tag:blogger.com,1999:blog-60215672009-11-29T17:46:10.324+01:00Ricardnoreply@blogger.comBlogger961125tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-5717902035477589572009-11-25T23:55:00.003+01:002009-11-26T00:25:28.734+01:002009-11-26T00:25:28.734+01:00

Malgrat ser refusat com a soldat per les autoritats, Jean Cocteau va voler ser al front, durant la primera guerra mundial. L'endemà de ser "descobert" i tornat al món civil, els seus camarades de les trinxeres morien en un atac.Ja que aquí el silenci està fet de tot: d'argila, de guix, de ciment, de branques seques, de xapa,de taulons, de sorra, de vímet,de tabac,

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-48036479621652718972009-11-10T21:43:00.005+01:002009-11-11T00:33:55.804+01:002009-11-11T00:33:55.804+01:00

[...] Amo los discos y detesto los conciertos. Me gusta esculpir el tiempo musical a mi aire, en el momento oportuno, un poco por sorpresa, en el ambiente propicio, y no sentado en una estrecha butaca, obligado a permanecer inmóvil, rodeado de cientos de personas igualmente rígidas, en un silencio artificial cargado de toses y de falsa compostura. Lo que ocurre que ellos, los músicos, son mis

Ricardnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-73591608703577853252009-11-08T19:19:00.003+01:002009-11-08T19:20:06.215+01:002009-11-08T19:20:06.215+01:00

Orella de llebre blanca: és un bolet comestible (després d'una llarga cocció). Pot fer fins a 10 cm d'alçària i té un barret prim i rebregat de color blanquinós i canyella quan envelleix.Nom científic: Helvella crispa. Extret de la Wikipèdia.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-42968568229239710262009-11-08T18:51:00.002+01:002009-11-08T18:52:31.545+01:002009-11-08T18:52:31.545+01:00

Orelles de ruc: diuen que a les escoles, abans, castigàven amb aquest casquet (o semblant) amb orelles de burro.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-53147014994726249402009-11-08T17:43:00.002+01:002009-11-08T17:47:41.987+01:002009-11-08T17:47:41.987+01:00

Orella de ruc: varietat d'enciam de fulles rectes i relativament estretes, anomenada també "romana".Nom científic: Lactuva sativa var. longifolia Lam.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-5879977441565010802009-11-08T14:40:00.004+01:002009-11-08T18:53:50.924+01:002009-11-08T18:53:50.924+01:00

Orella: Paraula composta per OR i ELLA.Segurament té relació amb els individus que tenen l'anomenada "orella fina" o "orella d'or". Els Golden Ears són els que posseeixen, segons la Wikipèdia, un talent especial en la seva oïda i són capaços de discernir diferències subtils durant la reproducció de material d'àudio.Imatge extreta de www.wide-aware.com.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-16823515370419118742009-11-08T14:33:00.003+01:002009-11-08T16:37:52.557+01:002009-11-08T16:37:52.557+01:00

Orella, Francesc: Actor català, guardonat amb el Premi Nacional de Teatre (2009) per la interpretació "contundent, singular, persuasiva, emotiva i impecable" en muntatges [teatrals] de tots els registres.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-51317417810652021472009-11-08T12:49:00.003+01:002009-11-08T13:01:10.974+01:002009-11-08T13:01:10.974+01:00

Orelles de martell: El martell de fuster té un extrem del cap en forma de pota de cabra, per a arrencar claus.Extret de l'Enciclopèdia.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-43619911891435304822009-11-08T12:04:00.005+01:002009-11-08T12:19:18.912+01:002009-11-08T12:19:18.912+01:00

Orelles de Judes: Bolets que tenen un aspecte estrany i consistència cartilaginosa. Encara que es troba en els menús de restaurants xinesos no es tracta d'un bolet exòtic. És força comú en els boscos mediterranis, sobre troncs de suro i d'altres arbres planifolis.Nom científic: Auricularia auricola-judae. Trobat a l'Associació Micològica Joaquin Codina.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-81167235548431464962009-11-07T21:57:00.006+01:002009-11-08T12:17:49.701+01:002009-11-08T12:17:49.701+01:00

Orella de mar: Mol·lusc amb una sola conquilla (univalv) recoberta de nacre a la part interior. Se l'anomena sabateta (de la Mare de Déu).Nom científic: Haliotis lamnellosa. La foto és del Ceip Puig d'Arques.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-83264881615448858612009-11-07T21:37:00.002+01:002009-11-07T21:41:40.704+01:002009-11-07T21:41:40.704+01:00

Orella: Petit traç situat al cap de la g de caixa baixa.Trobat a bloc.pragma.cat, encara que la imatge és de designorati.com.

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-42994892213957395092009-11-03T23:28:00.011+01:002009-11-04T22:33:05.356+01:002009-11-04T22:33:05.356+01:00

Què cal estudiar i, com podem aprendre?Veig molta similitud entre el que diu Lampson (un pioner dels ordinadors):Entrevistadora.- Aleshores, com ens hem de preparar pel futur?Butler Lampson.- Enviant a la porra aquesta idea de l'alfabetització informàtica. És absolutament ridícula. Estudieu matemàtiques. Aprengueu a pensar. Llegiu. Escriviu. Aquestes coses tenen un valor més durador. Aprengueu a

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-13428687430791398562009-10-30T21:23:00.001+01:002009-10-30T21:26:00.836+01:002009-10-30T21:26:00.836+01:00

Molts músics, tant els que toquen en orquestres com els autònoms, consideren els músics de quartet una raça estranya, obsessa, introspectiva i separatista, que viatja perpètuament a destinacions exòtiques i que recull elogis quasi per llei. Si sabessin el preu d'aquesta adulació tan insegura, no estarien tan ressentits amb nosaltres. A part de les nostres finances inestables i de la nostra

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-53890351203192973682009-10-26T00:47:00.007+01:002009-10-27T00:01:56.574+01:002009-10-27T00:01:56.574+01:00

Com tendim a ignorar el que tenim massa a prop!Encara no fa un any vaig saber que al carrer Planeta (Gràcia, Barcelona), a tocar de la plaça del Sol, hi ha el taller dels orgueners A&K Orgues de Vent.L'altre dia em vaig quedar de pedra perquè en plena Travessera de Gràcia vaig veure, de resquitllada i en un local que per a mi era només una fusteria, els tubs quadrats de fusta d'un orgue (no gaire

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-75122563351642770902009-10-25T11:58:00.009+01:002009-10-27T22:57:25.434+01:002009-10-27T22:57:25.434+01:00

Ahir aquest quadern va fer sis anys: 24 d'octubre de 2003 - 24 d'octubre de 2009. És sorprenent, tenint en compte com van les coses ara.

Ricardnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-28453553103669576912009-10-25T00:01:00.012+02:002009-10-25T13:19:23.676+01:002009-10-25T13:19:23.676+01:00

Només he anat dos cops a Madrid amb l'AVE, però en els quatre viatges he pogut gaudir d'aquestes converses en les que només pots sentir un dels dos conversadors. És sorprenent com perdem la vergonya i l'educació quan ens enganxen un telèfon mòbil a l'orella!Aquest tros de so enregistrat dins del tren, assegut al costat de la finestra, ha estat tallat (editat) considerablement per reduir al mínim

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-64476186713413730022009-10-24T18:20:00.002+02:002009-10-24T18:23:51.353+02:002009-10-24T18:23:51.353+02:00

No me ha visto siquiera...Y que pensativo!Voy a colgar la jaulay haré ruido.(clic sobre la imatge = la postal sencera)

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-18649688128342156192009-10-22T00:36:00.006+02:002009-10-22T20:30:43.376+02:002009-10-22T20:30:43.376+02:00

Un carro amb un cavall en un racó d'una antiga postal d'una platja. Si el cavall seguís endavant acabaria desapareixent, sortint de la foto i deixant al seu darrere tot el que ara no s'ensenya: nens, pescadors, una barca amb homes amb barret, més carros... Tot un món sonor que sí van poder escoltar els que hi eren, cadascú des del seu lloc en la postal.Tenim velles postals de gairebé tot arreu,

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-46601569136812063772009-10-21T23:55:00.003+02:002009-10-30T21:24:28.719+01:002009-10-30T21:24:28.719+01:00

No em semblava adequat cridar en aquell lloc tan tranquil. Tranquil... només quan em vaig aturar a la vora del bosc d'avets vaig adonar-me de com n'era de tranquil. El sol queia a plom sobre meu, esbiaixat però encara calent. L'aire xiulava i brunzia ple d'insectes, però el seu so era una forma de silenci, no soroll, i sobre el turó hi havia una buidor encoixinada que absorbia i apaivagava tota

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-36831561677819511662009-10-16T20:16:00.010+02:002009-10-25T00:37:16.949+02:002009-10-25T00:37:16.949+02:00

Llegeixo al fòrum de l’AMSCE, estupefacte, que Polo Aledo va morir el passat 30 de setembre, a Cuba. No m’ho puc creure, però hi ha una foto en un article del PAÍS: sí, és Polo, el muntador de so.Vam treballar junts a Entre vivir y soñar, una pel·lícula romàntica de Carmen Maura dirigida per Alfonso Albacete i David Menkes. Ell i el seu equip havien muntat el so al seu estudi de Madrid i Polo va

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-50156484888390627502009-10-12T18:57:00.008+02:002009-10-25T00:36:08.943+02:002009-10-25T00:36:08.943+02:00

Sita sings the blues és un llargmetratge d'animació, un musical amb cançons i una personal interpretació del Ramayana. L'ha dirigit, escrit, produït i animat, Nina Paley. Tot en un període de cinc anys, amb els seus ordinadors. A més a més, Nina va decidir, en el seu moment, no posar cap trava a l'accés i distribució de la seva obra: es pot baixar de franc!Per tant, hi veig dues qüestions

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-65145234027356578312009-10-12T18:33:00.009+02:002009-10-17T12:06:06.331+02:002009-10-17T12:06:06.331+02:00

El comentari d'Alex, al meu post anterior Dinosaures i mescladors, em fa rumiar una mica més sobre l'etapa de la mescla de so de cinema i en com està canviant tot el procés de treball. Està clar que hi ha països on aquestes feines estan prou jerarquitzades i tenen prou envergadura i tradició com per adaptar-se i incorporar el que aporten els canvis tecnològics.És simptomàtic, però, com la figura

Ricardnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-77651564817714267282009-10-05T20:57:00.007+02:002009-10-06T22:47:19.993+02:002009-10-06T22:47:19.993+02:00

Javier Rebollo fa cinema. Mentre mesclava a París La mujer sin piano va tenir temps d'escriure un article per a la revista Producción Profesional (N 28) sobre el so de les seves pel·lícules i de com va canviant tot. Noves tècniques, noves màquines, nous processos, i també, nous oficis. Té tota la raó: els mescladors serem aviat dinosaures (potser ja comencem a ser-ho). Els muntadors de so, són

Ricardnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-28045378779135338232009-10-04T22:50:00.008+02:002009-10-25T13:14:01.587+01:002009-10-25T13:14:01.587+01:00

> A Observations on film art, el blog de David Bordwell, es parla de les dificultats de l'expansió del cinema 3D.> En Biel Mesquida, quin apassionat de l'escriptura! Del post "La joia dels set sentits":Cerc els fonaments d'una sensibilitat aguda i molt hàbil per agafar les percepcions del gust i dibuixar-ne les prolongacions delicades i efímeres. Perquè la bellesa funciona com una sinècdoque,

Ricardnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6021567.post-42078566227419710872009-09-22T01:00:00.003+02:002009-09-22T01:04:18.533+02:002009-09-22T01:04:18.533+02:00

Les atraccions al carrer, enmig del trànsit, els vianants i les obres, esperen el seu moment per fer el seu so, una barreja especial de rialles, crits, musiques i mirades.

Ricardnoreply@blogger.com0