pastaperdue's blog

Comiat

2009-07-06T16:31:00.001+02:00

Després de mesos d'un estat de deixadesa profund, pengem aquest video per acabar-nos de despedir de la ciutat i dels amics. Han estat dos anys tremendohs que tardarem en oblidar.

Saluti a tutti!

La mala sort ens persegueix...

2009-04-19T18:05:00.012+02:00

Després dels moments de desesperació viscuts a causa de l'episodi de la manca de paper per rentar-nos el culet, ens està seguint un altre ésser maligne: els terratremols!!!

No vam comentar res de les desgràcies de la zona del Abruzzo (pels que us eu preocupat, gràcies.... però Piemonte i Abruzzo estan a més de 500 quilòmetres) però realment és una llàstima. El nostre minut de silenci envers les víctimes.

Ara bé, avui mateix ha saltat l'alarma !!!!!! Segons hem vist (aviat ho veureu vosaltres pels diaris i TVs) una nova ona de terratremols ha tingut lloc al Piemonte!!!!!!! i nosaltres sense haver fet el testament encara.

Sembla ser que l'epicentre s'ha situat entre Bra i Alba (al sud de Torino) i s'ha quantificat en un terratremol de 3,9 en l'escala Richter. Mapa lingüístic (així us culturitzeu més) del Piemonte per poder veure on està el poble de Bra:

I un acudit (o no) sobre el poble de Bra:

Com es diu la companyia de gas de Bra ????

Fotografia del cartell sencer que demostra que no és cap montatge.

Merci al Xavi per enrecordar-se del nostre blog tan seriós i de noticies fresques.

Aproftant l'avinentesa obrirem en breu un número de comte on podeu ingressar diners a les víctimes de Pastaperdue

Per a més informació:
Diari la Stampa
Il tempo
La Repubblica

I puto Ramon apren a publicar!

De viatge per...(XX)

2009-04-16T07:59:00.007+02:00

Lyon

Després de tants dies ja tocava un viatge! (i una actualització)
I amb qui millor que amb els nostres estimats ex-Erasmus?

Ens van acompanyar Ludo+Bea, Giacomo+Patri i Quim+Elena en plan parelletes, tot i que per votació popular som la parella més atractiva*.

La nostra estada per terres gales va ser breu però intensa.
En Giacomo ens va fer vibrar per carretera com a bon italià.
Vam tastar per primer cop la raclette en quantitats industrials i ben banyada amb vi d'Alba. Som tan gordos que després del tiberi ens vam quedar semi-adormits i no vam poder sortir.

L'endemà vam aprofitar que no teniem ressaca per visitar la ciutat (427 hectàrees són patrimoni de la humanitat). Ramon i un servidor coincidim que no ens importaria viure-hi un temps.

Tipic carrer del centre.

Hotel de Ville de Lyon (ajuntament pels de la LOGSE).

Un cop vam acabar l'ascensió a Fourvière (on algú de l'equip va necessitar oxigen) vam anar a rebentar literalment de menjar a un restaurant tipic.

Però que gordos que som! Només en Ramon es va atrevir a acabar-se el menjar i el que li va costar...
Com ens sentiem malament ens vam proposar cremar una mica de greixos saturats passejant a la vora del Rhone en direcció al Parc de la Tete d'Or.

Quan ja estàvem cansats, vam tornar cap al pis de Ludo, que podria estar perfectament en una ciutat moruna/negruna.

Vist els resultats de la nit anterior vam ser prudents amb el menjar, que no amb el beure i vam sortir enxufadissims a catar la nit lleonesa. Com de costum no hi han fotos.
Ens ho vam passar bé però:
1.- Sortir és car.
2.- Els segurates es fiquen tontos si no vas amb noies.
3.- Els segurates es fiquen agressius si arranques cartells a la seva cara quan no et deixen entrar.

I l'endemà cap a casa.
Au revoir!

*En quant a atracció gravitatoria

Situacio desesperada

2009-04-09T11:54:00.002+02:00

Ningú s'esperava arribar a DEFCON 1 però malauradament vam haver d'activar el màxim nivell d'alarma al pis desprès de quedar-nos sense cel·lulosa (en qualsevol de les seves formes) per a netejar-nos el cul.

Ja es trist que abans d'anar a comprar recanvis, s'acabés el cartró marró de mitja dotzena de rotlles (com el de la imatge), tota la propaganda del súper, una revista d'aeronàutica que estava per allí (incloses la portada i contraportada de paper satinat). L'útima persona que es va trobar sense cel·lulosa, va haver d'eixugar-se amb les cortines que, evidentment, ja no ens acompanyen.

Des d'aquí, podeu firmar als comentaris a favor que l'Edgard robi paper de la uni per a que fets tan lamentables com els descrits no tornin a passar.
Moltes gràcies, Josep i Ramon.

Eurocup (dies 1,2,3 i 4)

2009-04-07T11:51:00.002+02:00

No sabeu el greu que em sap no haver actualitzat en tots aquests dies però la veritat és que han estat uns dies molt intensos en els que m'aixecava molt d'hora i anava a dormir molt tard. Sabeu que pensava amb vosaltres però vaig pensar que el millor de tot era fer un recull de les millors imatges un cop acabada la final i llestos.

En la foto l'italià Scariolo (entrenador del Khimki) que el pobre va tenir que soportar bastants càntics tipo "Scariolo,Scariolo hijo de p***"

I aquest any si que em vaig fer fotos mentre desenvolupava el meu treball. Això de fer de mopero és més cansat del que sembla, sempre estás en tensió; qualsevol cosa pot passar!

