateix que els GAL dels anys 80, la repressió franquista, la Gestapo i els camps de concentració, o les depuracions soviètiques i l’arxipèlag Gulag.

I mai el terrorisme d’Estat pot ser justificable. Per part de les persones individuals hi ha un component emotiu, d’indignació, de percepció de que els “bons” juguen la partida en inferioritat de condicions que els terroristes si volen respectar la legalitat. I és comprensible. Però els sentiments i la finalitat mai justifiquen els mitjans emprats, i menys a nivells d’actuació pública o de govern. Als delinqüents i terroristes se’ls ha de perseguir, detenir i jutjar, i després, si són culpables, se’ls engarjola, i si cal per tota la seva vida. Però no se’ls pot eliminar directament, com qui extirpa una berruga.

Tampoc el principi de legítima defensa permet qualsevol mitjà. La farsa sobre la justificació de la invasió de l’Irak n’és un exemple recent. La defensa legítima és justa quan és proporcional, però l’atac o l’homicidi per prevenció no ho són pas.

A aquestes alçades de la pel•lícula tots sabem que els estats tenen les seves clavegueres, però que ningú no invoqui raons d’estat per a justificar accions condemnables. Si en perseguir el mateix dimoni destruïm tot el bosc per evitar que s’amagui, quin cau trobarem quan el dimoni es revolti contra nosaltres? Quan es depassen els límits ètics i de la llei el camí ja no té retorn, o quasi; i qualsevol arbitrarietat o salvatjada pot assolir carta de legitimitat.

Quan he llegit el títol de seu l’article, Sr. Novoa, m’he indignitat. I després, el to provocatiu i cínic del mateix, fent una desenfadada apologia d’un acte absolutament reprovable, i titllant l’opinió pública europea d’estúpida i manipulada, m’ha semblat frívol i fatxenda. Potser és la reacció que vostè cercava, però fins aquí podíem arribar. Només faltava que des de la tribuna d’aquest diari justifiquéssim qualsevol animalada. I consti que abans de publicar aquestes ratlles m’he llegit uns quants capítols del “Petit món de don Camilo” que em van portar el reis, la qual cosa m’ha ajudat a no dir alguna bestiesa gratuïta i a suavitzar les formes.

Em sembla que no l'erro quan puc afirmar que el senyor Huguet pellfineja si s'escandalitza pel títol que he triat a l'hora de posar nom a l'article. Segurament això és degut a què no ha parat gaire atenció en llegir el desenvolupament del mateix: hi dic "superproducció de Hollywood". I si a això li sumem la temàtica del mateix, "els serveis d'intel·ligència" --on especialment s'emfasitza el paper de l'MI-6-- que vingui algú a negar-me que la suma d'aquests dos elements evoca al lector James Bond i les seves pel·lícules. I no, dissortadament no som a Rússia. Aquest mètode per construir un titular no hauria d'esglaiar ningú tant resabut com el senyor Huguet, i encara menys els col·laboradors i lectors d'El Matí, gent que escriu molt millor que jo i que hom suposa llegida i entesa en un ampli reguitzell de recursos estil·lístics.

En tot cas, i defugint el debat de l'estil, anem al dels continguts. Allà on hom no pot ni vol passar per alt.

De primer es fa necessari indicar al senyor Huguet que aquest, com d'altres que he escrit a El Matí, es tracta d'un article amb un component d'informació molt elevat, i d'un d'opinió molt limitat. Informació per damunt d'opinió, de fet, així es va convenir amb el director d'aquest diari i així s'ha fet. Permeti'm dir-li senyor Huguet, que de la mateixa manera que els Estats Units o Espanya no practiquen el terrorisme d'Estat quan maten 12 civils a l'Operació Moshtarak que s'està desenvolupant a l'Afganistan (doncs hi ha un context de guerra declarada), Israel, que també està en guerra oberta i declarada contra el terrorisme islàmic --Hamàs en el cas que ens ocupa-- tampoc fa "terrorisme d'Estat" quan envia amb Al·là el perillós terrorista i traficant d'armes Mahmud Al-Mabouh. És més, hauria vostè d'agrair a l'Estat d'Israel que la seva guerra no provoqui els danys col·laterals que pot provocar l'OTAN a l'Afganistan atesa una curosa i excel·lent planificació del camp de batalla --exenta de víctimes innocents com a la majoria de les guerres-- on de retruc i des de la llunyania, vostè també en surt beneficiat. Acusar tan a la valenta l'Estat d'Israel de practicar el terrorisme d'Estat, com pot veure sr. Huguet, pot ser un pèl agosarat per algú que, com vostè mateix manifesta, no és un especialista en el tema.

