A casa els fem sovint. Normalment no em trenco gaire el cap i els preparo amb carn picada, paté i tomàquet i, això sí, gratinats al forn.

La recepta d’avui no té cap misteri. És més, la vaig fer amb el que vaig trobar a la nevera en un d’aquells dies que no tens ganes de cuinar… que no sempre et ve de gust estar tot el matí a la cuina!!

Ingredients (per a 2 persones):

200 gr macarrons
1 ceba de figueres
400 gr tomàquet triturat
200 gr gírgoles
100 gr xoriço
100 gr pernil salat
oli d’oliva i sal

Elaboració:

1. Piquem la ceba petita i la sofregim en una cocotte amb un raig d’oli d’oliva i un pessic de sal.
2. Quan estigui transparent, afegim el tomàquet i deixem que vagi coent a foc lent mitja hora. Rectifiquem de sal.
3. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, farem les gírgoles. Les reservem.
4. A la mateixa paella, sense afegir oli, sofregim el xoriço tallat a daus i el pernil durant 1 minut.
5. Afegim les gírgoles, el xoriço i el pernil al tomàquet.
6. Bullim la pasta seguint les indicacions del fabricant. L’escorrem i la tornem a posar a l’olla.
7. Barregem la pasta amb la salsa (la quantitat de salsa la deixo al vostre gust) i servim immediatament.

Un plat ben fàcil i saborós.

Fins la propera!!

Tot i que el muffins són semblants a les nostres tradicionals magdalenes, l’elaboració és bastant diferent (i més fàcil, trobo). Només s’han de barrejar els ingredients humits per una banda i els secs per una altra i després barrejar-ho tot sense batre en excés.

Encara recordo el meu viatge als Estats Units i els muffins gegants que serveixen a les cafeteries… Amb un muffin esmorzàvem dues persones i quedàvem ben tips! I això em recorda que tinc una altra recepta de muffins pendent… aviat la veureu.

Ingredients (per a 12 muffins):

2 ous
2 iogurts naturals
80 gr oli d’oliva arbequina
4 cullerades de llet
230 gr farina de rebosteria
15 gr llevat Royal
150 gr sucre
50 gr cacau sense sucre
150 gr gotes de xocolata + 50 gr per decorar

Elaboració:

1. Preescalfem el forn a 180 ºC.
2. Batem els ous, els iogurts, l’oli i la llet.
3. En un bol, tamisem la farina, el llevat i el cacau. Afegim el sucre i les gotes de xocolata i barregem.
4. Afegim els ingredients secs als humits i barregem just fins que quedin integrats. Si queda algun grumoll, no us preocupeu. Es desfarà al forn.
5. Repartim la massa en 12 motlles de muffins i enfornem uns 25 minuts.

Molt fàcil, oi? Doncs ja m’explicareu si us han agradat.

Si feu aquesta recepta o d’altres que hi ha al blog, podeu compartir una foto del resultat a la meva pàgina de Facebook. Em farà gràcia veure les vostres creacions!

El plat i la tassa els podeu trobar a My Home Style.

Fins la propera!!

Font: Mi dulce tentación

La precursora d’aquesta tècnica culinària és la Lisa Casalli, una blocaire italiana que, des del seu blog Eccocuccina, ens ensenya com podem minimitzar l’impacte ambiental a les nostres cuines. Fa uns dies, em vaig intercanviar uns emails amb ella i vaig poder conèixer millor la seva filosofia. Realment és molt interessant tot el que em va explicar.

Després, vaig llegir molt atentament el llibre que ha escrit la Lisa: “Cocinar con el lavavajillas“, editat per Larousse, on es detalla aquesta tècnica de cocció. De fet, si ho pensem bé, no és cap bestiesa. El rentavaixelles manté una temperatura constant d’entre 50 i 70 ºC. Aquest rang és perfecte per cuinar a baixa temperatura i això té els seus avantatges: les carns queden tendres i saboroses, les verdures cruixents i delicioses i a més, com fem servir poc greix durant la cocció, els plats queden lleugers i són aptes per a tothom.

Molts us preguntareu si és una tècnica segura i si hi ha risc de contaminació amb el detergent de la màquina. Per demostrar que no hi ha cap perill, la Lisa va portar a analitzar mostres dels plats que va cuinar i el resultat va ser que no hi havia cap mena de contaminació. Ara bé, haurem de fer servir pots amb tanca hermètica, com el que veieu a la foto.

