Pensaments en veu alta

Un Banc de somis o de malsons

noreply@blogger.com (Joan) — Thu, 02 Apr 2009 17:43:00 +0000

Els bancs no són culpables de la crisi, oi ? Mireu aquest vídeo i crec que no cal més comentaris

Amb aquests polítics com no voleu crisis

noreply@blogger.com (Joan) — Tue, 03 Feb 2009 22:11:00 +0000

Quan les coses funcionen bé, funcionen soles i no cal preocupar-se per a qui pren les decisions. Però quan van maldades, passen coses com aquestes.

Declaracions de Celestino Corbacho, encara que sembli mentida, ministre.

Amb l’optimisme permanent no hi ha prou

No és una crítica dirigida només als protagonistes dels vídeos, sinó a una classe política no està a l’alçada de les circumstàncies, ja que viuen tan allunyats de la crua realitat que només pensen en com en sortiran beneficiats o perjudicats de la crisis i no de prendre les mesures adients per minimitzar-la.

El SAGA nominada pels FIASCO Awards

noreply@blogger.com (Joan) — Mon, 02 Feb 2009 22:39:00 +0000

El SAGA (Sistema d’Administració i Gestió Acadèmica) és finalista als premis FIASCO Awards, és a dir, a iniciatives que han acabat en desastre.

En algun article anterior ja havia parlat d’aquest aplicatiu que és simplement el reflex del funcionament real del Departament d’Educació.

Espero que aquesta nominació al ridícul, serveixi per que reflexionin de com s’ha de treballar en aquest Departament. Considero que s’ha de tenir una estructura professional, recursos i idees perquè la maquinària administrativa estigui perfectament engreixada i funcioni com un rellotge Suís. Hem d’acabar amb la improvisació constant, amateurisme que ens manté com a mínim un segle endarrerits.

Si voleu votar, ho podeu fer a Fiasco Awards.

Les víctimes del sistema educatiu

noreply@blogger.com (Joan) — Sun, 25 Jan 2009 22:33:00 +0000

Ja fa un temps que reflexiono sobre cap a on anem en el sistema educatiu i jo, pessimista per naturalesa, cada cop tinc més clar que enlloc. Llegint un article de la Vanguardia, que algun company anònim va penjar a la sala de professors, escrit per Imma Monsó, titulat “El silencio de los corderos”, vaig pensar, senyora Monsó ha donat en el blanc.

En aquest sistema educatiu hi ha víctimes, es cert, i són tots aquells alumnes que han tingut la sort o la desgràcia de ser “normals”. I què és ser un alumne “normal” ? Aquell alumne que té una família que es preocupa i que li dedica temps, que ha estat educat en valors, que respecte als demés, que és responsable, que posa voluntat i interès. Segur que molts companys de professió diran que aquesta mena d’alumnes, per desgràcia, ja no formen part de la normalitat, però jo em vull resistir a pensar-ho.

Ja sé que utilitza l’expressió normal no està de moda i que els estudiosos més prestigiosos de món diran que això no és correcte i els hi dono la raó. Però a mi em costa assimilar que també s’inclogui dins la normalitat que els joves es passin tot el dia amb el cap sobre la taula de classe dormint, o que es moguin per les escoles com a matons de discoteca, que puguin faltar al respecte a companys i professors, etc.

Han dissenyat un sistema d’educació social, on el paper d’aquests alumnes és d’ONG. Han de ser referència dels demés, encara que no els facin cas, han d’ajudar als altres, encara que aquests no ho aprofitin, han de suportar les burles dels companys quan treuen bones notes. Han d’aguantar en silenci que no els deixin escoltar i aprendre un tema del seu interès perquè algun company s’ha aixecat de mala gaita.

Crec que la nostra funció com a escola pública és de garantir la igualtat d’oportunitats de les noves generacions, independentment de la capacitat econòmica de la seva família i del lloc de naixement. Jo em nego a acceptar que pel fet de néixer en un barri de classe mitja baixa no puguem formar alumnes per que siguin tot allò que vulguin ser i ens conformem en integrar-los com a una peça més de l’engranatge social, deixant per a uns quants privilegiats l’elecció del que volen ser i el que volen fer.

Les paraules més buscades a Internet

noreply@blogger.com (Joan) — Mon, 29 Dec 2008 23:38:00 +0000

Aquí teniu els "top ten" en recerques segons google de l'any 2008.

