Quan les parets parlen!

Lògica metamatemàtica

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 26 Jan 2012 22:27:00 +0000

Carrer d'Azagra, Albarracín (Terol), 11-10-2010

L'estadística és a les matemàtiques allò que la poesia a la literatura.
En estadística tot són metàfores.

"Ja t'ho havia dit"

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 30 Jun 2011 08:16:00 +0000

Avda. Vicente Sos Baynat, Mérida, 04-04-2010

“El pressupost ha d'equilibrar-se, el Tresor ha de ser reaprovisionat, el deute públic ha de ser disminuït, l'arrogància dels funcionaris públics ha de ser moderada i controlada, i l'ajuda a altres països ha d'eliminar-se perquè Roma no vaja a la fallida. La gent ha d'aprendre novament a treballar, en compte de viure a costa de l'Estat”.

Marcus Tullius Cicero, 50 aC.

"Paràlisi crítica"...

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Fri, 24 Jun 2011 10:12:00 +0000

Plaza Virgen de Gracia, Toledo, 23-04-2011.

"Les crítiques a la televisió solen centrar-se en la propietat dels mitjans i en la gestió interessada dels continguts, és a dir, en la construcció ideològica de les imatges. Aquesta crítica és imprescindible, sens dubte, però se'ns oblida que la televisió és, sobretot, un sistema de construcció de la mirada, un espectacle que fabrica i reprodueix l'espectador. Analitzar aquesta "síntesi visual" en què consisteix l'espontània percepció televisiva exigeix per tant analitzar tot un seguit de nivells concèntrics inconscients (relacionats al mateix temps amb el suport i amb el model) per excavar les cinc transparències que la fan possible: la il.lusió d'invulnerabilitat, la il.lusió de familiaritat, la il.lusió de totalitat, la il.lusió de comunitat (o espai públic) i la il.lusió d'esdeveniment."

Santiago Alba Rico, "Televisión: cinco ilusiones y una propuesta".
Per a llegir-ne més fes click ACÍ!

De botxins i majories absolutes

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Wed, 01 Jun 2011 06:54:00 +0000

Plaza Virgen de Gracia, Toledo, 23-04-2011.

“No me’n puc avindre”.

La tasca del mestre resulta alienadora: el mestre és repetidor d’una cultura que sovint no és la seua i mai la de tots els alumnes. Així no s’identifica amb la seua tasca i s’hi veu obligat a defensar-se acceptant la rutina de les lliçons, dels horaris, de les programacions i de les pressions polítiques dels sistemes d’inspecció afavorits i legitimats des de la barbàrie de la majoria absoluta.

Este panorama ens porta a concluir que la tasca del mestre condueix a l’empobriment cultural i a seriosos problemes d’identificació cultural als alumnes, ja que els mestres són els portadors últims de la cultura “oficial” i, en definitiva, de la cultura d’uns pocs.

Ara entenc a molts mestres cansats. Mestres de primària que estan cansats després de quatre hores, els d’ensenyament secundària després de tres, el professor d’institut després de dues, i l’universitari després de dues a la setmana, i tot açò amb un cansament autèntic i no resultat d’una còmoda ficció. I és que la seua tasca escolar es realitza en contra d’ells mateix i en contra dels alumnes que tenen enfront. Per a tots ells, l’escola és una lluita, no per alguna cosa, sinó contra algú i, per descomptat, açò cansa.

Si obrim els ulls, vorem com l’escola s’ha convertit en una màquina de domesticar els alumnes i en un procés de selecció i de preparació per a la vida, de tal manera que els enllesteix i els prepara com a ciutadans que serveixen per què la nostra societat no canvie o si canvia siga per perpetuar el poder d’unes estructures socials, econòmiques, culturals i ideològiques pròpies d’institucions ancorades en el passat i recolzades sobre una ridícula democràcia representativa.

Nou Decàleg

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 05 May 2011 17:32:00 +0000

Callejón del Tío Cepurro, Gea de Albarracín, Teruel, 26-09-2010.

Llegir bé consisteix a no oblidar que sota cada oració, sota cada paraula, hi ha una promesa.
La por a equivocar-me és sempre la meua primera equivocació.
Les paraules són sempre una màscara ben pegada a la pell de la realitat, per això poden revelar tant.
Escric per no haver de parlar tant i cada vegada em fan parlar més.
El meu cos i el dolor del meu cos riuen de la meua llibertat.
El paradís existeix. Cada vegada que ens alegrem entrem en ell.
Si no existís l’home ¿Déu de què seria Déu?
Per a trobar-te a tu mateix, busca’t en altre.
Per a ser jo necessite a l’altre, però sobre tot necessite que l’altre siga sempre altre.
Del poder només es gaudeix en l’abús.