La recepta que us porto avui, està inspirada en una recepta que surt al llibre de la Lisa i he fet servir un pot de 750 ml amb tanca hermètica. La cocció que he fet servir és mixta, començant el plat a la paella i acabant-lo al rentavaixelles.

Ingredients (per a 2 persones):

1 pit de pollastre petit
1 carbassó petit
100 gr pèsols
1 tros de 3 cm de gingebre
2 caienes
el suc d’una llima
1 raig de vi blanc
100 gr cuscús
170 ml brou de verdures
sal
oli d’oliva

Elaboració:

1. Tallem el pollastre a daus petits i els macerem durant un parell d’hores amb el vi, el suc de llima, el gingebre ratllat i les caienes. Passat el temps, ho escorrem.
2. Tallem el carbassó a daus petits, d’1 cm de costat,i els sofregim en una paella amb un rajolí d’oli d’oliva durant 2 minuts. Afegim els pèsols i el brou i ho coem 5 minuts. Fiquem tot al pot.
3. Afegim el cuscús, el pollastre i un pessic de sal. Ho tanquem bé.
4. Fiquem el pot al rentavaixelles al programa normal. Al meu rentavaixelles, aquest programa dura 2 hores i 5 minuts i la temperatura és de 65 ºC.

En cas que en servir el cuscús quedi sec, podeu afegir una mica de brou.

Què em dieu? Trobeu interessant aquesta tècnica culinària? Us animeu a provar-la?

Fins la propera!!

Aquestes coques són molt fàcils de fer i, donat el que el motlle té una bona mida, us serveixen per donar de berenar a un bon grapat de gent.

El bundt cake d’avui, té la peculiaritat que no porta mantega ni oli en la seva preparació. El greix li afegim amb la nata muntada i això li dóna una textura especial. A diferència d’altres bundt cakes que he fet, aquest no es conserva tan bé. És recomable menjar-lo ràpid perquè de seguida perd l’esponjositat. Us recomanaria menjar-lo com a molt en 48 hores.

I parlant de la nata, procureu comprar nata a un mínim de 35% de matèria grassa ja que a major proporció de greix, millor muntarà. A més, tingueu en compte que a l’hora de muntar-la ha d’esta molt freda i és millor que ho feu amb un recipient metàl·lic. Si seguiu aquests consells, aconseguireu una bona nata muntada.

Ingredients:

200 gr farina de rebosteria
50 gr farina de blat de moro
2 culleradetes de llevat Royal
3/4 culleradetes sal
250 ml nata 35% matèria grassa
3 ous XL
200 gr sucre
1 culleradeta d’extracte de vainilla

Elaboració:

1. Preescalfem el forn a 175 ºC
2. Greixem un motlle de bundt cake de 25 cm amb mantega o spray de mantega
3. Tamisem la farina, la farina de blat de moro, el llevat Royal i la sal. Reservem
3. Muntem la nata. Reservem.
4. Batem els ous durant 3 minuts amb la batedora elèctrica i anem afegint el sucre a poc. Els ous han de quedar ben escumosos. Afegim l’extracte de vainilla i barregem.
5. Afegim la barreja de farines sobre els ous en tres vegades. Després, incorporem la nata muntada, també en tres vegades fins a quedi ben integrada.
6. Avoquem la massa al motlle i enfornem 35-40 minuts sobre la reixeta del forn.
7. Traiem del forn i esperarem 10 minuts abans de desemmotllar el bundt cake. El refredem sobre una reixeta.

Fàcil, oi? I boníssim!

Fins la propera!!

A mi m’agrada preparar la massa i experimentar amb diversos tipus de farina. Per arribar a la recepta que avui us porto, he fet moltes proves i al final he aconseguit una massa fina i cruixent que ens ha agradat molt.

Ara s’ha posat molt de moda fer pa a casa, però tot i així, em resulta difícil trobar bones farines a la zona on visc. Sort que hi ha botigues on line on trobar el que busco!! Les farines que ara estic fent servir són de “El Amasadero” i tenen de moltes varietats: de força, de rebosteria, integrals, de sègol… i, un cop has fet la comanda, en 48 hores les tens a casa.