Las búsquedas más populares

YouTube
juegos
Hotmail
Marca
juegos juegos
Tuenti
Yahoo
videos
you
as

Las búsquedas que están creciendo

Fama
Tuenti
cintube
Facebook
hi5
fotolog
myspace
YouTube
Badoo
loquo

Listas "Top ten"
palabras más buscadas en España

Series

Héroes
Prison Break
Lost
House
Los hombres de Paco
El internado
Dexter
Física o Química
Aída
Anatomia de Grey

Blogs

Blog salmón
Blog leopoldo abadía
Blog de lobato
Blog de Risto Mejide
Blog de Banyeres
Blog de Bibiana Aido
Blog Xakata
Blog de Andaya
Blog de Trecet
Blog Eva se desnuda

Deportistas

Rafael Nadal
Almuda Cid
Pau Gasol
Gemma Mengual
Michael Phelps
Gervasio Deferr
Valentino Rossi
Roger Federer
David Meca
Miguel Indurain

Ministros:

Bibiana Aido
Pedro Solbes
María Teresa Fernández de la Vega
Celestino Corbacho
Cristina Garmendia
Magdalena Álvarez
Bernat Soria
Eduardo Zaplana
Ángel Acebes
Elena Salgado

Jornada de 65 hores

noreply@blogger.com (Joan) — Thu, 18 Dec 2008 23:36:00 +0000

El parlament Europeu ha desestimat un proposta de directiva per implantar a Europa la jornada de 65 h. Abans de tot, hem de fer alguns numerets per a veure que significa això. Si treballéssim 5 dies a la setmana, hauríem de fer 13 hores al dia. Si fossin 6, fregaríem les 11 hores diàries. Ja sé que hi ha molta gent que té jornades com aquesta, encara que mai s’havia intentat oficialitzar i sempre es mantenia en una il•legalitat acceptada.
Però la reflexió que hauríem de fer és que si vivim en l’anomenada societat del benestar, hem de poder aspirar a viure cada cop millor i augmentar la nostra qualitat de vida. De que ens serveix si al final continuem sent esclaus del sistema per partida doble? Com a formigues proletàries i com a consumidors necessaris perquè el sistema continuï funcionant.
La incorporació de la dona en el mercat laboral ha estat molt positiva en el sentit de posar al mateix nivell l’home i la dona en drets, però ha portat unes conseqüències socials que es poden arribar a considerar com a nefastes. Jo com a professor veig l’abandonament que pateixen alguns alumnes, no per voluntat dels pares, sinó per necessitat horària. En la nostra societat s’ha canviat l’ordre de les coses en l’escala de valors i la feina està per davant de la cura i educació dels fills. Però això hem porta a la següent reflexió : Hem sortit guanyant realment ? Se suposa que hem doblat els ingressos, almenys en teoria, però a la vegada les famílies estem més endeutades que mai. Podem fer realment el doble de coses que abans ? La resposta és no. S’ha doblat els ingressos, però els preus s’han multiplicat (fixeu-vos amb els preus dels pisos), per tant aquest increment de costos ha minimitzat aquest augment d’ingressos. A més a més, hem de sumar l’efecte de ser, actualment, una societat de consum.
Ara que estem en temps de crisis hauríem d’aprofitar per reflexionar sobre quin tipus de societat volem i no acceptar aquella que ens han imposat de forma subtil però implacable.
Només hem queda afegir que no em preocupa tant que s’hagi aprovat o rebutjat la proposta, sinó que algun representant hagi estat capaç de fer una proposta com aquesta. Perquè jo em pregunto : Quina mena de persones tenim dirigint Europa? Crec que a sovint ens prenem les qüestions d’Europa poc seriosament i com podem comprovar, després s’aproven directives que ens afecten molt directament. Reflexionem tots plegats i actuem en conseqüència.

TV3 - Polònia - Be àcid bòric, my friend

noreply@blogger.com (Joan) — Tue, 16 Dec 2008 22:08:00 +0000

Una mica d'humor sempre va bé, no creieu ?

PSC. Presoners de la nòmina

noreply@blogger.com (Joan) — Tue, 16 Dec 2008 12:59:00 +0000

Sembla ser que el PSC ha donat instruccions als seus diputats al Congrés perquè votin a favor dels pressupostos. Com és que donen suport als pressupostos ? Molt senzill, són presoners de la seva nòmina.

Creieu que els diputats arriscaran la seva carrera política, el seu sou mensual per amor a la pàtria? No siguem ingenus, són treballadors de la política i no màrtirs. Ara hauran de muntar el numeret per fer veure que mantenen una postura de força, però no és res més que això, una posada en escena.

El PSC està a les ordres del PSOE en el congrés dels diputats i del seu cap, en el senyor José Luís Rodríguez Zapatero. Ell és el que va fer plegar de President de la Generalitat al senyor Pascual Maragall i va posar al seu fidel escuder, el senyor Montilla. Imagineu que sou un diputat del PSC. Si el senyor Montilla és President de la Generalitat i el senyor Celestino Corbacho ministre significa que qualsevol pot ser qualsevol cosa dins del PSC, si tens carnet (per suposat) i si et portes bé amb qui talla el Bacallà.

Però no us sentiu defraudats, això era el que tenia que passar. Si algú es va pensar, quan va votar al PSC o li va donar suport, que seria diferent que s’ho faci mirar. Hem d’entendre que les campanyes electorals són pura estratègia de màrqueting i a demés màrqueting del dolent, ja que no cerca la complicitat amb el votant, sinó simplement el vot puntual (a la properes eleccions ja els enredaré d’una altre manera).