Pel que fa al leit motiv del seu article, el discurs negacionista que l'impregna, permeti'm que li digui, no em sobta. Gens ni mica. I menys en aquest petit país pro-palestí que és Catalunya. Jo no sé si definir-lo de "fatxenda" com vostè ha fet amb el meu. Crec que al seu se li escau més l'epítet de "lamentable". A grans trets, no deixa de dir el mateix que hom podria trobar a qualsevol pamflet neonazi de la Llibreria Europa o els crits que se senten a qualsevulla manifestació que vulgi assistir l'Honorable Conseller d'Interior: "Israel és un estat artificial", "Israel actua com la Gestapo i els camps de concentració" "Israel Estat assassí" "Israel Estat terrorista". Plas, plas.

Permeti'm que elevi el to en aquests moments de l'argumentació. Quan vostè usa els camps de concentració i la Gestapo per comparar-ho amb les actuacions que fa Israel en la seva guerra contra el terror, està vostè pixant-se al damunt de les cendres de més de 6.000.000 de jueus. Suposo que la seva moral catòlica --que no cristiana-- l'empeny a relativitzar aquests fets tan cofoiament de la mateixa manera que en dies venidors sonaran les "carraques de matar jueus" i de la mateixa manera que el beat Pius XII va col·laborar amb el nazisme a la II Guerra Mundial. Suposo que no li cal que li expliqui res sobre la participació activa del Vaticà amagant criminals de guerra nazis com Ante Pavelic. Com pot veure, a casa tots tenim la nostra dosi de misèria i sutzura, vostè inclòs. Digui'm quina és la meva i jo li diré quina és la seva. En tot cas, per no convertir això en un femer, li reclamo que rectifiqui les seves paraules que inciten a l'antisemitisme i a la negació de l'Holocaust. Com pot veure, amb aquest tema som ferms i plens de determinació: ni a Europa ni enlloc consentirem que s'entri en una perillosa cadena de relativització del genocidi que pugui ajudar els violents a extendre el seu discurs de l'odi antisemita. Qui? Ni els jueus ni els que estimem aquest poble. Pregui'n bona nota: no hi haurà cap més Holocaust mentre existeix sobre la Terra l'Estat d'Israel.

És en aquest moment que fora bo, sr. Huguet, que llegís ben amatent el discurs que el vicepresident del Govern de Catalunya, l'Honorable sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, ens va fer al Parlament de Catalunya fa tres setmanes en l'acte de commemoració de les víctimes de la Xoà. El president del Parlament, el Molt Honorable sr. Ernest Benach àdhuc va venir ex professo a demanar-me l'opinió del mateix i el vaig poder felicitar personalment tant per l'acte en sí com pel discurs d'en Carod. Com veu, aquest tema supera els partidismes del Principat. I vostè n'hauria de ser sabedor.

Afectuosament,

Novoa respon a Saül Gordillo i Joan Puig amb una denúncia

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 09 Feb 2010 16:47:00 +0000

09 de febrer de 2009

El membre de l'Assocaciació Catalana d'Amics d'Israel i militant de Convergència, Rubèn Novoa, ha interposat aquesta tarda una denúncia als Jutjats de Barcelona contra el director de l'Agència Catalana de Notícies Saül Gordillo i l'exdiputat Joan Puig Cordon.

La polèmica cibernètica reproduïda a alguns digitals ha acabat finalment als jutjats. A la denúncia interposada per Novoa es posa en coneixement del Jutge uns fets que podrien ser constitutius dels delictes de lesió al dret a l'honor, calúmnies amb publicitat i injúries amb publicitat contra el senyor Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies i el senyor Joan Puig Cordon, representant del diari digital Directe!cat i exdiputat a les Corts Espanyoles pel partit Esquerra Republicana de Catalunya.

Segons la denúncia, Novoa afirma que les informacions que difon el diari de Joan Puig, directe.cat, són falses i s'han realitzat amb un absolut i temerari menyspreu cap a la veritat i que persegueixen menyscabar el seu honor, fruit d'una estratègia compartida per l'esquerra d'aquest país, per silenciar les persones que activa i públicament defensen els valors de la democràcia occidental al Pròxim Orient i combaten aquelles expressions que puguin donar cobertura al terrorisme d'origen islamista i actituds antisemites.

