POBLE INSUBMÍS

Sense veu

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sun, 12 May 2013 11:04:00 +0000

Constantino Romero (1947-2013).

Ensenyant la poteta

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Fri, 10 May 2013 18:33:00 +0000

Abans-d'ahir va arribar a les meves el primer globus sonda, una notícia en un país a on ja pràcticament res no és notícia, sinó el reflex de tots i cadascun dels passos de l'estafa que el sistema està perpetrant a les poblacions d'arreu del món, amb especial incidència en els països desagriculturalitzats i desindustrialitzats, europeïtzats especulativament i monetàriament a la força, a l'ombra de la màfia política i la indigència intel·lectual de la massa... de pizza.

El contingut d'aquest primer globus sonda vaig començar a tenir-lo present fa uns cinc anys, tot i que, també us he de dir, no tenia gaire clar que aquest pogués acabant-se consumant algun dia. La realitat del crim organitzat sistèmic que separa tot el que podria anomenar-se com a economia especulativa d'apunt comptable, respecte a l'economia real, està superant amb escreix la ficció i aquest no s'aturarà pas.

La notícia en qüestió va ser publicada en una de les masturbadores mediàtiques manipuladores al servei del règim fa tres dies, amb un encapçalament que deia el següent: "Expertos de la Generalitat proponen prescindir de la mayoría de funcionarios." Dos subtítols més acabaven de rematar-ho: "Sólo policías, inspectores y figuras de autoridad mantendrían el estatus. El resto de empleados públicos serían laborales". ...

És a dir: Submisos de confiança a sou dels cada vegada més escassos contribuents i servidors de la corruptocràcia (anomenats 'experts' amb assuduïtat a partir del 2007-2008), mediocres integrals al servei de l’empresa privada més gran de Casta-lunyistan, l'anomenada Generalitat S.A., proposen prescindir de la majoria de personal funcionari, tot convertint-lo en personal laboral. Només mantindrien el seu estatus de treballadors públics al servei d'interessos privats… qui?… els cossos i forces encarregades de garantir l’ordre i la seguretat dels executors de l’oligarquia financera/partitocràtica actual: és a dir, policies, inspectors i figures d’autoritat. Per tant, l’únic que el règim vol mantenir amb diner públic són les hòsties que el mateix règim continuarà repartint a una sociatat civil frustrada que se sent absolutament impotent al no oferir-li el sistema cap mena d’alternativa al seu propi full de ruta, camí del seu escorxador. A dia d'avui aquest és ja un dels països del món amb la pressió fiscal més alta en relació al nivell de renda dels seus cada vegada més escassos treballadors.

Màtrix: el despertar d'un somni induït, d'una realitat paral·lela ni tant sols real.

Ningú posa ja en dubte que la dictadura financera / partitocràtica / econòmica, fervent seguidora d'un paradigma basat en una gran fal·làcia (el creixement econòmic perpetu), està fent tot el que es troba a les seves mans per tal de privatitzar tot el privatitzable, començant pel més important per a les persones, la sanitat, i continuant per l'ensenyament i d'altres sectors. Tenint en compte que els països en el quals els contribuents paguen més impostos són països que mantenen (encara, a dia d'avui) uns serveis públics i de "protecció social" que pocs qüestionen per necessaris i, veient la cada vegada més dramàtica situació d'aquesta nova Albània del sud-oest d'Europa o del nord-oest de l'Àfrica, com ho vulgueu dir, us pregunto: Per què continuar treballant sota les regles de la seva legalitat, pagant impostos tals com l'IRPF, l'IVA o, fins i tot, les aportacions a l’estafa piramidal d’estil Ponzi de les SS (oxímoron anomenat ‘seguretat social’), estafes integrals destinades a pagar el retorn del seu deute, un deute privat convertit intencionadament en públic mitjançant FROBS, SAREBS, entre altres blanquejadores de capital encobertes, un deute impagable atenent només a la magnitud dels interessos, en una corruptocràcia que avança decididament a carregar-se els seus serveis públics? Pagar impostos per a mantenir què o a qui? Pagar per a finançar-li al crim organitzat, per exemple, els cossos i forces de la seva seguretat per a què continuï atonyinant impunement tothom qui intenta expressar la seva impotència i frustració, al servei de la porra dels interessos de l'estabilitat financera i l' 'estatus quo' de la casta partitocràtica? Quin camí creueu, a títol individual, que cal seguir per al de sortir d'aquest, tant sols, aparent (que no real) atzucac? Hi ha altres camins, més enllà d’aquest únic cul-de-sac conegut en vida fins a dia d’avui per la majoria de vosaltres.

La por és el mur que separa el que ets del que podries arribar a ser.

(David Fischman)

Aparents atzucacs

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Tue, 07 May 2013 09:11:00 +0000

A dia d'avui aquest és un dels països d'Europa, per tant, del món, amb la pressió fiscal més alta en relació al nivell de renda dels seus cada vegada més escassos treballadors. Ningú posa ja en dubte que el crim organitzat financer / partitocràtic / econòmic, fervent seguidor d'un paradigma basat en una gran fal·làcia, està fent tot el que es troba a les seves mans per tal de privatitzar tot el privatitzable, començant pel més important, la sanitat, i continuant per l'ensenyament i molts d'altres sectors. Tenint en compte que els països en el quals els contribuents paguen més impostos són països que mantenen (encara, a dia d'avui) uns serveis públics i de "protecció social" que pocs qüestionen i, veient la cada vegada més dramàtica situació d'aquesta nova Albània del sud-oest d'Europa o del nord-oest de l'Àfrica, jo us pregunto... Per què continuar treballant en A, pagant impostos tals com l'IRPF, l'IVA o, fins i tot, les aportacions a les SS, estafes integrals destinades a pagar el retorn del seu deute, un deute impagable atenent només als interessos, en una corruptocràcia que va camí de veure desaparèixer els seus serveis públics? Pagar impostos per a mantenir què o qui? Pagar per a finançar-los, per exemple, els cossos i forces de la seva seguretat per a què continuin atonyinant impunement tothom qui intenta expressar la seva impotència i frustració, al servei de la porra dels interessos de l'estabilitat financera i l' 'estatus quo' de la casta partitocràtica? Quin camí creueu, a títol individual, que cal seguir per tal de sortir d'aquest, tant sols, aparent atzucac?

Espanyi - Casta_lunyistan: estat policial.

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Wed, 01 May 2013 20:57:00 +0000

Fotografies realitzades per veïns, fotògrafs, periodistes... aquesta tarda als carrers de la Vila de Gràcia, en les quals s'aprecia una petita part de l'ofensiva militar total al servei del règim, que aquest està disposat a envair els carrers permanentment per tal de sembrar la por i estendre-la com un càncer, tot evitant la frustració de la impotència ciutadana contra les seus d'entitats financeres i de clans partitocràtics, principals caps visibles del genocidi encobert perpetrat per l'estafa del deute.

Felacions sistèmiques de subvenció

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Wed, 17 Apr 2013 20:15:00 +0000

Publicació de les declaracions d'un tros de carn del sector més hooliganista del crim organitzat partitocràtic, avui a les 9 del matí.

Tres hores després, la feladora de subvencions al servei del sistema de torn canvia el contingut de les declaracions de pluja daurada sobre la ciutadania pronunciades per la delinqüent de la fotografia tres hores abans, per unes altres. El sabor pot ser que no sigui molt dolç però és que entren tant bé les injeccions de capital...

Rèquiem per l'ensenyament públic

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sat, 13 Apr 2013 21:26:00 +0000

Suposo que tots aquells que encara us dediqueu precàriament a aquest titànic anomenat "ensenyament" o bé us hi heu estat dedicant fins a quedar-vos sense feina no fa gaire, estareu al corrent del quart esborrany del decret de plantilles, dissenyat a foc lent per la corruptocràcia a través del seu D.E.P.(artament) d'Ensanyament, el contingut fonamental del qual, pel que fa a la confecció de les plantilles de cara al curs vinent, és aquest:

"Los directores de las escuelas e institutos públicos podrán decidir hasta el 50% de sus plantillas de docentes funcionarios y el 100% DE LOS INTERINOS Y SUBSTITUTOS"... "Son PLAZAS DE APOYO A LA DIRECCIÓN".

En un país moralment desenvolupat això seria un sinònim d'oportunitats de contractació dels millors professionals possibles per a l'enèssim nefast sistema deseducatiu (que cadascú reflexioni com consideri oportú davant aquest aparent contrassentit). Malauradament, en una corruptocràcia amoral i putrefacta integral com aquesta, això acabarà de consolidar el nepotisme, el clientelisme, l'amiguisme, el ditisme... (afegiu els -ismes que volgueu), "qualitats" que el règim porta afavorint i escampant pertot arreu des de fa dècades per tal de carregar-se les restes de les quatre engrunes llançades a la societat en forma de miratge a base de crèdit, i consolidar el seu control absolut tant sobre tot allò subvencionat (comprat i manipulat amb els recursos provinents de la sang dels cada vegada més escassos contribuents) com sobre tot el privatitzat, començant per la sanitat i l'ensenyament, suposats pals de paller d'una gran farsa, els farsants de la qual s'han passat per la pedra tant bon punt han tingut la coartada perfecta.

Amb aquest nou esborrany, tant se val que el sistema apliqui la rebaremació o no dels substituts de la brossa de garrins (antiga bossa d'interins) en funció de si hom ha aprovat els seus sOPOSitoris sense plaça (prioritat 1), si els ha suspès però conserva una nota (prioritat 2) o bé si no s'hi ha presentat mai, per principis (prioritat 3).

La realitat, novament, supera de llarg les prediccions més excèptiques, la ficció. El país, espoliat pel règim dictatorial financer/partitocràtic fill de la transacció del 78 fins a l'extenuació social, és ja un autèntic campi qui pugui, exactament el mateix que hi havia abans, però amb un individualisme ferotge més disposat que mai a la traïció i a la felació, "conscient" de la creixent dificultat d'intentar creure's conservar/aconseguir quelcom que no és res més que fum. Signar un contracte a la privada-untada amb menys de dues o, fins i tot, tres llicenciatures, un parell de llengües estrangeres, tres o quatre màsters, etc. serà quelcom pràcticament impossible, sense amics o coneguts. Evidentment, tot tipus de jornada remunerada com a màxim fins al 30 de juny (més estius sense atur) segons els penosos convenis pels quals tothom cobra de la corruptocràcia (l'administració) la merda de sou que aquesta vol, faci el que faci, vingui d'on vingui, pseudo-treballi amb la micro-jornada amb la qual pseudo-treballi, ja sigui tant a la clàssica escola privada-untada com a la nova escola púbica-desballestada-marginal.

En fi... em sembla que no cal comentar res més al respecte. Sobren les paraules. Com bé sabeu, aquells qui pretenguin continuar vivint a màtrix sense pertànyer a les castes dels bramans no podran fer-ho per gaire temps, doncs la trompada que els infligirà la realitat serà antològica, abans de despertar (o no, hi ha zombis que no despertaran mai).

Bona sort a tothom en aquest nou camí induït pel crim organitzat, cap a la mera supervivència.

Desesperança i fe

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sun, 24 Feb 2013 21:45:00 +0000

Després d'un període d'absència, en el qual he estat intentant entendre el perquè de tot allò que no té, aparentment, cap mena d'explicació, inclòs l'absurd, torno a ser amb tots vosaltres. Us he de confessar que cada vegada em resulta més difícil escriure articles que reflecteixin l'esperit primigeni de PobleInsubmís, a l'estil d'aquells escrits més globals que van començar a ser cuinats en el blog a partir de mitjans del 2007. Aquesta aparent manca d'inspiració no és deguda ni a l'escassetat de fets sobre els quals parlar i reflexionar, ni tampoc perquè hagi canviat ostensiblement la meva manera de veure i entendre el món (quelcom que tots i cadascun de nosaltres anem reelaborant i enriquint dia rere dia, al llarg de les nostres vides), sinó perquè la naturalesa dels esdeveniments, concretats tant en el que em preocupa especialment, l'esfondrament moral de la societat, com en el crim organitzat procedent de l'apalancament financer i els règims corruptocràtics oligàrquics (feladors del seu interès econòmic), demostra fins a quin punt la realitat, en forma de colada de detritus pudent, és capaç de superar la ficció, tot desbordant a un servidor en més d'una ocasió.

En aquest retorn a l'escena, m'agradaria transmetre-us (que no pas encomanar-vos) la meva visió del món a dia d'avui, un punt de vista prou desesperançat tenint en compte la creixent bipolarització dominadors-dominats i l'eixamplement de les ja brutals desigualtats socials existents entre persones de diferents territoris del planeta, fruit dels eterns interessos particulars del poder global. També sóc bastant excèptic vers una societat especialment malalta com la nostra, impotent i alhora incapaç de donar l'esquena al sistema i començar a caminar per ella mateixa, per por a esdevenir víctima (ja ho és) de la violència inherent al decadent imperi de la usura global que es desfà pertot arreu i que ja comença a arrossegar les societats d'arreu del món (especialment, les dels mal-anomenats 'països desenvoluaps') en la seva caiguda letal, no pas sense abans garantir el corresponent increment de poder i riquesa material a unes cada vegada més reduïdes elits dominant.

Avui m'ha fet arribar notícies una persona molt especial, algú amb un cor enorme i generós que ha hagut de marxar d'aquest femer corruptocràtic per poder trobar una feina amb la qual poder tirar endavant amb la seva filla, en lloc de resignar-se al subsidi crònic compra-vots de torn (tant típic d'aquesta corruptocràcia) i a un no-present / no-futur realment poc encoratjadors. Es tracta d'una persona que ha passat per situacions d'allò més divereses a la vida, apassionada per la cultura i l'entorn en general, que no ha deixat ni deixarà mai de tenir curiositat per conèixer, algú a qui sempre li desitjaré el millor que li pugui passar a la vida, per ser com és. És gràcies a aquest tipus de persones per les quals hom decideix no llançar la tovallola de la fe en l'espècie humana, alhora que comença a assimilar que canviar el món és una empresa potser massa difícil d'aconseguir per a una sola persona, més enllà d'anar fent-ho a poc a poc i sempre a petita escala, partint del nostre entorn més proper. No m'agradaria cloure aquest article de retrobament sense transcriure aquells fragments que millor reflecteixen la personalitat i l'instint de lluita d'aquesta persona tant estimada.

"Respecte a si marxar d'Espanyistan ha estat una decisió encertada, jo tinc la profunda convicció que sí. No només per la situació laboral, senzillament no vull viure ni educar la meva filla en un país putrefacte, ple de covards (que ni tan sol són membres de la castussa, que d'alguna manera faria comprensible que llepessin culs compulsivament), mediocres, homenets i donetes grisos i ploramiques que volen tancar els ulls a la pròpia i imparable decadència.

Enlloc hi ha seguretat, estimat amic. Hem de fer de l'art de viure a la corda fluixa el nostre "modus vivendi". Pensa que més del 70% de la població mundial porta segles vivim d'aquesta manera!!!!.

(...) a aquestes alçades de la peli, ben poc es pot fer a nivell individual per no se devorat per l'huracà. Has de viure, hem de viure, en rabiós present: avui hem menjat, hem tingut accés a l'ús de aigua, calefacció, salut, no ens ha disparat ningú quan sortiem a buscar pa, etc... ja és molt més del que han tingut millions i millions d'éssers humans, demà no tenim ni puta idea del que ens podem trobar, així de fràgil és la vida!!"