El que haurien d’explicar els senyors del PSC és com fan les infraestructures en aquest país. Utilitzen els peatges a l’ombra i la participació de capital privat perquè no tenen ni un euro. Sabeu que el peatge a l’ombra significa que quan un passa amb el seu cotxe per una carretera, l’estat li paga a la Concesionaria del tram, el peatge. També us podeu fixar com exemple, la línia 9 del metro, en la que moltes estacions seran de gestió privada. És a dir, estan hipotecant el futur dels nostres fills, perquè no tenen la voluntat ni el valor polític de defensar els interessos del país que diuen representar.

El SAGA no dóna la talla

noreply@blogger.com (Joan) — Mon, 08 Dec 2008 18:18:00 +0000

El SAGA (Sistema d'administració i Gestió acadèmica) ha tornat a fer el ridícul i no és la primera vegada i segurament tampoc la darrera. De fet, el SAGA és un exemple més del funcionament real del Departament d'Educació, on darrera de bones paraules i intencions, només hi ha fum. I és que el Departament s'ha convertir en això justament, venedors de fum. Però no em vull desviar del tema i ens centrarem en el SAGA.
Resulta que el programa que utilitzem per avaluar als alumnes de l'ESO i del Batxillerat, no avalua el primer de batxillerat, anomenat LOE. I com és que el programa per avaluar no avalua? Ni idea, suposo que no han arribat a temps a fer-lo funcionar i adaptar-lo als canvis en el batxillerat. Sorprenent ? Doncs no, aquest aplicatiu ja ens té acostumats a això i a molt més. Aquest programa treballa en línia i li encanta penjar el servidor de la XTEC el dia i l'hora que avaluen tots els centres de Catalunya, sort que els professors encara tenim un paper i una calculadora per fer a mà, el que hauria de fer el SAGA.
El més curiós és que he anat a la web del SAGA i em dóna la sensació que per ells és normals tenir aplicacions que ells anomenen de contingència. La mateixa web ens informa i ens diu “Us informem que l'apartat Batxillerat LOE trobareu disponible el tutorial de l'aplicació de contingència. S'està treballant per a que en pocs dies, i no més tard del dia 15 de desembre, estigui disponible el programa.” Sort que no és més tard del dia 15, sinó el treuen en època de vacances escolars. Nosaltres tanquem les avaluacions el 16 i ja podeu imaginar com estan els nervis en l'equip directiu. Si tenim en compte, que a més de fallar com una escopeta de canyes, mai compleixen els terminis, ja us podeu fer una idea.
Finalment, només em queda donar un consell als responsables del SAGA. El dia 15 podeu treure l'aplicatiu de contingència, penjar el servidor i enviar-nos un correu que digui : “bon Nadal a tots els professors del vostre amic fidel, SAGA!

Quin cap que tinc!!!, marxava sense aconsellar-vos que veieu el tutorial que ens han preparat pel batxillerat. No és pot explicar, però fins i tot hauran pagat a algú perquè faci aquesta obra mestra sobre tutorials i ensenyament.

Franco ha muerto ..... al Polònia

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 21 Nov 2008 19:12:00 +0000

Conseller, no parlis per mi

noreply@blogger.com (Joan) — Thu, 13 Nov 2008 23:26:00 +0000

Després d’una vaga sempre s’ha de fer balanç i inflar o desinflar la participació segons interessi a cadascú. És tan habitual que jo no em fixo amb les dades que donen de participació. Però no és d’això del que vull parlar. Sinó de les interpretacions que fan uns i altres i sobretot la que ha fet al conseller.

El conseller ha volgut fer seus a aquells professors que no han fet vaga avui, dient que els professors volem dialogar, acabar amb la confrontació i demés bajanades. Sr. Conseller, jo no he fet vaga, però no accepto que parli per mi. No aprofiti per fer la xerrameca amb la que ens té acostumats. Miri si tinc poques ganes de confrontació amb vostè, que tinc una bona ampolla de cava esperant a ser oberta el mateix dia que a vostè el fulminin del seu càrrec. He de reconèixer que en part tinc ganes de que aprovi la LEC. Quan abans s’aprovi abans veurem la inutilitat de la mateixa i la seva incapacitat per dirigir el departament. Espero que almenys no acabi d’enfonsar el sistema educatiu, just quan el meu fill està a punt d’incorporar-s’hi.