Si, el d'allí baix a l'esquerra és servidora...

Foto amb un de l'equip i amb la nova copa que s'estrenava aquest any.

Durant una de les semifinals van premiar als campions del 3x3 que s'havia celebrat la setmana anterior i ens van fer sortir al mig de la pista. Em van fer ficar una jaqueta perquè no era plan de que un voluntari fos premiat amb unes entrades per la final 4 de l'Eurolliga i una pilota de l'Eurocup, semblaria tongo i tal.

2 apunts sobre la foto:
- Les cheerleaders són bastant bastant bastant justetes.
- El de la meva esquerra és el presi de l'Eurolliga.

I dir que he trobat un nou ídol: Chuck Eidson del Lietuvos Rytas. Aviat crearé el seu grup de fans al Facebook (si ningú ho a fet ja).

I una mica de cotilleo...fotos amb famosos:

Matt Nielsen, australià que a mitja temporada va deixar tirats als que al final van ser campions; molt hàbil l'artista. Però va ser el jugador del València que més em va agradar, i amb diferència! (Ojo a Maserati del meu darrere)

Romualdas Brazauskas, famós àrbitre lituà conegut per la seva nefasta actuació en la final olímpica de Pequin. El tio, quan se va enterar que sabia espanyol em va recitar els insults que sabia: c*****n, hijo de p*** etc etc molt majo ell per això.

Isiah Thomas, per qui no el conegui aquí.

I més o menys això seria el recull dels 4 dies. Se que ha estat una mica justet i que em deixo moltes coses però ja us ho contaré amb persona que queden més clares les coses.

P.D. Lietuvos Rytas en lituà vol dir "matí de la Lituania". Vaya nom més cutre per al campió

Eurocup (dia 0)

2009-04-01T23:16:00.006+02:00

Pels més enterats, ja sabeu que demà comença la Eurocup aquí a Torino.

Com l'any passat intentaré anar escribint les meves experiències i les meves fotos robades amb els VIP (tot i que com a voluntari no ho hauria de fer i m'hauria de deure al meu treball....).

I aquí les primeres fotos.....

- la del pavelló on es disputaran tots els partits: el Palaisozaki (capacitat per a 12.000 persones**)

- la de la sala de premsa:

on surto contestant a les preguntes dels periodistes després de guanyar el 3x3 que es feia al mateix pavelló amb un suculent premi d'unes entrades per anar a la Final a 4 de l'Eurolliga que es farà a Berlin.
- foto dels campions dels 3x3

Donc res, que us espero tenir informats...

**12.000 persones. Tot i que en teoria només estarà obert la part baixa del pavelló (6.880 cadires)

De viatge per...(XVIII)

2009-03-25T10:47:00.014+01:00

Doncs bé, com diu el títol us explicaré les coses que m'han anat passant en les últimes visites a Madrid. Suposo que molts us pensareu que ara ficaré un book de fotos de Ramon enyonyat amb Carmen...però no, no patiu!!! Malgrat tot, sempre us tinc (tenim) presents per ficar material de qualitat!!

Doncs bé, només arribar a Madrid em vaig dirigir a l'organisme de benvinguda, a veure que em deien com a persona forànea....

Com a bon guiri...vaig deixar-me endur per l'oferta de Madrid que més està de moda, la Cow Parade. En definitiva, que aprofitant que havíem de fer tursime...vam anar a veure vaques pintades per la ciutat:

Davant la puerta de Alcalá, miralá miralá.

La vaqueta preferidia pels crios...

La vaqueta preferida per les noies...

La vaqueta que em volia encular...

la vaqueta indepent....

la vaqueta centre comercial....

la vaqueta voladora....

la vaqueta besitos.....

No podien faltar les meves aficions "basquistes" així que la vaig tenir que enganyar per anar al Magariños que feien una festa els de l'Estudiantes amb els crios i al Vistalegre a veure al Madrid contra el Berlín:

foto amb Carlos Suarez... que ens diu després de demanar-li la foto: " Bueno vale, pero rápido que mi madre me echará la bronca si llego tarde a comer" juas juas... La veritat que ens va caure molt béen Carles!!

I l'altra amb el gran pancho Jasen.

I un cop a Vistalegre, foto de la presentació de l'Alba de Berlín.

Una altra de les visites preparades per Carmen va ser la d'Alcalá d'Henares. Poble conegut perquè:
-apareix, no tinc molt clar el per que al google maps com si fos una de les principals ciutats d'Spain (que no dic que no ho sigui eh! només dic que és curiós).
-albergar una de les majors colònies de cigonyes d'Europa:

- haver estat declara ciutat patrimoni Mundial per l'Unesco l'any 1998.
- tenir una Universitat de gran prestigi. Hem sap greu pels complutenses (gentilici dels d'Alcalá) pero l'Universitat de Lleida va ser creada 200 anys abans (1300 enfront 1499). Així que els portem 200 anys d'avantage estudiant...
I unes quantes fotitos que il·lustren la nostra presència allí:

Foto davant del que "diuen que és" la casa natal d'en Cervantes i juntament amb en "Quixot i en Sanxo".
I altres prespectives del poble (que sense saber com...té més de 200.000 habitants, no t'ho perdis)

Un dels altres dies el vam aprofitar per anar al museu de l'aire (no s'havia de pagar entrada així que allí estavem). Vam fer moltes moltes fotos i li podria dedicar un post especial al museu però tampoc convé avorrir-vos. Les més destacades serien:

Carmencita possant davant d'un mosca Bell de colors...