Novoa acusa a Gordillo de ser l'instigador d'aquesta campanya ad hominem de desprestigi cap a la seva persona des del seu propi bloc. Segons resa la denúncia, les afirmacions realitzades pel sr. Gordillo, a més de perseguir un menysteniment evident cap a l'honor del sr. Novoa obren la veda per a que qualsevol persona pugui dirigir-se cap la seva persona en termes similars si no atura la qüestió la Justícia, ja que Gordillo les fa des d'una posició clara de superioritat vers la seva persona, un ciutadà actiu que milita en un partit democràtic com és Convergència Democràtica de Catalunya i a l'Associació Catalana d'Amics d'Israel i que no té projecció ni càrrecs públics. Això ho fa Gordillo valent-se de la seva categoria moral de "director de l'Agència Catalana de Notícies". Els insults de "tonto del poble" "destraler 2.0" i "hooligan" constitueixen un delicte d'injúries amb publicitat contemplat en el nostre ordenament jurídic segons el propi Novoa.

Novoa, en declaracions fetes després d'interposar la denúncia ha afirmat "que no pensa consentir que ningú posi un morrió a la llibertat d'expressió i d'opinió als usuaris de les xarxes socials, especialment a Twitter" i que aquesta és una lluita "contra aquells qui fan atacs furibunds ad hominem sense entrar a debatre les idees". Novoa ha volgut agrair també "el suport majoritari que estic rebent de la comunitat catalana a twitter, que troba indigne l'actuació del sr. Gordillo".

#Comencem bé

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 25 Jan 2010 10:02:00 +0000

25 de gener de 2010

Dissabte Convergència i Unió va donar un cop d'efecte amb la presentació del que seran les línies mestres de la campanya electoral que ha de dur l'Artur Mas a ser el proper president de la Generalitat. En un acte celebrat als cines Cinesa Diagonal de Barcelona, els caps de campanya de CDC i UDC, David Madí i Joana Ortega respectivament van donar el tret de sortida de la precampanya electoral, per molt que el bo d'en Madí s'esforcés a dir que aquesta no començaria fins l'abril o maig.

L'acte va servir per presentar 2 vídeos que il·lustren el nou tarannà de la federació nacionalista: un en el qual es pretén “enamorar l'electorat” i un altre “enamorar totes les sensibilitats existents dintre del catalanisme”. Amor i pal de paller. Una síntesi, si més no ben curiosa i que deixa enrera estratègies de campanya anteriors i que cerca crear un gran moviment de masses que porti un gran canvi polític a Catalunya: la defunció definitiva del tripartit.

El més destacat de l'acte, no obstant, va ser la posada en marxa oficial de la nova xarxa social pels catalanistes: cativistes.cat, de la qual alguns en portem fent betatesting des del passat mes de juliol. Aquest nou espai, basat en una plataforma Ning i que intenta “copiar” l'estratègia a internet duta a terme per l'equip de campanya de Barack Obama i que el va portar a la presidència dels Estats Units pretén extendre un gran moviment de grassroots envers la urgència nacional d'un canvi de govern a Catalunya. De fet, com ja es va afirmar en setmanes anteriors, la campanya de Mas serà un calc de la d'Obama: no només es cosa de canvi de logo (ara símbol).

Esperem que tot aquest plagi sigui en el positiu, donat que vendre il·lusió a voltes pot convertir-se en fum, que és el que li ha passat a l'Obama i actualment està en els pitjors índexs de popularitat. Quan Mas sigui president tindrà l'obligació moral de complir amb la ciutadania i respondre positivament a l'il·lusió generada. Confio que així serà.

En tot cas, que tremoli un PSC cada cop més gris i sense arguments. De fet, encara ho estant flipant. El tret de sortida, la iniciativa i "la bona sintonia" la porta CiU. Les idees, la modernitat i les claus provenen de nosaltres. Això només és el l'inici. Warfare gonna be served.

El meu amic Pep Espar

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 21 Dec 2009 20:54:00 +0000

21 de desembre de 2009

El passat divendres el recordaré feliçment tota la vida. L'amic Josep Espar i Ticó, mort de fred, recordava com als anys 60 van penjar una senyera a la Sagrada Família quan Franco va visitar Barcelona. M'explicava que al seu germà la policia li va trobar una foto de l'acció que havien fet i això el va delatar i portar problemes. La resistència franquista va tenir molts protagonistes, però com diu el president Pujol en les seves memòries, Josep Espar ha estat el gran conspirador d'aquest país. Patriota de pedra picada, activista antifranquista, dinamitzador i mecenes cultural, cofundador i impulsor de Convergència, de l'AVUI, i de tantes i tantes històries. Sempre l'ha mogut un profund amor al país, i el seu caràcter entranyable no treu que hagi estat allò que anomenem un líder en majúscules: savi, trempat, resolutiu, directe, amb una determinació de tal calibre que hom només pot fer que copsar un panorama força orfe de referents en la societat catalana actual.

