Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Hem arribat al final d’aquest camí

Com sempre la frase “Tot està fatal” té vigència. Al País Valencià ens toquen setmanes de mobilitzacions: El dia 30 de Gener Manifestació pel tren Gandia-Dénia. I el 31 de Gener gran manifestació pel Barri del Cabanyal-Canyamelar.

A l’altra del món a Haití s’estan veient les intencions que ja denunciava Hugo Chavez, i és que els marines americans han desembarcat, si, però no precisament per repartir ajuda humanitària com  sempre defèn el president de torn d’EUA, ja siga negre, progre o conservador.

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Crits al món, al país

Davant aquest abús i la passivitat de les institucions públiques les i els treballadors han d’estar units dins les empreses i sobretot no tindre por a l’acomiadament, que sols fa divisions baralles entre els i les treballadores. Hem de recordara que treballem per a viure, no vivim per a treballar.

Estic aturat. Els aturats també han de tindre la seua paraula, organitzem-nos en assemblees d’aturats des d’on fer pressió a les institucions més pròxims com ara ajuntaments o diputacions.

S’acaba el món? No s’acaba el món, quan s’està parat es té més temps. Pensa amb el que vertaderament t’agradaria fer i fes-ho tu mateix, sense empresaris xucla-sangs.

I perquè no els treballadors transformem el que produïm directament amb el que fem aliant-nos entre nosaltres creant cooperatives? Cooperatives on un treballador és un vot, i ningú és el cap?

PS: Això últim és el que ve a representar la nova imatge que substitueix al St. Che, és la frase en francès que es va fer famosa al Maig del 68 que diu: Les fàbriques per als treballadors (més o menys).

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Unitat

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Tot aquest CO2…

Com podeu veure ací dalt Benissa ja és al Google Street View de Google, un servei que mostra carrer a carrer les ciutats més importants del món i que ara es coneix que ja és a tot arreu! El que veieu ací dalt és el monument a les brigades internacionals que van fer parada a Benissa i van construir un hospital i un refugi per als xiquets, entre altres coses.

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Benissa al Google Street View

Mai no seré
del sector moderat de res,
no estic aquí per perdre el temps,
ni per que m´agradin els extrems,
cal avançar cap a l´autarquia
amb la diplomàcia de la rebel.lia.
No acceptaré
mai l´oficialitat,
que és fer-li el joc a l´ocupant,
que és una treva que esdevé parany,
lluitaré amb la meva cortesia:
la diplomàcia de la rebel.lia.

A DINS EL CAP HI DUC L´ESTEL,
SÓC REBEL, AMUNT LA RESISTÈNCIA,
EL MEU COR ÉS LA LLEI,
SÓC REBEL, AVANT LA DISSIDÈNCIA,
EL MEU COR ÉS LA LLEI!!

Buida´t el cap
de rebaixes de llibertat,
rebutja el producte adulterat,
fes-t´ho a casa tu mateix
i recorda que ho componia:
La diplomàcia de la rebel.lia.
No donaré
tampoc la conformitat
ni a les seves lleis, ni al seu estat,
ni a la meva espanyolitat
i en qualsevol cas els respondria
amb la diplomàcia de la rebel.lia.
Passa a l´acció!
Aixequem la insurrecció!
La indocilitat ens portarà
a noves formes de lluitar,
de lluitar cada dia,
amb la diplomàcia de la rebel.lia.
Obre camins
a cops de puny,
a cops de falç,
cal que estiguis fort i entrenat
a l´hora d´enderrocar
els pilars de l´oligarquia
amb la diplomàcia de la rebel.lia.

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

La diplomàcia de la rebel·lia

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Homes i dones del cap dret

En aquest context, un grup de 15 estudiants s’han apropat al lloc de l’acte per denunciar públicament la hipocresia de la Universitat de València, que aquest any ja ha implantat alguns graus dins l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb dues pancartes amb els lemes “Prou MentidEEES, davant els fets no teniu la paraula” i “Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió”. Abans d’arribar a la porta de l’edifici de La Nau, un grup de policies nacionals ha identificat els i les estudiantes i els ha escorcollat les motxilles. Després han procedit a la identificació de totes elles i immediatament els han conduït a un carrer paral·lel a La Nau, on han estat retingudes una llarga estona. Durant aquests moments la repressió ha sigut exagerada; tot i que ja havien tornat els DNI a les estudiantes i estudiants, els han prohibit abandonar el lloc, arribant a identificar i retindre a persones que passaven per aquest carrer. Han intentat “colar” una denúncia per desordres públics com si fóra una acta d’incautació de les pancartes a una de les persones identificades per tal que la signara, cosa que s’ha negat a fer.

Els agents nacionals de la policia espanyola han mostrat en tot moment una actitud autoritària extremada, negant l’ús del català a les persones identificades i reaccionant violentament quan se n’adonaven que algú trucava per telèfon o apuntava els seus números de placa, fet totalment legal en una situació de retenció. Després han fet un cordó policial al voltant de l’edifici de La Nau, amenaçant les persones identificades amb multar-les i detindre-les si intentaven apropar-se.

Cal remarcar que una de les persones identificades i retingudes era un dels representants dels estudiants a Consell de Govern i que estava convidat pel mateix Rector de la Universitat a entrar a l’acte, cosa que no ha pogut fer ja que la Policia Nacional li ho ha impedit amb amenaces.

