POLÍTICA I MÉS

AIXO ES UNA MERDA !!!!!

2008-11-12T13:53:00-08:00

M'estic referint al follón organitzat pel tema financer i més concretament a las persones responsables del desastre. On estàn? Qui són? No exigim, en altres temes, conèixer als responsables? Doncs, Per que no demanem explicacions als que ens han fet perdre la confiança del significat “valor econòmic” i són culpables de les disminucions de les nostres inversions?

Les respostes a totes aquestes preguntes són difícils, bàsicament per què les situacions econòmiques són conseqüència de processos objectius sense que ningú (persona física) els produeixi (aquest és tema).

En economia passen moltes coses bones i dolentes i ningú és el responsable! això és tremend! . Mentre que en altres temes sempre busquem amb impaciència i desesperació qui es o son els culpables, en economia , no és així - per exemple: accident aeri, un crim, un problema sanitari, atropellament social, etc.- En economia no hi ha un “puto” responsable de res i els fets es produeixen sols. (ja,ja)

Cal exigir i demanar un fort augment de la regulació en tots els aspectes financers. Cal diferenciar entre la teoria i la pràctica. En la pràctica cal determinar l'agent que actua per a fer això o allò.

A nosaltres, persones individuals amb poca responsabilitat social, per un petit acte o error, ens empaperen. Si per contra es tracta d'un alt conseller d'una gran entitat financera i amb molt de poder, les coses canvien com de la nit al dia i de forma màgica.

A ells no els afecta si les coses van malament, no els interessa comprovar amb que afecta al petit inversor, quant ha perdut, etc., solament els importa el bon pessic econòmic que es duen a casa seva. Si el mercat no funciona com te que ser, la culpa és del mercat.

Abans de res i a la vista del que hem vist, hem de preguntar-nos si no hi ha un subjecte real que ha donat les hipoteques sense garanties; si realment no hi ha un subjecte real que hagi fet paquets hipotecaris per a oferir-los com una bona inversió. Ningú realment sabia això?. Cal preguntar-se si no hi ha un subjecte real que hagi classificat aquest producte (paquets hipotecaris) com producte excel•lent; no pot haver Organitzacions Reguladores sense persones reals; si a tot arreu hi ha persones reals, llavors què passa?, no hi ha responsabilitats?

No serà que hi ha molta avarícia, ambició, irresponsabilitat, etc. i , a més, amb sous astronòmics? Aquests adjectius pertanyen a persones reals…. caldrà demanar responsabilitats a persones reals, oi?!!!

Senyors del Govern,….actuïn!!!!!!

MR OBAMA

2008-11-11T14:15:00-08:00

És bo el fet de l'elecció de Obama a EEUU. Fill de musulmans, jo crec en Obama i EEUU també creu en ell.

El motiu de l'elecció: el canvi.

És un bon argument pregonar amb el canvi, nosaltres ho sabem per experiència. Encara que en ocasions l'esperança dipositada en el candidat s'estavella contra la realitat del món, no hem de deixar-nos enganyar, la esperança pusada en el Sr. Obama no te que ser exagerada.

Estem davant d´un fet històric, sobretot per als nord-americans, aprofiteu-lo.

El que pugi impostos als milionaris i els baixi a les classes més desfavorides, és una cosa que tindrem a veure. El que si és cert és que el poble, la gent, ho espera.

Altres temes que ha de resoldre Obama, fora i dins de la frontera son, abans de res, ser creïble i guanyar-se el prestigi que un president d'aquest calibre ha de tenir.

Ha de tancar Guantánamo. Retirar les tropes de L'Iraq. Canviar l'estructura de les Nacions Unides (de la II guerra mundial). Ajudes a països de l'exterior que están sota mínims (p. ex. Africa). Revisió i compliment del tractat de Kioto, incloent a la Xina i a la Índia. Arreglar el desastre financer. La relació amb els àrabs. Els impostos. La guerra freda. Europa. Amèrica del Sud. Les Drogues. Mèxic. I més i més i més i més….

Espero i desitjo salut per al Sr. Obama. Li diposito tota la meva esperança, és necessari que no li facin mal……. “God bless you”.

YES YOU CAN, Mr.Obama

2008-11-05T11:32:00-08:00

La familia del Sr. Barack Hussein OBAMA.

El Senador Barack (per pronunciar-ho correctament poseu l'accent a l'última "a") Obama (47 anys) ha estat escollit el 44é President dels EUA tot trencant les barreres racials de la política americana i fent honor al seu eslògan de campanya: Yes we can.
Ha guanyat amb un 52% dels vots populars contra el 46% del Senador McCain.

Jo sóc positiva de mena però no les tenia totes. Pensava que a última hora sorgiria la gran Amèrica profunda, la de la població blanca de classe humil , bastant racista i marginada, que només creu en Déu, Pàtria i Honor i que normalment vota republicans (no vull dir amb això que tots els republicans tinguin aquest perfil... no Sir!)
Però aquesta vegada, la crisis financera i la llarga guerra d'Irak ha passat factura als del partit vermell (curiós que siguin els republicans els que porten el color vermell del comunisme!!) En qualsevol cas, tampoc es pot titllar d'esquerres als demòcrates (comparats amb la política europea, son molt de dretes!)
Com mes recolzaven els antics assessors d'en Bush, i el mateix Bush a en Mc cain (1*), més distancia agafava Obama a les enquestes.
Realment ara si que crec que Amèrica és el país on es poden complir tots els somnis:
“If there is anyone out there who still doubts that America is a place where all things are possible, who still wonders if the dream of our founders is alive in our time, who still questions the power of our democracy, tonight is your answer,”
“Si hi ha algú aquí fora que encara dubti que Amèrica és un lloc on totes les coses són possibles, que encara es pregunti si el somni dels nostres fundadors és viu en el nostre temps, que encara qüestiona el poder de la nostra democràcia, aquesta nit té la seva resposta”. (2**).

Obama tindrà massa feina per fer, i les espectatíves que ha generat son molt grans. Ja ho va dir ahir: The road ahead will be long, our climb will be steep! Avui es un heroi, però ja veurem quan de temps més ho serà o el deixaran ser ( son moltes les persones que pensen que se'l carregaran…).

