tag:blogger.com,1999:blog-60215672012-01-20T19:19:21.217+01:00El so imaginat és el més potent i suggeridorRicard Casals Alexandrinoreply@blogger.comBlogger1093125tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-11269196425826942812012-01-03T07:53:00.000+01:002012-01-03T08:45:25.981+01:002012-01-03T08:45:25.981+01:00

Fins ara, a les cabines de cinema només hi arribaven les caixes amb les bobines (entre 5 i 10) de pel·lícula de 35 mm. Cada bobina és com una gran ensaïmada de Mallorca, però més pesada, i dura uns 20 minuts. Es tracta del cinema analògic, el de tota la vida... Però des de no fa gaire, a les cabines hi arriben, cada cop més, aquestes petites maletes amb discos durs. A dins hi ha tota la pel·

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-15876872960404728822012-01-02T20:34:00.001+01:002012-01-02T20:38:01.881+01:002012-01-02T20:38:01.881+01:00

En aquesta sala de doblatge (*) hi havia treballat molt Rogelio Hernández. Tenia una veu especial, molt rica en matisos i extraordinariament suggeridora. Inoblidable. Sisplau, no perdem les veus de tota una saga de dobladors irrepetibles. Empresaris, si necessiten fer noves edicions en DVD de pel·lícules antigues, conservin aquests doblatges com una versió més. No s'arrepentiran: és un valor

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-4981297089648695732012-01-01T18:43:00.003+01:002012-01-01T22:53:35.889+01:002012-01-01T22:53:35.889+01:00

Com cada inici d'any (si es pot), anar a veure i tocar el mar és sempre recomanable. No cal banyar-s'hi, però diuen que va molt bé, tant pels peus com pel cap... Després d'uns quants dies de moure mobles i endreçar habitacions (sense cap visita a Ikea), un horitzó ample i llunyà ajuda a fer el canvi d'any. He oblidat gravar sons i no m'he dedicat a escoltar. S'assembla al que escriu Antonio

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-88718861382685398882011-12-17T12:07:00.001+01:002011-12-19T10:23:02.596+01:002011-12-19T10:23:02.596+01:00

Cada tardor, sobretot a finals d'octubre que és quan aquest blog cumpleix anys, torna a sorgir la pregunta de si seguir o no seguir. Segurament, el fet de preguntar-s'ho porta a un raonament senzill: si t'ho preguntes és que ha arribat l'hora. El format dels blogs fa temps que ha perdut interès i eficàcia. L'aparició fulgurant d'altres mitjans de xarxes de comunicació social; l'ús massiu dels

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-81975901906100765872011-11-20T02:25:00.005+01:002011-12-17T11:20:10.568+01:002011-12-17T11:20:10.568+01:00

Torno a donar classes de so als alumnes de tercer curs de l'escola de cinematografia ESCAC, a Terrassa. És el segon any. M'agrada, però quan un no ha fet gaire de professor, costa. És un repte, sí, però molt gratificant. Com al curs passat, he fet una espècie de blog per documentar l'assignatura, "Fonaments del so". *  *  * Ahir, preparant la classe del proper dimarts sobre el tema de la veu i

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-71812396191768519642011-10-08T21:42:00.002+02:002011-10-09T15:53:01.657+02:002011-10-09T15:53:01.657+02:00

L'any 1913, Joaquim Ruyra redacta el record d'una trobada amb Jacint Verdaguer que havia tingut lloc, ja feia una quinzena d'anys, al capdamunt de la Rambla de Barcelona: "De què parlàrem? No de cap alta qüestió filosòfica, no tampoc dels maldecaps que pogués passar ell. Articulejàrem d'una pila de petites qüestions interessants. Tinc present àdhuc algunes de ses paraules, sento talment sonar la

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-59186065045467544732011-10-04T00:02:00.001+02:002011-10-04T00:02:43.673+02:002011-10-04T00:02:43.673+02:00

Anar a Formentera només costa 61 pessetes, menys de mig euro! Que cadascú, si vol, es faci la seva banda sonora. Un servidor posa el bitllet. Nou de trinca!