Poder esguardar l'Espar feliç, en la seva digna senectud, acompanyat de la Roser Maragall (la néta del poeta i cosina de l'expresident de la Generalitat) després de penjar la nostra pancarta a la Sagrada Família ja valia tot l'esforç que estic dedicant a aquesta lluita de David contra Goliat.

Dos homes, la mateixa causa: la dignitat i l'amor incondicional a aquest petit país. Sense esperar res a canvi.

De l'Espar n'he après una lliçó molt important a la vida per a aquells qui, com jo, ens movem més en l'àmbit emocional que en el racional: aprendre a lluitar contra l'egoisme innat de l'ésser humà. He après que l'egoista només s'estima a si mateix, i que per tant, és incapaç d'estimar res. És una lliçó que et marca un tret distintiu de valor afegit davant la societat postmoderna, individualista i panxacontenta en la qual ens hem de bellugar.

L'Espar és la lliçó de la convicció, de l'obligació amb un mateix, del no defallir. És tot un model de lluita. És el meu referent imprescindible. Compartir i aprendre amb l'Espar no és només enriquidor: sento que haig d'estar molt agraït d'haver tingut l'oportunitat d'esdevenir mereixedor de la seva confiança. És la viva representació de què l'impossible i l'inabastable no existeixen, que tot depèn de tu.

Sóc molt feliç de poder dir que l'Espar és el meu amic i encara sóc més feliç de dir que estimo aquest gran home.

IV Beers & Politics: Telegènia

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 15 Dec 2009 13:59:00 +0000

15 de desembre de 2009

Amb Albert Medran i Xavier Peyitibi al II Beers & Politics

El proper dijous 17 de desembre celebrem el IV Beers & Politics, que per a aquells que mai no heu vingut es tracta d'una trobada absolutament informal per conèixer-nos i debatre sobre algun tema en concret, comptant amb un ponent per començar el debat però que s'organitza a través de converses i preguntes de tots els presents.

Acostumem a reunir de 10 a 20 persones i funciona així:

1. Algú és ponent principal i parla 10 minuts sobre un tema

2. Se'l pot interrompre quan es vulgui i preguntar coses

3. Al final es parla de qualsevol cosa sobre comunicació política o política en general i ni recordem quin era el tema ;)

Aquest dijous, el títol de la jornada és El candidat davant dels mitjans: telegènia i imatge personal i política, a càrrec de Yuri Morejón, un consultor basc expert en el tema.

La trobada tindrà lloc al barri de Gràcia de Barcelona: Cafè-bar Catalluna (carrer de la Encarnació, 21). A prop dels metros Joanic i Fontana Comença a les 20 h, encara que com de costum, es pot arribar i marxar quan un ho desitgi.

Espero que ens veiem allà.

Confirmeu, si us plau, la vostra presència a l'esdeveniment creat a Facebook.

13-D: una masturbació col·lectiva amb sentiment de culpa

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 14 Dec 2009 18:58:00 +0000

14 de desembre de 2009

Ahir a la nit veia com s'anava omplint el meu Facebook de comentaris en relació a les impressions que anava publicant al meu Twitter sobre els resultats de les consultes sobiranistes realitzades a diversos pobles de Catalunya.

Vaig començar la nit electoral constatant el que és inqüestionable: la baixíssima participació deslluia un resultat del tot favorable als nostres interessos nacionals. La gran masturbació col·lectiva entre els parroquians, no obstant, havia començat. De fet, ja vaig viure en primera persona aquesta masturbació autocomplaent, a la vila de Sant Cugat, on m'hi vaig atançar al capvespre per poder fer un seguiment de la nit electoral. L'encarregat del discurs, l'escriptor Víctor Alexandre, no només era el més ràpid en masturbar-se, sinó que es va menjar la galeta: davant dels mitjans espanyols acreditats afirmava que era tot un èxit que només 15.000 persones d'un cens de 60.000 haguessin anat a votar doncs estaven al mateix nivell de participació que les darreres eleccions europees. Aquest era el clímax de l'Alexandre en una vila amb majoria nacionalista aclaparadora i una presència residual del quinquisme oligàrquic de la Regió 1. Als santcugatencs els importa la sobirania de Catalunya el mateix que Europa: una merda, això sí, molt sobirana. El mateix val per a la resta de llogarrets i viles catalanes cridades a consulta.