Decàleg basat en “Nuevas Divinanzas” de José Mateo.

Dolor

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Tue, 15 Feb 2011 07:39:00 +0000

c. de Suárez Somonte, 29, Mèrida, 03-04-2010

Em preguntava fa uns dies com seria una escola del s.XVI o XVII...

Però l’Escola s’ha adaptat als complexes i vertiginosos canvis que han afectat les nostres societats els últims segles? No sóc jo, només, qui hauria de contestar esta qüestió. Més bé hauríem de ser NOSALTRES qui la contestàrem.

Bé, ara ja sé que l’educació escolar bàsicament continua igual que quan sorgí amb el desenvolupament dels estats nacionals fins el seu reconeixement com a institució social fonamental, universal i obligatòria. En este llarg camí des dels segles XVI o XVII fins el s.XXI, la imatge d’un centre i un aula han canviat poc, poquíssim diria.

És incontestable que a l’actualitat hi ha més centres, professors, alumnes i l’analfabetisme s’ha convertit en un fenomen residual. No obstant, els centres escolars continuen essent espais tancats al seu entorn, amb una funció principal de custòdia, les classes són habitacles amb pupitres que atomitzen, immobilitzen i individualitzen els alumnes. El professor ocupa la clàssica posició jeràrquica sobre els alumnes per a facilitar una pedagogia “bancària”, On tots els continguts són abocats als caps dels alumnes per a ser després regurgitats a l’examen. I es mantenen, a la majoria dels casos, els dispositius sancionadors com a mitjans de normalització i control.

Em resulta tristíssim pensar que l’educació haja de basar-se en la pena (exàmens, suspensos, repeticions de curs, separació i concentració d’alumnes en guetos escolars a mercé de polítics, etc.) com únic recurs per a motivar els futurs ciutadans d’una societat “desenvolupada”. L’amic Tonucci ens explicà que no era un bon inici si l’alumne havia d’enfrontar-se a dues formes de violència a l’ingressar en l’escola, per una part, s’elimina el joc, la curiositat, la diversió, el descobriment i la investigació autònoma del xiquet, i per altra banda, es menysprea constantment el seu vocabulari, el seu llenguatge o la seua expressió corporal.

I és que la funció econòmica de l’Escola resulta la més òbvia entre la resta de funcions i àmbits (polític, social, etc.) que s’atribueixen a l’educació i a l’Escola. Actualment la seua importància és capital, capacitant els individus per a integrar-los en un determinat sistema laboral i en uns llocs de treball cada vegada més complexos i volàtils. Requerim d’uns coneixements generals mínims, hem d’entendre les instruccions, llegir i comprendre, conéixer quin és el nostre sistema de mesura i càlcul, a banda altres específics de cada professió o lloc de faena que es poden adquirir a través de la formació especialitzada, reglada o no reglada.

Però, com ja he apuntat, la vida escolar també és reflecteix a celebracions col·lectives d’identificació nacional, en el reconeixement inqüestionable del saber i de l’autoritat jeràrquica del superior (en este cas el professor), en l’acceptació de la disciplina i l’ordre, en el foment de la competència i la individualització, etc. Alerta, no només a través de l’Escola són transmesos estos continguts, hi existeixen altres agents socialitzadors: mitjans de comunicació, la família, etc. Tot i que resulta innegable la influència de l’Escola.

Només em queda donar les gràcies als senyors Varela, González-Anleo, Freire, Foucault i al mestre Tonucci, per fer-me una miqueta més lliure.

Aprendre a escoltar

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Mon, 17 Jan 2011 09:17:00 +0000

Carrer de Mariana, Almeria, 17-07-2010.

Ens agrada molt parlar, però ens sembla meravellós trobar una persona que sap escoltar i, sense saber per quina raó, volem estar al seu costat.
Vivim tan de pressa que el soroll del carrer i del nostre interior en impulsa a cridar més.
Escoltar, aleshores, es converteix en l'acte d'acollir l'altre i en el primer pas per al coneixement mutu, l'amistat i l'amor. Per què no se'ns ensenya a ESCOLTAR? Sí, que se'ns ensenye a escoltar allò que diuen els xiquets, els amics, els savis, els malalts, els avis, els veïns... clar que açò comportaria obrir-se , desinflar l'ego i enriquir-se amb la totalitat de l'altre.
La nostra societat i els individus que la dirigeixen no estan per estes faenes. Només cal fer una volteta pel poble o llegir la premsa o veure la televisió un dissabte a la nit.

De colònies i del Nadal

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 23 Dec 2010 07:23:00 +0000

Rua Doctor Tiago Almeida, Oporto, 09-08-2008.

