Que passa, per tant, si està el meu germà al portatil? Pugen com l’escuma cançons del tipus: Tell Me Baby (RHCP), No es amor (Falling Kids) entre d’altres menys dolentes.

I per això l’article: Up per a intentar pujar les cançons que més m’agraden a mi per davant del “Tell Me Baby”, que és la primera, al Last.fm. He creat un Playlist amb el winamp amb les cançons que escoltant-les poden ser les que desbancaran la cançó arxiconeguda de Red Hot Chilli Pepers.

Lo bo d’açò és que he rescat moltes cançons que feia mil que no sentia, vos deixe amb el playslist, a veure si vos apanya el que escolte.

1. Ràbia Positiva - A les parets.
2. Manu Chao - Mama cuchara (versió 1, LP).
3. Obrint Pas & Fermin Muguruza - Kolore bizia.
4. Skalariak - Puto alcohol.
5. Bersuit Vergarabat - La bolsa.
6. The Killers - Bones.
7. La Gossa Sorda - Farem Saó.
8. Macaco ft. Telephunken - El tumbero.
9. Robbie Williams - Bongo bong & Je ne t’aime plus.
10. Fermin Muguruza - Big Beñat.
11. Betagarri - Verde.
12. Karamelo Santo - El ritmo indecente.
13. Manu Chao - 5 Razones (BSO Princesas).
14. Moloko - The time is now.
15. Rapsodes - Mil Paraules.
16. Che Sudaka - Usted.
17. Macaco - Son son.
18. Fermin Muguruza - FM 99.00 Dub Manifest.
19. Manu Chao - Mama Cuchara (versió 2, CD).
20. Betagarri - No hi som tots.
21. Pirat’s Sound Sistema - Complicitats.
22. La Gossa Sorda - Mos-kou.
23. La Kinky Beat - Citizens.
24. Fermin Mugurza - Itaka Berriro.

De paso i ja que estem parlant de Last.fm, proclame producte de la setmana la nova versió d’aquesta magnifica xarxa social:

Producte de la setmana: Last.fm.
Característiques: Estadístiques i recomanacions a partir de la música que escoltes.
Recomanable? Molt, és curiós i vicia.
Descarrega directa: Només has de baixar-te des de la seua pàgina web el last.fm player o un plug-in del winamp (o reproductor que gastes) per a que comence a pujar la música que estas escoltant.

Fa un parell de setmanes vaig fer el logo, renovat, de Skatimat, utilitzant pràcticament els mateixos elements: barres ska, vespa i una lletra diferenciada. Està dissenyat especialment per a imprimir-se sobre samarretes. Per tant pot dir-se (a la espera de que fem les samarretes de l’assemblea de joves, que tot aplegarà) que són les primeres que es faran amb un disseny meu. També es pot gastar, i de fet, si no m’enganye, ho gastaran com a nou logotip del grup.

L’altra novetat és el nou cartell del “IV Circuit de Música en Valencià” que organitzarem l’Assemblea de Joves de Benissa, a pesar de les adversitats, primer burocràtiques, després logístiques i ara  conflictes musicals, aquest últim problema en via de solucionar-se.

El cartell no ha vingut perquè si al món, ha sigut el resultat de tres cartells previs que no se si posar ací, perquè si els publique ja sabreu d’ells i no podré gastar-los per a pròximes voltes! Vos deixe amb el cartell tan bonic que m’ha eixit! Seguiré informant-vos però ja vos avance que heu d’estar tots ací, si voleu passar nit perquè veniu de lluny només cal dir-ho i us habilitem l’alberg, tot comoditats.

Fes click a la imatge per fer-la més gran (i apega-la pel teu poble si vols!)

Després de tants articles compartits, ací s’acaba, almenys per a aquesta temporada, l’hort i l’experiència de anar contant-ho i acumulant-ho al blog. Ara, després de tot el que hem patit, les tomaqueres ja donen el fruit i només queda que es facen roges. Gràcies a tots per haver llegit aquesta saga, haver comentat, també, amb experiències i consells i donant-me suport.

A la temporada d’hivern tornarem, això si amb la lliçó apressa, a plantar més cosetes. Ja seguiré informant!

Els detractors d’aquest grup que ha fet que la música en valencià fora escoltada al País Valencià estaran contents. Els que veiem, però, la part positiva, almenys jo, no ho estem gens.

Diuen que van a dedicar-se a projectes personals, a estar més a casa, Xavi Sarrià treurà un llibre. Que vaja be a tots, i, ara si, ha arriba l’hora de La Gossa Sorda, deixant el seu lloc a Aspencat, segur segur!

Informació extreta del Bon dia Torrent.

Els qui en conegueu ja ho sabreu massa que és el meu músic favorit (tenia una categoria aposta per a ell soles a l’antic blog i tot), pels qui no sabeu, Manu Chao és el meu músic preferit junt a Fermin Muguruza.

Manu Chao musicalment parlant ha passat per varies etapes, una en grup amb Mano Negra (i els no tan coneguts Hot Pants i Los Carayos), en solitari presentant “Proxima estación esperanza” i “Clandestino”; i en solitari però acompanyat, aquesta última amb tres sub-etapes: ben acompanyat (Gambeat, Roy Pacci, Lyricsson, Julio, Chalart58, B-Roy…), i molt ben acompanyat (els d’abans més Fermin Muguruza) i l’etapa actual: poc acompanyat, amb la meitat de Radio Bemba Sound System (a la foto).