El problema de tot plegat rau en el plantejament de la consulta i de la repetició fins afartar-se del seu caràcter “no-vinculant”. No-vinculant, esclar, pel sistema polític-jurídic espanyol. I és la mateixa parròquia la què recorda que qualsevol referèndum vinculant hauria de comptar amb el plàcet de la metròpoli perquè fos legalment vàlid. S'obliden d'afegir “legalment vàlid per a Espanya”. Babaus! Quina mena de procés d'emancipació nacional volem fer anant de xaiets amb l'omnipotent Moncloa?

Aquestes consultes són vinculants, plenament vinculants, sempre i quan bandejem Espanya del nostre imaginari col·lectiu. Sempre i quan volguem iniciar un procés constituent seriós, creient-nos dipositaris del nostre propi poder com a ciutadans de Catalunya. En definitiva, són plenament vinculants per als ciutadans i polítics de Catalunya.

Però no ens ho creiem, per la legalitat espanyola vigent, la qual respectem sense ets ni uts en aquest procés. Aquest és l'error. I és un error de base. Un error que fa que tot trontolli. I d'aquí la baixa participació. I que la gent prefereixi que el masturbi la seva dona al sofà de casa que no el Víctor Alexandre a la plaça pública.

Dono suport al manifest contra l'intervenció d'Internet sense ordre judicial

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Wed, 02 Dec 2009 13:02:00 +0000

02 de desembre de 2009

Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que ...

1. Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar essent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l'article 20.5 de la Constitució, posa en mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés lliure a qualsevol pàgina web.

3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per la finalitat que diuen perseguir.

7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï essent lliure.

8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Segueix la campanya a twitter!

Més de 200 blocaires catalans se sumen a la cibercampanya #estatut

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Thu, 26 Nov 2009 15:03:00 +0000

26 de novembre de 2008

Els "ciberactivistes" José Rodríguez i Rubèn Novoa demanen als blocaires catalans "que se sumin a la iniciativa històrica que han tingut 12 capçaleres catalanes reproduïnt l'editorial 'La dignitat de Catalunya' als seus blocs".

El blocaire socialista José Rodríguez i el nacionalista Rubèn Novoa han iniciat "una campanya transversal a les xarxes socials per aconseguir que els blocaires catalans se sumin durant el dia d'avui a la iniciativa duta a terme per la premsa catalana de fer una editorial conjunta en defensa de l'Estatut de 2006".

"Aquesta iniciativa inèdita a la premsa catalana pretén traslladar a l'opinió pública espanyola la preocupació que genera la possibilitat que el Tribunal Constitucional emeti una sentència adversa contra el text estatutari i ha tingut una resposta ràpida de suport a la xarxa".

Els promotors de la iniciativa demanen a xarxes socials com Twitter i Facebook "que tots aquells blocaires de la comunitat catalana publiquin durant el dia d'avui una entrada al seu bloc reproduïnt el contingut íntegre d'aquesta editorial".

Amb diferents valoracions i amb diferent intensitat els blocaires catalans s'han llançat a donar suporta l'editorial conjunta que publica avui Diari de Girona, juntament amb Avui, El Punt, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre en defensa de l'estatut.

Albert Medran, Trina Milán, Xavier Peytibí, Vicens Lozano, José Rodríguez, Eduard Batlle, Toni Ibañez, Jordi Garcia, Carles Oriach o Rubèn Novoa són alguns dels primers blocaires catalans que s'han llençat d'immediat a donar suport a l'editorial «La dignitat de Catalunya» en la que es defensa que el Tribunal Constitucional no posi en dubte un Estatut que ha estat refrendat tres vegades. La proposta s'està estenent a la xarxa amb èxit.

A la «manifestació cibernètica» s'hi han sumat també des d'altres llocs d'Espanya És el cas del madrileny César Calderón, el gallec Antón Baamonde o de l'andalús afincat a Barcelona Javier Maján.

Podeu fer un seguiment a Twitter de la cibercampanya.

La dignitat de Catalunya

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Thu, 26 Nov 2009 01:02:00 +0000

26 de novembre de 2009

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l'Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L'expectació és alta.

L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d'aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d'una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable.

L'ACAI estrena web

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Thu, 19 Nov 2009 11:31:00 +0000

19 de novembre de 2009

Ahir al vespre vam tenir la primera Assemblea general de l'Associació Catalana d'Amics d'Israel. Vam reunir-nos una quarantena de socis que ens uneix l'amor profund a Catalunya i al poble hebreu.