Des de l'interior es podien veure les cabines dels dos avions, però desde fora la pespectiva era força curiosa.

Així per culturitzar-me i tal...ejem ejem.

I una mica de bitxitos espacials per anar avançant el rpojecte final de carrera.

I que res millor a fer un dissabte que anar-nos-en de barbacoa!! Ens en vam anar a Chiloeches, al costat de Guadalajara.
Els companys el·legits van ser els del coro on canta Carmen (balanç del coro: 0 friki-arquitectes, bastants de ciències amb qui poder parlar).

La veritat que m'ho vaig passar millor del que em pensava, vaig començar a guanyar colorete per l'estiu, vaig apendre jocs nous aplicables als crios de la Seu, vaig menjar com un tossinet i vaig descobrir les meves passions musicals (tranquils que no em vaig ficar a cantar amb els del coro...).
I, ja per acabar, uns quants WTF que vaig trobar per Madrid.....

Malgrat el fred que assolava, amb una jaqueta prima vaig poder passar tota la setmana. És que els de Lleida som lo millor!

I aquest segon...en fin, sense comentaris.

I un altre trobat a Alcalá que malgrat la crisis segueixen buscant treballadors.

I foto amb el grandíssim Agustín Jimenez al que vam anar a veure en un dels seus monòlegs. Qui no el conegui....que miri això:

I res, que com sempre, que m'ho he passat molt bé amb tu i que ja tinc ganes de tornar i ...que ja et trobo a faltar julinnnnnn

Cas 9: Mcdonald's de Bergamo

2009-02-27T10:43:00.005+01:00

Número d'estudi: 9

Localització: Bergamo
Adreça: Piazza Marconi 1
Dia de l'experiment: 02/02/2009
Hora de l'experiment: 13:18
Prova del delicte:

Tot i que Bergamo es coneguda per albergar un dels aeroports internacionals de Milà, crec que hauria de ser coneguda també pel conjunt arquitectònic de la seva ciutat. Realment val la pena veure les muralles, les esglésies o les casetes medievals. I com a curiositat, i pels més fungoleros, l'equip de la serie A "Atalanta" és de Bergamo i el seu nom deriva d'una divinitat grega famosa per les seves habilitats en l'art de la caça. Feta l'introducció, dir que vaig agafar un dia una mica gris i la ciutat estava completament nevada i li donava un toc molt romàntic.

FACTORS EXTERNS

Local: Tenia dues plantesles quals estaven plenes de taules i cadires que estaven ocupades al 95%. Estava ple de canalla que suposo que els diners que els seus pares els hi donaven per menjar al menjador de l'escola se'ls gastaven en una hamburguesa. No em pronunciaré sobre si quan tingui fills (d'aquí a que els tiingui potser han desaparegut els Mcdonald's) els deixaré anar o no al Mcdonald's però no crec que sigui el més adient per un nen jove alimentar-se a base d'hamburgueses (malgrat tot, m'he acabat pronunciant) Puntuació: 6
Situació i aparcament: És molt comú aquí a Italia que el Mcdonald's estigui davant de les estacions de trens. Així que si ets un motxilero que vol veure molts Mcdonald's en poc temps és fàcil localitzar-los. El problema és que la ciutat que val la pena visitar dista una miqueta de l'estació. Si en qualsevol moment vols fer una pausa mentre visites el casc antic...t'has de desplaçar fins a la part baixa de la ciutat el qual no és gens agradable. Tabé et pots arriscar i anar a qualsevol altre restaurant...però no estem per fer provatures estranyes en la nostra edat.. Puntuació: 6
Decoració, mobiliari i netedat: La veritat que em va passar desapercebuda. Això vol dir que no destacava. L'únic "weird" eren els "cubrebandejes" de paper que tenien certa decoració nadalenca. I aprofitant que es valora la netedat (crec que encara no ens haviem centrat mai en aquest aspecte), remarcar que la crisi deu estar fent reduir el personal a bord dels mcdonald's perquè quan vam acabar de menjar les papeleres estaven totes plenes. Una mica de porfavor i menys despatxar i més netejar!! Puntuació: 4
Serveis: No se com explicar això...però em sap bastant greu veure 5 noies esperant i que el lavabo per a nois estigui buit. Des d'aquí fem una crida als labvabos bisex. Seria un gran avenç en temps i en tot. I malgrat que poca gent havia xafat el bany dels homens...estava bastant brut. Puntuació: 5
Rapidesa en el servei: Era un dels típics restaurants que deuen estar acostumats a rebre grans quantitats de gent en certs moments del dia. Es notava que estaven acostumats a anar per feina. Puntuació: 8

FACTORS INTERNS:

Preu: Un eural que li dona una alta puntuació seguint, com sempre, la taula de relacions preu-puntuació. Puntuació: 10

Simetria: Si mireu la foto veure que l'hamburguesa té un bulto a la part esquerra (dreta per vosaltres). A part sembla que el formatge estigui desafiant les lleis de la gravetat i, enlloc de deixar-se caure cap avall, va cap amunt Puntuació: 5

Temperatura: Bé, val a dir que bé. La van fer ràpid i al punt. Puntuació: 9

Textura: Malgrat l'aspecte inicial, el meu paladar va quedar bastant sorprés de la manera tan natural com els meus queixals van perforar la cheese. Una molt grata sorpresa, la veritat. Puntuació: 8

Ingredients: Tot i que part del formatge es debia d'haver quedat en l'emboltori, la resta d'inregdients estven llestos per anar a conèixer Món (notis l'ironia). Puntuació: 8

I una foto que reflexa tres coses:
1- Efectivament Bergamo estava nevat.
2- La motixl·la no és meva però potser un dia agafem i anem a fer de motixl·leros per Itàlia anant de Mcdonald's en Mcdonald's.