El profeta va a classes de pedagogia

noreply@blogger.com (Joan) — Tue, 11 Nov 2008 19:52:00 +0000

Pedagog : Bon dia profeta.
Profeta : Bon dia senyor pedagog.
Pedagog : Ja sap que els professor teniu una formació pèssima i això canviarà gràcies als meus coneixements, estudis, màsters i investigacions universitàries.
Profeta : El que vostè digui senyor pedagog, vostè és el que tot ho sap, encara no que no hagi treballat mai en un institut.
Pedagog : Ara li posaré una sèrie de supòsits i veurem com respon, segons la seva formació i experiència, d’acord? Comencem imaginarem que hi ha un alumne que li posarà a prova. Actuï amb naturalitat.
Alumne : “Profe como te llames, eres un imbécil”
Profeta : Què m’has dit ? A la sala de profes, estàs exclòs.
Pedagog : Molt malament !!! Vostè demostra una nul•la formació pedagògica. Li hauria d’haver dit : “Imbécil” va amb b o v. Entén ? Tornem-ho a provar.
Alumne : “Deja de rallarme. Un día de estos te parto la cara”
Profeta : Com t’atreveixes a amenaçar a un company o a un professor ? Ara mateix anem a direcció a donar part !!!
Pedagog : Quin desastre profeta. Vostè és un desastre. Aprengui : Molt bé alumne. Veig que vas ampliant el vocabulari i millores l’expressió. Anem a introduir el concepte de sinònims. En lloc de trencar-te la cara podries haver dit pegar-te, partir-te la cara o rebentar-te-la. A veure si la propera vegada utilitzes algun sinònim, d’acord?
Alumne : “Déjame en paz y chupame la p...”
Profeta : Ja no sé que dir !!! Necessito pensar !!!
Pedagog : Quin desastre. Amb gent com vostè no m’estranya que el sistema educatiu no funcioni, inútil !!! Aprengui d’una vegada : Veig que t’esforces per comunicar-te amb el teu professor. La veritat és que quan vas arribar al centre només sabies dir “gilipollas” i ara has ampliat el vocabulari. Molt bé, continua així.
Profeta : Però senyor pedagog, no entenc res. Aquest noi m’ha faltat al respecte, no ha tingut un comportament digne i no deixa treballar a la resta de la classe.
Pedagog : Doncs t’has d’anar acostumant, és la pedagogia moderna. A partir d’ara a callar i a fer més cursos de formació que ets una vergonya per a la professió.
Profeta : Sap que li dic, senyor pedagog ? Vagi a pastar fang !!!
Pedagog : Què m’ha dit ? Seguretat !!!! Agafeu a aquest profeta, foteu-li una pallissa i llenceu-lo al carrer. Què s’ha cregut aquest mitja merda, faltar-me al respecte a mi, amb els estudis, i màsters que tinc. Al carrer, aquí no hi ha lloc per a gent com tu.
Nota de l’autor : Les expressions utilitzades pel suposat alumne has estat escoltades per l’autor en boca d’alumnes, és a dir, què son verídiques i viscudes per l’autor en primera persona en el darrer any.

L’article número 100

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 07 Nov 2008 23:22:00 +0000

El 30 de juliol de 2007 faig escriure el meu primer article. He de reconèixer que no vaig veure la llum, ni estava interessat en compartir res amb el món. Simplement estava preparant la meva col·laboració en un llibre d’informàtica on un dels temes eren les xarxes socials.

Però ja veieu, 100 articles com qui no vol la cosa. I a demés m’agrada i he descobert que m’agrada escriure. Se que ho faig molt malament, però també he perdut els complexos. Dic el que penso i el que sento més enllà de ser acceptat o simplement llegit.

Vull agrair a tots els que heu llegit algun dels meus articles, es emocionant veure que et visiten de tant en tant i que fins i tot escriuen unes línies, convertint-se en part del meu bloc, del meu pensament i de la meva vida.

Professors d’importació

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 07 Nov 2008 22:57:00 +0000

Després d’escoltar tants i tants debats, tertúlies i experts en educació, això sí, cap treballa de professors o mestre, m’han convençut que el problema de l’educació som els docents. Ara que ja sabem la veritable raó del desastre només ens queda un solució, actuar !!!

Jo sempre he cregut que s’ha d’aprendre dels millors i ja sabem que aquests estan a Finlàndia. Segons diu el nostre conseller, la clau a Finlàndia són la qualitat dels mestres, encara que jo faré alguna puntualització al respecte :

A Finlàndia només accedeix a la professió un de cada deu aspirants. Això vol dir que hi ha com a mínim deu vegades més persones que volen accedir que places. Però que passa a casa nostre? Què en el moment que afegim una hora més de classe a primària, ja no tenim mestres de reserva per cobrir-ho. I perquè a Finlàndia hi ha tanta gent que vol ser mestre i aquí no? No serà que aquí s’han dedicat a desprestigiar la professió i a degradar-la fins al punt que ser mestre o professor és menys que ser res?

Suposo que no influeixen les diferencies culturals, ni socials, ni els diferents estils de vida. Suposo que podem trobar la mateixa problemàtica familiar o escolar que trobem aquí, les mateixes zones urbanes perifèriques. Per a vostè els factors externs no intervenen o no ho vol reconèixer.

Per tant, senyor Conseller la solució és molt senzilla i ja li avanço que no cal que em faci alt càrrec de l’administració per explicar-li, ja té masses amics, companys de partit i demés ànimes errants que col·locar abans que a mi.

La solució és importar professors de Finlàndia. Si són els millors i vivim en un món globalitzat, perquè no? No importem cambrers, enginyers i multinacionals ? Perquè no importar mestres i professors ?