La publicitat, eina facilitadora del consum capitalista (neoliberal o neocomunista), ha aconseguit que associem l'olor corporal amb la brutícia, cosa que ens porta a confondre estar net amb fer bona olor. De tal manera s'arriba a perfumar tot allò que puga aspirar a ser vinculat amb la higiene. Fins i tot hi ha al mercat colònies per a gossos!
El bombardeig publicitari ens ha tornat temerosos de les nostres olors naturals i, així, mantenim un secret ben guardat: tractem d'evitar per tots els mitjans al nostre abast la nostra olor corporal.
Però hauria de quedar ben clar que una cosa és la brutícia, la ronya i una altra l'olor corporal. Esta última la posseïm tots sense excepció. I que no se'ns oblide, esta olor corporal és ÚNICA com les empremtes dactilars o la forma de l'iris ocular.

Gràcies a Umberto Eco, a Isabel-Clara Simó i a Ruth.

Llenguatge, políglotes i traïdors

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Fri, 26 Nov 2010 07:35:00 +0000

Carrer Alvarado núm. 4, Mèrida, 03-04-2010.

Se suposa que, per viure de la forma més humana possible, les persones som animalets socials que necesssitem comunicar-nos. I també, se suposa que d'esta manera, gràcies a la comunicació, coneixem el món que ens envolta i entenem allò què volem, relacionant-nos amb altres animals i arribant a realitzar-nos com a persones. Podríem dir, aleshores, que el llenguatge és imprescindible per a la vida i, al mateix temps, eina bàsica per a la convivència.

Ho sent. La realitat, però, n'és una altra. La gent no sols s'entén parlant. El cos, sempre políglota i sovint traïdor, explota un diàleg silenciós a través del tacte, el gust o l'olfacte.
Qui ha tingut la sort de poder aprendre a través d'estos tres sentits? Per què l'educació formal els menysprea? Som sempre conscients dels missatges que rebem a través del cos d'altres persones?

"Hombre"

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Tue, 24 Aug 2010 11:22:00 +0000

Travessa de Cedofeita, Oporto, 09-08-2008.

"Humanamente hablando, es un suplicio
ser hombre y soportarlo hasta las heces,
saber que somos luz, y sufrir frío,
humanamente esclavos de la muerte."

[Julio Otero, Redoble de conciencia]

Memòria? Històrica?

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 24 Jun 2010 17:26:00 +0000

c. de Muza, Mérida, 03-04-2010.

Segons el "Diec2"

Memòria:
1 1 f. [LC] [FS] [PS] Facultat de recordar. Tenir molta memòria, una memòria fidel, fàcil, prodigiosa. No tenir gaire memòria. Tenir poca memòria, una memòria dolenta, lenta. Posar-se una cosa a la memòria. Esborrar-se, anar-se’n, una cosa de la memòria. Perdre la memòria. Exercitar la memòria. Recobrar la memòria perduda. Fiar-se de la memòria. Si la memòria no m’enganya aquí hi havia hagut una merceria.

Per tant, la memòria sempre és "històrica". Recordar forma part del passat? Recordem només allò què volem? Allò que ens interessa recordar. No més.

Un altre cas seria l'oblit...

Avís per navegants!

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Sun, 28 Feb 2010 20:26:00 +0000

Largo de Sao Domingos, Oporto, 09-08-2008.

"Has vist que bé que he parlat, quin discurs tan ben travat.
Quins principis clars i ferms, dignes d’un home de seny.
Però, un avís per navegants:
Fes-me cas els dies senars, i els parells, fes com qui sent que a la platja hi xiula el vent.

Sembles franca quan em dius, atractiu entre atractius,
i que estimes en el fons les meves imperfeccions.
Però, jo que vinc de grumet, els dies parells et crec.
Que els senars, sota dels pins, tan sols cantes rodolins."

(Manel)

Poble (Miquel Martí i Pol)

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 07 Jan 2010 17:07:00 +0000

Carrer Qualsevol, Granada, 26-07-2008.

El poble és un vell tossut,
és una noia que no té promès,

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps.

El poble és una xafogosa tarda d’estiu,

és un paperet damunt la sorra,

és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les bastides,

és el petit desfici del diumenge a la tarda,

és la família com a base de la societat futura,

és el conjunt d’habitants, etc., etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,

és la meva veu i la vostra veu,

és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu

i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d’altra gent que no coneixes,

i els teus secretsi els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

El poble és tot:

el principi i la fi,

l’amor i l’odi,

la veu i el silenci,

la vida i la mort.