ALTRES:
+0,2 per tenir la figureta de Ronald. Si torneu a mirar la foto de la façana el veureu que el pobre està al balcó soportant la pluja però mantenint una rialla en la boca

+0,2 per tenir Mcland. Estava ple de canalla amb pares i em va fer una mica de cosa ficar-me per allà a fer fotos. I com que la cosa de fer-se fotos amb nens petits no està massa ben vista per la societat vaig creure millor no fer-me-la.

NOTA MITJA FACTORS EXTERNS:	5,8
NOTA MITJA FACTORS INTERNS:	8,0
MITJA:	6,9
ALTRES:	+0,4
NOTA FINAL MCDONALDS DE BERGAMO	7,30

Visites (XIV)

2009-02-24T12:19:00.014+01:00

Doncs més que una visita de rigor, va se semblar una retrobada de parejitas:

Per ordre d'aparició: Ramon, Carmen, Maria, Júlia, Anna i, a sota, Ramon.

Com que el primer dia van arribar una miqueta tard i, per poder sopar, van tenir que anar a veure un "gran" partit de bàsquet, ens va donar temps a fer poca cosa. Just per sopar i sortir de festa. El més lamentable del sopar va ser la poca (per no dir nul·la) col·laboració de les dones (excempta Carmen per arribar l'endemà) com es pot veure en la foto:

Accepto que la Maria no fes res (recordem que va venir amb crosses des de Lleida, més de 1000 km a peu). Però la Mung no va fotre puto brot, que quedi ben clar. Com a càstig, en la següent foto on es veu el gran sopar que els homes vam preparar, elles no apareixen.

De la resta de la nit millor no ficar fotos que la nostra imatge ja està molt devaluada, però la dels nostres invitats encara no.
Ja divendres, ens vam dedicar a voltar per la ciutat i gaudir de les meravelles que ens podia oferir....

Us heu salvat del tomatazo aquesta vegada...

Júlia-somriure-preparat davant de la Mole. La Maria també té una foto igual però...se siente.

L'Eduard que sempre fa cas del que li diuen...

I a continuació foto de las parejitas des de la Mole....que tendre, ois.

I quan ja estaven tornant a casa del nostre passeig ens vam trobar una mini-trobada de cotxes que estaven preparats per sortir a disputar el Rallye de Monte-Carlo de cotxes històrics.
Fotos de tots fent el tonto amb els cotxes. N'hi havia tants que se'ns va fer impossible fer-nos fotos amb tots.

Les tres mosses mostrant un Renault Alpine... es nota que no n'entenen de cotxes.

Encara que sembli un 600... al buscar el model m'he trobat en que és un Steyr-Puch 650.

Eduard que amb el seu sou de químic hauria de treballar 2 o 3 vides per poder-se comprar un Jaguar com el de la foto. Però el xaval està feliç i tot eh, no us penseu.

Ramon i Carmen davant del Porsche 911 de color taronja.

No és que la Mung faci el mongui, fixeu-vos que a dins del Porsche 356 C hi ha un home dormint...curiós.

Però per a curiós i WTF, aquest Renault 12 Gordini d'un parell d'talians amb patrocinador Caja Madrid:

Suposem que en cas d'accident mortal és bo saber el grup sanguini de cada un dels ocupants del vehicle. I suposo que el de les lletres més grans serà el conductor.

Després de veure l'exposició ja marxavem cap a casa però per davant nostre va passar l'autobus de la Juventus. Malgrat el fred que feia ens vam apropar a veure que donaven per allà.

Davant nostre van passar l'entrenador (Carlos Ranieri) i el txec Nedved. Però el que nosaltres voliem era fer-nos la foto amb algun conegut per després poder vacil·lar als que no eren amb nosaltres.
Com que no sabiem si les estrelles de debó havien arribat, i per no tornar a casa amb les mans buides, vam agafar el primer que va passar i el Julià es va fer la foto amb ell. L'elegit fou Christian Molinaro:

I el moment més esperat per tots... (més que la foto amb el senyor Ramon) era fer-se una foto amb l'idol local de Torino, amb la persona que li va marcar un parell de gols al Madrid (que per cert, el Julià es va encarregar de recordar-li), ni més ni menys que amb Alessandro, Alessandro del Piero:

En la foto: Julià, Ale, Ramon i Eduard (Carmen fent la foto xD)

I no patiu, ara que ja som amics amb Ale (vol que li digui així), les properes visites tenen assegurada una foto amb ell.

I quan vulgueu tornar a passar per aquí serà un plaer tornar-vos a acollir. Enguen, ens la veiem!

Vendetta divina?

2009-02-23T16:10:00.005+01:00

No se si ha estat ajut diví o el que... però estic molt feliç. Us explico el perquè:

Teòricament els meus dos companys de pis van acabar examens el passat dijous mentre jo acabo demà. El millor de tot és que desde divendres al matí els dos han estat al llit perquè estan malaltets. Em ric d'ells, ju jajajaja (espero que no em fiqui malalt).
El preocupant del cas es que avui l'Edgard s'ha aixecat ple de grans pel cos (per TOT el cos). Sembla ser que la seva mare li ha diagnosticat la sarampió però no n'estem segurs. Estudis han demostrat que el nostre pis conté un bioclima especial on hi poden sobreviure tot tipus de bestioletes patògenes.