S’imagina senyor Conseller ? Podríem col·locar-los en les zones amb més problemàtiques socials i amb més fracàs escolar. Segur que en pocs anys aquests alumnes es convertirien en grans intel·lectuals i transformarien aquests guetos en autèntics paradisos. S’aposta un pèsol a que ho aconsegueixen ? Es clar que no, no és tant beneït.

Però hi ha un petit problema senyor Conseller, sí són tant bons i intel·ligents com vostè afirma, i amb raó, voldran tenir un cap com vostè ? Ja sap la resposta, oi ?

Què li passa a la XTEC ?

noreply@blogger.com (Joan) — Wed, 05 Nov 2008 17:51:00 +0000

Estic intentant llegir el correu de la XTEC, és a dir, el de la feina i no es pot accedir. Segurament ha tornat a caure el servidor i per desgràcia s’ha convertit en una cosa habitual. De fet, faig servir diverses adreces de correu electròniques, però sempre és la mateixa la que em dóna problemes.

Per desgràcia, el funcionament de la XTEC reflexa el funcionament del Departament d’Educació, és a dir, uns dirigents incompetents, uns treballadors voluntariosos però sense recursos i un servei deficient.

Us podeu dedicar a fer grans discursos, però els fets i no les paraules demostren la realitat de l’educació. Menys carnets i menys amiguets i més professionals amb recursos.

De professió especulador

noreply@blogger.com (Joan) — Wed, 22 Oct 2008 21:57:00 +0000

Fa unes setmanes apareixia en el Periódico el senyor Georges Soros donant la seva opinió sobre la situació econòmica i indicava que era multimilionari i especulador.

Ja sabem que fer-se multimilionari amb una feina honrada és més que difícil, però acceptar com a professió especulador hem sembla molt fort. També s’ha de dir que dies més tard va a tornar a aparèixer i ja no el van etiquetar d’especulador (encara que ho continua sent).

Sabem que especular no és contrari a la llei, encara que és molt poc ètic. Si ho fa un simple mortal com nosaltres, no té cap mena de repercussió, ja que les quantitats invertides respecte al total són insignificants. Però quan per especular es disposa d’una quantitat immensa de diners la cosa canvia. Un especulador d’aquesta mena pot influir directament en la borsa, fent que pugi o baixi només amb la seva intervenció. Per tant, ell pot jugar a fer fluctuar la borsa per treure un benefici econòmic. Podríem afirmar que treu els diners als petits i indefensos inversors, que no coneixen els seus jocs, per quedar-se’ls ells.

En el món de l’empresa, si no tinc mal entès, quan una empresa d’un sector determinat té la capacitat de controlar el seu mercat, es diu, que té una posició dominant i , per tant, es vigila a través d’organismes de control perquè no faci pràctiques monopolístiques, assegurant així la lliure competència.

Però en la borsa que jo sàpiga no hi ha cap mena de control sobre aquestes persones o entitats que tenen aquesta capacitat d’influència tant gran. Considero que s’ha de potenciar l’economia productiva que dóna un valor afegit i lluitar o controlar aquesta economia de l’especulació que obté beneficis sense aportar res al mercat. S’han de crear organismes de control perquè vetllin pel joc net i limitar aquesta mena de pràctiques, fins eradicar l’especulació com a ofici.

La crisis hauria de ser una oportunitat

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 17 Oct 2008 15:04:00 +0000

Què la crisis serà profunda ja no s'atreveix a negar-ho ni el més optimista dels optimistes. Òbviament ara és el moment d'intentar apagar l'incendi i que aquest faci el menys mal possible. Ara bé, crec que la crisis ha de ser una oportunitat única per fer una reflexió del model econòmic i social que tenim actualment, aprofitant que tots els neoliberals i tots els partidaris d'un sistema econòmic sense regular estan amagats sota les pedres.

Un sistema econòmic basat en el creixement no és viable a llarg termini i és molt senzill de demostrar. Si partim d'una unitat i cada any doblem la xifra anterior, està clar que el primer any serà 2 i després 4, 8, 16, etc. En 10 anys la xifra arriba als 1024, és a dir, hem crescut 1024 vegades. Però quan hem arribat als 20 anys ja hem crescut més d'un milió de vegades, és a dir, la progressió s'enfilarà exponencialment fins a l'infinit. Per tant hem de cercar nous models que ens donin benestar, però que siguin sostenibles a llarg termini.

I el model social? Hem viscut un dels períodes més pròspers i amb més generació de riquesa de la història. Però la pregunta que ens hem de fer és, com a repercutit aquest fet sobre el benestar de les persones? A mi em sembla una paradoxa que després de generar tanta riquesa, tinguem com a resultat a la societat més endeutada de la història. La incorporació de la dona al mercat laboral i l'augment de l'ingrés familiar ha estat absorbit parcialment per l'augment del cost de la vida en general i el de l'habitatge en particular. Si afegim que ens hem transformat en una societat de consum, encara hem sortit perdent.