A més, qualsevol dubte que tinc sobre quina farina fer servir per una recepta concreta, li pregunto directament a l’Andrés, el noi que porta la botiga. Contesta molt ràpid i sempre dóna bons consells.

Si voleu saber més sobre les farines, l’Andrés va escriure un article fantàstic al número III de Cuquin Magazine. Si sou uns “panarres”, no us el perdeu perquè estic segur que us encantarà.

Ingredients:

200 gr farina per fer pa
75 gr farina integral de sègol
25 gr semolina
10 gr llevat fresc
15 gr oli d’oliva
1 pessic de sal
180 ml aigua

Elaboració:

1. En un bol, posarem les farines, l’oli i la sal en un raconet. Afegint l’aigua on haurem dissolt el llevat i pastem fins a aconseguir una massa fina i elàstica. (Bé, de fet haig de confessar que jo fico tots els ingredient a la Kitchen Aid i ella em fa la feina “bruta”).
2. Dividim la massa en dos parts iguals. Jo congelo una part per un altre dia i l’altra part la deixo reposar uns 40 minuts tapada amb un drap.
3. Passat el temps, estirem la massa donant-li forma rodona fent servir les mans. L’hem de deixar ben fina.
4. Posem els ingredients que hem escollit pel topping. En el meu cas, salsa de tomàquet, formatge tendre, tomàquet verd tallat ben fi amb la mandolina, pernil salat, mozzarella i orenga.
5. Posem al forn, prèviament preescalfat a 220 ªC, amb calor només abaix. Deixarem la pizza 5 minuts. Passat el temps, posem calor a dalt i abaix i seguim cuinant fins aconseguir el punt que ens agradi.

Per acompanyar la pizza m’encanta prendre una coca cola amb gel i llimona.

Fins la propera!!

Tot i això, val molt la pena practicar perquè són uns dolços que els convidats agraeixen molt ja que saben la dificultat que entranya fer-los.

A casa agraden molt i de fet ja he publicat alguna recepta com aquests de llimona, aquests de xocolata i aquests de gerds i llima. Ara afegeixo a la col·lecció aquests macarons que van un pas més enllà: tenen forma de panda. Macos, oi?

Si voleu saber com es fan, trobareu la recepta a les pàgines 44 a 46 del número IV de Cuquin Magazine:

Fins la propera!!

Si us ve de gust assistir, envieu-me un email a miguel(arroba)pimientosverdes.com. Places limitades!!

Recordeu que en tot el material que faci servir, hi haurà un descompte del 30%. No deixeu escapar aquesta oportunitat!!

Ens veiem!!

Per fer-la, necessitarem 1 litre d’oli d’oliva que escalfarem al foc fins que estigui ben calent (jo ho escalfo en el mateix recipient de la fondue, ja que és de ferro colat i el puc fer servir sobre la vitroceràmica). Una vegada l’oli estigui calent, amb molt de compte, posarem el recipient sobre el cremador encès i afegirem algunes branques d’herbes aromàtiques com romaní o farigola. És preferible fer servir herbes seques, ja que si les utilitzem fresques, l’oli esquitxarà. També afegirem un tros de patata. D’aquesta manera evitarem que l’oli es cremi.

Les carns, han de ser tendres, ja que el temps de cocció és curt. Jo faig servir filet de vedella, filet de porc ibèric i pit de pollastre, talladets a daus de la mida d’una mossegada i nets de qualsevol resta de greix.

L’altra part fonamental per gaudir d’una bona fondue són les salses. A nosaltres ens agrada utilitzar allioli i romesco, tot i que això dependrà dels vostres gustos.

I com a casa ens agrada molt el formatge, cada vegada que fem una fondue, aprofitem i preparem un camembert al forn, que resulta un acompanyament ideal per mullar la carn o bocinets de pa. Boníssim, de veritat.

Com a element de combustió, fem servir un gel d’alcohol de cremar que es ven en terrines d’un sol us. Amb la quantitat que ve, és suficient per gaudir de la fondue sense preocupar-se que s’apagui el foc. També és pot fer servir un cremador amb alcohol de cremar líquid. Si trieu aquesta opció, vigileu que estigui ben apagat en cas que necessiteu reomplir el dipòsit.