Des d'aquí m'agradaria crear un grup per tal que l'Edgard anés al p*** metge abans de que ens infecti a tots amb el que sigui que té.

Petons

P.D. Dimecres m'en torno a la península ibèrica. Potser sóc el propagadaor de l'enfermetat per tot el país hispànic....

V per Vendetta (2a part)

2009-02-18T15:21:00.004+01:00

Com ja vam fer en la primera part de V per Vendetta dividirem el comando en dues parts i així us quedarà més clara la idea de com ha anat tot.

PREPARACIÓ:
Us donarem una llista dels passos que hem seguit per fer aquest comando.

1- Trobar un company de pis que hagi tornat a casa de visita i et deixi la seva habitació lliure per ser manipulada.

2-Anar al súper i comprar 400 gots de plàstics (els més barats, si es pot elegir).

3- Col·locar els gots de manera ordenada. Sembla que no però va ser una experiència molt relaxant. Ens estem plantejant crear la "vasoteràpia". A part del fet de col·locar-los, el fet que el que els hagi de treure sofrirà, et relaxa encara més.

4- Un cop acabada la feina, inmortalitzar el moment amb moltes fotos. Un cop fetes les convencionals, pots inclús recrear-te i fer-ne d'artistíques.

5- Si pots fer un video per explicar el que has fet als ciutadans del món , encara millor.

DESENLLAÇ:

Suposo que aquesta era la part més esperada. Malgrat que l'Edgard sigui una persona pacífica i no reaccionés amb la virulència esperada per tots.
De tota manera, les fotos i el parell de videos no tenen pèrdua.

Per ficar-vos en situació. En el primer video, deixem grabant la càmara i ens amaguem a l'habitació d'en Josep. L'Edgard arriba al pis i es troba que no hi ha ningú i totes les altres portes de la casa (cuina, WC i habitació d'en Ramon) estan tancades amb clau (potser sentiu sorolls durant el video deguts a cops de l'Edgard contra les portes):

Ja descobert tot el "percal", acompanyem a l'Edgard en la seva aventura per recomposar l'habitació.

Possibles contenedors dels gots que hi havia a l'habitació de l'Edgard. Tots ells els vam guardar a casa dels veïns. Veureu que l'Edgard, durant el video, busca el cubell blau i l'escorredor vermell del primer pla.

A tenir en compte:
- Lo fàcil que és dominar a persones que estan desesperades.
- El got de damunt de l'armari el va ficar en Santi.
- Tinc la conciència tranquil·la.

Making-off de V per Vendetta (2a part)

2009-02-14T11:08:00.007+01:00

Com que hem vist que esteu desesperats i no volem que us talleu les venes esperant veure la reacció de l'Edgard al comando que li hem fet...us avançem el making-off.
Esperem que us agradi.

Si tot va bé demà tindreu el desenllaç....

P.D. Felicitats atrassades al Julià.
P.P.D. Abans que arribi l'Edgard a casa estem oberts a suggeriments.
P.P.P.D. El fet que parli amb lleidetà tancat em fa tenir el llavi de costat...en realitat no sóc així eh
P.P.P.P.D. En Santi i la Marta han col·laborat en el comando. I tota la resta dels amics de l'Erasmus s'han rigut de l'Edgard i segurament vindran a casa a veure la seva reacció.

Teaser trailer V per vendetta (2a part)

2009-02-07T22:35:00.002+01:00

Molt aviat a pastaperdue

WTF mensil (XII)

2009-01-25T10:00:00.002+01:00

Seguint amb la nostra missió de recollir tots els WTF del nostre Erasmus, avui ens centrarem amb la nostra estimada Mensa (menjador universitari per als de la LOGSE).

Tindran la patent d'aquest enginyós sistema de subjecció d'extintors?

Algun cop us heu preguntat com quedarien els vostres genitals després de banyar-vos a les radioactives aigües de Springfield?

Qui ens havia de dir que trobaríem la resposta a la nostra estimada Mensa.. WTF!

Fins i tot parla!

V per vendetta (1a part)

2009-01-23T11:45:00.009+01:00

En resposta als atacs de xosepito m'he vist obligat (amb la col·laboració d'Edgard) a tornar els "serveis prestats" durant aquests dies. Tots sabem que en xosepito és una persona molt ociosa que aprofita qualsevol moment per fer activitats extraescolars. Doncs bé, aprofitant que se n'havia anat de casa a nedar i la seva habitació estava lliure per ser atacada...

El que vam fer és traslladar la seva oficina d'estudi al balcó de manera que quan arribés a casa es trobés que algú li havia robat les coses. Se que és de nens petits fer això...però val la pena veure com va quedar tot montat. I el millor és que després de riure una estona, és el xosepito es quan ho ha de ficar tot al seu lloc.

Us deixo amb el recull d'imatges i videos de el nostre treballet.

PREPARACIÓ

Edgard jugant amb el xosepito de joguina

xosepito de joguina estudiant al balcó de casa

Iniesteeeeee

DESENLLAÇ

P.D. L'Edgard i servidora treballem d'ofici i per encàrrec. No dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres si necessiteu dels nostres serveis.
P.D.2 Per inicar els draps bruts de l'Edgard...00:34
P.D.3 Mare, al final he aprovat eh!

Draps bruts

2009-01-20T15:46:00.004+01:00

Sé que estic jugant amb foc amb la publicació d'aquest post, però tot sigui pel bé del blog que últimament està una mica pansit.