Després de molts treballs ja som una entitat de dret registrada pel Departament de Justícia de la Generalitat. Crec que és molt positiu per a la societat catalana que existeixi una associació com la nostra. Les similituds entre el poble jueu i el català no escapen a qualsevol amb un mínim de lucidesa mental i m'omple d'orgull poder haver participat des dels inicis en la creació d'aquesta Associació.

A partir d'avui tots aquells catalans que estimeu el poble jueu ja teniu un referent a la societat catalana. Volem crèixer i per això, a tots aquells amics d'Israel, us encoratjo fermament a fer-vos socis. Superat el periode fundacional, és el moment de la vostra implicació en el projecte.

Coincidint amb la primera Assemblea general ahir vam estrenar el web a la xarxa, on els canals de participació social hi són ben presents.

Així doncs us encoratjo a associar-vos, seguir-nos a facebook i twitter i participar de les activitats que engegarem! De moment ja estem treballant en unes jornades culturals i econòmiques a Tel-Aviv pel proper mes d'abril de 2010...

Am ACAI khai!

Entrevista a La Vanguardia Digital

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Wed, 04 Nov 2009 17:25:00 +0000

04 de novembre de 2009

Mi nombre es Rubèn Novoa y soy ciberactivista político. Mi blog 'Novoa.cat 'nació en el año 2003, cuando se forjó el primer tripartito. Mi blog fue una respuesta, para nada edulcorada, a la estafa que suponía ese gobierno, y desde una actitud del todo procaz se intentaba hacer un acoso y derribo al gobierno Maragall. Empecé como bloguero y, sin darme cuenta, me convertí en uno de los primeros ciberactivistas políticos de este país.

Llevo más de 6 años con Novoa.cat. El hecho de ser un early adopter y la contínua actualización que requiere el medio (internet) ha hecho que mi blog haya pasado por diversas etapas. Esto es algo que sucede muy a menudo porque no hay que olvidar que un bloguero no deja de ser un escritor más. Y la vida es evolución constante, y el blog no deja de ser un reflejo de ello, o debería serlo. En 2005 me tomé un año sabático sin escribir, pude observar que mi táctica había funcionado, no sólo me leían aquí sino que también conseguí irritar al gobierno español con lo que publicaba. La pausa era necesaria, llegué incluso a temer por mi integridad personal: a veces no hay que despertar el Leviatán. Aprendí la lección y me reincorporé en 2006 con un concepto totalmente distinto. Desde la experiencia y el conocimiento del medio me puse con la blogología y la política. Textos asépticos donde mi opinión ya no era sobre los hechos políticos en sí, sino sobre las herramientas que habían ido apareciendo y que suponían los prolegómenos de una auténtica revolución comunicativa en internet: lo que hoy llamamos el 2.0.

Novoa.cat, principalmente, es el blog de un ciberactivista. En él se encuentran estrategias, mecanismos, campañas, herramientas, algo de opinión y mucho enlace. Por mi naturaleza quizás lo tengo bastante descuidado últimamente y es que facebook es más útil para generar opinión, debate y atraer gente a un proyecto. Llevo un par de años diciendo que "los blogs han muerto", que se han visto superados y estoy mirando de construir una nueva identidad digital, ya veremos si doy con la solución, pero lo que está claro es que el poder de la red social es ya el presente y no el futuro.

En 2004, Novoa.cat fue sujeto de estudio en el trabajo de doctorado de Enric Gil Les bitàcoles i l'audiència publicado por la UOC y el Internet Interdisciplinary Institute-IN3. También he traspasado el mundo de los bits y un post de 2004 fue publicado en el libro La catosfera literària, primera antologia de blogs en català dirigido por Antoni Ibàñez y publicado por Cossetània Edicions (2008).

Sigo diariamente el blog de la amiga Blanca Alsina, un blog que lleva más de 2 años argumentando y dando toda la información que se intenta esconder a la opinión pública sobre el trazado actual del AVE por el centro de Barcelona y que, si no se para, va a poner en peligro de muerte nuestro símbolo más internacional como catalanes: la Sagrada Família. Como coordinador de la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya estoy llevando a cabo una serie de acciones, entre ellas el ciberactivismo, y animo a los lectores de La Vanguardia digital que nos sigan en www.facebook.com/salvemeltemple.

Font: La Vanguardia Digital

Intervenció a l'Audiència Pública del Dte. de l'Eixample

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 03 Nov 2009 19:35:00 +0000

03 de novembre de 2009

Regidora Escarp,

Fa 2 anys la majoria política del Plenari d'aquest Districte va votar contra el traçat actual de l'AVE entre les estacions de Sants i Sagrera. Així mateix, la majoria de les forces polítiques representades al nostre Ajuntament i el Parlament de Catalunya van votar en contra del traçat que el PSC i el govern espanyol del PSOE ha imposat sense atendre la voluntat democràtica expressada pels barcelonins i catalans.

