Ha arribat el moment de pensar si no has de fer alguna cosa!!. Fixa’t bé, a la barca hi ha un motor que pots posar en marxa. A més a més també hi ha uns rems que si els utilitzes et poden ajudar a dominar molt millor la barca.

Una mica més avall, a la riba del riu i hi ha pau. Si hi arribessis et permetria començar el teu nou projecte de vida.

Però, com fer-ho?

El motor de la barca i els rems els portes tu a sobre. Només cal que ho sàpigues i que els posis en marxa (la teva ment inconscient t’ajudarà). L’esforç per arribar a la riba del riu el faràs tu amb la nostra ajuda.

Teràpia amb hipnosi i EFT

Podríem arribar a fer conscient la nostra respiració de manera que en els moments més “complicats” la poguéssim controlar? Només fent una mica de pràctica cada dia ho aconseguiríem.

Prova-ho ara mateix, mentre estàs mirant les novetats que hi ha per Internet, mentre estàs mirant aquesta pàgina, pots aprofitar per escoltar/mirar aquest vídeo (només cal seguir la pilota amb la respiració). T’ajudarà a coordinar la respiració. I si no, simplement gaudeix de la música que val la pena.

En Roc era un petit os que vivia en una petita illa. Ell era l’encarregat d’aconseguir les reserves per poder aguantar tot l’hivern. Anava amb una barca remant fins a l’altra costat i allà agafava el menjar per poder alimentar-se ell i la seva família.

Un dia en Roc va pujar a la barca per fer el mateix recorregut que feia sempre, però aquell dia feia molta mala mar. Feia un vent tant fort que l’hi feia recular la barca. Per molt que remava i remava, la barca no avançava gens.

Mica en mica en Roc es va anar esgotant s’adonava que no podia continuar lluitant contra el vent: Estava molt enfadat. Donava les culpes a aquell vent i fins hi tot el va a arribar a insultar.

Però, finalment, pensant que tenia un germà més petit que l’estava esperant va decidir continuar lluitant. Va aconseguir arribar a la costa i entre mig de molts d’esforços va poder lligar la barca. Va sortir a buscar el menjar carregant tant les bosses que tenia por que no podria moure’s. Fins hi tot pensava que amb aquell vent li caurien totes les bosses per terra!

Finalment de tornada, en Roc va poder pujar les bosses a la barca i sense pensar-hi més va tornar a posar-se al mar, remant i remant. Però quina va ser la sorpresa quan es va adonar que ara, el vent que s’havia portat tant malament amb ell, ara l’estava ajudant a no haver de fer esforços per poder moure la barca tant pesada.

I així va ser que en Roc es va adonar que de vegades el que ens sembla que és un entrebanc per a nosaltres, després se’ns converteix en un ajut.

Quan hem de començar a buscar feina, hi ha molts aspectes a tenir en compte.

Per un costat hem de preparar correctament el nostre currículum, hem de pensar en allò que podem treballar etc. però el més important i que molta gent no té en compte és el treball de reflexió interior:

A vegades, hi ha moltes “pors” que tenim dins nostre que ens priven d’enviar moltes peticions de feina perquè nosaltres mateixos ens frenem. T’ha passat?

Imaginem la següent situació

Aquestes pors o moltes d’altres frenaran indubtablement la recerca de feina. A la Mireia li passarà el que col·loquialment es diu “vol i dol”, es a dir, per un costat buscarà feina però per l’altre no l’acabarà de buscar del tot perquè hi ha qüestions en el seu interior que no ha solucionat.

Si tu també creus que tens pors que et limiten, abans de començar en la recerca de feina et proposo el següent exercici. Asseu-te, agafa paper i bolígraf i relaxa’t.

Comencem:

Fes-te i escriu una afirmació d’inici, Que vols?

(per exemple: Acabo d’estudiar i m’agradaria trobar una bona feina)

Fes-te una afirmació superior

Has de fer-te una afirmació en present, molt i molt superior al que creus en aquest moment present que aconseguiràs, i l’has de fer com si ja l’estiguessis tenint en aquest moment.