Sempre amb tu

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Fri, 07 Dec 2012 09:58:00 +0000

He de confessar-te com no recordo exactament el dia en què la vida em va brindar el privilegi de conèixer-te, però sé que sabràs disculpar-me la relliscada; ja saps que les dates no han estat mai el meu fort. Aquell estiu del 1996 vaig anar rebotat de l'UdL (a on havia cursat el primer curs de la carrera) a l'UAB i d'aquesta, finalment, a la UB. Aterrava de rebot a la facultat al mes de setembre d'aquell any, amb tota la il·lusió del món per conèixer nous companys amb els quals poder debatre de temes d'allò més diversos.


Antiga facultat de Geografia, Història i Filosofia de la UB, a finals del s.XX. Seria enderrocada l'any 2005.

Ens vam saludar per primera vegada, amb un obert somriure, a la tardor del 1996. Recordo que vaig preguntar-te per fer plegats el treball de Geografia d'Espanya, doncs anava tant a la meva que semblava talment un penjat, i de com em vas haver de dir que no podíem fer-lo plegats perquè el teu grup de treball ja es trobava complert (menys mal d'en JM i en J, amb els quals vaig posar-me a treballar). Malgrat tot, resulta sorprenent el fàcil que ens va resultar entendre'ns des d'aleshores, moment en què va començar a forjar-se la nostra amistat.

Aquells temps continuaven sent urbanísticament molt convulsos i cap dels dos podia encara imaginar-se la dimensió de l'estafa que estava començant a forjar-se al voltant del "totxo". El projecte d'allargament de l'avinguda Diagonal, des de la plaça de les Glòries i fins als solars en els quals la corrupció i el mal gust acabarien construïnt autèntics esperpents, continuava imparable. La remodelació va afectar la vostra llar familiar de ple, aquella antiga casa del carrer Veneçuela, a prop de la cantonada amb la Diagonal. Recordo el primer dia que em vas convidar a casa teva, a la qual vam accedir a través d'una Diagonal amb el terra remogut per les obres. Va ser allà a on em vas presentar la teva família.

Encara que la nostra amistat s'anés forjant amb els anys, els seus fonaments es van anar consolidant pràcticament des dels inicis de conèixer-nos, amb una solidesa difícilment repetible amb cap altra persona. Les nostres úniques diferències, insalvables amb el pas dels anys, van acabar sent la meva passió per l'embotit i, sobretot, pel formatge, delicatessen que no vaig veure't tastar mai. Fins i tot en aquesta, la nostra gran diferència, coincidíem amb el fonamental: a cap dels dos ens agradava la olor de podrit ni els xoriços.

Nou front marítim del Poblenou (darrera dècada del s.XX)

Al mateix temps que les excavadores s'apropaven a la casa de Provençals, les grues començaven a aixecar, més a prop de mar, un barri nou, l'indret que seria la teva nova llar. Mentre, el teu compromís per la universitat pública et va fer adoptar un posicionament especialment crític, actiu i independent, en l'associacionisme estudiantil.

Associació d'Estudiants Progressistes.

Aquells primers anys de facultat van ser molt intensos, gairebé esgotadors, entre el calendari acadèmic, les nombroses pràctiques/treballs i les nostres regulars sortides, sols o amb amics, arreu de la nostra geografia, amb la passió d'uns enamorats de la fotografia, el paisatge i la bona companyia.

Camí de Can Balasc (Collserola).

Als voltants de Can Balasc em vas ajudar a muntar, per primera vegada, la tenda de campanya que tot just acabava de comprar. La vam estendre en un prat i menys mal de tu perquè començava a posar-me nerviós intentant encaixar els pals de l'estructura. D'allà vam plegar-la i vam continuant endavant fins a l'estació de La Floresta, per tornar a casa. De camí, tot just creuant un rierol, recordo com vas reslliscar, tot posant la mà al damunt d'una planta urticant. Els teus dissimulats renecs van quedar eclipsats per les meves indiscretes rialles.

La primera vegada que vam agafar el tren camí de Vic ens hi acompanyaven altres amics. Feia un fred de mil dimonis aquell dissabte de tardor. El termòmetre del tren marcava -7ºC a l'arribar a l'estació. Menys mal d'aquelles estufes en bidons que escalfaven com podien els soferts visitants del mercat setmanal.

Montserrat.

A Monserrat vam puja-hi en telefèric i a peu. Recordo que en aquella època, ben fibrat fruit de l'elevada activitat física que realitzava al Servei d'Esports de la UB (al qual havia aconseguit colar-te en més d'una ocasió), em sentia pletòric de forces. Recordes com vam baixar corrents des de Sant Jeroni i fins a llera del Llobregat? Quins temps, aquells.

Sant Llorenç del Munt.

Sant Llorenç del Munt, amb el cim de La Mola, també va esdevenir un dels nostres indrets d'evasió i gaudi preferits, tant per la seva proximitat a Barcelona com per la nostra manca de vehicle privat, un luxe d'ús quotidià a l'abast de les ments menys reflexives. Recordo l'inici d'aquella ruta, des de l'estació del tren de Terrassa-Rambla i del camí que pujava cap a La Mola, primerament pel voral de la carretera de Matadepera, posteriorment pel mig d'urbanitzacions amb residències d'allò més variades (de luxe, barrejades amb cases d'autoconstrucció) i, finalment, a través del bosc fins al cim.

Festa Major de Gràcia.

Recordo també els nostres passeigs pels carrers de Gràcia, tot parlant d'història, d'urbanisme, de política, dels desajustaments pel que fa a la suposada transparència del sistema que tot just començàvem a descobrir per nosaltres mateixos, amb l'ajut de la irrupció de la més gran revolució tecnològica del darrer mig segle: internet. Les nostres diferències, que amb el pas dels anys vaig anar descobrint que eren més aviat poques i tant sols de forma (que no de fons), perfectament argumentades, ens van permetre enriquir-nos mútuament, alhora que s'anava forjant dins meu un sentiment d'admiració vers la teva filosofia de vida i la teva capacitat per permetre'm adonar d'allò que podia millorar per tal de veure-hi millor.

Santuari del Far, Collsacabra (Osona).

El clàssic del Pedraforca, pujat sempre des de Gòsol pel vessant occidental, és una de les altres imatges que tinc molt present, sobretot aquelles fotografies fetes des del mateix Pollegó Superior (2497m) als companys que feien el cim amb nosaltres, o també aquella conversa al voltant de la suposada arribada al cim de l'ex-president de l'empresa privada més gran del país (la Generalitat, S.A.), Jordi Pujol, en helicòpter o a peu.

El Pedraforca, des de Saldes.

Recordo quan me'n vas oferir per primera vegada i la cara que el teu amic compulsiu menjador de formatges i desgustador d'embotits va posar a l'assaborir-les. Vés per on, no he aconseguit mai que m'agradessin les orellanes, malgrat la seva idoneïtat per a sortides de més d'un dia i el seu elevat nivell energètic.

El massís del Garraf ens sorprenia molt pel que fa a la seva geologia i flora, marcant l'inici (o bé el final) de l'àmbit geogràfic d'espècies com el margalló, característic de la mediterrània meridional. En cap altre indret com aquest solíem caminar mirant constantment a terra, no fos cas que les capritxoses formacions rocalloses i la nostra confiança ens esquincessin els turmells, o bé ens engolissin en un esvoranc amagat a sota d'algun matoll.

El Garraf.

Ben a prop d'allà, a l'altre costat del pla de Barcelona, també vam fer moltes descobertes, com aquelles curioses boles grànítiques del Montnegre a l'alçada de Malgrat, o bé l'itinerari circular per la serra del Corredor, a la recerca d'algun mirador de privilegi vers la plana del Maresme.

Castell de Burriac (Cabrera de Mar).

No m'oblidaré mai del dia en què vas acompanyar-me a Vilanova de Segrià en bicicleta, des de Lleida, per fer aquella recollida de topònims tot descobrint el terme municipal. Quan et vaig veure amb aquella bicicleta vaig pensar que arribaries d'allò més cansat a la nostra destinació. Una vegada més, company, em vaig equivocar. Tant se val que aquell vestigi del passat no disposés de marxes i de no gaire bons frens. El cas és que hi vas arribar, com sempre arribaves allà a on et proposaves.

Vilanova de Segrià.

Molt a prop d'allà vam descobrir una de les joies arquitectòniques més descomunals del Segrià: el canal de Pinyana, començat a construir a partir del segle XI pels més grans enginyers agrícoles d'aquells temps. El camí auxiliar que el ressegueix al llarg d'uns 30km, fins a l'embassament de Santa Anna, va ser un indret que vam recórrer parcialment durant una estona, sense creuar-nos amb ningú en aquesta zona tant poc coneguda del rerepaís desconegut per la ment del barcelonauta mitjà. Què n'estaven de bons aquells dos parells de pomes que ens vam menjar d'un dels fruiters en un descans de la travessa!

Canal de Pinyana.

El massis del Montseny era un altre dels indrets en el qual ens agradava passejar, sempre ple de colors i olors d'allò més diverses, tant a la primavera com, sobretot, a la tardor. Solíem enfilar-nos al Turó de l'Home i a Les Agudes des de Santa Fe, tot fotografiant els bolets i xerrant d'aquelles coses que més ens treien de polleguera com, per exemple, la zona militar que sempre ens va impedir l'accés a peu a l'indret més elevat del Turó de l'Home. També solíem fixar-nos en les dades de l'estació meteorològica situada a prop del cim, tot compartint els plaers d'unes jornades tant agradables entre amics. Comentari apart mereix la baixada que, amb en Ll. i el seu cotxe, vam haver de fer en punt mort i pràcticament sense benzina, fins arribar a Sant Celoni.

Les Agudes, des de Santa Fe del Montseny.

Al cim de la Tossa d'Alp vam viure una de les tempestes d'estiu amb més aparell elèctric que recordo. Vam pujar-hi des de La Molina i tot just a l'arribar al cim, a prop de l'alberg, va començar llampegar. No se'm va ocórrer un millor moment per a ensenyar-te una mostra de cable de mitjana tensió fet en aquella empresa fabricant de cables de Montcada a on treballava intensament aquells estius. Finalment, vaig entendre com és possible que baixéssim tots tant ràpidament del cim, vessant avall. Estaves acollonit d'estar a prop d'un temerari que duia un dels metalls més conductors de la taula dels elements, guardat a la motxilla mentre queien llamps pertot arreu. Ara bé, quin fart de riure que vam fer-nos després...

La Tossa d'Alp amb el refugi en primer terme.

A Planoles vam arribar-hi a l'inici d'un cap de setmana, un divendres a la tarda. L'alberg dels Maristes era ple i la gana apretava. D'aquell primer sopar només me'n recordo del mateix que tu i els altres amics que ens acompanyaven: de l'amanida variada que hi havia de primer plat i, sobretot, de les olives arbequines. Com de costum, no vaig saber-me controlar prou, caient-me'n unes trenta cinc al plat. Els dos dies següents van ser d'un estrenyiment tant gran que en va ser impossible anar de ventre per culpa d'aquelles olives que, per cert, estaven boníssimes. No te'n vas fotre poc d'aquella atracada d'olives que tant malament m'ho va fer passar fins al moment de l'alliberament final, tot just abans d'agafar el tren de tornada a Barcelona, dos dies després.

Alberg de Planoles.

El descobriment de l'illa de La Palma va ser apoteòsic. Quin paisatge més abrupte a la vora del mar, tant a la vora que, si no arriba a ser per tu, acabem fent aquaplanning, de baixada per la sinuosa carretera del Roque de los Muchachos. Quines excursions i quins àpats energètics de pasta per agafar forces! Va ser la primera vegada que et vas quedar amb mi sense pretendre-ho, doncs fins aleshores et feia persona de poca vida amb el menjar.

La Caldera de Taburiente, a l'illa de La Palma (Canàries)

Al massís del Boumort vaig agafar el pitjor defalliment que recordo a muntanya. Poc em podia imaginar que tot plegat era fruit de l'aplàsia de medul·la que m'estava fent perdre la meitat d'oxigen de la sang, així com deixar-me pràcticament sense plaquetes. Menys mal d'aquells de vosaltres que us vau rellevar per dur-me la motxilla durant tota l'aproximació al cim, un pes que estranyament se'm feia impossible de suportar. Després d'haver fet cim accidentalment vora les 3 de la matinada i de trobar finalment el refugi tot baixant, ens vam adonar que no hi cabíem tots a dins i que calia que, un parell o tres dels més forts sortissin a dormir a l'exterior. L'encaix de 15 persones dormint a dins d'aquell refugi va ser digne de les millors jugades del joc més popular de la primera consola amb la qual havia jugat de petit: la GameBoy i el seu excepcional Tetris.

El refugi del Boumort.

El nostre retrobament amb el Boumort, l'any següent, va estar marcat per la manca de planificació, el fred i el vent. La impossibilitat d'atacar el cim per la seva cara nord, completament nevada, va fer que se'ns llancés al temps al damunt i haguéssim d'improvisar allà mateix un petit campament, al damunt d'una gran pedra llisa lliure de neu, per tal de preparar-nos per passar la nit al ras amb els sacs que dúiem, amb vent i una temperatura exterior d'uns cinc graus negatius. Mític va ser el moment en què vas desplegar un parell o tres de banderes, quedan-te novament amb tots nosaltres, amb un lema que formava part del nostre pensament.

La teva curiositat vital i l'amistat amb un molt bon amic de la facultat, et va fer despertar l'interès per un país que no havies trepitjat mai fins aleshores. Guanajuato esdevenia el centre d'operacions de les teves anades i vingudes a Mèxic, alhora que aprofitaves per proveir-te de cinturons piteados, botes de punta i barrets rancheros per a les teves performances amb els alumnes de secundària.

Guanajuato.

A Lanzarote aterràvem per Nadal, en el que novament va acabar esdevenint tota una descoberta geogràfica, a través de les capritxoses formacions volcàniques (colades, jameos, etc.) o de les platges de sorra blanca de l'illot semidesèrtic de La Graciosa. Un dels records més entranyables va ser la banda sonora de l'Ocean-Lanzamar, marcada per un to extremadament monòton, amb aquelles versions "puretes" que ens acompanyaven cada matí mentre esmorzàvem i amb les quals ens vas obsequiar amb un parell de Cds, un cop aterrats a Barcelona.

La Platja del Francès, a l'illa de La Graciosa. Al fons, Lanzarote (Canàries).

En una de les nostres moltes trobades, recordo haver-te comentat la frase d'aquell professor de la facultat de qui tant he après amb el pas dels anys: "La geografia comença al llindar de casa" i és tot just això el que vam començar a posar en pràctica a partir d'aleshores, aprenent a gaudir d'una quotidianitat injustament menystinguda, tot prenent una orxata o un granisat.

Centenària Orxateria El tio Che, a la Rambla del Poblenou.

Ja amb les obres del Fòrum 2004 de l'Especulació Immobiliària acabades, vam començar a freqüentar aquells espais tant impersonals, indrets que vam aprendre a fer-nos-els nostres i que esdevingueren testimonis de tantes i tantes converses.

Els banys de la zona del Fòrum.

El nou front marítim del Poblenou des de començaments del s.XXI.

Com un àngel caigut del cel va aparèixer en la teva vida una persona com tu: meravellosa. Recordo el dia en què me la vas presentar i de la il·lusió que em va fer compartir aquell moment amb tots dos, al davant de l'edifici vell de la UB.

A partir d'aleshores, Sants i Organyà van entrar a formar part del teu món, del teu cor, compartint protagonisme amb el Poblenou en el qual t'havies criat i a on m'havies presentat la teva família deu anys enrere en aquella casa antiga del carrer de Veneçuela, desapareguda poc després sota la runa de les implacables excavadores.

Sants: Un nou lloc de trobada.

Plaça Major d'Organyà.

Tot just una dècada després de l'estrena de la primera entrega d'Ice Age, pel·lícula d'animació que havíem anat a veure en el seu moment als multicinemes de Diagonal Mar, no vas voler-te perdre la quarta, tot partin-te la caixa amb les aventures d'en Sid, en Mani i companyia.

Una de les nostres pel·lícules preferides.

Ara no et veig però, malgrat tot, sé que hi ets, perquè sento la teva presència a cada indret, a cada instant. Continuo parlant amb tu de tot el que em passa, com sempre hem fet, ja ho saps, mantenint sempre viva la flama del record d'aquell regal que va brindar-me la vida al conèixer-nos un dia en els passadissos d'aquella nostrada facultat i d'haver pogut créixer com a persona al teu costat.

De ruta pel massís dels Ports. Foto cedida pel Ll.

Talment com si de qualsevol de les nostres sortides es tractés, seguiré caminant per tal de continuar amb la teva missió de fer d'aquest món un lloc més just a on viure en pau i estimant els altres, alhora que prego per a què vetllis per mi i per tothom qui et continua estimant des d'aquest costat de la fràgil existència que separa el misteri de la vida, d'un més enllà desconegut. T'estimo, amic meu. T'estimo, Xavi.

Xaiïsme + ereccions = doble ració de règim.

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sun, 25 Nov 2012 23:19:00 +0000

Les ereccions a proxeneta en cap del bordell de la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, celebrades avui, confirmen que el règim oligàrquic partitocràtic, masturbador del món financer i els seus interessos econòmics, es manté intacte. Gràcies a tothom per participar de l'espectacle. Felicitacions molt i molt especials als 31.895 vots nuls emesos en les ereccions d'avui, així com també a l'abstenció activa, la guanyadora en nombre de no-vots (marginada novament pels mitjans de manipulació oficials) per davant dels obtinguts per la secta partitocràtica més votada avui en aquesta farsa de pseudo-dermocràcia en què l'establishment sistèmic encara manté controlat gran part del ramat.

Sobirania? Sí... financera.

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Tue, 30 Oct 2012 09:05:00 +0000

Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va anunciar oficialment ahir una obvietat (tenint en compte les causes/conseqüències de l'estafa del deute), com és el final dels governs pseudo-nacionals tal com els coneixem encara a dia d'avui, tot afirmant que "molts governs han d'adonar-se que van perdre la seva sobirania nacional ja fa temps". Pel que fa al cas hispanistanès, recordar que el PPSOE va lliurar la constitució als bancs l'any passat, tot modificant-la en el sentit d'avantposar el retorn d'un suposat deute (compost en més d'un 85% per capital privat) al dret a la vida de la població.

Especulació, consumisme, deute-esclavatge, unions econòmiques-financeres (suposadament entre països, però al servei del poder global a l'ombra), desmantellament del teixit productiu de molts països convertir les seves economies en depenents de l'exterior, corruptocràcia generalitzada, etc., etc., etc., són massa factors explícits, en sí mateixos, com per no adonar-se que tot plegat forma part d'un pla perfectament traçat pel poder econòmic i financer ocult darreres les borses i entitats financeres mundials, pel qual el final de l'energia barata passa per obtenir guanys estratosfèrics especulant sobre el mateix deute i en posicions de futur, al mateix temps que les condicions de vida de les societats de mig món continuen apropant-se (en uns països més a poc a poc, en d'altres més ràpidament) a les de fa mig segle.

Psiquiatria psicopàtica

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Fri, 12 Oct 2012 14:17:00 +0000

Ahir va fer tres anys que vaig publicar aquest article, a propòsit de la concessió del premi nobel de la pau per part d'uns ionquis suecs a un titella al servei dels macabres interessos de la dictadura financera global, anomenat Obama. No cal dir que la socialdemocràcia sueca, la que presenta menors desigualtats socials al món, ja fa temps que perd oli, però fa molta llàstima contemplar com el que fa alguns anys era una institució prestigiosa independent, ha acabat sucumbint a les pressions del sistema per tal d'utilitzar el seu ja pràcticament nul marge de credibilitat davant l'opinió pública, per ser utilitzada com a plataforma de condecoració de règims polítics-financers dictatorials, colpistes, lladres, teòrics del neoliberalisme i altres persones físiques i jurídiques criminals, judicialment immunes.

Mercenaris de l'OTAN.

La notícia psiquiàtrica del dia no és pas que un grupet d'amebes hagin sentit realitzat el seu instint boví al colonitzar la plaça de Catalunya de Barcelona al crit de "yo zoo epañó, epañó, epañó" (versió "cutre-analfabeta" de l'independentisme sistèmic acrític), ni tant sols que la UE (artifici creat pel poder financer global per tal d'accelerar l'establiment del nou ordre mundial al servei dels interessos financers especulatius i la cultura del deute sobre el deute) hagi estat guardonada per una colla de ionquis escandiaus amb el premi nobel de la pau.

La notícia que corrobora que vivim en un autèntic manicomi és la que fa referència a les declaracions que el màxim responsable d'una organització criminal (Anders Forg Rasmussen, secretari general de l'OTAN) acaba de realitzar per tal de felicitar una altra organització criminal (la UE, des dels seus vessant financer i partitocràtic) pel premi nobel de la pau rebut per part dels ionquis d'aurores boreals suecs.

Barcelona. Tardor de 2012. Una escena d'allò més quotidiana als nostres carrers.

Arribats fins a aquest punt, en què organitzacions responsables de contribuir a l'assassinat directe (massacres de població civil) o indirecte (manca d'antenció sanitària, atur, etc. que porten a la fam i a la mort per suïcidi), de societats civils, són consagrades com a garants de la "pau" i la "seguretat" mundials entre la massa de pizza occidental, em plantejo molt seriosament la possibilitat de demanar asil integral mitjançant ràdiofreqüències a formes de vida extraterrestres, o bé retirar-me a algun indret relativament aillat d'aquest meravellós planeta, destrossat pel pitjor de l'espècie humana, des d'on poder viure el que em resti de vida.

Seguirem caminant

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Fri, 05 Oct 2012 18:46:00 +0000

If you can not see this chirbit, listen to it here http://chirb.it/ydtaqp

Fa uns dies que se'n va anar en Martí Gasull, una persona que ho va donar tot per la seva gent i el seu país, a més de ser un profund enamorat de la muntanya. El seu germà Bernat, a qui m'aprecio molt, me'l va presentar fa uns quants anys a la nostrada Vila de Gràcia, tot i que mai vaig tenir l'oportunitat de conèixer-lo personalment.

En Martí serà recordat per moltes coses, començant pel seu compromís amb allò pel qual creia que valia la pena lluitar. Una persona plena de valors humans i profundament compromesa amb la feina de normalització de la llengua catalana, sempre a cavall de la seva enyorada terra i les seves expedicions arreu del món.

La història d'en Martí alpinista és la d'un home fet per a la muntanya, la seva passió. La seva partida, des d'un dels vessants del Manaslu, a l'Himàlaia, és, d'alguna manera, una mostra del desig capritxós de la naturalesa amb els qui més l'estimen, que no acostumen a ser els qui més amunt arriben o més cims fan, sinó els qui, com en Martí, més es deixen captivar per la bellesa que els envolta.

El meu record i admiració per aquest fora de sèrie que ha deixat, d'herència al món, el millor que tenia.

"No conquerim les muntanyes sinó a nosaltres mateixos"

(Edmund Hillary)

Dermo-cràcia 0.0

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Thu, 27 Sep 2012 10:17:00 +0000

El que va succeir el passat dimarts, dia 25 de setembre, a moltes ciutats hispanistaneses, especialment el tingut lloc a Madrid, té un punt de dramatisme i, alhora, d'esperança activa. El més lamentable és veure com el règim dictatorial financer-partitocràtic utilitza com li plau el concepte d'una democràcia inexistent, per a aferrar-se en el poder, mentint descaradament dia rere dia a través dels mitjans de manipulació de masses pizza i utilitzant tota la violència, intimidació i coacció de què disposa per tal d'escalfar, a base de cops de porra i pilotes de goma (els qui colpegen no són policies, és el sistema) a la ciutadania desperta, amb esperit crític, que ja no serà mai més entabanada pels cants de sirena del règim de l'engany, al servei dels interessos econòmics, que és l'únic que interessa a la xusmocràcia.

Valoració de la partitocràcia criminal: "La policia actuó magníficamente". Un dia abans del 25S, La Casta afirmava que la concentració estava organitzada per grups d'ideologia nazi.

Al mateix temps que s'estava produïnt un bany de sang a Madrid, el cap simbòlic de la mafia criminal partitocràtica, Al-Rajone, passejava pel Manhattan tot fumant-se un puro, amb una delegació formada per representants institucionals i empresarials, protegits per una caterva de goril·les.

Com va dir fa uns dies el menestre d'Hisenda, Cristóbal montoro (el mateix que va legalitzar definitivament el frau fiscal, oferint una aminstia a les grans fortunes): això tant sols acaba de començar. De tanta raó que tens, Cristóbal (tu et referies a retallades socials i esclavatge), no ets ni tant sols conscient que la vostra dictadura neo-franquista, segrestada majoritàriament pel nacional-catolicisme conservador i el falangisme "progresista", ambdós agenollats i submisos als designis financers, la vostra corruptocràcia en definitiva, pot ser que no ho tingui tot "atado y bien atado", com va afirmar el colpista, genocida i ideòleg de la """democràcia""" actual, el general Francisco Franco, fa prop de 40 anys.

M'acomiado de tots vosaltres amb un vídeo fet des del periodisme independent, un vídeo que no ha sortit (ni sortirà) en cap mitjà de manipulació controlat per règim (que ho són pràcticament tots) i que mostra, amb tota la seva esplendor, la naturalesa de la dictatura financera i política neofranquista en la qual el país fa ja 37 anys que transita.

No patiu, que donarem tot el que calgui.

Qui no té res a perdre... no té por.

Alleujament cipotecari

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Mon, 24 Sep 2012 16:13:00 +0000

Aquest article pretén ajudar els qui han fet servir el cipot (en lloc del cap superior) alhora de contreure un deute esclavitzant amb qualsevol de les entitats dalton-financeres d'aquesta paròdia de país, a aconseguir l'eliminació de l'anomenada clàusula-sòl cipotecària, sense haver d'anar a judici. Les anomenades clàusules-sòl han estat tant sols una de les incomptables enganyifes que el crim organitzat ha estat perpetrant sistemàticament en l'univers dels incauts. Aquestes clàusules venen a establir un límit (normalment mínim) pel que fa a la quota cipotecària a pagar, referenciada a l'índex euríbor de referència anual, +1 o 2 punts.

L'administració i les entitats financeres, còmplices d'un delicte d'estafa a la ciutadania.

Nombroses sentències estan donant la raó a cada vegada més cipotecats que, val a dir, farien millor de tornar les claus dels seus nínxols als Dalton financers, auto-aplicar-se una dació en pagament del be cipotecat (be sense accent, d'ovella, no pas de valor), cremar el pis, tocar el dos i tornar a començar de nou en un altre lloc sense el jou d'haver d'arrossegar un deute la resta de les seves vides i, sobretot, havent après de la seva descomunal cagada en confiar en fill de satanàs (entitats financeres) com si es tractessin d'un amic.

"¡Toma rebajas: hipoteca a 50 años! o, desencriptant el missatge: ¡A tomar por culo, incautos!

La primera cosa que poden fer les criatures cipotecades per tal de desmuntar l'estafa de les clàusules sòl i sostre en la concessió de cipoteques per part de bancs i caixes, és presentar el següent escrit adreçat a aquest eufemisme anomenat "servei d'atenció al client" de l'entitat daltoninana en qüestió. Jo recomano enviar aquesta sol·licitud mitjançant un bureau-fax amb certificat de contingut, el cost del qual és, aproximadament, de 20 puteuros que, en aquest cas, paguen la pena de pagar.

Aquest procediment està aconseguint, en molts casos, que els cipotecats que supliquen una mica de caritat a les entitats en lloc d'enviar el deute i l'entitat financera a prendre pel sac, aconsegueixin l'eliminació d'aquestes clàusules de màxims i mínims (sobretot d'aquests últims), referenciades al valor de l'euribor més un diferencial, o bé directament a un diferencial tret dessota la màniga per la trilerocràcia financera. En 30 dies com a màxim s'ha d'haver obtingut una resposta. En cas que l'entitat decideixi eliminar la clàusula (acostuma a fer-ho sense rumiar-s'ho gaire quan aquesta clàusula pot comportar que el cipotecat deixi de poder afrontar el pagament mensual de la seva condemna), aquesta hauria de tornar tota la quantitat cobrada fins aleshores irregularment. En cas de no ser així, i sempre i quan no hi hagi negociació possible, cal anar a judici.

Partitocràcia i vocació d'ajut a la ciutadania. Quin bon cor que tenen...

En aquest enllaç podeu descarregar-vos un model de sentència favorable als interessos del demandant, quelcom certament poc freqüent en una justícia corrupta fins al moll de l'os, venuda als interessos de les castes criminals partitocràtica i financera, com els mitjans de manipulació de masses de pizza o els sindiuntats majoritaris.

Permeteu que doni per acabat aquest article amb un àudio en què un cipo-testimoni explica el procés que va seguir per tal d'aconseguir l'eliminació de dita clàusula.

Legitimitat zero

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Mon, 10 Sep 2012 18:24:00 +0000

Davant:

- D'una cleptocràcia partitocràtica de xoriços, al servei de l'especulació del sistema financer criminal-usurer.

- De la generació massiva de deute com a eficaç eina de control social.

- D'una mal-anomenada “justícia”, dominada, corrompuda i, en darrer terme, anul·lada pel poder executiu.

- D'uns mitjans de manipulació de masses... de pizza, controlats per la partitocràcia a base de... subvencions.

- D'uns determinats sectors econòmics i empresarials, mantinguts artificialment pel sistema a base de... subvencions, a canvi de tot tipus de prebendes.

- D'uns sindi-untats majoritaris sistèmics, comprats i silenciats per la partitocràcia a base de... subvencions, a canvi de controlar la societat i d'acceptar la legalització de les relacions laborals d'esclavatge, en lloc de defensar uns drets laborals que van camí de la seva extinció.

etc.

Només ens queda prendre un camí alternatiu, doncs el sistema no n'ofereix cap, partint tant de l'acció individual com col·lectiva:

- Deslegitimació de la política actual, deixant de votar la partitocràcia, al mateix temps que cada ciutadà practica la insubmissió fiscal per tal d'aturar el finançament il·lícit de les castes criminals.

- Creació urgent d'una nova constitució ciutadana i d'unes noves lleis, elaborades, votades i aprovades en assemblea.

- Enfonsament del règim xoricer partitocràtic i financer mitjançant una desobediència civil permanent que paral·litzi el país fins al punt de que a la partitocràcia no li serveixi de res declarar l'estat d'excepció.

- Constitució d'un nou sistema polític, democràtic, que representi també les minories i que respecti l'autonomia i la llibertat de tota persona a agafar les regnes del seu propi destí.

- Declaració social del deute impagable contret pel sistema financer, empresarial i les administracions, com a deute odiós i, per tant, il·legal i il·legítim.

- Creació de mecanismes eficaços de control periòdic sobre l'acció del poder i foment de la participació directa de la societat en la presa de decisions.

- Declaració formal de fallida econòmica i refús de qualsevol tipus de rescat per part dels gurús del neoliberalisme que impliqui esclavisme social. Abandonament, tant de l'euro com d'aquesta unió europea basada en criteris de desigualtats sòcio-econòmiques (recuperació de la sobirania social, l'agricultura, la ramaderia i una part del teixit industrial).

- Instauració d'un sistema judicial i d'uns mitjans de comunicació (que no de manipulació) imparcials i independents del nou “poder” ciutadà encarnat en els seus representants.

- Obertura d'un procés, al més pur estil Nüremberg, per tal que la justícia (independent) jutgi tots i cadascun dels responsables polítics, financers, empresarials i mediàtics de l'estafa del deute i del conseqüent engany a la ciutadania mitjançant la ocultació d'informació privilegiada, sota l'acusació de crims contra la societat. Embargament de tots els seus béns, per tal d'utilitzar-los com a pagament únic a realitzar als creditors estrangers (governs i entitats financeres foranes irresponsables que financien bombolles creditícies en països tercers a canvi d'obtenir sucosos interessos abans de la seva controlada detonació).

- Desmantellament definitiu del model de societat de consum de l'innecessari, en base a principis morals.

- Garantiment de les necessitats bàsiques a la societat, pel que fa a nutrició, sanitat (actuant des de la prevenció), educació i habitatge.

- Creació de mecanismes preventius i dissuassoris per tal d'evitar la formació de noves bombolles especuladores en el futur.

- Foment de la cultura del decreixement com a paradigma del creixement personal i antítesi de la “cultura” del deute.

- Generalització de les transaccions basades en l'intercanvi de béns, serveis o temps, i adopció d'una moneda social limitada a un determinat nombre d'unitats, amb un valor determinat, per tal de garantir la paritat en els intercanvis comercials més difícilment quantificables.

- Formació de persones, partint d'un compromís de responsabilitat individual i social, per tal d'assentar les bases d'una societat de present i futur basada en valors tals com la noblesa, l'honradesa, la solidaritat, l'amistat, la confiança en els altres, etc., recolzats en la comunicació real entre les persones que conformen la nostra societat: un nou model de societat humanitzada que reprovi actituts d'egoïsme, individualisme, competitivitat fraticida, etc., alhora que reconegui la llibertat de decisió de les persones, en un entorn de respecte absolut tant als altres com a sí mateixes i al seu entorn, per tal de fer de la convivència no pas una fita inassolible sinó un realitat quotidiana.

Ens hem d'afanyar. En el seu full de ruta està escrit el nostre anul·lament com a societat, quelcom que va més enllà d'una independència que, en en cas de produir-se, haurà de partir d'un procés d'organització social al marge dels mecanismes utilitzats pels criminals de la dictadura financera-partitocràtica neo-franquista actual i d'aquells qui estan al seu servei, un règim que caldrà jutjar per crims contra la societat. Tot el que cal fer parteix de tots i cadascun de nosaltres, de ningú més. La casta política criminal es troba totalment desligitimada, en no representar res més que els interessos de la dictadura financera al servei de la qual governa.

Definició de les paraules 'criminal' i 'crim', segons l'Institut d'Estudis Catalans:

1 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que és culpable d’un crim.

1 1 m. [LC] [DR] Violació greu de la llei moral, que en dret constitueix una infracció punible de caràcter greu.

Estafa disfressada amb el nom d'estat del benestar. Quina farsa...

El neoliberalisme econòmic, en pilotes.

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sun, 09 Sep 2012 19:53:00 +0000

Andy Bichlbaum i Mike Bonanno, posant com a executius d'ExxonMobil.

The Yes Men són un parell d'antisistema i antiglobalització que es dediquen a desemmascarar les veritables intencions de les corporacions internacionals i el complex entramat d'interessos polítics i econòmics que contribueixen a protegir llurs interessos, en perjudici de les societats d'arreu del món.

Les seves accions, consistents a fer-se passar per membres de corporacions empresarials i organitzacions governamentals, han aconseguit descobrir la veritable naturalesa del sistema econòmic despietat que ens imposen diàriament: el neoliberalisme econòmic, també anomenat 'capitalisme de lliure mercat', sorgit fa més de mig segle de la mà del seu pare teòric, Milton Friedman (1912-2006), segons el qual una crisi no és només una oportunitat d'enriquir-se sinó el moment perfecte per aprovar tot tipus de polítiques impopulars, com la privatització de les escoles i els hospitals públics, així com aplicar els desnonaments de la gent del lloc a on viu mentre es continua donant via lliure a la cobdícia i l'egoïsme per fomentar el benestar del consumidor.

Segur que us resulta tristament familiar, aquesta cantarella... Porten més de 60 anys aplicant-la.

Dret de rebel·lió

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Mon, 13 Aug 2012 11:19:00 +0000

"El dret a la rebel·lió existeix precisament quan el govern esdevé tirànic (…) que és aquell que obra en benefici propi i en contra del bé comú o de l'interès de la societat. Això és el que està passant ara mateix a Espanya. Pràcticament tots els filòsofs d'occident donen suport a la rebel·lió civil tal com l'acabem de definir. Existeixen raonaments curiosos, com el de Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274), pensador del catolicisme, que afirma que malgrat existeixi un govern que aparentment faci lleis legítimes pensant en el bé comú, si l'aplicació d'aquestes lleis entranya una càrrega insuportable per a la societat o bé aquesta no se'n vol fer responsable, atorga a la societat el seu dret de rebel·lar-se contra el poder fins a derrocar-lo. Primerament, mitjançant la resistència passiva, no acatant aquestes lleis (…) Si això no funciona, Aquino aboga per derrocar físicament el poder, arribant, fins i tot, a l'assassinat. Això ho diu un sant de l'església catòlica. La declaració d'independència nord-americana, amb Thomas Jefferson, és la primera a reconèixer el dret natural a rebel·lar-se contra un poder opressor, un dret que defineix com a previ a tota llei, inalienable i que és inherent a la mateixa definició de l'ésser humà. És un dret col·lectiu que la societat pot utilitzar, malgrat l'existència d'un règim suposadament democràtic, sempre i quan aquest esdevingui opressor de la societat, un dret a la revolució per derrocar aquest règim opressor i instaurar un altre sistema amb les garanties necessàries per a què no es torni a produir l'opressió a la societat. Aquest dret, per tant, no pot prescriure així com tampoc ser decretat pel poder, la qual cosa és una monstruositat. Es tracta d'un dret natural i no pas un dret positiu, que és exactament el contrari que diu la constitució espanyola on, en el seu article 9, afirma que correspon als poders públics promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l'individu siguin reals. Això és una monstruositat perquè converteix un dret natural en quelcom que sorgeix del poder i no pas de la naturalesa de la llibertat política de la societat. Això no és una constitució (democràtica) precisament per aquest motiu: perquè defineix la llibertat des del mateix poder. En el cas espanyol, hi ha una llarga llista de raons per a demostrar que aquest és un règim tirànic perquè governa en contra de la societat.” (Pepe Crespo).

Programa Polinomia, un dels espais radiofònics de COLECTIVO BURBUJA, emès el dilluns, 13 d'agost de 2012. Presentat per Carlos Angulo i amb Pepe Crespo com a convidat.

Bolets en carmanyola

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Wed, 08 Aug 2012 15:31:00 +0000

La setmana passada ens va deixar sucoses notícies pel que fa referència als mecanismes que les castes dominants estan utilitzant per continuar mantenint els seus privilegis de classe, malgrat la reducció imparable dels ingressos provinents del robatori sistemàtic a la societat. Aquest procés de manteniment de prebendes, d'autoblindatge, d'espoli, en definitiva, pot observar-se diàriament en notícies de tota mena. Permeteu que en destaqui un parell que retraten, de per sí, els interessos de la castussa mafiosa.

L'oligarquia partitocràcia, amb seu al bordell de la Plaça de Sant Jaume, ha anunciat recentment la creació d'una taxa per a boletaires. La mesura ha estat comunicada per José María Pelegrino, el paràsit de torn al capdavant de la cartera d'agricultura i medi ambient per la facció mafiosa d'UD, que ha matisat que la creació d'aquesta taxa servirà per a invertir els diners recaptats en el manteniment dels boscs. Com no podia ser de cap altra manera, la xoricràcia utilitza la tàctica de l'impost, en lloc de mesures efectives impossibles d'aplicar en règims polítics corruptes no-democràtics per tal de minimitzar l'existència d'incendis als boscos, com l'educació en la prevenció i en el civisme, que van molt més enllà tant de la utilització de reforços en les tasques d'extinció com del curt-terminisme vital que mou els interessos del crim organitzat. Malauradament, com que als psicòpates de l'anti-sentit comú no els interessa tornar a col·locar l'agricultura i (sobretot) la ramaderia al nivell d'on van ser desplaçades el 1986 (moment en què la xoricràcia partitocràtica neofranquista hispanistanesa acceptà desintegrar bona part del seu teixit econòmic a canvi d'oferir els esfínters de la ciutadania a la Comunitat Econòmica Europea), aquests hooligans del robatori a gran escala (aprenents dels seus ídols del sistema financer) decideixen treure's del barret una nova taxa per a tota persona que agafi bolets del sotabosc de finques forestals, pertanyents en més d'un 80% a propietaris particulars. Per tal d'ironitzar una mica amb aquest reduccionisme argumental (curtor de mires premeditada), no hauria de revertir la recaptació d'aquest impost que volen crear en els titulars dels boscos en lloc de fer-ho, una vegada més, a favor del règim totalitari que continua immuscuint-se en la vida de les persones?

No es que estigui pas a favor o en contra de la propietat privada, més quan sóc partidari d'atorgar el dret temporal de treball de la terra a tota persona que l'utilitzi per al seu manteniment i el de la seva família, però és que l'estratègia aplicada per l'empresa privada més gran de Catalunyistan (disfressada de pública), la Generalitat, és tant impresentable com la qualitat humana dels aiatol·làs d'aquest dictadura pseudo-democràtica.

José María Pelegrino, conseller de la castussa partitocràtica per UDC.

La segona notícia que vull analitzar amb vosaltres fa referència a l'ús impune amb què l'empresa privada partitocràtica decideix lucrar-se, implantant taxes en recintes escolars suposadament públics a canvi de no oferir cap servei. M'estic referint a l'anunci de la Conselleria d'Ensanyament de cobrar tres euros al dia als nanos que portin la carmanyola de casa a l'escola.

Nena amb una carmanyola al pati d'un centre d'adoctrinament al servei dels interessos de l'establishment.

Després de suprimir, com a mesura d'estalvi (estalvi per a la partitocràcia), el servei de menjador de moltes escoles, o de mantenir-lo en alguns llocs amb preus prou elevats (6 euros/menú de mitjana) en relació a la qualitat i quantitat del menjar que s'ofereix als nanos, se'ls ocurreix la "desinteressada" idea d'acceptar que els alumnes portin el menjar de casa en carmanyola, donada la imparable creixent demanda per part de cada vegada més pares que ja tenien seriosos problemes econòmics per continuar pagant el servei de menjador escolar als seus fills.

És a dir: Es deixa d'oferir un servei que es cobrava per, a canvi, cobrar a qui disposa de menys recursos econòmics per no oferir cap servei. Independentment que, des de la conselleria, s'hagi informat que aquests 3 euros serviran per pagar el servei de monitors i neteja, l'ús de neveres (algú ha preguntat als pares al respecte?) i llum, resulta més que evident l'estafa de cobrar amb finalitats privades a milers de famílies.

Tres euros al dia equivalen a 15 euros a la setmana o 60 euros al mes/alumne. Si prenem com a exemple el cas d'una escola d'infantil i primària, de doble línia des de P3 fins a 6è i amb una ràtio de 25 alumnes per aula, ens trobem amb 450 alumnes. Si d'aquests, porten la carmanyola el 80% (aproximadament els que fins ara feien ús del servei de menjador escolar) ens queden 360 alumnes, els pares dels quals contribuiran mensualment al lloguer del menjador de l'escola suposadament pública amb una quantitat de 360 x 60 = 21.600 euros/mes, dels quals amb prou feines un 20% d'aquesta quantitat serà destinada a pagar els corresponents salaris de merda de les 4-5 persones monitores subcontractades a través dels gàngsters del departament, a més de la factura de llum. Tenint en compte que la corrupta administració d'aquesta xoricràcia xarcutera és la principal morosa pel que fa a impagaments a proveïdors (inclosa, en alguns casos, la factura de la llum), s'entén una mica millor l'autèntica raó de ser d'aquest enèssim impost revolucionari a les famílies.

Impresentable al capdavant del Departament d'Adoctrinament Generacional i membre de la castussa partitocràtica per la màfia de CDC.

Les classes dominants actuen com a rapinyaires en l'actual escenari, més enllà del pic del petroli. Tot el que estan fent té l'objectiu que la massa... de pizza consumeixi cada vegada menys recursos, per tal que el capital especulatiu financer, les "grans" empreses i les seves bagasses complaents de la partitocràcia, signants del famós consens entre màfies, continuin vivint a tot drap durant un temps més sense que l'economia actual, basada en la fal·làcia del creixement perpetu i la concentració de suposada riquesa, col·lapsi.

Permeteu que clogui aquest article compartint amb vosaltres l'evocadora imatge catàrtica d'un dels elements més imponents de la naturalesa. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Reunir-se, organitzar-se i informar ja són delicte.

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Sat, 21 Jul 2012 21:45:00 +0000

Jose Antonio Durán y Lérida, membre de la castussa per la família de CyU.

L'acta de la sessió ordinària del "Congreso de los Hdputas", de 6 de juliol de 2012, consultable íntegrament aquí, (sèrie D. Núm. 124, en versió .pdf) inclou els següent punts que m'agradaria tractar amb vosaltres.

Congreso de los Diputados - 6 de julio de 2012.—Serie D. Núm. 124

173/000033

La Mesa de la Cámara, en su reunión del día de hoy, ha adoptado el acuerdo que se indica respecto del asunto de referencia.

(173) Moción consecuencia de interpelación urgente.

Autor: Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió).

Moción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que tiene previsto adoptar el Gobierno y el Ministerio del Interior para reforzar la seguridad ciudadana ante los problemas (problemes per a la seguretat del seu règim, evidentment) de la multirreincidencia y la violencia callejera.

Acuerdo:

Calificarla de congruente con la interpelación en que se funda, conforme al artículo 184 del Reglamento, incluir en el orden del día de la primera sesión plenaria que se celebre, informando de ello a la Junta de Portavoces, trasladar el acuerdo al Gobierno y al Grupo proponente, así como publicar en el Boletín Oficial de las Cortes Generales.

En ejecución de dicho acuerdo se ordena la publicación de conformidad con el artículo 97 del Reglamento de la Cámara.

Palacio del Congreso de los Diputados, 3 de julio de 2012.—P. D. El Secretario General del Congreso de los Diputados, Manuel Alba Navarro.

A la Mesa del Congreso de los Diputados.

Don Josep Antoni Duran i Lleida, en su calidad de Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió), y al amparo de lo establecido en el artículo 184.2 del Reglamento de la Cámara, presenta una Moción, del Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió), consecuencia de la interpelación urgente sobre las medidas que tiene previsto adoptar el Gobierno y el Ministerio del Interior para reforzar la seguridad ciudadana (sempre amb la mateixa cantinella de què tot ho fan per a la nostra seguretat) ante los problemas de la multireincidencia y la violencia callejera.

Moción

«El Pleno del Congreso de los Diputados, ante la necesidad de reforzar la seguridad ciudadana y priorizar la lucha contra la multireincidencia delictiva y contra la violencia urbana, insta al Gobierno a:

1. Desarrollar los mecanismos de mejora de la capacidad operativa de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y adecuar los protocolos de actuación policial con el fin de que la respuesta al fenómeno de la violencia urbana y la multireincidencia delictiva sea más eficaz, con pleno respeto a la distribución constitucional de competencias.

2. Promover la interconexión de bases de datos entre Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, de las Comunidades Autónomas y de las Entidades Locales.

3. Promover la modificación de la Ley Orgánica 1/1992, de 21 de febrero, de Protección de la Seguridad Ciudadana, con las siguientes finalidades:

a. Ofrecer una mejor respuesta a los supuestos de violencia urbana que se producen con ocasión de reuniones y manifestaciones y que revelan una especial peligrosidad como, por ejemplo, la ocultación de identidad o la posesión de material de alto riesgo o de instrumentos susceptibles de ser utilizados para acciones ilegales.

b. Actualizar el catálogo de infracciones y sanciones para adaptarlo a nuevas conductas como la ocultación de rostro o la posesión de determinados instrumentos y para contemplar específicamente la perturbación del orden público, la resistencia pasiva y la desobediencia a la autoridad y a sus agentes o la obstaculización de la vía pública.

c. Facilitar la aplicación de nuevos mecanismos que mejoren la prevención de la violencia urbana especialmente en la práctica de las identificaciones, registros o decomisos.

4. Promover una modificación de la Ley Orgánica 9/1983, de 15 julio, reguladora del derecho de reunión, (amb la intenció de dissoldre assemblees i impedir manifestacions) con la finalidad de armonizar el legítimo ejercicio de este derecho constitucional con una más eficaz protección de la seguridad ciudadana en los casos de violencia urbana y contemplando, entre otros aspectos, una mejor regulación de las medidas y servicios de seguridad en las manifestaciones y concentraciones ciudadanas.

5. Facilitar, en el ámbito de la prevención de la violencia urbana (vosaltres sí que fomenteu la violència, tot institucionalitzant-la), los mecanismos de mejora de la investigación previa, entre las distintas Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, especialmente cuando se tenga constancia de la existencia de grupos organizados con actuaciones planificadas (és a dir, qualsevol tipus d'intent ciutadà per promoure activitats encaminades a sortir del sistema i que no tingui en compte les masturbadores sindicals al servei de La Casta).

6. Promover la modificación del Código Penal para ofrecer una respuesta más eficaz frente al fenómeno delictivo del robo de cables de cobre que contemple, además del valor económico del material sustraído, el perjuicio social provocado en el uso de los servicios e infraestructuras.

7. Promover la modificación del Código Penal para ofrecer una respuesta más eficaz frente a la violencia urbana (queda clar el que violència urbana és, per al sistema, qualsevol mostra de desaprovació pública que el deslegitimi), basada en los siguientes ejes:

a. Establecer una tipificación específica del delito de violencia urbana, posibilitando la aplicación de la prisión provisional como medida cautelar y con una nueva definición del delito de «alteración del orden público» y del delito de atentado.

b. Nueva regulación de circunstancias agravantes como la utilización de explosivos, el lanzamiento de objetos contundentes, el porte de instrumentos peligrosos o de líquidos inflamables (del que es tracta és de permetre que el sistema faci el que vulgui amb la societat, deixant-la que es defensi únicament en bolquers).

c. RECOGER LA TIPIFICACIÓN ESPECÍFICA DE LA DIFUSIÓN DE INFORMACIÓN, QUE TENGA POR OBJETO ORGANIZAR, PROMOVER LA PARTICIPACIÓN O REFORZAR LA DECISIÓN DE TOMAR PARTE EN ACCIONES de alteración del orden público constitutivas de delito. (Obren la via per a la detenció de persones que expressin la seva opinió públicament, que publiquin articles d'informació a internet, etc.).

d. Promover la aplicación de penas alternativas a la privación de libertad, fomentado los trabajos en beneficio de la comunidad y la reparación de los daños causados.

8. Promover la modificación del Código Penal para ofrecer una respuesta más eficaz frente a la delincuencia patrimonial profesional y la multireincidencia delictiva, basada en los siguientes ejes:

a. Contemplar específicamente los delitos en establecimientos abiertos al público como joyerías, comercios o almacenes.

b. Excluir el tipo atenuado de hurto cuando se trate de delincuencia profesional.

c. Contemplar como agravantes específicas el porte de armas o la actuación en grupo.

d. Tipificar específicamente los supuestos de especial intensidad criminal, como aquellos en que el delincuente se vale de butrones, túneles o de la práctica del alunizaje.

9. Desarrollar de manera urgente, en colaboración con las Comunidades Autónomas con competencia en la materia, el Registro de Faltas previsto en la Disposición Adicional Segunda de la Ley Orgánica 5/2010, de 22 de junio, con la finalidad de responder con mayor eficacia al fenómeno de la multireincidencia delictiva.

10. Promover un amplio acuerdo político y social, con la participación de las Comunidades Autónomas y de los agentes sociales y económicos, para incrementar los valores de respeto y generar una mayor conciencia cívica (una major submissió, confusió i desconeixement socials... i parlen de valors, aquests fills de satanàs) en contra de la violencia urbana. » (Ah, però això no és promoure la participació, el mateix que voleu prohibir a les persones de la societat? Ah, ja ho entenc. Vosaltres sí que teniu dret a fer-ho, oi?).

Palacio del Congreso de los Diputados, 28 de junio de 2012.—Josep Antoni Duran i Lleida, Portavoz del Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió).

Els antidisturbis aviat hauran de triar entre continuar sent mercenaris al servei de la mateixa casta política que els oferirà, a la desesperada, augments de sou, o bé mantenir-se al marge dels esdeveniments que puguin produir-se.

Què us sembla la resolució del "Congreso"? Com podeu veure... en la línia d'aquesta xusma al servei de l'interès econòmic. Aquest és tant sols un exemple de les moltes mesures que La Castussa està tirant endavant amb premeditació, nocturnitat i traïdoria. Això no ha fet res més que començar. De fet, cada vegada més hispanistanesos emigren al Marroc o a l'Amèrica del Sud.

Que consti que no val fer servir el no-argument de què a mi, a l'altre o al de més enllà no afectarà res de tot això, perquè acabarà afectant de ple a tothom que no formi part de les classes dirigents, independentment de la seva edat i ocupació professional (en clara referència als qui encara treballen).

A partir de la tardor a aquest país començarà a no reconèixer-lo ni la mare que el va parir. Tothom que romangui en aquest femer haurà de prendre consciència d'una punyetera vegada i actuar, començant per la redacció ciutadana d'una constitució (al marge del sistema i els seus mecanismes coercitius, com per exemple els que acabeu de llegir) que estigui al servei de la societat i que reconegui la seva cabdal importància per tal de realitzar referèndums de reprovació als excessos que puguin cometre en el futur els representants sorgits des de les bases de les assemblees constituents.

CASTUSSA POLÍTICA I FINANCERA:

Aquest començar de nou i d'una manera completament diferent us exclou tant a l'un com a l'altre, que haureu de rendir comptes amb la justícia el dia que aquesta existeixi, per delictes de tota mena, començant pel de traïció a la sobirania de la societat.

"Que se jodan!"

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Thu, 12 Jul 2012 18:23:00 +0000

Us adjunto l'enllaç a un vídeo gravat per un videoaficionat madrileny sobre l'esbroncada que han rebut avui dijous, 12 de juliol, els ocupants de dos cotxes oficials de la castussa que, suposadament, acabaven de sortir del Congrés del Di-putes de la capital espanyola. La concentració sembla més aviat espontània que no pas organitzada, tot i que hi ha diferents fonts anònimes contradictòries. Percebo un lent despertar de l'estat letàrgic-idiotitzant que ens continuen intentant vendre mitjançant els mitjans de manipulació al servei del règim dictatorial financer-partitocràtic actual. Espero que aquest poc corrent bri d'esperança que em brolla de dins no es dilueixi en el decadent i clàssic "que hay de lo mío", incrustat en el subconscient del ciutadà que l'únic que vol és mirar de salvar el seu cul.

Com que no puc incrustar directament el vídeo per un error de llenguatge html, si voleu veure'l, haureu de clicar AQUÍ.

M'acomiado per avui amb un material molt piròman, en tots els sentits, obtingut el dimecres 11 de juliol en la sessió d'acord partitocràtic-criminal en la qual La Casta va oficialitzar davant els creditors/prestamistes estrangers, la continuació del procés d'africanització de les condicions de vida de la societat hispanistanesa per tal de satisfer els requeriments del poder financer i obtenir, a canvi, prou garanties per continuar controlant les estructures del poder polític. Fa uns mesos, la mateixa casta va modificar amb nocturnitat el sant grial, altrament anomenat la prostitució de 1978, per tal d'avantposar en l'ordre de prioritats el retorn del deute creat pel seu model d'economia especuladora, a la fam de la població.

Congrés del diputes. Dimecres, 11 de juliol. La Casta, aplaudint l'enfonsament de les condicions de vida de la societat.

Segon 08 del vídeo. Mateixa sessió. Una diputada de La Casta (2a fila i 2n paràsit per la dreta) cridant: "Que se jodan".

Madrid, 11 de juliol de 2012.

Pot no quedar pas gaire per veure si la massa està començant lentament a traspassar el llindar del despertar del coma que li han induït, més enllà del qual ja no és possible tornar enrere, passi el que passi.

Ke biba Ejpaña

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Mon, 02 Jul 2012 10:48:00 +0000

La Casta pot estar, de moment, ben tranquil·la. La massa bovina continua ballant al so del primitivisime inherent a l'ésser humà mentre les classes dominants es freguen les mans, veient el seu futur immediat assegurat. Certament, mai en la història de la Humanitat havien existit societats intel·lectualment tant indigents com les existents en un món en el qual qui no s'informa per un mateix (no em refereixo a deixar-se desinformar) és perquè no vol. Que cadascú jutgi per sí mateix aquest depriment fenòmen sociològic en el qual l'únic canvi que hi ha hagut ha estat el pas de combat de gladiadors a llançaments des del punt de penal o el cobrament de primes i regals en espècies, mentre el nucli dur del ramat, putejat pertot arreu, crida talment com si estigués posseït.

"El tútbol no apagará los incendios de Valencia pero sirve para calentar el alma". Supordeporte, portada del dia 1 de juliol.

Imatge de satèl·lit dels incendis de València, el passat dissabte dia 30 de juny. Balanç a dia d'avui: més de 50.000Ha cremades, el que equival a més de 500 km2 de MASSA FORESTAL, gairebé camí d'un 3% de superfície total del País Valencià cremada. Si comptem únicament la superfície forestal (no cimentada) el percentatge s'enfila més enllà del 10%. Per a què us feu una idea de la superfície cremada fins a dia d'avui, només dir-vos que tot el terme municipal de Barcelona té una extensió de 96 km2.

Més xaiïsme per a borderlines. Dilluns, 2 de juliol.

Cabra carbonitzada enmig d'un calcinat no-res.

La massa, movent les seves baixes passions.

Incendi interior de València. 30 de juny.

Xusma en partits de la monarquia bananera intervinguda d'Espanyistan a l'Eurocopa 2012.

Bandera oficiosa d'Espanyistan.

Didàctica del clavegueram (3a part i darrera)

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Wed, 27 Jun 2012 14:09:00 +0000

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;If you can not see this chirbit, listen to it here http://chirb.it/A4wadc&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>

Carlos Dívar, ex-president del Tribunal Supremo i del Consejo General del Poder Judicial.

El podriment de l'estructura administrativa, centralitzada en la corrupció de l'aparell de l'Estat i les seves delegacions territorials (pseudo-autonomies, diputacions provincials, consells comarcals, ajuntaments, mancomunitats de municipis, entitats municipals descentralitzades, embaixades, etc.), esquitxa també el sistema judicial d'una monarquia cocotera on la llei s'encarrega de protegir els mateixos que la redacten, l'aproven i l'apliquen en institucions pseudo-dermocràtiques segrestades pels interessos de la cosa nostra política.

Institucions com el CGPJ (Consejo General del Poder Judicial), el TS (Tribunal Supremo) o el TC (Tribunal Constitucional) són alguns dels exempes més representatius d'institucions polititzades fins al moll de l'os existents en aquesta xoricràcia xarcutera, deixant en evidència el majúscul engany de la suposada divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial) que és, en realitat, una trama burocràtica mafiosa sobre la qual la partitocràcia exerceix el seu control com li plau.

Darrerament, la societat s'ha fet ressò de la notícia sobre la provada malversació de fons públics de Carlos Dívar, ex-president del CGPJ i el TS, al llarg del seu mandat. No cal dir que Dívar, dimitit del càrrec recentment, al marge de ser un xoriço més, procedent de la fàbrica que n'és aquest femer de país, ha estat utilitzat com a cap de turc per la partitocràcia com a mesura de distracció social, més quan no només ell sinó cada vocal del CGPJ va gastar 22.000 euros de mitjana en viatges i atencions protocolàries durant el 2011, tenint en compte que aquesta institució la componen un total de 20 vocals. La Casta es treu Dívar del damunt alhora que aquest afirma no tenir res de què penedir-se, sense que cap estament judicial accepti ni tant sols processar-lo per malversació de fons, tot emportant-se legalment una indemnització de més de 8.000 euros al mes, a cobrar en els propers dos anys, com a gratificació als serveis prestats a la partitocràcia, seguint l'exemple de la xoricera "il·lustració" ibèrica. Aquests fets són, tant sols, una peça en el complex entramat de corrupció que depassa les responsabilitats individuals i que es nodreix des de les mateixes arrels del big brother sistèmic en què pretenen continuar fent-nos viure, pels segles del segles.

Les funcions que, fins ara, feia Dívar han estat traspassades al nou president del CGPJ i el TS, Fernando de Rosa, col·locat (com tots els anteriors) a dit per la facció partitocràtica al capdavant del totalitarisme bipartidista, la qual cosa demostra que no només no existeix cap mena d'independència del poder judicial sinó que, a sobre i per més mofa a la ciutadania, el membres de la judicatura/magistratura són etiquetats de "progressistes" o "conservadors" pels polítics que els col·loquen al càrrec, que són els qui, al cap i a la fi, ho deixen tot ben lligat per tal de garantir la seva immunitat de classe en cas de possibles filtracions de les seves corrents pràctiques delictives.

L'antecessor de Dívar, José Hernando Santiago, al capdavant del CGPJ i el TS entre el 2001 i el 2008, va ser col·locat en el càrrec pel PP, que li va penjar l'etiqueta de "conservador" afí als interessos del partit. De la mateixa manera, Dívar (2008-2012) va ser triat set anys més tard també a dit per l'ala PSOE de la partitocràcia, que li va penjar la seva etiqueta de "progressista".

El nou president del CGPJ-TS i l'ex-president "hispanolevantino" Francisco Camps, que mentenen una estreta relació d'amistat.

Fernando de Rosa, fins ara vicepresident del CGPJ, substitueix Dívar en els càrrecs que aquest deixa vacants i assumeix provisionalment la direcció interina de l'organ de govern dels jutges, al qual va arribar l'any 2008, proposat pel PP, procedent de la conselleria de justícia del govern hispanolevantino de Francisco Camps, càrrec que va ocupar entre el 2007 i el 2008. De Rosa arriba al càrrec triat pel PP que, al seu torn, el qualifica de "conservador". La jugada de la partitocràcia és fabulosa: segresta la suposada independencia de la justícia tot sotmetent-la al seu control i convertint-la en una caricatura de sí mateixa, col·loca a dit els magistrats, els suborna, els classifica "pseudo-ideològicament", converteix les institucions judicials en un vedat de caça particular al serevi dels seus interesos i, finalment, utilitza tot l'aparell mediàtic al seu servei per tal que la societat percebi que aquesta enganyifa funciona com un ens democràtic que castiga qui gosa saltar-se les normes que regeixen l'estat de dret. Quins "cracks" que estan fets, els fills de...

Encara que no ens ho empassem, s'ha de reconèixer que ho feu molt bé (mode ironic on).

Per la seva banda, els mitjans de manipulació de masses de pizza fa molt de temps que porten complint a la perfecció la missió que els tenen encarregada. Actualment, tot l'aparell mediàtic oficial (pràcticament totes les televisions i ràdios amb un mínim abast de difusió, tant les privades com les privades de facto o pseudo-públiques, així com pràcticament tota la premsa escrita), es troba molt concentrat a acabar de perfeccionar la coartada dissenyada pel poder per tal de continuar manipulant la consciència de la ciutadania mitjançant l'ús d'una inèdita neollengua segons la qual la realitat és transformada sistemàticament pel poder en un món il·lusori, completament irreal, una mena de màtrix.

És així, seguint aquest preceptes, com...

El tradicional concepte d'"estafa a la societat" el transformen en "crisi" o "austeritat";

el de "cap de turc" o "instauració de l'esclavatge", en "rescat";

el de "guanyar temps sense prendre solucions", en "brots verds";

el de "legitimar que facin amb tu el que vulguin", en "participar en la festa de la democràcia";

el d'"acords partitocràtics contra la societat", en "consens";

el de "víctimes de les accions de la impunitat criminal", en "danys col·laterals";

el de "sobreexplotació de recursos i les desigualtats al món", en "desenvolupament sostenible";

el de "compra de detritus d'administracions en fallida", en "bons patriòtics";

el de "tapar forats per generar-ne de més grans", en "invertir deute";

el de "fabricar la merda que un altre haurà de pagar", en "emissions de deute";

el d'"apalancament improductiu especulador", en "interessos del capital";

el de "robatori d'estalvis a preses fàcils", en "participacions preferents";

el de "muntanya de maons", en "actius";

el de "grans fortunes evasores d'impostos", en "amnistia fiscal";

el de "xutar amb droga el cadàver d'un ionqui", en "estímuls a l'economia";

el d'"estafa a les generacions del present i del futur", en "miracle econòmic";

el de "preus fixats per monopoli", en "subhastes de valors";

el de "continuar estafant la societat", en "increment de la capacitat d'endeutament";

el de "fer el mateix però amb menys sou i més atur", en "productivitat";

el de "foment d'una lluita fraticida entre les persones", en "competitivitat";

el de "subvencionar sectors privats", en "incentivar el consum";

el d' "expropiacions forçoses a preu de sòl agrícola per requeriments especulatius urbanístics d'interès privat" en "adquisicions públiques d'interès social" (ex.Port Aventura, Eurovegas?);

el de "legalització de les relacions d'esclavatge", en "reforma laboral";

etc., etc., etc.

Exemple d'un dels milers de factures en tot tipus d'establiments que La Casta carrega a compte dels contribuents. L'administració arriba a fer pagar la societat fins i tot bosses de "doritos", en concepte de dietes.

El cas més paradigmàtic d'aquesta maquiavèl·lica perversió lingüística és el de les anomenades "mesures d'austeritat", que fan referència a les retallades draconianes que el poder està aplicant a la societat per tal que aquesta continuï financant a la força el que haurien estat negocis ruïnosos en una economia de lliure mercat que, en cas d'existir, comportaria la responsabilitat d'assumir pèrdues (i no només beneficis) en lloc de col·locar-les a la ciutadania mitjançant l'aparell partitocràtic, per res i a canvi de res més que misèria. Que cadascú qualifiqui com vulgui el fet que els responsables que han contribuït a provocar aquesta situació, els qui no tenen ni puta idea de què significa viure en funció de les possibilitats d'un mateix perquè només responen a la cultura trilera del creixement per compte d'altri, siguin els mateixos que utilitzen els mitjans de manipulació per erigir-se en els executors de mesures d'austeritat compromeses amb la societat. Des d'aquí, els dediquem un altre irònic aplaudiment.

Tot plegat es tracta d'una premeditada i calculada operació de manipulació psicològica que porta influint decisivament en el subconscient de milions de persones des de mitjans del segle XX, fins al punt de modificar gradualment conductes i personalitats, de manera que els individus, convertits en trossos de carn, no s'adonin en cap moment del procés d'alienació sistèmica al qual estan sent induïts. Esdevenir víctima d'una operació de rentat de cervell com aquesta és molt perillós, pel fet de tenir uns efectes semblants als del coma. Es a dir: com més temps passa, més difícil resulta sortir-ne per un mateix.

Ja fa temps que els mitjans estan molt concentrats en l'objectiu de fer sentir la societat culpable de tot el que el poder li està infligint sistemàticament, començant per una muntanya de deute odiós i il·legítim, tractant-la com a un infant i tenint el desvergonyiment de recriminar-li que gosés viure per damunt de les seves possibilitats durant el boom de la construcció (1995-2007) que tants comptes de polítics, banquers i empresaris va inflar en paradisos fiscals, abans que l'esclat calculat de les hipoteques escombraries acabés concentrant la gestió d'aquest botí generat per economia especulativa en un grup encara més reduït de famílies influents, alhora que al poder econòmic ja li anava bé disposar d'una tapadora/blanquejadora d'activitats delictives que li fés part de la feina bruta, a canvi de certes quotes de poder i del manteniment del règim polític. Aquesta masturbadora amb vocació interessada de titella és la parasitant casta partitocràtica, una classe social equivalent a la noblesa de l'Edat Mitjana, cada vegada més nombrosa i que, a Espanyistan, ocupa més 100.000 càrrecs directes (comptant els indirectes s'enfilen a gairebé mig milió) a base de clientelisme, nepotisme i corrupció a dojo.

Necessitats de l'economia especulativa mundial. Fotograma extret de la pel·lícula anglesa "Shaun of the Dead" (2004)

Cal tenir present que la "cultura" del crèdit basat en el deute, és filla del mateix neoliberalisme que, quan tot li va bé, es mostra favorable al "lliure mercat" subvencionat per l'administració amb els impostos de tothom mentre que, quan els negocis se li torcen, refusa completament aquesta farsa de lliure mercat tot demanant, amb exigències de prepotència, la intervenció de l'administració per mantenir els seus vedats de caça privats en la línia de flotació i arrecerats del fisc, a costa de la sang dels cada vegada més escassos contribuents. En aquest punt es troba ara la societat, convertida en víctima del cadàver d'un ionqui parit, alimentat i finiquitat d'un xut de deute pels mateixos que es presenten, davant del seu aparell mediàtic, com a salvapàtries del ramat votant, com a salvadors d'un artefacte moribund anomenat sistema financer (economia especulativa) que s'està intentant ressuscitar amb més deute, alhora que les classes dominants aprofiten l'avinentesa per acabar de desmantellar la poca economia no-especulativa que encara queda i, de passada, fer recular les condicions de vida de les societats unes quantes dècades. Què el frau fiscal quadriplica el cost del bòtox que s'està aplicant al cadàver, anomenat oficialment com a "rescat bancari"?

Cap problema. Quin és el problema?

Didàctica escena de la pel·lícula espanyola "El Concursante" (2007), que ja va aparèixer com a material audiovisual en aquest article del bloc publicat al març de 2008.

Per acabar de deixar-ho tot ben lligat, el sistema s'encarrega d'educar en quelcom que anomena "valors, convivènvia i cultura cívica de la no-violència", des de la prèdica de la docilitat submisa i de la letal confiança acrítica en la manera de fer dels qui mouen els fills de la societat al seu aire. Aquest missatge, present en la vida diària de molta gent a través dels mitjans de manipulació, és desenvolupat sistemàticament en els centres d'adoctrinament (oficialment anomentats "centres educatius"), convertits en transmissors d'autisme curricular d'un sistema "educatiu", l'enèssim, nefast per a l'alumnat i el professorat crític i socialment compromès, un sistema que no pretén res més que condemnar en la indigència intel·lectual els més joves alhora que convertir-los en potencials futurs votants de La Casta. Sincerament, aquest suport no crec pas que l'aconsegueixin, com sí que el van aconseguir amb les persones adultes i en edat avançada de la societat actual, a les quals, ja fa 37 anys, van començar a colar-los per tot l'escaire el gol de la democràcia. Afortunadament, cada vegada hi ha més gent conscient de l'enganyifa d'una transició que ni tant sols va arribar mai a produir-se donat el ràpid intercanvi de cromos d'un règim dictatorial tradicional franquista, pel d'un règim totalitari neo-franquista controlat pel binomi partitocràtic-financer, amb una notable presència de comissaris polítics en els consells d'administració de les entitats financeres del país, convertides ja aleshores per la partitocràcia emergent en centres d'entrenament del furt. M'estic referint a les anomenades caixes d'estalvi.

Arribats fins aquí, posant dins un còctel els diferents elements que han anat apareixent, s'entén per sí sol el fet que cap responsable hagi estat declarat culpable de crims contra la societat, un fet tipificat com a delicte pel TPI (Tribunal Penal Internacional), un altre òrgan judicial polititzat. Qui hauria d'iniciar, doncs, els processos judicials? Aquesta deslegitimada justicia, corrupta i segrestada per la partitocràcia?

Aquest sistema de producció econòmica, de sotmetiment de les societats a vides laborals (i ja gairebé també de vides biològiques), de difusió simultània de la banalitat i la misèria morals, està mort i en estat de descomposició, per més que intentin injectar més i més deute en el cadàver d'aquest ionqui difunt, per més que els dirigents de l'elit mundial prometin tornar al mateix camí del creixement depredador especulador desenvolupat als EUA a partir del 1945 i estès posteriorment per la força de la maleïda globalització a d'altres indrets mitjançant la societat de consum finançada amb deute, que ha convertit cada individu en una simple mercaderia del seu particular casino (mercats de subhastes), una joguina que el pas de la bombolla immobiliària amb deute, a la bombolla del deute sobre el deute, ha convertit en mercaderia sense valor, un terme, aquest de "valor", que no té res a veure amb la capacitat dels humans de pensar, actuar i viure pensant en el bé dels altres. Quin sistema és aquest en el qual existeixen objectes estafables, estafats i liquidats, en lloc de persones? És això el que la societat s'ha deixat innocular en el seu organisme a canvi d'acceptar cegament la creença d'una vida fàcil al servei dels qui s'han ofert a pensar en lloc seu?

La massa de pizza acrítica i feliç, els qui representen les majories de les quals la cleptocràcia necessita el vot, pot optar per romandre en aquest atzucac, continuant fent confiança a aquesta manera de moure el món, tot avalant electoralment la seva inherent corrupció a canvi de la caritat de serveis privatitzats disfressats amb l'etiqueta de públics (com la sanitat o l'ensenyament), a canvi de nòmines bescanviables per vals de menjar gestionats pel sistema financer, a canvi de periòdiques oposicions d'engrunes a còmplices d'aquesta mediocritat, a canvi de mitjans de manipulació repartidors de carnets de residents a màtrix, etc.

Estat de podriment/infecció del sistema.

Estem vivint un temps històric diabòlic a través d'aquesta globalització induïda per les grans corporacions i els seus astronòmics beneficis exclusius, amb la complicitat d'unes oligarquies partitocràtiques que s'han erigit en classes de poder dominants d'àmbit territorial i que refusen sistemàticament atendre les necessitats reals de la societat, necessitats que res tenen a veure amb el full de ruta dels interessos econòmics, segons el qual les persones esdevenim, a tots els efectes, peces d'escacs de la partida que estan jugant amb la tranquil·litat de qui sap que disposa de milions de potencials esclaus per explotar sense pietat (com el capital) després d'una mala jugada de les seves, apretant-los la soga que duen lligada al coll les vegades que calgui sense arribar a asfixiar-los completament, doncs d'ells en depèn la seva existència. En aquest punt ens trobem a dia d'avui.

La societat ha d'anar molt més enllà i començar a organitzar-se sense deixar escapar més temps, començant a treballar cooperativament per tal d'estendre ràpidament alternatives de vida, personals i col·lectives, desvinculades del podriment sistèmic que està esquitxant-nos amb una merda (la seva, la del deute) que ens vol fer pagar per la cara fins a on la nostra esperança de vida arribi a recular.

Aneu-vos encomant-vos a qui vulgueu... que la vostra cleptocràcia classista encara s'enfonsarà abans que no arribi a ser jutjada per crims contra la societat, i no precisament per la vostra comprada "justícia".

Resulta indispensable perdre la por a les estructures de poder així com als mitjans coaccionadors i repressius de què aquest disposa, sembrant amb la consciència el gèrmen de la desobediència civil generalitzada per, a partir d'aleshores, iniciar tot un seguit d'actuacions (que no pas ja ni accions de protesta perquè d'aquest sistema no volem res) que condueixin a la ocupació ciutadana dels serveis públics bàsics, finançats entre tothom mitjançant models d'autogestió.