La setmana passada, el director d'ADIF va reconèixer davant l'Audiència Nacional els greus d'execució de l'obra del mur de pilones que estaven realitzant davant del Temple expiatori de la Sagrada Família deguts a una desviació de més del 40% en relació a l'estudi projecte aprovat. El mur s'havia fet a 1,12 m dels fonaments del Temple quan el projecte aprovat el situava a 1,95 m, amb el perill real que això suposa per a l'emblema d'aquesta ciutat.

La Pregunta concreta que li fem a la sra. regidora desde la Junta Permanent en Defensa del Patrimoni de Catalunya (on representem els interessos de més de 100.000 catalans que ens han donat la seva signatura) és quin cost té per als barcelonins aquest error greu d'execució tenint present que l'obra resta en aquests moments aturada. En definitiva, volem saber quants diners s'han destinat a la construcció, ara aturada, del mur i els que es destinaran a esmenar els errors i la seva possible reconstrucció.

També volem saber que pensa l'Alcaldia d'aquests errors quan sempre se'ns ha dit que aquestes obres són les més vigilades i fiscalitzades de tot el món pel que fa a l'enginyeria civil?

Moltes gràcies.

Nota de premsa de la Sagrada Família

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Fri, 23 Oct 2009 21:27:00 +0000

23 d'octubre de 2009

En el dia d'avui, la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família ha presentat davant de l'Audiència Nacional, la sol·licitud de suspensió parcial de les obres de construcció del mur pantalla que s'està executant en el carrer Mallorca, enfront mateix del Temple.

La sol·licitud s'ha realitzat a l'empar del que disposa l'article 135 de la Llei de la Jurisdicció del contenciós-administratiu, que disposa que ateses les circumstàncies d'especial urgència que concorren en el seu cas, el Tribunal adoptarà la mesura cautelar amb la rapidesa que el cas requereixi.

És la tercera vegada que sol·licitem la mesura cautelar. En les dues anteriors, per part dels representants d'ADIF i de l'Administració, s'havien oposat en base a la inexistència de perill i falta d'immediatesa de la mesura, donat que faltava molt de temps abans de que la tuneladora arribés enfront de la Sagrada Família. I, a requeriment del Tribunal, varen manifestar que el traçat podria variar-se en qualsevol moment, si bé causaria greus problemes.

Després de la prova anticipada de reconeixement judicial, per part dels 5 magistrats de l'Audiència Nacional, varem demanar al Tribunal l'urgent obertura del procediment a prova, el que va donar lloc a què per Interlocutòria de data 16 d'octubre de 2009, la Sala donés la proposició de la prova que ha de formular-se en un plaç de 15 dies, per procedir immediatament a la seva pràctica. Per això, disposem ja de dictàmens de prestigiosos professionals que evidencien el risc real de la construcció del mur pantalla primer i el túnel després, destacant errors i omissions del Projecte, així com la fal·làcia de la Memòria de l'Estudi Complementari aprovat pel Secretari d'Estat d'Infraestructures i Planificació del Ministerio de Fomento, al comparar l'esmentada obra amb la caterdral de Sant Esteve de Viena, informe fet pel propi arquitecte conservador dels monuments d'Àustria.

Els motius fonamentals en els què es fonamenta la sol·licitud de suspensió, consisteixen en: haver-se ja practicat 20 pilots del mur pantalla i a punt de finalitzar el 21, ja havent travessat el carrer Sardenya, i executant-se ja la pantalla enfront del mateix Temple, pel carrer Mallorca, on es construeix el Portal de la Glòria havent-se comprovat que el traçat de l'esmentada pantalla, tant en el Projecte de l'Estudi Informatiu d'abril de 2006, com en el Projecte Bàsic de la Plataforma de juny de 2009, aquesta pantalla havia de passar a dos metres -segons grafisme a 1,95 metres- de la façana de la Sagrada Família, i en la seva execució aquesta separació o distància és de només 1,12 metres de la façana, del que s'ha aixecat la corresponent acta notarial.

Una desviació del 42% entre el Projecte i la seva execució, evidencia la falta de rigor i responsabilitat amb la que s'està executant l'obra i el perill subsegüent pel Temple que, recordem, és en part Monument de la Humanitat i tot ell, està declarat com a Patrimoni nacional.