A la majoria d'europeus ens agradava més l'opció demòcrata tot i que econòmicament no crec que ens sigui gaire favorable a mig termini.
I sé que el Senador McCain no té res a veure amb en Bush però ..... desitjo molta sort a Obama!
I estic contenta; per una vegada en unes eleccions guanyen els que jo vull encara que no tingués dret a vot!!!

1/*El senador McCain per altra banda, no és el de les famoses patates congelades. Els fundadors d'aquesta empresa van ser els germans Wallce & Harrison McCain i la van fundar a Florenceville, New Brunswick, per tant... Canadà.

2/**És cert que tot i que el Senador Obama es un fifty fifty (meitat blanc i meitat negre), no és una persona que representi a la majoria negre dels EUA. Ell va accedir a les millors Universitats del seu país ( Llicenciat en Ciències Polítiques per la Columbia University de New York i Doctorat en Dret per la prestigiosa Harvad Law School). I tots sabem el que costen les Universitats als EUA.

UN MERCAT LLIURE, HA DE SER LLIURE?

2008-10-16T14:13:00-07:00

Tendència anterior: liberalitzar el mercat, rebaixar impostos i fomentar el comerç sense intervenció alguna del Govern.

Tendència actual: injectar en el sistema financer milers de milions d'euros o dòlars per a salvar l'economia. (A càrrec de tots els mortals)

Què passa? Ha d’haver liberalisme econòmic? Ha mort l'anterior manera de fer economia?de fer finances?. Quan es diu que els mercats sempre tenen raó, és fals. No sempre tenen raó. A la vista de l'esdevingut el mercat ha d'estar intervingut (o super mega vigilat). No es pot deixar que es generin actius tòxics (qualificatiu de moda) que serveixin per a espatllar tot el sistema, aportant beneficis a quatre individus.

Alguns ens diuen que tot s'ha degut per una falta de confiança, encara que en molts casos aquesta falta de confiança s'ha traduït en una disminució real dels Plans de Pensions, per exemple, en un 30%. Això és confiança?

Les empreses, l'atur, les persones, les famílies, etc. no són qüestions de confiança, són qüestions reals. Està clar que tots sofrirem les conseqüències que en els mercats financers “ s'hagi perdut la confiança”. Si una relació de confiança pot amb tot, proposo que el Govern instauri la Llei De La Confiança, la que vigili a tots “els generadors de confiança” , dit d'altra manera, instaura una Legislació Financera molt més estricta, encara que els bancs opinin i diguin el contrari.

ELS 80KM/H LIMITA AL GOVERN CATALA

2008-10-16T14:03:00-07:00

Estar clar que el Govern de Montilla encara no ha fet res de res i això que té un pressupost de 34.000 milions d'euros. De Pujol i de Maragall sí que tenim alguna cosa que explicar, més o menys bo, més o menys dolent o viceversa, però alguna cosa…

Temes de moda actuals: sanitat, educació, immigració, a més del debat polític sobre el finançament. Això últim hauria de ser el primer ja que sense això , no haurà gens de l'anterior primer. Són temes sense solucionar. Fins quan? Estem esperant que l'esquerra, tal com ens va prometre quan estava en l'oposició, faci una mica per a canviar la nostra realitat.

Solament desenganys: gestió de l'aigua, supressió dels peatges, Estatut, mobilitat, i moltes mes coses… solament cal llegir els diaris dels últims sis mesos.

Per cert en relació amb la mobilitat, es va implantar la limitació de velocitat a 80km/hora arribant a Barcelona. Una realitat del Govern Montilla. Amb Pujol i Maragall a 120km/h. Amb Montilla tot va molt més lent ……... a 80km/h.

WEB PERLAMENT EUROPEU

2008-10-02T12:36:00-07:00

Podeu entrar a la pàgina web del parlament europeu i clicar a la pestanya del català, i després reenviar el correu. Si la visitem molta gent no eliminaran la versió catalana!
Web del Parlament Europeu. www.europarl.cat . Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable de la web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. Malgrat que el web autèntic està traduït a més de vint llengües europees, moltes de les quals amb molt menys parlants que el català, el Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer tancar la versió catalana. Si fins ara no s'ha tancat és simplement perquè s'han quedat sorpresos de les moltes visites que ha rebut.

Per tant, passeu -si us plau- aquesta informació als vostres contactes: com més visites més possibilitats hi ha que s'ho repensin!

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -amb només uns 300.000 parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català amb uns 9.500.000 parlants i sent la desena llengua europea en importància, no té cap reconeixement en l'àmbit europeu.

Ajudem-nos!!!

NECESSITO UN PRESIDENT

2008-09-23T15:25:00-07:00

Què fa falta per ser un bon president? La pregunta sorgeix arran de que avui és 11 setembre - Dia Nacional de Catalunya - i jo sóc català.

La qüestió pot semblar una mica frívola, però per a mi té sentit. Estic vivint en un món molt complicat. La societat actual és complexa, difícil, són moltes les interaccions existents entre factors diversos. He detectat que em falta un bon president, seriós, honrat, treballador, equitatiu,….

Necessito un bon president de comunitat de veïns, un bon president de futbol, un bon president de la meva ciutat (alcalde), un bon President del Parlament, un bon president de Catalunya, un bon President del Govern Espanyol, i més .......

Quins "sabers" li exigiries a algú per ser president? Bàsicament: que es preocupi per la comunitat i que sigui honrat, que no sigui un bocamoll, que no et "vengui gat per llebre" (no som imbècils), que sigui just en les seves decisions, que ens motivi i ens defensi, que no menteixi, i més,…. molt més.

És difícil.

LA UNIVERSITAT vs EL TEU FUTUR

2008-09-23T10:27:00-07:00

Jo no estic d'acord però es diu que l'essencial s'aprèn al “carrer”. En aquest cas, Què passa llavors amb la universitat?. Si és cert que hi ha moltes coses que aprendre al “carrer”, per experiències pròpies de la vida, amb els amics, amb la família, etc. però això no ho és tot.

Certament hi ha personalitats, de qualsevol àmbit de la vida, que no han passat per la universitat i , per contra, hi ha persones que passant per la universitat acaben augmentant la gran massa de la mediocritat social.
Hi ha seguidors i detractors dels valors de la vida acadèmica. Els dos extrems s'equivoquen . Els que pensen solament amb universitat es deixen la resta, “el carrer”. Els que pensen solament en “el carrer” es deixen els conceptes tan bàsics com la transmissió de valors, la formació del caràcter, la cultura, el desenvolupament complet del ser com persona, etc.
Les persones que han triomfat sense universitat són brillants i singulars des del seu origen. Els que triomfen no ho fan per casualitat: tenen tenacitat, constància, voluntat, paciència, audàcia, ambició, generositat i entrega. Per descomptat, també, talent.
Com s'adquireixen aquests valors? És difícil una resposta certa. Però, penseu una mica, si a la universitat s'estimulen els valors abans anotats, i a més a més t’informa, t’ensenya cultura i transmet habilitats, tenim que la universitat serà una base molt important i bona per ser uns liders excel·lents. Tindran un bona base envejable.
Cal prendre's aquesta etapa universitària amb molta il·lusió i moltes ganes, però sense deixar de veure els canvis externs que es produeixen en la nostra societat actual. Cal estar pendent de tot; dintre i fora de la "uni".

Sí!

2008-09-22T00:04:00-07:00

Per fi algun órgan, més o menys, seriós reconeix que el castellà no esta discriminat a Catalunya. NOTÍCIA.

Ja se que des de un principi no hauríem de fer cas a les especulacions absurdes d'alguns mitjans de comunicació espanyols en els que la seva audiència és basa, en gran part, amb la massacre catalana. No vull dir noms; COPE /Losantos/, Telemadrid, El Mundo /Losantos /, La Razón entre d'altres. Però ja era hora de que algú reconeixes de que això no es així i que si parles castellà a Catalunya hipots viure perfectament. PER TANT 1 PUNT A FAVOR PER A LA COMISSIÓ EUROPEA.

REBEL·LIA INFORMATIVA

2008-09-18T13:12:00-07:00

Fa dies que visc sense veure el telenotícies i sense llegir els diaris. Es podria pensar doncs, que visc en un altre món. I resulta que aquest altre món m'encanta! És molt més relaxat i no t'angoixa. T'adones que pots viure sense tanta informació perquè la realment important arriba a través dels teus pròxims.

I estic contenta de no parlar de política: al cap i a la fi porten diversos mesos encallats amb el mateix tema i sense aparences de solució favorable als interessos que jo defensaria.

Així que he decidit que fins a octubre estaré en rebel·lia i continuaré sense informar-me directament.

Pot semblar una decisió infantil i absurda. Si! i què?

CRISI, CRISI, CRISI I CRISI

2008-08-28T13:17:00-07:00

He llegit que tres-cents joves i molt bons economistes de seixanta països de tot el món van tornar ahir a les seves llars molt preocupades. Tres dies de moltes reunions conjuntament amb premis Nobel és el motiu de la preocupació. Pràcticament tots els guardonats per l'Acadèmia de Suècia reconeixen la difícil situació actual en quan a crisi econòmica es refereix. Una molt dolenta gestió de riscos i la falta de formació de molts financers és el motiu principal pel qual s'admet no tenir receptes per a resoldre-la i no saber quant temps durarà.

- Myron Sholes, premi Nobel, va dir "la crisi no ha acabat i no puc estimar exactament quan ni com finalitzarà". "Mentre persisteixi la crisi, veurem més institucions financeres en problemes, i tot serà encara més dolorós per a l'economia mundial en el que resta d'any". També va dir que "les institucions financeres encara necessiten retallar els préstecs i enfortir els seus balanços mitjançant augments de capital addicionals i la venda d'actius, contraproduent ja que es perjudicarà la financiació a llarg termini".

- Robert Merton, va reconèixer que ara ell és molt més pessimista que fa un any. Opina que aquesta crisi s'està alimentant de les pèrdues de les empreses financeres.

- Daniel McFadden, va expressar el seu convenciment que l'actual crisi provocada fa un any per l'alta morositat de les hipoteques d'alt risc (subprime) en els Estats Units seguirà copejant als mercats financers i a l'economia mundial. "Mentre segueixi aquesta crisi veurem moltes fallides empresarials", va dir l'economista nord-americà. Perquè no es repeteixin situacions va proposar que es fundes una entitat similar a l'Administració d'Aliments i Fàrmacs de EE.UU., que supervisarà i certificarà els nous instruments financers que surten al mercat per a evitar així la creació de bombolles especulatives i el seu efecte "dominó" quan esclaten. De principi, sembla bona idea. La idea es basa que "abans, els banquers actuaven com advocats dels seus clients, ara ja ningú es comporta així".

- Jopseph Stiglitz, premi Nobel d'Economia en el 2001, va comentar que l'origen de l'actual crisi financera és l'evidència d'un error molt gros dels reguladors i supervisors de l'economia. Va criticar l'actitud dels bancs i dels reguladors; va dir que "va ser un error garrafal i espectacular dels cervells de l'economia". "Havia una festa i el regulador, que tenia el mateix pensament que els que participaven a la festa, no va voler convertir-se en un desbaratador ("aguafiestas")".

- Robert Solow, premiat en 1984, va dir que "Si bé encara no sabem si estem davant una recessió mundial, hem de preparar-nos, perquè en els pròxims anys el creixement serà molt més feble". Robert Solow, de 84 anys, va dir que a la seva edat ja no es fa moltes il·lusions "perquè en el seu conjunt, el creixement econòmic no anirà molt bé".

- Mohamed Yunus, premi Nobel de la Pau, va ser mes suau: "En la mesura que ningú vol tornar a sofrir una situació mundial com l'actual, confio que aquest problema desaparegui – s`arregli - de forma suau".

A la vista d'aquestes manifestacions tan concretes i contundents, entenc que s'avenen temps difícils. Tots , absolutament tots, ens hauríem d'ajustar el cinturó. Jo seré el primer en donar exemple, però vull que tots els altres: empresaris, banquers, empleats, polítics, govern, agents socials, etc. facin el mateix, d'això depèn la "sortida" d'aquesta situació, en quant a forma, durada, manera, etc. perquè sigui el menys traumàtica possible. No hi ha res de nou en el comentat anteriorment però cal repetir-lo, sense parar, constantment i de forma vehement.

TV3 cada dia més provinciana.

2008-08-17T14:47:00-07:00

Sóc i em sento catalana però no per això tanco els ulls i penso que allò d'aquí és millor que allò de qualsevol altre lloc.

Per exemple el Telenotícies de TV3. Cada dia és més provincià! I no és que els de les altres cadenes siguin molt millors però... em fa molta ràbia. Jo vull que el que m'informa en la meva llengua tingui una visió àmplia, fresca, crítica i global. En comptes d'això avui m'informaven d'un nou drac pel correfoc a Gelida. Amb tots els meus respectes als habitants de Gelida: i a mi que m'importa!
El món no està de vacances i si no que li ho preguntin a la BBC o a la CNN!!

RODRIGUEZ MENTIDER ZAPATERO

2008-08-12T13:18:00-07:00

A José Luis Rodríguez Zapatero la seva mania d'ocultar la crisi (o dir mentides) li està sortint o li sortirà molt car. Penseu que s'agafa abans a un mentider que a un coix, diuen. A mesura que les butxaques dels espanyols s'espatllen, econòmicament parlant, augmenten i augmenten les crítiques dels principals partits polítics de l'oposició. Però també la promesa (mentida) que ha tingut amb Catalunya, donant-li en un primer moment i després “entretenint” un Estatut que segons diu, ara, està per sobre de les seves possibilitats. Mentida. Això no ajuda a la credibilitat del presi.
No són bons moments per al presi Zapatero ja que es troba acorralat entre un caiguda econòmica i les promeses i més promeses (suposo que per a captar vots) als catalans amb el nou sistema de finançament, per altra banda necessari per a la solidària Catalunya. Sí és cert que el dèficit econòmic d’enguany, no li permet majors alegries amb la Comunitat autònoma que li ha permès sortir vencedor aquestes últimes eleccions. Però en temps de crisis els percentatges del estatut seguiran sent percentatges.
Tota l'oposició està traient rendibilitat d'aquests errors estratègics (o mentides) de Rodríguez Zapatero, coincidint en les seves qualificacions al presi.

Atenció!!! per als populars, és un «mentider» i un «indecent» (segons diu el sotssecretari de Comunicació: Esteban González Pons) . Des de Convergència i Unió, Rodríguez Zapatero, és el «president més fals» (mentider) de la història d'Espanya. Ho diu el diputat de CiU, Sr. Francesc Homs, el mateix dia que es posa de manifest que, segons marca el Estatut, el Govern Espanyol (mentider) no ha estat capaç (o no ha volgut) acordar aquest nou sistema de finançament, tal com està aprovat per las Corts i confirmat pel poble solidari català. Crisi econòmica i finançament autonòmic són així els dos temes grossos que figuren en la motxilla del presi Zapatero en els primers compassos de la legislatura. Dues qüestions a les quals s'han agafat fort el PP i CIU (per diferents motius) per a posar en evidència la debilitat del president. Els populars volen deixar en evidència al president i insisteixen que Rodríguez Zapatero sabia, com així també el ministre Pedro Solbes, que «havien de saber quina era la situació econòmica d'Espanya» i a més abans de les eleccions, ja que las crisis «no sobrevenen de la nit al dia». Finançament autonòmic. Si el primer tema obert que té el presi és la crisi econòmica, el segon és el finançament autonòmic amb Catalunya. Mentre que en el primer s'ha de mesurar , principalment, amb els populars, en el segon ha de plantar cara a la ira, no només dels seus, els socialistes catalans, sinó de CiU. El diputat d'aquesta formació catalanista, Francesc Homs, acusa al president d'estar, «no només desaparegut», sinó de no «demanar disculpes al poble de Catalunya» per no complir l'Estatut. Això el porta a dir que Rodríguez Zapatero és el president «més fals» (mentider) de la història d'Espanya. A tots els que han votat PSC se'ls nota que porten cert cabreig, n’hi han que ho dissimulen molt bé, però en aquests moments la gran majoria haurien de parlar i reivindicar qüestions com ho fa el Sr. Castells. Ara com ara val la pena escoltar el que diu. Espero que la situació no es viciï com perquè els solidaris ciutadans de Catalunya hàgim d'expressar-nos amb altres paraules. Històricament, Catalunya sempre ha estat un poble amb molta paciència, però….., ens falta vehemència.

Parèntesi estiuenc

2008-07-25T09:24:00-07:00

Com heu pogut observar, aquestes setmanes Política i més, no ha publicat nous articles. Ho podem comprendre degut a que ens trobem en dates d'estiu on la gent aprofita per desconnectar i descansar del dur intens període de treball que ha dut a terme. Per això els meus col·laboradors i jo os desitgem bones vacances.

Una foto del Puigmal aquest mes de Juliol.

SENTIMENTS I EL FUTBOL ESPANYOL

2008-07-10T14:25:00-07:00

Sentiments i el futbol espanyol.

Sóc català. Penso, parlo, llegeixo i escric (de tant en tant) en català. Conec el meu país i m'agrada, el vull. El català és la llengua pròpia de Catalunya, que prové del llatí. En el segle X-XI ja apareixen paraules i frases senceres intercalades en una llengua que podria denominar-se català i el primer text literari és de data de finals del segle XII: les Homilies d’Organyà, un fragment d'una col·lecció de sermons. Es tracta, per tant, d'un idioma que conta amb una llarga tradició que es remunta a’l Edat Mitjana i que a causa de l'expansió de la Corona d’Aragó, va èsser la llengua utilitzada per la majoria de comerciants en tot el Mediterrani occidental. Actualment, el català no és una llengua molt difosa en quant a nombre de catalanoparlants, uns vuit milions de persones, si és que la comparem amb altres llengües. Però jo sóc un dipositari d'aquesta llengua i cultura i estic orgullós d'això.
De tota manera, una comunitat lingüística no mereix major o menor respecte en funció de la seva ocupació geogràfica o quantitat d'usuaris. La llengua pertany a l'àmbit de la cultura, que agrada de la diversitat i no de la concentració. I quan una comunitat lingüística desapareix està clar que ha esdevingut una tragèdia irreparable per a la humanitat. Ser català, per a mi, no vol dir ser millor que ningú ni renunciar a ser altres coses, com per exemple mediterrani o europeu. I espanyol? Aquesta és un altra qüestió, difícil de respondre, i contradictòria.
Si penso en Machado o García Lorca, en “el no pasarán” o la lluita contra el poble francès, em sento pròxim a Espanya. M'agrada escoltar Falla o Granados; també Sabina o Gabinete Caligari. He rigut molt amb Gila, amb Faemino i Cansado o amb les pel·lìcules d’Almodovar i Santiago Segura. Un humor genuïnament espanyol que també m'agrada. Quan faig excursions pels Pics d'Europa , muntanyes de Lleó i Galícia, Pirineus Aragonés o de Navarra, Serres de Gredos, Moren, Cazorla o Albarracín, veig paisatges fantàstics, incomparables i meravellosos. Pobles molt bonics i particulars i una gent bona, humil i acollidora. I unes capitals de província amb les mateixes virtuts que la seva gent. Quan menjo d'aquestes cuines tan variades i saborosíssimes no puc més que gaudir-ne i provar-les tant com puc: paelles, marisc, carn de caça o vermella, peixos variats, sopes d'all, potatges, espàrrecs, vins de màxima qualitat i tantísims més etceteras. Quan llegeixo a Ramón i Cajal o Severo Ochoa m'adono de la grandesa d'aquests investigadors, els més grans, encara que hi ha molts altres de reverenciables. M'agrada llegir els clàssics espanyols, tots sense excepció, i m'entusiasma la musicalitat i la riquesa de la llengua castellana, que també parlo, llegeixo i escric. I moltes mes coses. Quan penso en tot això em sento pròxim a Espanya i li tinc una sincera simpatia, fins i tot estimació.
Però tot canvia quan penso en els imperialistes espanyols, intolerants, que reivindiquen la imposició per la força de les seves idees excloents. Que pretenen l’aniquilació d'altres maneres de pensar i ataquen frontalment la meva llengua i la meva cultura, com ho van fer en altres ocasions, causant milers de víctimes innocents, com els nostres avis en el segle passat. O simplement expolian-nos i fent veure que som nosaltres els insolidaris. Llavors em sento lluny d'Espanya i vull ser només Català. Molt Català. Si escolto a aquests polítics espanyols, de dretes, falsos i mentiders, intencionadament analfabets, una estratègia malvada, que volen aconseguir vots enfrontant comunitats, em sento allunyat d'Espanya i vull ser només Català. Si escolto a aquests polítics espanyols, d'esquerres, del “café para a todos”, també mentiders, més respectuosos en la forma però insensibles en el fons als fets diferencials de totes les comunitats, especialment la meva, em sento allunyat d'Espanya i vull ser només Català. Quan penso en els intel·lectuals o artistes espanyols que han estat muts en els últims anys amb atacs continus contra tot el qual significa ser Català; quan han preferit guardar silenci i no defensar-nos no anés cas que se'ls tanquessin algunes portes o no els contractessin per treballar, llavors em sento allunyat d'Espanya i vull ser només Català.
I és que cada vegada tinc més clar que hi ha molta gent que escolta aquests atacs basats en la mentida, i no es senten molests ni indignats. Al contrari, penso que a molts d'ells els agrada sentir tot això, els sedueïx la idea que a Catalunya es pugui maltractar algú per parlar castellà, una fal·làcia que els agradaria fos veritat. La informació, en el segle XXI, està a l'abast de tot el món, i no em puc creure que es pugui saber què passa al nord d'Austràlia i desconèixer la realitat del que succeïx a Catalunya. És simple desinterès i en molts casos intencionalitat maliciosa. També he de reconèixer que els nostres polítics no ajuden gens a millorar les coses: grissos i preocupats per els seus affairs particulars per obtenir poder i amb nul·la consciència de país, demostran no voler-lo. . Ara ja no em ve de gust viatjar per Espanya. No tinc ganes de justificar-me per no-res ni de donar explicacions a qui no vol saber o no li importa o no sap. Estic fart d'exigir que respectin la meva llengua i la meva cultura de la mateixa manera com jo ho faig amb les altres. És sorprenent comprovar que fora de Catalunya, la idea d'Espanya està monopolitzada per Madrid i alguns madrilenys d'adopció, de molt divers origen, que pensen que ells són Espanya, tota Espanya. I és molt decebedor, per exemple, veure que totes les sèries de televisió d'abast nacional, públiques o privades, de màxima audiència, mostren només les quotidianitats, tòpics i problemàtiques dels habitants de Madrid. On estàn les realitats dels aragonesos, asturians, gallecs, andalusos, extremenys, valencians, murcians, balears o canaris? Simplement ignorats. I els centres de poder, on es troben? Les raons socials de la immensa majoria d'empreses importants estan a Madrid. En la resta del territori, trists i irrellevants sucursals. És clar que si aquestes comunitats no s'adonen que el espanyolisme que diuen sentir profundament fa tuf de madrinyelisme mesetario, d'imperialisme castellà, és cosa seva. Seguiràn sent invisibles als ulls d'altres espanyols, tan invisibles com ells, encara que panxes contentes. I de tot això no vull culpar al ciutadà madrileny, que en molts casos es tracta de gent bona, humil i acollidora, com qualsevol altra part del país.
I que em passa quan juga la selecció espanyola de futbol, formada per jugadors de totes les comunitats espanyoles, catalans inclosos? Doncs que tinc sentiments contradictoris. Si penso en Machado o García Lorca, en “el no passarán” o la lluita contra els francèsos, vull que guanyi la selecció i ho celebro. I si juga bé i mereix guanyar, encara millor. Però si veig onejar la bandera no constitucional, amb “el toro d’Osborne”, o sento aquests locutors de ràdio, periodistes mesquins, prepotents i xenòfobs, penso que estic davant dels imperialistes espanyols, intolerants, que reivindiquen la imposició per la força de les seves idees absolutes. Que pretenen l’aniquilació de les altres maneres de pensar i ataquen frontalment la meva llengua i la meva cultura. Llavors vull que la selecció perdi, sense ambigüitats.
I vist com han evolucionat les coses en aquest país en els últims temps, i la tendència que porten, arribarà un dia, pròxim, inevitable i irreversible, en el qual sentiré per Ramón i Cajal o Severo Ochoa el mateix que per Newton o Darwin, independentment de la seva nacionalitat, sense una debilitat afegida que me'ls faci més pròxims, una mica meus. Llavors em sentiré definitivament allunyat d'Espanya i voldré ser Català, mediterrani i europeu. Però res més.

Vaga de "TELECINCO"

2008-07-09T14:13:00-07:00

Això m'ha arribat avui per e.mail:

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pot ser-li suposada als seus ciutadans'.

Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que 'posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte'. Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar telecinco.

Això no és un boicot, sinó una vaga.

Junts podrem! Telecinco mai més!

Per a qui no ho sàpiga, Telecinco és líder d'audiència a Catalunya; ells a canvi d'això s'adhereixen a un manifes que pretèn que el Català ( entre altres llengües) sigui relegat i menyspreat. Si els Catalans en uníssim podríem aconseguir fer-nos respectar; en el seu dia ho vam aconseguir amb la marca 'Pascual', ara és hora d'impedir que aquests feixistes que no entenen el que significa el respecte a una llengua igual de vàlida que la seva (amb la diferéncia que ells ens la imposen a nosaltres), ni contemplen una diversitat cultural, ens segueixin prenent el pèl.

Ja està bé que enlloc d'estar-nos agraïts, vagin en contra nostra. Es creun que poden tractar-nos així i que davant d'un atac contra la nostra llengua ens quedarem igual?? Domostrem-los que no i que hagin de rectificar!! Després de patir dia rera dia les barbaritats de la COPE, etc. a sobre això?? Ja n'hi ha PROU!

Jo no veuré Telecinco!!

Catalunya, Espanya i “la madre que parió a Casillas”

2008-07-06T03:15:00-07:00

D’un temps ençà que vinc pensant –encara que sembli impossible és cert, senyors- què podia ésser la causa d’aquesta continuada agressivitat del ‘Imperio’ cap al nostre dissortat país. Podria respondre a una natural sortida de l’íntrisecament expansionista poble espanyol, ara que l’imperi dels Àustries s’havia perdut –cal recordar-ho, en part, per culpa de la pèssima gestió de les colònies- i l’Àfrica havia sofert el procès d’independència de les metròpolis europees.

Però recordant els fets (o feyts, que diria el rei En Jaume I) de la història recent de l’Estat espanyol vaig trobar, de certa manera, una altra alternativa. Fa 300 anys, un Borbó francès va arribar a seure al tron de Madrid després d’aniquilar tota resistència a la seva persona. Des d’aquell moment, els catalans vam assumir amb ressignació –alguns més, d’altres menys- la nostra pertinença a això que van anomenar Espanya (abans, com deia el rei En Ferran el Catòlic, eren “les Espanyes”) i vam treballar per a engrandir el nostre país i, ja que hi erem, també el de més enllà de l’Ebre.

Se’ns va arribar a anomenar la “Manxester d’Espanya” i vam ser capdavanters econòmicament fins quasi avui mateix. El diferencial industrial, comercial, junt amb el natural dinamisme de la nostra societat (el modernisme sorgeix d’axiò mateix) ens va convertir en “amos” entre cometes del país. Les decisions provinents del poder central ens afavorien de retruc, pensades pels grans terratinents castellans. Així vam aconseguir refer-ho tot de nou: Reinaxença cultural, Mancomunitat, fins i tot la tan recordada encara pesseta provenia d’una associació de mots catalans.

Però ara, com bé diu l’anunci d’Endesa, cal inventar-ho tot de nou: l’entrada a l’UE l’any 1986 i l’aparició de l’Estat de les Autonomies (àlies “café para todos”) va fer que Espanya creixés explossivament i aconseguís equiparar el sud, rural, amb el nord, industrial, aconseguint una millor qualitat de vida general i benestar social. En aquest moment entra en joc un altre factor: les actuals regles del joc no permeten el creixement econòmic, d’infraestructures per aguantar el teixit social de Catalunya.

Nosaltres, catalans, potser un pèl ingenuament, vam obrir el pot per demanar-ne més per tal d’assolir el desenvolupament nacional necessari per a continuar essent un país competitiu –fins i tot havíem arribat a figurar entre les quatre regions més riques d’Europa, al costat de l’Estat de Baden-Wuttenberg o el Milanesat. Però Espanya havia canviat, Espanya ja no era la del segle XIX. Tenia l’orgull patri ferit molt més a flor de pell que abans, però també mostraven més múscul i suficiència ecònomica. Catalunya ja no n’és el motor, poden passar sense nosaltres, la mostra és el boicot que pateixen els nostres productes alentat per mitjans de comunicació enyorants de la “una, grande y libre”.

Malgrat tot, saben que si no fan res Catalunya tornarà a revifar, tornarà a resorgir (el President Companys ho tenia molt clar). Ens tenen por. Ells estiren la corda, nosaltres també. Cal fer una aposta decidida i valenta per la nació plena catalana, però hem de ser més enllà del marc espanyol, doncs quan salta la corda, malauradament, el nostre país les ha vistes de tots colors. Cal potenciar la Catalunya endins –donar consciència al nostre poble del que realment és, sense llepar-se les ferides- i la Catalunya enfora –mostrar-nos al món, el nostre món és el món deia el President Pujol-. De mentre, els nostres veïns, amb ànsia i sense cap oposició des del nostre govern (l’enemic ja és a dins…), fan manifestos en recolzament del saníssim castellà i, qui sap, potser ens acabarem trobant un carrer a la nostra ciutat a la “madre que parió a Casillas”.

Per Romà Elias i Tersa

Una contradicció

2008-07-03T02:40:00-07:00

Ahir vaig estar a la seu nacional de la JNC on un ex-ministre del govern Pujol ens va estar explicant al més pur estil Socràtic, un savi que transmet el seu saber als seus deixebles al voltant d'una taula, una contradicció que vaig pensar que caldria remarcar i publicar-la a POLÍTICA I MÉS.

Aquest va dir "Sí aquests que defensen tant la llengua castellana, diuen que ja és la segona llengua més parlada del món, que està agafant molta força i per tant és troba en molt bona salut. Perquè diuen que aquí Catalunya està desapareixent?"

A partir d'aquí jo penso que en el fons els tenim , amb perdó, cagats! No estic dient que el Català és trobi en les seves millors condicions, però aquests mateixos que volen que la llengua castellana sigui primordial perquè tot hom pugui sobreviure, estan veient que a pesar de que han portat una política agressiva contra els catalans, de l'estil "divide y venceras", no han pogut "exterminar-nos".

Per això arribat aquest punt de frustració, han començat a inventar-se coses que és veuen reflexades, per exemple en pèssims reportatges com el de "Ciudadanos de segunda".

Perquè aquest interès en voler que siguem Espanyols i parlem el Castellà? Per començar no hem de deixar de banda el que en dic jo "ORGULLO DEL MÍO CID" i després perquè Catalunya és rica i quan una cosa dona "pela" ningú la vol deixar.

Ho podrem aconseguir?

2008-06-30T04:31:00-07:00

Per veure vídeo >clic aquì<

Vaig decidir anar a fer un petit treball de camp, espero, que després de veure aquest vídeo hageu vist els que aprecieu minimament la cultura catalana que el gran gegant espanyol esta apunt de trepitjar-nos. Les imatges són de Canaletes però, també hi havia gent a Marina, plaça Espanya i molts més llocs de Barcelona i segur que a la resta de Catalunya també. Àguiles i toros dominaven l'horitzó. Jo estic preocupat. No creieu que ja és hora de que comencem a cridar nosaltres també? Que aixequem banderes? Que reivindiquem el que és nostre? Que canviem aquesta conducta de perdedors que mantenim des de fa 300 anys? Que ens sentim REALMENT orgullosos del que som? i ara alguns em respondreu "sí ja ho fem però no sorgeix efecte, no ens fan cas!", fins ara si que s'ha fet algun crit per algun indret de Catalunya que mereix un cert elogi, però la majoria, els que veig que és fan durant tres o quatre mesos en els que uns demanen una cosa i els altres un altre, això si que es ineficaç i és el que s'ha fet durant anys. Com diu en Romà a l'artícle anterior dedicat a en Bassas "Encara que soni marxista, no és aquesta l’intenció, però: Catalans de tot el món, uniu-vos!" i encara que soni utòpic això és el que hem de fer. Mentres això no es possible, catalans, penseu si els que manen són els més apropiats, jo després de veure aquestes imatges crec que no.

Antoni Bassas i l’últim escàndol del tripartit

2008-06-28T07:49:00-07:00

El Govern de la Generalitat de Catalunya, demostrant un cop més la seva ineficàcia operativa i la necessitat d’una diàlisi reformadora important, ha estès les seves urpes, de nou, cap als mitjans públics del nostre país i ha fet valer la seva posició dominant sobre la líder d’audència Catalunya Ràdio per fer fora al destacat presentador Antoni Bassas, director i realitzador del programa ‘Els matins de Catalunya Ràdio’.

Després de les desafortunades intervencions del diputat Joan Ferran –el pitbull dels socialistes- sobre la “crostra nacionalista”, aquest és un cop a l’independència –imàginaria, és clar, tots sabem que TV3 i CATRadio són manipul·lats pel govern de torn- del periodisme i a la lliure expressió. Com diria n’Oriol Pujol l’enemic prové de l’interior, i ara mateix el nostre país no té manera de sortir del coll d’ampolla actual sense un cop de timó.

Tots recordarem la veu d’en Basses (“bon dia, Catalunya, són les set”), icona catalanista entre les diferents emisores, ara que algú s’ha decidit a gratar-se la “crosta” –per què serà que la mare sempre deia que no me les arranqués...-. Un altre exiliat, o comdemnat a l’ostracisme, que creuarà la Diagonal per anar a RAC1 a engrossar les files del ‘Catalunya endins’ que sembla ignorar el Govern.

Ens hem quedat sense ‘La nit al dia’, ara també sense ‘El matí de Catalunya Ràdio’ (en fi, substituiran el locutor, però perdrà essència), i el Francino també ha marxat. Ja només queda que acabin amb ‘Els matins’ del Cuní. Fins quan més ho haurem de seguir aguantant? Com es pot permetre aquest genocidi cultural i progressiva subordinació a les línies de la “grande y sola nación española”? Encara que soni marxista, no és aquesta l’intenció, però: Catalans de tot el món, uniu-vos!

LA NOTÍCIA.

Escrit per Romà Elias i Tersa

Mesures davant la crisi econòmica o xenòfobia?

2008-06-25T09:35:00-07:00

El somni europeu s’està acabant. L’Europa dels pobles i les llibertats està començant a sentir els estertors de la mort. Les dotze estrelles comencen a caure entre flames. Davant l’imminència de la crisi (o recessió, o desaceleració accelerada, o com reculleres li vulguin dir) els europeus ens hem tancat en banda: la majoria dels nostres governs no saben què fer, el director del BCE encara no sap si seguir a la Reserva Federal baixant els tipus d’interès o controlar la creixent inflació i, per últim, el Parlament d’Estrasburg ha aprovat l’anomenada directiva de retorn dels immigrants.

Què suposa aquesta directiva? Detenció dels immigrants il·legals durant 18 mesos, repatriació a països no d’origen i restriccions a la reagrupació familiar. Estem degenerant a la persona considerant-la quasi com un animal o una mercaderia, amb por de l’escalada de l’atur entre els ciutadans europeus.

D’altra banda, i no menys important, el canvi de rumb dels governs socialistes d’Europa (l’espanyol i el britànic), que han votat a favor de la nova directiva en massa. És una traició, un engany, una broma de mal gust als electors socialistes de l’Estat espanyol que van confiar en el senyor Zapatero per a frenar la campanya d’immigració del PP. Ara es veu com el mateix senyor Zapatero segueix el camí iniciat per dirigents de la dreta europea, com Sarkozy o Berlusconi i també molt d’aprop Angela Merkel (la líder democristiana objecte de masturbacions mentals i ensonyacions polítiques d’en Duran).

“No nos falles, Zapatero” deien els joves al president espanyol després de la seva primera victòria electoral. El país ibèric, i desgraciadament nosaltres també, acusarà la conservadurització de la política dels “progressistes”. Si tot continua així, a més de poder dir que el Govern dóna cops de cec haurem de dir que l’esquerra ha mort a Espanya. Europa vine a salvar-nos! Però Europa no està gaire millor… És hora d’apretar-se el cinturó i preparar-se per la nit del nostre temps. Potser hauríem de fer com el conseller Baltasar i pregar a la Moreneta que ens tregui del mal pas.

Escrit pel col·laborador ocasional Romà Elias i Tersa

Limitació catalana

2008-06-24T13:50:00-07:00

Fa cinquanta anys que visc aquest planeta, he viatjat pels cinc continents i encara que no sóc antropòleg precisament, he aconseguit tenir la meva pròpia opinió. A casa, Catalunya, no estem bé del cap. Hi ha temes, dels quals fardem de ser pioners però no sabem com afrontar-los o com tractar-los. Vull referir-me a la limitació de velocitat. Evidentment, hem de precisar unes normes i necessitem que es facin complir, però precisament per a aconseguir que aquestes normes es compleixin i siguin respectades han de ser ben enteses, ben explicades i han d'obeir al sentit comú. En definitiva, perquè una norma es compleixi ha de ser creïble, i aquesta limitació dels 80 per autopista i altres vies d'alta capacitat no ho és en absolut. Moltes són les preguntes que et genera aquesta nova i indignant norma.

Quins valors de seguretat reals no guarden relació amb la perillositat de la via? Quins estudis avalen un major nombre d'accidents per excedir els 80 per una autopista o vies ràpides?
Creuen, de debò, els que han imposat aquest límit que era realment necessari per a reduir els accidents? La situació creada provoca contrasentits evidents per a la seguretat vial: per exemple, si vaig per l'autopista del Garraf en direcció a Tarragona, el límit de 80 finalitza precisament quan comencen els túnels de l'autopista ? Mesura recaptadora. Amb aquesta norma, la Generalitat recaptarà molts més euros en sancions a conductors que en un moment de distracció han sobrepassat els 80 en una autopista de quatre carrils. Sent conscients que en cap cas, aquests conductors tenen la sensació de perill ni d'estar provocant, de manera realment objectiva, una conducta insegura al voltant. La meva casa, Catalunya, és un país on sempre hi ha un peatge a pagar, en tots els sentits. En el cas de la conducció vial, ens fan circular a 80 per autopista després d'haver pagat, molts diners, quan a la resta de l'Estat van a 120 per autovies gratuïtes. Per què? Que hem fet? Es just?Des d'una tranquil·la i serena reflexió (difícil), hauríem de canviar aquestes limitacions absurdes i consensuar una política de seguretat vial amb tota la societat. Necessitem dades reals i que hi siguin totes, per a poder determinar, de debò, a on està el problema. Es cert que la velocitat excessiva està present en gairebé una tercera part de les morts per accidents de tràfic, però la majoria d'aquests accidents no s'han produït per anar a 120 per autopista, sinó per una conducció poc segura en carreteres que no sempre reben les inversions necessàries per part de les administracions responsables. Pel que fa a la contaminació, a més de pal·liar la factura del petroli (avui és un tema de moda per allò de la crisi econòmica), proposo una norma que estableixi la prohibició de circular de dijous a diumenge a qualsevol vehicle amb motor d'explosió. D'altra banda un pagament de l'impost de circulació, d'import mínim de 5.000.000 euros per vehicle independentment del numero de rodes motrius que tingui el cotxe. Lògicament qui no compleixi amb la norma se li aplicaria "la pena cabdal" - tira que fa fort - o expulsió del país. Estic convençut que reduiríem de forma considerable la contaminació i al mateix temps els accidents de tràfic i pagaríem molt menys per la gasolina. Pensem-ho.

Trenquem els esquemes

2008-06-24T03:32:00-07:00

Fent ús del " i més " del títol d'aquest bloc vull ensenyar-vos un nou concepte de presentar les coses més tradicionals com el pernil, el llom, un típic formatge o un Foie amb un disseny modern i innovador com és el del iPod de l'empresa Apple. Realment és una bona idea. LINK

CRISI o ENGANYIFA

2008-06-20T11:35:00-07:00

Això es el que corre per internet últimament:

*FONT: Internet.

ANY 1$ = Preu Barril Benzina en$ Preu Barril en € Preu Litre Benzina en el Sortidor.

2000 1,20€ 60$ 72,00€ 0,82€

2008 0,64€ 110$ 70,00€ 1,28€

La meva reflexió va encaminada a pensar per un moment que......:

Potser es cert que no hi ha crisi com sembla i no es testarudessa del govern d'Espanya el no voler pronunciar la "maleïda paraula crisi". Deu ser que tot plegat es una ENGANYIFA!!!!

Tal vegada la crisi ve provocada per totes les enganyifes?

La CRISI es GLOBAL i en tots els àmbits. Sabràn reaccionar els polítics que son els que tenen que prendre les decisions i dirigir els estats?

Jo no ho veig clar. Al menys en matemàtiques tenen un suspens en el càlcul del PVP del litre de benzina!!!

65 hores

2008-06-20T01:32:00-07:00

Movent-me per diferents blocs he vist que una gran majoria protesten per l'augment de la jornada laboral màxima a 65 hores. M'he estat informant de que és tractava i he arribat a la conclusió de que és inhumà i a més comporta una gran quantitat de conseqüències negatives. Per tant Política i Més s'adhereix a la protesta. Perquè no vivim per treballar, treballem per viure. Per més informació AQUÍ.