El diner desapareix com a finalitat i passa a convertir-se, novament, en un simple mitjà de pagament d'algunes transaccions comercials molt concretes, afavorint l'intercanvi de productes i serveis que cadascú pot oferir en funció de la seva experiència i formació. S'introdueix el temps com a mètode de pagament en l'intercanvi de serveis i s'inventa una moneda d'ús social, creada en un nombre limitat d'unitats, per tal de ser utilitzada excepcionalment en aquells casos en què calgui compensar algun desajustament manifest de valor en les trobades d'intercanvi, una moneda protegida socialment de l'especulació i els tentacles de la usura. Al mateix temps que això succeeix, els paperets de colors d'euros i d'altres monedes sistèmiques passen a valer encara menys del que ja valen a dia d'avui, malgrat els desesperats intents de "rescat" de l'economia especulativa, completament acabada com a conseqüència del despertar col·lectiu en una veritable societat de la informació, on l'engany, la mentida i la manipulació esdevenen motius de marginació, reprovació i mofa socials.

Papers de colors fabricats en impremtes i sense cap més valor que la tinta i el paper utilitzats.

Mentre tot això succeeix, la societat, ben organitzada, continua amb la seva política d'autogestió, que garanteix unes condicions de vida senzilles, austeres i, sobretot, dignes, mentre el sistema agonitza per manca de suport. Es senten les bases per a unes relacions socials completament analògiques, sorgides des de la cooperació i la solidaritat entre les persones, incidint especialment en la redacció d'un sistema educatiu basat en l'aprenentatge en la consciència crítica activa des dels valors més nobles de l'ésser humà, el més gran valor afegit que podrem arribar mai a produir (emprant terminologia sistèmica). Un model de societat democràtica que garanteix, alhora, en el marc d'unes pautes de convivència i respecte comunes, la existència i el respecte vers les minories, així com també la llibertat i autonomia de l'individu i el seu dret a esdevenir ens decisori del seu propi destí en un món real en el qual no existeix el crèdit ni el deute sinó un compromís social del qual responsabilitzar-nos, tant individualment com col·lectivament, per al progrés de les societats humanes, assumint totes i cadascuna de les conseqüències que aquest compromís íntegre tingui en les nostres vides i aprenent dels errors per tal de millorar, assumint un nou rol com a espècie amb el nostre entorn, allunyat de la dominació i basat en el respecte absolut a les lleis de la naturalesa.

Aeroport de El Prat. Dilluns, 25 de juny de 2012.

Didàctica del clavegueram (2a part)

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Wed, 13 Jun 2012 10:39:00 +0000

Set magnífics per a les indemnitzacions milionàries que calgui cobrar pels anys de servei al sistema... i ja hem perdut el compte.

Resulta que a un dels més importants voltors del sistema financer internacional, el Banc Central Europeu, no li va semblar bé aquesta jugada de Bankia, amb el suport del govern partitocràtic hispanistanès, que va tenir la brillant idea d'amagar les emissions de deute amb uns altres paperets, mitjançant subhastes de Letras del Tesoro amb venciments a curt termini entre 3 i 18 mesos, idea desaprovada per la Comissió Europea i que, d'haver-se dut a terme, hauria significat que, passat aquest temps, els inversors suïcides no haurien vist retornat el seu capital invertit. El nou president de Bankia, Jose Ignacio Goirigolzarri, El Golfo, ja va avançar fa uns dies que l'entitat no retornaria absolutament res del que se li està injectant a contracor des de la ciutadania a través de la partitocràcia, al considerar que el que està tenint lloc no és cap ajut "públic" forçat, cap nacionalització o cap préstec sinó una simple injecció de capital, una aportació a fons perdut necessària tenint en compte la situació de l'entitat. No cal dir que, després de pronunciar-se en aquest sentit, Goirigolzarri ha continuat dormint d'allò més tranquil, més quan sap que la partitocràcia garanteix al sistema financer la submissió dels esclaus (la societat) en base a, per exemple, no reconèixer la dació en pagament (saldar el deute tornant el bé cipotecat) perquè el sistema va calcular "malament" la data de la fi de les plusvàlues per a la compra d'habitatge.

Realment és de calaix pensar que el sistema va calcular malament o va fer-ho premeditadament? Aquesta és, segons ells, la màgia del "lliure mercat": explotar-lo 'lliurement', tot acceptant subvencions interessades de l'administració quan d'ell tots (sistema financer i partitocràcia) n'obtenen suculentes plusvàlues, mentre que els interessos de la màfia financera exigeixen a l'administració que l'intervingui encara que això sigui a costa de la misèria de les condicions de vida de la societat, tant bont punt els beneficis d'aquest "lliure mercat" comencen a reduir-se malgrat les constants injeccions de deute aplicades a aquest cadàver de sistema anomenat 'neoliberalisme econòmic', mort precisament a causa del deute. Bravo!

Jose Ignacio Goirigolzarri, El Golfo, nou president de Bankia.

El Golfo (1954-...), successor de Rodrigo Rato a la presidència de Bankia, va deixar el BBVA al setembre de l'any 2009 per jubilar-se als 55 anys amb una pensió anual de tres milions d'euros, pensió que va cobrar en un sol pagament per a reemborsar-se un total de 68,7 milions d'euros (prop d'11.500 milions de pessetes).

El sistema financer, el teixit alt-empresarial caciquil (construcció, promoció immobiliària, automoció, empresa púbica, turisme, etc.), els mitjans de manipulació per a masses de pizza, els sindi-untats, etc. acostumats a rebre-ho tot de la xoricràcia partitocràtica via subvencions fins al moll de l'os a canvi de prebendes de tota mena, continuen sent la principal xacra parasitària de la mateixa societat que encara no sap avenir-se del que li estan fent i del que li espera, mentre aquesta continuï sense reaccionar com ho hauria de fer; és a dir, sense por.

Resulta, si més no, paradigmàtic que, del crèdit de 96 milions d'euros concedit al 2009 a un club privat de futbol per Caja Madrid abans de transformar-se en Bankia (una altra empresa privada) per tal de finançar el fitxatge més car de la història del futbol, no només encara a dia d'avui aquest club no hagi pagat ni els interessos del crèdit que va demanar en el seu moment sinó que ja s'hagi passat la factura en concepte del fitxatge del jugador portuguès a tots els contribuents esclaus de l'estat espanyol en concepte del "rescat" perpetu i indefinit que els socis de La Casta han promès, a qualsevol preu, a tot el sistema financer, especialment les caixes, controlades a través del seus consells d'administració per membres de la mateixa casta política.

Construcció i banca, cancerícen binomi especialitzat en el frau.

Tornant a l'obra d'enginyeria que suposen les lletres del detrític "tesoro" del govern xoricer hispanistanès, val a dir que tot plegat s'ha quedat en un intent de distreure els mascles alfa de la família de voltors de les finances. José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió Europea,una de les més influents instàncies del crim organitzat partitocràtic d'àmbit continental, proposa ja el dimecres, 30 de maig la unió bancària i fer servir els fons europeus per salvar els bancs del sistema financer hispanistanès, el més sòlid del món, el país que ha estat jugant a la "xampionlí" de l'economia mundial.

La societat no ha d'albirar cap mena d'esperança amb els creditors estrangers perquè aquests, com a bons voltors i xoriços (no tant professionals com els d'aquí, val a dir), tampoc no estan per la feina de demanar responsabilitats a ningú sinó únicament per cobrar de qui sigui (de la societat, a través dels seus socis de l'aparell polític) les males apostes fetes al seu casino particular utilitzant com a fitxes de joc tots i cadascun de nosaltres.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

El passat 30 de maig també anuncia que deixa el càrrec, un mes abans que aquest expiri (el càrrec, no pas ell), Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO), president del Banco de España (2006-2012), una més que simptomàtica fugida del responsable d'aquesta corrupta institució durant bona part de l'estafa de les estafes ibèriques, anomenada en el seu moment per l'oficialitat mediàtica com el milagro económico español, al no haver exercit en cap moment el seu paper de regulador i supervisor bancari davant la muntanya de deute creada/adquirida pel sistema financer i alimentada amb la benzina de les bandes de la partitocràcia ibèrica, al servei dels capritxos d'ala financera d'aquest règim totalitari criminal. Part de responsabilitat també recau en l'anterior president d'aquesta institució de la corruptocràcia, Jaime Caruana, governador del Banco de España entre els anys 2000 i el 2006, període en el qual la bombolla de deute lligada al boom immobiliari va agafar la seva màxima i letal embranzida, encara que cap dels dos tampoc no serà condemnat mai a cadena perpètua pel seu paper de còmplices en aquesta estafa a la ciutadania. A dia d'avui, Luís Linde ja és el nou governador del Banco de España amb el vist-i-plau de la partitocràcia, en substitució de MAFO, que ja ha anunciat que exercirà el seu dret de mantenir el seu silenci. Aquesta mena d'actituds recorden molt el cas Millet, per la transcendència que per a la casta partitocràtica té que aquests personatges mantinguin la boca tancada la resta de les seves vides a canvi de garantir-los no trepitjar de presó. No cal dir què és el que saltaria pels aires si aquests silencis es trenquessin.

Luís de Guindos, un dels responsables de la fallida de Lehman Brothers, col·locat al capdavant del Menesteri d'Economia de la xoricràcia partitocràtica hispenistanesa pel poder financer global.

Si realment s'estigués nacionalitzant el sistema financer, d'entrada, s'haurien embargat els comptes bancaris dels responsables, que estarien asseguts al banc dels acusats a l'espera de ser jutjats per crims contra el poble, amb la complicitat i complaença de la partitocràcia. És clar que, podria esperar-se quelcom semblant d'un règim totalitari corrupte que té segrestada la justícia, d'un règim que reparteix carnets d'immunitat/impunitat als seus membres, d'un règim que té comprats tots els mitjans d'abast estatal i nacional, les empreses privades de grans dimensions, els sindi-untats majoritaris, etc.?

Certament, queda molt bé dir que els consells d'administració del detrític sistema financer hispanistanès dels vasos comunicants amb els paradisos fiscals haurien de pagar per l'espoli legal (segons els codis del seu vedat particular de caça legal) que porten molts anys comentent contra la societat, així com també els responsables de governs estatals i autonòmics, ministeris i conselleries, etc. Això estaria molt bé que es fes havent accionat, prèviament, la detonació de la xoricràcia política i de l'entramat financer tal com hem tingut la desgràcia de conèixer-los pràcticament totes les persones encara vives en aquesta paròdia de país a dia d'avui, a través tant de la dictadura franquista com de la dictadura financera-partitocràtica neofranquista.

La patronal de l'empresauriat hispanistanès dialogant amistosament amb els mariscadors (sindi-untats majoritaris a nòmina del crim organitzat partitocràtic).

Pel que fa a la brossa (oficialment anomenada 'la borsa'), la seu física que representa tant sols una part del casino que el xiringuito financer té muntat per a idolatrar la divinitat de la usura, resulta entendridor observar com continua movent-se amunt i avall, en funció dels espasmes que experimenta aquest zombi ionqui que tenim per sistema econòmic. La cotització borsària de Bankia va ser suspesa abans que la partitocràcia injectés al ionqui els primers milers de milions d'euros (la metadona) procedents de la sang dels cada vegada més escassos contribuents, així com de l'increment d'impostos. En cas de no haver tingut lloc aquesta suspensió, la injecció hauria produït (mitjançant l'efecte provocat per la possibilitat de reprendre, posteriorment, la seva cotització enmig) un efecte rebot a l'alça pel que fa a la cotització de l'acció de Bankia, efecte no-desitjat per la partitocràcia, a qui li interessa que el valor de l'acció d'aquest detritus s'apropi a zero per tal de regalar-lo novament a les seves influències, una vegada el sanejament ciutadà (via-tercermundització de les condicions de vida de la societat) faciliti la re-privatització d'aquest lucratiu frau del qual xucla la partitocràcia a cop de nepotisme; és a dir: endollisme/ditisme en estat pur.

Esperancita o la vella tàctica partitocràtica d'amagar la pròpia merda sota l'estora del circ que tenen muntat per entretenir el que consideren com a el seu ramat: pàtria i futbol.

Resumint fins aquí el contingut globalment, queda demostrat que ens trobem davant l'estafa de les estafes piramidals: l'estafa del deute, la més perversa arma de destrucció massiva parida pel sistema financer mundial i els grans fons d'inversió per tal d'instaurar un implacable sistema de control social de persones, d'entitats i, en darrer terme, de poblacions senceres, espoliades per la casta dels escollits a canvi del manteniment de la seva condició de casta privilegiada i influent en les esferes de poder.

(Continuarà...)

Didàctica del clavegueram (1a part)

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Mon, 04 Jun 2012 20:45:00 +0000

La feina ben feta no té fronteres i, sobretot, responsables.

Màtrix és una pel·lícula per la qual no m'he sentit mai gens atret perquè m'agrada tocar de peus a terra fins i tot quan sóc al cinema. Tanmateix, la naturalesa i l'evolució dels esdeveniments que estan tenint lloc, no només en aquesta xoricràcia criminal impune sinó arreu del món, em fan pensar molt seriosament en l'existència d'una mena de Màtrix que és sistemàticament induït pels interessos de les classes dominants en la societat, amb l'objectiu de fer creure la massa pizza que viu en una realitat il·lusòria que no és, ni de lluny, el món real. Els principals contribuidors a aquest engany massiu a les societats de bona part del món (un suposat benestar dopat a base de deute), perpetrat en aquest racó del continent amb l'ajut de les eines de les quals disposa el règim mafiós ibèric, han estat i continuen sent els letals mitjans de manipulació de masses de pizza, els mal anomenat com a 4t poder quan ens estem referint al principal mecanisme manipulador de no-consciències que existeix a dia d'avui, una autèntica "obra d'art" de l'enginyeria sociològica, psicològica i, fins i tot, antropològica al servei dels interessos particulars del poder.

Bankia és tan sols la pedra de toc d'un sistema financer immune i impune a les conseqüències de les seves pràctiques, alhora que podrit fins a la deshidratació dels seus teixits, partint de la naturalesa usurera d'aquest sistema econòmic basat en la fal·làcia del creixement perpetu i en l'augment exponencial d'un benefici concentrat cada vegada en menys mans. De tota manera, prefereixo no centrar-me ara en la petjada ecològica, l'altra de les causes de tot plegat, per tal que ningú pugui pensar que estic utilitzant l'esgotabilitat dels recursos per desviar l'atenció respecte a l'estafa financera que ens ocupa.

Estructura piramidal.

El cas d'aquest femer financer hispanistanès, tant lligat als interessos i influències de la casta política, és tant sols un exemple de com les classes dominants poden arribar a multiplicar les seves fortunes en pocs anys mitjançant bombolles de naturalesa d'allò més diversa (en el cas que ens ocupa, la bombolla immobiliària, la més descomunal de la Història de la Humanitat en relació tant a la seva magnitud com al nombre de ciutadans potencialment/premeditadament estafables/estafats) i de com, emparant-se en la mateixa llei que el poder dissenya a la mida dels seu trajos, ha estat salvatgement especulant a costa de les condicions de vida de la societat del present i del futur, a força de crear deute o bé de comprar-lo directament de diferents països amb l'objectiu de sotmetre societats senceres (convertint-les en esclaves), davant la negativa del sistema financer a fer-se responsable del retorn del deute que ell mateix genera perquè la partitocràcia li ho permet, a canvi de perpetuar-se ad-eternum al poder.

Estafa piramidal, al més vell estil Ponzi.