Jo el vaig veure les dues voltes amb la meitat de la Radio Bemba Sound System i em va agradar molt però m’imaginava més, i és que tindre a Julio als teclats i samples, Roy Pacci a la super-trompeta, la veu reggae de Lyricsson, o l’acordió de B-Roy fa molt i es trobava a faltar massa!

Radio Bemba Sound System ha sigut la millor banda de tots els temps, era una selecció dels millors músics altermundistes. Diuen les males llengües que es van posar a viure tots a un pis de Madrid a lo commie total i les drogues d’uns, les xicones d’altres i les rareses d’uns pocs van acabar per destruir-los.

Sempre els tindrem a la memòria amb “Katumbi Express” i “Radio Bemba Sound System” ambdós discs en directe de la macrobanda dirigida per Manu Chao.

Click ací dalt per escoltar la cançó: Manu Chao ft. Lyricsson - Mr. Bobby

Khadr es canadiense, y tenía 15 años cuando, en julio de 2002,
fue detenido en Afganistán por soldados de EE UU. Le llevó
allí su padre, supuestamente amigo de Osama Bin Laden, y muerto
en combate contra tropas paquistaníes. Khadr fue acusado de
matar a un médico estadounidense con una granada durante un
choque con un grupo armado. Fue el único superviviente del grupo.

Extret del País. Amb tan sols 15 anys se’n va de Canada a Afganistan amb son pare, coneix a Osama Bin Laden, maten al pare, agafa una granada i mata un soldat estadounidense, després el capturen i el torturen a l’Afganitstan, seguidament se l’emporten a Guantanamo i durant 5 anys el tenen allà sense judici, i ara li diuen estarà tota la vida allà, cadena perpetua. I jo, vaig a dinar dentilles i després segurament em posaré a llegir D. Civil.

Podem dir que som afortunats.

Ploguda.
Després d’haver plantat i regat les plantes, i futures tomaqueres amb prou il·lusió, agarra i ens ve damunt un temporal molt curiós, tots els caps de setmana, almenys durant un mes, es posava a ploure moltíssim, inclús arribant a pedregar (algú ha colgat desinteressadament vídeos al YouTube i tot). Aquest fet va fer que de més d’una dotzena de tomaqueres i dos pebreres que teníem en un principi és reduïra a únicament sis tomaqueres, i amb el penquer i col ferides de mort (la col crec que no aguantarà molt més).

Hem continuat avant i les que no van aguantar aquest dur colp de la naturalesa van ser arrancades, les que quedaven van anar fent soca.

Fruits.
Passen els dies, les plantes van regant-se i ja fan falta pals de granera o estaques de fusta per aguantar el tronc i corregir-lo adequadament. Poc a poc vas veient que floregen amb unes floretes grogues, a la setmana ja ixen els primeres prototips de tomaques -i dius, be! han sobreviscut, el projecte està viu-.

Ha arribat l’hora del sofre, s’ha de cobrir les plantes per protegir-les i que acaben be la seua missió. Ja són més que visibles les primeres tomaques que en pocs dies (o setmanes, van molt lentes) podrem assaborir!

Hui toca tornar a regar i llevar els ulls de baix del brot per a que no li lleve força al fruit.

PS: Mireu les fotos més grans fent click a la foto que vulgueu veure!
PS2: He canviat, per fi, també, el vídeo d’ací al costat del “vídeo blog”. Si és que era qüestió d’agarrar-se la càmera i passar fotos al ordinador…

La qüestió és que el futbol que seguia jo quan era menut m’agradava més que el que hi ha ara. Exceptuant quatre que vertaderament valen la pena, puguen ser Schweinsteiger, Ribéry, Kameni o el prometedor Gerard Piqué, el futbol d’ara és menys emocionant. Abans estava Kluivert, Ronaldo, Rui Costa, Rivaldo, Cantona, Maldini, Barthez… I feien estos anuncis que segur que recordeu. Allò si que era futbol.

Degut al èxit quasi immediat que ha provocat el meu cosí amb l’aparatet he hagut d’anar a la tenda a per 4 més, i s’han acabat. És una meravella, amb el que et costa un joc original pots tindre tots els jocs allí clavats. Però el que més crida l’atenció és la diversitat, estan els classics de tota la vida (mario, tetris, bomberman…) i els nous, especialment educatius que són per a atreure a un altre tipus de gent, com són el Brain Training, El professor d’anglés o de vocabulari, i fins i tot un que et fa exercitar la vista. Jo m’he viciat al de Vocabulari, si estiguera en català, clar que, per això hauriem de viure en un país normal, ja seria l’hòstia consagrà.

Producte de la setmana: Estoig DSTT per a la Nintendo DS.
Característiques: Entreteniment a la par que educació.
Recomanable? Sobretot pel tema del Brain Training, el Professor d’anglés o el Vocabulari.
Descarrega directa: En aquest cas hauràs d’anar al FNAC (per exemple) i comprar-te una NDS i després el estoig DSTT comprar-lo a alguna tenda de dubtosa reputació.

La festa de hui, per tant, ha sigut la confirmació d’una nova etapa. Després del sopar ha tingut lloc els parlaments i després l’actuació d’un cantant (cantautor punki, li deia algú, altres “muchachito bombo i platillo” amistosament) que ens ha fet ballar a tots. I ara deu estar començant la sessió  del DJ convidat. Jo, que demà treballe me’n vaig a dormir, allà sense voler es quedaran fins tard.

Actualització molt positiva, que és el que feia falta, i no la mala notícia del mal estat de les tomaqueres, després de 5 dies de silenci per exàmens. Bona nit a tots!