Recordeu que ens trobareu a facebook

SALVEM EL TEMPLE

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Sun, 11 Oct 2009 14:00:00 +0000

11 d'octubre de 2009

T'esperem a Facebook:

http://www.tinyurl.com/salvemeltemple

TWEET FOR CATALONIA 9/11 using the hashtag #CATALONIAISNOTSPAIN on Twitter

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 08 Sep 2009 15:08:00 +0000

08 de setembre de 2008

September 11th is celebrated in Catalonia to commmemorate the heroic defense of people from Barcelona against the army of Borbon Felipe V on 11th Septembre in 1714. The acts begin in Barcelona, on the10th at the Fossar de les Moreres, where the died men who defended the city, were buried. On the 11th, around the monument to Rafael de Casanova also there are floral offerings and speeches.

Catalans use this day to demand the Independence of his coutry from Spain and France.

We are asking the Twitter community for TWEETING FOR CATALONIA on September 11th using the hashtag #CATALONIAISNOTSPAIN on Twitter

More info @ facebook

CARA I CREU (I)

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Thu, 06 Aug 2009 20:50:00 +0000

06 d'agost de 2008

CARA: Un astronauta respon als usuaris de Twitter des de l'espai

L'astronauta de la NASA Tim Kopra respon preguntes sobre la vida i la feina a l'espai als usuaris de Twitter. No ho farà des de la Terra sinó des de l'Estació Espacial Internacional, on va arribar el 17 de juliol passat a bord del transbordador "Endeavour".

Les preguntes s'han de registrar a través del web de les Forces Armades dels Estats Units i després Tim Kopra les respondrà a Twitter. L'astronauta i enginyer de vol té també un grup a Facebook.

Kopra, que va realitzar la seva primera passejada espacial el 18 de juliol, s'estarà a l'Estació Espacial Internacional fins al pròxim 25 d'agost.

Font: el www.3cat24.cat

CREU: Prohibeixen usar xarxes socials als "marines" nord-americans

El cos d'infanteria de marina dels Estats Units ha prohibit als seus soldats que usin xarxes socials com Facebook, Twitter o MySpace mentre estiguin de servei. La raó és que els espais virtuals s'han convertit en un "refugi per a actors i continguts maliciosos", diu l'ordre administrativa emesa pels alts càrrecs de la institució nord-americana. Per altra banda, continua el document, l'essència de les xarxes socials obre una porta a "l'atac i l'explotació, exposa informació innecessària als adversaris i proporciona un conducte fàcil per a que s'escapi informació". Paradoxalment, el Departament de Defensa té la seva pròpia pàgina a Facebook, i el cap de l'Estat Major Conjunt, l'almirall Mike Mullen, té més de 4.000 seguidors al seu compte de Twitter.

Aixequem un mur contra la Maleni !

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Tue, 26 May 2009 12:41:00 +0000

26 de maig de 2008

Apunta't a la causa que ha impulsat Àngel Colom i que s'ha creat al Facebook de fer un Mur contra Maleni i que ja recull un centenar de persones. Aquesta causa que s'ha originat espontàniament a partir d'una troballa de l'amic Marc Pallarès aquí i és una prova del descontent que hi ha pel fet que el PSC enganyi la gent amagant deliberadament de les seves llistes el nom de l'exministra. El PSC fa per Catalunya unes paperetes diferents amb aquest objectiu, quan la circumscripció electoral de les europees és de tot l'Estat i Magdalena Álvarez va de número 2 a la llista del PSOE. Posa la imatge al teu bloc i ajuda'ns fer gran aquesta campanya !!!

III Beers & Politics 2.0

noreply@blogger.com (Rubèn Novoa i Arranz) — Mon, 04 May 2009 13:48:00 +0000

05 de maig de 2008

Per iniciativa dels amics Xavier Peytibi, Juan Víctor Izquierdo, de l'Albert Medran i servidor, el proper divendres 8 de maig organitzarem junt amb la col·laboració del Gabriel Colomé el tercer Beers&Politics 2.0, al Café El Fondo, del carrer de l'Encarnació, núm. 21 (tocant Plaça de la Virreina).

És una trobada totalment informal, de les 19.50h a les 22.00h, pel que qualsevol pot arribar i anar-se a l'hora que més li convingui.

Tractarem els següents temes:

Gabriel Colomé: Com construir un partit desde zero. Coses a tenir presents i com aconseguir els vots

Guillem López-Bonafont: La importància dels 'grassroots'

Juan Víctor Izquierdo: La importancia del VRM

Pot venir qualsevol que tingui blog (o no), que li agradi la política, i fins i tot a qui no li agradi la cervesa.

Us hi esperem !!!

Podeu confirmar la vostra asistència a facebook