Eternitats

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Fri, 25 Dec 2009 21:01:00 +0000

Travessa de Cedofeita 3, Oporto, 09/08/2008

Sempre he imaginat l'eternitat com una gran paret on cadascú va deixant la seua impremta, amb el seu estil, amb el seu color, amb la seua lletra, etc.
És curiós observar i viure com l'opinió de qualsevol persona ha anant evolucionant o com s'ha transformat.
Ara mateix em trobe escrivint amb majúscules a eixa paret un capítol de transformacions personals i íntimes, sense exagerar, com mai hi havia sentit ni viscut.

Antònims complementaris

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Sun, 29 Nov 2009 14:42:00 +0000

Cocheras de Santa Paula, Granada, 26-07-2008

Paraules que tenen sentits contraris i es necessiten mútuament per a obtenir un sentit ple.
Per exemple: antònim - sinònim.

Silogismes /1

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Mon, 09 Nov 2009 10:43:00 +0000

Carrer del Mar, Altea, 22-08-2008

La publicitat com a eina de consum.
El consum com a font de destrucció.

Un sentiment

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Sun, 18 Oct 2009 16:45:00 +0000

St. Peter's street, Brighton (England), 20-03-2008

Snub (past tense -bed)

Substantiu masculí: 'menyspreu'
Verb transitiu: 'menysprear'

Futur!

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Thu, 08 Oct 2009 17:55:00 +0000

R. do Almada 363, Oporto, 09-08-2008

Viuré, viuràs, viurà, viurem, viureu, viuran.
Riuré, ploraràs, dormirà, menjarem, treballareu, respiraran.
Moriré, moriràs, morirà, morirem, morireu, moriran.

"Art Attack" segons C. Levi-Strauss

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Sun, 27 Sep 2009 17:09:00 +0000

Porta WC homes, Biblioteca Municipal, La Vila Joiosa, 19-08-2009

Segons Claude Levi-Strauss:

Funcions no motivades de l'art:
- Instint d'harmonia i equilibri: basant-se en el concepte d'Aristòtil de mímesi o imitació, s'afirma que l'art busca l'harmonia com a part de l'instint humà
- Experimentació del misteri de la vida o del poder creador
- Expressió de la imaginació
- Comunicació universal per damunt de les diferències de cada cultura
- Funcions rituals i simbòliques, com tot l'art religiós

Funcions motivades de l'art:
- Comunicació personal de l'artista
- Entreteniment
- Canvi polític o social: històricament sempre ha coexistit l'artista compromés, que veu la seua obra com un mitjà per canviar la realitat o modificar la consciència, i l'artista que creu que l'art és autònom
- Art com a teràpia
- Art com a subversió
- Art per a la propaganda o publicitat

Pluja ...

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Tue, 22 Sep 2009 14:45:00 +0000

Paseo de Juan Carlos I, El Ejido (Poniente de Almería), 25-07-2009

... de tardor.
... de meteorits.
... de terra.
... de convecció.
... de bombes.
... de pedra.
... de recursos.
... d'idees.
... de crítiques.
... de fulles.
... d'estrelles.
... de fang.

Altre món

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Wed, 02 Sep 2009 15:57:00 +0000

Plaza del Generalísimo, Menasalbas (Toledo), 27-12-2008

Camins a la resposta:
Els jóvens fan l'amor
Els vells fan gestos obscens.

Pregunta:
Qui són eixos porcs que s'atreveixen a escriure en les parets?

Planeta futbol...

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Sat, 01 Aug 2009 13:59:00 +0000

Travessa de Cedofeita, 2, Oporto, 09-08-2009

"Mejor que un adosado, una bodega.
Antes que un Ferrari, una motosierra.
Películas de vísceras en vez de concursos
y sexo en lugar de toros y fútbol.
No queremos más de lo mismo,
ver proliferar a tanto cretino
..."

Poco Pan (Alzheimer), DEF CON DOS

Crea la teua opinió!

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Wed, 22 Jul 2009 15:02:00 +0000

Carrer Darro de Boquerón, 5, Granada, 25-07-2008

Art?

Vandalisme?

BorderLine

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Tue, 07 Jul 2009 10:44:00 +0000

Calle del Galeón, Almerimar, El Ejido, Almeria, Andalusia, 28-07-2008

"Límits" d'Albert Ràfols-Casamada

la ratlla divisòria

entre la llum i l'ombra

incògnita cascada de l'atzar

claror del gest i el mot

ran de fronteres invisibles

joc

d'espais on el desig i el dubte

se superposen

nocturnes resplendors

als boïrosos miralls

Quasi fa un any...

noreply@blogger.com (Quan les parets parlen!) — Mon, 06 Jul 2009 16:55:00 +0000

Plaça de Sant Bartomeu, La Vila Joiosa, 10-07-2008

"En què li sembla el rei al porc?"

[En què també l'afaiten després de mort]