Fa uns minuts en Ramon ha fet una de les seves "ramonades" que he cregut adient compartir amb tots vosaltres.
Després d'una setmana per decidir si es comprava o no un vol a Madrid des de Milano, avui ho ha fet, però reservant Madrid-Milano Milano-Madrid per aquest ordre (sort que valen 4 duros...).

Ole, ole, ole.

Apa, quedeu-vos a gust amb els comentaris.

No friends on powder days

2009-01-17T19:27:00.005+01:00

Tal com diu el títol (no original), avui he anat sol a Bardonecchia a catar el "hiperpaquet" que va caure fa una setmana.

No m'he endut la càmera però la imatge de sobre us pot donar una idea del panorama.

Sense paraules.. de 9 a 16.30 esquiant sense parar. La última baixada m'ha caigut la llagrimeta del mal de cames. I es comenta que d'aquí dos dies nou temporal de neu ^^

Final Eurocup (ex-ULEB CUP) a Torino

2009-01-15T17:56:00.010+01:00

Si ja fa un any vam anunciar el que va ser la primera ULEB CUP a la nostra ciutat... estem orgullosos d'anunciar-vos que aquest any també es tornarà a disputar aquí!!! jijiji. L'únic que ha canviat és el nom. En lloc de dir-se ULEB CUP ara es diu EUROCUP.

Suposo que ho han canviat perquè prestava una mica a la confusió... es com si algun trofeu europeu es digués FIFA, no tindria massa sentit.

Trofeus del MVP (Rodolfo Fernandez), del guanyador (Joventut de Badalona) i del que va quedar en segon lloc (C.B. Girona) que es van donar l'any passat. Suposo que aquest proper any canviaran de forma, no?

Un cop reflexionat sobre el nom..dir-vos que, com l'any passat, esteu totes convidades a estar per casa nostra si voleu venir a veure la final. dels dies 2 al 5 d'abril No fa falta dir que intentaré tornar a ser el mopero oficial de tant prestigiós event.

Per si us pregunteu quins equips espanyols (dic espanyols perquè no n'hi ha cap de català) poden arribar a tal final... doncs, ja només queden iurbentia Bilbao i Pamesa València (com l'any passat). Esperem que en el nostre contacte en el Pamesa pugui tornar-nos a saludar!!

Us deixo amb algunes fotos de l'any passat....

Actualització: vec que els d'ACB s'han copiat la prímica de la meva notícia... quina falta de serietat eh! Almenys que em citin com una de les fonts.

Actualització 2: m'he fixat que la notícia va sortir per Europa Press i altres pàgines l'han anat copiant. El que no entenc es com han pogut difondre la notícia inclús abans de que fos pública a tarvés de la pàgina de la pròpia Eurocup. Tot i així era uns ecret a veus que es tornaria a fer aquí la final. I no se perquè...

45h de nevada NON STOP!!

2009-01-12T23:31:00.012+01:00

Salve!

Com dirien a Polònia: "Moooooooooooooooolt bona niiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!! Sens presenteeeeeen una dieeeeeeees fredooots, humidoooooots i nevadots". Doncs sí, aquí a terres Piemonteses fa un fred que pela i la conseqüència ha esta més que contundent: més de 45h de nevada NON STOP, una horeta de calma, mitja hora de pluja i a tornar a nevar. Ara surto de casa per la finestra.
Va, no us faig espera més, aquí teniu unes fotos del primer d'aquest dos dies de nevada intensa. Un d'aquells dies en que tot és bonic i veure la neu al sortir al carrer t'arranca un somriure:

Cruïlla dels carrer Emanuele Secondo i Madama Cristina (dia1)
La mateixa cruïlla des d'un altre angle (dia1)
Carrer Marconi (dia 1)

Carrer Gioseppe Giacosa (dia 1)

Angle superior: Carrer Gioseppe Giacosa (dia 2)

Porta unes 30h nevant i ara ja no fa tanta gràcia. Anar a menjar a la mensa de Via Ormea és tota una aventura i acabes amb els pantalons xops.

La Silvia i un servidor davant de la mensa de Via Ormea (dia2)

Davant la mensa de Via Ormea (dia2)

La típica bola de neu...aquest del santi és més basto que una espardenya

Apa doncs, per avui això és tot, espero que us hagin agradat les foto (gràcies Santi per les que m'has passat).

No voldria encasellar-me com a meteoròleg del Pastaperdue's blog ni que us penseu que estic obsessionat amb la neu (que una mica sí, m'encanta esquiar), però "la nostra obligació com a bloguers és mantindreus al dia de les nostres peripècies", ...o això em van dir... així que estava obligat a fer el post. De totes maneres prometo canviar de tema en la meva següent entrada.
Salutacions a tothom i, encara que per molts ja s'han acabat, felices festes i que tingueu un molt bon any 2009!!! ;)
PD: ja he actualitzat el meu perfil pesats (Nuri també va per tu).

Que n'és de....

2008-12-28T13:18:00.008+01:00

Alex!

Per intentar no oblidar el passat any Erasmus, intentarem fer un seguiment (això nostre frega el pur periodisme rosa ja) de la vida dels que van ser els nostres companys. Com que aquests dies estem a casa i no ens passen coses interessants per Torino...ens dediquem a aquestes periodisme de segona.

En aquest primer capítol parlarem d'Àlex, l'enginyer mig gaditano mig maño.

El seu accent és difícil d'ubicar el primer cop que parles amb ell...
Doncs us contem...aquest home ja és enginyer industrial (qui ho pogues dir ....aiss) i s'ha ficat a treballar en una empresa d'aerogeneradors i, tot hi estar lluny de casa, diria que la vida li va prou bé. En una de les meves visites a la kapital d'Espinya vam (Carmen i servidora) aprofitar per anar-lo a veure a Motilla del Palancar (província de Cuenca!!):

Si es que està a Cuenca de tot aquest poblet!!

Doncs això, el xaval està aprenent el "vell" ofici de construir molinets. En realitat, del que s'encarrega és de la posta a punt dels convertidors.

Que sembla que no, però un convertidor d'aquests deu fer uns 2,5 metres d'alt i 3 d'ample!!

I per a que us feu una idea de com són de grossos... es que sembla que no però ho són molt eh!!
Els que vam anar a veure feien uns 80 metres d'alçada i les seves pales mesuraven uns 35 metres.
La gòndola, la part de dalt que conte el propi (-aero)generador, també ocupa bastant. En la foto, es veu el procés de muntatge d'un d'ells:

I pels que us ho heu preguntat sempre... que hi ha dins de la torre d'un molí d'aquestes?? Doncs a més dels convertidors dels que hem parlar abans (si, les torres fan uns 3 metres d'ample) hi ha espai per unes ecaletes que porten a la part de dalt.

Doncs res, espero que us hagi portat a interessar-vos una miqueta més pels aerogeneradors.

WTF letó (XI)

2008-12-27T20:35:00.000+01:00

Com no hi ha viatge sense WTF, aquí teniu el que vam trobar durant la nostra estada a Riga:

En primera posició: tenda per a politoxicòmans.

Si, és possible superar l'encert del nom anterior, que deuen vendre aquí?

I per als més atrapats, un remember comestible de primer de carrera:


tipus

    animacio = taula [1..MAXF] de frame
      frame = tupla
            r:rodona
            q:quadrat
            text:cadena
            fons:color
      ftupla
      text = taula {1..MAXC] de caracter
      rodona = tupla
            pos:posicio
            radi:enter
            col:color
      ftupla
      quadrat = tupla
            pos:posicio
            tam:enter
            col:color
      ftupla
      color = tupla
            r, g, b:enter
           ftupla
      posicio = tupla
            x, y: enter
      ftupla
ftipus

De viatge per... (XVII)

2008-12-24T17:24:00.003+01:00

Riga+Jurmala

Aprofitant un petit break d'estudi, aprofito per actualitzar i felicitar-vos les festes.
A finals de desembre en Ramon i jo vam fer un viatge de baix pressupost i en plan romàntic a la capital de Letònia.

Amb els seus 900.000 habitants i banyada pel gran riu Dalgava, Riga ens va acollir amb uns dies freds, plujosos i ventosos.

Aquesta immensa mole d'aigua queda totalment glaçada a partir de desembre-gener.

Vam arribar dissabte i estàvem obligats a catar la nit letona. Teníem un contacte Erasmus a la capital, però ens vam ajuntar amb males companyies (veure imatge) i no recordem gaire bé el que va passar.

El responsable del desastre...

L'endemà, penedits com estàvem, vam decidir dedicar els nostres esforços a visitar la ciutat i a avaluar la societat bàltica.

La ciutat té un interessant centre històric (patrimoni de la humanitat) on es poden veure edificis modernistes mesclats en uns carrers de toc medieval. Fora del centre la ciutat és més aviat trista i destacaríem l'edifici del palau de la cultura d'art gòtic-estalinista.

Tenint en compte que la nostra breu experiència pot ser no significativa, la opinió que ens mereix la gent del país és bastant negativa. Ni a la oficina de turisme ens van tractar amb simpatia! I mira que devíem ser els únics turistes de la ciutat.. Això si, les dones rosses, primes i guapes.

Entre el temps i el tracte rebut el Ramon es va ficar trist i el vaig portar a veure un partit de bàsquet al Riga Arena on s'enfrontaven 1r i 2n de la lliga letona. L'equip local es va imposar sense problemes per 93-62 al Ventspils. Val a dir que ens ho vam passar millor amb l'espectacle que amb el partit.

La ciutat ja no donava més de si i vam agafar un tren i vam ficar direcció al mar esperant que la pluja no ens seguís.

El tren, alegre com els ciutadans.

En 30 minuts vam arribar a Jurmala, coneguda com la perla del Bàltic. Poble turístic per excel·lència on fa uns anys es deixaven veure personatges de la talla de Brezhnev i Khrushchev.
Vam veure moltes cases modernistes que al seu dia devien donar glamour però que actualment el seu estat de deixadesa les fa dignes d'una pel·lícula de por .

El temps ens va fer un amago però tot i que va afluixar, no va parar de ploure en cap moment.

No deixa de ser curiós que fiquin als tríptics turístics que això ^ és la bola del mon més gran de Letonia. ó_Ò??

Si heu arribat fins aquí: o sou el Ramon o esteu esperant que escrigui sobre el McDonalds.
Pels que no sigueu en Ramon, l'informe el farà tard o d'hora.

Comentar que tant el menjar com l'allotjament van ser molt econòmics i de qualitat suficient.
Dormíem per 4€, menjàvem per 3€ i bevíem el mig litre de cervesa per menys de 2€.

Finalment vaig tastar el mundialment conegut Borscht (la sopa de l'esquerra). Em va agradar.

I per concloure, una fotografia amb l'hotel que va allotjar a l'inspector suec Kurt Wallander en el llibre "Els gossos de Riga".

Easyjet...low cost?