Mentre que la pròpia Universitat prohibeix els i les estudiantes a entrar a les seues
instal·lacions utilitzant les forces policials repressives de l’Estat espanyol, dins La Nau, l’acte, carregat de solemnitat, emotivitat, color i música, ha succeït sense cap inconvenient. El Rector, Francisco Tomàs i Vert, ha remarcat, amb un perfecte català, la seua “voluntat de diàleg amb les veus discrepants amb el Procés de Bolonya”; mentrestant, al carrer, la Policia Espanyola, negant l’ús del català amb un horrible castellà, ha fet fóra els estudiants de la pròpia Universitat amb amenaces i violència. Tomàs també ha remarcat la feina feta pel seu equip rectoral per “fomentar una societat més lliure, més igual, més justa i respectant la nostra cultura”; mentrestant, el nou grau d’Història elimina les assignatures d’Història del País Valencià. També s’ha referit al Procés de Bolonya com “una tasca col·lectiva de tots els agents de la Universitat” (potser es referia al agents de policia, que ja els senten com a seus); mentrestant, els estudiants i les estudiantes, que representem més del 50% de la comunitat universitària, no hem tingut ni veu ni vot en aquest Procés, i menys ara, quan es compleixen sis mesos des que el Vicerrector de Convergència Europea i “Qualitat”, Antoni Ariño, va dir que començaria una roda de contactes amb els representants dels estudiants per parlar de Bolonya, cosa que encara no ha fet. A la fi del seu discurs, el Rector, que acaba el seu mandat aquest curs, s’ha despedit dient que se’n va amb la consciència tranquil·la d’haver deixat una Universitat millor, i amb la confiança de saber que la comunitat universitària està cohesionada.

Quan la Policia Nacional prohibeix que els estudiants entren a la seua Universitat, quan es manifesten més de 15.000 persones pels carrers de València, quan la Universitat denuncia els seus propis estudiants, els fa passar hores detinguts i els porta a judici per delicte, quan el moviment contra l’EEES guanya les eleccions amb el major índex de participació de la història (més que quan vosté va ser elegit Rector): Francisco Tomàs, ni ha deixat una Universitat millor, ni la comunitat universitària està cohesionada. A més, al seu discurs ha dit: “sabem fer coses, i sabem fer-les molt bé”. Si es refereix a que sap reprimir les veus contràries a aquest Procés neoliberalista i antidemocràtic, torna a tindre la raó: és el que millor sap fer.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans denunciem fervorosament l’actitud autoritària i repressiva amb els estudiants i estudiantes, tant de les forces de “seguretat” de l’Estat com de la pròpia Universitat.

Si la repressió no s’atura, nosaltres tampoc!
No al Procés de Bolonya!

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Agressions en l’obertura del curs

Com diu la dita: més val una imatge que mil paraules. Ací estan les imatges.

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

De 2 a 6 anys

Si profunditzem més en la legislació referent referent a l’ocupació ens donarem compte d’algunes referències, apartats que segurament no sabem. Com per exemple qui té el dret a tractar amb l’empresari o el govern. Tots els sindicats? No. En cada matèria ens ho recorda la legislació: “…els dindicats més representatius seran…”, “…els sindicats més representatius tindran la capacitat de…”

Qui són aquestos sindicats? CCOO (comissions obreres) i UGT (unió general de treballadors). I perquè són els més representatius? No perquè tinguen més militants (afiliats) a les seues files, dir això potser seria una fal·làcia. Són els representatius perquè guanyen eleccions sindicals, cosa que a la patronal i al govern els interessa tindre controlat, i ni uns ni altres es xafen els dits: un dia fem un ERO ací i un altre dia reps una subvenció allà. És realment bo deixar la teua feina en mans d’aquestos sindicats denominats “grocs”, que depenen tant del govern i la subvenció pública?

Si fem una ullada al passat, a l’arribada de la democràcia, més concretament a l’arribada del socialista 1 Felipe Gonzàlez, podem veure als llibres que la UGT (sindicat històricament lligat als socialistes) posà el crit al cel sobre el patrimoni confiscat per Franco als sindicats històrics quan la guerra, però no es va quedar ahi, també exigia el que fer amb l’immobiliari deixat pel sindicat vertical (el sindicat únic del franquisme), cosa que també li va fer gràcia a la patronal (per exemple la CEOE) i a CCOO (de recent creació). Els sindicats, que en aquella època ja deien ser els més resperesentatius es van fer amb pràcticament tot el patrimoni del sindicat vertical que Gonzàlez bonament els va cedir de les arques de l’estat, això dóna que pensar. Exemples d’aquest patrimoni són, per exemple, els edificis d’aquestos sindicats tenen a la ciutat de València.

A mode de conclusió, d’aquesta reflexió, i com va dir aquell: sempre s’ha dit que el gos no mossegarà mai la ma de l’amo que li dóna de menjar. Si traslladem la dita a l’actualitat, algú creu que aquests sindicats “grocs” mossegaran la ma dels que els donen de menjar (amb subvencions i patrimoni públic)?

L’alternativa existeix, l’altrernativa a aquests gossos de l’estat espanyol és possible, a més de necessària.

Més informació: COS i CGT-PV

Article de: ooopb.com! a garrot de la llei

Quan la vaga “no vale nada”