I un últim consell, és fàcil que quan us prepareu les vostres broquetes algun tros de carn caigui al fons de la fondue durant la cocció i després hagueu de fer de pescadors per recuperar-los… quina ràbia fa això!! Doncs bé, per evitar-ho nosaltres punxem un trosset de salsitxa de frankfurt al final de les broquetes. Donat que té una consistència sòlida, és difícil que caigui.

Espero que aquests consells us hagin resultat útils

Fins la propera!!

Així que quan vaig saber que a l’escola Bell Art feien un curs dedicat als arrossos i pastes no vaig dubtar ni un moment en assistir-hi. Allà vaig aprendre a fer el risotto de pera i gorgonzola, que us vaig ensenyar fa uns dies i aquest risotto d’ànec i taronja que és espectacular.

Aquest cop, aconseguim la cremositat característica dels risottos canviant el parmesà per foie. Tot un encert que fa que quedi un plat potent però refrescant alhora, gràcies a la taronja i el cardamom.

Us animo a fer-lo quan vulgueu sorprendre als vostres convidats amb un plat sofisticat però fàcil de cuinar. Us dono paraula que quedareu com uns senyors.

Ingredients (per a 4 persones):

300 gr d’arròs bomba
1 confit d’ànec
700 ml de suc de taronja
1,5 cullerades de mel
1,2 l de brou de pollastre
300 gr ceba de figueres
200 gr tomàquet madur
100 gr micuit de foie
unes llavors de cardamom
farigola
oli d’oliva verge extra
sal
pebre negre
sucre

Pel brou

ossos de pollastre (o ànec, si en teniu)
1 ceba
1 pastanaga
1 branca d’api
1 porro
uns xampinyons
1 tomàquet
1 raig de conyac

Elaboració:

1. Primer, preparem el brou daurant la ceba picada en una cassola amb un raig d’oli d’oliva. Quan estigui transparent, afegirem tallats a dauets la pastanaga, l’api, el porro, els xampinyons, el tomàquet i els ossos de pollastre. Ho deixarem sofregir uns minuts. Afegirem el raig de conyac i ho deixarem evaporar. Cobrirem amb aigua i ho deixarem coure a foc molt baix 2 hores. Colem i reservem.
2. Escalfem la mel en un cassó. Quan comenci a caramel·litzar, la mullem amb el suc de taronja i el brou. Afegim les llavors de cardamom aixafades una mica. Deixem reduir uns 20 minuts. Colem i reservem.
3. Pelem i piquem la ceba i l’ofeguem en una cassola amb un raig d’oli d’oliva. Aquest procés el farem amb la cassola tapada i deixarem que quedi ben rossa.
4. Ratllem els tomàquets i els reservem.
5. Quan la ceba estigui daurada, afegim el tomàquet i condimentem amb la farigola, una mica de sal, una mica de sucre i pebre negre al gust.
6. Afegim el confit d’ànec esmicolat i ofeguem lleugerament.
7. Incorporem l’arròs i donem un parell de voltes perquè s’amari de tots els sabors.
8. Mullem tot el conjunt amb el brou amb la mel i la taronja (ha d’estar calent) fins a cobrir l’arròs. Deixem bullir a foc fort remenant sovint.
9. Quan l’arròs es comenci a quedar sec, incorporem més brou. Repetim aquesta operació una altra vegada.
10. Quan portem 14 minuts de cocció, deixem d’afegir brou perquè, cap als 17 minuts, l’arròs no estigui excessivament sucós, ja que ha de quedar sec i cremós.
11. Quan l’arròs estigui al punt, retirem del foc i afegim el micuit tallat a trossos petits. Remenem perquè s’incorpori bé a l’arròs.

Un risotto diferent, sorprenent i boníssim. Em va encantar!!

Fins la propera!!

Aquest número està dedicat a un ingredient bàsic a la nostra cuina: l’arròs. Un ingredient que trobo indispensable i que ens dóna molt de joc.

A més, trobareu receptes de temporada i un apartat amb receptes de rebosteria “industrial”: donuts, cookies, pastissets… no us ho perdeu perquè segur que us agraden.

També us descobrirem un nou mètode de cocció: el rentavaixelles. Sí, sí, heu llegit bé. No us perdeu l’entrevista amb la blocaire Lisa Casali. Segur que no us deixa indiferents.

I de ben segur que coneixeu a la Su de Webos fritos, oi? Doncs no us perdeu l’entrevista que l’hem fet.

Tot això i més, al número IV de Cuquin Magazine: