El Front comú ha de vèncer les barreres de la llei electoral actual, i per això caldrà constituir-se com a Coalició Electoral per així aconseguir una representació justa. La coalició d’aconseguir establir, com més aviat, un nou sistema electoral perquè paradoxalment ja no sigui necessari forçar aquestes coalicions en el futur. Cada persona podrà defensar així les seves idees en igualtat de condicions respecte als partits majoritaris.

En els últims mesos, la relació d’amor/odi ha anat creixent entre els moviments socials i els partits més propers a les seues reivindicacions. Els moviments necessitem que hi haja un canvi polític, i els polítics afins necessiten el nostre suport. No obstant això, gran part del 15M es manté fidel a les seues conviccions apartidistes i antisistema (anti l’actual). “Participar en el sistema seria donar-li legitimitat”, apunten alguns. De fet, una de les consignes del 15M és la no representativitat del Parlament a la voluntat ciutadana (o almenys, no de manera proporcional). A més, cap partit polític actual és prou horitzontal com per representar una democràcia real. Si a cas, comencen a destacar recents formacions polítiques, com ara EQUO, Partit Pirata, Escons En Blanc, etc., amb una base assembleària. Però malauradament la llei electoral els perjudica greument. D’altra banda, un dels partits “no tan minoritaris” que comparteix alguns dels punts defensats pel moviment 15M és Esquerra Unida (a Izquierda Plural). Però aquest partit manté la clàssica estructura vertical que tant es critica des de les plataformes afins al 15M. Cal destacar, però, que un sector d’Esquerra Unida (en concret d’Esquerra Oberta), recolza que siguin els ciutadans els que decideixin sobre la llista i el programa de la coalició electoral (veure comunicat  i proposta formal).

En aquest mar d’idees, comencen a prendre força les propostes que tracten de garantir la màxima horitzontalitat en la construcció del front comú. Probablement, l’exemple més clar és Alternatives Des d’A baix, que convida a totes les plataformes afins a participar en un debat encaminat a la construcció del front comú, “ampli, horitzontal, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic“. Des Moviment Pluralista convidem als nostres membres, simpatitzants i seguidors perquè s’adhereixin a la causa i participin en l’Assemblea Preparatòria: Dimarts 21 de maig (19,30h. Espai Cultural A Tu Ritmo Fernando Poo 23, Metro Delicias, Madrid). Us convidem a construir una confluència des de baix. Junts, podem.

Plataformes que donen suport (o donarien suport) a la construcció d’un Front Comú:

- Confluencia [@Confluyentes]
- Alternativas Desde Abajo [@AltDsdAbajo]
- Moviment Pluralista [@pluralisa_org]
- Asamblea Virtual del 15M [@AsambleaVirtuaI] (en solitario) (confluencia-v)
- Manifiesto Juventud [@PabGallego]
- Parlamento a la Calle [@ParlamentoALaCa] (Izquierda Plural y asamblea Ateneo)
- Izquierda Abierta [@iabierta]
- Frente Cívico Somos Mayoría (sólo a título individual)
- AhoraTúDecides [@AhoraTuDecides]
- Asociación DRY (leer nuestro comunicado)

Plataformes a favor d’una candidatura ciudadana

- Partido X: Partido del Futuro [@Partido_X]
- Partido de Internet [@pdi]
- Hartos.org [@HartosOrg]
- Decision Ciudadana [@decidoyo]
- Sistema En Crisis (article) [@destituyente]

Altres videos destacats

Principals manifestacions

- Manifestació a Madrid (altres de maig)
- Manifestació a Barcelona
- Manifestació a València

Vine a la ciutat més pròxima!