No fa gaire temps, un tal José Luís Rodríguez Zapatero encara anomenava el sistema financiero español (com si el capital tingués cap mena de pàtria o pietat) com al més sòlid del món. El seu antecessor, José Maria Aznar, ja va dir també en el seu moment allò de l''España va bien' al mateix temps que la partitocràcia aprovava la seva llei de liberalització del sòl. A dia d'avui, ambós gaudeixen d'un retir daurat a càrrec dels contribuents (com bona part de la partitocràcia sortint del seu càrrec oficial, que no oficiós), dedicant-se a donar lliçons de fum pel món a base de conferències finançades per qualsevol al qual li interessi aconseguir/mantenir el favor de La Casta.

El sistema financer mundial presenta les particulars casuístiques de qui es dedica a experimentar amb mètodes tant expeditius com els auto-atemptats de l'11 de setembre del 2001 amb l'objectiu de recuperar la psiquiàtrica obsessió del camí del creixement econòmic exponencial infinit, alhora que encunya nous termes com, per exemple, 'danys col·laterals' per referir-se a les víctimes mortals que s'interposen, voluntàriament o de forma casual, en el camí dels implacables objectius del crim organitzat, emparat principalment per l'exèrcit de mercenaris de l'OTAN. Tanmateix, ara em centraré a parlar de la versió regional d'aquest sistema de clavegueram, d'aquest negoci rodó que seria ruïnós si no fos pel seu tic d'abraçar tant el comunisme per a socialitzar forats astronòmics, com el neoliberalisme a l'hora de repartir beneficis. Sigui com sigui, curiosa i, sobretot, tendenciosa manera d'interpretar el lliure mercat.

El sistema bancari, a dia d'avui, no val absolutament res, més quan ha esdevingut, de facto, una immobiliària, el valor de la qual es troba referenciada a uns detritus embolicats amb un llacet de color rosa, anomenats 'pisos'. Ja és curiós que els mateixos que van estafar milions de persones que, tot sigui dit, no van informar-se com devien i van signar el que el sistema financer va voler, concedint préstecs personals o hipotèques senceres a persones mileuristes a 30 o 40 anys, necessitin ser reanimats a qualsevol preu (un preu que equival a la misèria i la fam de la població i que els mitjans anomenen de manera intencionadament errònia com a 'rescats de països') de la seva mort financera pels seus socis de la casta partitocràtica, de qui el sistema financer té gustosament agafat pels ous, alhora que la partitocràcia accepta de bon grat la condonació de bona part del seu deute amb la dictadura del capital, a canvi de no governar al servei de la societat sinó de l'especulació. Ara, que no ens diguin aquests pobres desgraciats (no pas pobres caiguts en desgràcia) que no coneixien l'existència d'una mastodòntica bombolla ni del final de la biboca de la plusvàlua del totxo, així com tampoc de l'increment estratosfèric que tindria el final de l'estafa immobiliària en la taxa de morositat. Ho sabien amb la mateixa certesa amb què saben que ells són el moll de l'os del sistema que han creat i que si cauen ells, cau tot el sistema econòmic que hem conegut. Saben massa bé, en definitiva, que la partitocràcia no els deixarà caure perquè si aquests cauen per culpa dels seus errors, a La Casta, com a casta social privilegia al servei del poder, no li quedaran més que uns quants dies de vida.

En el seu dia, la partitocràcia va crear el Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB), per tal que els gàngsters criminals financers que tenen per socis poguessin reestructurar-se internament i disfressar de forma encoberta l'inici de la seva desintegració natural, a costa de la generositat de la sang dels contribuents. Perque... que quedi clar: El capital, la partitocràcia i l'alt empresariat no paguen mai. A dia d'avui, passat ja un lustre després de la implosió controlada de la bomba fabricada pel sistema financer, especialment per la banca d'inversió, el FROB, creat pel govern de l'estat espanyol, continuda destinant frons, entre altres coses, a què organitzacions criminals en potència, com Goldman Sachs (article), siguin les encarregades de realitzar la valoració económic de BFA-Bankia. Com podeu veure, pluja daurada a la societat en estat pur.

En les darreres setmanes, les engatussadores mediàtiques al servei del poder han anat llançat a l'aire tot un seguit de quantitats econòmiques en concepte d'un suposat rescat o nacionalització oficial. S'ha de ser molt maquiavèl·lic per intentar vendre mediàticament el que està passant amb el sistema financer com una nacionalització quan, en realitat, es tracta d'una estafa encara pitjor a la ciutadania.

Aspecte de les clavegueres de Barcelona.

Les xifres que va proferint el nodo mediàtic oficial sobre la quantitat que el crim organitzat pretén fer pagar a la societat per aquest cagalló solidificat surant al damunt d'aquest enorme oceà de merda va ser inicialment d'uns 4.000 milions d'euros, quantitat que ha anat incrementant-se dia rere dia fins a prop dels 40.000 milions d'euros (uns més de 6 bilions de pessetes), quantitat maquillada amb més hectòlitres de típex que les dades de l'atur publicades pel menesteri de "treball i ocupació" des de l'època de La Celestina.

El dimarts, dia 29 de maig, la junta d'accionistes d'aquest detritus anomenat Bankia s'havia de reunir per tal de facultar el seu brillant consell d'administració a emetre fins a 60.000 milions més (gairebé 10 bilions de pessetes) mitjançant diferents tipus de deute, el que sumats a la quantitat anterior pugen a un total de més de 100.000 milions d'euros (16,6 bilions de pessetes o, en unitats, 16.638.600.000.000 pessetes). Les xifres parlen per sí soles del dessagnament social que continuen aplicant en el seu full de ruta les estrelles del crim legal que mou el fils del que passa al món.

(continuarà ben aviat...)

Que se m'empassi la terra

noreply@blogger.com (PobleInsubmís) — Fri, 18 May 2012 13:45:00 +0000

Les agències d'informació parasitants de la corrupta administració "pública" d'aquesta xoricràcia xarcutera (antics sindicats) han convocat novament la massa de pizza docent per al proper dimarts, dia 22 de maig, en una altra de les mobilitzacions obsoletes i estèrils que no pretenen res més que fer valer el "dret sindi-untal" concecit per l'administració pel qual aquesta els cedeix la gestió del ramat en determinats dies de l'any a canvi de més pau social i més indigència intel·lectual en forma de pancartes, xiulets, batucada, globus, etc.. Em sap molt greu haver de confirmar el que, periòdicament i a causa d'esdeveniments com aquests, fa anys que vinc dient: Sento vergonya d'aquest inexistent col·lectiu de pandereta i mofa amb el qual, circumstancialment, m'he especialitzat a conèixer únicament aquelles persones que valen la pena de conèixer.

La convocatòria del proper dia 22 serà un autèntic èxit o fracàs (depèn de com es miri) i ho serà per diferents motius, per més que hi hagi molta gent que cregui que la seva participació "és un termòmetre per poder anar apretant més i més", paraules textuals que poden llegir-se en fòrums d'internet que, si no fos perquè es tracta de fòrums d'ensenyament, semblaria que estiguessin escrites per teletubbies retardat-mentals, amb tots els meus respectes pels qui tenen la desgràcia de patir alguna deficiència psíquica. No haver après a identificar, encara a dia d'avui, qui està apretant a qui, és tant greu com el fet que els nefastos sistemes educatius d'aquest país en els últims 80 anys necessitin d'aquest tipus de perfil de docents per adoctrinar els fills de la massa a les escoles del sistema.

El principal èxit o fracàs cal trobar-lo en el fet que les condicions laborals es troben en un procés de degradació tant acusat que els docents es troben massa ocupats en treure's els ulls els uns als altres per una plaça en propietat, una comissió de serveis, una confirmació de la direcció per continuar treballant el curs vinent, etc. Com veieu, l'individualisme més furibund s'estén de forma completament desbocada i accepta com si res els preceptes bàsics de la nefasta Llei d'Educació de Catalunya i el seu Decret d'Autonomia de Centres. Aquest és el principal motiu pel qual aquest campi qui pugui, aquesta mostra empírica de la societat de merda en què vivim, no farà el més mínim cas al clam interessat dels sindi-untats dimarts vinent. Bona part d'aquesta mediocritat individual es troba especialment preocupada per salvar el seu propi cul, com si les restes del que queda de l'ensenyament públic fossin una garantia de res. Ahir, en una xerrada en un institut de Barcelona, encara es va sentir el mantra de la feina per sempre, per a tota la vida. No entraré més en detall a explicar-vos la vergonya aliena que em van provocar bona part de les interevencions majoritàriament mogudes per interessos personals que vaig escoltar, perquè els trossos de carn utilitzats pel sistema no mereixen ja, a dia d'avui, que d'altres perdin el temps amb ells, així com tampoc s'ho mereixen els lectors d'aquest bloc.

Per altra banda, cada vegada és més la gent que deixa de creure en aquestes masturbadores al servei de l'administració, amb càrrecs de personal funcionari amb plaça ben consolidats, al servei de la mateixa corrupta i criminal administració amb la qual asseguren enfrontar-se a les meses sectorials de la funció "pública". M'agradaria ser present com a ens invisible en una d'aquestes meses per comprovar, in situ, la pressió que suposadament fan a l'administració els mateixos les butxaques dels quals en depenen d'una forma tant directa. També cal tenir en compte les conseqüències de la societat del deute, que ha deixat milions de víctimes lligades al pagament d'hipoteques, préstecs personals, etc. moltes de les quals prefereixen fer els "sacrificis" que calgui per tal de no enviar a prendre pel sac el contracte d'esclavatge que van signar, en el seu moment, enganyades pel regne de l'usura. Aquestes persones, com qualsevol treballador d'aquest país que no ocupi un càrrec polític, un càrrec de confiança o qualsevol càrrec a dit o per recomanació institucional, poden quedar-se en qualsevol moment sense feina, si no ho estan ja, per tant, la seva por com a víctimes de la "cultura" del deute i la seva inherent voluntat de control social està deixant de tenir cap mena de sentit, si és que mai n'ha tingut.

Ja no es tracta de no perdre diners, doncs estan estafant igualment i en la quantitat que volen a tota la societat, sinó d'anar a per feina. No anar a treballar un dia no és fer vaga: És perdre el temps i, el que encara és pitjor, és un fort cop a la dignitat i a l'autoestima, en definitiva, de tota persona. L'última vaga que van convocar els, llavors, sindicats de la funció pública va tenir lloc fa poc més d'un quart de segle. Únicament es coneixia el dia del començament de l'aturada i s'ignorava el seu perllongament en el temps (una setmana, quatre setmanes o tres mesos). Es van aconseguir importants fites laborals, drets que, en el darrer quinquenni 2008-2012, s'han anat pulint de tal manera que avui ja no existeixen. Com podeu observar, la fàcil i típica proposta sindi-untada a tot plegat és comunicar als docents que deixin d'anar únicament un dia a la feina per a què cadascú netegi la seva il·lusa i ingènua consciència, d'aquestes que pensen que així encara és possible anar enlloc, una proposta que té com a principals objectius registrar formalment per als anals de la història un altre suposat intent de canviar el no-res davant l'opinió pública alhora que continuar garantint l'amnèsia social (anomenada també com a pau social) a la partitocràcia a canvi de prebendes de mariscada als seus representants principals (CCOO, USTEC, ASPEPC, UGT, SPS, etc.), així com de favors laborals als seus afiliats més "il·lustres".

"Salvem... el nostre cul", seria un lema adequat per als membres de la casta sindi-untal.

Cal desparasitar urgentment les organitzacions sindi-untades al servei de l'administració, convertides en simples agències de notícies o, en el millor dels casos, destruir-les per crear-ne de noves, en absolut viciades. Si, com a mínim, el poble aconseguís això, llavors els sindicats convocarien tothom a VAGA (el país sencer) i s'aturaria tot indefinidament, obligant l'administració a negociar les condicions de la classe treballadora en lloc de les seves pròpies condicions. Malauradament, els seus lligams actuals impedeixen preveure cap mesura al respecte, encara que els salaris més freqüents s'enfonsin per dessota els 500 euros al mes, que tot arribarà. Serà llavors quan el salari d'un docent serà mileurista, en 12 pagues i amb un cost cost de la vida que no para de créixer, com ja fa uns quants anys que vaig albirant en un horitzó cada vegada més proper, una vegada suprimida l'antiguitat i retallats dràsticament els complements per part de la mateixa administració que porta més de 15.000 milions d'euros injectats al sistema bancari més sòlid del món, via FROB, sense comptar l'exemplar Bankia, que es preveu que necessiti més de 7.000 milions d'euros, a compte de la misèria i la precarietat social cròniques, pas previ a ser privatitzada novament entre els amics de La Casta una vegada hagi estat sanejada (si ho aconsegueixen) amb la sang del contribuent, la dels joves que encara ignoren el no-futur que els espera i la dels fills que el poble no tindrà perquè no podrà mantenir.

Mentre tota aquesta purga sindi-untal no tingui lloc, la massa de pizza, independentment que segueixi o no les consignes dels traïdors voltors que s'auto-anomenen els representants dels treballadors (com si molts d'ells ni tant sols treballessin, a l'estil dels seus homòlegs de la política), continuarà fent el de sempre, és a dir, el més fàcil: No fer res pensant-se que fa, autoenganyant-se per sentir-se bé amb ella mateixa, tot recrimimant amb la seva inconsciència els qui reflecteixen quelcom tant desagradable com són les clavegueres del sistema i de la societat que continua avalant el seu crim organitzat amb la seva complicitat, la seva passivitat o el seu silenci.

Ja és ben curiós: Els sindi-untats han aconseguit que la gent més sistèmica i conformista estigui, en bona part, disposada a seguir aquesta enèssima pantomima, alhora que la gent més anti-sistema (i no m'estic referint ni a rastaflautes, feministes, gays ni lesbianes sinó a qualsevol persona anònima d'aquesta societat amb l'auto-estima al seu lloc, amb edat compresa entre l'adolescència i la vellesa, amb un mínim de principis ètics i morals i conscient de l'enganyifa global en què es basa tot l'aparell del sistema), la mateixa gent que porta tot l'any fent vaga de diferents maneres per tal de putejar el sistema en la mesura de les seves possibilitats, no estigui disposada de ser encara més utilitzada per l'establishment al poder, és a dir, tant per les agències d'informació (ex-sindicats) als quals el poder concedeix la glòria d'un dia per a guiar el ramat en funció dels seus interessos, com pel binomi sistema financer-partitocràcia que continua bloquejant qualsevol intent social d'anar per altres vies que no siguin l'única que el sistema permet: passar per l'adreçador únic de l'obediència i la submissió. Sigui com sigui, el sistema està sortint-se clarament amb la seva, acabant de fragmentar la societat, desorientant-la i convertint-la en carn de desqualificació permanent de l'un contra l'altre, entre els individus que en formen part. L'immortal "Divideix i venceràs" d'en Juli Cèsar, tot un clàssic convertit en un implacable parany en el qual la societat hi continua caient com les mosques.

M'acomiado de vosaltres per avui amb un vídeo ben recent, d'aquests que produeixen vergonya aliena a qualsevol persona amb un mínim de sentit comú i de voluntat de desenvolupar la capacitat de comprensió i anàlisi crítica vers la transcendència del que està succeïnt al seu voltant. No és d'estranyar, veient segons quin tipus de patològica candidesa, que la societat segueixi ignorant les rialles de les castes dominants mentre aquestes continuen pixant-se-li al damunt.