Si la societat ha avançat no és normal que les jornades laborals no parin d'augmentar. On està el progrés ? No és que la gent no treballi 35 hores, sinó que en fa moltes més de 40 setmanals. I això es reflexa en els nens. Un nen de 12 anys fa 30 hores de classe a la setmana. Si li afegim 1 hora al dia de deures, que sempre en tenen i una altre hora per fer diverses activitats extraescolars, ja sumen una jornada laboral igual a la d'un adult. I encara es demana que en facin més. És coherent això ?

Jo proposo una jornada laboral més coherent on s'augmenti la productivitat i és redueixi la jornada laboral. També s'han de racionalitzar els horaris comercials i reduir-los considerablement. Amb Internet, que podem comprar en línia, ja no té sentit obrir tantes hores.

S'ha de racionalitzar el calendari escolar amb criteris pedagògics i tenim en compte les particularitats climàtiques i millorant, per tant, la climatització dels centres.

En resum, si vivim en una societat avançada i rica, ens ha de permetre viure millor i gaudir més de la família i del temps lliure. Una societat on la cultura i l'educació siguin els pilar bàsics per una societat del coneixement modera i sostenible que ens permeti mantenir la riquesa, sense esclavitzar a la societat.

És l'hora d'educar el meu fill

noreply@blogger.com (Joan) — Wed, 15 Oct 2008 16:45:00 +0000

Després de 16 anys de docència, ara és l'hora de pesar, no en un alumne, sinó amb el propi fill. Sempre he reflexionat sobre l'educació, sola la seva qualitat i com es pot millorar el sistema. Però ara toca pensar la planificació de l'educació del propi fill i això dóna un plus de motivació a l'hora de plantejar-se les coses i el fet d'actuar com a pare i no com a professor, sense oblidar la meva experiència professional. En aquests darrers anys m'he adonat que gran part de les problemàtiques que tenen els alumnes estan directament relacionats amb el tipus de pares que tenen. Ara tinc l'oportunitat de no cometre els mateixos errors que ells i amb els que sempre he estat molt crític.

Crec que, actualment, el sistema educatiu no compleix amb els estàndards de qualitat exigibles en una societat avançada com la nostra. I per tant, es necessita una implicació encara més decidida dels pares per a una bona educació dels fills.

Nosaltres, després de parlar-ho amb tranquil·litat i pensant que en el proper curs ja començarà la seva escolarització hem decidit algunes qüestions :

Li hem donat molta importància a l'aprenentatge de llengües. Hem escollit com a idioma matern el Català, mentre que la seva família materna li parlarà en Castellà, per facilitar el domini d'en dues llengües. Ha començat un curs d'anglès presencial per a nens de 2 anys i que jo l'he d'acompanyar. La veritat que m'ha sorprès molt agradablement el sistema utilitzat, ja que és una immersió com la que faríem nosaltres per ensenyar la llengua materna.
L'any vinent l'inscriurem, si hi ha plaça, a l'escola pública que tenim al costat de casa. Tenim la sort que l'escola és nova i té un entorn social que no està degradat. Aquesta decisió ens facilita enormement l'organització horària familiar, ja que està just davant de casa. També considerem positiu que els seus companys de classe siguin els seus veïns, ja que ajuda a la integració al barri i que es relacioni amb el seu entorn immediat.
Supervisarem la seva educació sense cometre l'error d'interferir amb la programació i planificació del centre, ja que he d'assumir el paper de pare i no el de professor. Intentarem estimular la seva curiositat per que agafi hàbits d'estudi i s'interessi per les coses.
Li programaren sortides lúdic culturals per que agafi una base cultural que li permeti obrir la ment a en entorn més ampli.
Jo l'introduiré en les TIC. De fet ja utilitza l'ordinador per a veure dibuixos animats a través del Youtube i curiosament ella ja relaciona els dibuixos amb l'ordinador i no amb el televisor.
Dedicar-li temps, enlloc d'omplir-lo d'objectes materials. Ells necessiten temps i no regals.

Aquest és un pla d'intencions i és obvi que s'haurà anar adaptant a les respostes del nen. La primera impressió és que respon correctament a les tres llengües i això és un bon senyal. Sentim el pes de la responsabilitat d'educar-lo i a la vegada és un projecte engrescador i emocionant.

A Fortis celebren la crisis

noreply@blogger.com (Joan) — Mon, 13 Oct 2008 21:09:00 +0000

A finals de setembre Bèlgica, Holanda i Luxemburg van haver d'injectar 11.200 milions d'euros per nacionalitzar parcialment Fortis i evitar la seva fallida.

Quan una empresa com Fortis està a punt de fer fallida, vol dir que els seus directius en són responsables, per la seva mala gestió i fins i tot, per la seva irresponsabilitat. Però sí només s'injecta diners, però no es depuren als responsables, és converteix en un mal exemple. Podem fer-ho tant malament com puguem que sempre ens vindran a ajudar i nosaltres no patirem les conseqüències. Això és el que devien pensar els directius de Fortis.

I és clar, això s'ha de celebrar. Fortis va convidar a 50 persones en un dinar al restaurant lluís XIV de Mònaco, el més luxós del principat i es van gastar uns 150.000 euros, és a dir, un menú de 3.000 euros per convidat. No sé si després van aprofitar per anar a jugar al casino, ja que no hi ha res millor que jugar amb els diners dels demés i si s'acaben que et donin més. Això passava mentre els petits accionistes havien perdut pràcticament tots els diners invertits. Potser és cert que tots patirem la crisis, però no hi ha dubte que sempre és millor que t'agafi amb l'estómac ple.

On està la confiança?

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 10 Oct 2008 14:49:00 +0000

Tenim a les persones més importants del planeta cercant la confiança, però aquesta ha desaparegut. No sabem si està amagada en la caixa forta on, ells mateixos, van desar els diners anomenats B.
Potser la clau no és intentar donar confiança, sinó no perdre-la. Fa massa temps que els polítics s’han dedicat a mentir-nos d’una manera descarada, mentre el sistema financer ens escanyava cada cop més.
Pot el sistema financer confiar en ell mateix, quan ells mateixos saben que no són gens de fiar? Podem creure nosaltres a aquells que ens han enganyat o han escanyat la nostra economia domèstica quan ells només feien que presentar comptes de resultats cada cop més espectaculars?
La confiança no és un bitllet que es pot treure de la butxaca. Sinó és com una planta delicada que s’ha de cuidar cada dia, perquè si un dia ets descuides, la perds per sempre. Potser hagués donat confiança el fet que els governs sortissin a l’ajuda de les famílies quan els preus dels habitatges els estaven escanyant.
Afirmar, com s’ha afirma’t, fa poc temps que la nostra economia estava en “La Champions League” i que no hi havia cap mena de crisis, quan començaven a aparèixer les primeres esquerdes de l’edifici financer, tampoc hi ha ajudat.
Però senyors banquers, no patiu, vosaltres sí que podeu tenir confiança. La confiança del que pot canviar les regles de joc quan li convé i convertir el capitalismes en socialisme perquè us tregui les castanyes de foc, per després, tornar al capitalisme salvatge i continuar amb la transferència de riquesa dels que cada cop són més pobres a favor, dels de sempre, dels que cada dia són més rics.
A la resta, us recomano que estigueu preocupats i no els hi doneu la vostra confiança, perquè ens han venut per salvar-los a ells.

Santa Claus Chicote

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 10 Oct 2008 14:22:00 +0000

El president de l’associació de promotors i constructors va afirmar, en declaracions als mitjans de comunicació, que prefereix regalar els habitatges als bancs abans que baixar els preus un 30%.
Senyor Chicote, suposo que l’únic que vostè sap d’economia i dels mercats és amagar els bin landen (bitllets de 500€) que hisenda ha perdut de vista. Cal recordar-li que estem en una economia de lliure mercat, tant quan van bé les coses com quan van malament, i per tant, impera la llei de l’oferta i la demanda. És a mateixa llei que vostè esgrimia quan els preus dels pisos d’enfilaven sense aturador.
Vostè no va tenir inconvenient a multiplicar els preus dels pisos, guanyant una quantitat immoral de diners a costa d’empobrir a les classes mitja i baixa, que són els que sostenen el país. Ara ja no hi ha demanda (en part per culpa seva) i vostè ha d’acceptar les regles del joc. Ara li toca patir una miqueta a vostè, no és queixi tant.
Com van les coses actualment, jo no jugaria a amenaçar als bancs, aprofitant els seus problemes de liquiditat, ja que ells tenen els mateixos escrúpols que vostè, és a dir, cap.
No li desitjo cap mal, senyor Chicote, nosaltres no som com vostè. Però sí que reconec que a sovint somio en veure’l un dia com a un mileurista més, anant a comprar un habitatge de 40 m2 a un preu inassolibles i que el representant de la immobiliària, es rigui de vostè pel fet de ser tan pobre, mentre ell fa ostentació de tota mena de luxes i li digui que prefereix regalar-lo, abans de deixar-li a un preu raonable, perquè la seva família tingui un sostre per viure.