• Albacete
• Almeria
• Àvila
• Barcelona
• Bilbao
• Cartagena
• Dublí
• Gijón/Xixón
• Granada
• Hosca
• Jaén
• Lleó
• Lugo
• Màlaga
• Madrid
• Palma de Mallorca
• Ponferrada
• Sevilla
• València
• Valladolid
• Vitòria-Gasteiz
• Saragossa

Plataformes de democràcia virtual

- Red Social de VirtualPol
- Red Social de n-1.cc
- Asamblea Virtual del 15M
- Urnas Indignadas (comunicado)
- Propongo
- AhoraTúDecides
- Ágora
- Simulador Congreso (AV)

• 1. Subscrivim la totalitat dels arguments de les nostres companyes de la Coordinadora 25S, però rebutgem l’opacitat practicada pels convocants, la Plataforma ¡En Pie!, ja que si pretenem una democràcia plenament horitzontal i transparent, creiem que aquesta ha de començar per nosaltres mateixes.
• 2. Compartim els arguments de Legal Sol, encara que també compartim el suport legal que AUSAJ donarà als assistents del 25A, sense entrar a pronunciar-se sobre la forma o el contingut de la convocatòria.
• 3. Entenem que el fet d’assetjar el congrés pretén alterar el normal funcionament d’aquest, més enllà de la pressió simbòlica de les protestes del passat 25S, quan es va consensuar no impedir el pas dels diputats. De fet, amb la nova convocatòria ja s’ha alterat pressumptament el normal funcionament per a aquest dia.
• 4. Donem suport a la desobediència civil, especialment quan una norma és èticament injustificada (per exemple prohibició de protestes, privatització dels serveis públics, etc.). No obstant això, dubtem sobre la necessitat ètica de desobeir la norma de “no alterar el funcionament” del Congrés.
• 5. Entenem i compartim que els ciutadans estan més que farts de l’actual situació d’estafa i corrupció, estan més que farts del segrest de la democràcia per part del poder financer, i estan més que farts de la mala representació parlamentària (quant a proporcionalitat, temporalitat i voluntat real dels ciutadans). No obstant això, no podem compartir la forma de la convocatòria del 25A ja que el terme “assetjar” podria encoratjar indirectament a la participació de grups no pacífics  (citem textualment “ocupa, quema, asedia…”).

Volem recordar que l’enorme suport social que han tingut i mantenen els moviments del 15M i del 25S és degut sobretot a la gran força de les raons defensades i a l’absència de qualsevol forma de violència. La desobediència civil és una forma de protesta pacífica que ha de seguir acompanyant tot el moviment. El poder instal·lat a les institucions està esperant ansiós que els moviments socials comenten errors greus per enterrar-los fent ús dels seus controls sobre els mitjans de comunicació, que al mateix temps controlen gran part de l’opinió pública. Per tot això, des del Moviment Pluralista volem fer una crida al sentit comú per reforçar l’esperit pacífic de les nostres reivindicacions.

D’altra banda, esperem que l’Estat no repeteixi els greus atemptats a la integritat física i moral dels ciutadans que es van manifestar el 25 de setembre de l’any passat, i que el proper 25 d’abril puga transcórrer la jornada de protestes amb total normalitat.

La violència és totalment desproporcionada en molts casos, fins al punt que quasi hi va haver una víctima mortal (Yago Parra), si no fos per la ràpida atenció d’una infermera.

Malgrat tot això, el cas que suposadament ha cridat més l’atenció al Ministeri del Terror, és la possibilitat d’alguna “petita irregularitat” a Atocha. Repassem doncs la ”rutina permanent d’autoavaluació” dels successos a Atocha, amb alguns vídeos més: El passat 25 de setembre hi va haver agressions i dispars indiscriminats a les andanes (vore vídeo) a gent que fugia atemorida per la irrupció dels UIP. Hi va haver, a més, maltracte a la premsa (vore vídeo) que intentava realitzar el seu treball. I finalment, hi va haver una complicitat entre la seguretat privada i els UIP per agredir de forma indiscriminada fins i tot als seus propis companys: “Guarda això”… “què sóc de Prosegur gilipollas” (vore vídeo). Hores abans, alguns policies també es van agredir entre ells (vore vídeo), segons va denunciar la televisió de la Sexta. Alhora, Esquerra Unida va demanar una investigació sobre els policies infiltrats, ja que podrien haver participat en “provocar”, com s’intueix a l’anterior vídeo.

A més, per si no fos suficient, hi denuncien que presumptament es falsifiquen proves en contra dels manifestants (vore aquest altre testimoni). Pel que sembla, la premsa del Govern contribueix a això. D’altra banda, la policia es troba dividida… mentres la CEP denuncia a Esquerra Unida per “injúries”, el SUP denuncia els excessos policials a Atocha. La corrupció institucional contribueix a generar un mal estar dins del cos, i els policies de primera línia es disculpen per no poder detinde als “majors xoriços”.

Però no és prou amb demanar disculpes, els ciutadans exigim que es depuren responsabilitats (signeu) per les agressions realitzades durant els dies 25, 26 i 29 de setembre. A més, exigim que es compleixca la llei vigent sobre la identificació visible per a tots els policies (signeu), incloent els UIP. D’aquesta manera s’eliminarien els dubtes sobre els possibles excessos que presumptament queden impunes, ja que tindríem la confiança de poder-los denunciar. A més, també seria bo per al propi cos de policies, ja que podria depurar responsabilitats dels que danyen greument la imatge del cos, i embruten la reputació dels que realment es juguen la vida per protegir els ciutadans, que sens dubte són la majoria del cos.

 Més vídeos relacionats:

Per què els eixigeixen saber idiomes? Irrupció a un bar sense emprar paraula
http://www.youtube.com/watch?v=uhK-zgVjh5Q
http://www.youtube.com/watch?v=9t3dg4Ul96c
http://www.youtube.com/watch?v=bYR4tkzHreg

El bon home del 26S
http://www.youtube.com/watch?v=PRi14k_Wdwk
http://www.youtube.com/watch?v=PC16703GAuM

Segona càrrega al 25S: De la provocació a l’atac indiscriminat
http://www.youtube.com/watch?v=3FrvvK3dzbQ

Sobre agressions a policies al 25S
http://www.youtube.com/watch?v=WaJ_GeKuRrE
http://www.youtube.com/watch?v=cu-tUEFn5NY

Vistes aèries de afluència
http://www.youtube.com/watch?v=EZOZi5VoSjE
http://www.youtube.com/watch?v=FlF8E2qrYlg

Altres:
http://www.youtube.com/watch?v=wsfwmzAZgOw
http://www.youtube.com/watch?v=mQ6AJOhXFFw
http://www.youtube.com/watch?v=Z1DMkSMPa5c
http://www.youtube.com/watch?v=u0AMNiTCNUQ

Demanem una auditoria ciutadana sobre el deute, per identificar el deute il·legítim i odiós. El 80% del deute és privada, acumulada majoritàriament per bancs i grans empreses. No hem, no paguem. Demanem la paralització del ‘rescat’, o un referèndum sobre això. Demanem revocació de les retallades en els drets socials i en els béns públics. S’han de prioritzar les persones davant el deute il·legítim.

Tots junts el #13O, per un canvi global! La protesta ha de ser permanent, no pots perdre’t cap de les manifestacions: #7O , #13O  , #14O , #21O , #24O , #31O , #14N , #ILPHipotecaria , #TomaTuCasa,  #7OYoVoy, #GolbalNoise, etc.

Altres vídeos promocionals:

http://www.youtube.com/watch?v=z7i-Utac8nQ
http://www.youtube.com/watch?v=Fck_hEwtp4s
http://www.youtube.com/watch?v=zIIH9RMZe2c
http://www.youtube.com/watch?v=sOa5qeTJCjs

I per si algú té dubtes sobre les intencions de la convocatòria, us convidem a que reviseu tota la documentació disponible. En primer lloc, la presentació de la convocatòria va ser totalment transparent durant el 5 d’agost, a la reunió interestatal: Ací podeu veure les bases consensuades. Davant les manipulacions per part d’alguns sectors polítics, diferents plataformes han sortit a defensar la convocatòria (LAREPUBLICA, ECO REPÚBLICÀ, 14 D’ABRIL, etc.) Per tant, no es tracta d’una “convocatòria fantasma“, com alguns intenten fer creure. Això sí, aquest cop no hi ha hagut el mateix consens que en anteriors mobilitzacions, ja que el 15M s’ha pronunciat de manera bastant dividida sobre això (veure pronunciaments). Com a exemple, destaquem que una minoria de DRY ha bloquejat donar suport al #25S per un 29% front el 71% .

Sigui com sigui, setembre estarà marcat per una sèrie de convocatòries populars, que han de culminar en un procés constituent democràtic. Recordem que el 15 de setembre tindrà lloc una #CumbreSocial convocada pels sindicats majoritaris per exigir un referèndum sobre les retallades. Probablement sigui l’última oportunitat perquè el Govern pugui ‘legitimar’ (però és poc probable que succeeixi). A partir del #1S hi haurà vaga de consum, el #17S començarà la Vaga General Indefinida en l’educació, … Creiem que setembre és un bon moment per iniciar una Vaga General en tots els àmbits: paralitzem el país fins que reverteixin totes les mesures criminals del Govern ( ja és tardor a les Corts … ).

manifestació que començarà el 25 de setembre té els suports fins i tot d’alguns diputats electes, com Gaspar Llamazares, i el mateix Sánchez Gordillo (vídeo), alcalde de la mítica Marinaleda (info1 minut 11-final, info2, info3). En qualsevol cas, en aquest moment estem davant d’una situació d’extrema gravetat i per això hem de mobilitzar TOTS ELS DIES (tinguem paciència) fins que el govern reverteixi totes les mesures (amb o sense consulta popular), o bé dimiteixi per a permetre un procés constituent amb una reforma electoral profunda. Diguem PROU!

Tanmateix ha de quedar clar que des de la plataforma MOVIMENT PLURALISTA només donem suport i donarem suport les MOBILITZACIONS PACÍFIQUES, i amb objectius consensuats, plenament DEMOCRÀTICS i democratitzadors, especialment els recolzats per la Assemblea Virtual. Respectem la desobediència civil, i hi donem suport de forma especial quan s’esgoten prèviament totes les vies legals per aconseguir els mateixos fins. Aquest punt és molt important en aquest tipus de mobilitzacions, ja que el sistema es protegeix a si mateix contra les rebel·lions populars, per molt lícites i democratitzadores que siguen:

Article 494 (Codi Penal).

Incorren en la pena de presó de sis mesos a un any o multa de dotze a vint-què promoguin, dirigeixin o presideixin manifestacions o una altra mena de reunions davant les seus del Congrés dels Diputats, del Senat o d’una assemblea legislativa d’una comunitat autònoma, quan estiguin reunits, alterant el seu normal funcionament.

Per tant, encara que constitucionalment només es pot prohibir una manifestació si hi ha “raons fundades d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns“, hi ha una excepció si s’ “altera el normal funcionament” del Congrés. El capítol 4 de la LO 9/1983 del 15 de juliol preveu un mecanisme per a la comunicació de les manifestacions i la seva possible posterior modificació o limitació per garantir el compliment tant de les “llibertats constitucionals” com del “ordre públic”. Per tot això, us convidem a tractar de “guanyar legalment” la batalla respecte al reconeixement del dret a la manifestació fins i tot en les portes del Congrés, al·legant que no hi haurà (i no n’hi haurà!) risc per a persones i béns. Si finalment segueixen negant-nos aquest dret fonamental, llavors sí que hi haurà desobediència civil, recolzada internacionalment:

Mahatma Gandhi (1849):

“La desobediència civil es transforma en un sagrat deure quan l’Estat es torna il·legal, o el que és el mateix, corrupte “

Article 35 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de 1793.

“Quan el govern viola els drets del poble la insurrecció és per al poble, i per a cada porció del poble, el més sagrat dels seus drets i el més indispensable dels seus deures ”

Preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans (10 de desembre de 1948):

“Considerant essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per tal que l’home no es vegi obligat al capdavall de la rebel · lió contra la tirania i l’opressió; “.

Constitució Espanyola de 1978

1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia. 2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar prèviament a l’autoritat, que només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a persones o béns.

Les accions de difusió per a la conformació d’una Plataforma/Coalició ja han començat. Per tant us demanem que ens ajudeu en el màxim possible a difondre aquestes cartes per tots els mitjans:

- Carta consensuada per la Assemblea Virtual
- Carta oberta del Movimient Pluralista

A més, en l’Assemblea Virtual del 15M també s’ha votat l’ordre de preferència de les possibles reformes electorals que es van debatre, i la preferida fou la proposta elaborada pel Movimient Pluralista. També podeu consultar l’informe sobre la viabilitat d’aqueixa reforma electoral.

Aquest divendres 4 de maig, hem rebut la notificació de la Delegació del Govern a Madrid, que veu ”desproporcionada la durada de l’exercici del dret de reunió” (vore pdf). No obstant això, segons l’Art 10 de la Llei orgànica 9/1983, el dret a la reunió només pot modificar-se si hi ha algun ”perill per a les persones o els béns”. Aquest “perill” no ha estat argumentat, per la qual cosa es converteix en una resolucióarbitrària, en mancar de motivació (art. 54.1 Llei 30/1992), que restringeix un dret fonamental (art. 21.2 CE). El termini per recórrer acaba dia 7 a les 19:44 h. Us mantindrem informats.

Nota del dia 7 a les 20h: A mitja tarda es va aconseguir la col·laboració d’una procuradora de Madrid, que va acceptar representar-nos de forma altruista, i es va registrar la diligència de l’entrada del recurs a les 19:05h de hui, que es lliurarà demà a primera hora al TSJ de Madrid. Des del Moviment Pluralista volem agrair a tots els que heu ajudat a difondre aquest tema. Moltes gràcies. Seguirem informant en els pròxims dies.

Actualització. Nota del dia 8: Aquest matí s’ha presentat el recurs davant el Tribunal Superior de Justicia de Madrid. Probablement es requereixi novament de la col · laboració d’un / a advocat / a, Si està interessat / da en col · laborar, si us plau, posin-se en contacte amb nosaltres. Moltes gràcies!

Notícies relacionades:

- http://www.rtve.es/alacarta/videos/informativo-de-madrid/informativo-madrid-10-05-12/1401336/ (min 9) http://www.youtube.com/watch?v=ckUwa3N_KW0

- http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/05/11/madrid/1336754626_552215.html

- http://www.publico.es/espana/432289/el-15-m-podra-manifestarse-en-sol-pero-no-acampar-en-la-plaza

- http://www.publico.es/espana/432247/fernandez-diaz-insiste-en-que-las-acampadas-son-actos-ilegales

Una de les idees inicials va ser construir una plataforma web que contingués una llista de punts prou detallats com per respondre a les crítiques que solen abocar-se al moviment sobre unes suposades “propostes poc clares i concretes”. Des de desembre de 2011 hem aconseguit començar a albergar un contingut web, i esperem que segueixca creixent.

En els últims mesos, el grup pluralista ha crescut notablement i ha aconseguit un reflex important en les xarxes socials, fins al punt de convertir pràcticament en un moviment particular dins del moviment general de la indignació. És per això que fa unes setmanes es va parlar d’adaptar el nom del grup a la nou creixement de simpatitzants. D’aquesta manera, aquesta setmana els membres de la plataforma han decidit per majoria que el nom sigui “Moviment Pluralista”, i en especial, en la seva forma valenciana, “Moviment Pluralista”, per honor a l’origen.

A títol personal, pense que la constitució de la “Associació Democràcia Reial Ja” va tenir un greu error: prendre el propi nom de DRY sense el un consentiment consensuat. Probablement és legal ja que no està registrat, però evidentment no és ètic. I en la defensa d’una democràcia plena, la bona ètica és molt important. Aquest punt ja eclipsa de per si les possibles bones intencions que pogués tenir aquesta associació (que probablement les tinga). Però fins a quin punt és un simple error humà? Hi ha hagut males intencions o ha estat una simple disputa de marques? Evidentment, hem de apel · lar al principi de la presumpció d’innocència, però qualsevol lector pot treure les seves pròpies conclusions, que poden diferir lògicament de les que aquí es comparteixen.

Donaré algunes dades. Ahir vam estar parlant alguns membres de la Asamblea Virtual del 15M del següent PDF sobre las estratègies de difussió de DRY 2.0 (ací teniu l’enllaç original). A més, vam poder contactar amb l’autora via twitter, i es va confirmar la veracitat del pdf. El document té una de freda i una de calenta. D’una banda parla de l’oportunitat del 12M com a llançadora en els mitjans de comunicació del DRY 2.0 (¿oportunisme?) En detriment de les assemblees <<per ser massa lentes>>. I d’altra banda es parla de l’oportunitat per mobilitzar la gent i proposar alternatives de forma constructiva. Al meu entendre, pot haver un afany de protagonisme i d’oportunisme (i fins i tot potser de manipulació), però allò més greu ha estat utilitzar una plataforma horizontal (i el seu nom) per a portar això a terme. Independentment d’aqueix error, es pot compartir (o no) el fons d’allò que es defèn i el fi últim que es pretén.

Que una plataforma no tinga líders ni representants té un avantatge democràtic indiscutible (a causa de l’horitzontalitat), i a més s’aconsegueix reunir un major nombre de persones amb unes línies generals comunes per a la demanda d’una democràcia plena, i amb una heterogeneïtat molt gran d’idees concretes. Però alhora, aquesta heteogeneidad d’idees en algunes ocasions pot dificultar que es consensuï un gran detall de punts per a cada proposta. I al meu entendre, les propostes de millora de la democràcia han de contenir un detall suficient i un calendari d’actuació, més enllà de les idees generals. Un altre problema de la gran heterogeneïtat, relacionat amb l’anterior, és que la cohesió de les grans masses de gent tan heterogènies sovint es fractura i dóna lloc a petits grups d’actuació, duplicant esforços i de vegades remant en direccions contradictòries.

En una assemblea horitzontal es pot treballar també en consensuar idees i actuacions molt completes i complexes. I l’avantatge que sorgeix d’aquesta metodologia és una salut democràtica formidable i envejable per la resta d’estructures no tan horitzontals. No obstant això, és cert que sovint (o almenys de moment) hi ha certa lentitud en aquest procés. Per què negar-ho? Sí, ho fem poc a poc però amb bona lletra. Al meu entendre, la revolucions lentes són les més duradores, i el que volem és que hi hagi una revolució irreversible. D’altra banda, i fent de “advocat”, també és cert que un bon lideratge podria “agilitzar” certs processos de democratització, prenent la iniciativa per concretar i detallar el camí de les propostes. Alhora, un bon líder podria aconseguir una major cohesió social dels diferents grups que conformen la massa heteogénea de gent. De vegades, personalment des de la ‘esquerra‘ hem pogut envejar alguna cosa de la ‘dreta‘ (només una cosa): la cohesió del lideratge. La pluralitat d’idees i pensaments d’allò que molta gent etiqueta com ‘esquerra‘ fa que no existeixi com a tal una unió ni en la realitat ni en la teoria. Ideològicament es pot dir que hi ha moltes ‘esquerres‘ diferents, potser amb la mateixa heteogeneidad que amb les ‘dretes‘, però els segons assumeixen uns líders més fàcilment que els primers, i per això es cohesionen amb més força.

Significa això que hàgim de renunciar parcialment a l’horitzontalitat? No Al meu entendre, el que ens pot fer més forts és conscienciar sobre la necessitat de cohesionar, més encara si és possible. Des del respecte a tota la pluralitat d’idees i de plataformes, hem de convergir les nostres prioritats en la demanda d’una democràcia plena. Crec que són moltes més les coses que ens uneixen que les que ens separen. Si bé, la nostra demanda insistent de justícia i igualtat i el nostre esperit crític permanent, xoca brutalment amb l’egoisme intrínsec a l’ésser humà (egoisme de poder, o de notorietat en alguns casos o de protagonisme o oportunisme en altres). En certa manera, ser d’ ‘esquerres’ de vegades es converteix en una paradoxa, si més individualment. Per això hem de fer un esforç per desprendre’ns una mica dels nostres egos (per no caure en els oportunismes) i alhora hem de canalitzar el nostre esperit crític per vèncer en la nostra lluita contra aquest sistema pseudo-democràtic tan viciat. Ja tindrem temps de criticar-nos entre nosaltres individualment, i a les diferents ‘esquerres‘ entre si. Ara és moment d’unir-nos per fer front al capitalisme salvatge i tornar el poder al poble i per al poble. És hora d’unir-nos amb els nostres amics i fins i tot amb els nostres “enemics menors” per moure el món. Sindicats, partits polítics alternatius, anarquistes, comunistes, etc. perquè junts podem aconseguir una millor democràcia. Tots són necessaris per al canvi. Si els de baix ens movem alhora, els de dalt es cauen.

Robert Monjo