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-87928168414567052322011-10-03T23:53:00.001+02:002011-10-03T23:53:52.396+02:002011-10-03T23:53:52.396+02:00

He trobat un lloc encisador on hi ha molt material gràfic sobre els aparells hi-fi en la seva edat d'or, que segons sembla és des de finals dels anys 40 fins a principi dels seixanta. Hi ha prospectes, literatura promocional, anuncis en revistes i catàlegs, etc. Com, per exemple, aquest model de kit d'altaveus, d'una mida considerable…

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-60973466288900149842011-10-03T23:35:00.002+02:002011-10-03T23:36:42.169+02:002011-10-03T23:36:42.169+02:00

… Per proveir d'una bona acústica a un espai, cal fer-hi música dins? No, això no és suficient. Has de fer-hi bona música. Pots enganyar a la gent, però no pots enganyar els materials. Les sales en les que només hi han sonat instruments de metall sempre tindran una acústica pobra. I els materials són molt sensibles. Només has de deixar que una banda militar retroni a la Bösendorfer-Saal durant

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-32124421235710694592011-09-24T17:02:00.002+02:002011-09-24T17:03:24.645+02:002011-09-24T17:03:24.645+02:00

XCV (X de Xesco, C de Casacuberta i V de Vallier) ha autoeditat un recull d'haikus de vacances (recordant Grècia) en un llibret que es pot fullejar. Doneu-li una ullada, s'ho val! El sol s'apaga a bord, entre les illes, i es fa el silenci. Posem música perquè en la nit enorme sobta el silenci.[El dibuix està extret del llibre]

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-3606965147179712602011-09-24T12:20:00.008+02:002011-09-24T17:05:57.360+02:002011-09-24T17:05:57.360+02:00

La flor de Porfira és el molt especial blog de Stefano Sanfilippo, on comparteix les seves traduccions de textos d'escriptors de Bizanci inèdits en català. Avui, dissabte i festa de la Mercè, ha publicat aquest poema d'Agàties. Invisible i immaterial en imatge i parença, la cera donà la forma a l'arcàngel, un atreviment! I no és sense sentit, car si un home mira la icona guia l'impuls del seu

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-52384992630294126392011-09-22T23:25:00.002+02:002011-09-24T11:26:07.813+02:002011-09-24T11:26:07.813+02:00

(1) Però, com sona aquesta explosió d'una granada? John T. Reed, militar, es pregunta per què les armes sonen tan diferent de la realitat, als films d'Hollywood. Molt diferent de com ell les escolta. Per què, al cinema, falsegen el so? Per què les fan tan sonorament espectaculars? S'ho pregunta i espera que algú li expliqui. (2) Lucrecia Martel, la directora de La mujer sin cabeza, La niña

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-43884314896542949562011-09-17T00:01:00.000+02:002011-09-17T00:01:54.657+02:002011-09-17T00:01:54.657+02:00

28 novembre Em passa de nit, quan començo a ensopir-me. Qualsevol soroll - un cruixit de la fusta, aldarull al carrer, un crit sobtat i llunyà - em xucla com un remolí, un sobtat i onejant remolí on el cervell se m'esbocina i s'ensorra el món. Per un moment, espero el terratrèmol, la fi del món. ¿És una romanalla de la guerra, de les bombes aèries? ¿És que he arribat a tenir consciència de la

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-67119376540438383322011-09-09T00:46:00.002+02:002011-09-09T07:26:49.096+02:002011-09-09T07:26:49.096+02:00

En començar un concert Embarcat en la música, salpo del moll de la realitat, mar fosca endins. Extasiat, penso que sé on em porta. Inquieta, la ment, que vol seguir-la, xoca com una mosca contra un vidre. Amb les butaques en l'obscuritat, l'orquestra es va movent com un vaixell amb tots els llums encesos en la nit. del llibre Casa de Misericòrdia, de Joan Margarit. Edicions Proa (Barcelona, 2007

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-34890212619161598282011-08-29T01:10:00.004+02:002011-09-18T15:34:32.363+02:002011-09-18T15:34:32.363+02:00

Del llibre Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes [1]: Fer visible l'invisible. (150) M'he dedicat molt a la tècnica, molt més que la major part dels tècnics. M'agraden els objectes. A la meva sala de muntatge, hi ha un petit cartell que diu: "Sigui amable amb nosaltres, no som éssers humans". (269) La cultura és la difusió. L'art és la producció. (310) Hi ha coses que només podia fer el cinema

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-3229054518368208672011-08-29T00:47:00.002+02:002011-08-29T01:21:24.996+02:002011-08-29T01:21:24.996+02:00

M'adono que, al pujar una persiana de fusta, hi ha una part del soroll que s'assembla molt al que fan les màquines per simular el so del vent als teatres. Ignoro si encara s'usen, però de ben segur que alguna en deu quedar, potser arraconada i plena de pols. Pujant una persiana de fusta (0:19)Vegi's, també, el post La il·lusió al teatre.

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-13916230282262254412011-08-25T10:42:00.003+02:002011-08-29T01:11:51.798+02:002011-08-29T01:11:51.798+02:00

Del llibre Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes [1]: ... el so no és només la gravació del so. Fins i tot Bresson s'ha quedat en la gravació del so: un cert so gravat d'una certa manera amb una intenció i que, en aquest moment, es converteix en una altra cosa. Però no parteix de la mescla: Bresson mai ha partit de tres sons per a una història. I m'adono de tot el temps que m'ha fet falta per

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-71419779351391148372011-08-24T01:10:00.001+02:002011-08-24T01:11:47.144+02:002011-08-24T01:11:47.144+02:00

Segueixo la carena i no sento cap tonada. Però dec estar sord perquè tothom la canta!Vegi's Cantar una carena.

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-13951705106060058562011-08-23T23:45:00.008+02:002011-08-29T01:11:26.204+02:002011-08-29T01:11:26.204+02:00

Del llibre Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes [1]: El cinema mut era molt més revolucionari que el cinema sonor i la gent entenia millor les coses. (49) El cinema mut, que era popular perquè mostrava les coses sense anomenar-les, era molt poderós. (159) El cinema hagués hagut (d'aconseguir algunes coses, com la pintura o la música) i no ha pogut, degut a la manera d'aplicar la invenció del

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-3832380744548827502011-08-22T01:15:00.005+02:002011-08-29T01:15:34.293+02:002011-08-29T01:15:34.293+02:00

Dos llibres sobre cinema, per les vacances: (1) Jean-Luc Godard. Pensar entre imágenes. Edició a cura d'AIDELMAN, Núria i LUCAS, Gonzalo de. Barcelona: Intermedio, 2010. (2) Entendre le cinéma. DESHAYS, Daniel. Paris: Klincksieck, 2010. Una dada: a l'índex de noms al final de cadascún dels dos llibres: (1) de 552 noms, només 7 són espanyols (si comptem Sèneca, és clar...) (2) de 127 noms,

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-75620344641368839232011-08-16T23:23:00.003+02:002011-08-22T00:48:19.764+02:002011-08-22T00:48:19.764+02:00

Un llampec llunyà seguit d'un tro sord esquinça els bastions de xafogor i sacseja els arbres. Aquests llamps i trons muts llançats al teló de la nit dibuixen giràndoles i arabescos complicats com els focs d'artifici que per Pentecosta meravellen l'Eriprando. Encantada com ell per l'artifici fantasiós, gairebé no sento la porta que lentament s'obre darrere meu. [...] (pàgina 290) Stella meva, a

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-70225315859149046632011-08-06T13:28:00.000+02:002011-08-06T13:28:48.305+02:002011-08-06T13:28:48.305+02:00

La revista en línia Miradas forma part de la Escuela Internacional de Cine y TV de San Antonio de los Baños (EICTV), a Cuba. Entre el molt material que hi ha (apart dels inevitables W. Murch i R. Thom) m'he aturat en tres entrevistes i un article: Entrevista a Antoine Bonfanti  Entrevista a Nerio Barberis: “Me considero un cineasta que hace sonido” Entrevista a Michel Fano La ideología y la

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-16418641976059317682011-08-03T09:58:00.000+02:002011-08-03T09:58:24.656+02:002011-08-03T09:58:24.656+02:00

[...] Després se'n va anar i em vaig quedar sol amb l'Effing, a l'espera que el vell trenqués el silenci. Va trigar molta estona, però quan va arribar el moment, la seva veu va omplir l'habitació amb una potència desconcertant. Semblava impossible que el seu cos pogués emetre aquells sons. Les paraules li sortien de la tràquea amb una energia aspra i furiosa, i va ser com si tot de sobte algú

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-42229924455139464252011-08-02T19:24:00.004+02:002011-08-03T10:01:09.313+02:002011-08-03T10:01:09.313+02:00

Es venen menys dvds de pel·lícules, es copien, es compren al top manta o es baixen d'internet. La qualitat del material baixat és molt variada i impredictible. Però, com que els programes que comprimeixen (redueixen) el vídeo són cada cop més eficaços, els films es poden veure prou bé. Mentrestant, el Blu-ray no sembla haver-se establert com a format domèstic. Massa canvis en poc temps... Tot i

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-22837019989884095582011-07-22T00:00:00.004+02:002011-08-24T01:13:21.967+02:002011-08-24T01:13:21.967+02:00

Les seves mescles (de so de films) eren fortes, decidides, plenes d'alts i baixos, d'impureses i sorolls. Si t'aturaves en els detalls, t'esgarrifaves. Però hi havia una vida que els demés envejàvem. Els honors que rebia pel seu treball el feien patir, perquè ell - de fet - volia mesclar més net, més mesurat, més polit, més elegant. Quan nosaltres intentàvem copiar-lo, en sortíem esquitxats. Un

Ricard Casals Alexandrinoreply@blogger.com0