L’avaluació a primària

noreply@blogger.com (Joan) — Sun, 05 Oct 2008 20:30:00 +0000

Una vegada més, els polítics utilitzen l’educació per desviar l’atenció i evitar així haver de donar explicacions de la seva gestió.
Sembla ser, que ara, avaluar als alumnes al final de la primària és la solució a tots els mals de l’educació i un cop més van errats. La informació que ens passen les escoles de primària, quan rebem els seus alumes a la secundària, és força acurada. No només ens donen informació acadèmica, sinó de les famílies, possibles problemàtiques, i fins i tot, de relació entre diferents alumnes. Es resum, s’ha de felicitar als mestres de primària, per la seva tasca avaluativa, en tots els sentits.
A la secundària, ja fa anys que passem proves de competències bàsiques i res no ha canviat. Aquestes proves serveixen per dedicar-se a fer estadístiques molt maques, però els resultats no serveixen per millorar la qualitat (perquè no volen, és clar). Quan detecten resultats dolents, solen respondre : “per millorar els resultats, haurem de canviar la prova”.
Algú pot pensar què estic en contra, perquè no vull que em controlin o valorin la meva tasca docent. Doncs aneu errats. Jo porto quasi 16 anys treballant de professor i, encara mai, ningú ha entrat a la meva classe a veure si faig una bona tasca docent o no. Curiosament, sí que han entrat alumnes del CAP, per aprendre de mi. Curiós oi? Ensenyo a futurs nous professors, quan ningú s’ha molestat a comprovar que soc un model a seguir.
També estic convençut que tota la paperassa que he lliurat, com poden ser les programacions, han quedat abandonades en algun racó.
També sabem que alguns centres han manipulat els resultats de les proves, ja que quan els hi arriba la prova, es passen uns dies preparant als alumnes perquè obtinguin uns bons resultats.
Quan el Departament diu que aproven el 80% dels alumnes, creieu que aquesta dada té algun significat ? Ens preguntem alguna vegada que saben realment els alumnes? Estan preparats per fer els estudis superiors? Estan preparats per enfrontar-se al món real?
Volem realment millorar l’educació? Doncs fem-ho seriosament. Com? És senzill :
• Què a l’escola arribi un equip de professionals qualificats i amb poder de decisió (què puguin ordenar i executar els canvis necessaris).
• Aquest equip s’hauria de passar almenys un trimestre en el centre analitzant a fons tot el funcionament : classes, programacions, reunions, tasques diverses, gestió, etc.
• Al final haurien d’escriure un dictamen vinculant que s’hagi de complir.
• Sí, per exemple, arriben a la conclusió de que em falta formació de pedagogia o que he de millorar alguns aspectes docents, trobar els mecanismes de millora, com un pla de formació obligatori. Ara bé, si resulta que fan falta mitjans materials, que els posin a la nostra disposició.
Per acabar, si voleu millorar realment la qualitat de l’ensenyament, tindreu a la gran majoria del professorat a la vostra disposició. Si us avorriu als vostres despatxos i voleu fer-nos perdre el temps, per poder justificar la vostra inoperància, aneu a jugar al golf, que segur que us ho pagaran com a dietes.

Celestino Corbacho no fa els deures

noreply@blogger.com (Joan) — Sat, 04 Oct 2008 11:21:00 +0000

Ahir al matí el ministre de treball no sabia o no volia saber les dades d’atur que el seu propi ministeri va publicar unes hores més tard.

Si mirem els resultats en un any (de setembre a setembre) l’atur ha passat de 2 a 2,6 milions. Això suposa un increment del 30%.

A demés, si ens fixem en el gràfic del darrer any el pendent no para d’augmentar, és a dir, cada mes que passa l’atur augmentar més. Si aquesta progressió continua, el proper any podem tenir un increment molt superior al 30%.

Si fem números i suposem el mateix increment (el 30%), el proper setembre superarem els 3,4 milions d’aturats. Si l’increment fos superior, cosa que no podem descartar, els resultats podrien ser catastròfics.

Senyor Corbacho, ja sabem que vostè té assegurada la feina, ja que ningú dimiteix per molt malament que ho faci. També sabem que després tindrà una pensió, un cotxe oficial, seguretat i el més important el carnet del PSC, que fa miracles. És a dir, sabem que vostè no patirà la crisi, però seria bo per nosaltres que fes veure que l’importen els aturats.

Com canvien els temps

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 03 Oct 2008 21:58:00 +0000

Buscant vídeos al Youtube pel meu fill de 2 anys, li he posat alguns dels famosos “payasos de la tele”. Hi ha un en especial, “Los dias de la semana” que al tornar-lo a veure després de tants anys, m’he adonat de com canvien les coses. Que passaria si aquesta lletra s’hagués escrit actualment i es cantes a la tele o a les escoles ? No cal resposta, oi?

El fons de garantia

noreply@blogger.com (Joan) — Fri, 03 Oct 2008 14:58:00 +0000

Avui he llegit que el fons de garantia a l’Estat per a cobrir possibles problemes financers i que els estalvis dels ciutadans, que tenen dipositats en bancs i caixes, estiguin garantits, és el més gran de total la Unió Europea i que supera els 6.000 milions d’euros.
A priori, aquesta informació m’ha donat tranquil•litat, però com que estava avorrit prenen un cafè he decidit fer algunes operacions matemàtiques :

• Si tenim 6.000 milions de pot i garantim 20.000 € per cada compte, Quantes comptes podem cobrir ? La resposta és senzilla, podem cobrir 300.000 comptes.

• Si per simplificar, considerem que a l’Estat Espanyol tenim 40 milions de ciutadans, un compte per família, que estan formades por 4 persones, llavors surten 10 milions de comptes.

• En resum podríem garantir aproximadament el 8% dels comptes totals.

Si un banc o caixa fa fallida, el fons segur que és suficient per aguantar el cop. Però que passaria si augmentem el nombre de bancs i caixes que passessin dificultats greus? Podria passar que el fons fos insuficient, si es produís una fallada general del sistema financer.
Crec que en aquests moments d’incertesa, no es pot descartar cap possibilitat i s’hauria de recalcular els riscos, davant una situació nova de crisis que no té antecedents històrics.