Després de la llarga durada de l’hivern ens arrisquem a fer la primera sortida de cap de setmana a alta muntanya. El sol, el vent, el fred i la neu van ser els nostres companys de viatge. Això sí, sense deixar que l’experiència fos inoblidable. Llegiu, llegiu que plegats la compartirem.

Ja ha passat un any des de la creació dels Peus inquiets! I què millor per fer? Doncs organitzar una caminadeta i un bon dinar per celebrar el primer aniversari! Després de pensar en diverses dates per poder celebrar l’aniversari dels Peus inquiets, finalment va arribar el dia pactat.

El preu de la samarreta dependrà de la quantitat final que en fem, però contem que al voltant de uns 12 €. Si algú hi està interessat, que envii un mail a peusinquiets @ peusinquiets.net i el nostre equip de marketing, estilisme i alta costura l’assessorà sobre la talla indicada. (Lo de l’alta costura és perquè les samarretes les portem a muntanya ehh..)

Aparquem el cotxe a l’últim revolt de carretera que porta a l’estació d’esquí de Vallter2000. Des d’aquest punt surt un caminet on comença l’excursió.

Després del parèntesis de Nadal vam decidir que ja era hora de tornar a posar les cames en forma i, som-hi doncs! Perquè no una ruta per Taradell? La nostra elecció va ser un recorregut circular organitzat pel centre Excursionista de Taradell, seguint sempre el PR. En aquesta escapadeta de gener vam ser pocs, cert, però us assegurem que la quantitat de coses xules que vam veure durant el camí van crear-nos un record per no oblidar. Voleu seguir-nos?

La vall de Núria és un d’aquells llocs que encara que hi hagis estat 1000 vegades sempre és bonic de tornar-hi. Passejar per aquelles muntanyes, respirar aquell aire, seure al costat del llac, tirar quatre fotos…

Després de tot un any fent el compte enrere va arribar l’esperada Matagalls – Vic i, com no, uns quants representants dels Peus Inquiets vam anar a desafiar el repte. L’aventura va començar força d’hora i va anar acompanyada de fred i vent durant les primeres hores. La il·lusió, el paisatge i la bona companyia ens va permetre arribar a Vic al cap d’unes hores. Estàvem cansats, sí, però disposats a fer-la de nou l’any vinent. Us hi apunteu?

Primera excursió de dos dies del blog! Abans de que comences el fred i les neus, teníem ganes de fer una sortida amb estada en algun refugi, i l’escollit ha estat el Refugi de Coma de vaca. La volta que hem triat estava inspirada en un principi en la ruta dels 3 Refugis (Ulldeter, Carança Coma de Vaca), però al final ens hem quedat només amb un tros, ja que només teníem previst fer una sola nit. El camí original sortia d’Ulldeter per anar fins al Ras de Carança, travessant cap a França pel Coll de la Geganta, i tornant a entrar a Catalunya pels llacs i el coll de Carança. La nostra versió va ser seguir el GR11 del coll de la Marrana fins al Coll de Carança, passant pel coll de Tirapits, i allà seguir la ruta original baixant per Coma de Vaca fins al refugi, i tornant a Ulldeter seguint el GR11 vora el Freser. Això va ser el recorregut bàsic, i pel camí vam improvisar fer algun pic o visita extra.

Des de la primavera que parlàvem de fer una excursió nocturna alguna nit de lluna plena, i aprofitar per veure la sortida del sol des d’algun lloc privilegiat. Per no allargar-ho més, i abans que el temps (meteorologic) s’ens tirés a sobre, el passat diumenge 4 vam fer el que vam batejar com a “Nocturna + termoxocolatada al Matagalls”!

Montserrat, la muntanya màgica, i desconeguda dels del punt de vista caminador per part nostra, és l’objectiu d’aquesta caminadeta, una mica tocatardana com ens passa últimament. Per ser la primera vegada, començem amb una ruta “clàssica” de pujada a Sant Jeroni