2008-12-18T18:29:00.006+01:00

El nostre blog rarament s'ha usat amb finalitats reivindicatives (només recordo una crítica als lavabos de l'estació de tren d'Ivrea), però el que ens ha passat els darrers dies és per fer-nos plantejar certes coses.

Ens han arribat un parell de mails referents a vols ja fets amb Easyjet. Aquells que volen amb els avionets de color taronja,si. En ells s'ens demana que paguem 2 euros perquè el govern italià ha pujat les taxes aeroportuàries. El que passa es que els vols ja els vam fer i pagar!!!!! Aquí us deixo amb l'escrit, espero que us indigneu també:

"Nos ponemos en contacto con usted para informarle que ha habido un aumento de 2 Euros en la tasa comunal (parecido a las tasas aeroportuarias) en todos los vuelos con salida desde cualquiera de los aeropuertos de Italia.
¡Esto es el resultado de un cambio en el decreto número 166 del 27/10/2008 aprobado por las autoridades italianas. Por favor haga y para visitar la página del Ministerio de Economía y Hacienda de Italia donde este decreto está publicado.
Aunque easyJet no está de acuerdo con este cargo, no tenemos otra opción que cobrar estos 2 Euros a los pasajeros que ya habían reservado vuelos con salida después del 27 de octubre de 2008 desde Italia antes de que esta ley se hiciera pública.
En las condiciones de contrato de su vuelo se especifica que si se produce un aumento en las tasas de aeropuerto (cargo impuesto por el Gobierno u otra autoridad) después de haberse confirmado su reserva, tendrá la obligación de pagarlas.
Para efectuar este pago de 2 Euros por vuelo y pasajero, por favor haga click aquí. De la misma forma, puede realizar el pago a través de la sección "mi easyJet.com" haciendo click aquí.
Una vez más nos gustaría pedirle disculpas por esta situación y esperamos verle pronto a bordo de un vuelo de easyJet.
Atentamente

Equipo de Experiencia al Cliente de easyJet "

He trobat bastant curiós no trobar cap pàgina en espanyol o català que parlés sobre el tema. Així que espero que tota la gent afectada que busqui les paraules clau del mail arribi al nostre blog i ens doni alguna solució.

Reflexions sobre el mail que m'agradaria que algú em pogués respondre:

1- Quin organisme vetlla pels drets dels ciutadans que permet a algú aplicar càrrecs a un "contracte" després de que aquest estigui firmat??

2- Si Easyjet ens cobra aquestes taxes, post-vol... també estem nosaltres en dret de demanra que ens tornin els diners en funció de si els gastos del vols són menors?? (per exemple...el vol ha gaudit d'un gran vent a favor que l'ha fet gastar menys combustible)

3- Volem pensar que aquest 2 euros (creiem que només s'han efectuat aquests càrrecs extres a vols amb procedència o destí italià). Si és així, i sense ficar-nos en política.... espero que aquesta maniobra no sigui per finançar la patata d'Alitalia...si una empresa va malament, pues al garete. Però es que sempre hem de pringar els mateixos, els indefensos clients!!!!!!

4- Si no paguem aquests 2 euros...que passarà??

5- Hem llegit que si algú ha reservat vols futurs, pots demanar que et tornin els diners per no haver de pagar les taxes. Espero que ningú faci el listo i demani que li tornin els diners d'un vol passat. Però es que si ells van amb aquesta barra... es que no entenc perquè ningú s'ha queixat encara.

6- A la merda amb Easyjet.

7- El maikeljackson

WTF chec (X)

2008-12-08T00:01:00.002+01:00

La visita a Praga va generar el següent material WTFuckià:

Finalment, en Ramon conta amb la seva pròpia línia de productes alimentaris.

Veig Alberts per tot arreu...

El capità obvi de Microsiervos s'ha passat per la torre Petrin de Praga per recordar-nos que està prohibit tirar ampolles de vidre des de dalt.

De viatge per... (XVI)

2008-12-07T09:55:00.001+01:00

Praha

Després de fer tanta propaganda de l'Erasmus, hem convençut un nombrós grup d'industrials per a que també s'apuntin al carro. El primer de tots ha estat l'Albert Torres, que molts ja coneixereu.
Està fent el projecte a Praga durant 6 mesos i ja veurem si allarga més la seva estància.
Del 8 al 12 de novembre, un servidor va fer les maletes i el va anar a veure en el seu estat natural.
Tothom m'havia parlat tant bé de la ciutat que em feia por que em decepcionés.
Ans al contrari, la meva visita em va deixar un immillorable gust de boca. I es que no és el mateix visitar una ciutat pel teu compte que te l'ensenyi un local, i si és Erasmus millor.

No parlaré de la ciutat perquè per a informació detallada us podeu passar pel seu blog on, entre interessants reflexions, trobareu el post de la meva visita.

Tot i que ja fa gairebé 20 anys que el país estava sota un règim comunista, m'esperava trobar algunes mostres del que havia estat. I tret de la zona de residències universitàries on viu l'Albert, al més pur estil soviètic, no vaig veure res que em recordés als temps passats. És més, vaig notar pels anuncis i centres comercials, un exagerat consumisme que no tenim ni a casa nostra, que ja és dir.

En un d'aquests blocs viu l'Albert amb 4.000 estudiants més.

Corroborar que la cervesa és bastant més barata que l'aigua (amb les òbvies conseqüències), que fa molt fred, i que les dones són molt maques, abundants i sorprenentment simpàtiques.

Apa, que tingueu un bon dia!