(per exemple: Tinc una feina que m’agrada i guanyo més de 1500 euros al mes)

A partir d’aquí pensa en aquesta frase, pensa que ja ho estàs tenint, i analitza que estàs sentint i pensant en aquests moments:  Suposo que al dir-te aquesta frase de nivell superior no te la creus i fins i tot pot ser que t’hagis posat a riure o t’hagis enfadat per aquest exemple dient que això és un gran disbarat i que mai ho aconseguiràs.

No et preocupis!!!!  Continua:

El següent pas consisteix en pensar quins inconvenients hi veus per poder aconseguir el que has dit a la frase, has de pensar en les teves…

Resistències, negacions i “peròs”

Fes-te una llista amb totes les teves pors, amb les teves reticències que et pugui provocar aquesta afirmació superior que has fet.

(per exemple: no sé per on començar a buscar feina, dubto si sabré fer la feina, perdré l’ajut que tinc ara, etc.)

Ves apuntant tot el que et vingui. Més endavant hauràs d’anar resolent cada una d’aquestes pors per separat. Però abans, intenta saber i descobrir quines creences errònies estan amagades darrera aquestes pors (pot ser que cada por correspongui a una creença errònia, però també pot ser que moltes pors siguin provocades per la mateixa creença errònia).

Quines creences hi ha amagades en aquestes pors?

Tots tenim dins nostre una sèrie de creences que ens marquen la nostra forma d’actuar (com si fossin programes d’ordinador). Quan actuem d’acord amb aquestes creences no ens passa res, però quan volem actuar diferent, nosaltres mateixos no ens ho permetem.

Per exemple, tornant a la història del començament:

Com podem ajudar a la Mireia? Creieu que ella aconseguirà mai una feina? Doncs molt i molt probablement no!

Per poder ajudar a la Mireia a buscar feina el que primer cal fer és que s’adoni que té aquesta creença errònia. Quan ho resolgui, quan vegi que “ella pel sol fet de ser una dona no té perquè pensar d’aquesta manera”, podrà canviar-ho i  organitzar-se la seva vida sense sentir-se culpable per deixar d’atendre les tasques familiars (cal que tingueu en compte que les creences errònies moltes vegades estan molt amagades, haureu d’analitzar amb tranquil·litat totes les vostres pors per poder-les descobrir).

Juntament amb aquesta creença també n’hi ha una altra que està lligada a la seva inseguretat per desenvolupar la feina correctament. És un altre aspecte que també s’ha de treballar.

Ara doncs, cal que busquis dins teu quines creences errònies pots tenir:

En posem algunes d’exemple:

• Falta de seguretat en poder fer bé la feina i per tant falta de seguretat en un mateix que portarà deixar passar moltes ofertes.
• Nivell d’autoexigència exagerat: Puc acceptar-me no fent la feina perfecte?
• Referent a l’acció concreta de la cerca de feina, I si fracasso? Si el fet de no aconseguir l’objectiu que ens hem marcat ho considerem un fracàs (trobar una feina), pot provocar que per evitar sentir-nos uns fracassats no intentem assolir l’objectiu
• Etc..

I a partir d’aquí s’ha d’anar fent l’anàlisi per cada una de les pors i creences errònies que han aparegut.

Com fer-ho? Agafeu cada punt per separat. Aquesta es la clau. Quan aconseguim anar separant en petites parts un problema molt i molt gros, aconseguirem que el problema deixi de ser tant gran.

Allibera’t de les teves pors.

Agafa una por deixant a banda les altres.

Recorda que fins que no t’adonis que aquesta por no te cap utilitat tenir-la en aquest moment concret, no et podràs alliberar d’ella. Per fer-ho, primer de tot cal que l’acceptis.

Que vol dir acceptar una por? Has d’arribar a acceptar-te a tu, a tu com a persona, tenint aquesta por (reconec que estic espantat perquè no sabré fer la feina, però m’accepto amb aquesta por).

Quan aconseguiràs acceptar que tens por (pensa que tens tot el dret a tenir por, i encara que tinguis aquesta por mereixes acceptar-te com a persona), i que encara que potser no faràs be la feina decideixes trobar sortides a aquesta por (et pot ajudar, adonar-te que anticipar aquesta por no serveix de res, perquè sempre pots arribar fins al final en el procés de selecció de la feina i si després no ho veus clar, pots renunciar a la plaça, no et sembla? (això t’ajudarà a poder-te alliberar d’aquesta por anticipada)

Ves-te dient a tu mateix “Encara que reconec que estic espantat perquè… decideixo…“  (pensa en una alternativa, per exemple, decideixo agafar aire profundament i això em fa sentir millor i mentre aniràs agafant aire aniràs sentint-te mes i mes tranquil).

Aquest anàlisi i acceptació s’ha d’anar fent amb cada una de les pors. Cal tenir en compte que una por normalment no va sola, sempre va acompanyada d’altres creences errònies i d’altres pors. Cal fer la tasca per cada por/reflexió que et vagi venint a la teva ment. D’acord?

En l’exemple anterior, pot ser que la Mireia entre altre coses també tingui la por que el seu marit li exigeixi el dinar calent quan arribi i ella, com que també creu que l’hi ha de tenir a punt, es sentirà malament si no ho fa, O  no podrà acompanyar a la seva filla a l’escola, etc.

Es molt important que quan comencis a buscar feina primer analitzis aquestes pors. Són pors que et limiten i que et marcaran el tipus de feina que busquis, i com la busquis.

Molta sort

Des d’aquí, des de Psico-Ajuda, una pàgina essencialment de psicologia, t’ajudarem a buscar-ne i al mateix temps anirem publicant post on t’ajudarem a resoldre les pors que et poden boicotejar aquesta cerca.

Psico-Ajuda et vol ajudar a trobar les ofertes que estiguin vigents en aquests moments.

Envia’ns el teu currículum a psicoajuda@gmail.com i a mida que anem trobant ofertes te les farem arribar a través del correu electrònic.

Cal que tinguis en compte que “Busco feina”

• No és un buscador
• No és un cercador d’ofertes
• No podeu penjar el vostre currículum ni cap empresa el pot consultar.
• No substitueix la vostra tasca habitual de recerca de feina.

“Busco feina” col·labora amb tu per ajudar-te a trobar les ofertes que estiguin vigents en aquests moments.

Envia’ns el teu currículum o digues quin tipus de feina estàs interessat en trobar a  psicoajuda@gmail.com intentarem ajudar-te en la recerca d’ofertes.

Servei totalment gratuït!
Psico-Ajuda vol col·laborar en la sortida de la crisi!

El 7 de juny del 2009 en aquest bloc ja es va comentar la pel·lícula que es va fer sobre aquest experiment.

El reiki és una tècnica japonesa de canalització d’energia curativa que té l’avantatge d’actuar sobre els símptomes físics i emocionals. Aquesta tècnica l’aplica una terapeuta qualificada, i ajuda a canalitzar l’energia.

Cada cop més gent l’està descobrint i sigui per les raons que siguin, el reiki ajuda a remoure el nostre interior.

El Psico-reiki és reiki aplicat a les teràpies psicòlogiques. Reiki adaptat a la problemàtica psicològica que s’estigui treballant en consulta amb la psicòloga.

Entre alguna de les sessions de teràpia psicològica que es fan amb el pacient, s’acorda fer alguna sessió de Psico-reiki completament personalitzada: La psicòloga es posa en contacte amb la terapeuta de reiki per tal que aquesta aprofundeixi en aquells punts més convenients segons la problemàtica que s’estigui treballant en consulta en aquells moments.

Consultes psicològiques: Pilar Lluveras-Psicòloga-hipnosis clínica
Sessions de reiki: Dolors Aranda

De tant en tant anirem penjant vídeos que poden ser d’utilitat per a molts de nosaltres. Comencem amb:

Un vídeo per acompanyar el nostre son

A vegades, un dels motius que tenim per no poder dormir bé a les nits és el soroll que sentim de fora, dels veïns, o d’algun aparell que tenim a prop.

Aquest vídeo és de 12 hores i té un so constant que ajuda a relaxar les nostres oïdes i ens permet aïllar-nos del soroll exterior. Només heu de posar-l’ho en marxa,  trobar el volum correcte perquè no us molesti i a la vegada us pugueu sentir aïllats de l’exterior. Al mateix temps, també un podeu ajudar de la “EFT” (podeu consultar EFT per dormir)

Ja em direu si us va bé.

La por a la pèrdua de control és una de les moltes pors que encara existeixen (podeu llegir La hipnosi et fa por?)

D’altres vegades es justament el contrari, hi ha gent que pensa que la hipnosi li farà tot, que s’asseurà a la butaca i que pel fet de fer hipnosi ja solucionarà tots els seus problemes. En aquests casos també cal deixar clar que la hipnosi és una eina, Una gran eina!!!  però que, en la majoria dels casos, per ella mateixa no ho soluciona tot. Cal un treball que l’acompanyi!.

El dia 28 de gener a BTV a Respira van fer el programa dedicat a la hipnosi clínica. Per tots aquells que dubteu, i pels que encara no us ho hagueu plantejat, us convido a veure el següent vídeo,

Consulta

Hola Pilar,
t’escric de nou per una mena de records que tinc, però que no se d’on surten. El que recordo més sovint és estar al no-res. No hi ha res al voltant, cap color, cap sentiment (sobretot cap sentiment negatiu), però tampoc avorriment. “Recordo” que estar al no-res és agradable, suposo que perquè no hi ha res negatiu. Ordenaria aquest record abans del meu naixement, però es diu que no recordem res abans dels 4 anys…
Un altre record que tinc, aquest el posaria després del meu naixement però molt abans dels 4 anys, és un quirofan gris, i més tard una habitació d’hospital on jo estic en un llit (mai no em veig a mi mateixa, tinc els “records” com si realment els hagués viscut).

Tu sabries dir-me què poden ser realment, i d’on podrien venir?

Gràcies per llegir-me! ^_^

Resposta

Hola Judith

Gràcies per confiar en aquesta secció del bloc de Psico-ajuda.

Si et sembla, primer parlarem dels records com a tals, i després analitzarem una mica cada un dels records que has comentat.

Referent als records com a tals, no ens hem de centrar  en el contingut del record en sí mateix, sinó el què representa aquest record en nosaltres, i en la situació que estem vivint.

Es molt i molt possible i probable que els records que tenim no siguin certs.  S’ha demostrat científicament que molts dels records que tenim quan som grans no es corresponen amb la realitat que hem viscut de petits.  Aquests records han quedat modificat per petites “interferències” de la nostra experiència, i vivències actuals.

Judith, potser estàs pensant que amb hipnosi podries aconseguir saber aquests records d’on venen i què feies tu en aquestes situacions, veritat?  Però tampoc ho arribaries a saber mai amb certesa perquè les persones generem el que s’anomenen “falsos records” i fins hi tot podem reviure amb hipnosi situacions inventades, com haver patit tortures o haver estat adduïts per extraterrestres, etc.

Hi ha la falsa creença que amb la hipnosi es poden aconseguir augmentar la quantitat i precisió dels records (Capafons y Mazzoni, 2005). “La hipnosi no procura, ni facilita, ni millora l’obtenció de records per evocació, i la seva utilització només es admissible sota criteris d’abordament cognitiu” (Kebbel y Wagstaff 1997)

En el teu cas concret, el que hauríem de treballar es què representa per a tu aquest record. Que representa per a tu la possibilitat de poder haver viscut aquest record?.   i per tant ja entrem en la segona part d’aquest comentari

Què poden representar per a tu cada un d’aquest records?

“Estic en el no-res, … cap sentiment…. es agradable”.  Per què no tenir sentiments per tu es agradable? Quins sentiments t’estan fent mal? etc. etc.. Potser, i sense entrar massa  a fons, la qüestió està en analitzar perquè et sents molt còmoda sense pensar, sense sentir, sense estar on estàs…. T’agradaria fugir d’alguna cosa?

Es aquesta la tasca que has d’anar fent,  encara que a primer cop d’ull et sorprenguin i et diguis que no vols fugir de res i que simplement es un record i res mes. Pensa-ho!!!

“Estic en un quiròfan gris, i més tard en una habitació d’hospital on jo estic en un llit” ho miraríem pensant si quan tens aquest record experimentes soledat, i llavors treballaríem la soledat en l’actualitat. Si pot ser que et sentis sola en alguns moments, i evidentment també treballaríem la soledat que puguis recordar que vas tenir de petita. També ho podríem treballar en les malalties, i la por a estar malalta? en un hospital? sola?

Amb això Judith he volgut explicar-te que els records en sí mateixos poden estar distorsionats per la realitat que estem vivint.

Una abraçada

Pilar Lluveras Psicòloga número de col·legiada 17141.